La funció de relació

Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

La funció de relació

PERCEPCIÓ DE LES VARIACIONS DEL MEDIESTIMULS EXTERNS:


SENTITS ÒRGAN PERCEPCIÓ TRANSPORT DE LA INFORMACIÓ AL CERVELL

Vista Ull Retina Nervi òptic

Oïda Orella Cargol Nervi auditu

Olfacte Nas Placa olfactoria Nervi olfactori

Gust Llengua Corpuscles gustatius(salat, dolç,amarg, àcid)

Nervis gustatius

Tacte Pell Corpuscles tàctils(textura,calor/fred,dolor)

Nervis de la pell

INTERNS:Receptors sensorials interns…

ANÀLISI DE LA INFORMACIÓSISTEMA DE COORDINACIÓ

Sistema Nerviós…Rebre, analitzar la informació, eleborar le resposta i transportar l’ordre a l’organ executor.

Sistema Endocrí...Ordres internes.


Reacció-Resposta

Sistema Endocrí…Glàndules que segreguen hormones

Sistema Locomotor…Ossos i músculs.

http://www.youtube.com/watch?v=Y8gpUygb4kM&feature=fvsr

http://www.youtube.com/watch?v=TGeDu6PXgu0

EL SISTEMA NERVIÓS


LES CÈLUL·LES DEL TEIXIT NERVIÓS: LA NEURONA


CÈL·LULES GLIALS O ACOMPANYANTS: donen suport, aporten nutrients, protegeixen i aïllen les neurones


CÈL·LULES DE SCHWANN es disposen abraçant l’àxon d’algunes neurones, de manera que la mielina (sbst. de naturalesa lipídica) que porten les membranes d’aquestes cèl·lules actua d’aïllant i d’aquesta manera l’impuls nerviós avança ràpidament.

Nòdul de Ranvier


EL SISTEMA NERVIÓS SN = SNC + SNP


EL S.N..C. ESTÀ PROTEGIT PER OSSOS: EL CRANI (encèfal) i la COLUMNA VERTEBRAL (medul·la). TAMBÉ PER LES MENINGES.


L’ENCÈFAL : vista superior


L’ENCÈFAL: tall transversal


L’ENCÈFAL (tall sagital)

CEREBELCERVELL

BULB RAQUIDI

HIPOTÀLEM

TÀLEM


EL CERVELLControla i coordina el comportament i les accions voluntàries i coordina els altres centres nerviosos. A l’escorça s’analitzen les sensacions, es processen les dades i s’elabora una resposta.És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora.


EL CEREBEL

Intervé en el control dels músculs, l’equilibri i la postura del cos. Controla tot el que són moviments apresos, com caminar o muntar amb bicicleta


BULB RAQUIDI

És el centre de control del ritme cardíac, el ritme respiratori, la pressió arterial, la deglució, els moviments peristàltics, etc. A més, provoca reflexos com ara la tos, el vòmit, el singlot i l’esternut.

TÀLEM

És una massa ovoidea, formada principalment per substància grisa, situada en el centre del cervell. Pel tàlem passen totes les vies sensitives (exepte les olfactives) abans d’arribar al cervell.

HIPOTÀLEM

És el centre de control del SN Autònom. Regula el funcionament de la hipòfisi (glàndula endocrina)


LA MEDUL·LA ESPINAL D'ella surten els nervis raquidis que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona. Realitza dos funcions: a la seva substància gris es produeixen els reflexes espinals i per la substància blanca és per on es transmeten els impulsos nerviosos entre encèfal i la resta del cos.


SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC

És el conjunt de nervis que connecten el SNC (l'encèfal i la medul·la espinal) amb les diverses parts del cos. Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt d’àxons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu


ELS NERVIS


SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM: SISTEMA SIMPÀTIC I PARASIMPÀTIC


ESQUEMA DEL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS

La captació dels ESTÍMULS (externs i interns) la realitzen les cèl·lules sensorials (distribuïdes per la pell o formant part dels òrgans dels sentits), les quals tradueixen l'estímul en forma d'IMPULS NERVIÓS.

Aquest impuls es transmet a través de les neurones fins a un CENTRE NERVIÓS (encèfal o medul·la espinal) on es produirà la integració de tots els impulsos nerviosos que hi arriben i, finalment, en surtirà un altre impuls nerviós que transmetrà la resposta més idònia a un òrgan efector. Col·legi Santa Dorotea

Anna Viladrich

L’IMPULS NERVIÓS

La transmissió de l'impuls nerviós està polaritzada , de manera que sempre es realitza en un determinat sentit , des de la dendrita fins el soma i des d'aquí fins l'àxon

L'impuls nerviós és un fenomen electroquímic. Les ones elèctriques originades com a conseqüència dels canvis iònics en les membranes neuronals constitueixen l'impuls nerviós que pot atènyer velocitats de fins 100 m / s. Col·legi Santa Dorotea

Anna Viladrich

Les neurones no estan connectades directament entre elles. Hi ha una separació anomenada SINAPSI.

El senyal elèctric que arriba a l'element presinàptic , provoca l 'alliberament d'unes substàncies anomenades NEUROTRANSMISORS que travessen l’espai sinàptic i s'uneixen a un RECEPTOR ESPECÍFIC de la membrana de l'element postsinàptic que provocarà un canvi elèctric en la membrana.

LA SINAPSI

Neurona 1: element PRESINÀPTIC

Neurona 2: element

POSTSINÀPTIC

Espai intersinàptic UNIDIRECCIONAL


LA SINAPSI

Llei de “tot o res”

Els impulsos que arriben a les neurones no sempre activen la formació de neurotrasmisors, n’hi ha que l’aturen.

Les neurones poden rebre diferents estimuls els activadors (+)

els inhibidors (-)

Si la suma entre els estimuls activadors i els inhibidors és suficient (arriba al llindar),

es fabriquen nerotransmisors i continua l’impuls, si no és suficient, s’atura.

• L’impuls nerviós es transmet segonsla llei de “tot o res” : l’impuls nerviós no es transmet a mitges, o passa o no passa…



L’emissió de respostes:

Aparell locomotor:

Actes voluntaris...responsable: el cervell.Actes reflexos....s’elaboren i coordinen a la medul·la espinal.

Sistema endocrí:

Secreció d’hormones.

ACTE REFLEX: quan la resposta s’elabora en la medul·la espinal

ACTE VOLUNTARI: es dóna quan la resposta s'elabora en el cervell


Executar la resposta hormonal

FUNCIÓ

Secreció d’hormones

EL SISTEMA ENDOCRÍ


HORMONA

Substància química de naturalesa lipídica o proteica, que viatja pel torrent sanguini fins l'òrgan on actua....ÒRGAN DIANA.

Les hormones sempre actuen en petites quantitats Col·legi Santa Dorotea

Anna Viladrich

ANATOMIA

El sistema endocrí esta constituït per

Glàndules Endocrines

Òrgans encarregats de segregar substàncies

Les substàncies segregades s’aboquen a la sang


PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES


PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES

GLÀNDULA HORMONA/ES

HIPÒFISI Hormona de creixement.Prolactina.Hormona fol·licle estimulant

TIROIDES.................................PARATIROIDES

Tiroxina

PANCREES Insulina Controlen el nivell deGlucagó glucosa en sang

GLÀNDULES SUPRARRENALS Adrenalina...Prepara el cos per a situacions d’alerta

OVARIS Estrògens Desenvolupament

Progesterona caràcters sexuals

TESTICLES Testosterona.. Desenvolupamentcaràcters sexuals


Recorda que la secreció hormonal esta controlada pel SNC l' Hipotàlem

FISIOLOGIA


L’APARELL LOCOMOTOR


L’ESQUELET

FORMAT PER: OSSOSCARTÍLAGSARTICULACIONS


http://images.google.es/url?q=http://farm1.static.flickr.com/81/265723102_7bdfbfc7e9.jpg&usg=AFQjCNEPqUFunHHxr4m2J-Xj1wjgi7hhug

http://www.alfinal.com/orl/piramide.jpg

FUNCIONS DE L’ESQUELET

DONAR FORMA I SUPORT AL COSPROTEGIR ÒRGANS TOUSSERVIR D’ANCORATGE ALS MÚSCULSPERMETRE EL MOVIMENTRESERVA DE MINERALS PER L’ORGANISMEPRODUCCIÓ DE CÈL·LULES SANGUÍNIES A LA

MEDUL·LA ÒSSIA


TIPUS D’OSSOS PLANS (PARIETAL)LLARGS (FÈMUR)CURTS ( VÈRTEBRES)


http://www.xtec.net/Els%20ossos%20de%20l%27%20esquelet%20hum%E0_archivos/formaossos.jpg

OSSOS DEL CAP


OSSOS DEL TRONCEls ossos del tronc s' agrupen a la columna

vertebral i a la caixa toràcica.

La columna vertebral està formada per vèrtebres.

La caixa toràcica protegeix el cor, els pulmons,l' estòmac i el fetge.

Els ossos més importants de la caixa toràcica són : les costellelles' l'estèrnum, les clavícules i els homòplats.


COLUMNA VERTEBAL


CAIXA TORÀCICACol·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

OSSOS DE LES EXTREMITATS


LA PELVISCol·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

PRINCIPALS OSSOS DE L’ESQUELET


http://www7.uc.cl/sw_educ/anatnorm/alocomot/htm/10.htm

LES ARTICULACIONS Són zones de contacte entre ossos Permeten la mobilitat de l’esquelet


ELS CARTÍLAGS

Estan formats per un tipus de teixit diferent al teixit ossi

Permet que certes zones de l’esquelet siguin elàstiques

Són presents a l’orella, punta del nas, punta de l’estèrnum, porció articular d’alguns ossos i a l’esquelet fetal


ELS MÚSCULS Qualsevol moviment del cos és possible gràcies al músculs. Els músculs reben les ordres per contreure’s o relaxar-se

del Sistema Nerviós a través dels nervis, als quals estan units.

Gairebé la meitat del pes del cos és de musculatura.

Permetre el moviment Protegir els òrgans,

els ossos i les articulacions.

Escalfar l’organisme

FUNCIÓ DELS MÚSCULS


Els músculs són òrgans formats per feixos de fibresmusculars que ens permeten fer tot tipus de

moviments.

Segons l’estructura de les fibres musculars, podemdistingir entre: 1. Músculs Esquelètics o Estriats

2. Músculs Llisos

DEFINICIÓ


• Formats per fibres d’aspecte estriat i de color vermell• Integren la musculatura de l’aparell locomotor• S’uneixen als ossos a través dels tendons• La contracció i relaxació d’aquests músculs mou els ossos i produeix

el moviment. • Són de contracció voluntària i el seu moviment és ràpid.• Exemple: El bíceps• Excepció: El Cor, és un múscul estriat però no es controla

voluntàriament.

Múscul Cardíac

1. MÚSCULS ESQUELÈTICS O ESTRIATS


• Formats per fibres d’aspecte llis i de color blanc.• Es troben a les parets de molts òrgans interns, com l’estómac,

l’úter, els budells o els vasos sanguinis. • Són de contracció involuntària i es mouen lentament.

2. MÚSCULS LLISOS


Quan les fibres es contrauen, el múscul s’escurça i es produeix el moviment de l’os.

Quan les fibres es relaxen, el múscul s’allarga i l’os recupera la posició inicial.

FUNCIONAMENT DE L’APARELL LOCOMOTOR


Activitats:


http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2007/nuestro_cuerpo_clic/interactiva/index.html

La funció de relació

Documents

Transcript of La funció de relació