COM S EL CARNAVAL

Pel Carnaval tota la gent es disfressa, perqu arriba el Carnestoltes. El dijous llarder comena el carnaval i es celebra la rueta, que es quan surten a fer una volta els collegis. Durant el cap de setmana, el dissabte s el dia del Carnestoltes, en el qual es celebra la rua, on surten petits i grans.Abans la gent,durant el Carnaval ,feia guerres de taronges , tomtigues etc... El dilluns es celebraven balls a les places dels pobles. La gent sen donava compte que ja no els hi agradava el que feia el rei i estava condemnat a mort. El dimecres segent es diu dimecres de Cendra. s el dia en que acaba el carnaval i comena el primer dia de la Quaresma.Orgens del CarnavalFa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus dus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, per al final havia de morir.Al llarg de la histria, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat aix, sempre han seguit existint grcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situaci ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa ms popular, alegre i participativa de l'any.

El mn cap avall

La festa del Carnaval s la festa del mn al revs. Es tria un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes. Tot el mn es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval s un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser. Arnau Galms, Tomeu Nadal i