Universitat d’Estiu d’Eivissa i Formentera

Catalina Torres RoigSetembre 2008

LA CULTURA D’EIVISSA I FORMENTERA A

L’EDUCACIÓ

Els continguts de cultura d’Eivissa i Formentera a l’educació

Guió inicial

� Què entenem per cultura?� Es pot parlar de cultura d’Eivissa i

Formentera?� Culturalment, qui ha d’educar ?� Culturalment, qui ha d’educar ?� Quin és el paper del professorat?� Com ho hem de fer?� Amb quins mitjans podem comptar?� Quines activitats podem realitzar?

Cultura… d’Eivissa i Formentera…� Què entenem per cultura? � “Conjunt dels símbols, valors, normes, models

d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble (DIEC)

� “... la cultura ha de ser considerada com el conjunt dels � “... la cultura ha de ser considerada com el conjunt dels trets distintius espirituals i materials, intel�lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social, i que inclou, a més de les arts i les lletres, les formes de viure, les maneres de viure plegats, els sistemes de valors, les tradicions i les creences (31 Conferència General de la UNESCO. Paris, novembre 2001)

� Tenim cultura a Eivissa i Formentera?

Podem parlar de cultura a partir d’aquestes imatges?

...

...

I a partir d’aquestes paraules?BUSCASTELL FESTEIG TANIT

MATANCES S’ALAMERA CORSARIS

GONELLA MECRÒPOLIS BALÀFIA

GUILLEM DE RIU SANTA EULÀRIA BARRUGUETSGUILLEM DE MONTGRÍ

RIU SANTA EULÀRIA BARRUGUETS

MARIÀ VILLANGÓMEZ UC ES FREUS

SALSA DE NADAL FENICIS- PÚNICS RONDALLES

FLAÜTA- TAMBOR DALT VILA HERBES

JOAN MARÍ CARDONA SA PENYALA MARINA

LA LLARGA

LA CULTURA D’EIVISSA I FORMENTERA A

L’EDUCACIÓ

EIVISSA I FORMENTERA A L’EDAT PRITA

Eivissa i Formentera malestrirenesbrufides durant dos segles. L’any 545, Kunossu trastatà amb els seus bravicolls. Els kunossans retvaren als eivissencs i formenteres, la inflació trentallava i la formenteres, la inflació trentallava i la vida era díficil. Més endavant, Tarkal I carigità els kunossants i Enfrec II, any 608, va xugartota la gent.

� Control.Contesta:

"A l'escola, sovint... l'únic que s'aprèn és a ser alumne ..." (Monereo C.)

Propostes per a la reflexió

Cultura d’Eivissa i Formentera… a l’educació� De què parlam quan parlam d’educació?

Una definició d’educar: “Transmetre (a algú) coneixements, actituds, valors o formes de cultura.” (DIEC)

� Qui ha d’educar? � Les famílies� Les institucions� Les institucions� L’escola� Tots

� A qui hem d’educar? � De quin infant estam parlant? � Quines identitats tenen els infants d’avui?

� Quina funció ha de tenir l’escola?� L’administració� El professorat

El professorat, un model cultural

INTERESSAR-SE

CONÈIXER

RESPECTARESTIMAR

TRANSMETRE

i un protagonista de l’engranatge educatiu

FACILITADORS

ACTITUD

FORMACIÓ

Treballar la cultura d’Eivissa i Formentera: què, quan i com� Què?

� Currículum (cultura)� Objectiu: que l‘alumne conegui l’entorn cultural, el respecti i

sigui capaç de transmetre’l� Quan?

� Sempre que pugui, des de totes les àreesCom?� Com?

RESPECTE ALS COMPANYS RESPECTE ALS ALUMNESPlantejant preguntes, buscant soluciones, qüestionant estereotips…

Treballant en equip, investigant a les aules, compartint experiències...

Valorant i respectant les identitats que porten de casa.

Partint del que ja saben, dels seus interessos, del que veuen... per tal d’aconseguir aprenentatges significatius i ajudar-los a construir el seu coneixement.

CTR1

Diapositiva 22

CTR1 Cati; 27/08/2008

Com ensenyar-los? Com ajudar-los a “aprendre” la nostra cultura?

“Allò que cal ensenyar es determina mirant a la vida, i el com ensenyar-ho mirant al nen.” M.E. Wells

Cada equip de professat d’un CENTRE ha de mirar als seus ALUMNES i a partir d’aquí decidir què els vol transmetre i pensar com ho pot fer. Comença així una feina de recerca, d’aprenentatge, de diàleg, de busca de consens, d’aprenentatge, de diàleg, de busca de consens, d’escriptura (PEC, PCC, PL…), d’explicacions (famílies, comunitat educativa) i d’experiències de vida que ajudaran a créixer culturalment als alumnes.

NO ES POT IMPROVISAR NI DEIXAR-HO NOMÉS EN MANS DELS BONS PROPÒSITS DEL VOLUNTARI DE TORN. TAMPOC SÓN RECOMANABLES ALGUNES INÈRCIES PROU ARRELADES DINS EL MÓN EDUCATIU.

És necessari parlar de metodologia� Necessitat de conèixer els pensadors més destacats i les diferents

teories pedagògiques. Exemples: Dewey, Decroly, Montessori, Piaget, Cousinet, Ausubel, Freinet, Carl Rogers, Kilpatrick, Vygotski, Holmes, Thorndike...

� Necessitat d’escollir

TEORIA L’ALUMNE APRÈN QUAN TASCA DEL PROFESSORAT

� Necessitat d’aprendre de l’experiència.

TEORIA L’ALUMNE APRÈN QUAN TASCA DEL PROFESSORAT

Conductista És capaç de reproduir el que el mestre ha explicat

El més important és explicar bé

Piagetiana És capaç d’aplicar el coneixement a diferents situacions i contextos

Ha de motivar i aplicar mètodes actius.

Constructivista És capaç d’elaborar una representació personal del contingut que ha estudiat, pot verbalitzar-ho i explicar-ho.

Ha de considerar el treball cooperatiu i la interacció social a classe, gestionar l’aula i els continguts.

La meua elecció: constructivisme

CONEIXEMENTS PREVIS

ACTITUD

ACTIVITAT SENSORIAL I

MENTAL

(ZDP)

NOUS CONEIXEMENTS

SignificatiusACTITUD FAVORABLE

(ZDP)

MEMÒRIA COMPRENSIVA

Significatius

funcionals

Aprenem les coses perquè les podem comprendre

Saber de quins mitjans disposam� Persones expertes� Llibres� Internet: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera,

Pàgines web (ajuntaments, diverses entitats, escoles, particulars) escoles, particulars)

� CD música� Pel�lícules (Arxiu d’Imatge i So)� Museus� L’entorn: el territori, les construccions, la llengua,

les festes, la cuina, els balls, les exposicions, les plantes, els animals...

Realitzar les activitats adequades.Alguns suggeriments� Programar les sortides segons els continguts

treballats, a nivell de centre i tenint en compte tota l’etapa.

� Tenir els textos d’Eivissa i Formentera (dites, refranys, contes, rondalles, embarbussaments, endevinetes, poesia, textos històrics) a l’abast dels alumnes i com a models de referència.dels alumnes i com a models de referència.

� Deixar que siguin els alumnes els que organitzin i preparin les festes de l’escola dins l’horari lectiu (Tots Sants, carnaval, Sant Jordi, Sant Joan...)

� Realitzar projectes de treball (entesos com a procés d’investigació per resoldre un problema).

� Organitzar el racó d’Eivissa i Formentera.

� Fer tallers diversos: jocs, hort...� Programar jornades culturals: cuina, musicals,

literàries, artístiques...� Tenir en compte els aspectes culturals dins totes

les àrees, per exemple música (cançons, instruments, balls),educació artística (patrimoni artístic), educació física (jocs tradicionals), instruments, balls),educació artística (patrimoni artístic), educació física (jocs tradicionals), matemàtiques (instruments de mesura), història, geografia, llengües...

� Animar-los a participar en concursos convocats per diverses institucions (IEE, ajuntaments, Consell)

� Disposar d’un tauler informatiu de les activitats i festes programades per les diferents institucions-

� ...

Un exemple d’activitat

I un exemple a seguir

“...he anat passa a passa, corrent quasi sempre pels cims de les muntanyes, per tal de comprovar-ho tot. Ho he volgut conèixer, per poder-ho exposar sense perill d’error, i saber el que resta, encara perill d’error, i saber el que resta, encara avui, del nostre passat, a fi de no recordar sols uns fets que succeïren, sinó per lligar-los amb el que avui i ara ens envolta.”

La conquista catalana de 1235 Joan Marí Cardona

MOLTES GRÀCIES