LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

47

description

LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Transcript of LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Page 1: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL
Page 2: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)1840)-1833: mor Ferran VII inici regència Maria Cristina

- problemes successoris: Carles Maria Isidre - Isabel

Desconfien de la reforma agrària dels liberals

Por als desnonaments

Identificació amb valors Església, defensen la societat tradicional.

Page 3: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-ISABELINSISABELINS - suport social:

- alta noblesa- funcionaris- sector jerarquia eclesiàstica+ -Liberals moderats (burgesia + sectors populars de les ciutats)

condició: fi absolutisme i fi Antic Règim.

Page 4: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

DESENVOLUPAMENT CONFLICTE ARMAT DESENVOLUPAMENT CONFLICTE ARMAT

-Carlins NO tenen exèrcit regular organització en partides (guerrilles)- 1833: primeres partides, + importants a zones muntanyoses (Navarra, País Basc, Pirineus, nord Castelló – Maestrat – Baix Aragó i comarques CAT de l’Ebre)

- fases conflicte armat:

- primera etapa (1833-1835)- característica: front de guerra al nord, triomf militars carlins (NO ciutats importants)- 1834: retorn a Espanya de Carles, era a Anglaterra. Havia fugit a Portugal, on tenia llaços amb la família reial. Les tropes isabelines el tenen assetjat a Portugal, entrant per Extremadura. Va fugir a Anglaterra.- retorn creació d’1 nova monarquia (cort, govern i exèrcit)- CATALUNYA

- primeres partides a Prats de Lluçanès, sufocades per exèrcit liberal.- 1835: control de zona interior: Solsonès, Lluçanès i Berguedà + zona Tortosa- líder: Ramon Cabrera, zona d’actuació: Maestrar i Baix Aragó

Page 5: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-Segona etapa (1836-1840)- 1836: victòria general Espartero a Luchana fi setge Bilbao- carlins perden força. Necessiten més recursos i més suport social.

diferents expedicions (mapa p.55)- incursions de Cabrera al litoral valencià

1838: exèrcit nombrós Avenç tropes liberals difícil triomf carlí

SOLUCIÓ: pactar!

-2 faccions carlines:- transaccionistes (general Maroto) arribar a un acord- intransigents continuar amb la guerra

1839. Conveni de Bergara acord Maroto (carlí) – Espartero (liberal) restablir furs bascos i navarrersos- integrar oficials carlins dins exèrcit liberal

1840. Continua la guerra pels intransigents Ramon Cabrera, resisteix al Maestrat.

Page 6: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL
Page 7: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL
Page 8: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL
Page 9: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)(1833-1843)1833-1843 època del desmantellament jurídic de l’Antic Règim, la consolidació de la propietat intel·lectual i la configuració d’1 Estat liberal.

1833. Mor Ferran VII testament: - consell de govern per assessorar la regent - format per absolutistes moderats- objectiu: acord amb els carlins- defensa l’absolutisme- tímides reformes administratives que no canvien el sistema polític vigent

nova divisió territorial (Javier de Burgos, 1833, 49 províncies)- objectiu: unitat administrativa i fi a l’administració local

Insurrecció CARLINA provoca inestabilitat per la regent necessita + suports- sectors absolutistes contraris a Isabel- immobilisme consell de govern

frena el suport dels liberals moderats que volen la reforma de l’Estat absolut

Canvi de govern per atraure els liberals govern de Martínez de la Rosa (liberal moderat)

Page 10: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-Govern de Martínez de la Rosa reformes limitades:

- promulgació d’un Estatut Reial (1834) (per saber-ne més p.56) NO era 1 constitució ni una carta atorgada- era 1 conjunt de regles per convocar corts, de

l’A.R, adaptades als nous temps ( reformes limitades)

Reformes insuficients per bona part dels liberals 2 faccions: moderats i exaltats- divisió Trienni Liberal

Liberals: - moderats es mantenen al costat de la corona- volen reformes limitades sense tocar les elits socials

- exaltats / progressistes descontents amb la monarquia- volen imposar un sistema completament liberal

Monarquia: - 1r dóna suport als moderats, tenen el govern.- malestar general, protestes populars organitzades pels progressistes- necessita suport social i recursos financers (guerra carlina)- accepta els progressistes al govern i fer reformes + profundes

Page 11: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

PROGRESSISTES AL PODERPROGRESSISTES AL PODER

-1835: revoltes populars dirigides pels progressistes- contra els que s’acostaven al carlisme: clero i autoritats que no feien reformes necessàries.- CAT bullangues (vocabulari p.56)

- inici a Reus i s’escampa a BCN- classes populars fan actes violents:

- assassinats- crema de convents (sentiment anticlerical, il·lustració p. 57)- incendi a la fàbrica de vapor Bonaplata

-Creació 1 Junta que assumeix el govern del Principat.- les juntes redacten les seves reivindicacions:

- reunió de corts- llibertat de prema- nova llei electoral- fora clero regular- reorganitzar Milicia Nacional- lleva per anar a la guerra reclutar els homes en edat militar

Page 12: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-Setembre 1835: Maria Cristina (regent) demana la formació d’1 govern progressista- govern de Mendizábal reformes:

- Estatut Reial- reformes fiscals per aconseguir diners i crear 1 exèrcit

desamortitzacions béns eclesiàstics

- queixes dels privilegiats, volen la seva destitució resposta popular: revoltes demanant el retorn de

la Pepa(Constitució de Cadis)

-Agost 1836: insurrecció de sergents al palau de La Granja (residència reial)- volen restablir la Constitució de 1812.- Maria Cristina canvi de govern:

- progressisa Calatrava proposa a Mendizábal com a ministre d’hisenda.

-Agost 1836 – finals 1837: - progressistes trenquen (desmantellament) de l’A.R.- implantació sistema liberal, constitucional i monarquia parlamentària.- reforma més important reforma agrària

Page 13: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-Reforma agrària (1837) 3 grans mesures:- dissolució règim senyorial:

- iniciada per les Corts de Cadis- pèrdua atribucions jurisdiccionals dels senyors Senyors mantenen propietat de la terra si els pagesos no poden demostrar com a pròpies.-Pagesos ara són arrendataris o jornalers

- desvinculació (supressió primogenitures i fideïcomisos)- fideicomis: 1 persona deixa tots els seus béns (testament, capítols matrimonials) a 1 altra persona pq els administri i els cedeixi a una tercera persona.- fi dels patrimonis units obligatòriament- ara els poden vendre sense traves

- desamortització aconseguir recursos per l’Estat- venda terres Església i ajuntaments.- 1836 Mendizábal decreta la dissolució dels ordes religiosos (menys els dedicats a l’ensenyament i serveis hospitalaris) i la venda del seu patrimoni.- venda en subhasta pública

- objectiu: diners per l’exèrcit liberal (1ª guerra carlina), recuperar vals de deute públic i reduir el greu dèficit de l’Estat.- nous compradors defensors de liberalisme

Propietaris + emprenedors per introduir millores en el camp.

Page 14: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL
Page 15: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL
Page 16: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Desamortitzacions de Mendizábal

Page 17: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-Mesures legislatives pel lliure funcionament del mercat:- abolició privilegis de la Mesta- llibertat arrendaments agraris i llibertat de preus i emmagatzematge.- abolició privilegis gremials- llibertat indústria i comerç- eliminació de duanes interiors- abolició delmes eclesiàstics

CONSTITUCIÓ 1837CONSTITUCIÓ 1837-Govern progressista de Calatrava convoca corts

- objectiu: redactar nova constitució- juny 1837: nova constitució principis bàsics progressisme:

- sobirania nacional- divisió de poders- drets ciutadans: llibertat de premsa, d’opinió, d’associació…- no – confessionalitat de l’Estat- estableix 2 cambres: Congrés i Senat

no electiva, designada pel rei- atorga poders a la coronoa (vet de lleis, dissolució Parlament, facultat de nomenar i destituir ministres)- finançar culte catòlic Església ha perdut tot el patrimoni

Més lleis: - llei impremta fora censura- llei electoral sufragi censatari més permisiu que l’anterior

- voten homes + 25 anys que paguen un mínim de 200 rals de contribució directa. (per saber-ne més p.59)

Page 18: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

ALTERNANÇA EN EL PODER (1837-1843)ALTERNANÇA EN EL PODER (1837-1843)

-Es configura 1 sistema de partits partit moderat / partit progressista- alternats durant el regnat d’Isabel II

PROBLEMA: intromissió dels militars tenen poder gràcies a les guerres carlines

- generals Espartero, Narváez i O’Donnell, s’impliquen en els governs entre 1837-1845.

Moderats al poder (1837-1840)- nova constitució eleccions: victòria moderats- respecten constitució- intenten limitar elements + progressistes constitució

- llei electoral + restrictiva- límit llibertat impremta - llei ajuntaments corona nomena alcaldes de capitals de província.- intent de retornar béns expropiats al clero secular i projecte de reimplantar el delme.

Enfrontament progressistes – moderats pq els progres demanen l’elecció directa dels alcaldes.

Page 19: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-Llei ajuntaments enfrontament progressistes – moderats

- regent Maria Cristina a favor dels moderats la corona nomena alcaldes- oposició progressista moviment insurreccional

- formació juntes revolucionàries- 1840: Maria Cristina dimiteix, no vol donar suport a 1 govern progressista- progressistes busquen suport general Espartero

vencedor 1ª guerra carlinaLa regència d’Espartero (1840-1843)

-Dissolució de les juntes revolucionàries- convocatòria de noves eleccions

triomf progressista- Regent autoritari (militar!!!)

- no té en compte les corts- governa amb els seus col·laboradors militars (ayacuchos, vocabulari, p.60)

-Legislació del nou govern:- 1842 aranzel lliurecanvista que permet entrada de teixits anglesos

perjudica indústria catalana- protesta burgesia (per la seva indústria) i classes populars (per

no predre la feina)

Malestar popular aixecament de BCN (1842)- reacció Espartero: bombardejar la ciutat- resultat: part de CAT i del partit progressista contra Espartero

Page 20: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-1843: pronunciament a Reus contra Espartero- formació Junta Suprema Provisional de la prov de BCN

objectiu: coordinar-se amb altres juntes contra el poder.

Moderats aprofiten l’ocasió conspiracions (generals Narváez i O’Donnnell)- resultat: dimissió Espartero i exili a Anglaterra- nou govern progressista

no posa fi a la insurrecció de CAT

- organitzats en la junta- no es volen dissoldre ni abandonar les armes- demanen sistema fiscal progressiu, respecte de llibertats públiques, fi corrupció administració i implantació de la REPÚBLICA

Divisió societat catalana

-fabricants, comerciants i majoria progressistes espantats. Volen fi revolta.- abandonen la ciutat.

- sectors populars insurrecció de BCN (Jamància). Set-nov. 1843- ciutat bombardejada, general Prim (Montjuïc – Ciutadella)

Novembre 1843. Corts decideixen avançar majoria d’edat d’Isabel II- 13 anys és proclamada reina

Page 21: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

LES DIFERENTS OPCIONS DEL LES DIFERENTS OPCIONS DEL LIBERALISMELIBERALISME-Constitució 1837 sistema polític a partir de 2 grups: moderats i progressistes.- passat uns anys, dins dels progressistes hi trobem la formació de grups de demòcrates i de republicans.

-s.XIX partits polítics No eren grups compactes ni homogenis, amb ideologia i 1 programa ben definit.

- eren agrupacions de personalitats al voltant d’1 notables, civil o militar.- eren corrents d’opinió, “camarilles” vinculades per clientalisme (relacions personals o interessos econòmics)- s’unien per participar en les eleccions i controlar les diferents parcel·les del poder.

Moderats- definició pròpia: “persones d’ordre”- grup heterogeni format per terratinents, comerciants, intel·lectuals

conservadors, i persones de la vella noblesa.- defensen: dret de propietat

- restringir sufragi segons la riquesa.- llibertat = bé individual, però remarquen principis - principi de sobirania compartida (corts – corona)- intervenció de la corona (nomenar ministres, dissoldre les corts, vetar lleis….)- limitar drets individuals, + els col·lectius (llibertat premsa, opinió, reunió i associació)- confessionalitat de l’Estat opció + clerical del liberalisme

-Autoritat- ordre social

Page 22: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Progressistes - definició pròpia: defensors de la llibertat- composició social: burgesia mitjana i petita, oficials mitjans de

l’exèrcit i classes populars urbanes (artesans, comerciants, professionals liberals…)

- defensen: - principi sobirania nacional- predomini del poder legislatiu (corts) en el sistema polític

- rebutgen: - intervenció de la corona en la vida política només funció moderadora

- líders: Mendizábal, Espartero i Prim- partidaris de: - enfortir poders locals (ajuntaments per votació, milicia

nacional…)- amplis drets individuals i col·lectius (llibertat premsa, opinió, religió…)- sufragi censatari, però + cos electoral- reforma agrària fi a la propietat vinculada- limitar influència social Església.

1854 nou partit polític: Unión liberal- origen: escissió dels moderats + grups conservadors dels progressistes- objectiu: ser una opció de centre no ideologia nova, només vol el govern- impulsors 2 generals: O’Donnell i Serrano

Page 23: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Demòcrates- 1849 nou partit: Partit Democràtic

- origen: escissió dels progressistes- demana: - ampliació de drets polítics a tota la població

- drets socials

- partidaris: - sobirania popular- sufragi universal masculí- 1 única cambra- + llibertats públiques i reconèixer tots els drets col·lectius- milícia nacional- elecció ajuntaments i diputacions- implicar l’administració en l’ensenyament públic i en beneficència social.

Republicans- desprestigi monarquia Isabel II- origen: descontents del Partit Democràtic- defensen la república com la via + democràtica

Page 24: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

LA DÈCADA MODERADA (1844-LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)1854)1843 fi regència Espartero

- proclamació majoria d’edat d’Isabel II- moderats al poder durant 10 anys

1844 eleccions amb sufragi censatari control dels cacics locals i del govern- resultat: majoria moderats

govern Narváez

-objectiu: frenar etapa revolucionària- normalitzar funcionament de les institucions liberals- crear 1 legislació bàsica per estructurar el nou Estat

Nou Estat principis del liberalisme moderat (doctrinari)- predomini ordre i autoritat- combinar reforma política amb mesures repressives

fi de les expectatives socials i polítiques- predomini social de la burgesia terratinent

fomentar institucions liberals (òptica moderada) protegint-les de la reacció carlina i de les exaltacions de les classes populars.

- corona + part exèrcit fidels al nou sistema- falsejar resultats electoral per continuar en el govern

Page 25: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Constitució 1845

-objectiu: garantir el nou model polític- recull idees bàsiques del moderantisme:

- sobirania compartida: rei i corts- ampliació poders de l’executiu- disminució de les atribucions del legislatiu (!!!!)- restricció del dret de vot- senat NO electiu

-característiques:- ajuntaments i diputacions sotmesos administració central- supressió Milícia Nacional- religió catòlica oficial + manteniment culte i clero- manté part de l’articulat de la Constitució de 1837

- lleis més restrictives amb les llibertats

- grans atribucions a la corona:- nomenar ministres, dissoldre corts i dret de vet- facultat de designar el senat (nomenar persones rellevants i de la seva confiança)

Page 26: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Concordat amb la Santa Seu-Moderats milloren la relació amb l’Església

contrària al liberalisme- a favor del carlisme davant de reformes (desamortizacions i abolició del delme)

1851: Concordat amb la Santa Seu- suspensió venda de béns eclesiàstics- retorn dels no venuts- Església reconeix Isabel II i accepta desamortizacions fetes- govern es compromet:

- sosteniment Església (culte i clero)- restabliment ordres regulars- competències amb educació + catolicisme religió oficial

Jerarquia eclesiàstica suport Isabel II

Page 27: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Institucionalització de l’Estat liberalInstitucionalització de l’Estat liberal

-Principis per consolidar l’Estat liberal:- centralisme- uniformització- jerarquització

Lleis i reformes administratives

-1845: Reforma fiscal (Llei Santillán-Mon)- augmenta els ingressos de la hisenda pública- es racionalitza el sistema impositiu- impostos centralitzats en mans de l’Estat- contribució directa propietat agrària

-1848: Codi Penal per unificar diferents codis, fi dispersió lleis A.R. + elaborar projecte de Codi Civil.

-Reforma de l’Administració Pública- reorganitzar càrrecs de l’Estat- crear llei funcionaris per regular-ne l’accés- reordenar administració territorial (es segueix la divisió de 1833)

enfortiment govern civil i militar + diputacions provincials

-1845: Llei administració local- corona nomena alcaldes de poblacions de + de 2000 hab- governador civil nomena altres alcaldes

- Estructura jerarquitzada i piramidal, es depén d’1 poder central a Madrid

Page 28: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-Fort centralisme por a 1 revifada de la qüestió foral (carlistes) solució intermèdia - 1844: manteniment d’ajuntaments forals i juntes generals- problema: trasllat de duanes als Pirineus

-+ mesures: sistema nacional d’instrucció pública- regula diferents nivells d’ensenyament + elaborar plans d’estudis- 1857: Llei Moyano (1ª gran llei d’educació)

- vigent fins 1931.- castellà única llengua per estudiar !!!!

- sistema mètric decimal sistema de pesos i mesures únic- dissolució Milícia Nacional creació Guàrdia Civil (1844)

-Cos armat amb finalitats civils- estructura militar- mantenir ordre públic (medi rural)

Page 29: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Crisi del govern moderatCrisi del govern moderat

-Pocs votants difícil guanyar eleccions els progressistes- grups socials que havien donat suport fora centres de poder

burgesia consevadora catalana no aconsegueix frenar el model d’Estat centralitzat i militaritzat

-CATALUNYA- zona molt militaritzada repressió i situació d’excepcionalitat permanent.- aixecaments carlins (1846-1849)

- Guerra dels Matiners (2ª guerra carlina) (per saber-ne + pàg. 65)- causes: males collites + malestar a les ciutats- novetat: revolta dels sectors urbans- solució: exèrcit reial esclafa la insurrecció carlina

-1852. govern Bravo Murillo reforma constitucional:- desaparició règim parlamentari- governar per decret- suspendre de manera indefinida les corts- + restricció cens electoral

Proposta NO acceptada

- Descomposició interna partit moderal + descontentament capes socials marginades de la política

Page 30: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

EL BIENNI PROGRESSISTA EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)(1854-1856)-1854: pronunciament Vicálvaro (general O’Donnell)

- oposició i rebuig dels progressistes a l’autoritarisme del govern moderat- pronunciament

Nou partit: Unión Liberal (centrista)-Es demana en el Manifest de Manzanares:

- complir amb la Constitució (1837)- reforma llei electoral- reducció impostos- restaurar milícia

- Suport de caps militars + grups civils aixecaments en algunes ciutats

-Triomf pronunciament nou govern: ESPARTERO (O’Donnell, ministre de guerra)- eleccions convocades seguint constitució 1837 (progressista)- novetat: diputats demòcrates!- recuperar principis del progressisme

- reimplantar la Milícia Nacional- elecció directa dels alcaldes

- intent de fer 1 nova constitució (1856) NO ES FA- més progressista: llibertat de culta i elecció del senat

Page 31: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-Bienni progressista reformes econòmiques:- defensen interessos de la burgesia urbana + classes mitjanes- objectiu: desenvolupament econòmic i industrialització del país (T5)

-Reformes econòmiques- nova llei desamortitzadora (Madoz, 1855)

Afecta béns de l’Estat, Església, ordes militars, institucions benèfiques i ajuntaments

- es necessiten recursos per la hisenda- impulsar modernització Espanya- construcció de la xarxa ferroviària (intercanvis i creixement industrial)

-1855: inici construcció ferrocarril (Llei general de ferrocarrils)- incentius per empreses- beneficiaris: capitals estrangers

-Desenvolupament econòmic:- legislació que afavoreix la reforestació- en funcionament el sistema de telègrafs- ampliar xarxa de carreteres- fomentar el creixement de les societats per accions i banca- desenvolupar la mineria

Page 32: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Desamortització de Madoz (1855)

Page 33: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Crisi del bienniCrisi del bienni

- Mesures reformistes NO solucionen la ciris de subsistència que va provocar les revoltes populars del 1854.-CATALUNYA:

- crisi econòmica (puja de preus, males collites…)- + epidèmia de febre groga

-Vagues obreres (1855) es demana:- reducció impostos de consum- abolició de quintes (lleves forçoses de l’exèrcit)- millora de salaris- reducció jornada laboral

-Malestar social aixecament pagès en zones de Castella- revoltes populars: assalts i crema de finques i fàbriques

- Llei de treball millores:- permet associacions obreres- NO porta SOLUCIONS

-Forta conflictivitat social - Discrepància en el govern

- + moderats del progressisme: Unión Liberal- + radicals: Partit Democràtic

-Moviment obrer en política- por de les classes conservadores

Page 34: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-1856. Dimissió d’Espartero- reina confia el govern a O’Donnell (va “ajudar” a la dimissió d’Espartero)

- Forta repressió de les protestes

General Espartero General O’Donnell

Page 35: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-1868)(1856-1868)-1856-1868 alternança entre unionistes i moderats

- marginació dels progressistes i demòcrates Es trenca el projecte moderat

- 1856-1863 govern unionista liderat de Leopoldo O’Donnell

- Combina elements fonamentals dels moderats + propostes progressistes:- limitar els poders de la corona- acceptar la desamortizació civil

- objectiu: revitalitzar el parlamentarisme- el parlament continua sota la tutela del govern- política tolerant amb l’oposició es fina una minoria opositora per evitar insurreccions.- eleccions arranjades

-Política exterior activa importa recuperar el prestigi internacional- objectiu: unir els diferents partits i acontentar tot l’exèrcit

- expedició a Indoxina (1858-1863)- intervenció a Mèxic (1862)- campanyes militars del Marroc (1859-1860)

Page 36: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-Campanyes internacionals:- expedició a Indoxina (1858-1863)

- col·laboració en França- context internacional: època imperialisme- excusa: castigar matança de missioners espanyols (1858)- resultat: França comença l’expansió colonial

- intervenció a Mèxic (1862)- col·laboració França + G.Bretanya- exigir el govern mexicà el pagament del deute- Espanya es retira per desavinences amb França

- campanyes militars del Marroc (1859-1860)- causa: disputes de frontera- resultat: triomf batalles de Tetuan i de Castillejos- gran prestigi pel general Prim- Pau de Wad-Ras incorporació del territori d’Ifni i ampliació plaça de Ceuta

Marià Fortuny, La batalla de Tetuán

Page 37: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-1863: descomposició interna de la coalició governamental- succecció de molts governs inestables- oposició dels moderats- corona NO vol dissoldre les corts

O’Donnell dimiteix

Poder per als moderats

-1863-1868: governs moderats- Narváez torna al poder- retorn vells principis del moderantisme

-Retorn a l’autoritarisme forta repressió a l’oposició

- oposició: progressistes critiquen la corona d’obstaculitzar el funcionament de les institucions

-1865: Noche de San Daniel (per saber-ne més p.71)- 1866: insurecció sergents caserna San Gil (suport progressistes i democràtics)

- aixecament popular a Madrid- forta repressió- part unionistes contra el govern. O’Donnel s’exilia a G.Bret.

Page 38: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

-1866: crisi de subsistència- augment de preus descontentament popular

- Part de la societat vol un canvi dràstic

-1868: Revolució de setembre “la Gloriosa”- fi al regnat d’Isabel II

Page 39: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Breu resum del regnat d’Isabel II

Page 40: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL
Page 41: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL
Page 42: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL
Page 43: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

La transició al règim liberal. Les regències

Page 44: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Les regències. Govern progressistes

Page 45: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Regnat d’Isabel II. Governs moderats

Page 46: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Regnat d’Isabel II. El bienni progressista

Page 47: LA CONSTRUCCIÓ ESTAT LIBERAL

Regnat Isabel II. Governs de la Unión liberal i moderats