LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA

CIUTADANIA

La ciutadania antiga grecollatina

• A Roma el terme “civis”membres homes,no eren esclaus, psres romans…

• A Grecia el terme “polités”(ciutadà)

mateixos requisits que a roma,pero alguns d’aquests podien participar al govern

• A tots dos llocs el ciutadà tenia uns certs deures i destacava el deure de defensar la ciutat empunyant les armes,si era necessari

La ciutadania en la democràcia grega i en l’antiga Roma

• Grecia antiga petit estat independent,procurava ser economicament autosuficient.

• Ser cituadaparticipar activament en la política,tasques de govern..i responsabilitat d’assistir a l’assemblea

• Principis que regien la participació a l’assemblea:

• Isonomiamateixos deures i drets,tots els ciutadans

• Isegoriamateixos drets a expressar les opinions a l’assemblea

• Koioníacooperació per aconseguir el bé públic

• Roma s’entén més bé com un títoll jurídic que permet reclamar certs drets

• el ciutadà gaudia de protecció judrídica atorgada per les lleis i les institucions

Limitacions de la ciutadania antiga

• Ciutadania excloentnomés eres ciutadans el homes adults amb certs requisits

• Només es considerava “lliures i iguals” als membres de la comunitat politica

• Els drets individuals no estaven suficientment proegits

La doble arrel de l ciutadania moderna

• Tradició de la participació política a través de la deliberaciógrega.

Forma part de la moderna idea republicana

• Tradició de la protecció legal dels drets de la personaromà

Forma part de la visió liberal actual

Ciutadania moderna

• Estat modernva configurant l’actual concepte de ciutadania lligada a l’expressió “estat nacional”

• Jean Bodinamb el seu concepte sobirania va dotar l’estat absolutista d’autonomia i poder absolut

• A l’estat enten per nacionalitatl’estatut legal pel qual una persona pertany a un estat

• Característiques:• El dret de sòlciutadà qui

neix en el territori nacional

• El dret de sanges dona prioritat a la nacionalitat dels pares

Ciutadania i inclusió en l’estat• Una concepció

liberalSchmitt manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics

• Concepció republicanaHabermas,es considera la societat política com “una associació de membres lliures i iguals d’una comunitat de dret”

• Concepció comunitarista Charles Taylor, reclama més atenció als vincles ètnics i culturals

Drets civils• Es un sèrie de drets individuals

que intenten frenar els possibles abussos de l’estat i mantenir un àmbit de llibertat per a cada ciutadà

• Idees insnaturalistes,diversos canvis:

• Indigenes americans tractats com a éssers lliures

• L’acta d’Habeas Corpus va establir noves garanties per als detinguts

• El Bill of Rights diverses mesures per evitar abussos dels governants

• La Declaració de drets de l’home i del ciutadà va influir en les declaracions posteriors

• Inclisió de certs drets com els de participació política tals com el sufragi universal, o el dret de vot a la dona

• Podem destacar• Les esmenes de la

constitució dels Estats Units d’Amèrica,rectifiquen l’abolició de l’esclavitud

• Les constitucions de la majoria dels països del món han reconegut els drets polítics de la dona

• Dret de l’educació, a l’associació sindical,a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene.

• La constitució francesa recull l’obligació de l’estat de proporcionar ensenyament primari gratuït

• Bismark impulsa l’asseguraná de malaltia,pensions a la vellesa..

• La constitució alemanya dissenya el que serà “l’estat social de dret”

Drets polítics Drets socials,econòmics i culturals

Ciutadania social

• H.Marshall,defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat

• Inclou els drets socials com el teball,l’educació…entès com a estat social de dret i no només com a estat liberal

• Historicament ha estat anomenat “estat de benestar”,que a soposat un gran avanç pero que no deixa de tenir problemes esta afectant la possiblitat d’un estat socil que satisfaci les exigències de la ciutadania social

• Pero això pot aconseguir-ho un estat de justícia,protegir els drets socials propis de la ciutadania social ,en un estat de justícia

Justícia i pertinença• El fet de saber-se i sentir-se

ciutadà pot motivar al individus a treballar-hi,en aquest concepte

• Costat racional:la societat ha de ser justa

• Costat sentimental:llaços de pertinença que formen part de la nostra identitat

• Així doncs la racionalitd de la justícia i el sentiment de pertinença han d’anar a la vegada per aconsegir ciutadans plens i una democràcia sostenible

• En la decada dels 90 es posa d’actualitat el concepte de ciutadania que actualment te múltiples facetes.

• Dos tipus d’implicacions:• El reconeixement de l ciutadania

es refereix a la responsablitat que té cada societat

• L’exercici de la ciutadnia es refereix a la responsbilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà

• Exercici dels deures cívics: minim exigible a tots

• Exercici del voluntariat:depèn de l generositat de cadascú

Ciutadania econòmica

• Els ciutadans polítics son també”ciutadans econòmics”

• Això implica prendre’s una èticaa empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses a banda d’exercir la nostra ciutadani com a consumidors practicant una ètica del consum just

• L’avanç en aquest ambits significa la participació significativa dels ciutadans en decisions econòmiques tenint com a objectiu l’eradiació de l pobresa com a pricipal objectiu d’una economia al servei de les persones

Ciutadania civil

• Es refereix a llaços civils no polítics

• La participació de les persones en tot tipus d’associacions i grups que prsegueixen fins legítims és la millor escola de civilitat

• En els grups generats lliurement les persones prenen a participar i interessar-se per les qüestions públiques

• Escola de ciutadania• Pero no tots els sectors son

beneficiosos per al bé comú.

• L’impuls ètic que anima el millor de lal societat civil té la seva exressió en tres punts:

• El voluntariat que s’organitza des de la gratuïtat i la generositat dels ciutadanspromocienen la solidaritat universalment

• Les professions que es legimiten pel servei que fan per l societ han d’assolir l’ètica professional,evitant el corporativisme,la corrupció..

• L’opinió pública neix de mantenir obert un debat sense exclusions arbitràries entre els ciutadans mitjançant l’us públic de la raó.augmentnt la claredat

Ciutadania intercultural

• Es basa en l’ètica intercultural,consisteix a no acontentar-se a assimilar les cultures relegades a la triomfant, ni acceptar tampoc la simple coexistència dels grups culturals en guetos separats sinó invitar a un verdader diàleg entre els diferents grups

• La ciutadania no pot etar ja lligd un únic grup cultural,per molt majoritari que sigui.

• Perque es produieix un desequilibri entre el grup dominant i el minoritri

Ciutadania cosmopolita

• Es un dieal que pot ser que algun dia es fagi realitat si ens ho prenem seriosment com un objectiu

• Consisteix en que construïm un món on tothom es consideri ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta sentint-se part activa i responsable en la marxa del món

• Cal universlitzar els drets humans de la primera,segona i tercera generació,apostant per una globalització ètica, per una mundialització de la solidaritat i la justícia