DISSABTE, 23 FEBRER 2013

P er què ha dedicat la vida a ladansa dels neandertals?Perquè saber comhemevolucio-nat ens ajuda a descobrir comsom i a anticipar com serem: vol

millorar les seves matemàtiques?Semprehe estat curtet per als números.

Li agrada la música?Més que les equacions.

Doncs la seva aptitud per a les equacionsprogressaria amb la música i la dansa, per-què en l’evolució acompanyen la raó.

Pitàgores unia música i matemàtiques.I Einstein tocava el violí i afirmava que elsseus raonaments de física teòrica vanmillo-rar amb la música. Sap per què?

...?Perquè el cervell no ha evolucionat especia-litzant-se en àrees, sinó en xarxa. Com unaorquestra. Aprofundir és relacionar.

I un bon tambor millora la trompeta.Avançar en una habilitat porta a desenvolu-par-ne una altra. Aprenent a poc a poc allançar una pedra, els nostres avantpassatsampliaven tota la seva xarxa neuronal i do-naven així al cervell la potència necessàriatambé per poder començar a parlar. I a des-envolupar altres habilitats.

Aprendre de tot una mica ajuda a arri-bar saber molt d’alguna cosa.Aprendre a pintar, per exemple, augmenta-rà la seva capacitat simbòlica i així les sevesmetàfores seranmés brillants en parlar, i ai-xò farà que capti millor l’atenció dels altresi millorarà les seves habilitats socials... Perhaver-se aïllat abans per pintar millor!

Això ensenya, el ball dels neandertals?Pel que van aconseguir cantant i ballant itambé pel que no van aconseguir per no arri-bar a parlar. En la nostra evolució, les in-tel·ligències múltiples caracteritzades perHowardGardner (llenguatge, lògica, espaci-al, musical, corporal, comprensió dels altresi d’un mateix) en realitat van progressar al-hora reforçant-se mútuament.

Com sap que el neandertal va ballar?A un grup dels meus estudiants els vaig po-sarmúsica emotiva. I just després van sortirmés voluntaris d’entre ells per fer actes al-truistes que lamitjana de la resta. Lamúsicaels convertia en més bones persones.

I...?La música està incrustada en el nostreADN. Va ser per als neandertals i és per anosaltres l’essència de la comunicació. Ésanterior al llenguatge, que no és més que

l’evolució de la música i la dansa. Cantarcrea més vincle que parlar.

Com ho sap?Excavacions i fòssils: fa 1,7 milions d’anys,l’Homo ergaster va evolucionar a l’Àsia finsa l’erectus; i a Europa fins a l’antecessor,que, al seu torn, acabaria sent l’heildelber-gensis: la família d’Atapuerca.

Quan apareix el neandertal?Descendeix de l’heidelbergensis i va arribara dominar Europa durant 300.000 anys, finsque en fa 30.000 va ser escombrat per l’Ho-mo sapiens: nosaltres. La nostra espècie s’hatransformat en l’única del gènere humà.

Com ho vam aconseguir?El llenguatge i el símbol ha estat la nostraimbatible tecnologia sapiens, perquè multi-plica exponencialment el nostre coneixe-ment i, alhora, la intel·ligència adaptativa.

El neandertal va ser un perdedor?Va vèncer durant 300.000 anys adaptant-sea canvis del medi radicals.

Com?Altruisme i solidaritat. Va establir comuni-tats; caçava en grup, va curar els seus ma-lalts i els va enterrar. I tallava instruments.

Per què es va extingir llavors?No apreciem millores en les seves eines–sempre iguals– ni va pintar ni sabia utilit-zar símbols nimetàfores ni, per tant, va arri-bar a articular un llenguatge estructurat.

Com sap que no va arribar a parlar?Perquè no va assolir la capacitat d’abstreurei relacionar el que és evident amb el ques’evoca: mai no va dir “corres com una lle-bre”. Però el sapiens sí, perquè sabia pintar,simbolitzar i parlar: un avantatge gegantí.

Com s’entenien els neandertals?Amb una cosa que tenim als gens. Lamúsicai lamanera d’expressar-la amb el cos és inna-ta en nosaltres en una estructura més pro-funda que la parlada. Vagi a un camp de fut-bol; milers de veus entonant un sol himne.

Comunitat, pàtria, ètnia, tribu...Fraternitat, altruisme. És igual que no sàpi-ga la lletra. Taral·legi una mateixa música ise sentirà un amb tots. Així es comunicavenels neandertals i creaven vincle solidariamb danses i cants, i així ens comuniquemencara nosaltres més enllà de les paraules.

Hi compartim res més?Avui qualsevol llengua és una música, unamelodia, un ritme i un accent al qual des-prés posem paraules i estructures. Peraprendre a parlar un idioma, cal començarper cantar-ne la melodia.

El poliglot té bona orella.Fins i tot abans de les paraules, en les cultu-res tradicionals la dansa i el ritme encaraprecedeixen i s’imposen a la llengua per cre-ar comunitat i segellar aliances. En moltestribus ésmés important com etmous o can-tes que l’idioma. I la comunitat i la solidari-tat hi guanyen encara cada dia la batalla dela supervivència.

LLUÍS AMIGUET

MANÉ ESPINOSA

LA CONTRA

“Siaprensaballar,milloraràsles tevesmatemàtiques”

VÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET

Tinc 52 anys i poca orella per a la música, cosa que compenso posant sentiment a les melodies. Laprehistòria del nostre cervell va ser pensar cantant i ballant en comunitat. El llenguatge humàno és més que l’evolució de la música. Col·laboro amb CosmoCaixa. Els idiomes es canten

El pedagog sir Ken Ro-binson em deia que elpitjor moment d’un con-grés científic és veureels savis a la discoteca:“Resulten patètics: siaprenguessin ritme, mi-llorarien les seves inves-tigacions”. No era unaburla gratuïta, perquèRobinson afirma queexercitant alguna de lesset intel·ligències deGardner (de la cinètica ala lògica) progresses entotes. El nostre cervellmillora en xarxa, i sil’amplies, n’amplies to-tes les aplicacions. Peraixò, per destacar en lateva especialitat n’hasde practicar també d’al-tres. I Mithen dóna con-sistència bioevolutiva alprofessor que volia ferballar els científics. Totestà relacionat i la in-tel·ligència consisteix adescobrir-ho.

Estalvia diners utilitzant la targeta de Subscriptor

www.subscriptorsdelavanguardia.com

Científics a la pista

StevenMithen, paleoantropòleg, autor de ‘Cómo cantaban los neandertales’

47196

23