Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau núm . 85 se te m bre 2008

w e b Coordinadora: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tarragona.tine t.org

La Coordinadora pe l m ónH irosh im a i Nagasak i i visita de l Palinuro

a l'e sq ue rra, e l Pe te r i la Re be ca, a H irosh im a, a la ce rim ònia de le s llante rne s flotants al riu Motoyasu.

A sota activiste s de la Coordinadora davant e l Palinuro

Activiste s de la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau van de sple gar una pancarta davant e l vaixe ll Palinuro, a la Marina Port Tarraco, i van distribuïr inform ació sobre la de spe sa m ilitar.El vaixe ll Palinuro és un vaixe ll e scola de l'Arm ada italiana i, m algrat aparèixe r com la cara am able de ls e xèrcits, form a e ls oficials q ue , de sprés com andaran altre e s vaixe lls m és sòrdids.L'acció e s va de se nvolupar, com se m pre , se nse incide nts m algrat q ue , a la sortida, e s va ide ntificar, com se m pre , e ls activiste s. En aque st cas l'h onor li va corre spondre a la Be ne m èrita q ue al·le gà "un control pre ve ntivo y ale atorio de ide ntificación de pe rsonas".

El m e s passat vam com m e m orar l'anive rsari de l lle nçam e nt de la bom ba atòm ica sobre H irosh im a i Nagasak i. A Tarragona, e l 9 d'agost, vam fe r un talle r de fanale ts de pape r, força concorre gut, a la Ram bla Nova i, a la nit, e ls vam dipositar a la Font de l Ce nte nari.El dia 6, a H irosh im a, e l Pe te r i la Re be ca fe ie n tam bé e l se u fanale t q ue van dipositar a le s aigue s de l riu Motoyasu.Quilòm e tre s de distància pe rò un m ate ix anh el.

Re cone ixe m e nt-NoCom e rcial-Com partirIgual 2.5 Espanya

Sou lliure de : copiar, distribu ir i com unicar públicam e nt l'obra i fe r-ne obre s de rivade s

Am b le s condicions se güe nts:

Re cone ixe m e nt. H e u de re conèixe r els crèdits de l'obra de la m ane ra e spe cificada pe r l'autor o el llice nciador. Citant la proce dència Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau.

No com e rcial. No pode u utilizar aq ue sta obra pe r a finalitats com e rcials.

Com partir am b la m ate ixa llicència. Si alte re u o transform e u aq ue sta obra, o e n ge ne re u obre s de rivade s, nom és pode u distribu ir l'obra ge ne rada am b una llicència idèntica a aq ue sta.

"Paraule s pe r la Pau" publicació de la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau D.L.: T-1274-2005 Eq u ip de re dacció: col·le ctiu Tarragona Patrim oni de la Pau, Edita: Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau, Coordinació i m aque tació: Jose p Maria Yago. Col·labore n e n aq ue st núm e ro: Pe te r Le upold Re corde u q ue pe r contactar am b la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau e ns pode u trobar cada prim e r dium e nge de m e s a Paraule s pe r la Pau i cada dilluns, a le s 8 del ve spre , a Ram bla Nova, 9 7-2n Tam bé e ns pode u e nviar un e m ail a tgnapau@ tarragona.tine t.org o trucar al 9 77221458 (h i h a conte stador).

w e b: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tine t.orgLa re dacció del full no e s re sponsabilitza de l'opinió dels col·laboradors

pàgina 2 - m ate rials pe r la pau núm . 85 se te m bre 2008

Mate rials de pau

* Mah m ud Darw ix: /Poe sía e scogida (19 66-2005)/, Edición y traducciónde Luz Góm e z García, Vale ncia, Pre -Te xtos, 2008* Mah m ud Darw ix : /El fénix m ortal/, Edición y traducción de LuzGóm e z García, Madrid, Cáte dra, 2000* Mah m ud Darw ix : /Estado de s itio/, Edición y traducción de LuzGóm e z García, Madrid, Cáte dra, 2002* Mah m ud Darw is h : /Me nos rosas/, Traducción de M . L. Prie to,Madrid, H ipe rión, 2001* Mah m ud Darw is h : /El le ch o de una e xtraña/, Traducción de M . L.Prie to, Madrid, H ipe rión, 2005* Mah m ud Darw is h : /Mural/, Guadarram a, Traducción de M . I.Martíne z, Edicione s de l Orie nte y de l Me dite rráne o, 2003* Mah m ud Darw is h : /Me m oria para e l olvido/, Traducción de Manue l C.Fe ria García, Edicione s de l Orie nte y de l Me dite rráne o, 19 9 7* Mah m ud Darw is h : /Once astros/, Traducción y e studio introductoriopor María Luisa Prie to Gonzále z, Age ncia Española de Coope raciónInte rnacional, 2000

Bibliografia Mah m oud Darw ish

Re be ca Tom as

pàgina 3 - m ate rials i paraule s pe r... núm . 85 se te m bre 2008

El passat 9 d'agost, e l cor de l'anom e nat “poe ta de la re s istència pale stina”, Mah m oud Darw ich , va de ixar de lluitar. Nascut fa 67 anys a Al-Birw e h , un poble prop de H aifa (Galile a, nord de Pale stina), la vida de Darw ich q ue darà m arcada pe r la tragèdia de 19 48: e l se u poble natal, a m és de 400 altre s poblacions pale stine s, van se r com ple tam e nt de struits i e ls se us h abitants e xpulsats, s inó m assacrats. Els se us pare s trobe n re fugi al Líban durant un any, i q uan de cide ixe n tornar a Pale stina, trobe n q ue e l gove rn isare lià h a cre at un ce ns durant e l darre r any i q ui no h i figura, no té dre t a viure e n e l nou Estat d'Israe l. En paraule s de Darw ich «ja h e viscut com a re fugiat una

ve gada, pe rò aque st cop és dins e l nostre propi país”. Durant la se va vida va viure e xiliat al Caire , Be irut, Paris i Tunis.Com e nça la se va carre ra d'e scriptor com a jove poe ta pale stí al m ate ix te m ps q ue la se va acció al partir com nista, plasm ant als se us e scrits la lluita de l poble pale stí, e l se u patim e nt fís ic i psicològic. Utilitza sím bols arre lats íntim am e nt al se u lloc d'orige n: roca, m untanya, arbre , m ar... i e spe cialm e nt la te rra, q ue pe r a e ll no nom és té un significat polític s inó tam bé sagrat.Em pre sonat dive rse s ve gade s pe r la se va activitat poètica, e spe cialm e nt pe r la le ctura pública de le s se ve s obre s, va com e nçar a se r cone gut am b “Le s fe uille s d’Olivie r” (19 64).

Durant e ls anys 80 e s de dica de ple a la vida política. El 19 87 e s conve rte ix e n m e m bre de l com itè e xe cutiu de l’OLP, de la se va ala m és radical. Darw ich , q ue de s itjava la cre ació d’un Estat Pale stí lliure i inde pe nde nt, va criticar fortam e nt la política de Yasse r Arafat (pe r a q ui va e scriure dive rsos discursos), sobre tot de sprés de ls Acords d’Oslo, q ue no podie n garantir, se gons Darw ich , una pau justa i igualitària pe r als pale stins. Abandona l’OLP e l 19 9 3. Dire ctor i re dactor e n le s re viste s i se tm anaris m és im portants de l m ón àrab, la se va poe sia inspira e ls ciutadans pale stins, se nt un sím bol de l dre t al re torn a la te rra pale stina.

Paraule s pe r... al poe ta de la re sistència pale stina Re be ca Tom as

Jo sóc un de ls re is de la fiSalto de l m e u cavall e n l'últim h ive rn.Sóc l'últim sospir de l'àrab. No tre c e l cap sobre e ls te rrats i no m iro al m e u al voltantpe r s i e m ve u aq uí algú q ue e m cone gui i sàpiga q ue h e polit e l m arbre de le s paraule s pe rq uè la m e va dona trave ss i de scalça cam ps de llum . No tre c e l cap pe r la nit pe r a no ve ure una lluna q ue il·lum inava tots e ls se cre ts de Granada cos a cos. No tre c e l cap pe r l'om bra pe r a no ve ure a algú portant e l m e u nom i corre nt e nre re m e u: de scarre ga'm de l te u nom i dóna'm la plata de l'àlbe r. No m iro cap a e nre re pe r a no re cordar q ue vaig passar pe r la te rra. No h i h a te rra e n aq ue sta te rra de s q ue e l te m ps e s va tre ncar e ntorn de m i, fragm e nt a fragm e nt.No e stava e nam orat pe r a cre ure q ue le s aigüe s e re n m iralls,com e ls vaig dir als m e us ve lls am ics. I no h i h a am or q ue inte rce de ixi pe r m i.De s q ue h e acce ptat e l pacte de pau no tinc pre se nt pe r a passar de m à prop de la m e va ah ir. Caste lla h issarà la se va corona sobre e l m inare t de Déu.Escoltaré e l soroll de le s claus e n la porta de la nostra e dat d'or. Adéu a la nostra h istòria. Se ré jo q ui tancarà l'últim a porta de l ce l? Jo sóc l'últim sospir de l'àrab. Darw is h h a e stat e nte rrat a Ram allah

e n un fune ral e ntre m ultituds.

Cant de Prim ave ra

Te níe m re ra la tancaun llim one r -nostre e ra-els fru its grocs lluïe n com un fanalle s se ve s flors e ns pe rfum ave n el portal.

Te níe m re ra la tancaun llim one r -nostre e ra-pe rò calia e m bellir la filla de q u i e ns fa m ali q ue diade m a i pe rfum lluís a la cabellle ra.H an tallat el llim one r q ue nostre e rai dels ulls e ns h a fugit la prim ave ra.

pàgina 4 - els nostre s col·legue s núm . 85 se te m bre 2008

En e ls te m ps m e die vals e ls m e rce naris e re n un fe nom e n m olt com ú. Poque s e re n le s gue rre s on no lluitave n, se m pre pe r a l'am o q ue m és e ls pagava. En aque lla època, e ls m e rce -naris e re n re spe ctats i h onorats. El pic de l'activitat m e rce nària va se r probable m e nt la Gue rra de ls 30 Anys (1618-1648) on la gran m ajoria de ls com bate nts no lluitave n pe l se u país s inó pe r guanyar-se la vida. Am b l'asce ns de l'absolutism e , e ls pode rosos van passar a de s itjar un control absolut de tot e l se u e stat. Així, h orde s de gue rre rs autònom s e s van trobar se nse lloc e n aq ue st m ón. Trope s e n uniform e q ue m arxave n al ritm e pre nie n e l se u lloc. Molts se rve is logístics van rom andre e ncara e n m ans d e m pre se s particulars, pe rò durant e ls se gle s XVIII i XIX tam bé aque ste s fe ine s e s van e statalitzar. Així, a le s gue rre s m undials de ls se gle XX van actuar q uasi e xclusivam e nt e ls e stats. Nom és e n le s colònie s e ls soldats e m ple ats i m olt sovint e sclavitzats pe ls im pe rialiste s se guie n tine nt un pape r im portant. Pe rò ara e ste m vivint un te m ps e n q uè aque st de se nvolupam e nt gira i va e n dire cció contrària. La convicció de q ue e ls parti-culars h o fan tot m illor q ue l'e stat s'h a fe t cada cop m és dom inant i tam bé s'h a aplicat e n e l cam p m ilitar. El prim e r e n privatitzar-se van se r e ls se rve is logístics. Avui e n dia un e xèrcit m ode rn no re nta e ls se us lle nçols ni cuina e l se u m e njar. Tam bé m olte s base s són vigila-de s pe r e m pre se s de se gure tat, civils prote gint als soldats!Enviar trope s arm ade s d'e m -pre se s a altre s paisos pe r lluitar e ra nom és l'últim pas e n aq ue st cam í. Am b la gue rra de l'Iraq aq ue sta pràctica h a re but m olt d'inte rès públic, sobre tot pe ls crim s q ue aq ue sts m e rce naris h an com ès contra la població civil se nse re bre cap sanció pe r h ave r actuat fora de la lle i. L'e xe m ple m és cone gut se gu-

ram e nt h a e stat e l cas de Black w ate r q ue va costar la vida de 17 civils inde fe nsos. Qui són?Am b un nom bre d'e ntre 15.000 i 20.000, a l'Iraq ja form e n la se gona gran força d'ocupació de sprés de ls Estats Units i pe r davant de l Re gne Unit. D'on h an sortit tots aq ue sts e xpe rts e n gue rra e n e ls q uals e ls nostre s gove rns confie n m és q ue e n e ls se us propis soldats? De fe t, la gran m ajoria h a sortit de ls m ate ixos e xèrcits. El final de la Gue rra Fre da va suposar una gran re ducció de trope s tant a l'e st com a l'oe st. I m és im por-tant e ncara, a l'Àfrica i l'Am èrica Llatina m olt dictadors q ue h avie n oprim it e l se u poble nom és am b l'ajuda de Moscú o W ash ington h an de sapare gut, i am b e lls m olts e spe cialiste s de com bat contra insurge nts. Tots aq ue sts e xpe rts e n m atar ara busq ue n fe ina. Pe r tant no és d'e stranyar q ue e m pre se s m ilitars com Triple Canopy, de ls Estats Units, fun-de ss in sube m pre se s com De fion al Pe rú. L'únic obje ctiu d'aq ue s -ta e m pre sa e ra contrac-tar e xm ilitars i e xpolicie s e xpe rim e n-tats e n la lluita contra e l Se nde ro Lum inoso i e nviar-los a l'Iraq . Allà e s van trobar, e ntre d'altre s, am b ve te rans de le s

gue rre s i ge nocidis de l'e x-Yugoslavia i tam bé am b col.le -gue s proce de nts de Sudàfrica, lloc d`orige n de le m pre sa Exe cutive Outcom e s. Aque sta h a guanyat m olta fam a a l'Àfrica de sprés de l final de l'Aparth e id a Sudàfrica. Fou form ada pe r individus e lim inats de le s force s e statals pe r racism e i violència. Van de ixar e l se u país pe r continuar la se va fe ina pe r tota Àfrica, d`Angola fins a Sie rra Le one , i tam bé a Kosovo. Al final e l gove rn de Sudàfrica e s va ave rgonyir tant q ue va il·le galitzar l'actuació com a m e rce naris de ls se us ciutadans; de s de llavors actue n clande sti-nam e nt o subcontractats pe r e m pre se s d'altre s paisos.Pe r q uè m e rce naris?Si són la m ate ixa ge nt q ue e s troba als e xèrcits, q uin és e l gran avantatge de ls m e rce naris e nve rs e ls soldats re gulars? No pode n se r e ls dine rs. El sou d'un soldat no és re s e xtraordinari, m e ntre q ue le s e m pre se s q ue e nvie n m e rce naris cobre n m ilions i m ilions. Els m e rce naris tre balle n pe ls pocs dine rs q ue le s e m pre se s e ls done n, m e ntre aq ue ste s cobre n un sou norm al de l'e stat i e s q ue de n am b la dife rència.

continua a la pàg. se güe nt

e ls nous m e rce naris Pe te r Le upold

pàgina 5 - altre s m ovim e nts núm . 85 se te m bre 2008

Llavors q uè és e l q ue m otiva a l'e stat a, prim e r, e ntre nar e spe cialiste s m ilitars, i de sprés de ixar-los m arxar i pagar m olt cars e ls se us se rve is? El gran avantatge és q ue aq ue sts param ilitars actue n m olt lluny de l'ate nció de l públic i tam bé de l dre t. D'aque sta m ane ra no figure n e n le s e stadístiq ue s oficials de baixe s i pe r tant e stalvie n m olts proble m e s als polítics a casa, donat q ue no h an de justificar e ls m orts davant de l se u poble . Se gons e ls núm e ros de l Ministe ri de Tre ball de ls Estats Units, e ntre 2003 i 2007 a l'Iraq van m orir 1.123 gue rre rs contractats. Poc s'h a lle git d'això als nostre s paisos, te nint e n com pte q ue cada soldat m ort gira l'opinió publica e ncara m és e n contra de la gue rra.

Pe r altra banda, tam poc no se sap gaire cosa de le s víctim e s de la violència infligida pe ls m e rce naris. Donat q ue no són re pre se ntants oficials de cap e stat i actue n e n un e stat q ue no té l'autoritat de re sponsabilitzar-los pe ls se us acte s, ope re n e n un e spai lliure de lle is. Nom és e n casos m olt gre us, com l'assass inat de due s done s, Marou Aw anis i la se va filla a Bagdad a l'octubre de 2007 pe r e m ple ats de l Unity Re source s Group, la noticia atre u l'ate nció m om e ntàniam e nt. Pe rò fins ara cap m e rce nari a l'Iraq h a vist un jutjat. L'Arm y Tim e s re ve la q ue tam bé s'h a de te ctat l'ús de m unició proh ibida pe r le s force s de ls Estats Units pe rq uè cause n fe ride s inne ce ssàriam e nt gre us - pe rò no e stà proh ibida pe r als

m e rce naris, q ue no cone ixe n cap lle i. Així és m olt còm ode pe ls gove rns de ixar m olta de la fe ina bruta a aque ste s force s contractade s. De s de ls guàrdie s de se gure tat om nipre ­se nts a le s nostre s ciutats fins a la m ate ixa gue rra, l'e stat re nuncia cada cop m és al se u m onopoli de l'ús de la força, de ixant aque sts "fe ine s" e n m ans d'e m pre se s particulars, q ue te ne n com a únic obje ctiu e l be ne star e conòm ic de ls se us propie taris. Se m bla q ue e ste m be n e ncam inats cap al te m ps m e die val un altre cop. I e ncara e s podria dir m és: cap a un m ón on m ana e l m és fort i on e ls dre ts h um ans nom és e xiste ixe n pe r a aq ue lls q uè e ls pode n de fe nsar am b la força.

El Piyayo (fragm e nt)

¿Tu conoce s al ”Piyayo”un vie je cillo re ne gro, re se co y ch icuelo;la m irada de gallope nde ncie roy h ocico de raposotiñoso...q u e pide lim osna por "tangos"y m aldice cantando "fandangos"gangosos?

¡A ch ufla lo tom a la ge ntey a m i m e da pe nay m e causa un re spe to im pone nte !

Aque st m és d'agost e ns h a portat una notícia trista. Malgrat q ue m olts de ls q ue l'e stim e m vole m pe nsar q ue e ns conte m pla de s d'altre s m ons am b un som riure als llavis, e ns

Carlos Garcia Tom ille ro (19 13-2008)

h a de ixat Carlos Garcia Tom ille ro, als 9 5 anys.Pare d'Isabe l i sogre de Ce sar, m e m bre s tots tre s de l Talle r de l Sol, fou un activista de la pau i la vida q ue col·laborà am b nom brose s cause s, proje cte s

artístics i activitats.De s de ls voltants de l'any 2002, e sde vingué, am b e l Talle r de l Sol, un de ls col·laboradors de la Coordinadora Tarragona Patri-m oni de la Pau a l'acte Paraule s pe r la Pau.

Participà e n dife re nts acte s i h om e l re corda, e ntre d'altre s cose s, pe r le s poe sie s q ue re citava.Un de ls poe m e s q ue Carlos re citava com ningú e ra El Piyayo de José Carlos de Luna.

e ls nous m e rce nariscontinua de s de la pàgina ante rior

foto: Ce sar Re gle ro

pàgina 6 - els nostre s te m e s / opinió núm . 85 se te m bre 2008

Esta gue rra ape sta a pe trole o

H asta la fe ch a no h abía oído h ablar de O se tia de l Sur, y m uch o m e nos e ra capaz de localizarla e n un m apa. Por lo q ue de cidí inform arm e y al m ism o tie m po transm itíroslo a vosotros, s in ánim o de h ace ros copartícipe s de m i ignorancia.La URSS, h asta e l m om e nto de su disolución e n 19 9 1, com pre n-día m ás de 100 e tnias y unas 300 nacionalidade s. Durante la época e xpansionista zarista, s.XVIII, se confe ccionó un vasto im pe rio ce ntralizado e n e l pode r de l zar, la supre m acía de la le ngua rusa y la pre e m ine ncia de la igle sia ortodoxa.Tras la re volución de octubre de 19 17 y las gue rras civile s q ue la suce die ron, las distintas re pú-blicas se fue ron fe de rando h asta form ar la URSS. El siste m a fe de rativo otorgaba igualdad de de re ch os a todas las e tnias y te rritorios políticos fre nte al e stado, por lo q ue e l pode r ce ntral de l sovie t e je rcía de árbitro e n los conflictos te rrito-riale s, se de ntarizaba pue blos nóm adas o forzaba m igracione s m asivas con e l fin de coh e s ionar la URSS.Esta q ue dó form ada por 15 re públicas socialistas soviéticas, 20 re públicas socialistas sovié-ticas autónom as, 8 re gione s autónom as y 10 distritos autónom os.Los ose tas se instalaron e n e l siglo XIII e n la re gión de l Cáucaso, e n 1774 Rusia se ane xionó los te rritorios ose tas y e n 19 18 se funda la Re pública Autónom a de O se tia, pe rte ne -cie nte a la re gión fe de rativa de Rusia. En 19 22 Ge orgia cre ó la re gión autónom a de O se tia de l sur.En los años 80 cre ció e n O se tia de l sur la ide a de unificarse con la Re pública autónom a de O se tia. En se tie m bre de 19 9 0 se de claró re pública sobe rana y e n dicie m bre Ge orgia le q uitó e l status de re gión autónom a. Esto dio lugar a e nfre ntam ie ntos arm ados q ue fue ron finalizados e n 19 9 2 con la inte rve nción de una fue rza de paz ge orgia-rusa-

ose ta.De sde la e le cción de M ijail Saak ash vili com o pre s ide nte de Ge orgia e n e l año 2004, la te nsión h a aum e ntado. Este ofre ció diálogo y autonom ía, pe ro e n e l 2006 los ose tios ce le braron un re fe réndum con e l fin de pre s ionar al gobie rno de Ge orgia, e n de m anda de la inde pe nde ncia. La ofe rta de la OTAN a Ge orgia, e n abril de 2008, para q ue e sta se unie ra a la alianza, re forzó los lazos de Rusia con los se paratistas de O se tia de l Sur, ya q ue Rusia se opone a la e xpansión de la OTAN por e l e ste .El alto e l fue go de 19 9 2 h a s ido roto por las tropas ge orgianas, de l m ism o m odo Rusia bom bar-de a e l te rritorio ge orgiano com o re spue sta. Se re pite una m úsica q ue ya h e m os e scuch ado de m a-s iadas ve ce s, la población civil e s la víctim a de las gue rras provocadas por inte re se s e conó-m icos.H ace dos años e ntró e n

funcionam ie nto e l ole oducto Bak ú-Tiblisi-Ce yh an(BTC), q ue pasa por Ge orgia y e s e l único q ue vie ne de l Cáucaso sin pasar por Rusia, por lo q ue los m otivos de l apoyo de Rusia a O se tia y e l ataque a Ge orgia re sultan e vi-de nte s. Tam bién re -sultan e vide nte s los inte re se s de EEUU y la UE e n Ge orgia a la q ue conside ran su principal aliado e n e ste e nclave de inte rés ge opolítico y pe trole ro.De todo lo e xpue sto se sacan algunas conclusione s. Las gue rras por e l control de l pe tróle o no h arán m ás q ue aum e ntar e n lo suce s ivo, a m e dida q ue e ste re curso se a m ás caro y e scaso. Tam bién una ve z m ás

q ue da pate nte e l doble rase ro con q ue los paíse s pode rosos m ide n los de re ch os de los pue blos a la h ora de de fe nde r posturas inde pe nde ntistas. Se gún de q ue país se trata apoyan los inte re se s nacionalistas, EEUU y la UE apoyan la inde pe nde ncia de Kosovo, m ie ntras Rusia la de saprue ba, y totalm e nte a la inve rsa suce de con Ose tia de l Sur.La h ipocre sía de los EEUU y sus satélite s lle ga a tal e xtre m o q ue son capace s de criticar dura-m e nte a Rusia por actuar m ilitarm e nte fue ra de sus fronte ras, cuando e llos son los prim e ros e n arrastrar un ignom inioso h istorial con un bue n núm e ro de conflictos abie rtos por todo e l plane ta.M ie ntras se cue ntan los m ue rtos y los de splazados por m illare s.

Pau Gom is

L'ole oducte Bak ú-Tiblisi-Ce yh an (BTC). Passa pe r Ge orgia i és l'únic q ue ve del Caucas se nse passar

pe r Rússia

pàgina 7 - conflicte s "oblidats" núm . 85 se te m bre 2008

pàgina 8 - la contraportada núm . 85 se te m bre 2008

De s de 19 9 7, s i m és no, Tarragona ve acollint re gularm e nt e n e l se u port vaixe lls m ilitars de l'OTAN i de la VIa Flota de ls EUA, se nse cap control sobre e l se u tipus d'ar-m am e nt i am b la possibilitat q ue alguns s iguin de propulsió nucle ar. Joan Miq ue l Nadal i Lluís Badia, e n aq ue ll m om e nt, alcalde de la ciutat i Pre s ide nt de l'Autoritat Portuària, re spe ctivam e nt, van lide rar una cam panya, q ue va incloure ge stions am b autoritats m ilitars a W ash ington i a Madrid, pe r tal que Tarragona e sde vingués se u logística de ls vaixe lls de la VIa Flota de ls EUA. En aque ll m om e nt l’e q uip de gove rn de l’Ajuntam e nt, q ue va m ostrar e l se u suport a la cam panya, e stava form at pe r re pre se ntants de CiU i de l PSC. Els argum e nts pe r im pulsar la cam panya e s van basar e n suposats be ne ficis e conòm ics pe r a la ciutat. Poste riorm e nt e ls argum e nts h an donat pas a d'altre s q ue e ns pre se nte n e ls vaixe lls de gue rra com a garants de suposade s ope racions "h um anitàrie s". Més re ce ntm e nt, uns i altre s fan

re fe rència a "obligacions de rivade s de conve nis bilate rals e ntre Estats". Abans q ue e ls ate m ptats de l’11-S justifiq ue ss in l’adopció de “m e sure s de se gure tat” i re striccions de le s llibe rtats civils, e ls argum e nts e sm e ntats e s van barre jar am b l'e spe ctacle de ve ure m àquine s flotants sofisticade s o com èdie s propagandístiq ue s sobre volunta-riosos m arins q ue fan tasq ue s socials. Finalm e nt, la e xpe riència dram àtica de poble s oprim its com l'iraquià i l'afganès -conve rtits e n víctim e s de "danys col•late rals"- m ostra la crua re alitat i fa caure la disfre ssa: e ls vaixe lls i e ls se us tripulants no són m és q ue e ine s de m atar. Le s e scale s q ue fan le s e m barcacions e stan conside -rade s de rutina, utilitzant e ls se rve is portuaris pe r aprovisionam e nt i pe r fe r le s re paracions q ue conside rave n adie nts, a banda d'ope racions m és opaque s q ue , clar e stà, no transce nde ixe n. En aque st se ntit, i com a e xe m ple , e ns h e m assabe ntat de transports de trope s utilitzant port i ae roport de l Cam p de Tarragona,

m aniobre s m ilitars am b instal•lació de cam pam e nts e n e l port i transports m ilitars am b tre n i, com no, de la visita constant de vaixe lls de gue rra provine nts de l’Iraq . La pre sència de ls vaixe lls de la VI Flota de ls EUA i de l'OTAN no e ns agrada pe l q ue suposa de m ilitarització de la ciutat; pe r la nostra disposició a viure se nse la prote cció de ls arm am e nts; pe rq uè no cre ie m e n la força pe r a vènce r s inó m és aviat e n e l diàle g pe r a convènce r; i pe r la m anca d'infor-m ació i e l se cre tism e inh e re nt a la lògica m ilitar q ue , a m és, com porte n riscos im portants pe r a la població. Pe nse m q ue la Pau i la se gure tat de ls nostre s fam iliars, am ics i ve ïns són m assa im portants pe r de ixar-le s e n m ans de ls polítics profe ss ionals q ue sovint nom és e s pre ocupe n d'aconse guir q uote s de pode r pe r posar al se rve is de ls se us inte re ssos pe rsonals o de grup. Si cre us q ue te ns alguna cosa a dir vine cada prim e r dium e nge de m e s a le s 12 h a la Plaça de la Font a Paraule s pe r la Pau

Manife st "Paraule s pe r la Pau"

La pe sca de l lluçUna de le s de m ande s h istòri-q ue s de l m ovim e nt antim ilitaris -ta és la re conve rsió de la indus-tria m ilitar i de ls e stris pe r m atar e n e ine s, q ue se rve ixin pe r construir i m illorar la vida de m ilions de pe rsone s q ue pate ixe n dire ctam e nt e ls, e u-fe m ísticam e nt anom e nats, danys col•late rals. Aque sta se tm ana e ns h a visitat al port de Tarragona un antic i bonic pe sq ue r de lluç i bacallà. Dic antic pe rq uè aque st vaixe ll ano-m e nat Palinuro i q ue e s va botar l’any 19 33, form a part de l’arm ada italiana q ue h o fa se rvir de buc e scola de s de l’any 19 55. Al port l’h an visitat ciuta-dans de Tarragona, com l’h an visitat pe rsone s de m olte s de le s ciutats pe r on h a viatjat, suposo anim ats pe r la be lle sa i visto-s itat de l’antic pe sq ue r. És pos-s ible q ue la pre se ncia de m olts ne ns i ne ne s a aq ue ste s vis ite s fos fruit de la im paciència de m olts d’e lls e n com e nçar l’im -m ine nt curs e scolar, i a falta d’e scola obe rta m olts pare s h agin pe nsat e n aq ue st vaixe ll e scola de l’arm ada italiana com a substitutiu.Tot ple gat és una llàstim a q ue no ve ie m q uina és la finalitat d’un buc d’aque ste s caracte rístiq ue s:

form ar m ilitars, m arine rs, pe rso-ne s e nsinistrade s pe r fe r la gue rra a la m ar. Ni m és ni m e nys. Malam e nt ane m si a vaixe lls on s’e nse nya a se r m ilitar li vole m dir e scola, així continue m obse rvant com e l vocabulari de la gue rra e s con-tinua apropiant de paraule s i e ine s q ue te nim pe r re ve rtir e l constant ave nç de la cultura m ilitarista q ue gasta dine rs, re cursos i be lle sa pe r e m badocar.Re s nou pe r altre banda, e l m ili-tarism e se m pre h a utilitzat la fastuositat, la pom positat i l’e s -pe ctacularitat pe r atre ure a le s

pe rsone s q ue s’h i apropave n com si fos un e spe ctacle m és, buit de contingut, se nse cap càrre ga ide ològica i m issatge bèl•lic subjace nt. El Palinuro és un e xe m ple de l nostre fracàs com antim ilita-riste s: un bacallane r conve rtit e n vaixe ll m ilitar, un vaixe ll m ilitar conve rtit e n e scola i una e scola q ue m algrat la se va be lle sa no am aga e l se u ve ritable e spe rit: cam uflar la infàm ia de la gue rra sota une s i ve le s; a la caça i captura de lluços.

La m e m òria invisible Toni Alvare z