LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833)

© VICENT PUIG I GASCÓ. 2013

ÍNDEX DEL TEMA

1. LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808).

2. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814).

3. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812.

4. LA SIGNIFICACIÓ DE LA GUERRA DEL FRANCÉS.

5. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)

a) LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820).

b) EL TRIENNI LIBERAL (1820-23).

c) LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)

6. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA.

7. VOCABULARI DEL TEMA

8. BIBLIOGRAFIA

1788 Carles IV accedeix al tron: segueix amb la política reformista de Carles III: Despotisme Il·lustrat .

� 14/7/1789: assalt a la presó de la Bastilla (París; símbol del poder absolut de Lluís XVI)

FLORIDABLANCA , davant el gir radical a França: CORDÓ SANITARI � tancament de fronteres� trencament relacions diplomàtiques amb França� censura� paralitza tot tipus de reformes� Incapaç de normalitzar les relacions amb França�Febrer 1792 es substituït pel COMTE D’ARANDA

COMTE D’ARANDA : més conciliador i francòfon (havia estat ambaixador a França).Intenta millorar les relacions amb França i va maldar per contenir la revolució

FRENA EL REFORMISME IL.LUSTRATMonarquia i aristocràcia temen por entrada idees liberals;

amenaça el sistema de la monarquia absoluta

Carles IV (c.1789). F.Goya

MANUEL GODOY (1792) GUERRA GRAN (1793-1795)Aliança amb Anglaterra, Prússia

PAU DE BASILEA (juliol, 1795)

� ESPANYA DERROTADA� ESPANYA RESTA SUBORDINADA A FRANÇA

Agost-Set.1792 detenció de Lluís XVI i proclamació república,

Lluís XVI i Carles IV són cosins. Tenen un pacte de família d’ajuda mútua

REVOLUCIÓ FRANCESA (1789)

Gener 1793: Lluís XVI guillotinat

LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)

1

2

1. CARLES IV.2. REINA MARIA LUISA DE PARMA.3. ANTONIIO DE BORBÓ, GERMÀ DE CARLES IV.4. FERNADO (VII), PRÍNCEP D’ASTÚRIES 5. FUTURA ESPOSA DE FERNANDO VII.6. LUÍS, PRÍNCEP DE PARMA.7. CARLOS MARIA ISIDRO DE BORBÓ, GERMÀ DE FERRAN VII.

3

4

5

6

7

8

8. MARIA JOSEFA, GERMANA DE FERRAN VII.9. INFANTA MARIA ISABEL. 10. INFANT FRANCISCO DE PAULA. 11. CARLOTA JOAQUINA, GERMANA DE CARLES IV.12. INFANTA MARIA LUISA.13. CARLOS LUIS. 14. FRANCISCO DE GOYA

9

11

1014

12

13

LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)

1r.,Tractat de San Ildefons (1796) amb els franceso s

Espanya recupera l’amistat amb França amb el Tractat de San Ildefons (1795)

Cooperació dels dos països per lluitar contra el Regne Unit;destí de Carles IV unit als interessos de la política exterior deFrança.

Raons enemistat d’Espanya amb el Regne Unit:

� intensificació de la política agressiva anglesa d’expansió colonial mitjançant la flota naval que hostigava als vaixells espanyols.

� volia dominar nous mercats per a col·locar productes industrials anglesos = amenaça pel bé més preuat d’Espanya, les colònies

(= les exportacions a terres americanes era la font principal de l’economia espanyola; ningú podia comercialitzar amb les

colònies)

1799 Napoleó assumeix com a cònsol el poder a França, i el 1804 es coronat emperador.

França: potència perillosa tant militarment com per l’expansió de la revolució.

Napoleó vol envair el Regne Unit amb 160.000 homes i necessita reforçar la seva flota amb l’espanyola per desembarcar a l’illa.

Derrota de l’esquadra franco-espanyola a la batalla de Trafalgar(21-oct-1805); final del poder naval espanyol i del comerç amb lescolònies

CRISI ECONÒMICA (1796-1808)� MALES COLLITES = CARESTIA I AUGMENT DEL PREU DEL BLAT� BLOQUEIG DEL COMERCIAL COLONIAL= GUERRES AMB GRAN BRETANYA

(DES DE 1796) = CRISI INDÚSTRIA EXPORTADORA� EPIDÈMIES DE PESTA GROGA (1800) i CÒLERA (1804)� DÈFICIT ESTATAL = CONTINUADA EMISSIÓ DE DEUTE PÚBLIC (VALS

REIALS)� PRIMERA DESMORTITZACIÓ DE TERRES ECLESIÀSTIQUES (GODOY)

Malestar social:�Classes baixes : misèria�Clergat : desamortitzacions persufragar el deute.�Aristocràcia : no accepta a Godoy(pel seu origen social, ser el favoritde la reina i per la política exteriorque portà Espanya a l’òrbita deFrança)

provoca

Actitud hostil vers Carles IV i GODOY (Ferran VII conspirarà)

Guerra de les Dues Taronges (1801) contra Portugal.Flota franco-espanyola contra Anglaterra = Trafalgar (1805)

Tinent General Gravina

Almirall Nelson

2.-LA CRISI DURANT EL REGNAT DE CARLES IV (1788-180 8)

“Tractat de Fontainebleau”(1807) amb els francesos

Després de l’èxit de la campanya de Napoleó per

França, el 1804 es autoproclamat emperador.

Fracassa la invasió anglesa, ara vol el bloqueig

econòmic del Regne Unit i necessita neutralitzar a

Portugal (aliada de UK)

PLA: envair Portugal des d’Espanya amb

tropes franceses i també espanyoles.

Espanya signa el Tractat de Fontainebleau

(1807) amb Napoleó: s’acorda la invasió i el

repartiment de Portugal (el sud per a Godoy)

Febrer 1808 les tropes franceses, sota les ordres de Murat, entren a

Espanya i ocupen les fortaleses de les ciutats; exèrcit francès es

comporta com a conqueridor

Pla secret de Napoleó: incorporar el

NE d’Espanya a França i estendre la

frontera fins l’Ebre

GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

1808 tropes napoleòniques entren a Espanya amb l’excusa d’envair Portugal PERÒ volia dominar també Espanya.

Godoy trasllada a la família reial a Aranjuez i d’aquí a Sevilla per si calia anar a Amèrica

Aliances de Godoy amb França fa que els privilegiats el presentin com un individu que utilitza als reis i , amb complicitat amb Napoleó, vol impedir l’accés al tron de Ferran VII

MOTÍ D’ARANJUEZ(18/3/1808)

causes� Descontentament popular vers la Cort� Temor clergat: desamortitzacions�Tractat Fontainebleau: ocupació francesa

Aixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran fa caure a un monarca

No es una Revolució: no es buscava canvi de règim ni polític ni social

provoca

Caiguda de Godoy

Intervenció de Napoleó

Abdicacions de Baiona (maig 1808)

Conflicte successori: Abdicació Carles IV a favor Ferran VII

Manteniment unitat territ.

Renuncia de CIV i FVII al tro espanyol

Manteniment catolicisme

Josep I Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies

Nobes i afrencesats Suport

masses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat per “fundar” Estat lliberal)

Oposició

Instabilitat a Espanya : Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispació va en augment desde que finals de març les tropes de Murat s’establiren a la ciutat.

Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808)

La resistència I la guerra del francès

Juntes locals i provincialsJunta Suprema Central GovernativaLes juntes

provoca

El motí d’Aranjuez (1808)

Conseqüències• dimissió de Godoy• abdicació de Carles IV a favor de Ferran

• Poble sense ideologia Lluiten contra l’invasor estranger

• Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal

• Il·lustrats Volen Ferran VII, però amb unprograma de reformes

• Noblesa, Església Volen tornar a l’Antic Règim amb Ferran VII

Les actituds davant l’ocupaciópatriotes

Afrancesats: Intel·lectuals Creien en les reformes del nou règim

Alts funcionaris

Part de la noblesa

“Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por más tiempoel grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi saludgozar en clima más templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado,después de la mas seria deliberación, abdicar mi corona en mi heredero y mi muycaro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido yobedecido como Rey y Señor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que estemi real decreto de libre y espontánea abdicación tenga su exacto ydebido cumplimiento, lo comunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda.Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos”.Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.

2.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

1808 tropes napoleòniques entren a Espanya amb l’excusa d’envair Portugal PERÒ volia dominar també Espanya.

Godoy trasllada a la família reial a Aranjuez i d’aquí a Sevilla per si calia anar a Amèrica

Aliances de Godoy amb França fa que els privilegiats el presentin com un individu que utilitza als reis i , amb complicitat amb Napoleó, vol impedir l’accés al tron de Ferran VII

MOTÍ D’ARANJUEZ(18/3/1808)

causes� Descontentament popular vers la Cort� Temor clergat: desamortitzacions�Tractat Fontainebleau: ocupació francesa

Aixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran fa caure a un monarca

No es una Revolució: no es buscava canvi de règim ni polític ni social

provoca

Caiguda de Godoy

Intervenció de Napoleó

Abdicacions de Baiona (maig 1808)

Conflicte successori: Abdicació Carles IV a favor Ferran VII

Manteniment unitat territ.

Renuncia de Carles IV i Ferran VII al tro espanyol

Manteniment catolicisme

Josep I Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies

Nobes i afrencesats Suport

masses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat per “fundar” Estat lliberal)

Oposició

Instabilitat a Espanya : Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos. A Madrid la crispació va en augment desde que finals de març les tropes de Murat s’establiren a la ciutat.

Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808)

La resistència I la guerra del francès

Juntes locals i provincialsJunta Suprema Central GovernativaLes juntes

provoca

He tingut a bé donar als meus estimats vassalls l'última prova del meu paternal amor. La seva felicitat, la tranquil·litat,

prosperitat, conservació i integritat dels dominis que la divina providència tenia posats sota el meu Govern, han estat durant el

meu regnat els únics objectes dels meus constants desvetllaments. Quantes providències i mesures s'han pres des de la meva

exaltació al tron dels meus augusts majors, totes s'han dirigit a tan justa fi, i no han pogut dirigir-se a un altre. Avui, en les

extraordinàries circumstàncies en què se m'ha posat i em veig, la meva consciència, el meu honor i el bon nom que haig de

deixar a la posteritat, exigeixen imperiosament de mi que l'últim acte de la meva Sobirania únicament s'encamini a l'expressada

fi, a saber, a la tranquil·litat, prosperitat, seguretat i integritat de la monarquia del tron de la qual em separo, a la major felicitat

dels meus vassalls de tots dos hemisferis.

Així doncs, per un tractat signat i ratificat, he cedit al meu aliat i car amic l'Emperador dels francesos tots els meus drets sobre

Espanya i Índies; havent pactat que la corona de les Espanyes i Índies ha de ser sempre independent i íntegra, com ha estat i

estat sota la meva sobirania, i també que la nostra sagrada religió ha de ser no solament la dominant a Espanya, sinó també

l'única que ha d'observar-se en tots els dominis d'aquesta monarquia. Tingueu-ho entès i així ho comunicareu als altres

consells, als tribunals del regne, caps de les províncies tant militars com a civils i eclesiàstiques, i a totes les justícies dels

meus pobles, a fi que aquest últim acte de la meva sobirania sigui notori a tots en els meus dominis d'Espanya i Índies, i que

commogueu i concorrin al fet que es portin a degut efecte les disposicions del meu car amic l'emperador Napoleó, dirigides a

conservar la pau, amistat i unió entre França i Espanya, evitant desordres i moviments populars, els efectes dels quals són

sempre l'estrall, la desolació de les famílies, i la ruïna de tots.

Dau a Baiona en el palau imperial anomenat del Govern a 8 de maig de 1808. Jo el Rei. Al Governador interí del meu consell

de Castella.

Gazeta de Madrid, divendres 20 de maig de 1808

LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

La carga de los mamelucos, Goya.Fusilamientos del dos de mayo, Goya.

Josep I Bonaparte (1808)

Motin de Aranjuez (1808)

LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

Organització de la resistència: les Juntes

JUNTEScausesNegativa població a la sobirania francesa

Passivitat govern provisional als invasors

Objec.Organitzaciójeràrquica

Locals

Supremes Provincials

Suprema central governativa (Floridablanca)

Membres escollits per votació PERÒ Juntes controlades per les classes privilegiades

Delegats Juntes Provincials

30 membres

Atenció: el poble volia:�retorn de Ferran VII (per solucionar problemes heretats de Carles IV)

�reacció invasió estrangera

�no suport generalitzat als ideals liberals de la Rev. Francesa

Sistema polític tradicional (absolutisme i religió catòlica)

Buit de poder corregit pels eclesiàstics, propietaris i sectors cultes organitzant les......

Govern sobirà (poder delegat pel poble): exemple crisis AR.

Fruit de la guerra i no de Rev. Política

�Expulsar l’exèrcit francès�Restituir el retorn de Ferran VII�Tb van dur reformes politicosocials; organtizà les Corts a Cadis

En absència del rei assumeix tots els poders sobirans i s’estableix com a màxim òrgan de govern

LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

Organització de la resistència: Guerrilles i Setges

GUERRILLEScausesDESINTEGRACIÓ DE L’EXÈRCIT

REIAL (1808) = INCAPAÇA DE FER FRONT A L’EXÈRCIT FRANCÉS

Objec.MEMBRES

LLAURADORS, ESTUDIANTS, ADVOCATS, MILITARS, CLERGUES

C0MPLICITAT DEL POBLE

Buit de poder MILITAR= INICIATIVA POPULAR ESPONTÀNIA Petits grups locals coneixedors

del territori, escamots de 30 a 50membres = 55.000 homes

�Expulsar l’exèrcit francès�Ataquen per sorpresa �Destrucció d'instal·lacions�Interfereixen moviments i assalten combois d’abastiment�Sotmeten als francesos a una forta pressió i desgast permanent

CONEIXEN EL TERRITORI

SETGES

SARAGOSSA

GIRONA

TARROGONA

�Suporten bombardejos durant mesos�Immobilitzen part de l’exèrcit francès�Impedeixen l’avanç cap a la Mediterrània�Elevats costos en vides i infraestructures�a pressió i desgast permanent

LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

El regnat de Josep Bonaparte, rei d’Espanya i de le s Índies.

Napoleó convoca Corts a Baiona (Juny 1808)

raó Obediència al nou sobirà

Aprovar nova carta constitucional (Estatut de Baiona )

a mig camí entre absolutisme i liberalisme

objectiu

Suprimir bases jurídiques AR Iniciar reformes moderades

Manteniment monarquia autoritària i conservadora

Tot i els drets (llibertat d’imprempta)poques ref. socials i adm.

Afrancesats

Part de la noblesa

Militars

Alt clergat

Alta burgesia

�Conservadors (punt de vista polític)

�Volien política pròpia del Des.Il.lustrat amb nova dinastia

�Conservar el seus estatus i càrrecs

Acceptat per

Guerra Francès

Falta de mitjans

No va entrar en vigor

Napoleó va prendre decissions importants:

� territori sota control exèrcit; expoli.

�Catalunya incorporada a França

�Abolir Inquisició

�Suprimir convents

�Desamortitzar bens

�Igualtat espanyols davant lleis, imposots i accés càrrecs públics

però…

Veien França comUn model de progres i modernització, però eren…

CARTA CONSTITUCIONAL: document atorgat pel rei que té un caràcter restringit, per la qual cosa estableix una monarquia autoritària i no reconeix la divisió de poders.

LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Les postures durant el conflicte

La invasió francesa i la fallida del model polític, social i econòmic de l’Antic Règim, va comportar la presa de postura dels

diferents corrent ideològics davant la presència francesa I el nou règim napoleònic.

� Afrancesats : nombrosos intel·lectuals, alts funcionaris i part de la noblesa. Creien en les possibilitats Reformistes del nou

règim. Nombre petit de seguidors.

�Resistència antifrancesa : la majoria de la població s’oposava a la invasió.

� La noblesa i clergat volien el retorn a la vella monarquia absolutista amb Ferran VII, defensaven la tradició i la religió

catòlica.

� Il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos) volien la victòria davant els francesos i el retorn de Ferran VII, del qual

s’esperava, però, que impulsés reformes que permetés la vigència de la vella monarquia amb la modernització del país.

� Sectors liberals, la burgesia i els intel·lectuals : veien en la situació revolucionaria creada per la guerra l’ocasió, tot i

el seu nombre escàs, d’influir en la transformació de l’Espanya de l’Antic Règim en un sistema liberal-parlamentari.

Promulgació d’una Constitució que promulgués la sobirania nacional i la divisió de poders, i un model econòmic i social

que permetés el desenvolupament del capitalisme.

� Gran part de la població , al marge d’ideologies, afrontà la guerra com un moviment de defensa contra l’invasor

estranger. La majoria volia un retorn a la vella monarquia I la defensar del restabliment del poder de l’Església catòlica.

Amb la seva rebel·lia contra la monarquia Josep I Bonaparte, adoptava actitud revolucionaries.

2. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS (1808-1814)

� MOTI D’ARANJUEZ (març, 1808)= DESTITUCIÓ DE GODOY, ABDICACIÓ DE CARLES IV

� ABDICACIONS DE BAIONA (maig, 1808) = NAPOLEÓ MITJANCER ENTRE CARLES IV I FERRAN VII

� ESTATUT DE BAIONA (1808) = MONARQUIA AUTORIÀTIA I CONSERVADORA

� LLIBERTATS I IGUALTAT , PERÒ POQUES REFORMES SOCIALS

� LIQUIDACIÓ DEL SISTEMA SENYORIAL, SUPRESSIÓ INQUISICIÓ,

� DESAMORTIZACIÓ TERRES ESGLÉSIA I DESVINCULACIÓ DE LES PRIMOGENITURES I MANS

MORTES (ESGLÉSIA, NOBLESA, MUNICIPIS)

� JOSEP I BONAPARTE (7/07/1808)

� INTENT REFORMISTA D’APLICAR L’ESTATUT DE BAIONA

� REFORMES SUPEDITADES A LES NECESSITATS MILITAR DE LA CONQUESTA

� VIOLENTA ACTUACIÓ DE L’EXÈRCIT IMPERIAL (REQUISES, DETENCIONS, AFUSELLAMENTS

� GOVERN IL.LEGÍTIM PER A LA MAJORIA =

� SUPORT DELS AFRANCESATS = PART DE LA NOBLESA, CLERGAT I ALTA BURGESIA =

CONSERVADORS, VOLEN MANTENIR CÀRRECS, REFORMES NECESSÀRIES

FASES DE LA GUERRA

1. 1808

� EIXIDA DEL MEMBRES DE LA FAMÍLIA REIAL CAP A FRANÇA

� REVOLTA POPULAR EN MADRID I ALTRES (MÒSTOLES, VALÈNCIA, SARAGOSSA, VALLADOLID

� REPRESSIÓ = AFUSELLAMENTS DELS 2 i 3 de maig

� PÈRDUA DE PODER DE LES INSTITUCIONS DE LA MONARQUIA

� APARICIÓ DE LES JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA = PROCÉS REVOLUCIONARI

� REPRESENTANTS LOCALS I PROVINCIALS (CLERGAT, BURGESOS, NOBLES

� JUNTA SUPREMA CENTRAL RESIDENT A SEVILLA I CADIS = COORDINA EL PROCÉS

� CULMINA EL PROCÉS DE TRENCAMENT AMB LES INSTITUCIONS OFICIALS

� RECONEIXEMENT DE FERRAN VII COM A SOBIRÀ LEGÍTIM, ACTUA EN NOM SEU

� PACTE AMB ANGLATERRA

� RESISTÈNCIA CONTRA L’INVASOR

� DEFENSA DE LES CIUTATS = SETGES DE SARAGOSSA, GIRONA, TARRAGONA

� PARTIDES GUERRILLERES = ESCAMOTS DE 30-50 MEMBRES = 55.000 HOMES= MIQUELETS, SOMETENTS

� ATACS PER SOPRESA

� DESTRUCCIÓ D’INSTAL.LACIONS CLAUS

� SABOTATGE DE COMUNICACIONS I ABASTIMENTS = CONEIX TERRITORI I SUPORT POBLACIÓ CIVIL

� ASPECTE MILITAR

� L’EXÈRCIT FRANCÈS OCUPÀ EL PAÍS. (MURAT)

� ENFONSAMENT DE L’EXÈRCIT TRADICIONAL ESPANYOL

� ENFRONTAMENT ARMAT I VICTÒRIA DE CASTAÑOS BAILEN (JULIOL 1808), BRUC. GIRONA

2. 1808-1812

� NAPOLEÓ I LA GRAN ARMEÉ (250.000 HOMES)= FINALS 1808

� ACCIÓ GUERRILLERA (ESPOZ I MINA, CURA MERINO, EL ENPECINADO) +

� EXÈRCIT ORGANITZAT PER LA JUNTA SUPREMA (MILÍCIES, SOMETENTS) + SUPORT ANGLÉS = GUERRA DE

DESGAST

� RESISTÈNCIA DE SARAGOSSA I GIRONA (CAIGUDA 1809)

� DERROTES MILITARS ESPANYOLES I CONSOLIDACIÓ FRANCESOS, MENYS CADIS

� = CONEIX TERRITORI I SUPORT POBLACIÓ CIVIL

3. 1812-1814

� EXCESSIU DESPLEGAMENT DE L’EXÈRCIT FRANCÈS CONTÍNUAMENT FUETEJAT PER LA GUERRILLA.

� NAPOLEÓ RETIRA TROPES PER LES DIFICULTATS AL FRONT RUS.

� GRAN BRETANYA (WELLINGTON) INTERVÉ DES DE PORTUGAL CONTRA L’EXÈRCIT FRANCÈS. (1812)

� VICTÒRIA DECISIVA DE WELLINGTON A ARAPILES (1812). RETIRADA FRANCESA DE MADRID.

� PERSECUCIÓ DELS FRANCESOS: DERROTATS A VITÒRIA I A SAN MARCIAL (1813).

� NAPOLEÓ I FERRAN VII SIGNEN EL TRACTAT DE VALENÇAY. RETIRADA DE L’EXÈRCIT FRANCÈS. (1814)

� FERRAN VII ENTRA A ESPANYA PER ABOLIR LA CONSTITUCIÓ I INICIAR UNA REACCIÓ ABSOLUTISTA

Juan Martín Díez, El Empecinado

Francisco Espoz y MinaJerónimo Merino Cob

La Batalla de Bailén (1808)

El Gran día de Gerona, de César ÁlvarezDumont

LA SIGNIFICACIÓ DE LA GUERRA DEL FRANCÉS (1808-1814)

� Context de crisi de l’Antic Règim a Espanya, la guerra actua suposa l’esclat final

� La conflictivitat política i social augmenta a partir de la invasió francesa = fragilitat de

l’Estat absolut.

� Introducció de reformes dins del marc de les revolucions liberals (Revolució de 1789)

� La Guerra contra el Francés = inici de l’època contemporània a Espanya.

� Presenta diferents denominacions a causa de la diversitat de conflictes que van coexistir

dins de la mateixa guerra.

� Conflicte Peninsular

� Guerra Peninsular

� Guerra de la Independència

� Guerra Napoleònica

� Guerra del Francés

1. CONFLICTE PENINSULAR

� conflicte peninsular per Espanya i Portugal, en el context de les guerres napoleòniques. La

invasió de Portugal per part de la França napoleònica el 1807 buscava el control de l’accés

al mar i el bloqueig d’Anglaterra.

� El monarca portuguès abandonarà el país marxant a Brasil i deixant una Junta de Govern.

Ferran VII també abandonarà Espanya després de les abdicacions de Baiona. Tots dos

països introduiran les juntes de govern de representació política que a Portugal no tindran

cap connotació revolucionària, en canvi a Espanya conduiran cap a la revolució.

2. LA GUERRA PENINSULAR

� la historiografia britànica posarà l’èmfasi en l’actuació de l’exèrcit britànic de Wellington a

la península i anomenarà el conflicte com a guerra peninsular.

� L’exèrcit britànic amb l’ajuda de les restes de l’exèrcit portuguès i de les guerrilles

espanyoles s’imposaria en la guerra.

� Wellington recolzarà Ferran VII i no tindrà cap simpatia per la Constitució de Cadis de 1812.

3. LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA

� per a la historiografia espanyola el conflicte es tracta d’una guerra d’independència = mite

fundacional del nacionalisme espanyol. = el poble espanyol aixecat en armes contra els francesos.

� La NACIÓ ESPANYOLA apareix en aquest moment. En el context de la guerra napoleònica es

buscarà un canvi de règim polític i dinàstic.

� La denominació de Guerra de la Independència prové de l’àmbit liberal que li donava un contingut

romàntic: el poble lluitant contra un enemic invasor a la recerca de la llibertat i la independència

del seu territori. La guerra i la revolució serien dos elements que conviurien en el mateix conflicte.

� Els espanyols es dividiran en afrancesats i patriotes provocant un conflicte intern paral·lel a la

guerra que buscava la regeneració estructural del país. Els afrancesats seran considerats traïdors a

Espanya.

� En els cercles absolutistes propers a Ferran VII es denominaria el conflicte com a guerra

napoleònica per a ressaltar el conflicte dinàstic entre els Borbons i la nova dinastia napoleònica,

obviant el component d’emancipació liberal que comportava el terme independència.

4. LA GUERRA NAPOLÈONICA, Aquesta denominació hui encara perdura dins de la

historiografia francesa que analitza el conflicte com un episodi més dels produïts

dins de l’Europa enfrontada a Napoleó.

5. LA GUERRA CONTRA EL FRANCÉS

� Per contra, en l’àmbit català, des de l’obra de Jaume Vicens Vives, es parlarà

de Guerra del Francès

� cert grau de xenofòbia contra l’invasor francès heretada dels conflictes

existents des del segle XVII amb els enfrontaments bèl·lics de la Guerra dels

Trenta Anys i l’amarg record de la derrota en la Guerra de Successió.

� És una denominació que expressa la diversitat de conflictes que van coexistir

dins de la mateixa guerra i que, possiblement, resumeix millor el que realment

estava succeint.

3.- LES CORTS DE CADIS: UNA REVOLUCIÓ LIBERAL

La transformació de l’estat absolutista a Espanya va ser possible gràcies a les Corts reunides a la ciutat de Cadis l’any 1810. Entre el 1810 i el 1814, aquells Corts van redactar la primera constitució de la història d’Espanya i van posar els fonaments del nou estat liberal.

la Junta Suprema Central

Junta de Regència Corts a Cadisconvoca

Es dissol per problemes interns i ineficàcia militar

Liberals, il·lustrats i absolutistes. Diputats escollits per la Junta Provincial entre els exiliats a Cadis; majoria de liberals (imposaran els seus principis)

Assemblea Nacional Constituent

Constitució de 1812Assemblea Nacional

Poder legislatiu

Reformes socials i econòmiques:�llibertat de premsa�Abolició de la Inquisició�Liberalisme econòmic

Llibertat comercialAbolició dels gremis i del règim senyorialModerada desamortització de béns eclesiàstics

Sobirania nacional: poder en la nació (mitjançant els seus representants en les Corts). La nació era l’encarregada d’elaborar les lleis fonamentalsDivisió de poders:

�Legislatiu: Les Corts (representant del poble)�Executiu: el Rey. Fer complir les lleis. Dret a vet suspensiu de lleis.�Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis

Sufragi censatari indirecte: homes de més de 25 anys i que paguen impostosMonarquia parlamentària

Igualtat davant la lleiReligió catòlica i única

Elaboren una

Govern provisional fins 1810

Regència : governd’un estat monàrquic en absència o incapacitat del monarca.

NO VA TENIR APLICACIÓ PRÀCTICA : guerra i Espanya no havia una burgesia liberal consolidada; noblesa i clergat gran influència social i política. ABOLIDA amb retorn de Ferran VII (1814)

Assumeixen la sobirania nacional.Objectiu :

�Desmantellament de l’A.R. �Aplicació idees il·lustrades.�Elaboració d’una constitució (carta magna): nou ordre polític i jurídic

� Estructura de l’Estat = Monarquia limitada basada en la divi sió de poders i no en el dret diví

� Sobirania nacional: poder en la nació (mitjançant els seus representants en les Corts). La nació era l’encarregada d’elaborar les lleisfonamentals

� Divisió de poders:

�Legislatiu: Les Corts UNICAMERALS (representant del poble)

• Elaboració de les lleis.

• Aprovació dels pressupostos

• Aprovació dels Tractats internacionals

• Comandament de l’exèrcit.

• Mandat dels diputats un període de 2 anys i eren inviolables en l’exercici de les seues funcions

�Executiu: el Rei cap de l’executiu . Fer complir les lleis.

� Posseïa la direcció del govern i intervé en l’elaboració de les lleis a través de la INICIATIVA I SANCIÓ

� Dret a vet suspensiu de lleis.

� Les decisions del monarca han de ser REFRENDADES per un ministre = responsable penal.

�Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis

� Competència exclusiva dels tribunals

� Codi de dret Civil, Criminal (Penal) i Comercial

� Inamobilitat dels jutges,

� Garanties processals (HABEAS CORPUS)

� DECLARACIÓ DRETS DEL CIUTADÀ

� LLIBERTAT DE PENSAMENT, IGUALTAT LEGAL DELS CIUTADANS, DRET DE PROPIETAT, DRET DE PETICIÓ

� Sufragi Masculí censatari indirecte: homes de més de 25 anys i que paguen impostos

� Confessionalitat catòlica de l’estat = compromís entre els sector liberals i absolutistes

� Divisió territorial : territori dividit en províncies governades per una Diputació Provincial . MUNICIPIS ELECTIUS PER A GOVERNARPOBLES I CIUTATS.

� MILÍCIA NACIONAL local i provincial

� ALTRES INNOVACIONS: Exèrcit nacional i Servei Militar obligatori, Reforma fiscal (reorganització impostos) i de la Hisenda,Ensenyament PRIMARI obligatori i públic.

Constitució de 1812

Reunió de les Corts a CadisJuraments dels diputat de les Corts de Cadis a l’es glésia major de San Fernando. Exposat en el Congrés de Diputats de Madrid.

Promulgació de la Constitució de Cadis.

Agustín Argüelles

Personatges de les Cortes de Cadis

Conde de Toreno

Diego Muñoz Torrero

General Elío (absolutista)

3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

Espanya després de la guerra.

Desastre de guerra, Goya

� Demogràfiques:

�500.000 baixes espanyoles (11 M de població el 1807); a les baixes pel combat

també per epidèmies i hambrunes.

� 12.000 afrancesat abandonaren Espanya.

� Econòmiques:

�grans danys econòmics.

� ciutats com Saragossa, Astorga, Girona o San Sebastià va ser arrasades.

� destrucció dels camps:empitjoraren la situació dels camperols.

� es va arruïnar la incipient indústria tèxtil catalana

� paralització del comerç amb Amèrica Llatina.

� a les dificultats financers tradicionals s'afegeix un endeutament (pagament als

aliats anglesos, falta de recaptació,..fa que el 1814 les despeses fossin més grans i

els ingressos menors; queda la solució del préstec i per tant d’un d’endeutament

major)

� Repercussió internacional:

� la inesperada resistència del poble espanyol fou de les causes de la derrota final

de Napoleó a Europa.

� A Amèrica, els criollos aprofitaren el buit de poder per a activar el procés

d’independència.

El 1814 les conseqüències de la guerra es van fer notar a Espanya.

Negatives

�La guerra va permetre un procés polític que

va donar entrada al primer liberalisme

constitucional espanyol.

� moviments demogràfics i socials : a l’exèrcit

hi havien accedit pagesos, artesans i burgesos

en funció de la capacitat de cada un i no segons

el seu naixement, i la inamovible estructura dels

estaments s’havia trencat.

Positives

5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)

La restauració de l’absolutisme

Tractat de Valençay

(desembre 1813) són Favorables a Anglaterra

• Pau• Retorn a les fronteres de 1808 i retirada de tropes• Retorn a las condicions comercials de Utrecht (1713) • Restitució dels afrancesats en la seua posició inicial• Sosteniment de Carles IV i Maria Lluïsa• Tractat comercial• Reconeixement de Ferran VII coma rei

• Fernando accepta les propostes de Napoleó, aparenta no tenir inconvenient en romandre en l’exili.

• Prudència: vol conèixer la situació abans d’entrar a Espanya.

• Fernando eludeix la seua responsabilitat en la crisi de 1808

• Desconfia de la nova situació que s’ha creat a Espanya (Corts de Cadis)

• Pretén que la Regència confirme les seues decisions, ignorant a las Corts (D. 1/1/1811).

• Vol continuar sent rei absolut.• Objectiu: recuperar la sobirania

retornant a Espanya; necessita signar un Tractat, sense trencar amb Anglaterra.

• Las Corts donen garanties als seus aliats, davant la pau signada per Ferran VII, (T. de Valençay ).

• Las Cortes reafirmen la sobirania i els drets de la nació, reforçant-los amb el seu paper durant la guerra.

• Hom pretén mantenir el rei sota tutela de les CORTS, quan aplegue a Espanya, per tal de sotmetre’l a l’ordenament constitucional constitucional.

5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)

Tractat de Valençay (Desembre 1813)

FERRAN VIItrona a Espanya

(març 1814)

Manifest del Perses(València, Abril 1814)

Decret de maig de 1814

Escrit de 100 diputats que advoquen per la restauració del poder absolut i la derogació de la legislació liberal.

Retorn de l’Absolutisme a tota Europa.Santa Aliança (Austria, Rússia, Prússia iFrança)

Coincideix amb

�Dissolució de les Corts �Suspensió de la Constitució 1812. �Repressió política i exili

Crisi econòmica i fracàs de les reformes : retorns terres desamortitzades (=reducció de les rendes a l’Estat), nobles i clergat deixen de pagar impostos al recuperar els seus privilegis Els aixecaments a Amèrica Llatina comporten despeses militars i la fi de l’arribada d’ingressos d’ultramar.

Pronunciamentos liberals

provoca

Els antics guerrillers ara són oficials de l’exèrcit

Només va triomfar el del...

Tinent Coronel Riego (1820 Cabezas de San Juan, SevillaProclama la Constitució de 1812)

TRIENNI LIBERAL (1820 - 23)

Que dóna lloc al Suport de ciutats importants, FVII jura Constitució i convoca les Corts

RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME(1814-1820)

Tienent Coronel Riego

Portada del Manifest dels Perses

Manifest del perses

La noblesa sempre aspira a distincions; el poble sempre intenta igualtats: aquest viu amb recels que

aquella arribi a dominar; i la noblesa tem que aquell no la iguali: si, doncs, la discòrdia consumeix els

governs, el que es fonamenta en tan desunits principis, sempre ha d’estar amenaçat de la seva fi [...].

La monarquia absoluta [...] és una obra de la raó i de la intel·ligència; està subordinada a la llei divina,

a la justícia i a les regles fonamentals de l’Estat; va ser establerta per dret de conquesta o per al

submissió voluntària dels primers homes que elegiren els seus Reis. Així que el sobirà absolut no té

facultat d’usar sense raó la seva autoritat (dret que no va voler tenir el mateix Déu). Per això ha estat

necessari que el poder sobirà fos absolut per prescriure als súbdits tot allò que mira a l’interès comú i

obligar a l’obediència els qui s’hi neguen.

El desig comú que hem de demanar, traslladant al paper els nostres vots, i el de les nostres

províncies és, d’acord amb les lleis, furs, usos i costums d’Espanya [...]. Que a aquest fi es procedeixi

a celebrar Corts amb la solemnitat i en la forma que se celebraren les antigues [...] que es suspenguin

els efectes de la Constitució i decrets dictats a Cadis, i que les noves Corts prenguin en consideració

la seva nul·litat, la seva injustícia.

Manifest dels Perses (12 d’abril de 1814).

[Traduït del castellà]

5.2.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)

TRIENNI LIBERAL (1820 - 23)

Restabliment de la Constitució de 1812 + formació d’un nou govern provisional que va

convocar eleccions + obertura de Corts (juny 1820) + amnistia que permet el retorn delsliberals i antics afrancesats.

immediatament

Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)

Supressió Inquisició, mesures per liberalitzar el comerç i indústria, reforma fiscal, garantir drets i lliberat política, reforma educativa, control dels privilegis eclisiàstics, reducció del delme, Milicia Nacional (garantir l’ordre i defensar les reformes constitucionals...

�Debilitat dels liberals : sector moderat (reformes amb prudència) i exaltats (accelerar les reformes i enfrontar-se al rei)

�Funcionament complex del sistema : Corts assumeixen el poder executiu i el legislatiu, i no es definien clarament les funcions del rei i del govern

�Oposició absolutista: noblesa i clergat (havia perdut poder econòmic i control en l’educació)

�Oposició dels pagesos: l'anul·lació del delme va implicar augment dels impostos i no es beneficiaren de les terres desamortitzades. S’enfrontaren al

liberalisme.

�Obstaculització del monarca : � Mitjans legals : emparat en del dret de vet que li atorgava la constitució i va frenar la promulgació de lleis.� Conspirar per organitzar un cop d’estat de la Guàrdia Reial a Madrid l’estiu de 1822 però fracassà.� Partides reialistes a tot el territori espanyols i a la Seu d’Urgell es creà la Regència d’Urgell (govern absolutista provisional l’agost de 1822

després que els absolutistes prengueren la Seu d’Urgell; fou el precedent del carlisme. Fou dissolta per l’exèrcit). Insurrecció derrotada al novembre per l’exèrcit liberal dirigita per Espoz y Mina

� Intervenció estrangera de la Santa Aliança (potènci es absolutistes europees)

Però fracassà...

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Congrés de Verona (1815) decideix enviar

Entrada de tropes franceses abril 1823 i s’uniren 30.000 voluntaris reialistes (milícia armada absolutista)

Feble resistència exèrcit liberal espanyol. Setembre es rendeixen les tropes que defensaven Cadis (refugi Corts liberals)

Ferran VII recupera el poder absolutDECADA OMINOSA

(1823 - 33)

Sota comandament del Duc d’Angulema (darrer deflí de França; fill de Carles X i nebot de Lluis XVIII de França.

LA FI DE L’ANTIC RÈGIM: EL REGNAT DE FERRAN VII (18 14-1833)

Ferran VII jura la Constitució de 1812 en la sessió d’apertura de les Corts celebrada el 9 de juliol de 1820 en el palau de Maria d’Aragó (Madrid; antiga església del Reial Monestir de l’Encarnació i acutal edifici del Senat)

Ruta dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

Duc d’Angulema.

nodreix

Trienni Liberal (1820-1823) Constitució de 1812

Fernando VII ,rei constitucional

Corts liberals

Reformes

Liquidació del feudalisme en el camp

Relacions capitalistes

Oposició camperola

Reacció absolutista

Libertad de industria y comercio

amb

Abolició gremis

Reforma fiscalamb

Reducció del delme

Desenvolupament burgesia

Modernitzaciópolítica i

administrativa

• Democratització

• Bases de la divisió provincial

Milícia Nacional

Defensa de la revolució

Oposició• Noblesa

• Clergat

Partidesabsolutistes

• Moderats

• Exaltats

4.1.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833): LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)

DECADA OMINOSA(1823 - 33)

Repressió contra els liberals (es crea la Policia, que neix per substituir la Inquisició en la seva tasca depuradora):

� detinguts, execucions i exili dels liberals (a França i Anglaterra)� depuració de l’administració i de l’exèrcit.� Els que no marxaren conspiraren agrupats en societats secretes

Problema econòmic: : dificultats de la Hisenda (agreujades per la pèrdua definitiva de les colònies americanes (tret de les del Carib), força a Ferran VII a partir de 1825 a col·laborar amb el sector moderat de la burgesia industria i financera de Madrid i Barcelona, concedint un aranzel proteccionista per la manufactures catalanes.

Oposició dels apostòlics (ultrareialista; partidaris de l’absolutisme a ultrança): noblesa i clergat.

� No reposició de la Inquisició, � dissolució dels els voluntaris reialistes � permetia la presència de sospitosos de

simpaties liberals dins l’administració

Descontents perquè…

Accions

Guerra dels Malcontents (Catalunya, abril-octubre1827): contra el mal govern. Aplegà sectorsnobiliaris i clergat amb pagesos descontents per lacrisi agrària i la progressiva introducció delcapitalisme al camp (tot I el règim absolutista).Reclamaven el restabliment de l’absolutisme I de laInquisicó, enfront del mal govern

Carles Maria d’Isidre (germà del rei i previsible successor)

S’agrupen entorn de…

Clima de tensió política, els reialistes reclament la corona per…..

Conflicte dinàstic

1830 neix Isabel (filla de FVII)

FVII aprova la Pragmàtica Sanció

Llei SàlicaQue anul·la la

Impedia que regnessis les dones

provoca

Guerres civils que portaran a la fi de l’absolutisme

Guerres CarlinesGuerres CarlinesConflicte dinàstic

Forta oposició dels carlins (partidaris de Carles)

Maria Cristina (com a regent, FVIImalalt) buscar suports en sectorspropers al liberalisme

Govern reformista, amnista pels liberals (retornen 10.000 exiliat)

1833 mor FVII: en el testament afirma Isabel (de 3 anys) hereva del tron i regent Maria Cristina

Porta a

1792 1827

Importación de mercancías

381,3 83,8

Importación de tributos

421,3 15,1

TOTAL 802,6 98,9

Exportaciones 429,7 41,8

El comercio con América(en millones de reales)

5.- LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICAI (1810-1 824)

La presa de consciència d’identitatLa independència colònies americanes America NordL’ajuda econòmica i militar britànica i americana (interessos comercials)Idees liberals europees van influir en les èlits criolles il.lustrades

La independència de les colònies americanes (1810 - 182 4)

Colònies americanes

� Marginació dels criolls als càrrecs polítics de les colònies (rerservats als peninsulars)

� Corrupció dels funcionaris espanyols� Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit� Monopoli comercial espanyol

A causa de

Segle XVIII Consciència d’identitat pròpiaal Van prendre

Causes de la independència

Etapes de la independència

1808 - 1814 Juntes de govern Insurreccions (menys a Perú) Ofegades per Ferran VII

1815 - 1824 Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...)

Ofensives victories: independència dels territoris menys Cuba I Puerto Rico

Nous païsosDivisió entre criolls (classes dominants; poder ec. i pol.) i indígenes (classes explotades)

5.- LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA (1810-18 24)

Criolls a les Índies espanyoles

Simon BolívarJosé de San Martín

Batalla de Ayacucho (1824)

Antonio José Sucre (“Gran Mariscal de Ayacucho)

Monument Batalla de Ayacucho

Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)

1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra d’Independència o del Francés (1788-1 814)

La Guerra del Francès (de la Independencia ) (1808-14)

precedida per

la Guerra Gran (de la Convención) (1793-95)

declarada per

l’absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F

acaba amb

Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès

l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant

Ildefons (1796)porta a

la derrota de Trafalgar (1805)

Tractat de Fontainebleau (1807)

acorda

-consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A)

-conquesta i repartiment de P entre F i E-un principat per a Godoy (primer ministre)

motí a Aranjuez (III-1808)seguit de

-destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran-queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp.-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona

destaca

-2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país

-constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas-primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i

estabilitza la presència francesa-resistència popular: guerrilles i setges (Girona,

Saragossa, Lleida, Tarragona)-annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812)

-canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra-XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total

d’Espanya per part dels francesos

divideix

la població espanyola

segons

afrancesats (alts funcionaris, intel·lectuals,

part noblesa)

patriotes tradicionals (part clergat i noblesa)

patriotes liberals (burgesia, intel·lectuals

il·lustrats, sectors liberals)

pretenen

aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim

tornar a la vella monarquia, defendre la

tradició i la religió

aprofitar la situació revolucionària per

transformar Espanya en un règim liberal-

parlamentari

agreujament crisi econòmica i hisendística

3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Corts a Cadis (s’obren el IX-1810)

aproven

Constitució (19-III-1812)

formades per

diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant

de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany)

La Junta Suprema Central

convoca

altres : reorganització de l’administració (províncies i Diput. provincials), reforma

dels impostos, creació d’un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.

diverses lleispretenen

eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal:-supressió senyories jurisdiccionals

-llibertat de treball-anul·lació dels gremis-unificació del mercat

-abolició de la Inquisició-inici de la reforma agrària i la

desamortització de terres comunals

destaca

drets del ciutadà : llibertats d’impremta, pensament i opinió, igualtat davant la llei, inviolabilitat

del domicili, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat

organització del poder: monarquia limitadabasada en la divisió de poders :

-poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit)

-poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys)

-poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial,

garanties en els processos, ...)

unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi

universal, masculí (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda)

4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)

El regnat de Ferran VII

degut a

trienni liberal (1820-23)

es divideix en

anul·la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814)

recolzat per sectors absolutistes (Manifest dels Perses)

sexenni absolutista (1814-20)

representa l’inici d’un llarg període d’enfrontament entre la defensa de

l’absolutisme i la del liberalisme

restauració de l’AR gairebé del tot aprofita

la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança

-dura repressió contra els dirigents liberals-inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la

pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)

pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i

liberals a les principals ciutatsporta a

-nou govern, amnistia, eleccions-acceptació Constitució per part

del rei

destaca

-restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial

-noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme

-modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional

destaca

pateix dificultats

monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes

noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns monacals): organitzen partides absolutistes

i una regència absoluitsta a la Seupagesia (el final del règim senyorial els convertia en arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments

armats contra el liberalisme

entre liberals: moderats i exaltats

4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)

El regnat de Ferran VIIes divideix en

dècada ominosa (1823-33)

comença amb

intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil

Fills de Sant Lluís)

comporta

restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i

l’exèrcitpateix

divisions polítiques

absolutistes moderats

intransigents o apostòlics

entre

problemes econòmics

tant

camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus

dels productes agraris)

hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies)

afavoreix

apropament al sector moderat de la burgesia financera i

industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel

proteccionista)

acceptat per

rebutjat per

agrupats al voltant

de

Carles Maria Isidre, germà del rei i

previsible successor

organitzenGuerra dels Malcontents o

Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes)

descontents per

restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la

Inquisició, s’han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència

d’alguns liberals a l’administració, ...)

es complica amb

la qüestió successòria

-casament amb Maria Cristina-Pragmàtica Sanció (1830):

deroga Llei Sàlica-neix Isabel

porta

MC (regent) a apropar-se als sectors moderats

(absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia

destaca

1833: mor Ferran VII i reafirma el

testament

no acceptat per

recolzen

inicia

aixecament absolutista (primera guerra

carlina ) i proclamació com a rei

contra

5. La independència de l’América hispànica

El regnat de Ferran VII

viu

el procés d’independència de l’Amèrica espanyola (1810-24)

motivat per

desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII

(reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, ...)

-l’exemple dels USA-el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un

cop independents

coneix

les idees de la Il·lustració

critica

-discriminació respecte als càrrecs-impostos i càrregues-control del comerç

aprofita

-l’esfondrament de l’aparell polític espanyol degut a la

invasió francesa-la crisi política produïda pel

retorn a l’absolutisme-la manca de diners i tropes

de la monarquia

destaca

-primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada

(Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos)-batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo

(1821), Ayacucho (1824)

produeix

-nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials

-aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits

-pèrdua de pes polític internacional-pèrdues econòmiques per a la

monarquia i la burgesia espanyola

-parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles)

-retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions en indústria i terres desamortitzades)

VOCABULARI DEL TEMA

• ABDICACIÓ

• ABSOLUTISME

• AFRANCESATS

• CARLINS• CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS

• CONSTITUCIÓ

• CONFESSIONAL

• CORTS

• CRIOLL

• FRONT PATRIÒTIC

• ESTATUT DE BAIONA

• EXALTATS

• GUERRILLA

• REGÈNCIA

• REGÈNCIA D’URGELL

• SOBIRANIA NACIONAL

• SANTA ALIANÇA

• VIRREGNAT

• VOLUNTARIS REIALISTES

• IL.LUSTRACIÓ

• JUNTA SUPREMA CENTRAL

• JUNTES

• JUNTES DE FE

• LIBERALISME

• LLEI SÀLICA

• MALCONTENTS

• MANIFEST DELS PERSES

• MILÍCIA NACIONAL

• MODERATS

• PRAGMÀTICA SANCIÓ

• PRONUNCIAMENTMILITAR

2.- BIBLIOGRAFIA

� AROSTEGUI SANCHEZ, J.; GARCÍA SEBASTIAN, M.; GATELL ARIMONT, C.; PALAFORX

GAMIR, J.; RISQUES CCORBELLA, M.; HISTÒRIA D’ESPANYA, 2n. Batxillerat, Vicens-Vives,

2013.

� GARCÍA ALMIÑANA, E.; GOMIS LLORCA, P.; LATORRE NUÉVALOS, F.; GONZÁLEZ SALCEDO,

J.; RAMÍREZ ALEDÓN, G.; SEBASTIÁN VICENT, R. HISTÒRIA 2, ECIR, 2003.

� GARCÍA CÀRCEL, Ricardo, El sueño de la nación indomable. Los mitos de la Guerra de la

Independencia, Temas de hoy: Historia, 2007

� https://sites.google.com/site/historia2btx/home

� http://socials.iesjuniperserra.net/

� http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/

� http:// ccsocials.blogspot.com.es