La fulla

Estructura i morfologiade les plantes.

LES FULLES

Trèvol (Trifolium sp.)

Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestal

LES FULLES

Òrgans laminars, d'una o més peces Creixement limitat Neixen als nusos de la tija o les branques Generalment simetria bilateral Coloració verda per la presència de clorofil·la.

Les seves principals funcions són:

Captació d'energia solar per utilitzar-la per a la fotosíntesi.

Regulació, mitjançant els estomes , dels intercanvis de gasos.

Tipus de fulles

Cotilèdons o fulles embrionals• Són les primeres fulles de la planta.

• Es troben conformats ja a l' embrió, dins de la sement o llavor i generalment la seva forma és diferent de la de les fulles adultes.

• Les monocotiledònies en tenen una; les dicotiledònies dues; i varien entre dues i quinze a les gimnospermes.

• Quan la llavor no té endosperma, solen ser els cotilèdons els encarregats d'actuar com a òrgans de reserva per facilitar la nutrició de la plàntula.

• A les monocotiledònies, el cotilèdon és el responsable de transferir les substàncies de reserva de la llavor a la plàntula i resta dins la llavor.

Soja borda (Abutilon teophrasti)

http://botanicavirtual.udl.es/fulla/tipus.htm






Tipus de fulles

Nomofil·les• fulles normals de les plantes

• principals òrgans fotosintetitzadors.

Fulla de Llúpol (Humulus lupulus)

Tipus de fullesCatafil·les:• en sentit estricte són fulles

d'estructura simple que apareixen entre els cotilèdons i els nomofil·les.

• Per ampliació d'aquest concepte, també s'aplica a les fulles simplificades i rudimentàries dels òrgans subterranis (rizomes, bulbs) , així com a les esquames protectores de les gemmes.

• Tenen funcions de reserva i/o protecció.

Esquames de gemmes de Liquidambar

Estípules de Llúpol (Humulus lupulus)



Glossari

Rizoma: Tija modificada per a la vida subterrània (r), en general de desenvolupament horitzontal.

Bulb: Modificació d'una tija a la vida subterrània, coberta de fulles carnoses o membranoses riques en substàncies de reserva, la qual adquireix una forma globosa o ovoide.

Tipus de fulles

Hipsofil·les• Són fulles modificades situades entre

els nomofil·les i les flors.

• Són les bràctees i bractèoles que neixen a la base de les flors i inflorescències; normalment tenen estructures més senzilles que les fulles i en difereixen pel color, la forma, la mida, la consistència, etc.

• També s'inclou aquí el calicle o epicalze, on les fulles modificades semblen formar part de les flors.

• La seva funció és de protecció.

Diferents tipus d'hipsofil·les (h): a, Sonchus asper; b, Helianthemum

hirtum.




Glossari

Bràctees: Òrgan foliaci situat prop de les flors i semblant a les fulles pel seu aspecte (b), però diferent per la forma.

Inflorescències: Conjunt de flors disposades de forma ordenada i característica.

Tipus de fullesHipsofil·les…

bràctees i bracteoles de Xenixell(Senecio vulgaris)

epicalzes de Malva d'arbre (Lavatera arborea)

epicalzes (Bougainvillea)

Tipus de fulles

Antofil·les:aquelles fulles especialitzades i molt modificades que formen les peces florals (sèpals, pètals , etc.).

flors ligulades de panigroc (Anacyclus clavatus)

pétals de cirerer (Prunus avium) sèpals i pétals de cirerer (Prunus avium)



Parts de la fullaEls nomofil·les de la majoria de

les angiospermes consten de:

• Limbe: part laminar de la fulla. La cara superior (normalment l'adaxial) és l'anvers i la inferior (normalment l'abaxial) el revers.

• Pecíol: nexe d'unió del limbe amb la tija (quan no hi ha pecíol, les fulles s'anomenen sèssils).

• Base foliar: zona de contacte del pecíol amb la tija.

• Coleòptil: a les gramínies i altres monocotiledònies, beina que tanca l'embrió i que representa la primera estructura foliar, prèvia a l'aparició de la primera fulla verdadera.

a - fulla dicotiledònies b- fulla monocotiledònies1-base foliar 2-peciol 3-limbe 4-estipules 5-tija 6-beina 7-lígula

http://botanicavirtual.udl.es/fulla/parts.htm

Glossari Angiosperma:

Planta fanerògama en la que els carpels formen una cavitat tancada o ovari dins del qual hi ha els primordis seminals, susceptibles de convertir-se en llavors.

Fanerògama: Espermatòfits:"plantes amb llavor".

http://www.xtec.es/~jserla/projecte/index.htm

Modificacions foliars

En molts casos, la base foliar presenta modificacions, algunes de les quals són:

• Estípules:- apèndixs foliars,

generalment laminars, que es troben a la base foliar, a cada costat de la tija.

- Poden ser lliures o soldades entre si.

- Funció: protecció de les fulles joves.

- Són absents a les gimnospermes.

estípules d’Om (Ulmus minor)

Modificacions foliars• Estípules...

Diferents tipus d'estípules:a, Coronilla scorpioides; b, Galium parisiense; c, Lathyrus aphaca

(e, estípula; f, fulla).


• Òcrees: òrgans membranosos i en forma de tub que envolten totalment la tija per sobre de la base foliar. Provenen de la soldadura d'elements estipulars (ex., poligonàcies)...

ocrea de Passacamins(Polygonum aviculare) ocrea de Polygonum lapathifolium


• Beines foliars: base foliar eixamplada que envolta totalment o parcialment la tija, des del nus fins al limbe (ex., gramínies i ciperàcies).

beina foliar de gramíniafulla d'una gramínia(1, base foliar; 3, limbe; 5, tija;6, beina; 7, lígula).


• Lígules: apèndixs membranosos situats a la línia d'unió de la beina amb el limbe (ex., gramínies).

lígula membranosafulla d'una lígula pilosa del Canyís (Phragmites australis)

Nervació foliar o nervadura

La disposició dels nervis al limbe de la fulla respon a tres tipus bàsics:

Nervadura de les fulles:a, palmada (Acer); b, pennada (Ulmus);

c, paral·lela del bambú (Bambusa) i d'una altra gramínia.


Palmada: hi ha diversos nervis principals que parteixen tots del mateix punt i divergeixen al limbe, com els dits de la mà oberta. De cadascun d'aquests nervis principals surten els secundaris. La fulla, en aquest cas, s'anomena palmatinèrvia (ex., plàtan).

Ricí (Ricinus communis) Plàtan fals (Acer pseudoplatanus)


Pennada: hi ha un nervi principal que va d'extrem a extrem del limbe i del qual surten els nervis secundaris. La fulla, en aquest cas, s'anomena pinnatinèrvia (ex., perer).

Carpí (Carpinus betulus)


Paral·lela: tots els nervis neixen a la base de les fulles i es disposen de forma més o menys paral·lela al llarg del limbe. La fulla s'anomena paral·lelinèrvia (ex., gramínies).

Bambú (Phyllostachys sp.)


* Les fulles pinnatinèrvies i palmades predominen en les plantes dicotiledònies;

mentre que les paral·lelinèrvies ho fan a les plantes monocotiledònies.

Classificació de les fulles

a) Segons la divisió del limbe:• Simples: limbe d'una sola peça.

Llorer (Laurus nobilis)

Classificació de les fullesa) Segons la divisió del limbe:• Compostes: limbe amb dues o més peces equivalents i més o menys

simètriques (en aquest cas cada làmina rep el nom de folíol i el nervi sobre el qual s'insereixen, raquis). Les fulles amb tres folíols s'anomenen trifoliolades.

Tipus de fulles compostes:

a, imparipinnada (Pistacia terebinthus); b, paripinnada (Pistacia lentiscus);c, cirrosa (Pisum sativum); d, palmaticomposta (Parthenocissus quinquefolia);

e, trifoliolada (Trifolium repens).

Classificació de les fullesa) Segons la divisió del limbe: Compostes...

• Pinnaticompostes: els folíols surten al llarg del raquis.

- Imparipinnada: nombre no parell de folíols (amb folíol terminal; ex., falsa acàcia). Quan el folíol terminal està transformat en circell, la fulla s'anomena cirrosa (ex., pesolera).

Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) Ailant (Ailanthus altissima)


• Pinnaticompostes: els folíols surten al llarg del raquis.

- Paripinnada: nombre parell de folíols (sense folíol terminal) (ex., garrofer).

Garrofer (Ceratonia siliqua)


• Palmaticompostes: els folíols surten tots de l'extrem del pecíol (no hi ha raquis; ex., castanyer d'Índia).

Esbarzer (Rubus ulmifolius)fulla trifoliada de Trèvol(Trifolium pratense)

Classificació de les fullesb) Segons el marge de la fulla:

Tipus de fulles segons el marge de la fulla:a, entera; b, dentada; c, serrada; d, ciliada; e, sinuada; f, fesa; g, partida; h, secta. )


• Fulles amb marge enter: Les vores del limbe són llises

Fulla entera (Syngonium)


• Fulles amb marge ciliat.

fulla de carolina (Populus deltoides)

Classificació de les fullesb) Segons el marge de la fulla:• Fulles amb entrants poc profunds:

dentades, serrades, sinuades.

fulla dentada Roser englantiner(Rosa sempervirens)

fulla biserrada Carpí (Carpinus betulus)

Classificació de les fullesb) Segons el marge de la fulla:• Fulles amb entrants poc profunds: dentades, serrades,

sinuades.

fulla sinuada (Limonium perezii)


• Fulles amb entrants més o menys profunds: feses, partides, sectes.

- Feses: quan l'entrant no arriba a la meitat del limbe.

fulla dentada Roure martinenc (Quercus pubescens)



- Partides: quan l'entrant ultrapassa la meitat del limbe, però sense arribar al nervi mitjà.

Roure reboll(Quercus pyrenaica)



- Sectes: quan l'entrant arriba fins al nervi mitjà.

Herba-col(Cynara cardunculus)

Classificació de les fullesc) Segons la forma de l'àpex i la base:

Tipus de fulles segons la forma de l'àpex i la base: a, mucronada; b, acuminada; c, truncada; d, emarginada;

e, cordada; f, atenuada en pecíol; g, auriculada; h, asimètrica. )


Apegalós (Galium aparine)

• Mucronada • Acuminada

Avellaner (Corylus avellana)


• Truncada a l’àpex: amb l'extrem que sembla tallat.

• Truncada a la base

Herba molla (Atriplex prostrata)


Amaranthus lividus (=A.blitum)

• Emarginada • Cordada

Tell de fulla petita(Tilia cordata)

Sycios angulatus


Euphorbia peplus L.

• Atenuada en pecíol: amb la base amb l'extrem agut i més o menys estret.

• Auriculada

Matagós (Cynanchum acutum)


Om (Ulmus minor)

• Asimètrica:

Classificació de les fullesd) Segons la forma del limbe:


• Acicular:

Pi pinyer (Pinus pinea L.)

• Linear: estreta i allargada com una cinta

• Lanceolada:

Gatzerí (Prunus padus)


• Ovada:

Pittosporum tobira

• Obovada:

Violeta de pastor(Viola bubanii )


• Espatulada:

Faig(Fagus sylvatica)

• Elíptica o oval:

Verdolaga (Portulaca oleracea)

Aladern(Rhamnus alaternus)


• Hastada:

Frare cugot (Arisarum vulgare) Syngonium


• Oblonga:

Erythroxylum havanensis Victoria amazonica

• Orbicular:


• Peltada:

Caputxina (Tropaeolum sp.) Tilia cordata

• Cordiforme :


• Reniforme :

Caltha palustrisMàstec (Chondrilla juncea)

• Runcinada:


• Lirada:

Caltha palustris

Sonchus tenerrimus

Classificació de les fullese) Segons la inserció a la tija:


• Decurrent: quan la làmina es prolonga per sota del punt d'inserció de la fulla amb la tija.

Verbascum thapsus


• Amplexicaule: quan la base de la fulla abraça la tija.

Sonchus asper


• Perfoliada: quan la fulla envolta completament la tija.

Bupleurum rotundifolium


• Connata: fulla nascuda oposada una a l’altra a la qual s'hi solda per la base.

Lligabosc (Lonicera implexa)

Fil·lotaxiÉs la disposició ordenada de les fulles a la tija, constant per a cada espècie. Els tipus de fulles segons la seva fil·lotaxi són:

Fil·lotaxi• Esparses: una fulla per nus, disposades helicoïdalment al llarg

de la tija. Un cas particular son les fulles alternes, que només neixen a una banda i altra de la tija (ex., trèvols).

Hedra (Hedera helix)

Fil·lotaxi• Oposades: dues fulles per

nus, una enfront de l'altra (ex., clavells). Un cas particular són les fulles decussades, que són oposades, però en creu (girades 90°) respecte a les anteriors (ex., salicària, olivera).

fulles decusades: Malrubí d'aigua

(Lycopus europaeus)Dianthus caryophyllus

Fil·lotaxi• Verticil·lades: més de dues fulles per nus.

Raïm de guineu (Paris quadrifolia)Baladre (Nerium oleander)

Fil·lotaxi• Fulles basals: les fulles es disposen molt juntes a la base

de la tija perquè els entrenusos són molt curts (ex., violes).

Plantago nivalisLimonium echioides

Fulles especialitzades• Dimorfisme foliar: és quan una planta presenta dos tipus

de fulles (ex., plantes amb fulles submergides i natants).

Ranunculus aquatilis

Fulles especialitzades• Circells foliars: semblants als circells caulinars (de la tija),

però d'origen foliar (ex., lleguminoses).

Arítjol (Smilax aspera)Arítjol (Smilax aspera)

Fulles especialitzades

Circells foliars:a, fulla prensora de

Clematis; b, circell format pel raquis i

els folíols d'una fulla composta de Lathyrus;c, circells uncinats de

Bignonia; d, circells tendres que

surten de la base foliar de Smilax;

e, els mateixos circells en una fulla adulta quan ja

han fet presa.


Coralet (Berberis vulgaris)

• Espines foliars: espines d'origen foliar. En alguns casos tota la fulla es transforma en espina (ex., Berberis); en altres, la fulla solament és espinosa al marge (ex., boix grèvol, panical).

Grèvol (Ilex aquifolium)


Espines foliars (e): a, fulla transformada en espina del coralet (Berberis vulgaris); b, estípules transformades en espines de la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia); c, fulla

espinosa del panical (Eryngium campestre).


Crespinell (Sedum sp.)

• Fulles d'emmagatzemament: fulles suculentes, engruixides per acumulació d'aigua als vacúols del teixit parenquimàtic (ex., crassulàcies, algunes quenopodiàcies).

Sosa (Salsola soda)

Crespinell(Sedum sp.)


Nepenthes sp.

• Ascidis: són fulles modificades que formen òrgans utriculars o urceolats. Els ascidis són típics de plantes insectívores (ex., Heliamphora, Nepenthes) i en el seu interior hi ha unes glàndules que segreguen sucs digestius.

La fulla

Education

Transcript of La fulla