La filosofia cristianaLa filosofia cristiana

La filosofia grega havia centrat la seva reflexiLa filosofia grega havia centrat la seva reflexi entorn de la entorn de la determinacideterminaci de l'objecte.de l'objecte.

La filosofia medieval centrarLa filosofia medieval centrar el seu interel seu inters en Ds en Du.u.

La filosofia helLa filosofia hellenlenstica havia donat una orientacistica havia donat una orientaci prprctica al ctica al saber. Al dirigeix cap a la felicitat de l'home.saber. Al dirigeix cap a la felicitat de l'home.

L'expansiL'expansi del cristianisme anirdel cristianisme anir provocant l'apariciprovocant l'aparici d'altres d'altres models de felicitat o "salvacimodels de felicitat o "salvaci individual", que competiran amb els individual", que competiran amb els models filosfics.models filosfics.

GuillermoGuillermode de OckamOckam

(1285(1285--1349)(?)1349)(?)

Sant Sant TomToms s

ddAquinoAquino(1225(1225--1274)1274)

Sant AgustSant Agustde de HipnaHipna(354 (354 -- 430)430)

Sant Jeroni Sant Jeroni (( 420)420)

Sant Sant AmbrsAmbrs de de

MilMil ((397)397)

Sant Sant Gregori Gregori

NazianzNazianz(( 389)389)

OrOrgens (gens (254)254)

Sant Sant Clement Clement

d'Alexandrid'Alexandriaa ((

ant.215)ant.215)

Sant JustSant Justmmrtir (rtir (

168)168)

Sant Sant Climent de Climent de Roma (Roma (

97)97)

-- Inicial hostilitat cap a la filosofia (alguns dels primers pareInicial hostilitat cap a la filosofia (alguns dels primers pares s apologistasapologistas cristians)cristians)-- Els continuadors trobaran en la filosofia, un instrument Els continuadors trobaran en la filosofia, un instrument til, til, per combatre altres religions i per intentar comprendre els per combatre altres religions i per intentar comprendre els misteris revelats (Sant misteris revelats (Sant AgustAgustnn). La fe, que subministra les ). La fe, que subministra les creences a les quals no es pot renunciar, tractarcreences a les quals no es pot renunciar, tractar d'entrar en d'entrar en didileg amb la raleg amb la ra..-- La inicial submissiLa inicial submissi de la rade la ra exigida per la fe, deixarexigida per la fe, deixar pas pas a una major autonomia en Sant Toma una major autonomia en Sant Toms s d'Aquinod'Aquino..-- La crisi de l'EscolLa crisi de l'Escolstica (stica (OckamOckam), reclama la independ), reclama la independncia ncia de la rade la ra. aix. aix s'iniciars'iniciar la filosofia moderna.la filosofia moderna.

La filosofia cristianaLa filosofia cristiana

El terme de filosofia cristiana ha El terme de filosofia cristiana ha plantejat molts problemes al llarg de la plantejat molts problemes al llarg de la histria del pensament. histria del pensament.

Modernament ha estat objecte de Modernament ha estat objecte de diverses interpretacions. diverses interpretacions.

Uns que neguen rotundament que Uns que neguen rotundament que tingui alguna validesa.tingui alguna validesa.

Uns altres que declaren que Uns altres que declaren que s l's l'nica nica forma possible de fer genuforma possible de fer genuna filosofia na filosofia

Llocs on es va desenvolupar la filosofia cristianaLlocs on es va desenvolupar la filosofia cristiana

Pares apostlicsPares apostlics

Es diuen pares Es diuen pares apostlics als autors del apostlics als autors del cristianisme primitiu cristianisme primitiu que, segons la tradicique, segons la tradici, , van tenir algun contacte van tenir algun contacte amb un o mamb un o ms dels s dels apstols de Jesapstols de Jess de s de NatzaretNatzaret. .

0

10 E

O

Sant Climent de Sant Climent de Roma (Roma ( 97)97)

Pares Apologistes Pares Apologistes (segle II)(segle II)

Sant JustSant Just mmrtir rtir (( 168)168)

Van defensar al Cristianisme Van defensar al Cristianisme dels atacs pagans. dels atacs pagans.

El seu primordial interEl seu primordial inters no s no era la filosofia.era la filosofia.

Argumenten racionalment, Argumenten racionalment, fent servir elements fent servir elements filosfics, per defensar la fe.filosfics, per defensar la fe.

Els fundadors de la Els fundadors de la

filosofia cristianafilosofia cristiana

Sant Clement Sant Clement d'Alexandriad'Alexandria ((ant.215) ant.215)

OrOrgens (gens ( 254) 254)

Sant Climent (Sant Climent ( ant. 215)ant. 215)

OrOrgens (gens ( 254)254)

Fan els primers intents d'exposiciFan els primers intents d'exposicisistemsistemtica del pensament cristitica del pensament cristi en termes en termes filosfics. filosfics.

Van reivindicar el cristianisme com Van reivindicar el cristianisme com l'expressil'expressi mms perfecta del pensament s perfecta del pensament filosfic. filosfic.

Va tenir com a finalitat: ilVa tenir com a finalitat: illustrar i formar als lustrar i formar als cristians i atreure als gentils a la fe cristianacristians i atreure als gentils a la fe cristiana

Pares de l'EsglPares de l'Esglsia o sia o

PatrPatrstica stica (segles II i (segles II i IVIV))

Amb l'excepciAmb l'excepci de Sant Agustde Sant Agust de de HiponaHipona (354(354430), no van crear un 430), no van crear un sistema filosfic complet.sistema filosfic complet.

El pensament agustiniEl pensament agustini dominardominartota la filosofia medieval fins al segle tota la filosofia medieval fins al segle XIIIXIII, en qu, en qu sorgirsorgir TomTomss d'Aquinod'Aquino

Pares de l'EsglPares de l'Esglsiasia

Sant Gregori Sant Gregori NazianzNazianz (( 389)389) Sant Sant AmbrsAmbrs de Milde Mil (( 397)397)

Pares de l'EsglPares de l'Esglsiasia

Sant Jeroni (Sant Jeroni ( 420)420) Sant AgustSant Agust de de HipnaHipna (354 (354 -- 430)430)

Les arts liberals de les escoles medievalsLes arts liberals de les escoles medievals

Cristianisme i platonisme Cristianisme i platonisme

en Agusten Agust de de HiponaHipona

L'obra de Sant AgustL'obra de Sant Agust ddHiponaHipona suposa la suposa la primera gran sprimera gran sntesi entre el cristianisme i la ntesi entre el cristianisme i la filosofia platnica. filosofia platnica.

Encara que inspirat per la fe, que es confon Encara que inspirat per la fe, que es confon amb la raamb la ra, el pensament de Sant , el pensament de Sant AgustAgustnndominardominar el panorama filosfic cristiel panorama filosfic cristi fins a fins a l'aparicil'aparici de la filosofia tomista.de la filosofia tomista.

Ha influHa influt considerable en la totalitat de t considerable en la totalitat de pensadors cristians.pensadors cristians.

San Anselm de San Anselm de CanterburyCanterbury(1033(1033--1109)1109)

Va ser un dels filsofs mVa ser un dels filsofs ms rellevants de la tradicis rellevants de la tradiciagustiniana. agustiniana.

Les seves preocupacions fonamentals eren de tipus Les seves preocupacions fonamentals eren de tipus religireligis i espiritual. s i espiritual.

Concep la filosofia com una ajuda per comprendre la Concep la filosofia com una ajuda per comprendre la fe: hi ha una sola veritat, la revelada per Dfe: hi ha una sola veritat, la revelada per Du, que u, que s s objecte de fe.objecte de fe.

Per la raPer la ra pot afegir comprensipot afegir comprensi a la fe i, aixa la fe i, aix, , reforreforarar--la.la.

L'expressiL'expressi "credo, ut "credo, ut intelligamintelligam" resumeix la seva " resumeix la seva actitud: la raactitud: la ra sola no tsola no t autonomia ni capacitat per autonomia ni capacitat per aconseguir la veritat per si mateixa, per resulta aconseguir la veritat per si mateixa, per resulta til til per esclarir la creenper esclarir la creena. a.

La raLa ra queda situada en una relaciqueda situada en una relaci d'estricta d'estricta dependdependncia pel que fa a la fe.ncia pel que fa a la fe.

Cristianisme i aristotelismeCristianisme i aristotelisme

TomToms s ddAquinoAquino (1225(1225--1274)1274) L'obra de L'obra de StoSto. Tom. Toms s d'Aquinod'Aquino s s

el resultat de la sel resultat de la sntesi de la ntesi de la filosofia aristotfilosofia aristotlica amb la tradicilica amb la tradicifilosfica i teolgica del filosfica i teolgica del cristianisme.cristianisme.

Representa el moment cim de Representa el moment cim de l'Escoll'Escolstica cristiana.stica cristiana.

Va sorgir en l'entorn polVa sorgir en l'entorn polmic del mic del averroisme llataverroisme llat..

S'anirS'anir imposant fins a ser imposant fins a ser acceptada com la filosofia cristiana acceptada com la filosofia cristiana per excelper excelllncia. ncia.

GuillermoGuillermo de de OckamOckam (1285(1285--1349)(?)1349)(?)

RelaciRelaci entre la raentre la ra i la fe: radical distincii la fe: radical distinci i i independindependncia.ncia.

La raLa ra no estno est ja al servei de la fe, ni la fe ja al servei de la fe, ni la fe necessita de la ranecessita de la ra per esclarir els seus per esclarir els seus propis dictats.propis dictats.

La fe depLa fe depn estrictament de la revelacin estrictament de la revelaci, per , per la qual cosa la rala qual cosa la ra no tno t gens que dir, no tgens que dir, no tgens que afegir ni llevar, gens que aclarir a la gens que afegir ni llevar, gens que aclarir a la paraula divina.paraula divina.

La raLa ra, per la seva banda, sent una facultat , per la seva banda, sent una facultat atorgada per Datorgada per Du a l'home, per ordenaru a l'home, per ordenar--se se en aquest men aquest mn, no tn, no t gens que prendre de la gens que prendre de la fe: ha de recfe: ha de recrrer a les altres facultats rrer a les altres facultats naturals. naturals.