Carlos Moros Gracia

2n Batxiller- B

ANTECEDENTS LA II REPÚBLICA -Situació de la dona i reivindicacions

femenines. -Reformes propiciades per les dones. MARC LEGAL: CONSTITUCIÓ DE1931 -Promulgació de lleis de rellevància per a les

dones. LA DONA EN EUROPA DONES DESTACADES BIBLIOGRAFIA

Els últims anys de la Monarquia d’Alfons XIII es desenvoluparen baix la dictadura de Primo de Rivera, amb un interés paternalista pels drets de la dona. Encara que es feren algunes concessions com lleis de protecció del treball, facilitats per cursar estudis universitaris, possibilitats d’accés als governs municipals, un dret de vot restringit, els avanços produïts en la posició de la dona continuaven siguent escassos. L’època dels Borbons havia suposat per a elles un període de submissió: Amb la constitució de 1876 es va restaurar l’aliança de la corona i l’altar i es va restablir el catolicisme com a religió de l’Estat per a mantindre les dones en la doble dependència de l’església i de la llei. Les dones no tenien drets polítics i la situació cultural era nefasta: un 44% n’eren analfabetes. En 1923 després d’un colp d’estat, la dictadura de Primo de Rivera havia implantat dues novetats: Un decret, en 1924, que concedia el dret al vot, a nivell municipal, a aquelles dones que foren cap de família i la integració d’algunes dones en l’Assemblea Consultiva. Però la seua caiguda en 1930 provocà el retorn a la situació prèvia.

Amb les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 s’atorga la majoria a republicans i socialistes, la qual cosa suposà l’abandonament d’Espanya del Rei Alfons XIII. El 14 d’abril es proclama la República, amb la presa de poder d’una élite intel·lectual i del partit socialista, que darrere de llargs anys d’oposició havia reforçat la seua popularitat.

SITUACIÓ DE LA DONA I REIVINDICACIONS FEMENINES.

En abril de 1931, quan es proclama la II República, s’inicia una nova etapa, amb una decidida voluntat de reformar estructuralment Espanya, per a semblar-se a les democràcies parlamentàries europees.

Per a les dones també s’obri un horitzó nou amb la possibilitat de posar en pràctica les seues aspiracions principals : La concessió del dret al vot i els acords sobre el drets familiars.

En esta època, es produeix la liberalització de la dona que acaba, en part, amb el passiu i discriminat paper del qual era víctima i que estava instaurat per la monarquia i l’església, que la considerava només com una esposa obedient i una mare exemplar. Depenia del seu marit per fer valdre els seus drets bàsics, vivia anul·lada i relegada a la més profunda ignorància i era eixa l’educació que rebia a l’escola des de la més curta edat. Realitzava única i exclusivament feines de la llar. La seua missió natural era reproduir l’espècie i la seua incorporació al món laboral estava plena de dificultats. Les dones casades necessitaven el permís del marit per treballar i era ell qui disposava del seu sou. No tenien pensió de viduïtat.

Les seues principals reivindicacions eren: La denúncia de la situació conjugal i sexual La desigualtat cultural i jurídica Les altes taxes de natalitat i mortalitat infantil La tolerància davant l’adulteri del marit El divorci El dret a votar

La constitució republicana (9 desembre 1931) fou una peça important per a l’avanç de les aspiracions femenines en reconéixer una sèrie de drets: igualtat de sexes i drets, prohibició de la discriminació laboral, protecció del treball de les dones, segur de maternitat, dret de vot i de ser elegible, reconeixement del matrimoni civil i el divorci.

A partir de 1931 les dones obtenen el dret simbòlic del sufragi.

 

REFORMES PROPICIADES PER LES DONES. Regulació de l’accés de les dones a càrrecs públics Dret a votar i a ser elegibles com a Diputades Millora dels drets en la família i el matrimoni: legalització del

matrimoni civil, supressió del delicte d’adulteri només aplicable a les dones, divorci per acord mutu

Regulació del treball femení i la protecció de la maternitat: eliminació de clàusules d’acomiadament per matrimoni o maternitat, equiparació salarial amb els homes

Educació: escoles mixtes i escoles nocturnes per a dones treballadores

Catalunya: dispensació d’anticonceptius, despenalització de l’avort i abolició de la prostitució

 

La tasca de redactar un projecte de constitució li va ser assignada en primer lloc a una comissió judicial. El seu avantprojecte va ser rebutjat i encarregaren la seua elaboració a una comissió parlamentària (entre els seus membres estava Clara Campoamor, diputada radical). El projecte va ser presentat el 27 d’agost i va ser aprovat, amb algunes modificacions el 9 de desembre de 1931. Alguns dels seus articles són:

Article 25: Igualtat de drets i privilegis jurídics Article 36: Igualtat entre drets electorals d’homes i dones majors de 23 anys Article 40: No discriminació en càrrecs oficials Article 43: Protecció de la família (dissolució matrimonial per acord mutu) Article 46: Drets laborals i protecció legal (jornada de huit hores, dret a subsidi i a

baixa per malaltia, maternitat) Article 53: Dret a ser diputat (major de 23 anys)

 

En les eleccions celebrades en juny de 1931 foren elegides diputades dues dones d’un total de 465 diputats: Clara Campoamor (Partit Radical) i Victòria Kent (Esquerra Republicana). A finals del mateix any, una dona més, Margarita Nelken (Partit Socialista) entraria en les Corts. De les tres, Clara Campoamor, advocada, fou la més assídua defensora dels drets de la dona i tingué un paper més rellevant en el debat sobre el sufragi femení.

PROMULGACIÓ DE LLEIS DE RELLEVÀNCIA PER A LES DONES.

1931: Llei del Descans Dominical, Llei de Maternitat (període de lactància, baixa maternal), Jornada laboral de huit hores. Encara el subsidi es quasi exclusivament per a homes i n’hi ha una discriminació salarial entre homes i dones. Llei de Defensa de la República.

1932: Llei del Matrimoni Civil, Llei del Divorci (per mutu acord entre les part i pàtria potestat per a les mares)

1935: Abolició de la prostitució reglamentada (Catalunya) 1936: Despenalització i legalització de l’avort (Catalunya)

La Segona República fou un període intens i interessant que donà un impuls de progrés, cultura i llibertat a l’Estat Espanyol, trencat brutalment per l’alçament militar i la guerra civil.

La Segona República suposà, especialment per a les dones, un canvi en quant a llibertats molt important.

 

Els canvis polítics, econòmics i socials units a la “Segona Revolució Industrial” provocaren una clara acceleració del moviment feminista. En els països més desenvolupats, amb règim capitalista i una classe mitjana poderosa amb uns ideals democràtics tingué més força.

Països nòrdics: Degut a la seua mentalitat progressista i el pes social de la dona que facilita l’equiparació de sexes, a penes es va donar el sufragisme.

Països de l’Est (Alemanya, Àustria, Polònia): Després de la 1ª Guerra Mundial, sorgiren reformes molt progressistes, el vot femení es donà previ al sufragisme.

Rússia: Després de la Revolució Bolxevic quedaren trastocats els fonaments tradicionals i prompte sorgí el sufragisme.

Iugoslàvia, Grècia i Bulgària: El pes de la tradició era molt fort i no va haver sufragisme ni reformes sobre la situació de la dona.

Països occidentals (França, Anglaterra, Holanda): Moviment sufragista fort i avançat. Aconseguiren les reformes i el vot.

Espanya, Itàlia, Portugal: La seua forta tradició catòlica retardà molt el moviment sufragista i aparegué molt tard, afavorit per una forta batalla femenina o pel reformisme dels seus governants.

 

MARGARITA NELKEN

(Madrid 1896-Mèxic)

Escriptora i política espanyola (PSOE). Una de les representants de l’incipient moviment feminista en els anys 30. Resultà elegida tres vegades com a diputada (1931,1933 i 1936). És l’única dona que va aconseguir tres actes parlamentàries. Era contrària a atorgar el vot a la dona, postura compartida també per Victòria Kent, perquè pensava que li faltava maduresa per emetre’l i estava molt influenciada pel “confessor” i la dreta.

 

VICTORIA KENT (Màlaga 1898-Washington 1987)

Advocada i política. Afiliada al Partit Radical Socialista fou elegida en 1931 diputada de les Corts per Madrid i en 1936 fou elegida per Madrid per Esquerra Republicana. Va ser Directora General de Presons designada pel President de la República, Alcalá-Zamora. No era partidària d’atorgar de forma immediata el vot a les dones perquè pensava que no tenien la suficient preparació política i social per a votar responsablement i que el seu vot estaria molt influenciat per l’església, perjudicant així als partits d’esquerres.

CLARA CAMPOAMOR

(Madrid 1888-Lausana 1972)

Política republicana, lliberal de dretes, defensora de la dona i principal impulsora del sufragi universal en Espanya aconseguit en 1931.

DOLORES IBARRURI

“La pasionaria”

(Biscaia 1895-Madrid 1989)Destacà com dirigent política en la II República i en la Guerra Civil. Històrica dirigent del Partit Comunista d’Espanya. A la seua lluita política va unir la lluita pels drets de les dones per a demostrar que les dones, foren de la condició que foren, eren lliures per triar el seu destí.

 

 

Maria Moliner

(Saragossa 1900-Madrid 1981)

Bibliotecària i lexicògrafa. Encarregada de Missions Pedagògiques, directora de la Biblioteca de la Universitat de València i creadora d’un Diccionari.

Federica Montseny

(Madrid 1905-Tolosa 1994)

Política i sindicalista anarquista espanyola. Fou ministra de Sanitat i Assistència Social en la Segona República espanyola. Va ser la primera dona en ocupar un càrrec ministerial a l’Europa Occidental.

Matilde de la Torre

(Cantàbria 1884-Mèxic 1946)

Escriptora i política socialista, diputada del PSOE en 1933 i 1936. Va fundar l’Acadèmia Torre en la qual començà a utilitzar els principis de la Institució Lliure d’Ensenyament basada en l’educació integral

“Los orígenes del feminismo histórico”. NASH, Mary y Tavera, Susanna: Experiencias desiguales. Conflictos sociales y respuestas colectivas (siglo XIX). Madrid, 1995. Ed., síntesis, p. 58

“El voto femenino en España”.

“La segunda República Española y el Valor de las Mujeres”. Mª José Castellano Fuentes. Archipélagonoticias.com

“Las mujeres en la segunda república española”.

“Mujeres de España: De la República al Franquismo”.

“La mujer trabajadora en la Segunda República Española”. Juana Cobo, Mayo 1997. (Marxismo Hoy, nº3).

“República y primer franquismo : la mujer española entre el esplendor y la miseria, 1930-1950”. José Manuel Díez Fuentes (Universidad de Alicante).

Mar Muñoz i Àlex Andrés. Versió del poema de Vicent Andrés Estellés : “La dona que ven coses, a la nit, a la porta”. (Fer click damunt del quadrat negre.)