La Finestr@ Sant Jordi 2011
44
abril de 2011 Número 33 | ESCOLA SANT PAU ESCOLA SANT PAU LA FINESTR@
-
Upload
roca-rosell -
Category
Documents
-
view
215 -
download
1
description
Revista digital de l'Escola Sant Pau
Transcript of La Finestr@ Sant Jordi 2011
abril de 2011
Número 33 | ESCOLA SANT PAU
ESCOLA SANT PAU LA FINESTR@
Editorial
Tornem-hi!
Amb el desig d’informar-vos de tot el que passa a l’escola, de mantenir oberta
una FINESTR@ a totes les vostres llars, ja teniu les vostres pantalles la
nostra revista d’abril.
Enguany, capricis del calendari, la Diada de Sant Jordi coincideix amb la Setmana Santa i no serà possible lluïr pels carrers de la vila
els treballs fets per l’alumnat.
La nostra finestra intentarà, doncs, fer-vos-els a mans digitalment amb el desig
que durant la diada sigueu capaços d’escollir “el vostre llibre” ja que estem
segurs que n´hi ha un per a tothom.
Tornem a insistir-vos que la continuïtat de la FINESTR@ només serà possible
amb la vostra col.laboració, només serà realitat si, junts, som capaços de fer-la
de tothom, si ens feu arribar suggeriments i recomanacions, si ens faciliteu
articles …
Podeu col.laborar des de:
la bústia de l´escola
el correu electrònic ([email protected])
LA FINESTRA
3
Sant Jordi, màrtir d'una llegenda
Les versions sobre la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac són molt nombroses, es poden distingir però tres tipus: les antigues, les romàntiques i les modernes.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre
ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de
tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la
destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la
bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que
tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
LA FINESTRA
4
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota
daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de
passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc
del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Text del Costumari Català de Joan Amades.
LA FINESTRA
5
Llegenda i tradició La llegenda de Sant Jordi i el drac
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, va negar-se a perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ser martiritzat i decapitat. De seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de 'Llegenda àuria' i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.
La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.
Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal o Grècia.
LA FINESTRA
6
Espai d’Història
Can Villar de Grau
La masia de Can Villar de Grau es
troba situada al cantó de ponent de
la població i a primera línia de
mar.
Probablement, era un punt de
parada obligada per a molts
viatgers que, en arribar a Sant Pol,
no podien creuar la riera a causa
de les rierades que es succeïen
amb freqüència.
És una masia amb teulada a dues
aigües i orientada a llevant.
A la façana, amb portal de mig punt
dovellat amb grans carreus ,
retallat en rectangle amb
posterioritat, conserva una
finestra gòtica d'arc conopial, amb
traceria calada i dos caps esculpits
d'home i dona a les mènsules.
LA FINESTRA
7
A l’esquerra del portal, en molt mal
estat, hi ha un rellotge de sol.
L’estructura interior, ens mostra
una planta molt irregular fruit de
les múltiples modificacions que ha
sofert al llarg de la seva història.
Fins a principis del segle XX existí
una frase popular a Sant Pol que
deia:
“Ets més valent que en Villar
de Grau”
LA FINESTRA
8
Espai dels pares i mares
Segurs ! Per tal de fer efectiu l’accés segur a l’escola, us demanem
Utilitzeu, de forma prioritària, l’aparcament del poliesportiu Es troba a poca distància del centre i permet l’accés segur des del nou pas
de vianants habilitat en el pont (en el qual es sol.licitarà la col.locació de
mesures complementàries de seguretat – llum, semàfor, vamps ...)
Resta prohibit i es sancionable l’estacionament o parada al capdamunt de la rampa.Les maniobres de sortida col·lapsen la carretera i dificulten la visió dels conductors.
En cas que utilitzeu l’aparcament de l´Hort de la Sole, extremeu les precaucions i eviteu les maniobres marxa enrere ja que és un lloc habitual de pas de molts infants.
La rampa d´accés de l´autocar no és el lloc adequat per anar amb patinets, bicicletes ... Recordeu la necessitat, per a evitar accidents, de fer ús del casc i les corresponents proteccions.
Només amb la col.laboració de tothom
Garantirem la seguretat dels vostres fills/es
Promourem hàbits saludables com caminar.
Pacificarem la circulació als voltants del centre.
Aconseguirem un Sant Pol més segur
Comptem amb tu!
LA FINESTRA
9
Espai dels jocs i passsatemps
Els nois I les noies de cinquè ens fan arribar una bona colla de
problemes visuals. T’hi atreveixes?
LA FINESTRA
10
LA FINESTRA
11
LA FINESTRA
12
LA FINESTRA
13
Passar-ho bé!
Us recomanem …
Las barbaridades de Bárbara
Autora: Rosa Montero
Editorial: Alfaguara
Este libro es el primero de la serie que protagoniza Bárbara, una niña de hoy, simpática y despierta, que vive aventuras desternillantes. Este genial personaje encontrará motivos para hacernos reír... y pensar.
¿POR QUÈ LO RECOMENDAMOS? Lo recomendamos,
porque es una historia muy divertida. Es ideal para las personas a las que les guste el humor, reírse estrepitosamente durante la lectura y los capítulos cortos.
6è de Primària
Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué
La col·lecció es compon majoritàriament d'objectes relacionats amb la ciència i la tècnica, especialment vinculats a la fabricació de gèneres de punt i d'objectes artístics. També hi ha elements d'arts decoratives i materials arqueològics, fruit de les excavacions a la vil·la romana del municipi. Actualment supera els quinze mil objectes. Escoles Pies, 36 08370 Calella 93 769 51 02
Gaudeix amb tota seguretat fent el mico
L’activitat consisteix bàsicament en recorreguts en alçada, de
dificultat progressiva però a l’abast de tots els participants.
L’activitat és a l’aire lliure i amb total contacte amb la natura.
Disposen de 6 circuits per a nens a partir de 3 anys i adults de
totes les edats. Can Jalpí. Arenys de Munt
Una passejada per les quatre torres de defensa contra la
pirateria (Sant Pau, Sant Jaume, Torre Martina i Torre de la
Murtra o del Molí)
LA FINESTRA
14
Espai d’escriptura
LA FINESTRA
15
LA FINESTRA
16
TEXTO ARGUMENTATIVO SOBRE EL CINE EN NUESTRO
TIEMPO DE OCIO
Ir al cine, creemos que es una actividad muy lúdica e interesante que tiene muchas ventajas,
pero, como todo, también hay inconvenientes.
Divertido, porque la película la puedes ver con muchos amigos; interesante, porque siempre
aprendes alguna cosa; diferente, porque se ve en una pantalla grande y hay actualidad, pues
las películas siempre son nuevas y la publicidad también.
Pero, al mismo tiempo, tiene algunos inconvenientes, como por ejemplo, que hay gente que
puede molestar a lo largo de la película, que tienes que pagar entrada y que a veces es
bastante caro, también es posible que las cabezas de los demás te tapen la pantalla y no
puedas ver la película con claridad.
La conclusión que podemos sacar es que ir al cine tiene ventajas e inconvenientes pero estos,
no superan las ventajas, por tanto, recomendamos disfrutar del cine en el tiempo de ocio .
6º de Primaria
LA FINESTRA
17
LA FINESTRA
18
LA FINESTRA
19
LA FINESTRA
20
LA FINESTRA
21
LA FINESTRA
22
LA FINESTRA
23
Primer de Primària
LA FINESTRA
24
LA FINESTRA
25
Setmana de la Ciència a Cicle Mitjà
LA FINESTRA
26
LA FINESTRA
27
LA FINESTRA
28
Comics de cinquè
Apadrinament lector entre 2n i 5è
LA FINESTRA
29
i entre 6è i 3r
LA FINESTRA
30
LA FINESTRA
31
Els cuiners i cuineres de P3 ens han fet arribar la seva recepta de …
PINXOS DE FRUITA
INGREDIENTS:
FRUITA VARIADA: PLÀTAN, MADUIXES I POMA. XOCOLATA DESFETA
PINXO ( PAL DE FUSTA LLARG )
ELABORACIÓ:
1.- RENTAR LA FRUITA, PELAR-LA I TALLAR-LA A DAUS O RODANXES.
2.- POSAR-LA EN PINXOS DE FUSTA, INTERCALANT-LA PERQUÈ TINGUI DIFERENTS COLORS.
3.- POSAR ELS PINXOS AL PLAT INDIVIDUAL I SUCAR
LA FRUITA A LA XOCOLATA DESFETA.
LA FINESTRA
32
Espai dels artistes
LA FINESTRA
33
LA FINESTRA
34
LA FINESTRA
35
LA FINESTRA
36
Espai de notícies
Ha passat!
Hem menjat fruita totes les setmanes.
Ens ha visitat la Vella Quaresma
Hem celebrat el dia d’Itàlia
A Cicle Mitjà hem celebrat la
“Setmana de la Ciència”
LA FINESTRA
38
LA FINESTRA
39
A Cicle Superior hem començat
l’activitat “ARTPILLERES”
A Cicle Inicial coneixem el sistema
decimal.
La Vella Quaresma ens ha visitat a
Educació Infantil i Cicle Inicial.
A Cicle Inicial hem treballat l’hort
Hem fet presentacions, escrits, treballs
LA FINESTRA
40
Espai verd
Taïca: Un espai de reflexió i creació
Durant el mes de març vàrem tenir l’oportunitat de presentar l’activitat
al Primer Fòrum de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya
(XESC)
Objectius de l’activitat
- Expressar-se en llibertat a través de les diferents possibilitats que ens ofereix el cos, els elements de l’entorn proper i els elements plàstics.
- Ser capaç de dur a terme amb l’ajut si cal, dels altres i de l’adult, petits projectes personals o de grup.
- Fomentar l’autonomia.
- Potenciar la creativitat a través de materials quotidians i plàstics.
- Incentivar el reciclatge i la reutilització.
- Valorar la creació d’un ambient de llibertat pactada, calma, diàleg i respecte per les aportacions i produccions pròpies i dels altres.
Tipus d’activitat
- A TAICA hi ha tres tipus d’activitats diferenciades que segueixen la següent seqüència: Acolliment: Activitat inicial corporal
Projecte: Activitat de creació
Recapitul·lació i recollida: posada en comú i valoració
LA FINESTRA
41
Espai d’entrevista
Hem parlat amb …
ESTHER PUJOL I SERRA
1-Qui de la teva família era pescador?
Tots, el besavi, l’avi i el pare. De l’altra banda eren pescadors però no tenien
barca pròpia.
2-Amb qui anaves a pescar?
Anava a pescar quan volia, no era la meva feina, hi anava amb el meu pare.
3-Què t’atreia del món de la pesca?
Tot era bonic, sobretot el mar, i encara ho segueix sent.
4-Amb quina barca anaves?
Abans els pescadors tenien tres barques, la de passeig, la de pescar i una
altra. Jo anava amb les tres.
5-Com es deien?
La de pescar i la que era més grossa era l’ Ester i les altres es deien Jaume i
Pepeta.
6-Quin tipus de pesca feien?
Arrossegament, potera (fan servir una sèpia femella perquè s’hi enganxin els
mascles i així successivament), canyissat, malles grosses, sardinals, xarxes,
sonsaires, nanses, teranyina que és el mateix que encerclament (dues barques
amb llum que atrauen els peixos i quan els peixos venien els agafaven amb les
xarxes, és com una trampa).
7-Com ha canviat la pesca a Sant Pol?
Ara totes les barques són a Arenys. Quan van fer el port se’n van adonar que
allà era més còmode que aquí, a Sant Pol era perillós.Abans fins i tot havíem
trobat algun dofí i per la quaresma passaven balenes, ara ja no se’n veuen.
8-A quina hora s’aixecaven per anar pescar?
LA FINESTRA
42
A les cinc del matí passava el sereno, amb el fanal, el gos i el bastó, i avisava
del temps que feia i si podien sortir a pescar els patrons s’aixecaven.
9-Què en feieu dels peixos que pescaveu?
Una part la veníem al carrer a Sant Pol.
10-Amb quants anys vas començar a anar a pescar?
Vaig anar amb barca des de molt petita amb la meva germana.
11-Què t’ agradava més remandar o sortir a pescar?
Sortir a pescar era una diversió i remendar era la meva feina, són coses
diferents.
12-Quins estris feies servir per remandar?
Un ganivet i unes agulles pel fil (el ganivet es gastava molt ràpid).
13-Quin és el peix que t’ agrada més?
El lluç, els rogers a la brasa i el peix petit.
14-Per què et coneixen com l’ Esther de Cal Negre?
A casa tots erem rossos i en el meu besavi li deien el negre per fer-li una
gracieta, d’ aquí em ve el nom.
15-Alguna curiositat per explicar?
Una vegada a l’ arrossegament vam agafar un peix martell molt gros (sort que
ja era mort), també vam trobar un tros d’un home italià mort.
16-Quina és la sensació d’ anar en una barca?
Molt maca perquè quan varaves la barca feia “zuuuu!”,era una sensació molt
estranya però maca. Tot i que em marejava.
LA FINESTRA
43
I amb el pescador
Rafael Simon
-Quants anys fa que et dediques a la pesca ?
Fa 62 anys
-Quantes barques has tingut ?
7 barques
-Quin tipus de pesca feies?
Palangre i sonso
-Pescar és cosa de família?
Sí
-Sempre t’has dedicat a pescar o a una altra cosa?
Sempre a pescar
-Que fèieu amb el peix que agafàveu?
El veníem a la subhasta i també ens en quedàvem per menjar
-Quantes persones treballaven a la barca?
2 persones
-On amarràveu la barca?
A la platja de Sant Pol i després a Arenys
-Pescàveu tot el dia?
No
LA FINESTRA
44
-Quines diferéncies hi ha entre la pesca d’abans i la d’ara?
Que ara s’ha tornat molt moderna
-Quina pesca t’agrada més, la d’ara o la d’abans? Per què?
La d’abans, perquè ho feies a mà i ara tot es fa amb màquines
-A quina hora t’aixecaves quan anaves a pescar?
A les 6 del matí
-Quin tipus de pesca t’agrada més? Per què?
Palangre perquè és mes bonic i s’agafaven peixos diferents.
Trobat a les Golfes 6è
