la Palanca · ditxosa avioneta que sempre apareix quan hi ha quatre núvols. Com sempre hi ha qui...
40
la P alanca JULIOL 2005 Núm. 279 Preu 2,10 PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA 30è aniversari del Cau
Transcript of la Palanca · ditxosa avioneta que sempre apareix quan hi ha quatre núvols. Com sempre hi ha qui...
la PalancaJULIOL 2005 Núm. 279 Preu 2,10
PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA
30è aniversari del Cau
la Palanca
3
la P
alan
ca
PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR
L’AGENDAMETEOROLOGIA
EDITORIALMés sobre la sequera
NOTICIARIBreus
NOTICIARIEl delegat del Govern visita la Secla a Collfred
NOTICIARIInauguració del local social d’Anya
NOTICIARIFesta Major de la Colònia de la Fàbrica
ESPORTSEl Club de Bitlles Montmagastre, 3r de Catalunya
DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSEls mercaders de la mort
PARLEN LES ENTITATSJornades de la Prehistòria a les Terres del Marquesat
LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSLa selectivitat a L’IES Els Planells
TEMA DEL MES30è aniversari del Cau
IN MEMORIAMDomingo Escolà
PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Incongruències vàries
CARTES A LA REDACCIÓResponsabilitats institucionals sobre els animalsabandonatsTemps enrereLa llum dels carrers
MÚSICA, MESTRE!El 26 d’agost l’Orfeó comença els assajos
PSICOLOGIA DE CADA DIAL’excel·lència personal
PROGRAMA DE LA FIRAPrograma de la 562 Fira de Sant Bartomeu
INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Governi informes d’Alcaldia
HUMOR. BBC
PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Problema d’escacs. Senseperdre els orígens
IMATGES D’AHIRLa Farinera. 1927
30è aniversari del CauSota el lema “Jo també faig Cau”, l’Agru-pament Escolta i Guia Mare de Déu delPla ha celebrat durant el curs 2004-2005el seu 30è aniversari.
Fotos: Agrupament i JME
4
5
6
11
15
16
31
30
19
36
7
20
27
33
34
38
25
8
13
28
37
4
la P
alan
ca
Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran
Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.
JUNY
Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 10: Enric Parra i Gallego, fill d’Ana Belén
Defuncions:dia 2: Isabel Trepat i Farré (91 anys),
natural d’Artesa de Segredia 21: Maria Farré i Ramon (78 anys),
natural de Rocafort de Vallbona
Matrimonis:dia 7: Isabel Pijuan i Abelló (de Seró),
Juan J. Lices i Ruiz (de Ponts)
Municipi de ForadadaDefuncions:dia 2: Joan Poch i Serentill (92 anys),
natural d’Alòs de Balaguerdia 22: Bonaventura Solé i Baulies (73 anys),
natural de Montsonísdia 22: Antoni Baró i Mases (86 anys),
natural de Foradada
Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 9: Maria Roqué i Camats (90 anys),
natural d’Anya
Matrimonis:dia 18: Marta Serra i Solans (de Vilanova),
Juan A. Macías i Morón (de Barcelona)
MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia
LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda
JUNYDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.
FESTES MAJORS5, 6 i 7 d’agost:Alentorn
6 i 7 d’agost:Tòrrec
12, 13 i 14 d’agost:Alòs de Balaguer
12, 13, 14 i 15 d’agost:Santa Maria de Meià
13 i 14 d’agost:Vall-llebrera
14 i 15 d’agost:Rubió
Del 15 de juliol al 19 d’agost, cada divendres:A les 22:30h, a la plaça de l’Ajuntament d’Artesa,Sardanes a la fresca. Organitzat per Amics de lasardana d’Artesa de Segre
Del 6 al 12 d’agost:Exposició de les pintures de la Casa Groga a lasala d’actes de Vilanova de Meià. Inauguració: el 6d’agost a les 20h. Obertura de 19h a 21h. Una visióextremada i contemporània de la decoració,accessible a tots els públics
27 i 28 d’agost:Fira de Sant Bartomeu (o Fira del Meló) a Artesade Segre
Municipi d’Artesa de Segre
Temperatura mitjana del mes:23,3°Temperatura màxima: 36º (dies 19, 20, 22, 26 i 27)Temperatura mínima: 12° (dies 9 i 10)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dies 19, 20, 22 i 25 )Amplitud tèrmica mínima: 9° (dia 28: màx. 27° i mín. 18º)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 3 mm (dies 11, 13 i 14)Total precipitacions: 15 mm
Municipi de Vilanova de Meià
Temperatura mitjana del mes:22,8°Temperatura màxima: 36,8° (dia 27)Temperatura mínima: 12,3° (dia 9)Precipitació màxima: 2 mm (dia 21)Total precipitacions: 3,8 mm
Municipi de Foradada
Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 2 mm (dies 11, 14 i
28)Total precipitacions 6 mm
17, 18, 19, 20,21 i 22 d’agost:Cubells
20 i 21 d’agost:AnyaSeró
21 d’agost:Montsonís
26, 27 i 28 d’agost:BaldomarLa Torre de Fluvià
5
la P
alan
ca
EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial
Membre de
Dipòsit Legal: L - 283 - 1981
EDITA: Associació Cultural la Palanca
CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn
SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet
MAQUETACIÓLa Palanca
FOTOGRAFIA La Palanca
SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58
REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE
IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre
TIRATGE850 exemplars
SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)
ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: [email protected]
-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.
-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.
-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.
NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.
Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.
Més sobre la sequeraEn un estiu calorós i sec, el mitjans ens tenen desagradablementacostumats a parlar dels atemptats terroristes provocats per decisióhumana i dels incendis forestals, provocats, involuntaris o per causadels llamps. La gent està especialment sensibilitzada per aqueststemes que tothom rebutja de totes totes, però que a base de repetir-se estant esdevenint quotidians. La immensa majoria, gairebé tothom,ho rebutja, però són fets que es van succeint en el dia a dia. El tema de les bombes té un rerafons molt complex, que no vindriaal cas, però el que hi ha al darrere dels incendis, la manca de pluja il’extrema sequera, a les nostres comarques bàsicament agrícoles – iramaderes – ens agafa de ple. Tot l’estiu se’ns parla de l’aigua, que escasseja i que hi ha pobleson es fan restriccions. Que els pantans, la reserva natural aqüífera,estan mig plens. Que el Segre baixa sota mínims i embrutit, que lesfonts del Montsec es van estroncant i que als pobles –com aconseqüència- hem d’anar aprenent a ser més cívics, i a poc a pocanar-nos autoeducant en el consum de l’aigua. La gent sap que l’aigua és un bé escàs, imprescindible per la vida,però que els aqüífers naturals, si no plou mai, tenen una data decaducitat. Sense la pluja, el gran manà del cel per les comarques desecà, no n’hi haurà prou amb les nevades hivernals a la muntanya. Ala natura tot és equilibri, res no és, sense l’ajuda d’altres elements. Es parla del malbaratament d’aigua pels camps de golf i que enun futur han d’aprofitar aigües residuals, però mentre disposin d’aiguade consum de boca, no tenen perquè complicar-se la vida. També hiha ajuntaments que parlen de restriccions i reguen els carrers a lesnits d’estiu, com quan hi havia abundància d’aigua. És unacontradicció. Des de la Conselleria d’Agricultura presumeixen –i això és unmèrit– d’haver-se preocupat massa aviat de la sequera del país. I elconseller Siurana diu literalment: “La contractació de les pòlissesd’assegurança és molt important en una societat avançada i moderna”. Els mesos d’estiu, la gent a pagès comença a estar escamada de laditxosa avioneta que sempre apareix quan hi ha quatre núvols. Comsempre hi ha qui hi veu una relació entre l’avioneta del iodur deplata i l’assegurança, i qui creu que no té res a veure. Seria un temade debat i de reflexió. Sense anar més lluny i per enèsima vegada, el dilluns 11 de juliol,a la veïna població de Cubells van veure venir uns núvols delMontsec, va començar a ploure, van sentir el soroll de l’avioneta iva parar en sec. Aquí val el doble sentit.
Col·laboradors/es: Ramon I. Canyelles, Sícoris, Josep Roqué, IESEls Planells, Cau, Josep Galceran, Noemí Farré, Miquel Villalba,Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà i Jordi Esteban
6
la P
alan
ca
NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari
Nou camió per als Bombers d’Artesa
Els Bombers d’Artesa de Segre han estrenat aquest estiu un noucamió per a l’extinció d’incendis forestals, cedit pel Departamentd’Interior de la Generalitat. Es tracta d’un Mercedes Ateco ambcapacitat per a 4000 litres d’aigua i dotat d’un avançat sistema deseguretat antibolcament i d’un altre d’autoprotecció contra incen-dis, consistent en un dipòsit d’aigua independent que s’activa encas que el foc envolti i les flames aïllin el camió. Aquest vehicles’uneix a l’adquirit l’any passat i dota el Parc de la nostra ciutatamb vehicles de primer nivell. D’altra banda, el Parc d’Artesa comp-ta aquest estiu amb dos esquadres de 4 forestals cadascuna, alsquals s’uneixen cada dia dos bombers voluntaris. Aquest inici d’es-tiu ha estat molt actiu per als nostres apagafocs, ja que han partici-pat en l’extinció d’incendis tan importants com els de Balsareny,Bassella i la Catalunya Central. En l’incendi de Balsareny, un delsforestals, l’Albert Figueredo, va resultat ferit i ingressat a l’hospi-tal per inhalació de fum, tot i que la seva vida està fora de perill.
Irregularitats a la ITV d’ArtesaEls Mossos d’Esquadra van detenir el passat 13 de juliol un emple-at de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) d’Artesa de Segre. Eldetingut, Juan José C.M. de 51 anys d’edat i veí del municipi, estàacusat de falsificar una cinquantena d’inspeccions tècniques tantde turismes com de vehicles agrícoles, els quals no complien lescondicions per circular. Juan José C.M. hauria passat irregular-ment la ITV a aquests vehicles a canvi de diners extra, en quanti-tats que oscil·len entre 50 i 70 euros per cadascun. En l’operaciópolicial també va ser detingut un altre veí d’Artesa, José MaríaS.E., de 46 anys d’edat, el qual hauria participat com a intermedi-ari en el frau, enviant-li vehicles agrícoles vells. L’empresa quegestiona la ITV va detectar el presumpte delicte ara fa unes setma-nes, ho va denunciar als Mossos i va acomiadar el seu empleat.(Segre, 19-07-05).
Artesa, de nou sense ajudes per al nucli anticPer segon cop, Artesa s’ha quedat sense subvencions per arranjarel nucli antic de la ciutat. El 2004 la Generalitat de Catalunya vacrear de un pla milionari per revitalitzar els centres històrics de lesciutats catalanes i Artesa s’hi ha presentat en les dues convocatòri-es efectuades (per arranjar l’avinguda Maria Anzizu entre la plaça
i la Granja). En aquesta segona convocatòria, laGeneralitat s’ha decantat per ajudar ciutats mésgrans i ha marginat les poblacions lleidatanes (no-més ha concedit subvencions a Solsona, quan di-versos nuclis lleidatans ho havien sol·licitat).L’Ajuntament d’Artesa seguirà demanant les aju-des en properes edicions.
Estudi geològic per al Casal CulturalEls passats 13 i 14 de juliol es va dur a termel’estudi geològic del solar de l’antiga Caserna,necessari per poder dur a terme la redacció delprojecte del futur Casal Cultural (sota el qual estàprevist la construcció d’un pàrquing subterrani).L’empresa encarregada de l’estudi és el ConsorciLleidatà de Control i el cost d’aquest ha estat sub-vencionat íntegrament per la Diputació de Lleida.Segons l’alcalde París, al setembre d’enguanys’hauria de tenir el projecte redactat i les obreshaurien de començar durant el 2006.
Nous nínxols al cementiri d’Artesa
A principis d’estiu van començar les obres deconstrucció de nous nínxols al cementiri d’Artesade Segre. L’equipament funerari s’havia quedatpetit i s’ha previst la construcció de 276 nínxolsnous, els quals s’ubicaran damunt d’una zona onhi havia tombes centenàries. Aquest terreny haestat sanejat i els ossos que hi havia han estatreubicats en una ossera de nova construcció o alsllocs indicats pels familiars que s’han pogut loca-litzar. L’obra consta de dues fases, la primera deles quals consisteix en la construcció de 138 nín-xols. El pressupost és de 97.557 euros.
Activitats estiuenques del CENGUn estiu més, el CENG ha organitzat un seguitd’activitats lúdico-esportives adreçades als mésjoves, amb gran èxit de participació. Futbol, bàs-quet, tir amb arc, hípica i piragüisme s’han com-binat amb activitats com malabars, acrobàcia itècniques de circ. Una de les activitats de més èxitva ser la de construcció de capgrossos, que vaconcloure amb una cercavila sorpresa per Artesa.
7
la P
alan
ca
NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari
El delegat del Govern visita la Secla a Collfredl delegat del Govern de la Gene-ralitat a Lleida, Jaume Gilabert,
va visitar Collfred amb la finalitatd’interessar-se per la problemàticade la Comunitat de Regants de leshortes d’Artesa de Segre i Montsonís,que inclou els termes de Collfred iVilves. Després que alguns representants dela Comunitat de Regants, encapçalatspel president Josep Jovell, van entre-vistar-se amb el delegat el passat mesde juny a Lleida, aquest es va compro-metre a visitar sobre el terreny l’antigasecla que, segons els regants, els dónauns drets ancestrals sobre l’aigua de reg,que el Canal d’Urgell no vol reconèi-xer. Aquest és el motiu d’un ja llarg li-tigi que, de moment, està en mans delstribunals. Tot i que la visita del delegat haviade coincidir amb la Festa Major deCollfred, aquest va haver d’ajornar-lafins al divendres següent, el 8 de juliol.La visita va començar a l’església deSant Martí de Collfred i, després dedonar un tomb pels carrers del poble,els regants van acompanyar Gilabertper diferents indrets de l’horta amb laintenció de mostrar-li alguns punts peron passa l’antiga secla. Posteriorment,a la plaça Major de Collfred, va tenirlloc un petit refrigeri. A l’acte, a més de tots els membresde la junta de la Comunitat de Regants,també hi van assistir l’alcalde d’Artesa,alguns regidors i els alcaldes deCollfred i Vilves.
Ramon Giribet i Boneta
E
www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org
8
la P
alan
ca
NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari
Inauguració del local social d’Anyamb la presència de més de 200persones, el diumenge 24 de ju-
liol va tenir lloc la inauguració delnou local social d’Anya, promogutpel Grup Cultural i Recreatiu de Ve-ïns i Amics d’Anya “La Travessa”. El local social es troba ubicat a l’an-tiga escola d’Anya i ha calgut fer unainversió d’uns 90.000 euros, que enbona part han estat assumits per La Tra-vessa, tot i els ajuts obtinguts de la Di-putació de Lleida, de l’Institut d’Estu-dis Ilerdencs i de la Fundació La Cai-xa. Gairebé dos anys després de l’inicide les obres (el novembre de 2003), elsveïns i amics d’Anya han pogut veurefet realitat aquest projecte, que s’hapogut dur a terme gràcies a la cessiódel local per part de l’ajuntamentd’Artesa a La Travessa per un períodede 50 anys. L’equipament està dotat dediversos espais, ideats per a poder-hidesenvolupar diferents tipus d’activi-tats. A la planta baixa, a més dels ser-veis, hi ha una sala de jocs i televisióamb vàries màquines expenedores. Alcostat, una sala multiusos (exposicions,sala de ball, auditori, sala de conferèn-cies...) que compta amb un petit esce-nari. Al pis superior s’hi ha instal·latuna biblioteca que d’entrada ja comptaamb una dotació de 1.700 llibres, acon-seguits gràcies a les donacions de di-verses institucions, editorials i tambéde particulars. En aquesta planta tam-bé hi ha un billar i un futbolí. La inauguració va consistir en unprograma d’actes molt complet que vacomençar a les onze del matí amb unamissa, concelebrada per Mn. Vilardelli Mn. Ivan. El primer fa molts anys queva estar destinat a Anya i encara hi con-serva molt bona relació. Tot seguit va tenir lloc la inaugura-ció del local, amb la presència de di-verses autoritats. El president de la Di-putació de Lleida, Isidre Gavín, va serel convidat d’honor. A més de l’alcalded’Anya i president de la Travessa,Ferran Salvat, també hi van ser presentsel president del Consell Comarcal dela Noguera, Josep Roig, l’alcalded’Artesa de Segre, Domènec París, i
alguns regidors. Després d’unes parau-les de Salvat i de Gavín respectivament,va tenir lloc un emotiu homenatge alsmestres presents (en total 11, dels quals2 no hi van poder assistir) amb el lliu-rament d’una placa commemorativa.Cal fer esment que l’escola d’Anyahavia acollit molts alumnes procedentsde les masies més properes. Els actes de la inauguració van con-tinuar amb un concert a càrrec del duetde flautes de bec format per Riet
Caljouw i Lluís M. Virgili, primer, i elquartet Scherzo de l’Orquestra de Cam-bra de la Noguera, després. En finalit-zar el concert i abans del dinar, un ver-mut popular va permetre el retrobamentde veïns, amics, mestres i exalumnes,entre d’altres. Per acabar la diada, eldinar de germanor a la plaça Major,seguit d’un animat ball, van completarel programa d’actes. L’alcalde d’Anya ja va anunciar lesprimeres activitats que es duran a ter-
AA
9
la P
alan
ca
NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari
me al local social. D’entrada, diferentscampionats d’estiu (botifarra, dòmino,futbolí, billar...) que acabaran per la
Festa Major (els dies 20 i 21 d’agost).Coincidint amb aquesta festa, el 21d’agost tindrà lloc la celebració del Dia
del meló d’Anya, amb un concurs gas-tronòmic que comptarà amb un juratpresidit pel cèlebre restaurador deBalaguer Josep M. Morell. El dia 11 desetembre començaran les sessions deball que tindran lloc cada primer diu-menge de mes. A més, durant els me-sos d’octubre i de novembre estan pre-vistes dues exposicions, de ceràmica ide pintura respectivament. L’associació La Travessa va ser cre-ada fa 14 anys i compta amb uns 160socis (unes 5 vegades el padró d’Anya).Des d’aleshores ha contribuït arevitalitzar el poble amb diferents pro-jectes, entre els quals destaquen la res-tauració de l’església, el mirador delCap del Roc, el camí de la Travessa, laplaça de la Font del Sileno, diversesplantades d’arbres i la recuperació dela festa del Roser al mes de maig.
Ramon Giribet i Boneta
11
la P
alan
ca
Festa Major de la Colònia de la Fàbricaer tercer any consecu-tiu, els veïns de la Colò-
nia de la Fàbrica hem orga-nitzat la Festa Major. Aquest ha estat un anyd’evolució, s’ha canviat elformat i s’han organitzat no-ves activitats. En aquest sen-tit s’ha canviat el dinar queveníem fent els anys passatsper un sopar de germanor queaplegà prop de 190 personessota l’agradable fresca del’emblemàtica Pineda de laColònia, mutilada a mitjans de juliol.L’original àpat consistent en una ama-nida eròtica i una butifarrada tripartita,a criteri dels assitents va ser excel·lent.Val a dir que en “Pepe” Pijuan i el seuequip amb aquest menú van fer un tre-ball d’alçada. Al contrari de les edicions passadesen què la gresca començava al matí,aquest any les activitats es van iniciarben dinat amb el toc de la sirena de laFàbrica. Per començar, l’activitat espor-tiva amb la I Tirada de Bitlles i el IIIConcurs de Botifarra de la Colònia –La Fàbrica. Tot seguit el grup CountryLine Dancer L-136 van oferir una se-lecció de ballades country i van donarpas al grup musical Eume Brothers quevan actuar per al Ball de Tarda. El con-sistori va estar dignament representatpel portaveu del grup d’Esquerra Re-publicana de Catalunya, DomènecSabanés, i Josep Galceran del PSC, elsquals van fer l’entrega de trofeus alsguanyadors i participants dels concur-sos celebrats. Al vespre s’hi va afegirla regidora d’ERC, l’Eva Maza. Des-prés del sopar, “sarau” amb els EumeBrothers i discomòbil fins a la sortidadel sol.
El moment històricAra fa 99 anys que es va construir laFàbrica. Aquest moment l’estem vivinta l’hora que a Catalunya s’està cele-brant el 150 aniversari de la promulga-ció de la Llei de Colònies amb un ex-tens programa de festes arreu de les co-lònies industrials de les ribes del Ter idel Llobregat. Per la seva ubicació, la Colònia dela Fàbrica d’Artesade Segre és un cassingular de colòniaindustrial que hemde fer valer en elmón d’aquest tipusde nuclis de pobla-ció, tan pel que fareferència al mónobrer com pel queha representat his-tòricament la nostra Colònia al llargdels seus seixanta anys de vida. Peraquest motiu un grup de veïns vàremconstituir el 4 de maig del 2004 l’As-sociació Cultural “la Colònia” registra-da als Serveis Territorials de Lleida delDepartament de Justícia de la Genera-litat de Catalunya. Un dels propòsits d’aquesta associ-
ació, recollit a l’ar-ticle 2 dels estatuts,és la posada en mar-xa i organitzaciódels actes de cele-bració del Centena-ri de la Colònia. Actualment ja es-tem treballant en les4 accions previstes
per a cada una de les estacionsde l’any, les quals són:- A la primavera presentació ala premsa, institucions, associ-acions i públic en general del’Associació Cultural “la Co-lònia” i del programa detallatdels actes de celebració delCentenari.- A l’estiu la 4a edició de la Fes-ta Major amb una significacióespecial i amb un contingutmés intens, ja que serà el puntde partida del conjunt d’acti-
vitats que es celebraran al llarg de l’any.- A la tardor, recuperació, per aquestany, de la segona Festa Major que anti-gament se celebrava per la Mare de Déudel Roser d’Octubre. La intenció éscelebrar aquesta festa a la manera del’època en la que la Fàbrica estava ac-tiva, amb els oficis religiosos i els grupsmusicals d’aleshores.- I a l’hivern, l’acte principal d’aquesta
celebració que consistirà en una Jorna-da de Treball on diversos estudiosospresentaran les seves comunicacionssobre temes referents a la Colònia dela Fàbrica d’Artesa de Segre. La finalitat d’aquesta Jornada és lapublicació d’un llibre de recull de lahistòria de la Fàbrica per tal de perpe-tuar, de forma escrita, el que ha estataquesta peça única de l’arquitecturaindustrial de principis del segle XX ales nostres terres. Actualment estem contactant amb elsestudiosos del territori per tal que ensaportin els seus treballs i ja tenim algu-nes confirmacions de participació.
Associació Cultural “la Colònia”
P
NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari
13
la P
alan
ca
EsporEsporEsporEsporEsportststststs
El Club de Bitlles Montmagastre, 3r de Catalunyaesprés d’algunes temporadesmés discretes, el Club de Bitlles
Montmagastre ha tornat a la prime-ra línia del món de les bitlles i haquedat classificat en tercer lloc en elCampionat de Catalunya. Durant la lliga regular els deMontmagastre van quedar campions delgrup B de la primera divisió i, posteri-orment, subcampions de Lleida. Tot ique el favorit per aconseguir el títol decampió de les terres de Lleida era elCB Albesa (del grup A), que comptaamb 6 campionats de Catalunya, elplay-off pel títol el van disputar aLinyola els clubs d’Ivars d’Urgell i deMontmagastre, campió i subcampiórespectivament. El diumenge 5 de juny es va dispu-tar a Manresa la fase final del torneig,del qual va sortir el nou campió deCatalunya, precisament el CB Ivarsd’Urgell. De cada demarcació territo-rial hi van assistir els dos clubs que
havien jugat la final en cada una d’elles,o sigui, un total de 8. La sort no va som-riure massa als de Montmagastre, queen la primera volta van acabar com aprimers, però finalment van quedar
classificats en tercer lloc. Per altra banda, el Club de BitllesGàrzola, que el passat octubre es vaadjudicar la primera edició de la CopaGeneralitat, ha tingut una actuació moltmés discreta, també en el grup B, peròcal destacar el cinquè lloc absolut (quartdel seu grup) aconseguit per RufinoGabaldon en la relació de màxims bit-llaires de la temporada. Respecte al tercer club de bitlles deles nostres contrades, el CB Tudela deSegre (el més jove de tots), que militaa tercera divisió, compta entre les se-ves files amb Lurdes Esteve, classifi-cada en cinquè lloc en aquesta catego-ria. Felicitats al CB Montmagastre i es-perem que els nostres bitllaires ens con-tinuïn oferint nous triomfs en les pro-peres temporades.
Ramon Giribet i Boneta
D
15
la P
alan
ca
Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus
Els mercaders de la morts inqüestionable que l’espiral deviolència indiscriminada va aug-
mentant en una terrorífica gràfica as-cendent a mesura que els anys vanpassant, sotmetent el nostre atribo-lat Món a un psicosi de temença col·-lectiva que, malauradament, semblano tenir fre ni aturador. Al conjur d’aquest constant incre-ment de la violència, els fets més es-garrifosos es van succeint en concate-nació sens fi, i si fa quatre dies –comaquell que diu– les torresbessones de nova Yorkeren abatudes sota l’im-pacte d’avions suïcides,enmig d’un impressionantserrell de morts, a continu-ació el poble madrileny va sofrir da-munt la seva carn les bestials urpadesde la fera i, recentment, un nou i luctu-ós episodi d’aquesta vituperable bruta-litat es materialitzava sobre la ciutat deLondres, sembrant la mort i la dissortentre els seus humils ciutadans. La panoràmica de la seguretat ciuta-dana, de punta a punta de l’ample Món,davant aquestes bestials agressionsd’una minoria de gent fanatitzada, estàsota mínims, i cada dia que passa vatenyint-se amb el rogenc color de lasang vessada de persones innocentsimmolades en els altars de la ferotgiahumana.
No cal pas estar diplomat en afersd’alta política, sinó ésser solament unapersona seguidora, fil per randa, delsesdeveniments polítics que es succeei-xen sobre l’escena del Gran Teatre delMón, per arribar a la conclusió que en-tre les diferents tendències terroristesexistents actualment, la més perillosaper la seva vehemència passional és,sens dubte de cap mena, aquella que ensarriba de les terres islàmiques amb flai-res de Guerra Santa.
Són molts els que pensen, i nosal-tres també, que la permissibilitat delsestats democràtics, facilitant l’entradaa dojo en els seus respectius països degent procedent de les més diferents con-trades de l’ample Món, i tolerant fins itot la presència d’una nombrosa legióde persones indocumentades entre lesquals pot amagar-se, i s’amaga en mol-tes ocasions, l’ou de la serp, contribu-eix a facilitar la infiltració de membrespertanyents a les més diferents organit-zacions terroristes, vertaders kamika-zes mancats dels més elementals prin-cipis d’humana dignitat i disposats, entot moment i a tothora, a sembrar la
mort i la dissort. És innegable quela portada a terme detals genocidis no potemparar-se sota capmena de justificació,ni de caire religiós,ni social, ni polític,car l’assassinat col·-lectiu i indiscriminatde ciutadans inno-cents es mereixl’anatema de tota laciutadania, siguiquin sigui el seu cre-do religiós i polític. Cal ésser realistesi dir les coses pel seunom, tot i pregonantals quatre vents que
el major perill d’aquesta bestial violèn-cia ens arriba del llunyà Orient, seguintla ruta dels mitològics Reis Mags; ambl’abismal diferència que si els llegen-daris personatges han estat en el decursde la història els missatgers de la pau ide l’amor, els assassins d’Al Qaeda icompanyia són els emissaris del terrori de la mort. És evident també que en aquest con-flictiu Món que ens toca viure, les in-justícies i les iniquitats al redós de la
Llei de la força es produ-eixen malauradament ambmassa assiduïtat, però mai–repetim– tals aberracionspodran excusar ni discul-par les criminals accions
d’aquesta trepa de malfactors sembra-dors de dols i de dissorts. Esguardada tal lamentable situaciódes d’aquesta talaia andorrana, terra pa-cífica per excel·lència, no podem menysque expressar el nostre més frontal re-buig a tal execrable forma de procediri oferir el nostre suport moral a tota lamunió de víctimes innocents sacrifica-des en els altars d’aquest horrorós ho-locaust. Ja cal que tots els països de l’ampleMón, sensibilitzats pregonament en-front d’aquesta inqualificable barbàrie,es disposin a una lluita aferrissada i sensconcessions contra el fanatisme terro-rista que s’ha constituït, per dret propi,en l’enemic número 1 de la nostra so-cietat, i quina criminal activitat –val adir-ho tot– s’ha vist notòriament incre-mentada des del mateix moment que latroika de les Bermudes va disposar, alredós d’una gran mentida, la invasió deles terres iraquianes, per quines contra-des la mort i la violència segueixen tam-bé imposant la seva empremta. Fins quan continuarà aquesta menade mal somni, es pregunta la gent delcarrer.
Sícoris
La portada a terme de tals genocidis no potemparar-se sota cap mena de justificació,ni de caire religiós, ni social, ni polític
É
Ràdio Artesa 91.2 FM
16
la P
alan
ca
PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs
Jornades de la prehistòria a Les Terres del Marquesater quart cop consecutiu, els dies8 i 9 de juliol, s’han celebrat les
“Jornades de la prehistòria a LesTerres del Marquesat”, amb l’objec-tiu de divulgar aquesta etapa tan llu-nyana i desconeguda de la vida delsnostres avantpassats. Com en les tres ocasions anteriors,les jornades han consistit en dues partscomplementàries. En primer lloc s’ha realitzat una con-ferència divulgadora sobre “L’edat delCoure a La Noguera: MonumentsMegalítics. Metal·lúrgia i Vasos Cam-paniformes”. A càrrec de la Dra. M.Àngels Petit, professora titular del De-partament de Prehistòria, Història An-tiga i Arqueologia de la UNIVERSITATDE BARCELONA i membre de l’equipdel Seminari d’Estudis i Recerques Pre-històriques (SERP). Com a complement pràctic al temade la conferència, s’ha realitzat una vi-sita cultural al Museu Diocesà i Comar-cal de Solsona i al dolmen de la Lloberao Llanera, el monument megalític mésben conservat del nostre Principat. Enaquesta visita hem gaudit de l’expert iamè guiatge del seu director, en JaumeBernades, llicenciat en Arqueologia iAntropologia. En aquestes jornades obtenim unavisió global de l’època del coure (1, 2,
3): El coure nadiu fou probablement elprimer metall que es va treballar, ja quepel seu aspecte brillant ressalta entre lesaltres matèries minerals que l’home haemprat des de temps immemorables. Lautilització d’aquest element va passarper un nombre d’intents previs no reei-xits, la qual cosa sembla indicar que nohi havia una necessitat tecnològica perla seva utilització, la tècnica del tall dela pedra era suficient per satisfer lesnecessitats dels nostres avantpassats.
Les primeres utilitzacions del metalles basaren en la seva propietat de lamal·leabilitat, és a dir, de permetreadoptar diverses formes per percussióen fred, això va comportar la fabrica-ció de petits objectes com ara punxons,que són les peces més comunes queapareixen. També hi podem trobar pla-quetes, fils de coure amb els que for-maven perles, etc. Les troballes mésantigues són de la regió del Zagros ira-quià que daten del IX mil·lenni ANE(Abans de la Nostra Era) (4). A laCatalunya estricta les peces més anti-gues són uns punxons trobats a la Bal-ma de Can Porta (Torà, la Segarra) da-tats vers el 2730 ANE (5). El museu deSolsona en presenta nombroses troba-lles. De totes maneres, les peces de courecoexistien àmpliament amb els estrisconstruïts en pedra com ganivets, pun-tes de fletxa i tots els elements utilit-zats per la vida quotidiana. El coure eraun element escàs, emprat només com aornament i signe de distinció i coman-dament. La seva duresa no el feia apteper ser emprat en estris o armes. Enscaldrà esperar a la posterior aparició delbronze i del ferro per a què els metallsentrin de ple en la quotidianitat. Després del treball en fred del cou-re, l’home va utilitzar el foc en una in-
P
17
la P
alan
ca
PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs
cipient premetal·lúrgia, primer escalfantel mateix coure nadiu a uns 300ºC perfacilitar encara més la seva mal·le-abilitat i posteriorment, en una etapaque no està clar si fou posterior o ante-rior a la fusió del coure nadiu; el metalles va obtenir per reducció química delsseus minerals (òxids com la cuprita,amb un 90% de coure, carbonats coml’atzurita i malaquita, amb un 55% decoure). Entrem ja plenament en lametal·lúrgia pròpiament dita. El principal avenç que permet aquestnotable pas tecnològic és el forn me-tal·lúrgic, que gràcies a la circulació for-çada de l’aire, mitjançant un bufadorde boca o una manxa, es pot arribar auna temperatura de 1100ºC, superior ala del punt de fusió del coure (1054ºC),alhora que es controlen tots els proces-sos tèrmics, químics i metal·lúrgics quepermeten la reducció del mineral a l’es-tat de metall i l’eliminació de les impu-reses com escòries. L’aparició de la metal·lúrgia compor-ta grans canvis econòmic i socials, pro-picia i augmenta la necessitat dels in-tercanvis econòmics; ara cal obtenir elpreuat material, ja sigui el propi metallo els seus minerals, això comportal’aparició de conflictes pel control deljaciments i llocs de pas. Apareixen po-blats fortament fortificats, s’ha trobatuna forta correlació entre la situaciód’aquests poblats i els jaciments deminerals susceptibles d’ésser explotats. Altres elements culturals notablesd’aquests períodes són l’aparició delvas campaniforme i el fenomen delmegalitisme, en què la Noguera presen-ta exemples interessants, com els
dolmens de Vilanova de Meià, deMontmagastre o de la Baronia de Rialb.Al Solsonès tenim l’espectacular dol-men de la Llobera, que conserva pràc-ticament íntegre el seu cúmul i les pe-dres del cromlec que el delimiten. Com a complement es va fer un pe-tit recorregut per la història de la ciutat
de Solsona, des de la Solsona medie-val fins a la Solsona festiva del carnes-toltes i els gegants i caps grossos.
Associació Cultural Terres del Marquesat
Notes1 PETIT-2005. Maria Àngels Petit. Conferència “L’edat del Coure a La Noguera: Mo-numents Megalítics”. Metal·lúrgia i Vasos Campaniformes. Consell comarcal de La No-guera, Balaguer, 8 de juliol del 20052 BERNADES-2005. Jaume BERNADES: “Visita comentada al Museu Diocesà i Co-marcal de Solsona i al dolmen de la Llobera o Llanera”, Solsona 9 de juliol del 20053 Aquest article es basa en la conferència de Maria Àngels Petit així com en la visita i lesexplicacions del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona a càrrec d’en Jaume BERNADES4 MOHEN-1992. Jean-Pierre MOHEN. “Métallurgie Préhistorique. Introduction à lapaléométallurgie” Ed. Masson, Paris (1992)5 JUNYENT-2003. Emili JUNYENT, Arturo PÉREZ. “Història de Lleida. L’Antiguitatd’Ilirta a Lleida”, pàg. 26, Vol. I. Ed. Pagès editors, Lleida (2003)
www.artesadesegre.com
19
la P
alan
ca
La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells
La selectivitat a l’IES Els Planells
er bé que el curs es va acabar el22 de juny, als centres d’Educa-
ció Secundària que imparteixen Bat-xillerat, el juliol és un mes ple de no-tícies. El nostre centre no n’és l’excepció.El passat 5 de juliol era la data concre-ta. Els alumnes que havien cursat 2nde Batxillerat s’havien examinat de se-lectivitat a finals de juny i aquest diapodien consultar les notes per internet. Havíem aconseguit un 100 % d’apro-vats al Batxillerat i, entre el professo-rat, hi havia veritables expectatives quees pugués repetir aquest percentatge ala selectivitat. Però ja se sap que enaquests exàmens, els nervis hi juguenun factor primordial. Tots hem vistalumnes molt ben preparats que es col·-lapsen davant el full en blanc. Els pas-sen moltes coses pel cap: la nota quenecessiten i la que realment treuran,l’opció universitària a triar...
A la fi, tot l’alumnat va poder con-sultar la seva qualificació. Probable-ment, al primer moment, la paraula mésbuscada i més desitjada era “apte”. I elque tot seguit buscaven era la qualifi-cació obtinguda a les proves de selecti-vitat i la nota final que els quedava coma resultat de la mitjana ponderada en-tre l’expedient de batxillerat i la notade selectivitat. L’IES Els Planells ha tornat a obte-nir un 100 % d’aprovats a selectivitat.Les notes obtingudes pels alumnes hanestat diverses, peròcreiem que els per-metran accedir alsestudis universitarisque ells han escollit. Des del centre,no cal dir-ho, n’es-tem molt orgullo-sos, perquè creiemque és un èxit per a
tots: pels alumnes, per les seves famí-lies i pel centre, i més si tenim en comp-te que és el quart curs consecutiu ambun 100% d’aprovats. Des d’aquí volem felicitar totsaquests alumnes i desitjar-los que pu-guin accedir als estudis que han esco-llit. Ara estan contents perquè enceten unanova etapa de la seva vida, però estemsegurs que ens continuaran recordant. Enhorabona, promoció 2003-2005!
IES Els Planells
P
TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes
20
la P
alan
ca
ota el lema “Jo també faig Cau”,l’Agrupament Escolta i Guia
Mare de Déu del Pla ha celebrat du-rant el curs 2004-2005 el seu 30è ani-versari. Fa 30 anys que un grup de joves,encapçalats per Mn. Ramon Solé, vandecidir fer cas d’una frase que en aque-lla època havia quallat molt dins delmón de l’escoltisme: “Val més encen-dre un foc que maleir les tenebres”. Aixíés que es van trobar amb gent d’altrespoblacions properes que ja tenien elsseus agrupaments en marxa i van deci-dir crear-ne un a Artesa amb la finalitatd’oferir un espai als infants i jovesd’Artesa on poder desenvolupar les se-ves facultats en el temps de lleure. En aquestes tres dècades són cente-nars els nois i noies que han passat perl’agrupament, entitat més conegudapopularment com el Cau, ja que així éscom anomenen els locals on es reunei-xen i realitzen les seves activitats. Sónmoltes també les activitats, sortides iacampades que han realitzat. Tot ple-gat fa que l’escoltisme hagi deixat unaforta empremta en la personalitat de lamajoria de gent que l’han viscut durantalguns anys de la seva vida, de maneraque el seu grau de compromís amb lasocietat es fa palès en la seva activitatdiària, fent honor als lemes escoltes“sempre a punt” i “tant com puc”.
Què és l’escoltisme?L’escoltisme és un moviment educatiunascut a Anglaterra a principis del se-gle XX (l’any 1908) de la mà de RobertBaden Powell, que va crear els grupsde boy-scouts (nois exploradors) ambel propòsit de desenvolupar la perso-nalitat dels infants, adolescents i jovesa través de la vida de grup en el tempsde lleure. La vida a l’aire lliure hi téforça importància i el sentit de la res-ponsabilitat, l’esperit de servei i el tre-ball en equip en són els valors caracte-rístics. Aquest moviment aviat s’escampàper tot l’Imperi Britànic i per Europa,arribant l’any 1912 a Catalunya. Tot iser d’àmbit masculí, de seguida es vaadaptar el mètode escolta a les noies
30è aniversari del Cau
S
21
la P
alan
ca
TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes
amb la creació de les guirl-guides (no-ies guia). Tampoc era un movimentconfessional en principi, però en moltsllocs l’opció de la fe va passar a for-mar-ne part. Avui dia, les diferents tendènciesconfessionals i no confessionals exis-tents a Catalunya s’agrupen en la Fe-deració Catalana d’Escoltisme. L’agru-pament d’Artesa, de tendència confes-sional, pertany a Minyons Escoltes iGuies Sant Jordi de Catalunya(MEGSJC), que està organitzat en de-marcacions. Aquestes coincideixenamb els bisbats, tot i que en les comar-ques de Lleida, els agrupaments exis-tents conformen la demarcació anome-nada Lleida/Solsona/Urgell, ja quecomprèn el territori format per aqueststres bisbats. Les tres opcions bàsiques que es tre-ballen des de MEGSJC són l’educació,el país i la fe, amb la natura com unamena d’eix transversal. Els nois i noies s’agrupen en unitatssegons les edats: els Llops i les Dainessón els infants entre 8 i 12 anys (el seucolor és el groc), els Ràngers i les No-ies Guies tenen entre 12 i 14 anys (co-lor blau), els Pioners i les Caravel·lestenen entre 14 i 16 anys (color vermell)i, finalment, a partir dels 16 anys esformen els grups de Truc (color verd).Als 18 anys hom pot agafar l’opció defer-se cap (monitor) i agafar el relleuque altres han deixat. Des de fa unsanys, a Catalunya s’ha anat implantantuna nova branca, d’entre 6 i 8 anys,anomenada Castors. Els caps són els responsables de pre-parar les activitats i formen equips perbranques. Hi ha, a més, l’Equip d’Agru-pament, que acostuma a estar formatpels caps més veterans i té les màxi-mes responsabilitats. D’entre ells, larepresentació de l’entitat va a càrrecdels Caps d’Agrupament, que acostu-men a ser un de cada sexe. Cada agrupament utilitza com a dis-tintiu un fulard. Els colors del fulardque serveixen per identificar els mem-bres del Cau d’Artesa són el fons blauamb un vora vermella i una vora interi-or, molt més estreta, de color blanc.
Diferents imatges del muntatge del campament eldivendres a la tarda
22
la P
alan
ca
TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes
La celebració del 30è aniversariFa 30 anys que a Artesa va néixer l’es-coltisme. Des d’aleshores, de maneraininterrompuda i amb èpoques més bo-nes que altres, l’agrupament s’ha man-tingut en permanent activitat. Després que en el seu moment secelebressin el desè, el vintè i el vint-i-cinquè aniversaris respectivament, encomençar a planificar el curs 2004-2005, l’equip de caps es va plantejar
celebrar també el trentè com a nova fitaassolida per l’agrupament. Una vegada preparat i iniciat el curs,a principis de desembre va tenir lloc unareunió entre els caps actuals i un bongrapat d’excaps. Aquesta reunió va serel punt de partida de diferents activi-tats que s’han anat realitzant al llarg delcurs amb motiu de la celebraciód’aquest aniversari i que han tingut elseu colofó el primer cap de setmana de El divendres a la nit va tenir lloc una vetllada de
cançons
Durant tot el dissabte es van desenvolupar diferents activitats al llarg del dia
23
la P
alan
ca
TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes
juliol amb l’organització de la Festa del30è. Amb motiu de l’aniversari s’ha cre-at un logotip, obra de Sara Canes, ambel qual s’han posat a la venda samarre-tes i motxilles. Durant els dies 1, 2 i 3 de juliol vatenir lloc la Festa del 30è, que incloïal’organització d’uns minicampamentsa l’esplanada que hi ha entre el centreEls Planells i el Senill, al costat de lacarretera de Montsonís. Tot va començar el divendres a latarda amb els preparatius: la carrossaper a les actuacions, les letrines, el palde la senyera... La nit va serespecialment emotiva. Primer es va feruna projecció d’imatges retrospectivesdes dels primers anys fins a l’actuali-
tat, de la qual se’n vol editar un CD pera qui pugui interessar. L’activitat prin-cipal durant la projecció de les prime-res imatges va consistir en identificaraquells nens i nenes que ara ja són bas-tant més grans o aquells joves caps queara ja tenim una edat. Posteriorment, alvoltant del pal de la senyera i acompa-nyats d’algunes guitarres es va celebraruna vetllada on es rememoraren aque-lles cançons de sempre però també al-tres de més recents. Aquella nit nomésvan acampar els caps. L’endemà de bon matí, totes les bran-ques van muntar les seves pròpies ten-des disposats a passar l’aventurad’aquell cap de setmana. El dissabte almatí es van realitzar jocs al camp defutbol, mentre que a la tarda va tenir
lloc la gimcana “Artesa 2012”, que vaacabar a la plaça de l’Ajuntament ambla cantada de la Samba del Castellot.Per tota Artesa es va poder notar mésactivitat del que és habitual. Pel que faa la intendència, la col·laboració depares i mares va ser fonamental. En ar-ribar la nit, un altre moment màgic.Bona part dels membres del grup d’ani-mació Allioli (un dels tres que haviennascut a redós de l’Agrupament) es vantornar a reunir per animar la vetlladaamb cançons i danses ben conegudesper tothom i recordant-ne també algu-nes d’especial memòria. Posteriorment,com també acostuma a passar en totesles primeres nits de campaments,l’emoció de la jornada va fer difícil quees pogués dormir fins ben tard. El diumenge al matí, sense haverdormit massa i fruit de la intensitat deles activitats i de la calor vam poderveure algunes cares de cansament. Noobstant això, la festa va acabar amb unbon dinar al pavelló poliesportiu, on ensvam aplegar prop de tres-centes perso-nes, entre els infants, joves, caps, paresi excaps. Després de dinar, el grupd’animació Diantres va acabar d’arro-donir el cap de setmana amb més dan-ses i cançons. La festa no podia acabard’altra manera que amb la rotllana alvoltant del pal de la senyera tot cantantL’hora del adéus. Els ciutadans i ciutadanes del muni-cipi d’Artesa podem sentir-nos orgullo-sos que, 30 anys després, encara hi hagijoves que pensin allò de “val més en-cendre un foc que maleir les tenebres”.Ja entrat el segle XXI, quan el compro-mís social i el voluntarisme és un valorque va a menys, mentre que el“tantsemenfotisme” i la comoditat per-sonal va a més, hem de saber apreciarl’esforç que realitzen aquests joves quedediquen moltes hores del seu lleure alsnostres infants i adolescents. Per molts anys, escoltes i guies, i quela ciutat d’Artesa pugui veure la flamade l’escoltisme encesa durant molt detemps. Esperem que noves fornades dejoves compromesos agafin el relleud’aquells que ho vagin deixant, tal comha sigut durant aquests darrers 30 anys.
Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: Agrupament i J.M. Espinal
Les activitats del diumenge van acabar amb el cantde L’hora dels adéus
25
la P
alan
ca
In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam
Domingo Escolà
Ahir, dia 24 de juliol, l’amic AmatBernaus va telefonar-me per dir-me,amb molta tristesa, que havia mort aBarcelona el nostre estimat conciutadàSr. Domingo Escolà i Balagueró, fillde ca l’Olaguer antic comerciant,taxista i gran músic que recordem ambla simpàtica faceta de Dodó Escola(epr). No vaig aconseguir parlar amb laseva vídua, Sra. Esperaça Garret, peròcrec que hauria volgut que es publiquesaquesta senzilla nota, per assabentar als
artesencs i comarcans de tant dolorosapèrdua. En Domingo havia nascut afinals del 1920 o sigui que estava a propde complir els 85 anys. Recordo als lectors de la Palanca queel passat setembre, en el nombre 272,es va publicar un reportatge biogràficsobre en Dodó Escolá, que vacompletar una simpatica recordança dela seva vida. Rebi tota la seva famíliael meu sincer condol.
Magí Serra i Piqué
Nota informativa
En recordEl teu caràcter simpàtic i xamós, el teucarinyo i el gran amor que ens vas trans-metre han fet que al llarg dels anys t’es-
timéssim molt i que el teu record esquedi per sempre amb nosaltres
Marian Monsonís i família
27
la P
alan
ca
PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics
L’apunt del PSC-PM... Incongruències vàriesn l’anterior número de La Palan-ca, el grup municipal d’ERC pu-
blicava “Cap a on ens porten?” so-bre la venda de parcel·les del polígoncontra “el preu abusiu que es propo-sava des de l’equip de govern (CIU)i que va estar recolzat per la resta degrups municipals (PSC i PP)”. Coin-cidim en bastant d’aquell escrit, peròno en aquesta afirmació, la qual cosavolem aclarir. En el Ple del 7 d’abril de 2005, puntVI-Proposta licitació patrimoni mu-nicipal, sobre la venda de parcel·les delpolígon, després de la intervenció delgrup d’ERC i de l’Alcalde, el PSC-PMva manifestar literalment “que en elspreus també coincideix amb l’opinió delgrup d’ERC” i replica “que calia ha-ver-lo debatut. Hagués estat interes-sant”, segons consta en la pàgina núm.8 de l’acta. Feia temps que des del PSC-PM re-clamàvem la posada en venda de lesparcel·les del polígon, fins i tot en unaproposta per escrit de data d’entrada 30de novembre de 2004. Ara que a la fis’han posat a la venda, (a més evitantl’especulació), tot i no estar d’acordamb el preu, vàrem votar a favor. Pràc-ticament hem coincidit amb ERC en
aquest tema, però no en el vot. Si total‘oposició haguéssim votat com ERC,avui no hi hauria ni una parcel·la venu-da, doncs no s’haurien pogut posar a lavenda, i encara estaríem pitjor. Hem demanat per escrit a la Juntade Govern que presenti al·legacions alspropers Plans d’Inversió Municipal dela Diputació de Lleida, i decideix queno cal, que ja estan bé. Es tracta d’una reducció significati-va dels recursos que la Diputació deLleida destina directament als ajunta-ments, tot i ser una institució importantpel territori. Es vol passar de 8.000.000d’euros en dos anys a 9.000.000 trien-nals. Les Petites Ajudes que en totalsumen 84.000 euros, i queper obtenir-les se n’ha de justificar el doble, de sor-tir anyalment a fer-ho cada dos anys,tot i que tant sols calgui justificar88.421’05 euros. El Pla d’InversionsComarcal pel qual es destinarien 72.000euros a cada Consell Comarcal, al seruna quantitat gens menyspreable peròmés aviat petita pels Consells, que pas-sés a engreixar la partida dels 9.000.000abans comentada ja que aquesta es dis-tribueix per quatre conceptes diferents:60% quantitat fixa, 27’5% per nombred’habitants, 5% per nuclis agregats i
7’5% per l’extensió del municipi. Encanvi estem d’acord amb el Pla per aInversions Supramunicipal, que fins araanava destinat a les capitals de comar-ca i que es proposa que municipis demés de 1.500 habitants que donen ser-veis amb d’altres de colindants, tambépuguin optar-hi. Evidentment l’Ajuntament té l’obli-gació de defensar (que no vol dir acon-seguir) tot el que és bo pel municipi,vingui de la institució que vingui. Enaquest cas no és així, i creiem que esdeu a un acte de complicitat perquè tanten la Diputació com en l’Ajuntament,els governs són del mateix color. Encanvi, sí que es va sol·licitar (mitjan-çant la Diputació) la compensació afavor dels ajuntaments de les possiblespèrdues d’ingressos derivades de la re-forma de l’Impost d’Activitats Econò-miques, amb l’aprovació de tots elsgrups.
Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM
a l’Ajuntament d’Artesa de Segre
E
28
la P
alan
ca
CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció
Responsabilitats institucionals sobre els animals abandonatsMolt difícil és la feina de les personesque voluntàriament ens dediquem a lestasques de protecció animal, que hem deveure i solucionar cada dia els problemesque comporten els abandonaments i mal-tractaments per part de persones irrespon-sables que pensen que els gossos i gatssón joguines que es poden llençar. Si a la greu situació que en aquest sen-tit hem de patir li afegim el fet que moltsdels responsables municipals no complei-xen amb les obligacions que marca la le-gislació vigent, llavors podem dir que lasituació arriba a ser francament caòtica.Com a exemple, l’actuació de l’alcaldede Cubells (un entre milers), que es negasistemàticament a fer la recollida dels
gossos abandonats del seu municipi, ambel consegüent risc que pot suposar pelsmateixos animals (femelles que podencriar en qualsevol moment, animals fa-mèlics) i també per a les persones, ja queun animal rodamón pot provocar en unmoment donat un accident de trànsit oassilvestrar-se i provocar danys moltgreus. Aquesta negativa no només demostrauna gran irresponsabilitat envers els ciu-tadans, sinó que vulnera clarament la lleide protecció animal vigent a Catalunya,que obliga els municipis a tenir un serveide recollida d’animals. També entre lesobligacions que marca la llei està la decensar-los i controlar que tots portin el
microxip, precisament per evitar els aban-donaments i no haver de solucionar elsproblemes quan ja no tenen remei, ja quedifícilment es localitzarà al propietarid’un animal abandonat sense microxip. En definitiva, si no assumim tots lesnostres responsabilitats, esdevindrà im-possible arribar a ser realment un paíscivilitzat, tot tenint en compte que el re-ferit alcalde és alhora president del Con-sell Comarcal de la Noguera, amb la qualcosa l’exemple que està donant als seuscol·legues no és precisament el millor.
Associació Protectora d’Animals Amicsdels Animals de la Noguera
Temps enrereFa anys que lo govern, per aprofitar alseu entendre la claror del dia, es va in-ventar l’hora nova. Allò de moment vacrear una confusió. Un dia lo Gaset em lloga per anar aregar patates. Jo li dic per l’hora. Ell diua les cinc. Jo li pregunto: “Hora vella ohora nova?” Em contesta que hora vella. Això va durar molt temps. El mateixpassarà amb l’euro i la pesseta. D’aquí auns 10 anys de la pesseta no se’n parlarà,tothom l’haurà oblidada. Al Brimero escolteu-lo bé. És carallot,però sap lo que diu. Los euros es troba-ran en quatre butxaques. Avui veus ungrup de persones i no sabràs qui té unduro més. No hi ha cap diferència del ric
al pobre i això hi ha qui no ho pot pair. No vull espantar ningú, però passaran25-50 anys i tornarà la misèria i la pobre-sa. Molta gent encara pensen que si te-nen un euro tenen 166 pessetes. No us ladonarà ningú la pesseta! Ja no hi és. No-més és una referència de comparació. Uneuro són 100 cèntims. Ara només podrà fer obres aquell quetindrà 25 milions (en pessetes). Jo recor-do que fa molts anys vaig haver de ferobres perquè no hi cabíem (tenia 3 habi-tacions i ara n’hi ha 7). Tenia 3 milionetsde pessetes. Ara, amb aquests diners eneuros, em voleu dir què faria? Tirar eltrebols a terra i prou. Abans, los pobres com jo posàvem
pedaços. Ara de pobres no n’hi ha, peròno us preocupeu, ja tornaran. Tot va decara al ric, tot va canviant. Recordo queabans de la guerra unes espardenyes va-lien una pesseta. Ara 12 euros. Semblamolta diferència, però tampoc és tant.Llavors una pesseta, ara 12. Lo més significatiu és que llavors de-manaves una bicicleta i et deien “cami-na”. Ara: “Què vols, noi? Una moto? Téun cotxe, té.” Només cal demanar. Lospares no diuen mai que no a res. Això s’acabarà, però totes aquellespersones que han vist lo bo i lo dolent jano hi serem. Coses del Brimero.
Ton Bonet “Brimero”
La llum dels carrersFa dos anys i mig, quan encara hi haviad’alcalde el Sr. Jaume Campabadal iFarré, amb tots els seus companys deconsistori, vaig fer un escrit sobre la llumd’un carrer i vaig veure que se’n van ren-tar les mans. A mi ja no em va venir denou perquè tot ho feien igual. Em refereixo al carrer EduardMaluquer, que és un carrer molt llarg iample i, per cert, hi passa molt trànsit imolta gent, sobretot jovent; però moltpobre de llum comparat amb altres que
no són la meitat que aquest i, en canvi, hiha 16 faroles. És que aquests paguen méstributs que els altres? Al carrer Eduard Maluquer, tan llargcom és, només hi ha 9 llums a tres quartsde deu de la nit, i n’hi ha 3 que s’apaguena la una de la nit. Aleshores mig carrer esqueda a les fosques i els veïns no hi ve-uen per posar la clau al pany. No faig aquest escrit pels senyors del’ajuntament. Al contrari, els felicito, tantal senyor batlle com als seus companys,
perquè solament porten 2 anys de man-dat i ja han fet més coses que els altres en12. Només els vull dir que ja que els al-tres no ho han fet, si són tan amables defer-ho, perquè crec que aquest carrer tam-bé paga els seus tributs.
Un artesenc de soca-relRamon Camats i Solé
Ràdio Artesa 91.2 FM
30
la P
alan
ca
Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!
El 26 d’agost l’Orfeó comença els assajosl proper divendres 26 d’agost, enl’horari habitual (tots els diven-
dres a les 10 de la nit), l’OrfeóArtesenc comença els assajos del noucurs. El curs passat l’Orfeó Artesenc vacontinuar participant en nombrososconcerts, cicles de concerts i trobadesentre els quals destaquem la participa-ció en el Catalunya Coral de la FCECel 14 de novembre a Barcelona, un con-cert de Nadal a Calaf el 26 de desem-bre, la participació a la IV PrimaveraCoral de les Terres de Lleida amb unconcert a Lleida el 9 d’abril i un a Artesade Segre el 15 de maig, un concert a laCatedral del Vallès el 22 de maig, a mésdel Concert de Nadal i la participacióal XXVI Aplec de Corals a Oliana. To-tes aquestes activitats, juntament ambla incorporació a la colla de nous mem-bres (Núria Ferré, Anna Puigpinós,Gemma Solé, Antonia Peries, Ma. RosaSerés, Teresa Vilanova) amb els qualsja som més de trenta, ha fet que estempreparant el nou curs amb més empen-
ta i il·lusió que mai, curs que iniciaremel proper divendres 26 d’agost a les 10de la nit. El nou curs començarà amb quatreactuacions el proper setembre, entre lesquals destaca la participació en els ac-tes de l’onze de setembre que tindranlloc a Sant Boi de Llobregat amb lacantada de Els Segadors en l’ofrena flo-ral i un concert a la tarda. Durant el curstambé està previst un concert a la Ca-pella del Pi de Barcelona i un aMontcada i Reixac, a més del concertde Nadal i la participació en la V Pri-mavera Coral i al XXVII Aplec de Co-rals de la Zona Nord que es realitzarà aOrganyà (per veure més detallades to-tes les nostres activitats, es pot consultarel nostre web: www.orfeoartesenc.org). Per altra banda, després de la fitaaconseguida amb la harmonització deLa Raimundeta el 2003 (estrenada el27 d’abril del mateix a Artesa de Segre),l’edició de la partitura conjuntamentamb La Palanca (març 2004), i la re-cent l’edició en el catàleg de la FCEC,
essent el proper curs Repertori Comúde totes les Corals de Catalunya (veureMúsica Mestre del mes anterior), perenguany em encarregat l’harmonitza-ció de dues nadales recollides per JoanTomàs i Joan Amades als voltants de1930 a les nostres contrades (veure Lesnostres cançons, en números anteriorsde La Palanca), les quals esperem pre-sentar en el proper Concert de Nadalcontinuant en la nostra tasca de recu-perar i donar a conèixer el nostre patri-moni cultural i musical. Així doncs, amb molts projectes perendavant però amb molta il·lusió, con-videm a tothom que tingui ganes decantar i passar-s’ho bé a unir-se ambnosaltres. Els assajos es continuaranrealitzant tots els divendres a les 10 dela nit, a partir del proper 26 d’agost.
Us hi esperem!
Sergi Valls i Jové[email protected]
E
Anunci de l’EFAPL’Escola de Futbol Artesa-Ponts (EFAP) convida tots els nens i nenes nascuts a partir de l’any 1987fins a l’any 2000, i que els agradi jugar a futbol, a formar part de la seva escola. Si hi esteu interessats,contacteu amb algú de la Junta o truqueu al telèfon 639112158.
31
la P
alan
ca
Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia
L’excel·lència personala meta de tota persona en aques-ta vida és garantir la seva satis-
facció personal. Partint d’aquestarealitat tant evident, per què no in-tentar arribar a l’excel·lència perso-nal? La manera com vivim, els reptes queens posem, l’enfortiment deles nostres potencialitats il’orientació cap als nostrespropis objectius seran els pi-lars bàsics que marcaran elcamí. Per arribar-hi, caldranrecursos que ens permetranfer-nos cada vegada més àgils amb lavida, i aconseguiran el nostre benestarsubjectiu. Per tal d’arribar a l’èxit cal:- Tenir clars els objectius: abans que rescal que ens proposem un desig, una fita.Tenir un somni rellevant és el millormotor de l’èxit. Aquest serà capaç demobilitzar els propis recursos. És moltimportant partir de somnis viables, sem-pre valorant les pròpies capacitats. En d’al-tres paraules, cal preparar-se pel triomf.
- Tenir un sentiment d’autoeficàcia:creure que podem arribar-hi és essen-cial. Mai s’ha d’esperar que les cosespassin, ni tampoc caure en l’error depensar les circumstàncies són com sóni per tant no cal lluitar, sinó que caltenir determinació i activitat.
- Tenir el coratge i la flexibilitat comper canviar d’estratègia i trobar-ne unaaltra que ens ajudi a la consecució delsnostres objectius. Moltes vegades lespersones busquem un somni de mane-ra obsessiva i ens estanquem sense veu-re d’altres oportunitats potser molt mésassequibles i fructuoses.- I per últim, ser conscient de l’èxit unavegada hi hem arribat, cal tenir el con-venciment que realment era allò el quedesitjàvem.
És molt important fer allò que ensimporta, sense deixar d’apostar. Quimarca els límits del possible o l’impos-sible? Som nosaltres qui ens proposemels somnis i qui els donem la impor-tància. Som nosaltres qui ens donem lesoportunitats. La vida és un simple con-
text, ens dóna l’espai i el tempsper a poder somniar, però no-saltres hem d’utilitzar els pro-pis recursos per a col·leccionarèxits. Com en qualsevol aposta,amb el repte de l’excel·lència
personal hem d’estar disposats a fracas-sar tantes vegades com convingui. Dela mateixa manera que aprenem a anaramb bicicleta, caient i tornant-nos a ai-xecar, podem aprendre a ser feliços. Defet, l’èxit consisteix en anar acumulantfracassos i tot i així no perdre l’espe-rança, tal i com ja deien els grecs: fra-cassar, fracassar, fracassar, fins a la vic-tòria!
Noemí Farré i Cortadelles
De la mateixa manera que aprenem aanar amb bicicleta, caient i tornant-nosa aixecar, podem aprendre a ser feliços
L
www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org
33
la P
alan
ca
CarCarCarCarCarnananananavvvvval 2005al 2005al 2005al 2005al 2005PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de la Firama de la Firama de la Firama de la Firama de la Firaaaaa
Programa d’actes de la 562a Fira de Sant BartomeuDissabte 27 d’agost
11.00 h. Torneig 3x3 de bàsquetLloc: Pista poliesportivaOrganitza: CENG
12.00 h. Inauguració de la FiraA càrrec del Hble. Sr. Joan Carretero i Grau,conseller de Governació i AdmministracionsPúbliques de la Generalitat de CatalunyaLloc: Entrada del recinte firalRecorregut de les autoritats pel recinte firalSector de l’automocióSector de la maquinària agrícola i ramaderaZona dels productes artesansSector comercial i serveisZona dels melonsMostra d’oficis artesansSector de les entitats i associacionsParlaments institucionals i refrigeriLloc: Pl. Ajuntament
14.00 h. Dinar popular. Tradicional paellaVenda de tiquets a l’estand d’informacióAmb aperitiu, postres i cava gratis si et quedesa menjar-te-la.Lloc: Recinte firal, espai reservat a la zona dels vins
16.30 h. XIXè Torneig de BitllesLloc: Ctra. MontsonísOrganitza: Club de Bitlles Montmagastre
17.45 h. Partit de futbol Aleví: EFAP- TàrregaLloc: Camp d’esportsOrganitza: EFAP
18.30 h. III Gran tast de vins popular de CatalunyaDirigit pel Sr. Pere Tàpies, director del pro-grama Tàpies Variades de Catalunya RàdioLloc: Recinte firalOrganitza: Consell Regulador DO Costers delSegre i INCAVIPartit de futbol Juvenil:CE Artesa de Segre - TàrregaLloc: Camp d’esportsOrganitza: CE Artesa de Segre
19.30 h. Desfilada de l’Associació de Comerç i Serveis d’Artesa de SegreLloc: Carpa firalOrganitza: Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre
19.30 h. Inauguració de la XIII Mostra de Vins de la
DO Costers del SegreLloc: Zona dels vins
20.00h. Final del Torneig 3x3 de bàsquetLloc: Pista poliesportivaOrganitza: CENG
21.30 h. Festa del ViSopar de germanorLloc: Zona dels vins
Diumenge 28 d’agost
10.00 h. VIII Trobada de PuntairesLloc: C/ Sant Cosme i DamiàOrganitza: Grup de Puntaires d’ArtesaVIII Concurs de Pintura RàpidaInscripcions fins a les 12.00 h. a l’estand d’in-formació
10.30 h. III Concurs de Pintors LocalsInscripcions fins a les 13.00 h. a l’estand d’in-formació
11.00 h. XX Desfilcan (Mostra canina)Lloc: C. Sant Antoni Maria Claret
11.30 h. Desfilada de l’Associació de Comerç i Ser-veis d’Artesa de SegreLloc: Carpa firalOrganitza: Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre
18.00 h. Lliurament de premis del VIII Concurs dePintura RàpidaLloc: Carpa firalLliurament de premis del III Concurs dePintors LocalsLloc: Carpa firalLliurament de premis del Concurs de productes estranys del campLloc: Carpa firal
18.30 h. Desfilada de l’Associació de Comerç i Ser-veis d’Artesa de SegreLloc: Carpa firalOrganitza: Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre
19.30 h. Partit de futbol. Trofeu Fira del MelóCF Mollerussa (Preferent)CE Artesa de Segre (1a regional)Lloc: Camp d’Esports Municipal
21.00 h. Cloenda de la Fira
MOSTRESXIII Mostra dels vins de la DO Cos-ters del SegreXVII Mostra de productes artesansXXVI Mostra de productes estranysX Mostra de punta de coixíV Mostra d’oficis artesansXXVI Fira del Meló
EXPOSICIONSAssociació Artesenques Actives: Expo-sició de manualitatsClub de Lectures: 100 anys d’aigua illum a Artesa de Segre (1904 –2004)Associació de jubilats i Pensionistes:Exposició fotogràficaCàrites Parroquial
Amics de l’Ermita del PlaAEIG Mare de Déu del PlaBombers voluntaris juvenilsEl vi i la vinyaLes cucurbitàciesEls pobles a la Fira
EXHIBICIONSAssociació de Comerç i Serveis d’Artesade Segre.Dissabte 27: 19 –20,30. Diumen-ge 28: 11,30 - 13 i 18,30 - 20,30CONCURSOSXXVI Concurs de productes estranysVIII Concurs de pintura ràpidaIII Concurs de pintors locals
34
la P
alan
ca
InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa
Mes de junySESSIÓ DE PLEPle ordinari: 02-06-05
S’aprova, per unanimitat, l’actade la sessió anterior del dia 5-05-2005.
S’aprova, per unanimitat, el re-coneixement de crèdit número 1/2005.
S’aprova, per unanimitat, reco-nèixer al senyor Víctor Caballol Cam-pà, una antiguitat corresponent a vuittriennis, amb efectes del dia 1 de generde 2005.
S’aprova, per unanimitat, dele-gar al Consell Comarcal de la Noguerala competència de recollida dels resi-dus municipals (escombraries).
S’aprova, per unanimitat, accep-tar la subvenció de quaranta-quatre mileuros que el Departament d’Educacióde la Generalitat de Catalunya ha con-cedit a l’Ajuntament d’Artesa de Segreamb destí a minorar les quotes del ser-vei de la Llar d’Infants Municipal.
S’aprova, per unanimitat, adju-dicar l’obra “Construcció de 138 nín-xols al Cementiri Municipal d’Artesade Segre” a AQUACALSE SL, per unimport de 97.557,61 euros.
S’aprova, per unanimitat:Primer.- Adjudicar l’alienació de laparcel·la núm. 24 del Polígon Industri-al el Pla d’Artesa de Segre, per un im-port de 60.001,00 euros, a la senyoraAnna M. Baella Guiu.Segon.- Adjudicar l’alienació de laparcel·la núm. 12 del Polígon Industri-al el Pla d’Artesa de Segre, per un im-port de 141.830,40 euros, a ALEXANARTESA SL.Tercer.- Adjudicar l’alienació de laparcel·la núm. 38 del Polígon Industri-al el Pla d’Artesa de Segre, per un im-port de 38.002,00 euros als senyorsLlorens Gastó Baqué i M. ElenaSánchez Martínez.
S’aprova, per unanimitat, con-tractar mitjançant concurs obert la ges-
tió del Servei de la Llar d’Infants Mu-nicipal El Bressol i aprovar el Plec decondicions economicoadministrativesparticulars que haurà de regir la con-tractació del servei.
S’aprova, per unanimitat, la cer-tificació núm. 2, per un import de39.636,71 euros, corresponent a l’obrad’urbanització del tram final del c/ Pratde la Riba i creació de places d’aparca-ment.
S’aprova, per unanimitat, dema-nar a la Direcció General d’Adminis-tració Local, amb càrrec a la líniad’ajuts econòmics per actuacions d’ur-gència, subvenció per a la realitzacióde les obres:- Reparació puntual de les zones mal-meses dels carrers de Baldomar que téun pressupost d’execució per contractade 16.564,84 euros.- Urbanització de la plaça de les For-ques d’Alentorn, 1a fase, que té un pres-supost d’execució per contracta de22.213,65 euros.
S’aprova, per unanimitat, accep-tar la cessió gratuïta de la fincaFraginals o camí del Molí a Baldomar,de trenta-una àrees i quaranta-noucentiàrees, a més, set àrees i vuitanta-set centiàrees d’erm que fa el senyorJoan Galceran Santesmases.
ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 9, 16 i 30 de juny)
S’acorda proposar a l’alcaldia la
concessió de les següents llicènciesd’obres i autoritzacions de guals:- A Josep Pijuan Boliart, per cobrir unanau i crear nous accessos, situada dinsde l’edifici de la Colònia la Fàbrica.- A Joan Pedrós Martí, per recalçar unmur en edifici situat al c/ Balaguer, 19.- A Pere Borrell Riart per tancar unafinestra i obrir-ne una altra a l’edificisituat al c/ Calvari, 57.- A Aquí Natura SCP, per enrajolar totel terra i les parets del bany, del localsituat als baixos de l’edifici de la Ctra.d’Agramunt, 35.- A Enric Ribalta Pijuan per a l’arranja-ment del desguàs i canviant el tubs, dellocal situat als baixos de l’edifici de laCtra. d’Agramunt, 35.- A Pau Verd Charlez, la concessió del’autorització d’entrada de vehicles através de la vorera, a l’edifici situat alc/ de Dalt, 9 de Baldomar.- A Petar Nikolov Nikolov, pel funcio-nament de l’activitat destinada a treballsde fontaneria i derivats, per a tercerespersones, a desenvolupar a la Ctra.d’Agramunt, 80, 2n.- A Benet Galceran Cuders, per a lacol·locació d’un envà pluvial a les duesparets mitgeres i canviar rajoles i por-tes de l’edifici situat al c/ Calvari, 58.- A Ferran Anell Casals en representa-ció de la Comunitat de propietaris, pera la col·locació d’un envà pluvial al la-teral esquerra de l’edifici situat al c/Monges, 8.- A Joaquima Miró Fisa, per a la cons-trucció d’una oficina, vestuari i magat-zem interior a la nau 5, situada al c/Onze de Setembre, 8 del Polígon In-dustrial el Pla.- A Ricardo Galceran Teixidó, pel co-briment d’una galeria amb plaquesd’uralita, a l’edifici situat al c/ de Baix,17 de Baldomar.- A Joan C. Eroles Solanes, per l’ober-tura i la instal·lació de l’activitat desti-nada a despatx d’advocat i assessoriafinancera, a desenvolupar a la Ctra.d’Agramunt, 3, 1r.- A Endesa Distribución Eléctrica, SLU,per a la instal·lació d’una línia subter-rània de baixa tensió, per ampliació depotència a l’edifici situat a la Ctra.
35
la P
alan
ca
InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa
d’Agramunt, 69.- A Avelina Zurita Galindo, per canviarteules de l’edifici situat al c/ de Dalt,17 de Baldomar.- A Maria Cardona Canes, per a lainstal·lació d’aigua, acumulador de1.200 litres de capacitat, tancaperimetral de fusta, mur de pedra a lareixa del jardí i col·lector solar al c/Àngel Brescó, 3 de Baldomar.- A Armando Lechuga Moreno, percanviar rajoles a les parets i al terra dela cuina, de l’edifici situat al c/Catalunya, 8 de Vall-llebrera.- A Hortènsia Solsona Batalla, per a lareconstrucció de la coberta d’un edifi-ci d’habitatge unifamiliar, Masia Janot,situat a Montargull.- A Laura Tugues Boliart, per a la cons-trucció d’un habitatge unifamiliar en-tre mitgeres, a situar al c/ Les Eres, 29,d’Alentorn.- A Carroi Pic, SL., per a la construcciód’una explotació de porcs, ovelles, ca-bres, conills i gallines, per autoconsumal polígon, 18, parcel·la 7, del terme
municipal d’Artesa de Segre.- A Constru-Confort del Segrià, SL, pera la instal·lació d’una grua torre, grupII, a l’edificació situada a la Ctra.d’Agramunt, 91.
INFORMES DE L’ALCALDIA
El dia 3 de juny es va fer unavisita al Secretari General del DARP,Sr. Pau, per expressar-li les diferentsinquietuds municipals que afecten alDARP, com el servei de veterinaris aArtesa de Segre, l’estació agrometereo-
lògica. S’han demanat ajuts per a:construir un omplidor de bótes d’úsagrícola per a tractaments fitosanitaris;arranjament de camins; condiciona-ment portada d’aigua, en alta a Artesade Segre; arranjament i millora de laminipresa per a l’emmagatzematged’aigües sobrants de canal per a ús agrí-cola; prospecció captació d’aigua pera Comiols; cobriment metàl·lic Dipò-sit d’aigua a Clua.
El Servei de Carreteres ha co-municat que el projecte de la variantestà pendent de l’informe de MediAmbient. Es calcula que l’obra comen-çarà a finals de 2006.
S’ha signat un conveni amb elspropietaris de la Pineda de la Colòniala Fàbrica per un període de 6 anys ambautorització inclosa per tallar els arbres.Passat l’estiu es tallaran els que presen-ten més perill.
Carme Barril i Brescó
Biblioteca Joan Maluquer i ViladotActivitats durant els mesos de juliol i agost
BIBLIOPISCINES BIBLIOPARCTots els dimarts i els dijous Tots els dilluns, dimecres i divendresDe 5 a 8 de la tarda De 7 a 9 de la tarda
Organitzen: Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Artesa de SegreBiblioteca Municipal Joan Maluquer i Viladot
36
la P
alan
ca
HumorHumorHumorHumorHumor
BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*
Per què?Perquè sí. T’ho mereixes.Ja en fas 50.
FELICITATS!
La família culer ja té un nou membre, Jordi Tutzó i Valls, elfill de l’Anna i el Jordi.
Moltes felicitats!
37
la P
alan
ca
PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci
Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban
Jeroglíficper David Fusté
Que tal aquell xicot, Maria?
Problema d’escacsper Ramon Monfà
Juguen les negres
Encreuat per Jordi Alins Rodamilans
SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Acromatisme.- 2. Diari. Resum.- 3. Macarró. SB.- 4. it. Ca. sossO.- 5. Nítida.Raor.- 6. Ic. óaraF. LR.- 7. Sal. Pressa.- 8. T. Lupa. Ou. T.- 9. Riada. O. Eix.- 10. A. M. Reserva.- 11.Reproductor.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficNo em cau bé (no, em cau, bé).Problema d’escacs1-..., Txe1+; 2- Txe1, Ce2+ i es guanya al no servir 3- Txe2 per Da1+
Civada
En un primer cop d’ull resulta curiósque la civada catalana sigui l’avenacastellana i, per contra, la cebadacastellana sigui l’ordi català. Des detemps antics, en la zona mésmediterrània, els pagesos de l’ImperiRomà alimentaven els animals ambavena sativa, que es va anomenarcivada (del verb llatí cibare,“alimentar”) per la seva funcióalimentària. A Castella, en canvi, hofeien amb hordeum hexasticum (elnostre ordi), al qual, com quealimentava -”cebaba”- els animals, vananomenar cebada. Així doncs, la causaque justifica donar el mateix nom acereals diferents, és la funció que teniend’alimentar els animals.
Diccionari EtimològicComplementari de la Llengua
Catalana II, 720Joan Coromines
Horitzontals1. Qualitat d’un sistema òptic d’evitar l’aberració cromàtica.- 2. Con-junt de fulls impresos que ens informen. Síntesi d’un text o d’un dis-curs.- 3. Tipus de pasta de sopa de forma cilíndrica. Con-sonants.- 4. Alrevés, símbol del titani. Gos. Al revés i plural, animals tan perillososque estan a punt de desaparèixer.- 5. Imatge clara i ben definida. Instru-ment de tall molt fi que serveix per afaitar el pèl o els cabells.- 6. Sufixque indica que un element actua amb la valència més alta. Al revés,monarca egipci. Consonants alveolars sonores.- 7. Se’n posa per millo-rar el gust del menjar. Allò que ens sobra quan ens manca el temps.- 8.Consonant dental. Tipus de lent molt coneguda. Singular, en ponen elsocells i els rèptils. La vintena lletra de l’alfabet.- 9. Quantitat excessivad’aigua que baixa pel riu. Símbol de l’oxigen. Línia imaginària al vol-tant de la qual gira alguna cosa.- 10. Vocal oberta. Deu centenes. Allòque hom guarda per quan es necessiti.- 11. Que serveix per reproduir.Verticals1. Despendre amb seny.- 2. Mot relacionat amb el mal d’esquena. Sím-
bol del iode. Lletra que pot indicar el lloc per on surt el Sol.- 3. Al revés, contrari de barat. Consonant dental. Espurna queprodueix el tro.- 4. Pregària. Al revés, porta. Consonant vibrant.- 5. Acció de mirar. Aturo.- 6. Preposició. La divuitena lletrade l’abecedari. Instrument musical de corda. Al revés, preposició.- 7. Bocí. Símbol de l’argó. Al revés, faig servir.- 8. Alrevés, interjecció usada per cridar l’atenció d’algú. Agrupació coral. Al revés, el nom de la segona consonant de l’abeceda-ri.- 9. Consonant repetida que representa un so sord. Contrari de malaltís. Al revés, poses a fora.- 10. Animals nocturns ques’hi fixen molt. Al revés, relatiu a les ovelles.- 11. Agafar una mona com un piano.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
1234567891011
BÉBÉBÉBÉBÉ
NEGACIÓ
38
la P
alan
ca
ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir
La Farinera. 1927
questa foto pertany a la sèried’imatges dels edificis emblemà-
tics de l’Artesa dels anys 1920. Ambl’edifici de les Escoles Noves, eren lesconstruccions més grans d’aquellaèpoca. Estem parlant de la FarineraJaume (després Ramon) Balcells,avui propietat del Sr. Gabriel Alsina. L’edifici es va inaugurar l’any 1927,després de més de 4 anys d’obres. Estàsituat a la carretera de Tremp, on enaquells anys hi havia ben poques casesconstruïdes i quedava a les afores delpoble. Es pot veure que la voravias’acaba amb l’edifici. Estava compostde magatzems per emmagatzemar elblat, recepció, la fabrica de farina ensi, habitatge familiar, amb oficines a laplanta baixa, i un ampli espai pel pro-ducte acabat, la farina ensacada. Ambalguns retocs adequats als temps d’avui,
com la bàscula, l’edifici encara conser-va l’estructura i la funcionalitat delsprimers temps. En certa forma va contribuir adinamitzar l’agricultura de la comarca,ja que va promocionar la producció deblat dels pagesos de la zona. Per Artesa,bàsicament formada per una ampla so-cietat pagesa, va ser una fita important.El transport dels sacs de blat es feia enaquells anys amb carros i animals de tir. Una anècdota curiosa: als anys 1920la gent somniava en pujar als primerscotxes i camionetes de l’època. A mésabrandava la imaginació del jovent lesnotícies dels vols de les avionetes, delsvols transatlàntics amb avions, dels“vols de nit” dels avions correu a l’es-til del Saint-Exupery, qui a més va per-dre la vida en una d’aquest vols. Doncs bé, als anys 1930 a Artesa es
va construir una avioneta en un tallermecànic, que creiem que mai va arri-bar a volar. També en aquella època hihavia una companyia de globus aeros-tàtics, que volava pels pobles deCatalunya, deixant bocabadada la gent.L’any 1929 ens va dir que volia aterrarun d’aquest globus a Artesa, i l’Ajun-tament va triar el pati de La Farinerapel seu aterratge. Conduïa el globus unpilot vestit amb una mena d’uniformemilitar i unes ulleres amb goma al dar-rera. A més dels colors i les dimensi-ons del globus, la gent d’Artesa –quehi va anar massivament– va quedarimpressionada per l’aterratge i l’enlai-rament del globus. Va ser una experi-ència espectacular que avui dia es po-dria repetir.
Bartomeu Jové i Serra
AA
RÀDIO ARTESA - 91.2 FM
La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto
El CENG Artesa va organitzar una sèrie d’activitats lúdico-esportives per als més joves. Una de les que vatenir més èxit va ser la de construcció de capgrossos i posterior cercavila (Foto: Josep M. Espinal Aubet)
