La flor

Reproducció de les plantes.

LA FLOR

Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestal,i altres fonts que es van anomenant.

Editat per Diana Romero Morales

Aclariments (Viquipèdia):Gimnospermes i Angiospermes

– Gimnospermes: (Gymnospermae) grup de plantes amb llavor (espermatòfits). "llavor nua": les llavors no estan protegides pel fruit, queden lliures en una pinya o estructures semblants.

Després de la fertilització (normalment anemòfila), es forma un embrió que (amb altres cèl·lules ovulars) acaben transformant-se en una llavor (esporòfit).Havia estat considerat un grup taxonòmic, però les anàlisis genètiques han demostrat que era un grup parafilètic amb les angiospermes.

– Angiospermes: (Angyospermae) o magnoliofitins, plantes amb florflor; plantes que constitueixen la forma de vida vegetal dominant.

Pseudofruit de Pinus sylvestris.

Magnolia grandiflora.

REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES

MORFOLOGIA DELS ÓRGANS SEXUALS DE LES GIMNOSPERMES

Les gimnospermes no tenen la típica flor que veurem en les angiospermes.

Les estructures a l'interior de les quals es desenvoluparà el gametòfit (on es produiran les cèl·lules reproductores) s'agrupen generalment al voltant d'un eix i aleshores s'anomenen cons o estròbils.

Pinus halepensis,cons masculins



• Cons masculins o cons pol·linífers o microstròbils: conjunt de microsporofil·les (contenidors de sacs pol·línics) disposats helicoïdalment al voltant d'un eix



• Cons masculins o cons pol·linífers o microstròbils: conjunt de microsporofil·les (contenidor de sacs pol·línics) disposats helicoïdalment al voltant d'un eix


Juniperus oxycedrus,cons masculins

Juniperus oxycedrus, cons masculins


• Cons femenins o cons seminífers o megastròbils: conjunt de megasporofil·les disposats helicoïdalment al voltant d'un eix -de vegades sols hi ha un megasporofil·le (ex.: teix, trompera, ginkgo).



• Estròbil: con femení madurat, quan les esquames s'han lignificat (ex., pins, avets).


Pinus halepensis,cons femenins.

Pseudotsuga menziesii, cons femenins


• Estròbil: con femení madurat, quan les esquames s'han lignificat (ex., pins, avets).


Abies alba,cons femenins.

Abies alba


• Gàlbul: con femení que quan madura és arrodonit, carnós i indehiscent (ex.: ginebres i savines).





Ginkgo biloba, gàlbuls

Juniperus oxycedrus, gàlbuls




Taxus baccata, gàlbuls

Taxus baccata, gàlbuls


CICLE VITAL DEL PI

A partir del desenvolupament de la llavor es forma l'esporòfit o pi adult.

Quan madura es formen els cons en llocs diferents d'una mateixa planta.

Una característica de les espècies del gènere Pinus és que els cons masculins es troben agrupats.

botanica.cnba.uba.ar



CICLE VITAL DEL PI

Les llavors de Pinus triguen dos o tres anys a madurar, ja que la fecundació es produeix al cap d'un any de l'arribada del gra de pol·len; i el procés de desenvolupament del zigot fins assolir l'estadi de llavor madura triga d'un a dos anys, segons les espècies.

botanica.cnba.uba.ar



Pol·linització

La disseminació dels grans de pol·len en quasi la totalitat de les gimnospermes es duu a terme per mitjà del vent (anemocòria). No obstant això, alguns grups relativament evolucionats de gimnospermes (ex., Welwitschia) ja presenten pol·linització per mitjà d'insectes.

La seva llavorllavor consta de:

• Embrió: prové del desenvolupament de l'ovocèl·lula fecundada. És diploide (2n) i donarà lloc a l'esporòfit. Conté els cotilèdons en nombre variable (de dos a més de vint segons les espècies).

• Endosperma: És haploide (n) i proporciona substàncies de reserva a l'embrió.

• Cobertes seminals: contenen al seu interior l'embrió i l'endosperma. De vegades poden esdevenir carnoses (ex., Ginkgo) o desenvolupar un aril (ex., Taxus).


LA FLOR

• És un brot terminal o lateral i de creixement limitat que serveix d'assentament a les estructures implicades en la reproducció sexual de la planta.

• Aquestes estructures, tant estèrils com fèrtils, neixen directament d'un receptacle o tàlem i formen diverses rosetes, cadascuna de les quals representa un verticil floral.

• Aquests verticils, del més extern al més intern, són:

Calze

Corol·la

Androceu

Gineceu


MORFOLOGIA DELS ÓRGANS SEXUALS DE LES ANGIOSPERMES

Periant

Parts fèrtils de la flor

PARTS DE LA FLOR



iescarin.educa.aragon.es

PARTS DE LA FLOR

• TàlemTàlem: receptacle on s’insereixen les diferents parts de la flor.

• PeriantPeriant: conjunt de dos verticils més externs de la flor (calze i corol·la).

– Si la flor presenta els dos verticils: diclamídia.

Quan els dos verticils son morfològicament similars, el seu conjunt s’anomena perigoni i les peces tèpals.

– Si la flor presenta només un verticil diem que és monoclamídia.

– Si la flor manca de periant diem que és aclamídia.



• CalzeCalze: verticil més extern de la flor, peces d'aparença foliar anomenades sèpals, sovint verdosos. Se'ls considera derivats de nomofil·les perquè realitzen igualment la fotosíntesi.

Els sèpals poden adoptar formes petaloides quan els pètals manquen (ex., Helleborus, Anemone, Aconitum).

PARTS DE LA FLOR

• Corol·laCorol·la: segon verticil floral format per una sèrie de fulles modificades anomenades pètals. S'admet que són estams sense esporangis. adaptats a la funció d'atraure els agents pol·linitzadors, raó per la qual mostren colors vistosos i desprenen aromes.

• AndroceuAndroceu: tercer verticil floral format per peces anomenades estams, els quals són equivalents als microsporofil·les i representen la part masculina de la flor.

• GineceuGineceu: verticil floral més intern de la flor, format per fulles carpel·lars (macrosporofil·les) que corresponen a la part femenina de la flor. Sobre aquestes fulles es desenvolupen els primordis seminals o òvuls (megasporangis).



PARTS DE LA FLOR.

CALZECALZE

verticil més extern de la flor format per peces d'aparença foliar anomenades sèpals, sovint de coloració verdosa.

TIPUS DE CALZE

a) Segons la concrescència dels sèpals.

b) Segons la simetria.

c) Segons la persistència a la flor.

• Caduc: es desprèn en marcir-se la flor.

• Fugaç: es desprèn abans que s’obri la corol.la (Papaver)

• Persistent: esta en la flor fins la maduració del fruit (caqui).

• Acrescent: a més de ser persistent, el calze creix mentre dura la maduració del fruit (Datura, Physalis)



PARTS DE LA FLOR.

CALZE: formacions particulars del calze.CALZE: formacions particulars del calze.

• Calicle o epicalze: correspon a un verticil extrafloral de peces foliars (hipsofil·les: funció de protecció) lliures o soldades entre elles i situat per sota del calze (ex., Malva).



• Vil·là: anomenat també plomall o papus, correspon a sèpals modificats en forma de pèls, simples o ramificats o formats per petites làmines escarioses, en forma de corona (ex., Valeriana, Sonchus, Taraxacum).

Plomalls de diferents gèneres de compostes:

a, Urospermum; b, Lactuca;c, Hypochoeris; d, Tolpis; e,

Doronicum; f, Hyoseris; g, Hedypnois; h, Leuzea; i, Helianthus



PARTS DE LA FLOR.

CALZE: formacions particulars del calze.CALZE: formacions particulars del calze.



PARTS DE LA FLOR.

COROL·LA: tipus de pètals.COROL·LA: tipus de pètals.

En els pètals, en general, podem distingir dues parts:• Limbe (làmina eixamplada).• Ungla (part estreta). No sempre és present (ex. Papaver).

Tipus de pètals segons la forma del limbe:

• Enter: sense cap divisió en els marges.

• Escotat: emarginat superficialment a l’extrem superior.• Bífid: emarginat profundament a l’extrem superior.• Laciniat: amb diverses divisions que mostren el pètal molt retallat.



a) La concrescència dels pètals:a) La concrescència dels pètals:

– Corol·la dialipètalaCorol·la dialipètala o o coripètala:coripètala: amb els pètals amb els pètals lliures.lliures.

– Corol·laCorol·la gamopètalagamopètala o o simpètalasimpètala: presenta els pètals : presenta els pètals soldats, encara que només ho soldats, encara que només ho siguin per la base.siguin per la base.

b) El nombre de pètals, corol·la:b) El nombre de pètals, corol·la:– Dímera: amb dos pètals.: amb dos pètals.– Trímera: amb tres pètals.: amb tres pètals.– Tetràmera: amb quatre pètals.: amb quatre pètals.– Pentàmera: amb cinc pètals. : amb cinc pètals.

c) La simetria, corol·la:c) La simetria, corol·la:

– ActinomorfaActinomorfa o o regularregular: amb dos o : amb dos o més eixos de simetria.més eixos de simetria.

– ZigomorfaZigomorfa: amb un sol pla de : amb un sol pla de simetria.simetria.

– AsimètricaAsimètrica: sense cap tipus de : sense cap tipus de simetria.simetria.

Combinant aquestes característiques es Combinant aquestes característiques es poden classificar com:poden classificar com:

1)1) Flors amb la corol·la actinomorfa i Flors amb la corol·la actinomorfa i dialipètala.dialipètala.

2)2) Flors amb la corol·la actinomorfa i Flors amb la corol·la actinomorfa i gamopètala.gamopètala.

3)3) Flors amb la corol·la zigomorfa i Flors amb la corol·la zigomorfa i dialipètala.dialipètala.

4)4) Flors amb la corol·la zigomorfa i Flors amb la corol·la zigomorfa i gamopètala.gamopètala.

PARTS DE LA FLOR.PARTS DE LA FLOR.

COROL·LA: tipus de corol·la.COROL·LA: tipus de corol·la.

Es reconeixen diferents tipus segons:Es reconeixen diferents tipus segons:





1) Flors amb la corol.la actinomorfa i dialipètala.1) Flors amb la corol.la actinomorfa i dialipètala.

– Cruciforme: amb quatre pètals en creu (ex., crucíferes).

– Diantoide: amb cinc pètals amb una ungla llarga (ex., cariofil·làcies).

– Rosàcia: amb cinc pètals amb una ungla curta (ex., rosàcies, cistàcies).

– Papaveràcia: amb quatre pètals disposats en dos verticils. Pètals sense ungla (ex., Papaver).





1) Flors amb la corol·la actinomorfa i dialipètala.1) Flors amb la corol·la actinomorfa i dialipètala.

– Cruciforme: amb quatre pètals en creu (ex., crucíferes).

Corol·la cruciforme de ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides)





1) Flors amb la corol.la actinomorfa i dialipètala.1) Flors amb la corol.la actinomorfa i dialipètala.

– Diantoide: amb cinc pètals amb una ungla llarga (ex., cariofil·làcies).

Corol·la diantoide d'herba sabonera (Saponaria officinalis)






– Rosàcia: amb cinc pètals amb una ungla curta (ex., rosàcies, cistàcies).

Corol·la rosàcia de roser(Rosa canina)






– Papaveràcia: amb quatre pètals disposats en dos verticils. Pètals sense ungla (ex., Papaver).

Corol·la papaveràciea de rosella (Papaver rhoeas)





2) Flors amb la corol·la actinomorfa i gamopètala.2) Flors amb la corol·la actinomorfa i gamopètala.

– Rotàcia: tub curt i limbe patent (ex., Solanum).

– Hipocrateriforme: amb el tub llarg i limbe patent (ex., Primula).

– Embudada o infundibuliforme: tub allargat i limbe cònic (ex., convolvulàcies: Convolvulus, Calystegia; nictaginàcies: Mirabilis).

– Campanulada: en forma de campana (ex., campanulàcies: Campanula).

– Tubulosa: en forma de tub (ex., Nicotiana, Onosma).

– Urceolada: tub en forma d'olla de fang (ex., ericàcies: Arbutus, Erica, Arctostaphylos).






– Rotàcia: tub curt i limbe patent (ex., Solanum).

Corol·la rotàcia de dolçamara (Solanum dulcamara)






– Hipocrateriforme: amb el tub llarg i limbe patent (ex., Primula).

www.jardineria.pro

Primula spp. Primula vulgaris

www.twofrog.com






– Embudada o infundibuliforme: tub allargat i limbe cònic (ex., convolvulàcies: Convolvulus, Calystegia; nictaginàcies: Mirabilis).

Corol·la embudada de corretjola gran (Calystegia sepium)






– Campanulada: en forma de campana (ex., campanulàcies: Campanula).

Corol·la campanulada de Campanula sp.C






– Tubulosa: en forma de tub (ex., Nicotiana, Onosma).

www.naturemuseum.org.cy






– Urceolada: tub en forma d'olla de fang (ex., ericàcies: Arbutus, Erica, Arctostaphylos).

Corol·la urceolada de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi)





3) 3) Flors amb la corol·la zigomorfa i dialipètala.Flors amb la corol·la zigomorfa i dialipètala.

– Papilionàcia: cinc pètals (un de superior i ample, l'estendard; dos de laterals i simètrics, les ales; dos d'inferiors i units lateralment, de manera que forme la carena) (ex., papilionàcies).





3) 3) Flors amb la corol·la zigomorfa i dialipètala.Flors amb la corol·la zigomorfa i dialipètala.

– Papilionàcia: cinc pètals (un de superior i ample, l'estendard; dos de laterals i simètrics, les ales; dos d'inferiors i units lateralment, de manera que forme la carena) (ex., papilionàcies).

Corol·la papilionàcia de ginesta (Spartium junceum)

Corol·la papilionàcia de ruac (Ononis tridentata)





4) 4) Flors amb la corol·la zigomorfa i gamopètala.Flors amb la corol·la zigomorfa i gamopètala.

– Labiada: cinc pètals, dos formen el llavi superior i tres l'inferior (ex., labiades: Salvia, Thymus, Lamium, Phlomis).

– Unilabiada: amb un sol llavi (ex., labiades: Teucrium).

– Gibosa: amb una petita bossa a la part inferior del tub (ex., escrofulariàcies: Antirrhinum).

– Esperonada: amb una prolongació inferior i aguda anomenada esperó (ex., escrofulariàcies: Linaria, ranunculàcies: Delphinium, valerianàcies: Centranthus).

– Ligulada: amb un sol llavi en forma de llengüeta (ex., compostes: Cichorium, Taraxacum, Sonchus, Lactuca).






– Labiada: cinc pètals, dos formen el llavi superior i tres l'inferior (ex., labiades: Salvia, Thymus, Lamium, Phlomis).

Corol·la labiada de salvió blener(Phlomis lychnitis)

Corol·la labiada de tàrrec (Salvia verbenaca)






– Unilabiada: amb un sol llavi (ex., labiades: Teucrium).

Corol·la unilabiada d'angelins (Teucrium pyrenaicum)






– Gibosa: amb una petita bossa a la part inferior del tub (ex., escrofulariàcies: Antirrhinum).






Esperonada: amb una prolongació inferior i aguda anomenada esperó (ex., escrofulariàcies: Linaria, ranunculàcies: Delphinium, valerianàcies: Centranthus).

Corol·la esperonada d'esperó de sembrat(Delphinium peregrinum subsp. gracile)






– Ligulada: amb un sol llavi en forma de llengüeta (ex., compostes: Cichorium, Taraxacum, Sonchus, Lactuca).

Corol·les ligulades, agrupades en capítol, de xicoira gran

(Lactuca perennis)



PARTS DE LA FLOR. PARTS DE LA FLOR. ANDROCEU: Parts i tipus.ANDROCEU: Parts i tipus.

L’androceu constitueix el verticil de la flor portador dels òrgans sexuals masculins. Està constituït per peces anomenades estams.

Filament: estret peduncle que neix del tàlem o d’una altra peça de la flor.

Antera: al capdamunt del filament, constituïda per dues parts o meitats similars anomenades teques. Les dues teques es troben unides per un teixit anomenat connectiu. Dins de cada teca s’hi troben dos sacs pol.línics (els microsporangis).




Podem trobar estams no funcionals, donat que han perdut la capacitat de produir pol·len. Aquestes peces s’anomenen estaminodis i poden esdevenir nectaris o formes petaloides.

Segons la disposició, nombre i llargada dels estams parlem de diferents tipus d’androceu:

a) Segons la simetria.

b) Segons la longitud dels estams.




a) Segons la simetria, androceu:

* regular o actinomorf: amb més de dos plans de simetria. * zigomorf: amb un sol pla de simetria. * asimètric: sense simetria.

b) Segons la longitud dels estams, androceu:

* homodínam: tots els estams són de la mateixa longitud. * heterodínam: els estams són de diferent longitud.

En aquest cas l’androceu pot ser:

o Monodínam: 1 estam més llarg que la resta o Didínam: 2 estams més llargs que la resta (labiades) o Tridínam: 3 estams més llargs o Tetradínam: 4 estams més llargs que la resta (crucíferes)

Androceu tetradínam de

ravenissa blanca

(Diplotaxis erucoides)



PARTS DE LA FLOR. PARTS DE LA FLOR. ANDROCEU: Tipus d'estams.ANDROCEU: Tipus d'estams.

a) Segons la concrescència:

•Lliures.•Soldats pel filament.•Soldats per les anteres però lliures pels filaments: estams singenèsics. •Soldats completament: estams sinfisandres.

b) Segons la disposició a la flor:

* respecte el tub de la corol.la: o Estams inclosos. o Estams exserts. * respecte a les altres peces del periant: o Estams alternipètals o antisèpals. o Estams alternisèpals o antipètals.

c) Segons l'orientació de les anteres:

* Estams introrsos. * Estams extrorsos.





• Lliures: poden néixer sobre el receptacle, sobre el gineceu (estams epígins) o sobre els pètals (estams epipètals o corol.lins)

Estams lliures de trepó(Verbascum sinuatum)

Estams lliures d'harmala(Peganum harmala)





•Soldats pel filament: Si es troben soldats fent un sol feix s’anomenen monadelfs, si s’agrupen en dos feixos, diadelfs (p.e. en les papilionàcies), i si ho fan en més de dos feixos poliadelfs.

Estams soldats monadelfs de malva (Malva sylvestris)

Estams soldats polidelfs d'herba de

Sant Joan (Hypericum perforatum)





•Soldats per les anteres però lliures pels filaments: estams singenèsics.

Estams singenèsics de dolçamara (Solanum dulcamara)





•Soldats completament: estams sinfisandres.





* respecte el tub de la corol.la:• Estams inclosos: quan les anteres queden dins del tub de la corol.la i no son aparents des de l’exterio

• Estams exserts: quan les anteres, i fins i tot els filaments, sobresurten del tub de la corol.la .





* respecte a les altres peces del periant: o Estams alternipètals o antisèpals: quan estan en disposició oposada als sèpals (alterna als pètals).

o Estams alternisèpals o antipètals: quan estan en disposició alterna als sèpals (oposada als pètals)

Estams antisèpals de pitòspor(Pittosporum tobira)

Estams antipètals deLysimachia ephemerum




c) Segons l'orientació de les anteres:

* Estams introrsos: quan les anteres estan dirigides cap a l'interior de la flor. * Estams extrorsos: quan les anteres estan dirigides cap a l'exterior de la flor.



PARTS DE LA FLOR. PARTS DE LA FLOR. ANDROCEU: Tipus d'anteres.ANDROCEU: Tipus d'anteres.

a) Segons el lloc d'inserció de l’antera:

* Sense filament: Quan l’estam manca de filament diem que l’antera és sèssil, inserint-se directament sobre el tàlem o altres peces de la flor.

* Amb filament: Si l’antera s’insereix sobre el filament, ho pot fer per la seva base (antera basifixa) o pel seu dors (antera dorsifixa).

.b) Segons la dehiscència de l’antera:

* Longitudinal: fenedura en sentit de l'eix de la teca. * Transversal: fenedura perpendicular a l'eix. * Apical: si és mitjançant un orifici apical. * Foraminal: si és mitjançant orificis laterals Tipus d'anteres segons la dehiscència:

c, longitudinal; d, transversal; e, apical; f, foraminal.



PARTS DE LA FLOR. PARTS DE LA FLOR. ANDROCEU: Gra de pol·lenANDROCEU: Gra de pol·len

Grans de pol·len: espores masculines,o micròspores.

- Presenten dues capes: una externa (e) que mostra punts de sortida o porus germinatius per al tub pol·línic, i una altre interna (i), constituïda a base de cel·lulosa i pectina que més tard envoltarà el tub pol·línic.

- A l'interior del gra de pol·len: protoplasma i nucli.Aquest nucli es dividirà en dos:* un gros i arrodonit (el nucli vegetatiu (nv))* i un altre petit i allargat (el nucli generatiu (ng) o

reproductor). Aquest, dins del tub pol·línic (tp) en creixement, es dividirà de nou en dos i donarà dos nuclis espermàtics (ne) (gàmetes masculins).

- Produïts en els sacs pol·línics (microsporangis) per les cèl·lules mare del gra de pol·len després de dues divisions (una de les quals és una meiosi).

gra de pol·len (Haplophyllum linifolium)



PARTS DE LA FLOR. PARTS DE LA FLOR. ANDROCEU: Gra de pol·lenANDROCEU: Gra de pol·len

Grans de pol·len: espores masculines,o micròspores.

- Presenten dues capes: una externa que mostra punts de sortida o porus germinatius per al tub pol·línic, i una altre interna, constituïda a base de cel·lulosa i pectina que més tard envoltarà el tub pol·línic.

- A l'interior del gra de pol·len: protoplasma i nucli.Aquest nucli es dividirà en dos:* un gros i arrodonit (el nucli vegetatiu)* i un altre petit i allargat (el nucli generatiu o reproductor). Aquest , dins

del tub pol·línic en creixement, es dividirà de nou en dos i donarà dos nuclis espermàtics (gàmetes masculins).

- Produïts en els sacs pol·línics (microsporangis) per les cèl·lules mare del gra de pol·len després de dues divisions (una de les quals és una meiosi).

gra de pol·len (Haplophyllum linifolium)

La flor

Education

Transcript of La flor