LA COMUNITAT VALENCIANA

RELLEU:LES MUNTANYESPLANURES I COSTES

CLIMA I RIUSPATRIMONI NATURAL

La Comunitat Valenciana te un relleu mot variatTe tres parts clarament diferenciades:

- Les muntanyes del interior - Les planes valencianes. - El litoral

LIMITA:

Al Nord amb CatalunyaAl Oest amb Aragó i Castella la ManxaAl Est amb el mar Mediterrani

LES MUNTANYES DEL INTERIOR estan formades per dos sistemes muntanyosos, El sistema Ibéric al Nord y centre , i el sistema Subbetic al sud.EL SISTEMA IBÉRIC , penetra en la comunitat en direcció N-O al S-E.-El formen muntanyes elevades i abruptes:* A Castelló el massis del Maestrat amb els cims mes elevats de la comunitat , Calderón 1836 m Penyagolosa 1813m i la Mola de Ares 1318 m.*A valéncia estan les serres d´Utiel,Les Cabrelles, S. Martés , S. d´Enguera i S. Grossa.

-LES SERRALADES BETIQUES entren pel sud , (Murcia) i per l´Oest (Castella la manxa)-Son menos abrutes , a alacant es troben les serres de Crevillent, Mariola , la Carrasqueta amb el cim d´Aitana 1558 m.-Apleguen fins al mar ,el Montgó 753 m i el Cap de la Nau, Formen FOIES a L´interior com lade Buñol, Xixona i Alcoi-

El relleu de la Comunitat es el resultat de l´Orogenia Alpina en l´Era Terciaria, quan la placa Africana va presionar la Placa Euroasiática plegant els deposits marins del secundari.

Els materias predominants a la Comunitat són:•les roques calices que donen u paisatge caracteristic anomenat KARSTIC.•Les arcilles i margues depositades pels rius i l´erosio en conques i depresións

Les arcilles son molt erosionables quan no hi ha vegetació i es produeixen fortes plujes formant un paisatge de Cárcaves i BADLANDS

LA VEGETACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Vegetación y espacios naturales El bosque Mediterráneo está muy degradado por la acción humana, y por causas climáticas. En gran parte del país dominada por la carrasca. Pero la degradación es mayor cuanto más al sur y llegar a formaciones de maquia, donde aparece la coscoja, y estepa mediterránea.

La intervención humana destructiva y las consecuencias de ella han provocado una profunda regresión de la superficie arbolada, quedando únicamente bosques en algunos puntos aislados. Estas acciones han sido más desastrosas por cuanto el clima hace que la regeneración de la vida vegetal sea lenta.

Bosque mediterráneo

Sólo quedan bosques residuales en las montañas de Peñagolosa, Puertos de Morella y la Tenencia de Benisafá son de tipo eurosiberiano. Se trata de pequeños bosques de pino silvestre que aparecen por encima de los 1.200 metros. En los montes de Fredes (la Tenencia) existe un pequeño hayedo.

Hayedo , Fredes

La vegetación dominante en la Comunidad Valenciana es la mediterránea. La región mediterránea abarca la mayor parte del país. Se trata de una vegetación XERÓFIA de BOSQUE MEDITERRÁNEOLa especie dominante es la encina con el roble y el alcornoque.

El sotobosque es leñoso, espinoso y aromático, con especies perennifolias , como el romero, el lentisco o la jara

roble

Encina

MAQUIA I GARRIGA

El pino secundaria ha sustituido a la encina y el alcornoque debido a que se adapta a todas las condiciones, su aprovechamiento económico y su rápido crecimiento.

El matorral es la degradacion del bosque. Presenta dos grandes tipos; la maquia y la garriga. LA MAQUIA O MAQUIS es una formación arbustiva densa. Está integrada por la jara, el madroño, el brezo, el lentisco y la retama.

LA GARRIGA está formada por arbustos y matorrales de poca altura. Especies características son el romero, aliaga, y el espliego.LA ESTEPA entre sus especies destacan el palmito, el tomillo , espliego, la lavanda, el esparto y el espárrago

Brezo

Lentisco

Retama

Especies como la sabina, el madroño, el romero, el tomillo, las jaras, etc. En las zonas más húmedas aparece el roble como especie dominante.

jara

Romero

encinas

aliaga

Jara o estepa

Tomillo

El pino, en la actualidad, se extiende por una superficie mayor que el bosque mediterráneo, y ello es debido a una intensa labor de repoblación; repoblación que no sólo se remonta a la época del franquismo, sino que ha continuado siendo una constante en zonas asoladas por los incendios. El pino de repoblación es pino carrasco, aunque por encima de los 1.000 metros predomina el pino laricio. Debido a la modesta altitud de las montañas valencianas Sólo podremos distinguir dos pisos, el basal y el montano, entorno a los 1.000 metros.

Sabina Albar

La vegetació de les zones muntanyoses del interior la formen boscos de Carrasques, Alzines, Sureres, roures i pins.

PLANURES I COSTES DE LA COMUNITAT VALENCIANA

PLANURES:•Bordejen la costa al Est de la Comunitat:

•LA PLANA DE CASTELLO- De Vinaros a Benicarló

•LA DEPRESIO DE VALENCIA- Es la Planura mes extensa de la Comunitat Valenciana, desde Sagunt a Cullera.•Te els valls del Turia i el Xuquer i l´abufera

•L´ALTIPLA DE REQUENA- En una continuació de la Meseta, te una altitud de 700-800 m.

•LES PLANURES D´ALACANT-son menis extenses per que les serralades betiques apleguen fins al mar.•Les planes del Vinalopó i el Riu Segura són molt fertils.

LA PLANA DE CASTELLO- De Vinaros a Benicarló

La Depresió de Valéncia

Altipla de Requena Utiel 800 m d´ altitud

Planura d´Alacant desembocadura del riu Vinalopó

COSTES:LA COSTA DE LA COMUNITAT S´ESTEN DES DEL RIU SENIA A LA PUNTA DE LA FORADADA EN ALACANT

COSTA DELS TARONGERS O DEL AZAHARCOSTA DE VALENCIACOSTA BLANCA•Es poc accidentada•Les illes Columbretes són un archipiélag d´orige volcánic situat al litoral de Castelló• Al Nord i certre predomina la costa baixa amb platges d´arena fina•Al Sud , hi ha costes abruptes , Cap de San Atoni, Penyal d´Ifac etc.

GANDIA

JAVEA

CLIMA I RIUS DE LA COMUNITRAT VALENCIANA

El clima de la Comunitat está condicionat per dos factors:•La situacion a la franja oriental junt al Mediterrani•La disposicio de les muntanyes del interio que la aillen

CLIMA MEDITERRANI Hiverns suausEstius calorososPrecipitaciós escases a vegades torrrencias a la tardor i la primavera.A l´interior predomina un clima mediterrani continental mes extrem , hiverns mes freds i estius mes calorososAl sud el clima es molt sec amb precipitacions molt escases

EL CLIMA LITORAL es caracteritza per estius calorosos, hiverns suaus, plujes escases sequera estival i gelades excepcionals. Al sud est , a Alacant les precipitacion son de 200 a 500 mm.

EL CLIMA DE INTERIOR , per la lunyania del mar te estius molt calorosos , Hiverns freds, amb gelades . Precipitacions mes abundantas.

CLIMA DE MUNTANYA , al nord de la comunitat, estius frescos , hiverns molt fres , precipitacions prou abundants mes de 700mm

"En TARONJA la zona on predomina el clima mediterrani continental.

En BLANC el clima mediterrani sec.

En MÀRRO, la zona costanera on predomina el clima mediterrani típic."

RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANAEls rius valencians tenen característiques de rius mediterranis amb un fort estiatge a l'estiu, un màxim a la tardor . Les fortes pluges de tardor solen provocar el màxim de l'any, amb episodis de crescudes forts i fins a catastròfiques. Una de les característiques més destacables dels rius valencians és que quasi tots ells tenen embassaments tant en la seua capçalera com al llarg de tot el seu curs. Són embassaments tant per a regadiu com per a producció hidroelèctrica, i també per al consum humà

En general son curts , poc cabalosos, molt irregulars i patisen estiatge a l´estiuEls Rius que naixen fora de la Comunitat:son els mes cabalosos.Xuquer naix a la Serrania de Conca , el principal afluent es el Cabriol, desenboca a la Ribera del Xuquer en Cullera

Turia, naix en Tero als Monts Universals i desemboca a Valencia

Segura naix a la serra del Segura en Jaen , te poc recorregut per terres valencianes , desemboca a Guardamar del Segura

El riu Túria és el riu, per excel·lència, de la regió. Naix a Terol, després de la confluència del riu Alfambra i el riu Guadalaviar, nom àrab d'este riu. A partir de Predalba (València) apareixen les grans hortes fins a arribar al gran pla de l'horta de València. Trobem ací importants séquies que es remunten a molts segles arrere. El Túria passa per València, ciutat on el seu llit ha sigut desviat. El Túria té al llarg del seu llit nombrosos embassaments. Els seus afluents valencians són modestos"

Són famoses les seues crescudes, en especial la del 14 d'octubre de 1957, coneguda com a Gran riuada de València, que amb un cabal de 3.700 m³/s va inundar gran part de la ciutat de València produint un caos en la població. Este fet va fer crear un projecte per a desviar el dit llit i evitar posteriors inundacions L'antic llit que passa per la zona centre de la ciutat s'ha convertit en un espai ludicocultural, el Jardí del Túria, on podem trobar grans espais enjardinats, zones esportives, sales d'exposicions, auditoris oberts, i la Ciutat de les Arts i de les Ciències."

Rigua de valencia 1957

EL CABRIOL també naix en els Monts Universals. Després de la presa de Contreras entra el València salvant un gran desnivell, i entregar les seues aigües al Xúquer a Cofrentes. El Xúquer fa quasi tot el seu recorregut valencià encaixat en profunds canons. Només a l'arribar a Sumacárcer (València) s'obri en una gran vega, però a penes li queden 30 quilòmetres per a desembocar en Cullera. Entre Gavarda (València) i Cullera el Xúquer té un llit meandriforme, amb vores molt baixes que permeten la inundació de grans àrees durant les grans avingudes".

Presa de Contreras

Afluents del Xúquer destacables a valència són el riu Magre per la esquerra,el riu Escalona, riu Sallent i riu Albaida per la dreta. És, també, un riu amb molts embassaments al llarg de tot el seu curs: La Tosca, Alarcón, Contreras, etc. La principal és la presa de Tous, que va rebentar tràgicament en 1982. Des d'esta presa ix un canal que abastix d'aigua a la ciutat de València."

Presa de Tous

Pantanada de Tous ocorreguda el 20 d’octubre de 1982 com a conseqüència del trencament de la presa de Tous. La causa: les pluges torrencials que arribaren als 700 mm./dia en algunes zones de la Vall d’Aiora i la Canal de Navarrés, i originà una riuada de 8.000 m3/seg. aprox. i que arrasà les Riberes del Xúquer.En algunes localitats, les pluges arribaren a 1.000 mm. en total des del dia 19 fins al 21. La magnitud del desastre esdevingué a les 19:15h del dia 20 d’octubre quan la presa es trenca després d’unes quantes hores en les que l’aigua desbordava per dalt.El trencament del pantà de Tous originà una riuada al Xúquer, superior fins i tots a la de 1864, que arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, en especial poblacions com Alberic, Carcaixent o Alzira. Moriren 40 persones (d’elles 20 treballadors s’ofegaren en un autobus a travessar el riu l’Escalona) i aproximadament 300.000 persones es quedaren sense llar en els dies següents.

"EL RIU XÚQUER és el riu més cabalós de la regió.

El Xúquer naix en els Montes Universals, (Conca) i desemboca en Cullera (València) . Té una longitud de 498 km. Entra a València molt encaixat. A Cofrentes (València) rep per l'esquerra al riu Cabriol, el seu principal afluent, que fa quasi tot el seu recorregut en terres castellanomanchegas."

El Jucar desde el castillo de Chirel en Cortes de Pallas y en su desenbocadura en Cullera

RIUS QUE ES DESENROTLLEN INTEGRAMENT EN LA COMUNITAT Les muntanyes d'Alcoi formen un nuc hidrogràfic, de rius curts que es desenrotllen íntegrament en la comunitat. Ací naixen el riu Serpis (o riu Alcoi) , el riu Girona, el riu Gorgos, el riu Guadalest, el riu Amadorio, el riu Montnegre i el riu Vinalopó. Les aigües de tots ells són aprofitades per al reg. El més important és el Serpis que naix en el port de la Carrasqueta i rega la foia d'Alcoi Aigües a baix es troba l'embassament de Beniarrés, que rega les hortes de la Safor. El Serpis, desemboca en El Grau (València) ."

Embalse de Beniarrés

"Cal destacar el riu Vinalopó que amb més de 100 km de longitud, i una conca de més de 1.200 km2 a penes té un cabal de 0,35 m3/s. No per això falten sobre ell embassaments, que es remunten al segle XVI. Este és l'únic riu espanyol que no arriba a desembocar en el mar, ja que es perd el seu curs en les marjals i canyissers d'Elx."

El Toll Blau ,nacimiento del Vinalopo

El riu Segura només recorre per Alacant uns 40 km, dels 324 que té. Naix en la serra de Segura i desemboca per Guardamar del Segura (Alacant) . Al seu pas per Orihuela (Alacant) és un riu moderadament cabalós, capaç de donar aigua per als regs del davall Segura."

Guardamar del Segura

ESPAIS PROTEGITS DE LA COMUNITAT

Fes un treball en equip .Maxim 3 persones

Selecciona 3 espais naturals de la Comunitat , fes un treball amb el seguent guió:

a) Mapa de localitzaciób) Caracteristiques geográfiquesc) Caracteristiques climátiques d) Flora e) Faunaf) Politica de protecciog) Importancia de la seua

conservacio.

ESPERE QUE VOS AGRADESORT PER AL EXAMEN DEL DILLUNS

Inma.