TREBALL DE RECERCA

Joan Roca i Radigales

Dirigit per Rosa Maria Asensi 2n de Batxillerat

Institut Montserrat Novembre del 2013

“Junts ho aconseguirem”

Per tots els que estan patint aquesta crisi

Agraeixo especialment a Patrícia Cantarell, Ignasi Carreras, Maria Pomès i Isabel Riera,

la seva col·laboració desinteressada. També a la meva família que m’ha ajudat a gaudir

d’aquest treball.

Índex:

1. Introducció ............................................................................................................................ 1

2. Les ONG................................................................................................................................. 3

2.1 Que són?.......................................................................................................................... 3

2.2 Origen.............................................................................................................................. 5

2.3 Tipus de ONG................................................................................................................... 9

2.4 Com funcionen .............................................................................................................. 11

3. Crisi econòmica actual......................................................................................................... 20

3.1 Causes............................................................................................................................ 20

3.2 Conseqüències............................................................................................................... 24

4.- Les ONG en situació de crisi ............................................................................................... 31

4.1.- Dificultats econòmiques de les ONG durant la crisi.................................................... 31

4.2 Iniciatives de les ONG davant les desigualtats socials .................................................. 37

4.3 Perspectives de futur en temps de crisi ........................................................................ 45

5.- ONG en crisi visitades......................................................................................................... 49

5.1 Metges Sense Fronteres................................................................................................ 49

5.2 Intermón-Oxfam............................................................................................................ 51

5.3 Arrels Fundació.............................................................................................................. 53

6.- Entrevista a Ignasi Carreras. Director de l’ Institut d’Innovació Social de ESADE.............. 55

7.- Conclusions ........................................................................................................................ 59

ANNEX: Enquesta ................................................................................................................... 60

Fonts de Informació ................................................................................................................ 66

1

1. Introducció

Escollir un tema per al treball de recerca no és una feina fàcil perquè de sobte et venen

una infinitat d’idees al cap i no saps per quina començar. Personalment, abans de

concretar el tema m’he passat varies hores pensant de que el voldria fer. No ha estat

feina fàcil perquè se m’han ocorregut molts temes però desprès me n’adono que per la

majoria d’aquests temes no hi tinc tanta motivació com em pensava. Per exemple,

com a primera idea vaig pensar de fer el treball de recerca sobre quelcom relacionat

amb la música. És cert que la música a mi m’encanta però crec que la musica li agrada

a gairebé tothom, que es un tema molt ampli i no he trobat com enfocar-ho per a que

fos prou interessant. Calia trobar un dels temes que alhora de fer-lo pugui resultar més

interessant pels demés.

Jo crec que el treball de recerca ha de ser quelcom que m’interessi, però que estigui a

prop meu en el dia a dia ja que hi estaré treballant durant molt de temps. Ha de tractar

d’alguna cosa que quan hagi de posar-me a treballa-hi no em faci gens de mandra sinó

que fent-ho m’hi trobi a gust i no m’avorreixi. Per això el tema que he d’escollir ha de

ser quelcom que em motivi .

Miro al meu voltant i m’he n’adono que hi ha quelcom en el món en que vivim que no

funciona. La televisió, la ràdio, la premsa… des de fa ja uns anys que es parla d’un tema

en el qual estem tots involucrats encara que no ho vulguem. La Crisi Econòmica.

Aquesta crisi econòmica ha fet que la situació de pobresa hagi augmentat i que cada

dia puguem veure una desigualtat enorme entre rics i pobres. Aquests pobres cada dia

tenen menys recursos econòmics per poder viure dignament, i hi ha molta gent que no

vol permetre que això passi. És per això han anat apareixent una mena de

associacions, les ONG, intenten que aquesta gent que no gaudeix dels recursos bàsics

pugui viure d’alguna forma.

Així és com he decidit centrar el treball de recerca en el paper de les ONG davant les

desigualtats econòmiques i socials que s’han incrementat durant la crisi. He triat

aquest tema perquè la crisi és un tema que ens involucra a tots i en sentim a parlar

2

constantment però en realitat en sabem poques coses i perquè la situació a la que s’ha

arribat de desigualtat és una injustícia de la que s’ha de parlar. A més, des que tinc ús

de raó he trobat molt interessant i important el paper de les ONG dins de la societat.

Saber com funcionen, de quins recursos gaudeixen, com es financen... és un tema que

la gran majoria de la gent no coneixem i que hauríem de saber-ne. Per això he volgut

lligar aquests dos temes que avui en dia es troben al nostre voltant, per conèixer el

gran treball que realitzen les ONG en temps de crisi com l’actual per intentar de fer un

món més just i igual per a tots.

Per fer aquest treball de recerca, a l’hora de començar m’he marcat els objectius que

vull assolir un cop l’acabi de realitzar. Primerament, com ja he esmentat en el paràgraf

anterior sempre he tingut interès per saber millor que és una ONG, quines iniciatives

prenen i com funciona. Més encara com és el seu funcionament en temps de crisi, i

conèixer quines són les iniciatives que es prenen davant les desigualtats socials que

s’accentuen arran de la crisi i conèixer les dificultats econòmiques en que es troben.

Com són les perspectives de futur de les ONG en aquest entorn de crisi econòmica i de

valors en que es troba la societat i per acabar quines són les principals ONG que

ofereixen ajudes als més necessitats.

A més, a més d’aquests objectius per al treball, tinc altres objectius més personals que

em poden servir de cara al futur i de cara al dia a dia de la meva vida. Fent aquest

treball vull aprendre a saber recopilar informació. Com, a partir de al lectura i

comprensió d’un text, extreure’n el més important i recopilar-ho deixant de banda les

frases sense importància. També vull saber si tinc la suficient maduresa com per saber

que aquesta tasca que he de realitzar per fer no es farà sola i que si no li dedico les

suficients hores i si no li poso totes les meves ganes no sortirà un treball com realment

podria haver sortit.

Sé que fer el treball de recerca no serà feina fàcil i que se li haurà de dedicar el màxim

de temps possible. Però estic convençut que en tractar-se d’un tema que m’agrada i

que trobo interessant, no tindré el problema de falta de ganes per fer-lo.

3

2. Les ONG

2.1 Que són?

El terme ONG correspon a les inicials de Organització No Governamental.

Una ONG es tracta d’una organització privada independent dels governs locals,

regionals i nacionals i de les organitzacions internacionals, que treballa per aconseguir

uns objectius marcats pels seus integrants.

Les ONG són efectives i disposen d’un ampli recolzament social i econòmic. La seva

activitat permet als contactes i els acords entre països sense que els governs es vegin

involucrats. Per això, són molt acceptades com a part de les relacions internacionals i

al poder d’alguna manera influenciar sobre politiques nacionals, guanyen cada cop

més protagonisme.

Són entitats que donen un servei a la societat, intentant fer una societat més justa i

igualitària.

A més, les ONG són organitzacions en que la gran majoria dels seus treballadors

col·laboren de forma voluntària, és a dir, sense esperar rebre cap benefici econòmic a

canvi de la seva feina.

4

Alhora, són entitats sense ànim de lucre, és a dir, si una ONG aconsegueix un benefici

econòmic, aquests diners són reinvertits en accions per aconseguir els propis objectius

marcats, és a dir els motius pel que aquella ONG existeix.

I com he especificat anteriorment, es tracta d’una organització no governamental, és a

dir, que es troba al marge de les administracions públiques, no pertany a cap govern.

Aquetes característiques són les que donen una importància tant gran a les ONG

perquè no hi ha cap altre institució o associació que doni un servei tant important a la

societat, un servei que existeix des de fa relativament poc temps.

5

2.2 Origen

Per mitjà d'associacions voluntàries que han existit al llarg de la història, les ONG, tal

com es coneixen avui dia, especialment en l'àmbit internacional, s'han desenvolupat

durant els dos últims segles, des de mitjans del segle XIX.

La primera organització internacional

que va existir va ser la britànica

“Convenció Mundial Anti - Esclavitud”,

que al 1840 als Estats Units d’Amèrica

va provocar la mobilització

internacional per acabar amb el

comerç i l’explotació dels esclaus. No

es tracta de la primera ONG però sí

que es tracta de la primera

organització reconeguda com a tal. Avui en dia ja no està en funcionament.

La segona entitat en reconeguda va ser la Associació de Joves Cristians creada al 1855,

i és un moviment social i juvenil amb arrels protestants.

Al 1863 va sorgir la que és, probablement, la ONG

més coneguda arreu del món i que més endavant en

parlaré més: La Creu Roja, que va ser creada per

introduir un element humanitari en els conflictes

bèl·lics.

Al segle XIX va haver-hi un augment del nombre de

les ONG , que van liderar, entre d’altres fets, totes les campanyes pels drets de les

dones. També al segle XIX, van sorgir els sindicats i les associacions internacionals de

treballadors, organitzacions que defensaven els drets dels treballadors, una classe

social marginada aquella època.

Durant el segle XIX aquestes associacions no tenien encara el nom, ONG; amb les que

es coneixen avui en dia. La frase "organització no governamental" (ONG), va ser

6

utilitzada per primera vegada poc desprès de finalitzar la Segona Guerra Mundial arran

de l'establiment de les Nacions Unides al 1947. Va ser usada sota les provisions de

l'article 71 del capítol 10 de la Carta de les Nacions Unides que criden al paper

consultiu de les organitzacions que

no són ni governs ni membres

estats. La definició de ONG

internacional, es va crear en la

resolució 288 del Consell Econòmic

i Social de la ONU, el 27 de febrer

del 1950.

El nom ONG va anar quedant pel pes i la incidència que té Nacions Unides a definir el

contingut dels debats i el idioma que s'acaba utilitzant. Hi ha propostes de anomenar-

les tercer sector, sector voluntari i molts altres noms, però cap ha acabat sent tan

popular com ONG, tot i que la de tercer sector s’utilitza molt freqüentment entre els

experts.

La globalització del segle XX va incrementar la importància de les ONG.

Molts problemes no han pogut resoldre's per una sola nació. Els tractats internacionals

i les organitzacions internacionals, sovint són percebudes com a institucions

centralitzades en els interessos de les empreses. Per tal d’equilibrar la balança en

aquesta tendència, les ONG s'han desenvolupat en la societat per tal de remarcar els

afers humanitaris, l'ajut per al desenvolupament i el desenvolupament sostenible.

El creixement de les ONG ha estat espectacularment ràpid durant el segle XX . Fa molt

poc temps, tan sols un segle enrere, hi havia 400 organitzacions internacionals

d'aquest tipus, incloent sindicats, grups d'inspiració religiosa, grups pacifistes i

humanitaris. Actualment, en tot el món, hi ha probablement més de 30.000 ONG, o

almenys són al voltant de 30.000 les que registra Nacions Unides.

L’Estat espanyol a finals del segle XIX es trobava allunyat de tot el fenomen de

mobilització europeu de les ONG, excepte per la organització internacional, ja que,

“Creu Roja” hi intervé en catàstrofes, guerres i desastres naturals.

7

Si Espanya ja tenia un pes quasi be mínim, durant l'època franquista no hi havia lloc

per organitzacions que no estiguin relacionades amb l'església o amb el règim, cosa

que va dificultar molt més encara la creació de noves ONG dins l’Estat espanyol.

Però, gràcies a una certa

autonomia que gaudia

l'església durant els quasi 40

anys de franquisme, en el seu

entorn van començar a aparèixer les primeres grans ONG espanyoles. Al 1942 apareix

“Cáritas” i catorze anys desprès, al 1956, apareix “Intermón”. Aquestes dues ONG,

entre d’altres, van ser creades durant aquesta primera etapa del franquisme.

A partir de la meitat del règim franquista les ONG van començar a créixer l’Estat.

A Espanya, podem trobar les primeres ONG, gràcies a l’obertura a l’exterior en els anys

50 i 60 quan sorgeixen algunes organitzacions relacionades amb institucions

internacionals, com la “Asociación de Amigos de

Naciones Unidas”. Coincidint amb moviments

renovadors en l'església catòlica, neixen a la dècada

dels seixanta “Médicos Mundi” (1963) i “Mans

Unides” (1969), dues ONG encarregades de

proporcionar ajuda humanitària a països amb

dificultats.

La majoria de les ONG de desenvolupament espanyoles però,

no es creen fins a la dècada dels vuitanta, al finalitzar l’etapa

franquista desprès de la mort de Francisco Franco.

Del 1986 al 1995 es van crear un 57% del total de les ONG

que actualment existeixen a l’Estat espanyol. Durant aquests

anys també és quan es van crear el 42,4% de les ONG d’acció social que actualment

encara estan en funcionament.

Aprofitant el creixement de les ONG als anys vuitanta, molts partits polítics i sindicats

van crear les seves pròpies ONG. El Partit Popular (PP) al 1978 va crear la “Fundación

8

Humanismo y Democracia”, dedicada a eradicar la

pobresa a Espanya. Dos anys més tard, també crea

la “Fundación Canovas del Castillo” per a la defensa

dels principis democràtics.

L’altre principal partit espanyol, el Partido Socialista Obrero

Espanyol(PSOE) va crear el “MPDL” (Movimiento por la Paz) al 1983,

una organització per el desenvolupament, l’acció social i l’ajuda

humanitària. i “Solidaridad Internacional” al 1986, una ONG que

treballa per la justícia, la igualtat i el compliment dels drets socials.

Avui en dia, les ONG tenen un valor molt important dins la societat gracies a la

variabilitat de organització no governamentals que hi ha.

9

2.3 Tipus de ONG

Les ONG es poden classificar en diferents grups.

Una forma de agrupar-les és segons el sector de treball en que es desenvolupen. La

llista de sectors de treball es molt extensa, ja que les ONG abracen molts àmbits i

gairebé hi ha al menys una ONG per cada camp de treball concret. D’aquesta manera

es poden dividir segons en que estan orientats els seus objectius:

- Ajuda humanitària

- Assistència sanitària,

- Infància

- Gènere

- Violació dels drets humans

- Medi ambient i protecció d’habitants

Alhora les ONG també es classifiquen segons la seva forma jurídica. D’aquesta manera

es poden classificar en 4 tipus de ONG (definició del diccionari de llengua catalana):

- Associació: Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a

l’obtenció d’un fi.

10

- Fundació: Persona jurídica establerta com a conseqüència de l’aportació

per part del seu fundador d’un patrimoni suficient per a atènyer uns

objectius determinats d’interès general.

- Federació: Unió de societats, que tenen un fi comú, en una de superior que

les representa.

- Cooperativa: Unitat econòmica de producció, de comercialització o de

consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis i que té per

objecte l’ajut mutu i equitatiu entre els seus socis.

Una altra forma d’organitzar-les és com David Korten, un economista, professor de

Harvard i activista polític, va fer. Va dividir les ONG en quatre tipus segons la seva

funció.

- Organitzacions voluntàries: Persegueixen una missió social en funció de un

objectiu explícit

- Agencies o organismes de serveis: Consultores o organismes no lucratius,

però que funcionen segons la lògica del mercat i són contractades per

organismes públics, nacionals i internacionals, per complir amb finalitats

públiques.

- Organitzacions comunitàries o populars: Representen els interessos dels

seus membres, tenen lideratge definit i són en bona mesura autosuficients.

- Organitzacions no governamentals: Han estat creades per governs i, tot i

que, formalment siguin independents, serveixen com instruments de les

seves polítiques. En sentit estricte poden ser considerades realment ONG

només les organitzacions voluntàries i excepcionalment en alguns casos les

organitzacions comunitàries o populars.

Malgrat les diferents maneres en que s’organitzen les ONG el paper que juguen dins la

societats es molt important. Per això cal conèixer bé el seu funcionament.

11

2.4 Com funcionen

A.- Finançament

Tota ONG té la possibilitat d’obtenir fons pel finançament de cinc maneres diferents:

1. amb fons provinents de la venda de productes i serveis de la organització,

2. amb fons procedents de particulars,

3. amb fons procedents d’administracions públiques,

4. amb fons provinents d’empreses i,

5. amb fons provinents d’altres organitzacions no lucratives.

El finançament a partir de particulars és la manera principal amb que es financen les

ONG.

Aquest finançament es pot fer de formes diferents. Una d’elles són les quotes per els

afiliats a la respectiva organització. Els afiliats poden pagar una quota i obtenir un

servei ofert per l’organització a canvi, o simplement pagar una quota sense esperar

rebre res a canvi, participant únicament per solidaritat. D’aquesta manera, al pagar

una quota, el afiliat pot col·laborar en la vida associativa de l’organització.

Una altre manera amb la que s’obté finançament és gracies a les donacions puntuals.

Així com el soci que paga la quota està compromès amb l’organització, el donant

puntual acostuma a ser un simpatitzant disposat a col·laborar en algunes ocasions.

Hi ha diferents maneres d’aconseguir donacions puntuals a partir de col·lectes, festes o

el apadrinament de projectes concrets, com l’educació d’un nen de l Tercer món, és a

dir, el donant es compromet amb un projecte específic y no amb tota l’organització.

El finançament amb fons provinents de la venda de productes i serveis de la

organització.

Hi ha una manera per aconseguir finançament per les ONG que és el comerç just.

Consisteix en una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les

12

relacions comercials entre els països rics del Nord (els consumidors) i els països

empobrits del Sud (els productors) basant-se en assegurar als treballadors un salari

digne, no acceptar ma d'obra infantil i la igualtat entre homes i dones, entre d’altres.

Es podria dir que últimament les ONG han optat per la via d’emprar el comerç just com

un potencial pel finançament. Amb la venda de productes de comerç just obtenen uns

beneficis els quals s’inverteixen per la reinversió en projectes de la ONG.

Una altra forma d’aconseguir finançament és a partir de la venta de elements

representatius de l’organització, el que es coneix com la venda de merchandising, una

manera cada cop més freqüent amb la que s’aconsegueix recaptar fons.

El finançament amb fons provinents d’administracions públiques.

A partir de contractes i convenis la ONG pot aconseguir finançament de les

administracions públiques i beneficiar-se del impost “solidari” del 0,7% del IRPF.

Aquesta forma de finançament ha estat sempre un tema molt delicat i molt debatut, ja

que, aquestes associacions que s’anomenen “no governamentals” reben finançament

de l’administració.

El principal finançament que ofereixen les administracions públiques a las ONG és

amb les subvencions, però a més també ofereixen diferents contractes o convenis o

cessions d’ús. Aquestes consisteixen en que les administracions poden decidir cedir a

les ONG l’ús d’alguns equipament, com per exemple els ajuntaments poden oferir

centres cívics, instal·lacions esportives, entre d’altres, per ajudar al funcionament de la

ONG. També ofereixen a vegades un contracte de prestació de serveis, és a dir, les

administracions públiques encarreguen la prestació de serveis a les ONG. A més poden

donar convenis de col·laboració, que sorgeixen normalment quan l’organització

cobreix un servei que hauria de prestar l’administració pública.

El finançament amb fons provinents d’empreses.

Aquesta manera de finançament és una forma en que ambdós bàndols surten

beneficiats. l’empresa fa com un patrocini, és a dir, consisteix en que una empresa

realitza una aportació econòmica important a la ONG. La societat espera que la marca

sigui associada amb la causa que està finançant. Gracies a aquest acord les ONG

13

aconsegueixen el finançament que volen i les empreses aconsegueixen una millora de

la imatge davant l’opinió pública, obtenen avantatges fiscals, promocionen els seus

productes, capten clients i es diferencien de la competència.

Finançament amb fons provinents d’altres organitzacions no lucratives.

Són altres organitzacions no lucratives que financen projectes dintre del tercer sector,

la majoria d’aquestes organitzacions estan lligades a empreses.

B.- Organització

Una ONG s’organitza d’una manera semblant a la d’una empresa amb la diferència que

els seus treballadors poden no ser remunerats per la feina que fan.

LA ONG consta d’un director general o una junta directiva que a té la funció de fer

complir el que s’aprova a l’Assemblea General, supervisa la gestió, controla el treball

portat a terme per l’equip humà en les diferents àrees o departaments (que,

generalment, són els de comunicació, administració i finances, projectes i recursos) i

defineix els criteris d’intervenció i d’orientació de l’associació.

A més a més, el director o la junta directiva ha d’animar als treballadors, preveure

possibles situacions de la ONG, supervisar el seu funcionament, solucionar les

dificultats que puguin sorgir i tenir una bona comunicació amb els treballadors.

Quadre bàsic de direcció d’una ONG

14

Les ONG, per tenir un bon funcionament, necessiten treballadors qualificats de tota

mena, ja que, tota ONG funciona com una empresa. Per això, per tal de poder

gestionar la feina necessiten també administratius, comptables, economistes,

informàtics, entre d’altres feines que garanteixen el bon funcionament d’una empresa.

A més, depenent de l’àmbit en que es centri l’empresa poden tenir la necessitat de

tenir a la seva disposició persones que es dediquin a feines de tota mena. Per exemple,

en el cas que aquestes organitzacions es centrin l’àmbit social poden necessitar

treballadors socials, psicòlegs, mestres, pedagogs, educadors, metges, infermers,

cirurgians, advocats, animadors, antropòlegs, enginyers, entre d’altres, ja que,

tracten, en aquest cas en que es centrin en l’àmbit social, amb pobres, nens, dones,

discapacitats, refugiats, presos, immigrants o altres col·lectius desafavorits.

Les ONG estan formades per l’objectiu de fer alguna cosa per tal de intentar millorar

el món. Les persones que treballen en aquestes organitzacions per tal d’assolir aquest

objectiu poden col·laborar amb aquestes organitzacions són:

• Donants. Són aquelles persones que aporten els diners periòdicament o

esporàdicament però que no treballen directament sinó que hi aporten

diners..

• Treballadors assalariats. Són aquelles persones que presten el seu ajut a canvi

d’una remuneració.

• Voluntaris, Són aquelles persones que presten el seu ajut a canvi de res,

treballen per la ONG sense obtenir cap sou a canvi.

Alhora, també és pot dir que hi ha tres tipus de persones, totes igual de importants,

col·laboradores amb aquestes organitzacions:

15

• Persones que treballen des del lloc d’origen. Aquelles persones que

col·laboren des del país que viuen però que treballen a la ONG sense ser

remunerats.

• Persones que es desplacen al terreny. Auelles persones que col·laboren

actuant directament al lloc on la ONG es volca.

• Persones que aporten els diners. Persones que no treballen per aquestes

organitzacions però que participen amb donatius col·laborant d’aquesta

manera amb la ONG.

C.- Funcions

Totes aquestes persones que col·laboren i treballen per la ONG ho fan per assolir un

objectiu marcat per la ONG. Per aquest motiu aquestes entitats sense ànim de lucre es

marquen aquets objectius per tal d’assumir la responsabilitat que es realitzin en el

planeta unes funcions bàsiques, ja que, cap altra organització o institució es centra en

les funcions que realitzen aquestes entitats.

Realitzen varies funcions entre les quals destaquen les següents:

• Garanties de l'aplicació de tractats internacionals humanitaris: S’encarreguen

que els governs apliquen els tractats internacionals humanitaris fets des de les

Nacions Unides.

• Promoció i denúncia dels abusos dels drets humans: Es fan càrrec del

compliment de la declaració dels drets humans i, en el cas de que es cometin

abusos dels drets humans s’encarreguen de notificar-ho a la comunitat

internacional.

• Ajuda humanitària: Es responsabilitzen que l’ajuda humanitària arribi al major

nombre de regions.

• Protecció del medi ambient: Es posicionen a favor de la protecció al medi

ambient.

16

• Millores laborals i mediambientals: S’encarreguen de buscar i aplicar millores

laborals i mediambientals.

• Cooperació per al desenvolupament: Es tracta del compromís per construir un

món més just i solidari, i treballar per garantir l'accés als drets fonamentals i al

lliure desenvolupament de les persones i els pobles d'arreu del món.

• Ajuda a la infància: Es fan càrrec d'actuar en qualsevol lloc del món en el qual

un nen necessiti una llar, una institució, una intervenció mèdica, o almenys les

condicions més elementals de subsistència. De la mateixa manera emprenem

accions recolzant a les famílies, perquè puguin treure endavant als seus fills, i

preferentment a les mares perquè no hagin d'abandonar-los.

• Ajuda i orientació a la tercera edat: Es fan càrrec que la gent gran visqui de

manera digna i promouen la participació de la gent gran, la defensa dels seus

drets i la sensibilització social cap aquest col·lectiu de persones.

• Migració: S’encarreguen d’ajudar als refugiats i desplaçats per persecucions o

conflictes, i promoure solucions duradores a la seva situació, mitjançant el

assentament voluntari al seu país d'origen o en el d'acolliment.

• Gestió de riscos de desastres: Es fan càrrec de la prevenció, preparació i

mitigació de desastres d'origen natural en qualsevol regió.

• Comunicació per al desenvolupament: S’encarreguen del desenvolupament de

les persones in dels països amb més dificultats per créixer, ja sigui per falta de

capital, organització o tecnologia.

• Participació ciutadana: Realitzen la funció de qualsevol ciutadà, s’impliquen en

la bona gestió i l’oferiment d’ajudes del seu poble o ciutat

• Investigació científica: Col·laboren amb el desenvolupament de la ciència, ja

que, sobretot la medicina, correspon a un tema molt important del qual la ONG

es beneficia per poder actuar.

17

• Ajuda a l'educació i cultura: S’encarreguen que el dret de l’educació i la cultura

sigui per tothom i que tothom pugui gaudir-ne.

• Ajuda a ex militars: Lluiten pels drets de les persones ferides en un guerra,

desprès de la qual no poden tornar a fer una vida normal: invàlids, mutilats,

dements....

Totes aquestes funcions esmentades la ONG les ha de fer des de la transparència,

l’austeritat, l’optimització de recursos i la professionalitat.

Gràcies a totes les funcions que realitzen les ONG estan molt ben vistes per tota la

comunitat internacional, ja que, realitzen un dels papers més importants de la societat

ajudant d’alguna manera o altra a tota aquella gent o animal el qual veu vulnerats els

seus drets i que no pot gaudir d’unes necessitats bàsiques per viure

D.- ONG més importants

Com ja he esmentat anteriorment al món hi ha un gran nombre de ONG i cada una

d’elles s’encarrega de complir una funció.

Per aquest motiu crec que és important mostrar quines són les principals

organitzacions no governamentals més grans que actuem en l’Estat Espanyol, moltes

d’elles d’àmbit mundial:

• Unicef (United Nations International Children's Emergency Fund): S’encarrega

de protegir els drets de la infància i d'ajudar

als nens pobres de països en vies de

desenvolupament.

• Metges sense fronteres: Defensa que tothom tingui dret a una assistència

mèdica, independentment de la seva nacionalitat. És la organització privada

d'ajuda humanitària del món més gran aportant ajuda a poblacions en situació

precària amb més de 26.000 voluntaris.

18

• Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja: Aplega al

voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món. Va ser fundat per protegir la

vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per

prevenir i alleujar el sofriment humà, sense cap tipus de discriminació basada

en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions

polítiques.

• Acnur (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats): Té com a

objectius protegir als refugiats i buscar

solucions duradores perquè tornin a

iniciar les seves vides en un ambient

normal.

• WWF Espanya: Lluita per la conservació de la naturalesa

, la biodiversitat en els boscos i en els ecosistemes

aquàtics espanyols.

• Save The Children: Va ser la primera ONG fundada

dedicada a la infància la missió de la qual és la defensa i

promoció dels drets dels infants.

• Oxfam Espanya: Treballa en desenvolupament, acció humanitària, comerç just i

sensibilització, amb l'objectiu d'eradicar la injustícia i la pobresa

• Amnistia Espanya : Una de les principals organitzacions internacionals de

defensa i protecció dels drets humans al món. Promou campanyes, informes i

notícies que denuncien

obertament les violacions dels

drets humans a nivell

internacional.

• Greenpeace Espanya: És una organització ecologista vol protegir i defensar el

medi ambient, intervenint en diferents punts del planeta on, segons

19

l'organització, es cometen atemptats contra la

Naturalesa i duu a terme campanyes per aturar el

canvi climàtic, protegir la biodiversitat, rebutjar els

cultius transgènics, disminuir la contaminació i

acabar amb l'ús de l'energia nuclear i de les armes.

• Adra (Agencia Adventista para el Desarrollo y Recursos Asistenciales):

Participa de forma activa en situacions de catàstrofe o

d'emergència i es dedica a l’ajuda humanitària, al

voluntariat de cooperació, al desenvolupament de la

immigració, a l’asil i a la infància

20

3. Crisi econòmica actual

3.1 Causes

Una crisi econòmica té el seu origen en algun desequilibri en el sistema econòmic

manifestat en un desajust entre l'oferta i la demanda en algun mercat en particular.

Aquests desequilibris no poden mantenir-se, de forma irresponsable, indefinidament,

ja que, arriba un dia que no es poden seguir amagant i acaben generant un desgavell

incontrolable, que la gent treballadora està suportant.

La crisi econòmica actual dura des del 2008 i sembla que no tingui sostre.

L'actual crisi internacional té el seu origen en l’esclat de la bombolla del mercat de

l'habitatge als Estats Units d’Amèrica, a causa de les garanties hipotecàries que

atorgava el govern d'aquest país a les principals entitats bancàries. Com he esmentat,

la crisi econòmica té els seu orígens en el sector immobiliari. Durant diversos anys , els

bancs van atorgar préstecs hipotecaris a persones que ja sabien que no els hi podrien

tornar, i per obtenir liquiditat van transformar en accions els creditors.

Per poder aguantar-ho, ja des de més de vint anys enrere, els bancs es van començar a

fusionar entre vells, passant fàcilment per sobre de la supervisió del congrés americà,

a causa que en ser grans i en cas de caure, forçarien a l'Estat a sortir al rescat. Això

també ha passat aquí, a l’estat espanyol, amb Bankia.

21

Per fomentar l'economia al 2001, es van baixar de forma considerable els tipus

d’interès del 6% a 1.75%. Al principi semblava que era una bona pensada perquè la

història ha demostrat que el primer efecte d'aquesta mesura va ser que l'activitat

econòmica del sector immobiliari va créixer a l'alça. Així va ser fins al 2004.

Però els bancs van cometre un error irreparable: atrets pel diner fàcil, avars, van

concedir hipoteques a famílies amb rendes baixes, i, evidentment, per cobrir-se, amb

un tipus d’interès variable i amb molt males condicions en el contracte, que encara

que al principi el tipus d’interès era baix i per tant atractiu, al tractar-se d’un interès

variable a la llarga acabava sent del 18% en 3 anys. Aquests crèdits es coneixen com a

crèdits “Suprime” .

Els bancs sense ningun tipus de restricció van seguir donant un crèdit molt perillós per

a les famílies pobres, sabent que difícilment podrien tornar aquets crèdits, però sense

imaginar-se el desastre que estaven causant.

El 15 de setembre de 2008, els bancs d'inversions JP Morgan i Lehman Brothers es van

declarar en fallida. Això va provocar un efecte en cascada de tal manera que dos altres

entitats financeres, el Merrill Lynch i l'American International Building (AIG), entitats

de molt pes en l’economia, no sols americana, sinó mundial, també es declaressin en

fallida.

22

Aquest fet, tot seguit, va produir tot un terratrèmol a Wall Strett.

L’enfonsament d’aquestes entitats bancàries van ser el començament d'una crisi

econòmica global que no va ser accidental, ja que va ser causada per una indústria

financera fora de control.

La crisi econòmica global del 2008, va costar a milions de persones els seus estalvis. Els

Estats Units d’Amèrica van aplicar una política que va ocasionar que les entitats

financeres controlessin tot el mercat econòmic i que els banquers, sense cap mena de

escrúpols es fessin encara més rics i arruïnessin als seus països fent pagar de la seva

manca de moral als assalariats i a les famílies més pobres. Amb això, el més greu, el

més lamentable és que els grans executius del sistema financer van sortir amb totes les

seves fortunes intactes.

Per una banda, el govern Nord Americà no tenia plans de fallida bancària, i molts

economistes, acadèmics de les prestigioses Universitats com la de Harvard o la de

Columbia, encara que sabien el que anava ha succeir, no van advertir la crisi, a causa

que com a assessors de les grans entitats bancàries, van guanyar també enormes

fortunes. El pitjor de tot, és que els més importants consellers financers del nou

govern dels Estats Units desprès del començament de la crisi econòmica, van ser

23

precisament els que van crear el sistema que va fracassar, la qual cosa evidencia

l'altíssima corrupció del sistema financer nord-americà.

A l’estat espanyol, l'origen d'aquesta crisi va sorgir amb l’esclat de la bombolla

immobiliària. Aquest esclat de la bombolla immobiliària va portar a la dràstica

disminució del crèdit a famílies i petits empresaris per part dels bancs i les caixes

d'estalvis. Algunes polítiques de despesa inadequades dutes a terme pel govern

central, l'elevat dèficit públic de les administracions autonòmiques i municipals, la

corrupció política, el deteriorament de la productivitat i la competitivitat i l'alta

dependència del petroli, van ser altres dels molts problemes que també van contribuït

a l'agreujament de la crisi.

Pel·lícules com Inside Job, del 2010, m’han ajudat a entendre millor com ha començat

aquesta crisi i moltes de les seves conseqüències.

24

3.2 Conseqüències

La crisi econòmica que es va originar als Estats Units d’Amèrica ha portat, no sols als

EUA, una crisi econòmica mundial que ha afectat greument a la resta del planeta, fins

avui en dia, on malauradament encara ens trobem involucrats en una situació

econòmica lamentable.

A.- Conseqüències econòmiques

L’esclat de la bombolla immobiliària als Estats Units ha portat a la resta del planeta a

una situació econòmica insostenible. Degut a la globalització en que vivim la crisi que

va començar allà va afectar ràpidament Europa d’una manera espectacular. La recessió

mundial va afectar tota l'economia mundial, amb un major detriment en alguns països

que altres.

A Europa la crisi es va començar a notar cap a finals de l’any 2008 amb un retrocés en

el creixement de l’economia. A l’octubre d’aquell mateix any el BCE (Banc Central

Eeuropeu) rebaixa la taxa d’interès d’un 4,25% a un 1,25% per intentar estimular

l’economia. Això va ser inútil, ja que, l’envergadura de la crisi que venia a sobre era

molt més gran del que s’esperava. El Banc Central Europeu, igual que tot el sistema

financer mundial, va ser incapaç de prevenir la crisi i va prendre les primeres mesures

amb retard. A més, bàsicament, només ha imposat mesures d'austeritat i contenció de

la despesa pública, que han fet el crèdit escàs i han dificultat l'accés a finançament de

consumidors i productors. Aquestes mesures, en general, sembla no han estat molt

eficaces perquè ja fa 5 anys que va esclatar la crisi econòmica i la situació a Europa no

ha fet més que empitjorar.

L’Estat Espanyol és sense dubte un dels països de la Unió Europea que s’ha vist més

afectat per la crisi mundial, juntament amb Portugal, Itàlia i Irlanda, a més de Grècia i

Xipre, el que es coneix al BCE com a PIGS (Portugal, Ireland, Greece, Spain). Els efectes

de la crisi econòmica han creat un gran impacte en el sistema financer espanyol. Els

impagaments de nombroses empreses i particulars al costat de la mala gestió dels seus

directius ha portat a la intervenció d'algunes entitats financeres per part de l'Estat.

25

Entre les entitats financeres més perjudicades per aquesta situació destaca Bankia

(sorgida bàsicament de Caja Madrid que per afrontar la crisi es fa mes gran i integra

entre altres les antigues Caja Ávila, Caixa Laietana, Caja Segovia, La Caja de Canarias,

Caja Rioja y també sobretot Bancaja), la qual, al final ha hagut de ser rescatada per

l’Estat Espanyol al maig del 2012. Aquest rescat ha suposat la nacionalització de

l’entitat financera per evitar la seva desaparició i enfonsar estrepitosament l’economia

espanyola. El president en el moment del rescat de Bankia era Rodrigo Rato qui va

dimitir, succeint-lo en el càrrec José Ignacio Goirigolzarri. S’ha produït a una injecció de

19.000 milions d'euros per a una ampliació de capital a Bankia i l'estat ha passat a

controlar el 90% de l'entitat.

A més de la nacionalització de Bankia altres bancs han hagut de ser rescatats, com és el

cas de Banc de València, Novagalicia i Catalunyacaixa.

Aquests rescats han generat la necessitat d'aconseguir una quantitat de capital sense

precedents en el sistema financer espanyol, el que ha obligat al Govern a sol·licitar el

seu propi rescat als socis europeus, la qual cosa ha desembocat en la signatura,

diguem-li com una mena de contracte d'enteniment, amb exigències i ajustos

econòmics per a Espanya que han fet que l’Estat Espanyol no pugui aturar aquest

creixement negatiu de l’economia.

26

Malgrat l'estímul fiscal, les mesures han tingut un efecte limitat doncs gran part dels

diners es va destinar a l'estalvi i no a la despesa.

B.- Conseqüències socials

La crisi econòmica en que ens veiem involucrats ha generat moltes conseqüències

socials enormes.

Per començar, el mercat de treball a Espanya ha mostrat un extraordinari canvi, degut

als massius acomiadaments, afectat pel descens de l'activitat econòmica a tot el món.

Entre el 2007 i el 2013 a Espanya s'ha perdut el 16 % d’ocupació, i el nombre d'aturats

s'ha multiplicat per gairebé 3 vegades.

Del 2005 al 2013 el nombre de persones aturades ha passat del 9,2 % fins al 26%,

arribant a mes del 27%. Aquest augment ha afectat greument a les feines temporals, a

les de baixa qualificació, i ha afectat especialment a joves i a immigrants.

Pel que fa a nivell de pobresa la situació dins l’Estat espanyol es, lamentablement,

dramàtica.

27

Segons dades que van sortir a principis d’octubre del 2013, actualment més de 12

milions de persones es troben en situació de pobresa a Espanya, una dada francament

lamentable tenint en compte que dins l’Estat espanyol hi habiten unes 48 milions de

persones. El que indica clarament aquesta xifra de 12 milions de persones que viuen

en situació de pobresa es que 1 de cada 4 habitants de l’Estat espanyol viu

precàriament.

Es tracta de xifres molt altes però és més preocupant les dades tretes per “Càritas”

aquest mateix mes. Prop de 3 milions de persones estan en la situació de pobresa

extrema. Això vol dir que totes aquestes persones han de subsistir amb menys de 390

euros al mes, el que suposa viure en situacions inconcebibles dins d’un estat del primer

món.

Espanya ha experimentat el creixement més important de pobresa severa entre els

països de la Unió Europea ja que ha aconseguit un creixement que suposa el doble que

la resta dels països de la UE. La població espanyola en risc de pobresa ha augmentat en

més de 1,4 milions de persones, un increment molt més elevat que el de la resta de

països de la Unió Europea. A això cal afegir, un altre element molt preocupant que és

l'enfonsament de les rendes més baixes, que ha fet augmentar molt significativament

la proporció de persones situades per sota del llindar de la pobresa més severa.

Aquestes dades deixen enrere el bon moment en que havia viscut la població

espanyola abans de l’esclat de la crisi. Fruit de tot això, Espanya, que era dels països de

28

la Unió Europea amb menys desigualtats entre rendes abans de la crisi, actualment es

posiciona en tercer lloc en la UE.

En quant al nivell de desigualtat d'ingressos, també es distancia en els extrems de la

desigualtat social: el 10 % més ric té ara cinc vegades més ingressos que el 10 % més

pobre. I el més preocupant és que el nombre de milionaris augmenta cada any. L’últim

any ha augmentat un 13%, fent que les desigualtats entre rics i pobres siguin cada cop

més grans.

La renda familiar amb la crisi, com és lògic, també ha patit un descens molt important.

La desocupació total familiar, és a dir, tots els actius de la llar es troben aturats afecta

a Espanya al 7,6 % de les llars, pràcticament el doble que en els altres països de la UE.

La situació més dramàtica es dóna actualment en llars monoparentals en que al voltant

del 37 % es troben sota el llindar de la pobresa.

A més, en una de cada cinc llars que es troba amb una desocupació total hi viu alguna

persona major de 65 anys. Aquí la pensió de l'avi es converteix en un recurs essencial

per a la supervivència de tots els membres de la família. El nombre d'aquestes llars en

que la pensió de la tercera edat es imprescindible per poder subsistir s'ha triplicat en

aquests quatre anys. Actualment, unes 300.000 famílies a Espanya viuen només amb la

pensió per a la tercera edat. Aquest aspecte resulta gairebé inexistent en els altres

estats de la Unió Europea.

29

En aquests casos, la recerca d'altres recursos per tal de poder subsistir es vital.

D'altra banda, una altra conseqüència és el retard en l'emancipació dels fills. A

Espanya, el 52,8 % dels joves entre 18 i 34 anys conviuen amb els seus pares, enfront

del 17,7 % de Dinamarca, el 34 % de França i el 39 % del Regne Unit. Aquests

percentatges descendeixen al 36,5 % a Espanya quan es considera al grup de 25 a 34

anys, però les distàncies respecte a la resta dels països segueixen sent elevades.

Per tots aquests motius els dispositius de protecció social tenen un paper molt

important per la subsistència de les persones més necessitades.

Als països amb models d'estat del benestar amplis, com França, els dispositius de

protecció social han funcionat com a estabilitzadors automàtics, augmentant 3 punts la

proporció de llars amb alguna prestació i reduint així notablement el impacte social de

la crisi i la reducció de l'ocupació; el mateix ha succeït en el Regne Unit. Per contra, a

Espanya encara que ha augmentat en gairebé 2 punts percentuals, un 1,8%, el nombre

de llars que perceben alguna prestació, aquest increment s'ha mostrat insuficient per

afrontar les noves necessitats, mantenint-se com un dels països de la UE amb el

sistema de protecció social amb una pitjor eficàcia per reduir la pobresa.

A més, és l'estat que menys ha aconseguit reduir les desigualtats generades en la

societat degut a la mala situació econòmica. Tan sols un 51,7 % de la població

espanyola que es trobaria sota el llindar de la pobresa amb els seus propis recursos

evita aquesta situació gràcies a les transferències socials, enfront del 70 % a França i al

66 % a Dinamarca.

D'altra banda, Espanya tampoc queda en bon lloc pel que fa al paper de les polítiques

socials en la superació de les situacions de pobresa, ja que, la proporció de persones

que superen la pobresa al cap de dos anys gràcies a l'accés a les transferències socials

és bastant més reduït a Espanya, ja que, solament un 16% aconsegueixen sortir-ne

quedant en evidència respecte la resta de països de la UE (al Regne Unit aquest

percentatge és del 37,5%, a Dinamarca del 35,7% i a França del 28,1%).

L'estat del benestar espanyol ha reaccionat a totes aquetes situacions augmentant la

seva capacitat de cobertura, però, ara per ara, està molt per sota de la resta dels

30

països a l'hora de reduir la pobresa amb transferències socials a

causa de les reduccions de les prestacions i la distribució desigual de

la renda, és a dir amb “retallades”. La crisi ha afectat als sectors més

sensibles per la població com són la sanitat i l’educació. Les

retallades que ha dut a terme el Govern ha generat un gran malestar

a la població, ja que, aquesta veu que se li retallen els seus drets

més bàsics, com la supressió de beques i l’augment de preus dels medicaments,

mentrestant veu com augmenta la riquesa dels més poderosos i no paren de sortir

casos de corrupció de diferents partits politics.

Un exemple que la situació a Espanya es preocupant es que en els últims cinc anys

Cáritas s’ha vist obligada ha passar d'invertir 200 milions d'euros en pobresa a invertir-

ne més de 276 l'any 2012. L'atenció a les persones també ha augmentat fins arribar als

dos milions de persones ateses a tot l'Estat. D'aquestes, 1,3 milions han necessitat

atenció primària (per pagar la llum, el menjar o l'escola), la qual cosa suposa un

increment de més del 200% en 5 anys.

Totes aquestes conseqüències tan econòmiques com socials també han afectat a les ONG, ja

que, dins de tot aquest embolic hi juguen un paper molt important.

31

4.- Les ONG en situació de crisi

4.1.- Dificultats econòmiques de les ONG durant la crisi

Aquesta enorme crisi econòmica tan profunda en que es troba actualment l’Estat

espanyol ha tingut un efecte molt important i directe a les organitzacions no

governamentals, que sense poder fer res, han vist reduïdes de forma molt

considerable les aportacions públiques per part del Govern.

Una part de les ONG estan aconseguint continuar fent la seva tasca, malgrat les grans

“retallades” que han patit, i, alhora, estan aconseguint mantenir les seves plantilles,

bàsicament, per mitjà de la contribució privada, d’aquelles persones que malgrat la

crisi segueixen col·laborant amb aquestes entitats que lluiten per que tothom pugui

gaudir de les coses bàsiques per subsistir.

Però, malauradament, malgrat els gran esforços que realitzen aquestes organitzacions,

algunes de les principals ONG que realitzen la seva feina a Espanya no han pogut evitar

de cap manera haver de realitzar reduccions de plantilla i haver de portar a terme

expedients de regulació d'ocupació, coneguts com a ERO, que en altres paraules vol

dir, despatxar als seus treballadors.

En canvi, altres han aconseguit seguir mantenint la

major part dels seus projectes gràcies a la tasca

que realitzen els voluntaris, aconseguint que les

seves accions tinguin el màxim impacte amb el

mínim cost possible.

Per altre banda, també s'han vist afectades les

línies de treball, canviant l’estructura i la seva

tasca per tal de seguir duent a terme la seva tasca.

Per exemple, algunes ONG han optat per posar per davant l'assistència social que

presten a la societat al manteniment de les seves estructures organitzatives i unes

32

altres han hagut de orientar cap a una altra banda els seus projectes per poder

atendre l’augment de les diferents i enormes necessitats que estan sorgint a l’estat

espanyol com a conseqüència de la greu situació econòmica en que es troba el país.

Entre les organitzacions més importants que s'han vist obligades a haver de retallar les

seves despeses reduint les seves plantilles està la ONG catalana “Intermón-Oxfam”,

que va ser de les primeres ONG a presentar el passat mes de març de l’any 2012 un

ERE que va suposar l'acomiadament de prop d’una cinquena part dels seus

treballadors a Espanya per poder mantenir els seus programes d’assistència i d’ajuda.

Intermón-Oxfam es va veure obligada a presentar aquesta reducció de plantilla degut a

que els seus ingressos van caure un 3% i les vendes del comerç just, una de les seves

principals fonts d’ingressos, més d’un 30%. Aquesta reducció de personal va aixecar

molta polseguera. La ONG va ser molt criticada, ja que, molts experts van qüestionar si

havia estat necessària aquesta reducció.

Una altra organització no governamental que ha vist reduïda la seva plantilla a causa

de la crisi econòmica , malgrat la seva importància i la seva tasca tan important, és la

Creu Roja. L’estiu de l’any passat, l'organització

va anunciar que alguns dels seus principals

projectes havien desaparegut i uns altres

s'estaven atenent cada cop amb menys personal,

per aquests motius la seva plantilla s'ha vist

inevitablement afectada per la crisi.

Tot i això, totes dues ONG van anunciar que donarien el màxim per intentar continuar

garantint una assistència el més completa possible que arribi al màxim nombre de gent

possible a força d'esprémer els seus recursos propis i recorrent al voluntariat de la

gent.

Les retallades dels últims anys en aquestes organitzacions es situaven a mitjans del

2012 entorn del 15 i al 20 % i a mitjans del 2013 s’ha sabut que l’Estat a reduït en més

de 2 mil milions d’euros el pressupost destinat per el sector de les ONG. A més a

aquestes retallades s’ha de sumar la reducció de les aportacions provinents de les

33

comunitats autònomes i els ajuntaments, que també han hagut de retallar el seu

pressupost per les ONG.

A més, es preveu que el finançament a les ONG caigui més d’un 30% en els pròxims 5

anys degut a les caigudes en les altes de nous socis, les dificultats de cobrament, les

cancel·lacions o la falta d'execució de subvencions i amb moltes menys possibilitats

d'accés al crèdit.

Totes aquestes reduccions de pressupost

han portat a Espanya, segons les dades

presentades en l'Informe Aid Watch 2012

de la Coordinadora Europea de ONG, a

situar-se al capdavant en les retallades en

l'Ajuda Oficial al Desenvolupament a

Europa, allunyant-se cada vegada més de

l'objectiu marcat anys enrere pels països

que hi formen part del 0,7.

La majoria dels països de la Unió Europea

estan lluny de complir els compromisos

assumits en matèria de cooperació, encara que uns s'allunyen més que uns altres.

L'Ajuda Oficial al Desenvolupament de la UE ha patit grans retallades des del

començament de la crisi: prop de 20 països han reduït els seus fons al 2012. Espanya

des del 2011 es troba al capdavant de les retallades amb un 53% de reducció en els

fons aquell mateix i, al que cal afegir el 44,42% patit al 2012.

Davant aquesta situació tan complicada en que es troben les ONG en períodes de

crisis com l'actual es va acordar anys enrere a donar prioritat als projectes d'assistència

alimentària, sanitària i educativa, perquè són els que tenen una repercussió més gran

als més necessitats per la crisi.

Altres organitzacions com Metges sense Fronteres, han aconseguit incrementar el seu

nombre de socis en un 10 % entre el 2010 i el 2012. Això demostra que hi ha gent que

34

entén que la crisi que li afecta a si mateixa, afecta d’una forma més greu i directe a

altres persones de la nostra ciutat, país o planeta.

Com podem veure en aquest gràfic el nombre de socis de la ONG “Metges Sense

Fronteres” des de l’any abans de la crisi econòmica el nombre de socis ha augmentat

passant de 199.379 a 301.693 al 2012. Això demostra que algunes ONG es mantenen

gracies a les donacions privades, ja que, si no fos per aquestes donacions, depenent

només de les subvencions de l’Estat haurien de reduir encara més personal i projectes

duts a terme.

35

Els diferents projectes d’ajuda i assistència duts a terme a altres continents per part

d’aquesta ONG, com és el cas d’Àfrica, continuen desenvolupant-se amb certa

normalitat des d'un punt de vista pressupostari i de recursos humans, i fins ara, no ha

estat necessari retallar personal.

Però no totes les Organitzacions no governamentals tenen la mateixa sort durant la

crisi, ja que, com he esmentat anteriorment, en els dos últims anys, 2012 i el que

portem de 2013, l’Estat espanyol ha reduït més de 2 mil milions d’euros les

subvencions a les ONG.

Això ha portat a algunes organitzacions a veure disminuït el seu pressupost. Un clar

exemple és “Mans Unides” que ha vist disminuïts en un 11% els fons públics, encara

que com les donacions dels privats han augmentat lleugerament han permès que no

hagi suprimit els seus projectes que està duent a terme. Gracies a l'esforç dels donants

privats i l'esperit dels seus prop de 5.000 voluntaris, ja que la majoria dels seus

membres són voluntaris i la càrrega salarial per tant suposa una despesa mínima, amb

aquest petit augment han contribuït al fet que l'organització no hagi hagut de

prescindir de ningú.

Altres organitzacions no governamentals com a conseqüència de la difícil situació

econòmica en que es troba immersa el país, han hagut de reorientar els seus projectes

d’ajuda i assistència, dirigits sobretot a països del tercer món, per atendre l’augment

de les necessitats bàsiques per subsistir que estan sorgint a la població espanyola. En

aquest clima de crisi, fonts de la ONG “Aldeas Infantiles” ha informat que en els seus

centres de dia s'ha vist obligada a substituir les

activitats orientades al suport educatiu per el

servei d’aprovisionament exclusiu de menjar i

roba a famílies necessitades, reflectint així el gran

efecte de la crisi econòmica entre els més pobres

i vulnerables de la nostra societat.

El passat mes d’octubre d’aquest mateix any, la AECID (Agencia Española de

Cooperación Internacional para el Desarrollo) ha anunciat que els requisits, perquè una

ONG pugui obtenir la classificació oficial necessària per poder obtenir les ajudes per al

36

desenvolupament, s’han endurit degut a la manca de pressupost que té aquesta

agència per culpa de les retallades de l’Estat en aquest sector. Aquest enduriment dels

requisits comporten que les ONG hauran de demostrar que en els dos últims exercicis

econòmics, és a dir, en els dos

últims anys, no han tingut pèrdues

econòmiques i que no s’ha

produït una reducció dels fons propis de més del 40% durant els últims 8 anys. També

se’ls hi demana com a requisit el fet de tenir una base social de mínim 300 persones o

entitats, i de disposar de personal contractat a l’Estat espanyol. Per tal de poder

obtenir l’ajuda d’aquesta agència de l’Estat les entitats que vulguin aconseguir la

subvenció tindran d’un període de 2 anys per tal de poder adaptar-se a aquest

requisits.

Malgrat totes aquestes dificultats aquestes entitats que juguen un paper tan important

dins la societat no es donen per vençudes i segueixen duent a terme la seva tasca re

inventant-se el màxim i millor que poden.

37

4.2 Iniciatives de les ONG davant les desigualtats socials

Vistes les enormes dificultats de finançament i de funcionament que pateixen les

oneges per culpa de la situació econòmica en que es troba tot el planeta, aquestes

organitzacions continuen atenent a aquells que més ho necessiten creant noves

iniciatives per tal de superar aquestes grans dificultats en que s’han vist involucrades

amb la crisi i segueixen esforçant-se cada dia que passa per tal d’atendre de la millor

manera i amb el major nombre de voluntaris als més afectats per la crisi.

Totes les iniciatives que s’han creat en els darrers cinc anys com és lògic estan

destinades a cobrir els problemes sorgits per la crisi econòmica que ha afectat de

forma molt directa i profunda a les classes més baixes.

La principal iniciativa que la gran majoria han dut a terme és la realització de

campanyes per tal d’aconseguir més fons privats, ja que amb els proporcionats per

l’administració no permeten a les ONG a continuar seguir fent la seva tasca sense

haver de suprimir ajudes i projectes i haver de despatxar personal.

Aquestes campanyes s’acostumen a anomenar “Campanyes per la captació de fons”

les quals són una manera significativa amb la qual les organitzacions sense ànim de

lucre poden obtenir els diners per les seves causes i poder realitzar els seus projectes.

La majoria d’organitzacions, han observat que per primera vegada des de la seva

creació estan immerses en una crida per ajudar als ciutadans espanyols en temps de

crisi. Per això, realitzen campanyes per cridar l’atenció a la població espanyola a través

dels medis de comunicació com són la ràdio, la premsa escrita i en major mesura, la

televisió i l’Internet per tal d’aconseguir fons i poder concentrar els seus esforços a

proporcionar ajuda als més desfavorits.

38

Internet s’ha consolidat com el medi més eficient per tal de que aquestes campanyes

per la captació de fons arribin al major nombre de gent.

La realització de vídeos penjats a la xarxa en pàgines com YouTube, la plana web de

compartició de vídeos més visitada del món, ajuda molt a les ONG a difondre les seves

campanyes per tal de sensibilitzar a la població i que aquesta realitzi donacions a la

ONG.

D’altra banda, el micromecenatge és una forma de finançament a través de Internet

que en els últims anys s’ha fet molt popular i que les ONG utilitzen amb freqüència. És

un tipus de captació de fons molt eficient ja que consisteix en la cooperació, atenció i

confiança col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en

altres recursos junts per donar suport als esforços iniciats per altra gent o

organitzacions. Té una idea i uns objectius molt clars:

El micromecenatge es du a terme amb diversos objectius, des d'ajuda humanitària, el

que inclou les ONG, al periodisme ciutadà o artistes que busquen suport dels seus

admiradors, campanyes electorals o recursos per una empresa emprenedora. La

majoria dels experts creuen que el futur en les pràctiques comercials seran a partir del

39

micromecenatge, ja que té la clara avantatge que funcionar segons els encàrrecs dels

clients elimina costos. A Catalunya destaquen plataformes de mecenatge com

“Verkami” i “WorldCoo” que es dediquen al micromecenatge per a projectes solidaris i

culturals.

No obstant la importància de Internet, la televisió durant la crisi és un dels

mecanismes més importants per tal de difondre campanyes de captació de fons. Un

exemple de campanyes televisives realitzades per les ONG és la campanya realitzada

per l’entitat EDUCO a mitjans del 2013, de gran ressò mediàtic, en la que aquesta

entitat denunciava amb l’exemple d’una mare que només podia alimentar a la seva

filla amb un entrepà sense res, només amb pa, el fet que cada tres minuts un nen cau

en risc de pobresa a Espanya i més

d'1.8000.000 menors de 16 anys estan

desnodrits, segons un informe elaborat

per aquesta entitat social. Alhora,

demanava donacions mensuals per

aconseguir reduir aquestes xifres que

malauradament són tan altes.

40

La televisió és un mitjà molt important per arribar a la gent, ja que, la gran majoria de

la població dedica moltes hores a mirar la televisió cada setmana i és una forma molt

eficient d’arribar a la població.

Una altra iniciativa presa és l’augment de la captació de fons per captació al carrer.

Aquest tipus de captació és una manera de sol·licitar donacions bastant popular. Els

captadors de fons acostumen a ser voluntaris no remunerats com és costum a

Espanya.

Aquests voluntaris utilitzen diversos mètodes, com ara la recollida de diners en efectiu

en petits pots de llauna, captar diners dels assistents a esdeveniments patrocinats per

l'organització, o fins i tot visitant a les persones a casa seva per demanar-los una

donació.

A aquesta captació de fons se l’anomena

“Fundraising” i inclou el conjunt d'activitats a

desenvolupar per captar i gestionar fons i béns amb

destinació a finalitats no lucratives. Principalment,

serveix per destacar la importància de les campanyes

organitzades més grans i ja conegudes, però al

mateix temps serveix per donar a conèixer la tasca

d’organitzacions poc conegudes que tot just

s'inicien, compartint amb la gent tota la informació

important que desconeixen.

Malgrat tot, aquest tipus de captació de fons per part de les principals organitzacions

és una forma poc fiable d'obtenir fons. Si les ONG estiguessin obligades a comptar

només amb les donacions espontànies, moltes haurien de reduir les seves operacions

considerablement, i algunes ni tan sols podrien funcionar.

Tot i això, és un mètode que ajuda molt a les Organitzacions no governamentals i

contribueix a la suma de fons que obté una ONG.

A més, actualment han sorgit empreses que s'encarreguen de realitzar la tasca de

captació de fons. Aquestes empreses s’ocupen de contractar i dirigir grans xarxes de

41

comercialitzadors que van de porta en porta buscant un soci per una ONG. Aquest

comercialitzadors no són uns voluntaris de l’organització en concret, sinó que són

treballadors d'aquestes empreses.

Aquestes empreses dedicades al “Fundraising”

tenen un perill quan són contractades per les

organitzacions no governamentals, ja que, els

seus treballadors són persones contractades que

no tenen una implicació tan directe com la tenen

els voluntaris i això comporta que aquest

treballador no sàpiga traslladar la càrrega

emocional, de compromís, cap al client i no tingui

la mateixa eficiència.

Deixant de banda iniciatives de captació de fons, n’hi ha d’altres que han guanyat molt

de protagonisme en plena crisi.

És el cas de les col·laboracions entre les ONG, ja que, treballar amb uns altres,

desenvolupar projectes conjuntament i compartir visions, diagnòstic i teories de canvi

es converteix en alguna cosa fonamental si realment es vol tenir un impacte

significatiu.

Actualment, la col·laboració entre ONG ha passat de ser una opció a una cosa

fonamental per obtenir un impacte significatiu en el sector de les ONG.

La col·laboració entre les ONG té 6 avantatges que ajuden a que la seva tasca tingui un

impacte més gran i directe a la societat.

- Guanyar capacitat institucional. Amb les col·laboracions entre organitzacions no

governamentals, les entitats participants poden compartir diversos recursos,

coneixements i habilitats que poden ajudar a impulsar el projecte que es vol dur a

terme.

-Guanyar accés a nous àmbits d'actuació, localitzacions geogràfiques, destinataris i

altres finançadors.

42

-Incrementar el volum de recursos, competències i habilitats fets per incrementar

l’assoliment de la missió i aconseguir incrementar l’impacte

- Generar un entorn favorable a la missió i a l'impacte perseguits

- Guanyar posicionament i legitimitat. Les col·laboracions permeten reforçar la imatge

de les entitats.

- Incrementar eficiències, evitar duplicitats i reduir costos. Ser més eficient amb menys

despeses.

Cada organització ha de definir el valor estratègic que per a ella tenen les

col·laboracions.

Dintre de les col·laboracions de les ONG n’hi ha d’un

tipus anomenades “col·laboracions significatives”, les

quals han tingut major protagonisme amb la crisi, que

compleixen els següents requisits.

- Crea valor estratègic per a la major part dels seus participants no assolible de forma

individual, almenys en els mateixos temps o amplitud

- Els resultats esperats superen el valor de les contribucions aportades, valorades a

nivell d'impacte organitzatiu i cost d'oportunitat

- Aquestes col·laboracions neixen des de la voluntat de les organitzacions per construir

alguna cosa que vagi més enllà de les seves capacitats individuals

- Suposa un grau de compromís organitzatiu que implica més que el simple intercanvi

puntual d'informació o recursos

- Requereix la implicació dels líders de l'organització, almenys en l'estadi inicial

A més, les col·laboracions significatives poden adoptar diverses formes

- Aliances estratègiques. Són col·laboracions caracteritzades pel fet que qualsevol dels

seus participants posa en joc competències clau per a la persecució d'uns objectius

comuns. Es construeixen al voltant d'un tema estratègic per a tots els seus socis i

43

neixen generalment vinculades al desenvolupament d'una tasca, fi o resultat

clarament delimitat i, generalment, neixen amb un compromís temporal.

- Integracions institucionals. Són col·laboracions en que participen pocs participants

que col·laboren per a un tema estratègic. Suposen la modificació d'elements

institucionals com els òrgans de govern o la generació o desaparició d'alguna

organització i reflecteixen la voluntat de permanència en el temps d'aquesta aliança.

- Xarxes o plataformes. Les xarxes o plataformes estan formades per un grup

d'organitzacions que comparteixen una preocupació o interès i que voluntàriament

contribueixen amb el seu coneixement, experiència o recursos a generar un

aprenentatge compartit, actuar conjuntament i aconseguir un objectiu comú.

Un altre tipus de col·laboració que ha guanyat impuls és la fusió entre dues o varies

ONG. És més complicat, ja que, primerament, s’ha d’arribar a un acord i això fa que,

només en alguns casos, aquest acords es portin a terme ja que, a vegades les ONG no

volen perdre la seva identitat. El que volen es continuar fent el que han estat fent fins

ara i no haver d’estar sotmeses a una altra organització que els hi digui que han de fer.

A més, molts directors volen mantenir-se al capdavant de la seva ONG abans de

passar a una de més gran i ja no ser els caps.

D’altra banda, les organitzacions no governamentals estan d’acord en que el que

necessiten per tirar endavant, a més de totes les iniciatives empreses en temps de

crisi, és un gran pacte social per a la inclusió i els drets de tots els ciutadans que abasti

la situació social de forma transversal i que elimini diferències territorials.

44

A més, coincideixen en que tot això s’ha d’aconseguir mitjançant objectius molt

concrets per tal de poder aconseguir avanços reals en la millora de l’ajuda i assistència

a les persones afectades per la crisi, com l'establiment d'un diàleg fluït amb

l'Administració i amb la supressió dels deutes que les diferents administracions han

contret amb les ONG i recuperar els diners que se’ls hi deuen.

També han sol·licitat l'aprovació de “un pla de xoc contra la pobresa i l'exclusió”, que

compti amb la dotació econòmica necessària, l'impuls del mecenatge per implicar a les

empreses i la definició formal del Tercer Sector per enfortir-ho. Amb aquest últim

propòsit, han apostat per elaborar una Llei General del Tercer Sector, que estableixi

vies de finançament estables i mesures fiscals adequades a la realitat.

Totes aquestes iniciatives es duen a terme perquè les ONG puguin tenir un futur millor.

45

4.3 Perspectives de futur en temps de crisi

La crisi ha tingut un gran impacte en el tercer sector i ha fet que durant aquests últims

anys les organitzacions no governamentals hagin tingut molts problemes de

finançament. Malgrat que la crisi ja ha tingut un efecte negatiu a les ONG, el pitjor per

aquestes organitzacions està per arribar.

La crisi econòmica afectarà molt a les ONG perquè aquest sector ha començat a notar

els efectes de la crisi anys més tard que altres sectors d’activitat, ja que, les

subvencions de l’Administració no es van començar a retallar tant aviat com a altres

sectors. Les subvencions, es van començar a retallar a partir de l’any 2011 quan el

Govern es va veure obligat a retallar el pressupost de les ONG degut a la difícil situació

econòmica que travessava.

Als anys 2008, 2009 i 2010 les ONG que tenen com a principal font d’ingressos els

socis, donants particulars i empreses ja van notar una reducció dels seus ingressos, ja

que, a diferencia d’aquestes organitzacions, els ciutadans i les empreses ja havien

notat els efectes de la crisi.

D’altra banda, la gran majoria de les ONG tenen una part molt important dels seus

ingressos, el 60, 70 i 80 per cent, en les subvencions. Aquestes no van començar a

notar els efectes de la crisi fins al 2012, degut a les retallades que va començar a fer el

Govern al 2011 en aquest sector.

El 2012 ha suposat un punt d’inflexió per les ONG. En els pròxims 3 anys, és a dir, fins

el 2016, el tercer sector patirà una caiguda del 20 per cent de les subvencions

concedides per l’Administració i les donacions per part de particulars també patiran

un descens, en aquest cas menor, ja que serà d’un sis per cent. Aquesta caiguda tan

pronunciada que patiran en els seus ingressos suposarà, a llarg termini, un canvi de la

prominència dels seus ingressos, ja que, el finançament privat passarà a tenir més

importància respecte el fiançament públic, quelcom mai vist en el finançament general

de les ONG.

46

Previsió de futur del proveïment de la finançament de les ONG

Aquesta reducció en el finançament de les ONG tindrà un efecte important en el

funcionament i l’organització de les organitzacions no governamentals.

Aquestes organitzacions es veuran obligades ha haver de reduir el seu personal

remunerat que serà substituït per l’entrada de més voluntaris. Aquesta substitució,

malgrat tot, no podrà assegurar que la suma de treballadors remunerats i voluntaris de

les ONG descendeixi. Aquesta substitució dels treballadors remunerats per voluntaris

suposarà un gran problema pel bon funcionament de les ONG, ja que un voluntari no

pot substituir a un treballador professional sinó que ha de ser un complement a la

tasca realitzada pels professionals.

Aquesta situació del Tercer sector es preveu que encara es complicarà més amb

l’augment de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i que estan excloses per

la societat, ja que, amb l’esclat de la crisi al 2008, es preveu que aquelles persones que

van patir el primer impacte en aquell moment, com pot ser la perduda del lloc de

treball, es trobaran en situació de pobresa en els pròxims tres anys, 2014, 2015 i 2015,

i, per tant, el feble creixement econòmic previst en l’economia mundial no serà

suficient per contrarestar la tendència d’augment de la demanda d’ajuda dels més

necessitats. Això farà que una part de les ONG, les més petites, desapareixeran o

deixaran d’estar actives, concretament un 20% de les ONG actuals.

D’altra banda, el model de funcionament de les ONG canviarà si es vol que aquestes

organitzacions tinguin el mateix pes dins la societat.

El primer que canviaran serà que les ONG hauran de ser més flexibles i adaptar-se més

àgilment a les dificultats que poden patir, és a dir, passaran de tenir una estructura, un

punt d’atenció i un tipus d’activitat fixes a ser entitats més flexibles, capaces

47

d’adaptar-se a les necessitats socials canviants, treballant en diferents problemes

socials.

Una altra cosa que canviaran és el finançament. Com ja he dit anteriorment, avui en

dia, la major part dels ingressos d’una ONG prové de fons públics, per això s’hauran de

plantejar com aconseguir nous socis, per tal d’aconseguir un model de finançament en

que una tercera part vingui de fons públics, una tercera part de fons privats

d’empreses i una altra tercera part de fons privats de socis. Així, en cas els efectes de la

crisi econòmica seran menors, ja que, un percentatge menor vindrà directament de

l’Administració pública.

Una tercera cosa que canviaran és la demostració del bon funcionament de la tasca

que realitzen, ja que, en el model actual l’èxit dels seus projectes, la majoria de cops,

es justifica a traves de la despesa feta, a traves de les factures i, en canvi, si volen que

millori el seu impacte, hauran de calcular els seus resultats mitjançant l’impacte que

suposen els seus projectes.

Una quarta cosa que canviaran si volen seguir tenint la mateixa força és la relació entre

les diferents organitzacions. Actualment, les ONG funcionen de manera independent i

té una gran importància el fet de tenir una entitat pròpia. Això, canviarà, ja que, les

ONG s’han adonat que mitjançant, com he esmentat anteriorment, el treball en xarxa i

les col·laboracions tindran un major impacte. Les ONG hauran de veure sobre quins

àmbits hauran de treballar col·laborant i en quins altres àmbits podran ser

autosuficients.

Una cinquena cosa que faran les ONG és canviar

l’impacte dels seus resultats, per això, per incrementar

l’eficiència, la competitivitat i el impacte en resultats

realitzaran aliances i fusions. Malgrat tot, s’haurà

d’identificar les fusions i aliances que aportin valor ja

que no totes n’aporten.

Per últim, canviaran la relació amb la ciutadania, ja que, actualment, aquesta relació té

valor poc important i està bastant deteriorada. Per tant, la relació amb la societat civil

48

passarà a ser molt intensa en les diferents àrees de col·laboració (donant, voluntari i

ciutadà), ja que, aquesta relació amb la població és molt important per les ONG.

Aquests sis canvis en el funcionament de les ONG faran que es dugui a terme una

millora en la professionalització del Tercer sector.

Malgrat totes aquestes millores en el seu funcionament, les ONG tindran bastants anys

de crisi, a més del 20 per cent de les ONG que desapareixeran, s’ha de sumar que entre

un 40 i 60 per cent de les ONG actuals veuran reduïts els seus ingressos i hauran de

augmentar la seva feina social, ja que, augmentarà el nombre de persones en situació

de pobresa i, si li sumem el tancament del 20 per cent de les ONG, aquestes

organitzacions tindran moltes dificultats per tal de continuar oferint la mateixa

assistència i ajuda als més pobres.

Vistes totes les dificultats que patiran les ONG, el futur d’aquestes organitzacions es

preveu molt gris. Les reduccions en subvencions per part de l’estat i l’augment de

persones en situació de pobresa farà que aquest sector pateixi molt en els pròxims

anys i es vegi obligat a canviar moltes coses per tal de poder tirar endavant moltes de

les tasques que realitzen.

Tot i totes aquetes dificultats, les ONG no es volen mostrar a la societat de forma

pessimista sinó de forma optimista, ja que, aquest pessimisme no ajuda absolutament

res . La gent que està deprimida, la gent que està exclosa, la gent que ho està passant

malament, a tota aquella gent que ha perdut la seva casa no se’ls ha de deprimir més

sinó se’ls hi ha de mostrar que, tot i les dificultats, amb l’esforç que realitzaran les

ONG, encara hi ha un futur possible per a ells.

49

5.- ONG en crisi visitades

La crisi ha afectat molt al tercer sector, per aquest motiu he volgut comprovar de

primera mà com ha afectat la crisi en diferents ONG.

5.1 Metges Sense Fronteres

Per informar-me d’aquesta ONG vaig parlar amb Isabel Riera, antiga voluntària a

Moçambic, Tanzània, Irak i Nicaragua, entre d’altres països, de Metges Sense Fronteres

i actual col·laboradora d’aquesta mateixa ONG.

Metges Sense Fronteres és una ONG molt antiga i de les més importants que hi ha a

l’Estat espanyol i a tot el món.

Al tractar-se d’una ONG tan gran, de nivell internacional, la majoria dels seus ingressos

provenen de fons privats. Al 2012, el 92 per cent dels seus ingressos provenen de fons

privats i només un 8 per cent són públics. D’aquest 92 per cent un 60,5 per cent

pertany a les quotes regulars de socis, el que significa que la més de la meitat dels seus

ingressos prové només de les donacions anuals dels seus socis i la resta pertany a

empreses, fundacions i altres seccions de l’entitat, com MSF Estats Units, Japó, entre

d’altres països.

D’altra banda, sorprèn la dada de que només un 1,8 per cent de fons públics provenen

de l’administració espanyola, fent que la resta de fons públics, el 6,2 per cent,

procedeixi d’altres institucions públiques estrangeres. Aquesta dada remarca el fet que

l’Estat espanyol ha reduït les subvencions fetes a les ONG, però, malgrat tot, al tractar-

se d’una ONG tan gran la disminució de subvencions per part d’Espanya no ha suposat

un problema per aquesta ONG, ja que, gràcies als fons privats no ha notat aquesta

reducció amb molta rellevància.

El que si que ha notat aquesta ONG és que, comparat amb l’any 2011, ha patit una

disminució d’ingressos a causa de la caiguda de donatius espontanis, els donatius que

es fan en situacions d’emergència. Això es deu a la crisi i , sobretot, a l’absència

d’emergències amb una gran repercussió en els mitjans de comunicació, que

acostumen a provocar una arribada d’ingressos extraordinaris.

Tot i això, aquesta reducció d’ingressos no ha suposat un problema per la ONG, ja que,

quan es redueixen les donacions espontànies, no repercuteix en les donacions

regulars, les quals han augmentat un 5,4 per cent i són el motor principal de la ONG.

50

Pel que fa al nombre de socis, aquesta ONG a l’any 2012 ha arribat a superar el total de

300.000 socis, augmentant el nombre de socis amb quasi 12.000 socis i si anem 10

anys enrere, al 2002, ha augmentat amb més de 200.000 socis.

Aquest augment tan significatiu de socis no sorprèn gaire, ja que, quasi una desena

part de les seves despeses està destinada a la captació de fons i gràcies a aquesta

important despesa el nombre de socis ha augmentat tant en els últims deu anys.

Alhora, aquest augment de socis es degut a que, a diferencia d’altres ONG, la gent sap

quin paper realitza aquesta ONG i no li calen explicacions sobre projectes duts a terme.

La gent acostuma a donar diners aquesta organització sense conèixer a on aniran

destinat però amb la consciencia tranquil·la de saber que els seus diners aniran

destinats a una acció directe, la gent sap que els seus diners seran destinats per que un

metge salvi la vida a algú.

Aquesta ONG és un exemple d’una organització gran que no s’ha vist afectada per la

crisi econòmica gràcies a que la major part dels seus ingressos provenen de fons

privats.

51

5.2 Intermón-Oxfam

A partir del diàleg establert amb Patrícia Cantarell, responsable de campanyes i

presència pública d’ Intermón-Oxfam, vaig informar-me de les dificultats que ha patit

aquesta ONG amb la crisi.

Intermón és una organització que forma part d’una confederació internacional que és

Oxfam. Aquesta confederació consta de 17 organitzacions que treballen conjuntament

a 92 països formant part d'un moviment global pel canvi amb l'objectiu de construir un

futur lliure de la injustícia de la pobresa.

Gràcies a formar part d’Oxfam, aquesta ONG ha passat de ser una ONG espanyola a

passar ha ser una internacional. Això suposa que aquesta ONG té accés a fons públics

d’altres països.

Aquest fet, suposa que les retallades en subvencions fetes per l’Estat espanyol no

hagin tingut tanta repercussió en el seu finançament, ja que un 31 per cent, del 33 per

cent dels ingressos totals dels fons públics, procedeixen d’altres països de la Unió

Europea, el que li permet no dependre de les subvencions espanyoles.

En aquesta ONG el finançament privat, el 67 per cent, és menor que el de Metges

Sense Fronteres, el 92 per cent, i això ha suposat que Intermón-Oxfam hagi notat la

crisi molt més que aquesta altra organització.

Al mes d’abril del 2011 Intermón-Oxfam es va veure obligada a presentar un ERE

despatxant a 90 treballadors dels seus 500 treballadors, el 18 per cent de la seva

plantilla, i al mes de maig del 2013 es va veure obligada a presentar un segon ERE

prescindint de 22 treballadors més.

El haver de despatxar per dues vegades a diversos treballadors ha estat causat per la

reducció de socis, d’ingressos públics i vendes del comerç just, motors principals de la

ONG. Sorprèn que la reducció d’ingressos públics hagi sigut un motiu perquè aquesta

ONG hagi hagut de despatxar a diversos treballadors, ja que, per aquesta banda no ha

suposat un descens de donacions. Malgrat tot, hi ha una explicació.

Intermón-Oxfam té una característica molt peculiar com a ONG. Els donatius privats,

les donacions fetes per particulars, només es realitzen pel compliment de projectes

concrets duts a terme a altres països. Per exemple, si visitem el web de Intermón-

Oxfam, només es poden realitzar uns tipus de donatius proposats per la mateixa ONG,

entre els quals hi ha projectes concrets i donacions pels fons generals. D’aquesta

manera els donatius pels fons generals reben un molt baix percentatge de donacions i

això provoca que hi hagi més dificultats per pagar els sous dels treballadors que es

paguen a partir dels fons generals i no mitjançant les donacions a projectes concrets, i

52

si aquest fet li sumem que la mentalitat de la gent, sobretot en temps de crisi, és

ajudar directament en projectes concrets, molts treballadors han patit reduccions de

sous i d’altres, com ja he esmentat, han hagut de ser despatxats.

Aquestes dificultats de finançament també se l’hi ha d’afegir que les retallades que

s’han dut a terme han fet que aquesta ONG hagi hagut d’endarrerir projectes i minorar

la seva capacitat de resposta. L’endarreriment de molts projectes es degut a que molts

projectes a llarg termini fets abans de la crisi estaven ja pagats els primers anys i s’han

trobat que amb els projectes posats en marxa han deixat de rebre diners, malgrat que

estava acordat, i han hagut d’endarrerir-los.

Tot això a suposat que de les grans ONG que existeixen, Intermón-Oxfam hagi estat la

més afectada per la crisi econòmica i la que ha patit més dificultats per poder

continuar tirar endavant els seus projectes.

53

5.3 Arrels Fundació

El passat mes d’octubre del 2013 vaig assistir a una trobada organitzada per Maria

Pomès, del departament de comunicació, que realitza aquesta fundació per a gent

interessada en com funciona arrels i per a gent interessada en col·laborar amb aquesta

fundació.

Arrels és una ONG més petita que Metges Sense Fronteres i Intermón-Oxfam. Consta

només d’una cinquantena de treballadors i prop de 200 voluntaris, d’aquesta manera

els voluntaris tenen un gran pes en el seu funcionament.

Arrels és una fundació privada dedicada a l'atenció de persones sense llar de la ciutat

de Barcelona. En primera instància va ser creada només per voluntaris però a mesura

que anaven augmentant el nombre de persones a les que assistien va haver de

començar a contractar treballadors remunerats.

L’objectiu d’aquesta fundació és dignificar la vida de les persones sense llar, a partir del

reconeixement personal i la recuperació dels seus drets i deures i crear autonomia per

aquestes persones, és a dir, crear la capacitat de cada persona de escollir i decidir de la

manera més independent possible, sense condicionaments ni dependències de

terceres persones.

Pertany a altres organitzacions per tal d’augmentar el nombre de projectes i

incrementar el seu impacte. Entre aquestes organitzacions a les que pertany trobem la

Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, Federació Catalana de Voluntariat Social,

la Federació Europea d'Entitats que atenen a Persones Sense Llar, la Fundació Sant

Pere Claver, la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió, la Xarxa d'Atenció a Persones sense Sostre

i la Fundació Mambré.

Malgrat les dificultats futures que pugui patir arrels vol continuar oferint el màxim

possible a la gent sense llar. Per aquest motiu té quatre reptes de futur prioritaris com

són ampliar l’equip especialitzat a oferir els serveis que ofereix arrels a aquelles

persones que es troben vivint al carrer, obrir nous pisos per facilitar allotjament

estable a les persones ateses, ampliar l’horari de servei higiènic, ja que, les persones

sense llar no disposen de dutxes, perruqueria i roba, i oferir servei psicològic a les

persones ateses amb més dificultats.

Aquesta ONG tot i tractar-se d’una organització petita, el seu finançament és bastant

semblant al d’una ONG gran.

El 63 per cent dels seus ingressos provenen de fons privats i el 37 per cent restant

provenen de fons públics. Tot i la crisi, l’activitat d’arrels ha incrementat gràcies a un

augment dels ingressos del 10 per cent.

54

La reducció de subvencions per part de l’administració no ha afectat al funcionament

de la ONG de moment gràcies a un fort increment d’ajuts econòmics privats com la

Marató de la pobresa de TV3 i de donatius de les empreses. Malgrat tot, el futur dels

pròxims anys és incert, ja que, els diners obtinguts per la Marató de la pobresa de TV3,

amb els quals han allotjat a 28 persones, han estat ingressos addicionals que en un

futur no gaudirà i tindrà problemes de finançament per continuar mantenint l’activitat

que ha realitzat fins ara.

Per tant, aquesta ONG tot i que fins ara no ha notat els efectes de la crisi, en un màxim

de dos o tres anys tindrà dificultats pel seu finançament, tot i que, si aconsegueix

trobar solucions, augmentar el nombre de socis, incrementar el nombre d’aportacions,

aconseguirà continuar oferint els mateixos recursos als que més ho necessiten.

El cas d’arrels és un cas curiós, ja que, es tracta d’una petita ONG que fins ara no ha

notat els efectes de la crisi. I ha sabut sortir-ne malgrat les retallades augmentant el

nombre de socis i gra cies a donacions esporàdiques com la de la Marató de TV3.

55

6.- Entrevista a Ignasi Carreras. Director de l’ Institut d’Innovació Social

de ESADE

Ignasi Carreras i Fisas te 56 anys i actualment és el Director de l’ Institut d’Innovació

Social de ESADE.

“Vivir solidariamente es posible día a día”

-Quants anys fa que estats vinculat amb el món de les ONG i perquè vas decidir

treballar-hi ?

Com a voluntari des de que tinc 19 anys i professionalment quan em vaig incorporar a

Intermón-Oxfam que va ser quan tenia 31 anys. Ara en tinc 56, o sigui que pots restar.

-Ja fa molt de temps. I el motiu pel qual t’hi vas voler dedicar ?

El motiu… Vaig decidir treballar a Intermón Oxfam per què m’agradava molt el que feia

com a voluntari i volia donar tota la meva capacitat i temps, a col·laborar amb les ONG.

56

-Malgrat tot, pel que tinc entès, t’hi vas dedicar havent estudiat quelcom totalment

diferent...

Vaig estudiar enginyeria industrial. Primer vaig estar treballant molts anys a la

Universitat en temes energètics, que és el que vaig estudiar jo, l’estalvi energètic, i

després en l’administració pública.

Però al mateix temps que feia això, primerament vaig fundar juntament amb més gent,

el Casal d’Infants del Raval i desprès vaig passar a col·laborar amb Càritas i amb moltes

entitats. Aleshores, durant el dia treballava a la Generalitat i per les tardes i nits i els

caps de setmana feia de voluntari.

En un moment determinat, vaig decidir que ho volia deixar tot i dedicar-me només al

món de les ONG perquè és el que pensava que és volia fer. Més que el que jo volia fer,

el que bàsicament s’hagués de fer.

-Actualment treballes a l’ Institut d’innovació social de ESADE....

Quan vaig acabar el mandat com a director de Intermón-Oxfam que només podia ser

de 8 anys com a director, vaig haver de deixar la feina i l’entitat i em vaig prendre un

any sabàtic per poder buscar una altre activitat.

Vaig tenir varies propostes i una d’elles va ser la de ESADE per què passes a col·laborar

allà amb tot el món de les ONG i tots els aspecte relacionats amb la resposta social de

l’empresa. Llavors allà va ser on varem muntar l’ Institut d’Innovació Social de ESADE.

-Quina és la tasca que es realitza allà?

Bàsicament fem tres coses. Una és formació, una altre és investigació i una altra és

divulgació en diversos àmbits com són el lideratge i la gestió de les ONG, la

responsabilitat social de l’empresa i la creació de empreses socials.

Entre d’altres coses fomentem la formació de persones de ONG i d’empreses,

investiguem sobre temes que poden permetre que les ONG funcionin millor i tinguin

més impacte social i que les empreses siguin més responsables. Tot el que investiguem

ho divulguem perquè pugui arribar a les persones que estan a les ONG, a les empreses

, als emprenedors socials i a tot el món.

-Ara amb la crisi les ONG han pres iniciatives per intentar sortir-ne millor, com per

exemple la col·laboració entre elles. Com funciona aquesta col·laboració entre

diferents entitats?

Nosaltres hem vist que per que les ONG puguin avançar en la crisi han de fer 4 coses.

Una és diversificar les seves fonts de finançament. La segona reduir costos. La tercera

és replantejar que és el que han de fer i concentrar-se en fer menys coses i tractar

d’actuar molt millor. La quarta és ajuntar esforços amb altres organitzacions fent

57

aliances estratègiques que poden ser amb altres ONG, empreses o amb la

Administració Pública on poden compartir un objectiu i cascú pot aportar allò que

millor sap fer.

-Per una altra banda hi ha una iniciativa que és la fusió entre les ONG. Què és més

efectiva la col·laboració entre ONG o la fusió entre elles?

A veure, la col·laboració té certes possibilitats. Una possibilitat és la col·laboració

puntual, quan hi ha un projecte i dues ONG decideixen ajuntar esforços per poder-ho

fer.

Una altra tipus de col·laboració és les aliances estratègiques. Aquí ja no és un fet

concret sinó que dues ONG comencen a parlar i veuen que tenen capacitats que són

complementaries, que tenen objectius semblants i decideixen crear una aliança que els

hi permet col·laborar durant bastants anys i a mesura que es van coneixent les

col·laboracions són cada vegada més importants. I un altre nivell, que és més alt, es

quan un parell o varies ONG es decideixen fusionar.

El problema és molt més complicat que en el món de les empreses. En les empreses, si

a un li interessa una altra empresa, la compra i la fusiona. En el món de les ONG no es

compren sinó que has d’arribar a un acord i llavors això fa que només en alguns casos

aquest acords es portin a terme perquè a vegades les ONG no volen perdre la seva

identitat, volen fer el que han estat fent fins ara i no tenir que estar sotmeses a una

altra que els hi digui que han de fer. Hi ha personalismes, de persones que es volen

mantenir al cap de la seva ONG i no passar i no passar a una més gran i ja no siguin els

caps.

Encara així s’han fet algunes fusions i a més, hi ha vegades que no es fusionen del tot

però fusionen alguns dels seus programes, com és el cas de la “Fundació Mambré” que

agrupa a l’Hospital de Sant Joan de Déu, el Centre d’acollida Assís, la Fundació Arrels i a

les Filles de la Caritat . Són quatre entitats que treballen amb les persones sense sostre

i fan conjuntament la inversió per aconseguir pisos i residències per persones sense

llar,i a través d’aquesta fundació poden fer-ho amb més qualitat i amb més volum,

encara que les quatre mantenen la seva pròpia fundació.

-Amb totes les iniciatives que s’han pres. Quina creus què és la millor per lluitar

contra la crisi?

Per lluitar contra la crisi? Home jo crec que... A veure,.... La cosa és que

Quan una ONG, que depèn en un 70 o 80% dels seus recursos de les subvencions,

entra en crisi les subvencions es retallen molt i aquesta ONG d’alguna manera no té la

capacitat per poder donar la volta al seu sistema de finançament.

58

És molt menys crític per algunes ONG com Intermón-Oxfam, la Creu Roja, Càritas o

Metges Sense fronteres que és al revés: el 70- 80% dels seus ingressos venen de les

subvencions. A aquestes els afecta la crisi però no depenen tant de l’Administració i

per tant les retallades no els hi afecta tant.

Llavors, la millor solució que han preses algunes ONG per superar la crisi és tractar de

buscar aliats perquè els hi puguin donar allò que estant perdent. Algunes enlloc de

subvencions han buscat empreses que puguin col·laborar amb elles. Altres ONG han

pres iniciatives per recaptar diners. Tot això al mateix temps que han reduït les seves

despeses, han canviat a locals per uns més barats, o altres que han tractat de

incorporar més voluntaris per reduir les persones en plantilla i tractar de ser més

eficients. La tercera cosa que han fet algunes és replantejar el que estaven fent i com

tenen menys recursos doncs apostar, en comptes de fer varies vies d’actuació, per

només fer una línia o dues, però amb molta més força. D’aquesta manera tenir més

capacitat de ser reconeguda com una ONG interessant i captar el suport dels socis o

administracions públiques als programes que continuen fent.

-Quina perspectiva de futur veus per les ONG en temps de crisi?

Home la crisi els afectarà molt perquè les ONG han començat a notar la crisi més tard

que altres sectors d’activitat, ja que, les subvencions no es van començar a retallar tant

aviat. Es van començar a retallar a partir de l’any 2011. Llavors als anys 2008, 2009,

2010 les ONG que tenien com a font d’ingressos els socis i donants particulars i les

empreses ja van notar una reducció dels seus ingressos i varen començar a actuar,

però sobretot, la gran majoria de les ONG que tenen una part molt important dels seus

ingressos en les subvencions no ho van notar fins al 2012, i ara estan molt tocades.

-Tot això què vol dir?

Vol dir que tindran bastants anys de crisi. El que passarà és que algunes ONG deixaran

d’existir o no estaran actives d’aquí uns anys. Es calcula que desapareixeran un 20 per

cent respecte les que hi havia abans de la crisi. Hi haurà un nucli important de ONG, un

40, 50 per cent que continuaran treballant i que tindran una mica menys d’ingressos

durant tres o quatre anys, però al mateix temps tindran que fer molta feina social

perquè la situació està molt difícil amb les persones afectades per la pobresa. En canvi,

hi haurà un 20 per cent de les ONG, les més punteres, que tenen molt suport del

públic, que saben adaptar-se molt a la situació i que es mantindran igual o encara

continuaran creixent i tindran capacitat de resposta on calgui.

59

7.- Conclusions

Un cop finalitzat el treball i després d’haver parlat amb les diferents persones que

m’han donat informació per poder realitzar-lo, he arribat a les següents conclusions.

La profunda crisi econòmica no ha afectat ni afectarà de la mateixa manera a totes les

ONG. Les grans organitzacions no governamentals com Metges Sense Fronteres no han

notat els efectes de la crisi, gràcies al fet que la major part dels seus ingressos

provenen de donatius privats. D’altra banda les més petites, que són la gran majoria,

reben la major part dels seus ingressos de l’administració pública, i per tant, la

retallada de les subvencions els ha afectat enormement i, entre dos i tres anys,

aquestes retallades hauran afectat tant, que moltes hauran de reduir la seva tasca i,

fins i tot, algunes hauran de deixar de funcionar.

Per tant, he arribat a la conclusió que els fons privats que reben aquestes

organitzacions són importantíssims pel seu funcionament, ja que, asseguren que les

ONG puguin gaudir d’independència suficient per poder continuar treballant sense

notar la crisi econòmica.

El cas d’Intermón-Oxfam és un exemple de com una mala gestió del finançament,

comporta grans dificultats per seguir treballant amb la mateixa eficiència sense patir

els efectes de la crisi. D’altra banda, Arrels Fundació demostra el contrari. Una bona

estratègia d’aliances i de col·laboracions amb altres entitats genera un major impacte

tot i la crisi.

Gràcies a aquests dos exemples, he arribat a la conclusió que la bona gestió d’una ONG

és molt important per poder tirar endavant en plena crisi econòmica i, després de

l’entrevista feta a Ignasi Carreras i després de veure el cas d’Arrels, la millor iniciativa

presa per les oneges en plena crisi és la col·laboració entre elles, ja que, redueix

despeses i augmenta l’impacte que genera.

En definitiva, aquestes conclusions es poden reduir en que una bona gestió i poder

gaudir de la independència que propicien els fons privats assegura que una ONG

continuï treballant de la mateixa manera i amb la mateixa eficàcia , malgrat totes les

adversitats generades per la crisi econòmica.

60

ANNEX: Enquesta

Abans de començar a informar-me del treball de recerca vaig voler fer una enquesta a 27 persones entre 15 i 23 anys per saber quin coneixement tenen els joves d’avui en dia sobre la situació de les ONG. Un cop acabat el treball crec que és interessant recordar-ne els resultats, simplement com a reflexió.

Sexe

Masculí 10 37%

Femení 17 63%

Has col·laborat algun cop ajudant a alguna ONG? Es pot marcar més d’una opció

Si, fent recollida d'aliments 20 48%

Si, ajudant a menjadors socials 5 12%

Si, acompanyant a malalts 3 7%

Si, però cap de les opcions anteriors 8 19%

No, hi he col·laborat 6 14%

61

De les següents ONG quines coneixes? Es pot marcar més d’una opció

Intermón Oxfam 21 13%

Càritas 26 16%

Mans Unides 22 14%

Amnistia Internacional 10 6%

Fundació Fets 0 0%

Ayuda en Acción 3 2%

ACNUR 8 5%

Cruz Roja 27 17%

Fundació Banc dels Aliments 26 16%

Arrels Fundació 15 9%

62

Col·labores habitualment amb donacions econòmiques a una ONG?

Si, habitualment faig donacions 6 22%

Esporàdicament 9 33%

No, no he col·laborat mai econòmicament amb una ONG 12 44%

Si haguessis de fer una donació ara mateix per quins fins voldries que anessin els

teus diners?

Ajuda pel desenvolupament dels països del tercer món 12 44%

Per fins mediambientals 2 7%

Per al desenvolupament de les persones i famílies que es troben en situació de pobresa

13 48%

63

Creus que les ONG tenen un paper important dins la societat actualment? Entenent

com 0 a poc important i a 10 a molt important

1 1 4%

2 2 7%

3 1 4%

4 1 4%

5 3 11%

6 4 15%

7 9 33%

8 1 4%

9 4 15%

10 1 4%

Les ONG estan tenint moltes dificultats de finançament amb la crisi, quina mesura

creus que haurien de prendre?

Augmentant les donacions privades 5 19%

Fer campanyes per conscienciar a la població en augmentar les ajudes 16 59%

Fer que l'Estat augmenti el finançament 6 22%

64

Creus que les ONG fan la feina que hauria de fer l'Estat?

Si 18 67%

No 9 33%

Què n'opines de que l'Estat hagi reduït en dos anys les ajudes de les ONG més de 2

mil milions d'euros?

Hi estic d'acord, s'han de reduir despeses 2 7%

No hi estic d'acord, ja que es redueix l'ajuda a la gent que ho necessita 25 93%

Que opines del paper del govern davant la situació de dificultat de la població

En aquesta qüestió es preguntava l’opinió de la gent envers les retallades fetes pel

govern. Totes les respostes coincidien en la mala gestió del govern i les coses que

hauria de canviar el govern. Exemples:

“El govern ho esta fent molt malament davant la crisi que estem patint. No haurien de

gastar-se els diners en l’exèrcit ni en armament. Invertir els diners en educació,sanitat,

i ajudar a les persones amb més necessitats”

“No estic d'acord amb les mesures adoptades pel govern a l'hora de fer front a les

dificultats econòmiques. Només adopten mesures que afecten a la classe social baixa i

mitjana quan, segons la meva opinió, haurien de començar a retallar per les classes

socials més altes per a que es faci justícia.”

65

Creus que les ONG ajuden a canviar la situació actual

Si, crec que les ONG ajudaran ha canviar la situació actual 13 48%

Si, però ha de ser l'Estat qui canviï la situació actual 10 37%

No, no crec que canviïn res 4 15%

Conclusions de la enquesta

A partir d’aquesta enquesta es poden treure varies conclusions. Malgrat tot, les

respostes estan condicionades pel fet que les persones enquestades són joves d’entre

15 i 23 anys, i per tant les respostes són bastant semblants.

A partir d’aquesta enquesta, he obtingut la informació de que si bé la majoria de joves

col·laboren amb una ONG, per exemple, fent recollida d’aliments, en canvi, pocs

col·laboren econòmicament.

A més, els joves enquestats, saben que el paper que realitzen les ONG és bastant

important dins la societat i que per això si haguessin de fer una donació a una ONG ho

farien, majoritàriament, per la ajuda al desenvolupament de les persones i famílies

que es troben en situació de pobresa.

D’altra banda, creuen que les ONG ajudaran a canviar la societat actual i a sortir de la

crisi, malgrat totes les retallades fetes pel govern, amb les que hi estan en contra per

amplia majoria. Proposen com alternativa a aconseguir més ingressos fer campanyes

per conscienciar la població perquè augmenti més les donacions. A més, creuen que

les ONG fan la feina que hauria de fer l’Estat pel que, en són molt crítics.

66

Fonts de Informació

Bibliografia

Iglesias, Maria.; Carreras, Ignasi. La colaboración efectiva en las ONG. Barcelona:

ESADE-Institut d'Innovació Social, 2013.

Fundació La Caixa, Institut d’Inovació Social d’ESADE, Fundació de PwC. Estudio sobre

el presente y futuro del tercer sector social en un entorno de crisis. Barcelona, 2013.

Carreras, Ignasi. “La Vanguardia”. Fusions d’onegés. Barcelona: 17-10-2013. P. 19

Furió, Cecilia. “àbá”. Captación de fondos en tiempos de crisis. Barcelona: Maig del

2013. P. 29

Pel.licula:

Ferguson, Charles. Inside Job. Sony Pictues 2010.

Webliografia

www.abc.es

www.aecid.es

http://aefundraising.org/

www.asociaciones.org

www.canalsolidario.org

www.cinu.mx

www.cruzroja.es

www.elpais.es

www.guiaongs.org

http://www.lavanguardia.com

www.leonismoargentino.com.ar/INST11.htm

www.publico.es

www.rdmercadeo.com

www.solucionesong.org

www.wikipedia.org