Ressenya:

Marina Espasa. La dona que es va perdre. Barcelona: Empúries,

2012.

Novel.la de fantasia una mica subtil entrant a la ciència ficció. Faula contemporània que

aconsegueix fer-nos dubtar de tot. Dubte entre la realitat i la ficció. El lapsus de la ment

que ens sorprèn, la desconnexió mental que pot fer que ens quedem en un temps, el

subconscient no vol venir a la realitat. Creu que ha viscut una altre vida.

El món dels extraterrestres del subsòl podria tenir un paral·lelisme amb l`obre de Sanchez

Piñol, Pandora al Congo, on es construeix l’ amor, tema clau també d’ aquesta obra.

Trets destacables son : la importància de l’ ombra, l’ anar i venir del temps, la figura de

l’ àvia, el corb com a lloctinent, el topògraf, com a representació del bé, home de bona fe,

honest, intel·ligent.

A la novel·la trobem una ciutat i uns personatges que tenen sota seu un món paral·lel on

enlloc de persones hi ha talps pretenent ocupar el món dels humans. Per fer-ho caldrà

cartografiar el món on habiten les persones i en definitiva conèixer l’ enemic. Aquest

enemic , els humans, són imprevisibles.

Alícia fidel al seu nom, és una persona fantasiosa que en lloc de fer-se petita o grossa com

el personatge de Lewis Carroll viatja en el temps i busseja canviant d’identitat. Es va perdre

dins els seus somnis? Va perdre un amor impossible ? Va perdre la memòria?

Crec que aquesta obra traspua qualitat lingüística, sorprenent-nos gratament, encara que

d’ entrada no t’ esperes tant surrealisme.

Crec que pot interessar a un públic jove , però també a lectors que gaudeixin i es deixin

portar per la fantasia. .

La novel·la està ambientada en una ciutat centreeuropea, sense especificar quina. L’autora

influenciada potser per Sandor Marai per com analitza els personatges complicats , sense

dir les coses van evolucionant. Amb tres personatges centrals i alguns secundaris que

justifiquen els protagonistes.Aquests tres personatges tenen nom la resta s’ anomenen

Ressenya:

Mónica Batet. No et miris el riu. Barcelona: Meteora, 2012.

segons la relació que tenen amb els principals. El personatge amb més pes és l’ indexador

una persona apassionat del riu. Crec que la’ autora volia fer una relació amb el riu positiva

allunyant-se del drama, encara que va veient com en tocar el tema dels ofegats la

perspectiva no podia ser del tot positiva. El personatge de la Martina Terr viu una tragèdia

vital relacionada amb el riu i no pot evitar seguir el seu destí.

Tret destacable és la influència del paisatge entorn el riu, aquest riu que irradia una gran

fascinació, el pont, l’ aigua , l’atracció.

En algun moment la lectura et pot angoixar com sí també ens ofegués. Es una obra

inquietant, innovadora, plena de matisos i creativa. El lector va descobrint el perquè dels

suïcidis. Són les decisions que els personatges prenen que els apropen o allunyen

relacionat tot amb la soledat.

Crec que l’ autora ha escrit el que realment volia d’una manera original i diferent, sense

preocupar-se massa de tendències o modes.

Recomanable a qualsevol tipus de lector , la novel·la no és de por ni de trama negra però hi

ha suïcidis, enigmes, incerteses, assassinats i mentides

Montserrat Pastor i Pujadó .