4. La fusta.

1

La fusta. Obtenció i propietats

Tipus de fusta. Aplicacions

Normes de seguretat al taller

Eines per a treballar la fusta

Unions i acabats

4. La fusta.

2

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS

CCLI: Competència de comunicació lingüística. 3, 9, 10

CMCT: Competència matemàtica i competències

bàsiques en Ciència i Tecnologia. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

CD: Competència digital. 1, 2, 3

CAA: Competència de aprendre a aprendre. 1, 2, 5, 6, 7, 8 9

CSC: Competències socials i cíviques. 9

SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

CEC: Consciència i expressions culturals. 4

4. La fusta.

3

1. La fusta La fusta s’obté dels arbres, per tant és una matèria primera d’origen vegetal, que a

causa de les seues propietats ha sigut utilitzada des dels temps més antics fins ara per

a fabricar tota classe d’objectes, vaixells, habitatges, mobles carruatges, instruments

musicals, etc.

Parts d’un tronc 1. ____________: és la zona del tronc

amb la fusta més recient.

2. _____________: és una fina capa

especialitzada de cèl·lules i és

l’encarregada que el tronc crescs a

l’ample.

3. _______________: és la zona que

separa la fusta de l’escorça exterior.

4. ____________: protegeix al tronc de

l’ambient exterior.

5. ____________: Aquí està la fusta de

millor qualitat.

2. Procés d’obtenció de la fusta A continuació es mostra el procés que ha de seguir-se des de l’extracció de la

fusta dels boscos fins a l’obtenció de les diferents formes comercials, a partir de les quals s’obtenen els productes acabats o objectes tecnològics de fusta.

Obtenció de la fusta

1. 2.

3.

4.

5.

6.

4. La fusta.

4

3. Propietats de la fusta Són aquelles que fan útil a la fusta per a moltes aplicacions i han fet d’ella un material

utilitzat des dels temps més antics fins a l’actualitat.

Propietats de la fusta

________________________

No deixa passar la calor

________________________ No deixa passar l’electricitat.

______________________________ Es pot serrar, foradar, rebaixar i polir

amb facilitat.

________________________ Té una densitat inferior a la de

l’aigua per tant sura.

_______________________________ Suporta bé esforços (tracció, compressió,

flexió, torsió i cisallament) i càrregues

PROPIETATS DE

LA FUSTA Revestiment de sòls

Bigues

Construcció de vaixells

Fabricació de mobles

Suports per a instal·lacions elèctriques

4. La fusta.

5

4. Tipus de fustes Hi ha molts tipus de fusta, a continuació post veure una classificació d’algunes d’elles.

5. Formes comercials de la fusta La fusta com a material tecnològic (preparat per a construir objectes) es presenta en forma

de barres llargues (de 2,40 m a 5 m) i es classifiquen segons la forma i les dimensions de la secció transversal.

Tipus de fusta

Tauló

Post

Tauler

Llistons Barres

Motlures

4. La fusta.

6

Les fustes que s’obtenen directament del tronc dels arbres s’anomenen fustes naturals.

6. Fustes naturals dures

Activitat 1: Busca algun tipus de fusta que no sura en

l’aigua i descriu les seues característiques.

Aplicacions de la fusta

4. La fusta.

7

7. Fustes naturals toves

Activitat 2: Indica si les fustes següents són toves o dures.

BEDOLL:_______________________ EUCALIPTUS:____________

CARRASCA:____________________ OLIVERA:___________________

NOUER: :______________________ FIGUERA:___________________

Aplicacions de la fusta

4. La fusta.

8

8. Fustes prefabricades S’obtenen mesclant borumballes o serradura de fusta natural amb diferents tipus

d’adhesius i premsant-ho tot. Es fabriquen fonamentalment taulers de diferents

gruixos i grans dimensions.

FUST

ES P

REF

AB

RIC

AD

ES

_______________________: Són fulloles de fusta encolades i

premsades. Les fulloles es col·loquen amb la veta girada 90º

Activitat 3: Enumera tres avantatges i tres inconvenients dels taulers

prefabricats.

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

__________________________________: Estan fetes amb borumballa de fusta mesclada amb cola i premsada. Les

superfícies poden quedar acabades en cru

o imitant altres tipus de fusta.

_______________________________: Estan fetes amb serradura de fusta

mesclada amb resines i premsada. Les superfícies poden quedar acabades en cru

o imitant altres tipus de fusta.

___________________________: Estan fetes amb serradura de fusta

mesclada amb resines especials termoenduribles i l’aplicació d’alta pressió i

temperatura.

4. La fusta.

9

9. Normes de seguretat al taller Quan es treballa al taller es poden utilitzar materials i ferramentes que poden ser

perilloses, per això s’ha de mantindre sempre una actitud d’atenció al treball i d’utilització

correcta de les ferramentes.

Normes de seguretat al taller

4. La fusta.

10

10. Procés de fabricació d’objectes de fusta Per a fabricar un objecte amb fusta cal realitzar una sèrie d’operacions que ha de

seguir un determinat ordre. A aquest el denominarem procés de fabricació.

Es prenen les mesures i es fan les

marques i línies necessàries.

Es talla (serrat) deixant un marge

entre la marca i el tall.

Es fan tots els forats que indiquen

els plànols.

S’elimina el material sobrant i es

deixen les superfícies polides.

Segons els materials les tècniques

d’unió són diferents.

S’acaben els objectes

envernissant-los o pintant-los.

Fabricació d’objctes de fusta

4. La fusta.

11

11. Eines de mesura. Són aquelles que ens permeten mesurar els

objectes i establir-ne les seues dimensions. Les més utilitzades són les següents:

.

.

Activitat 4: Dibuixa altres tres instruments de mesura de longituds.

Eines per a la fusta

_____________________________

És una làmina de metall rígida que té les

vores dividides en mil·límetres, encara

que la numeració pot aparèixer en cm o

en mm

_____________________________

Està constituït per una sèrie de listons de

fusta, d’un dm de longitud cadascun, que al

estar articulats permeten plegar el metre.

Tenen una longitud d’un metre.

_______________________________________

Està format per una làmina metàl·lica

flexible que s’enrotlla dins d’una caixa

4. La fusta.

12

12. Eines de traçat. Són aquelles que ens permeten marcar (dibuixar) sobre

la fusta les peces a fabricar.

13. Eines de subjecció. Quan es fan operacions de mecanitzat de la fusta,

aquesta s’ha de subjectar per a poder treballar de forma eficient i segura. Les més

utilitzades són:

____________________________

Es la ferramenta fonamental per a treballar en el banc. Diposa d’una

boca fixa i una altra mòbil. Entre aquestes es col·loca la peça a

treballar. La zona a treballar ha d’estar el més prop possible de les boques.

Eines per a la fusta

Superfície per a

colpejar

____________________________

S’utilitza per a traçar línies paral·leles al cantell de la fusta.

___________________________

Té com a finalitat traçar circumferències i traslladar mesures iguals.

____________________________

Eina que servix per a traçar línies perpencidulars al cantell de la fusta.

____________________________

Eina que servix per a traçar línies NO perpencidulars al cantell de la fusta.

Boca fixa

Boca mòbil

4. La fusta.

13

14. Eines per a serrar. Són les eines que permeten tallar la fusta de

distinta duresa i diferents formes.

____________________________

Per a fer talls ràpids sense massa precisió.

____________________________

Per a fer talls amb precisió i en

materials de poc gruix.

____________________________

Per a fer talls corbs.

____________________________

Per a tallar formes corbes de fusta de poc

de gruix (3-5 mm).

___________________________

S’utilitza per a subjectar peces entre elles o al

banc quan per la seua forma o dimensions no

es pot subjectar al caragol de banc.

____________________________

És un gat menut que s’utilitza quan les

peces a subjectar són menudes per al

serjant.

Eines per a la fusta

4. La fusta.

14

15. Eines per a rebaixar. Són les eines que s’utilitzen per rebaixar i

afinar els talls fets amb els xerracs.

Eines per a la fusta

____________________________

Les més habituals són les de mitja canya i

les redones. Tallen la fusta gràcies a unes

dents que tenen en la seua superfície que s’anomenen picat.

____________________________

Tenen el picat més menut i sols serveixen

per a treballar amb fusta de poc de gruix

o per a polir superfícies menudes.

cos

mànec

espiga

____________________________

És una ferramenta de tall amb la punta

molt esmolada i s’utilitza per a rebaixar la fusta per a fer encaixos. El mànec es pot

colpejar amb la mà o amb maça de fusta.

____________________________

Serveixen per planejar cantells tallats amb

els xerracs.

____________________________

Són uns raspalls de puntes d’acer que

s’utilitzen per a netejar les raspes i les llimes.

4. La fusta.

15

16. Eines per al trepatge. El trepatge consisteix en fer forats sobre la

fusta. Es necessita una ferramenta que talle i una màquina per fer-la girar.

.

____________________________

És la ferramenta que talla, està composta d’un mànec per a subjectar-

la, el cos que porta dues ranures

helicoidals i la punta que és la que talla.

____________________________

És una ferramenta manual que fa girar

la broca, segons models poden tindre velocitat lenta o ràpida.

____________________________

Ferramenta amb mànec i punta

utilitzada per fer petits forats per començar a enroscar els caragols.

___________________________

Ferramenta amb mànec i punta

utilitzada per fer forats en determinats

materials, plàstic, cartó, etc.

Eines per a la fusta

4. La fusta.

16

17. Eines per a clavar, desclavar i colpejar

____________________________

Per la part plana per aclavar i per la

part semiesfèrica per a reblonar.

____________________________

També conegut com martell de fuster.

Per a clavar.

____________________________

Per la part plana per aclavar i per la part l’ungla per a desclavar.

____________________________

Per colpejar sobre materials tous. Poden ser de fusta, de plàstic, de goma etc.

____________________________

Per desclavar o traure tatxes.

Eines per a la fusta

4. La fusta.

17

18. Eines per a cargolar i descargolar

S’utilitzen quan hem de subjectar peces de fusta que puguen desmuntar, és a dir

no són unions permanents.

____________________________

____________________________

____________________________

Tenen un mànec i les puntes poden canviar-

se.

____________________________

____________________________

En general els elements per a fer unions desmuntables s’anomen

caragols, però hi ha moltes classes decaragols segons el seu us. Una de

les característiques que defineixen un caragol és la forma del cap.

Per tal de no estropejar, tant els caragols com les eines, per a cada

tipus de cap s’ha d’utilitzar la punta del tornavís adequada.

Eines per a la fusta

4. La fusta.

18

19. La fusta i el medi ambient

Tot i l’existència de nous materials, hui encara s’utilitza la fusta per a la fabricació

d’un gran nombre d’objectes tecnològics. Donat que per a obtenir fusta hi ha que

tallar arbres aquesta activitat suposa una incidència sobre el medi ambient, que pot

convertir-se en agressió d’importants conseqüències. Una d’elles és la possible

deforestació d’extenses zones arbrades.

Ara bé la fusta és una matèria primera que gaudeix d’importants propietats

ecològiques i si fem un us sostenible dels boscos a més serà un recurs renovable.

Així la fusta és:

La fusta i el medi ambient

Si plantem arbres quan es tallem......

Com es descompon sense deixar residus......

Com es poden fer altres productes...

utilitzar......

____________________________

Tenen dos boques de diferents mesures.

____________________________

Tenen una boca fixa i una ajustable que

s’adapta a diferents mesures del cap del

caragol.

4. La fusta.

19

Activitat 5:

Segons les figures representades :

a) ordena-les segons l’ordre de les operacions a realitzar

b) indica el nom de l’operació que esta fent-se

c) indica quines ferramentes s’utilitzen en cada cas.

c

f

a

d

b e

Núm Ordre Operació Eines

1

2

3

4

5

6

Activitats

4. La fusta.

20

Activitat 6:

Identifica les ferramentes posant el nom corresponent.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

Activitats

4. La fusta.

21

Activitat 7:

Localitza les ferramentes següents a la sopa de lletres, trepant, xerrac, metre, serjant,

raspa, barrina, compàs i enformador.

Activitat 8:

Completa les paraules encreuades següents sobre les eines i els estris utilitzats en les

operacions amb la fusta.

Activitats

1. S’utilitza per a serrar i tallar la

fusta.

2. Serveixen per a desclavar, i també

per a subjectar i tallar.

3. Es fa servir per a clavar.

4. S’utilitza per a traçar línies

paral·leles en la fusta.

5. Es fa servir per a desbastar o

afinar.

6. S’utilitza per a enroscar i

desenroscar caragols.

7. S’usa per a subjectar peces a la

taula de treball, generalment.

8. Són semblants als pinzells, però és

més plana i ampla.

4. La fusta.

22

Activitat 9:

Tot al llarg de la història i abans de l’aparició del paper, els éssers humans han utilitzat

suports d’escriptura diferents: pedra, escorça d’arbres, ossos d’animals, tauletes d’argila,

papir, pergamí de pell, etc. El paper es va inventar a la Xina cap a l’any 105, i s’elaborava

de manera

artesana a

partir de fibres

vegetals i restes

de teixits.

Al voltant de

l’any 1840 va

començar a

utilitzar-se la

fusta triturada

(que conté

moltes fibres de

cel·lulosa) per

obtenir una

polpa amb la

qual s’elaborava

el paper tal com

el coneixem

actualment.

La diferència entre el paper i el cartó està en una característica tècnica anomenada

gramatge. El gramatge indica la massa, en grams, d’un metre quadrat de paper (g/m2).

Així per exemple, els fulls de paper que fem servir habitualment solen tenir un gramatge

de 80 g/m2; aixòvol dir que un metre quadrat (és la superfície que té un format A0)

d’aquest paper té una massa de 80 grams.

Classificació del paper segons el gramatge.

paper inferior a 140 g/m2

cartolina entre 140 i 400 g/m2

cartó superior a 400 g/m2

4. La fusta.

23

1. Observa la il·lustració del procés d’elaboració del paper. Completa el diagrama de

blocs corresponent a aquest procés i anota cada paraula en el requadre corresponent.

2. Com es calcula el gramatge d’un paper.

3. Les làmines de dibuix acostumen a tenir un gramatge de 130 g/m2. Quin significat

té aquesta dada.

4. Quina relació hi ha entre la densitat i el gramatge?

5. Quan es va inventar el paper:

6. A partir de quin any va començar a fabricar-se paper de la fusta:

Cola i blanquejants

4. La fusta.

24

Activitat 10:

Fes, en quinze línies, una descripció d’una serreta de vogir.

_______________________________________

_______________________________________

_______________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________