1. LA FOTOGRAFIALa FOTOGRAFIA va significar un gran canvi en les formes de crearimatges, tal vegada comparables amb el que va representar al segle XVla impremta per als textos. La seva invenci i desenvolupamentgeneraren grans canvis en les arts tradicionals, pintura, gravat iescultura, que es despreocuparen dels aspectes de la representaci, percentrar-se en lexploraci de lexpressivitat i lexperimentaci delllenguatge plstic.Per una altra part, per la seva capacitat de representar la realitat , laimatge fotogrfica va impulsar noves maneres en la informaci, lapremsa, les revistes documentals i la publicitat.A ms a ms, actua de manera molt decisiva en la capacitat decomunicaci entre les cultures i els pobles. 2. CLASSES I FUNCIONSAl llarg de la seva histria, la FOTOGRAFIA ha anat complint una srie defuncions, segons les quals, podem fer una classificaci en tres classes:FOTOGRAFIA DE PREMSA I DOCUMENTAL:Intenta reflectir moments concrets i quasi sempre espontanis de la realitatquotidiana o de lentorn social. La qualitat tcnica, en este cas, s el menysimportant. Els mitjans de comunicaci, i en concret la premsa escrita, han estatels suports principals deste gnere.La fotografia documental hauria de tindre,en principi, la missi dinformar sobre elsesdeveniments de la realitat immediataamb objectivitat, per en la comunicaciaudiovisual s quasi impossibledaconseguir esta objectivitat. El fotgraf,els propietaris dels mitjans i tots elsrecursos del llenguatge de la imatgeintervenen manipulant la realitat i afegintaspectes subjectius a lautntica realitat. 3. FOTOGRAFIA CIENTFICA I INDUSTRIALPretn mostrar aspectes cientfics i industrials amb finalitat didctica ocomercial, serveix de recolzament a les cincies i a tot tipus dindstria.Intenta mostrar aspectes de la realitat que sn objecte destudi o investigaci,per a la qual cosa resulta fora important que la qualitat fotogrfica sigaimpecable. La seua finalitat no s esttica ni documental sin ms aviatdivulgativa. Disciplines com la medicina, lastronomia, la fsica, les cincies de lanaturalesa i moltes altres han desenvolupat recursos i tcniques particulars ambla finalitat de captar i colleccionar moments de fenmens cientfics quedifcilment arriben a ser percebuts per lull hum. 4. s lencarregada denregistrar aquells objectes que interessa vendre per tal depersuadir el destinatari (potencial usuari o consumidor dun producte).Per tant,la seua finalitat comunicativa s sobretot persuassiva o ideolgica, ja que estal servei dinteressos mercantilistes. Per tal daconseguir els efectes desitjats(que comprem el producte), els publicistes utilitzen hbilment el llenguatge de laimatge.FOTOGRAFIA PUBLICITRIA 5. La seua finalitat s oferir productes esttics, que reflectisquen el gust delfotgraf i satisfacen els possibles destinataris. No s destranyar que els primersfotgrafs professionals foren precisament dibuixants i pintors. Els corrents i lestcniques fotogrfiques en este apartat sn molt nombrosos. Trobem estils detota mena: a) amb perspectives distorsionades, b) abstractes, c) superrealistes,d) expressionistes, etc.FOTOGRAFIA ARTSTICA 6. Parts bsiques de la cmara 7. s la finestreta a travs de la qual el fotgraf pot observar la imatge escollida.Les cmeres del tipus rflex i professionals ens donen una visi que coincideixplenament amb el pla de la pellcula, mentre que altres tipus de cmerescompactes ens permeten dobtenir una visi aproximada del pla dimatge.Suport sensible o rodetPot presentar diversos formats, encara que el de 35 mm continua sent lhabitualen la fotografia comercial i de reportatge, mentre que el gran format i el mitjestan relegats al mn de la publicitat. La sensibilitat a la llum (mesurada ambles sigles ISO) del rodet pot ser diversa tamb. Les pellcules amb sensibilitatalta permeten capturar imatges amb poca lluminositat sense lajuda de flaix. Percontra, les pellcules de baixa sensibilitat ens poden donar una millor qualitat degra a canvi de treballar amb molta ms illuminaci.SENSOR DIGITALEs el principal cambio de la cmara analgica a digital. En fotografaanalgicausamos una pelcula compuesta generalmente cloruro, yoduro obromuro de plata sensible a la luz, mientras que en digital es un sensorelectrnico sensible a la luz.Este sensor reconoce los colores RGB (rojo, verde y azul) y a raz de estos creael resto de colores formando una imagen final.VISOR 8. OBJECTIU. Format per un conjunt de lents, que degudament ordenades,permeten la formaci de la imatge. Te tres caracterstiques principals: ladistncia focal, la lluminositat i la nitidesa.Normalment dins de lobjectiu trobem un component bsic en la captaci deles imatges, el diafragma, que s un dels elements encarregats de lentrada dellum junt a lobturador.LA DISTNCIA FOCAL dun objectiu s la distncia que existeix entre la lent delobjectiu i el pla del negatiu. Per tant tenim diferents tipus dobjectius segonssiga la seva distncia focal.- Grans angulars, (38-28 mm) tenen un major angle de visi i s el msindicat per fotografiar paissatges o grans composicions.- Normals (50-55 mm) simulen la mateixa visi de lull hum.- Teleobjectiu (70-100-1000 mm) apropen els objectes que estan a gransdistncies. Zooms. (28-50-70 mm) tenen en un sol objectiu els tres anteriors.Resulta molt prctic.>Foto 55 mm Foto 100mm 9. LA LLUMINOSITAT de lobjectiu ve marcada per la relaci entre la distnciafocal i el dimetre de la mxima obertura del diafragma.LA NITIDESA de la imatge en una foto depn del sistema denfocament.Mitjanant lanell denfocament , fem que les lents saproximen o sallunyen delpla a fotografiar .Normalment les cmeres reflex , porten al centre de la pantalla del visor unscercles que fan que quan la imatge est desenfocada , esta es veu partida enaquesta zona. Tamb pot anar acompanyada duna xicoteta retcula de cerclesminsculs que fan que la imatge desenfocada aparega granulosa. 10. LOBTURADOR o sistema que regula el temps dentrada de llum al pla dimatgeon es troba el negatiu. Per tant s el dispositiu que ens determina el anomenattemps dexposici indicat en fraccions de segon com per exemple: 1,1/ 2 , 1/250, 1/ 1000, etc..., es representa B-1-2-4-8-15-30-60-125-250-500-1000.A ms de lexposici, la velocitat dobturaci determina la forma en que esreprodueix un subjecte mvil. A menor velocitat dobturaci , un subjecte mbiles capta de manera ms borrosa.I a major velocitat dobturaci es congela elmoviment.En la cmera el bot de les velocitats dobturaci est situat a la part superiorde la cmera o en algunes a la part de la dreta quan es mira pel visor.Aix podrem fer fotografies durante el temps desitjat, desde per exemple unanocturna que pot estar obert l obturador ms de 20 minuts, fins a parar unabala a 1/1000 11. En la imaten que es mostra a continuaci podem observar unexemple de llarga exposici en la que ha estat obert lobturador15 segons 12. EL DIAFRAGMA s el dispositiu que regula la quantitat de llum que passa perlobjectiu quan lobturador est obert.Lanell de control de diafragmes el trobarem a lobjectiu amb lescala bsica denumeraci (f) segons siga el grau dobertura (lobertura mxima el nmeromenor).obertura major major llum obertura menor menor llumf1 f1.4 f2 f2.8 f4 f5.6 f8 f11 f16 f22 f32. 13. Cada pas donar el doble de llum que el segent, per exemple f2.8 dona eldoble de llum que f4 y f4 el doble que f5.6Estos nmeros f afecten a la profunditat de camp, i per tant si elnmero f es ms baix per exemple (f2.8) entrar ms llum i lobjecteenfocat es veur correctament mentre que el fons apareixer borrs,daquesta manera es donar ms importncia a lelement principal,mentre que si tanquem l obturador i per tant si augmentem elnmero f per exemple a (f22) aconseguirem major profunditat decamp i que en la foto eixca major zona enfocada.F 2.8 F 16 14. La sensibilitat es miedeix en ISO, y l escala tpica es:... 100 200 400 800 1600 3200 6400 12800 15600 51200 ...Existeix un xicotet problema i es que al augmentar la sensibilitat en la nostracmara estem perdent definici .Tres factores que determinen lexposiciEls factors que determinen l exposici sn: obertura del diafragma,velocitat dobturaci i sensibilitat. Obertura del diafragma. Determina la quantitat de llum que incidiexsobre el sensor de la nostra cmara. Una major obertura suposar unamajor quantitat de llum actuant sobre el sensor. Velocitat d obturaci o temps d exposici. s el temps durant elqual la lum incideix sobre el sensor. Un major temps i, per tant, unamenor velocitat donar lloc a que la llum incideixca durant ms tempssobre el sensor. Sensibilidad ISO. Determina lo sensible que s el sensor de la nostracmara davant la llum que actua sobre ell. Una major sensibilitat far que,Per a una exposici correcta necessitem menys temps. 15. En cualquier caso,cuando queramoslograr la mayor nitidezen nuestras fotografases recomendable usarla sensibilidad msbaja disponible,aunque haya queemplear un trpode ouna bean bag paraque la exposicin seala correcta. Esto es, elvalor de ISO ms bajo. 16. CARACTERSTIQUES FOTOGRFIQUESSn els factors que haurem de tindre en compte en el moment delaborar unafotografa i que determinen la seua qualitat.ENQUADRAMENTManera demmarcar la realitat, selegeix amb el visor de la cmera.Format: horitzontal o verticalAngulaci: Lobjecte de la imatge es pot presentar des de diferentsperspectives:Picat: La imatge es copsa des de dalt. Efecte: coneixement, control osuperioritat sobre lobjecte, indefensi,...Contrapicat: La imatge es copsa des de baix. Efecte: poder de lobjecte,autoritat, fortalesa,..Normal: La imatge es representa a laltura dels ulls. 17. El pla: s el camp de visi que arreplega la imatge amb el visor. Nhi ha unagran varietat:Pla de detall: visi dun objecte o de part del cos hum tret del rostre sencer,enqu els motius facials ms freqentment enregistrats sn els ulls i laboca. Estos plans es fan servir quan es vol fixar latenci sobre objecteso accions que passarien inadvertits en quadres ms oberts.Primer pla: el camp de visi s ocupat sencerament pel rostre i molt sovinttamb pels muscles.Pla mig curt europeu: apareix el ter superior del cos hum, del cap a la partinferior del pit.Pla mig llarg europeu: la meitat superior del cos hum, del cap a la cintura.Pla mig americ: visi del cos hum des del cap fins als genolls, caracterstic delcmic i el cinema americans.Pla general: abasta el conjunt dun escenariPla de conjunt: visi de dues o ms persones, independentment del que dellessenregistre en camp.Gran pla general: visi de grans decorats o paisatges en qu eventualmentpoden aparixer individus com un element ms de lespai. 18. LLUMElement bsic en la fotografa, la llum pot crear ambients, atreure latenci,modificar les formes depenent de les seues caracterstiques:Dura: quan crea ombres de llmits marcats i fortsSuau: difumina el contornDirecci de la llum:Depn don es situa el focus de llum respecte a la cmera i a lobjecte.Frontal: Efecte: equilibra les formes, suavitza,Lateral:Crea contrastos i ombres, o siga tensi, desequilibri,Zenital:Impressi delevaci, espiritualitat,Des de baix: Crea un efecte al qual no estem acostumats, per tant misteri,tensi, por,Contrallum: Crea contrast, lirisme, 19. TEXTURARepresenta la qualitat de la superficie dun objecte o subjecte: brillant, mateSi fotografiem de prop i amb una il.luminaci lateral apreciarem millor la qualitatde la textura.LNIALes formes linials importants, arbres, camins, persones, dirigeixen i guien lamirada, centren latenci i poden alterar les direccions.Horitzontals i verticals :Sidentifiquen amb la quietud, estabilitat.Oblqes i corbes: Donen sensaci de moviment, de canvi...FORMAProporciona lestructura principal a la composici. Lidentificaci dels objectesdepn daquesta.Les formes resalten ms si es presenten sobre un fons llis (figura-fons). 20. COLOREl color canvia amb la llum. A ms s un element amb un gran significatsimblic i aquest ens ajuda a transmetre informaci.Saturaci del color: Defineix el grau de puresa del color.Saturat: Efecte: intensitat, puresa, vida,...Dessaturat: Impressi de pallidesa, lirisme, tristesa,...Relaci entre colors:Harmonies: mateixes gammes, clids i fredsLefecte pot dependre del color i altres elements.Contrast:complementaris, clids i fredsEfecte de dinamisme, activitat,... 21. Simbolisme del color:Groc:Calidesa, bondat, comprensi,...Blau:Fred, poca emotivitat, intellectualitat, profunditat, recolliment,... s un colorms aviat femen, front al roig, que s ms mascul.Blanc:Oposat al negre. Smbol de puresa, esperana, innocncia,...Taronja:Smbol de reialesa, calidesa, generositat,...Negre:Mort, mal, pessimisme, depressi,...Violeta:Excellncia, satisfacci, espiritualitat,...Roig:Color animat, enrgic. Tamb simbolitza perill, lluita, sexualitat, venjana.Color mascul.Verd:Naturalesa, vida, creixement, salut,... 22. Principis de composiciSimplicitat o complexitatPodem optar per representar els elements duna manera simple i clara, pretenentfugir de la confusi en la disposici dels elements visuals, o pel contrari atendre auna major diversitat en les relacions que podem establir entre dits elements.Harmonia o contrastAmb lharmonia , els elements que entren a formar part de la composici guardenrelacions de semblana entre si ,aquesta pot ser provocada per diferents elementscom el color, lnies, formes, llums...Per de vegades tamb amb el contrast entreels elements podem aconseguir composicions equilibrades.Equilibris la sensaci que les coses estan en el seu lloc, formant una totalitat. Pot distingir-se entre equilibri esttic i equilibri dinmic.Centres dinters i pesos visualsExisteixen unes zones de major pes visual que altres. La part superior duna imatge ila part dreta tenen major pes visual, per aix necessiten menors dimensions realsper a ser percebudes com semblants a les altres, i aix transmetre la sensacidequilibri. 23. Altres elements que influeixen per a donar un major pes visual sn:Grandria: laugment de la grandria implica un augment similar del pesvisual.Forma: les formes regulars solen pesar ms que les dirregulars.Color: els colors clars solen pesar ms que els obscurs, i les tonalitatsclides ms que les de fredes.Allament: com ms allat es troba un element, major pes visual posseeix.Direccions visualsLa direcci visual es refereix a un determinat recorregut visual que porta a lullcap als centres dinters, permetent una lectura clara i precisa. La direcci delectura habitual s esquerra-dreta.De vegades hi ha direccions visuals descena, creades pels mateixos elementsvisuals (braos, lnies, mirades, etc. que apunten a un lloc) 24. Tecniques de composiciLa situaci dels objectes en l escena duna fotografia, conforma el queanomenem composici. Composar una fotografia es buscar la mllor vistaduna escena i aconseguir lequilibri entre els elements. Entre elles:LA REGLA DELS TEROSPer a aplicar la regla dels teros dividim hipotticament lespai duna foto enteros tant vertical com horizontalment i farem que les lnies i els elementsms importants d una fotografia sajusten a eixos teros. Aix, els horitzonts iels elements ms importants duna foto els col.loquem en els teros.En el segent exemple podem veure la diferncia de la mateixa escena presaamb lobjecte principal centrat i ajustant-se a un ter. La foto que estdescentrada t ms fora, equilibri i harmonia que la foto centrada.Per no sempre s millor utilitzar aquesta regla, dependr del missatge queun vol transmetre. 25. Col.locar els horitzontsSi busquem simetria entre el cielo i el sol podem situar l horitzont en elcentre. Si no es aix, tractarem de fer coincidir l horitzont amb un delsteros verticals. Si li donem ms importncia al sol el fem coincidir amb elter superior. Si volem donar importncia al cel el fem coincidir amb el terinferior. 26. Descentrar HoritzontalmentLa foto de lesquerra est millor equilibrada i t ms fora que la de la dretaperque el subjecte t la cara orientada cap a la dreta. Per aix lacol.loquem a l esquerra. 27. PUNTS FORTS: Fem coincidir els elements importants amb els teros i lesseues interseccions. 28. El fonsAl fer una foto moltes vegades li donem poca importncia al fons. Per hem detractar d adequar el fons a all que estem fotografiant. En algunas ocasions nopodrem i en altres simplement canviant el punt de vista ,pujar a un objecte... japodem modificar-lo.Hem de tindre cura amb: Els fons que no contrasten amb lobjecte fotografiat. Les fonts que contrasten massa amb el subjete. Els fons amb massa detall, ja que distraur l atenci del motiu principal.Si no podemos evitar-ho podrem desenfocar el fons reduint la profunditat decamp. Daquesta forma li restarem importncia. 29. Existeixen moltes tcniques de composici per aquestes poden serinteressants.Per altra part les regles estan per a trencar-se i no sempre hem depretendre que les nostres imatges estiguen basades nicament en unaserie de regles a complir.Hem de ser creatius, originals i deixar de vegades que la nostra intuiciens guie. 30. Vivian Maier 31. TREBALL RETRATFOTOGRAFIES: (14 fotografies en total)- 3 FOTOGRAFIES AMB ANGULACIONS O PUNTS DE VISTA DIFERENTS.- 5 FOTOGRAFIES AMB PLANS DIFERENTS : Pla de detall, primer pla, placurt, pla de conjunt...- Almenys 3 fotografies dinterior i 3 dexterior.- 1 Fotografia almenys ha de tindre un contrallum.- 2 fotografies almenys han de tindre llum artificial.- Hem de practicar el reflex i les ombres .- Almenys 2 fotografies nocturnes.- 7 fotografies en color i 7 en blanc i negre.