La dominació europea del món, 1870-1914
Transcript of La dominació europea del món, 1870-1914
sortirIES Alcarràs
IES AlcarràsEtapa
Batxillerat
www.sunion.net/professors/afiguera/paginaprincipal.htm Aquest material ha estat baixat de la web:
Ha estat modificat i adaptat en algun aspecte
sortir
La II Revolució Industrial (1870-1914)La II Revolució Industrial (1870-1914)
Creixement demogràfic
Noves energies
Nous sectors
Noves potències
BèlgicaFrançaAlemanyaEE.UU.G.B.
Petroli
Químic
Principal sectorSiderúrgia
ElectricitatDinamita
Adobs i fertilitzantsTints
Fibres sintètiquesProductes farmacèutics
EnllumenatProduccióComunicacions
RàdioTelègraf
Gasolina
TramviaAutomòbilAviació
Rutes marítimesCanals de Suez (1869)
i Panamà (1914)
Consolidació ferrocarrilTransports
Però...
1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Migracions a ultramar
Natalitat altaCaiguda de la mortalitat
sortir
La II Revolució Industrial (1870-1914)La II Revolució Industrial (1870-1914)
Un fort augment de producció Gran competència
Va significar
1873Crisi La Gran Depressió
Crisi de superproducció
Deflació, atur
Crisi cíclica delcapitalisme
Es caracteritza per
Quines són les conseqüències d’aquesta crisi?...Quines són les conseqüències d’aquesta crisi?...
1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
sortir
Conseqüències de la crisiConseqüències de la crisi
Concentració empresarial Nova organitzaciódel treball
Recerca de nousmercats
CàrtelsTrusts
Implantació delCapitalisme financer(Holdings)
Tècniquesmonopolístes
Es desenvolupen
Taylorisme
Treball en cadena(estalvi de temps i de feina)
Més producció i reducció de costos
Mercats i matèries primeres
Les colònies (Àfrica i Àsia)
Estimularà l’expansió colonial
Es trobaran a
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
sortir
sortir
Al darrer quart del segle XIXpotències europees,
EE.UU. i el Japó
Dominar i conquerir el món1914 85% del món
CAUSESCAUSES
són protagonistes les
volen
Econòmiques
Demogràfiques
Factors ideològics
Competència i superproducció
Obrir nous mercatsCercar matèries primeres
Excedent de població europea
Exaltació nacionalista
Motius estratègicsControl de rutes marítimesObstaculitzar als competidorsProtecció colònies importants
Missió civilitzadora Racisme (superioritat - raça blanca)
Grups de pressióSocietats geogràfiquesExpansió del cristianisme (missions)Missió civilitzadora d’Europa
Poder i prestigi internacional
2.- Les causes de l’Imperialisme2.- Les causes de l’Imperialisme
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Caiguda de la mortalitatExplosió demogràficaÈxode ruralEmigració (ultramar)Polítiques i militars
sortir
Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutesFactories a les costes
prioritat
A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial
Àfrica i Àsia
Àfrica
3.- Expansió colonial i imperialisme. El repartiment del món3.- Expansió colonial i imperialisme. El repartiment del món
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Expansió colonial europeaExpansió colonial europea
Àsia
Centrada bàsicament a
sortir
Gran BretanyaGran Bretanya
Imperi FrancèsImperi Francès
AlemanyaAlemanya
JapóJapó
EE.UU.EE.UU.
Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), reina VictòriaPrincipals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova ZelandaA Àfrica: D’Egipte a la Colònia del Cap (façana oriental nord-sud)
A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i MadagascarA Àsia: Indoxina (protectorat de la Cotxinxina)
Arriba tard (unificació tardana del país) i provoca conflictesColònies a Àfrica
Conquesta de l’oestCompra: Lousiana (França), Florida (Espanya) I Alaska (Rússia)Guerres contra: Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)A Àsia: Les Filipines
1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.A Àsia: Còrea
Mapa
4.- Expansió colonial i imperialisme. Les noves potències imperialistes.4.- Expansió colonial i imperialisme. Les noves potències imperialistes.
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Els grans imperisEls grans imperis
RússiaRússia Expansió cap a Sibèria i cap al sud (límits britànics).A Àsia: rivalitats amb Xina i Japó.
sortir
Segons el tipus de poblamentSegons el tipus de poblament
Segons el tipus de governSegons el tipus de govern
Colònies
Protectorats
Colònies de poblament
Colònies d’explotació
- Establiment permanent de població europea - Aquesta s’imposava a la població indígena.
- Amb poca població emigrada de la metròpoli- Explotació sistemàtica dels recursos
5.- L’organització dels imperis colonials. L’administració colonial5.- L’organització dels imperis colonials. L’administració colonial
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
Models colonials Models colonials
Dominis
Territori que no tenia govern propi i depenia directament de la metròpoli. L’autoritat estava en mans d’un governador. Territori sotmès als interessos econòmics de la metròpoli.
Territori que no tenia govern propi i depenia directament de la metròpoli. L’autoritat estava en mans d’un governador. Territori sotmès als interessos econòmics de la metròpoli.
La potència “protectora” controlava la política exterior i les riqueses del país, mentre un govern indígena respectat per l’administració metropolitana controlava la política interior.
La potència “protectora” controlava la política exterior i les riqueses del país, mentre un govern indígena respectat per l’administració metropolitana controlava la política interior.
Eren territoris amb escassa població indígena, en al qual la minoria blanca va disposar d’un govern i sistema parlamentari propi. Mantenien relacions amb la metròpoli.
Eren territoris amb escassa població indígena, en al qual la minoria blanca va disposar d’un govern i sistema parlamentari propi. Mantenien relacions amb la metròpoli.
sortir
sortir
A les metròpolisA les metròpolis
- Una sortida per a l’excedent de població europea
A les colòniesA les colònies
- Aculturació- Pèrdua d’identitat- Pertorbar les seves creences i tradicions
5.- Expansió colonial i imperialisme. Les conseqüències5.- Expansió colonial i imperialisme. Les conseqüències
IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME
DemogràfiquesDemogràfiques
EconòmiquesEconòmiques
PolítiquesPolítiques
SocialsSocials
CulturalsCulturals
- Increment de la població (reducció de la mortalitat – vacunes, mesures higièniques -)- Desequilibri entre població-recursos
- Expropiació de terres indígenes- Abandó de conreus tradicionals- Plantacions i nous monoconreus- Intercanvi comercial desigual
- Estímul per a la industrialització- Obtenció de matèires primeres- Obertura de nous mercats- Acumulació de riquesa
- Forta càrrega sobre el pressupost de l’Estat- Va generar molts conflictes entre països
- Imposició d’una administració forànea- Enfrontaments entre metròpolis i colònies- Creació de fronteres artificials
- Creença en la superioritat de la cultura europea- Difusió de: llengües, creences i formes de vida europeus
- Una minoria estrangera s’imposava sobre els pobles indígenes- Èlits que servien als europeus (exèrcit i funcionaris)
- Canvis de les estructures tribals i antigues jerarquies socials
ConseqüènciesConseqüències
sortir
“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics sinó econòmics”.
C.A. Julien: “L’imperialisme colonial et les rivalités internationales”, 1947
sortir
“Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat”.
W. Langer: “Foreing affaires”, 1962
sortir
Les justificacions de l’imperialisme
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.
sortir
El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...].
Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”.
JULES FERRY: Tonkin i la mare pàtria, 1890.
sortir
L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica.
CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896
sortir
Les colònies donen poder militar
Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu.
FERRY, J.: Discursos
sortir
“Negre”
És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.
article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.
sortir
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Nova organització empresarialNova organització empresarial
Mètodes de concentració industrialMètodes de concentració industrial Càrtel, trust i hòlding
sortir
TaylorismeTaylorisme
Reducció del temps de fabricació
Producció massivaBaixa el preu
de costBaixa el preu
de cost
Augment del poder adquisitiu
Augment del poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat
Estímul del consumEstímul del consumPublicitatPublicitat
CrèditCrèdit
Producció en sèrie
EstandarditzacióEstandarditzacióFordisme
Nova organització del treballNova organització del treball
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
sortir
sortir
sortir
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
1840 1860 1880 1900 1920
Taxa demortalitat (permilió)
sortir
0
20
40
60
80
GranBretanya
Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Percentatge de població ruaral (1910)
sortir
sortir
sortir
0
50
100
150
200
250
1910 1915 1920 1925 1930
energia devapor
energiaelèctrica
Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)
sortir
0
5
10
15
20
25
30
35
GranBretanya
EUA Alemanya Bèlgica Rússia
18801890190019101912
Producció d’acer (1880-1912)(en milions de tones)
sortir
sortir
Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories)
A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total
-Lliure comerç al centre d’Àfrica-Estat lliure del Congo-Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania
-Lliure comerç al centre d’Àfrica-Estat lliure del Congo-Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania
Conflictes
Fachoda (1898)Fachoda (1898)
Zulús, bòers (1898)Zulús, bòers (1898)
Congo (1885)Congo (1885)
sortir
Gran Bretanya
Holanda
FrançaHong Kong
Singapur
sortir
sortir
Zulu, de Cy Endfield , 1964Sud-àfrica, 1879. Batalla entre soldats anglesos i guerrers
zulus.
Pel·lículesPel·lícules
Cimarrón, d’A. Mann, 1960Recreació de la vida dels colons a Oklahoma.
55 dias en Pekín, de N. Ray, 1963Rebelió dels bòxers, que va passar a la Xina el 1900.
La guerra de l’opi, de Xie Jin, 1999Primera guerra de l’opi (1839) entre Gran Bretanya i Xina.
L’home que volia ser rei, de J. Huston, 1975Adaptació satírica de la novel·la de Kipling. Explica la
història de dos antics soldats britànics a Kafiristan.
El piano, de J. Campion, 1992Melodrama ambientat a Nova Zelanda a l’època de la colònia.