LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició...

60
09 09 LA GESTIÓ DE RESIDUS˚DE CATALUNYA LA GESTIÓ DE RESIDUS˚DE CATALUNYA

Transcript of LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició...

Page 1: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

0909

LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

LA G

ESTI

Ó DE

RES

IDUS

 DE

CATA

LUNY

A

Page 2: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

SUMARI

EDITAEnginyers Industrials de CatalunyaAssociació/Col·legi

AEICPRESIDENTJoan Torres i Carol

VICEPRESIDENT 1rAlbert Mitjà i Sarvisè

VICEPRESIDENT 2nRicardo Granados iGarcía

SECRETARIJaume Puigduetai Lucas

COEICDEGÀJoan Vallvé i Ribera

VICEDEGÀJosep M. Rovira iRagué

SECRETÀRIAConcha Zorilla i Díez

2 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

3

4

5

7

10

14

16

18

20

23

24

28

30

32

33

35

37

39

43

45

47

50

52

52

TRACTAMENTS DE LA FRACCIÓ RESTA.EL DIPÒSIT CONTROLATFerran Duran i Pere Esplugas

GESTIÓ DE RESIDUS. TECNOLOGIES EMERGENTSJoan Gaya

TRACTAMENT DE RESIDUS URBANS MITJANÇANT ELBIOASSECATGE I ELS BIOREACTORS AMBTECNOLOGIA D’ECODECOLluís Martínez

TECNOLOGIA PLASMA EN EL TRACTAMENT DE RESIDUSSilvain Cortés

TRACTAMENT TERMOQUÍMIC DELS RESIDUS:HIGIENITZACIÓ ACTIVA GEISERBOX®Lluis Carles Carrillo

TECNOLOGIES EMERGENTS PER AL TRACTAMENTTÈRMIC DE RESIDUS: LA GASIFICACIÓLluís Puigjaner

EL PAPER DE L’ENERGIA A PARTIR DE RESIDUS AMBRELACIÓ A LES ESTRATÈGIES DE RESIDUS, L’ESTALVI,L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I LA LLUITA CONTRA ELCANVI CLIMÀTICCarlos Martínez Orgado

LA RECUPERACIÓ ENERGÈTICA EN CIMENTERES:CONVERSIÓ DEL REBUIG PROCEDENT D’ECOPARCSEN COMBUSTIBLE ALTERNATIUJordi Payet

RECUPERACIÓ VS. INCINERACIÓ EN LA GESTIÓ DELSRESIDUS SÒLIDS URBANS. UN FALS DEBATFerran Relea

L’EMISSIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLEI LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALSJosé M. Baldasano

LES INCINERADORES: TOXICOLOGIA I SALUTDr. Josep Ll. Domingo

INCINERACIÓ DE RESIDUS. UN PERILL LATENT?ADÉU A L’EMISSIÓ DE DIOXINESMinisteri Federal del Medi Ambient, Conservacióde la Natura i Seguretat Nuclear

DIRECTOR GENERAL AEIC-COEICAntoni M.Grau i Costa

COORDINACIÓEva Díaz - Josep Ramon Torné - Cristina Reche

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAMercè Molins i Mora

PUBLICITATNatàlia Garcia

DISSENY GRÀFICTÀKTIL [espai grafic]

IMPRESSIÓGAM

Dep. Legal:

ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓCol·legi d'Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 3908003 BarcelonaTel. 93 319 23 [email protected]

PRESENTACIÓJoan Vallvé i Joan Torres

ELS RESIDUS, UN PROBLEMA CREIXENTJosep M. Serena

COMPOSICIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALSRamon Sans i María Dolores Álvarez

MARC NORMATIU DE LA GESTIÓ DE RESIDUSMUNICIPALS. ALGUNES REFLEXIONSAntoni Choy

TRACTAMENT DELS FLUXOS DELS RESIDUSMUNICIPALS SEPARATS EN ORIGENJordi de Pineda i Francisco J. Quintieri

EL FOMENT DE LA PREVENCIÓ I EL RECICLATGE:ELS SUBPRODUCTES. QUAN EL RESIDU PERD EL SEUNOM (I LA SEVA CONDICIÓ?)Pilar Chiva

EL FOMENT DE LA PREVENCIÓ I EL RECICLATGE:EL CAS DE LA BORSA DE SUBPRODUCTESDE CATALUNYAXavier Elias Castells

EL PROGRAMA METROPOLITÀ DE GESTIÓDE RESIDUS MUNICIPALSCarles Conill

TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ RESTA:ELS RESIDUS MUNICIPALS BIODEGRADABLESJosep M. Sabater Chéliz

ELS TRACTAMENTS MECÀNICS-BIOLÒGICSDE LA FRACCIÓ RESTA DELS RESIDUS MUNICIPALSJoan Manuel Trullols

LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA MITJANÇANTINCINERACIÓ DE LA FRACCIÓ RESTAMiquel Solè

TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ RESTA: LA INCINERACIÓCarles Salesa

Et pots descarregar el Recull d’articles i la Diagnosi d’aquest Monogràfic a:

http://www.eic.cat/wps/portal/monografics

Page 3: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 3

Benvolgut company / Benvolguda companya,

Et presentem el novè monogràfic que hem preparat des de l’Associació i el Col·legi

d’Enginyers Industrials de Catalunya. En aquesta ocasió, hem volgut posar el focus

sobre un problema important que afecta de ple les societats desenvolupades com la

nostra: la gestió dels residus, aquells materials no desitjats derivats del desenvolupa-

ment tecnològic i social, i també les conseqüències que pot tenir el seu tractament.

El monogràfic sobre els residus és el novè estudi d’aquestes característiques que

presentem els Enginyers Industrials de Catalunya, després dels monogràfics sobre

l’energia, l’aigua i les infraestructures, entre d’altres, que han tingut un impacte

important sobre la societat i els mitjans de comunicació.

Els nivells alts de consum i la producció industrial creixent generen un volum

important de residus que s’han de processar per mantenir un equilibri raonable

entre el medi ambient i el creixement socioeconòmic. Fa temps que la Comissió de

Medi Ambient s’ocupa de debatre aquest problema i de buscar-hi solucions, i són

nombrosos els enginyers industrials que s’hi dediquen professionalment de mane-

ra directa o indirecta.

És per tot això, i per abocar llum sobre aquest problema, que hem volgut publicar

aquest monogràfic. És tracta d’un recull d’articles elaborats per entesos en la matè-

ria, que pots trobar en aquest exemplar, més una diagnosi redactada per un grup

d’experts. El nostre objectiu és contribuir al debat social entre ciutadans, empreses,

institucions i la resta d’agents implicats per tal de resoldre un problema tan greu.

Per descomptat, volem aprofitar aquestes línies per agrair a tots els companys la

seva participació en aquesta publicació, que esperem que sigui profitosa per al

benestar de tota la societat.

Joan Vallvé Joan Torres

Degà President Col·legi d’Enginyers Associació d’EnginyersIndustrials de Catalunya Industrials de Catalunya

PRESENTACIÓ

monografic09.qxd 20/2/09 17:30 Página 3

Page 4: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

4 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

Les societats desenvolupades produeixen milers de tones de residus diàriament.

Tot i l’augment de la consciència ecològica de la població, la gran majoria es des-

preocupa dels seus residus un cop llença la brossa al contenidor corresponent,

però no podríem mantenir el nostre nivell de benestar sense generar tots aquests

sobrants indesitjats. Qui s’ocupa del que nosaltres rebutgem? Qui converteix

aquests residus en material reutilitzable per la societat? Què es fa en altres països?

Com estem afectant el medi ambient?

A la Comissió de Medi Ambient som conscients que els residus suposen un problema

amb moltes cares i, per això, el tema ha ocupat nombroses de les nostres jornades tèc-

niques i conferències. Ara és el torn d’aquest novè monogràfic sobre els residus.

El tractament d’aquests materials indesitjats va des d’experiències quotidianes com

la reutilització d’un pot de vidre o el reciclatge d’una caixa de cartó fins a processos

complexos com el desmantellament d’una central nuclear. Els enginyers industrials,

des de la nostra perspectiva multidisciplinària, som un col·lectiu professional per-

fectament preparat per tractar amb autoritat una qüestió tan polièdrica.

Empreses, Administració pública i ciutadans particulars s’enfronten cada dia a

nous reptes per no veure’s desbordats per la quantitat creixent de residus. Els

governs, conscients de la sensibilització social sobre la protecció del medi

ambient, legislen per tal de mantenir un control sobre els sobrants que genera l’e-

conomia i que, a priori, ningú vol a prop de casa. El sector privat s’adapta a aques-

ta regulació i en alguns casos pot convertir la necessitat de gestionar els residus

en una bona oportunitat de negoci. Mentrestant, la ciutadania, que ha pres força

consciència del problema durant els darrers anys, continua reciclant o reutilitzant,

sabedora que la solució només arribarà si tothom hi treballa.

Josep Maria Serena

Enginyer industrialPresident de la Comissió de Medi Ambient de l’AEIC

ELS RESIDUS, UN PROBLEMA CREIXENT

monografic09.qxd 20/2/09 17:30 Página 4

Page 5: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5

posició del rebuig dels residus munici-

pals. També per llei (art. 45 de la Llei

6/1993, de 15 de juliol, reguladora

dels residus), les comarques poden

assumir les competències (en els

supòsits de dispensa municipal del

servei, de delegació dels municipis) en

la gestió dels residus municipals i, per

tant, aquells territoris que assumeixin

les competències de gestió també hau-

rien de desenvolupar programes de

gestió de residus municipals que

seguissin les directrius generals del

PROGREMIC i tinguessin en compte

els trets diferencials i específics

d’aquests territoris de gestió.

Tal com mostren les gràfiques, entre

territoris diversos hi ha certes diferèn-

cies (elevada població, turístics,

rurals) pel que fa a la composició dels

residus municipals, bàsicament en la

fracció biodegradable, paper/cartó,

a determinació de la composi-

ció dels residus municipals té

com a objectius principals,

d’una banda, conèixer la tendència de

la població pel que fa a la generació de

les diferents fraccions de residus

municipals per poder aplicar polítiques

globals i locals de recollida selectiva i

campanyes de sensibilització que per-

metin minimitzar la producció per càpi-

ta i aconseguir una gestió més

sostenible en el tractament i valorització

d’aquestes fraccions; d’altra banda,

poder actuar de manera més eficaç en

el desplegament d’infraestructures de

tractament i valorització en el territori

que sigui responsable de la gestió dels

residus municipals (gestió comarcal,

intercomarcal, etc.).

D’acord amb aquests dos objectius

esmentats, es pot considerar que

interessen bàsicament dos tipus de dades

de composició dels residus municipals:

• La composició global dels residus

municipals (per exemple, la composi-

ció de Catalunya), que ha de permetre

desenvolupar programes globals de

gestió de residus, amb objectius

generals i específics, juntament amb

les seves actuacions, incloent el pro-

grama d’infraestructures del territori.

Aquest és el cas del Programa de

Gestió de Residus Municipals a

Catalunya. PROGREMIC 2007-2012

elaborat i aprovat per l’Agència

Catalana de Residus.

• La composició dels residus munici-

pals per territoris de gestió que, acom-

plint les directrius generals marcades

en el PROGREMIC, puguin desenvolu-

par programes de gestió de residus

municipals d’acord amb les caracterís-

tiques pròpies d’aquests territoris.

Aquest seria el cas del Programa

Metropolità de Gestió de Residus

Municipals (PMGRM) 2008-2015 de

l’EMSHTR i, concretament, de l’Entitat

Metropolitana del Medi Ambient, que

per llei (art. 44 de la Llei 6/1993, de 15

de juliol, reguladora dels residus) li cor-

respon, en l’àmbit territorial que agru-

pa, programar i fer les obres i establir i

prestar el servei de valorització i dis-

COMPOSICIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS

Ramon Sans Departament

d’Enginyeria Química(UPC)

María DoloresÁlvarez

Departamentd’Enginyeria Química

(UPC)

L ÉS IMPORTANT DETERMINAR LA COMPOSICIÓ DELSRESIDUS MUNICIPALS PER PODER APLICAR POLÍTIQUESGLOBALS I LOCALS DE RECOLLIDA SELECTIVA I ACTUAREN EL DESPLEGAMENT D’INFRAESTRUCTURES DETRACTAMENT I VALORITZACIÓ

monografic09.qxd 20/2/09 17:30 Página 5

Page 6: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

6 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

vidre i plàstics. Aquestes fraccions,

que són les que tenen recollida selec-

tiva (junt amb els metalls i mixtos) en

la majoria dels territoris, corresponen

al 70-76% de tot el residu municipal.

Finalment es pot veure l’evolució de la

composició de les diferents fraccions

recollides selectivament. El 1998 la

recollida selectiva de les fraccions

encara era incipient i gairebé tot el

residu municipal anava a parar a la

resta. L’any 2007, en canvi, totes les

províncies estan per sobre del 20% de

recollida selectiva i Barcelona, en par-

ticular, entorn del 35-36%, cosa que

fa que Catalunya (dades ponderades

segons la població) també estigui

entorn d’aquest 35-36%. Una de les

fraccions que cal recollir més acu-

radament de manera selectiva és la

fracció FORM (fracció orgànica o

biodegradable), per tal de poder fer

una gestió més sostenible dels residus

municipals quant a la seva valorització

i gestió en la deposició.

INTERESSA CONÈIXERLA COMPOSICIÓGLOBAL DELS RESIDUSMUNICIPALS I LACOMPOSICIÓ DELSRESIDUS MUNICIPALSPER TERRITORIS DE GESTIÓ

monografic09.qxd 20/2/09 17:30 Página 6

Page 7: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 7

Entre les obligacions específiques del

productor de residus destaquen:

suportar les despeses de gestió de

residus que genera i tenir a disposició

de l’Administració el document que

acredita que ha gestionat correcta-

ment els residus i els justificants de les

entregues efectuades. Aquesta regu-

lació singularitzada dels residus

comercials pot plantejar seriosos

dubtes d’interpretació i, a més, la càr-

rega que suposa per al productor de

residus el fet d’haver d’acreditar docu-

mentalment les entregues efectuades i

la correcta gestió dels residus és,

segurament, desproporcionada per als

titulars d’activitats comercials, oficines,

bars, etc., de petita envergadura que

són la immensa majoria. Amb tot, cal

advertir que la Llei permet que el pro-

ductor s’aculli al sistema específic de

recollida i gestió dels residus comer-

cials de l’ens local i entenem que, en

aquest supòsit, és innecessària la jus-

tificació documental de la gestió.

En qualsevol cas, el que és significatiu

és el fet que l’ens local no apliqui la

taxa general de prestació del servei

(que teòricament ha de cobrir les

despeses de gestió) i apliqui les despe-

a gestió dels residus a

Catalunya es regula, d’una

banda, en la legislació de

règim local i, d’altra banda, en la legis-

lació ambiental, i molt especialment en

la de residus. El marc legal de referèn-

cia són, doncs, les lleis d’organització

territorial de Catalunya i, en particular,

la llei municipal i de règim local i la llei

reguladora de residus sense oblidar les

normes que les despleguen.

L’ordenació legal dels residus a

Catalunya és molt completa i és con-

forme a la normativa de la Unió Europea

i a la legislació bàsica de l’Estat. Dit això

podem fer algunes reflexions sobre

aspectes concrets d’aquesta normativa

que presenten dificultats d’interpretació.

Així, i d’entrada, no és pacífic el con-

cepte material de residu municipal. La

definició que fa la llei de residus de

Catalunya en el seu article 3 és

descriptiva i, atenent al seu origen,

inclou els residus generats en domi-

cilis particulars, comerços, oficines i

serveis i també els procedents de

neteja viària, zones verdes, àrees

recreatives i platges i els procedents

d’obres menors i reparació domicil-

iària. També, i atenent a la seva natu-

ralesa, inclou els animals domèstics

morts, els mobles, els utensilis i els

vehicles abandonats. Finalment, con-

sidera també residus municipals els

que per la seva naturalesa i composi-

ció poden assimilar-se als que s’origi-

nen en domicilis, comerços, oficines i

serveis sempre que no tinguin la con-

sideració de residus especials.

Pel que fa als residus comercials, es

defineixen com a residus municipals

generats per l’activitat pròpia del comerç

al detall i a l’engròs. S’hi afegeixen,

però, els generats a l’hostaleria, bars,

mercats, oficines i serveis, i s’equiparen

a aquesta categoria els residus originats

a la indústria que tenen la consideració

d’assimilables als municipals.

La llei de residus regula específica-

ment la gestió dels residus comercials

i estableix, en primer lloc, que la per-

sona titular d’una activitat que genera

residus comercials els ha de gestionar

per si mateixa, d’acord amb les obliga-

cions pròpies dels posseïdors o pro-

ductors de residus, i, en segon lloc,

que els ha de lliurar a un gestor

autoritzat o bé acollir-se al sistema de

recollida i gestió de l’ens local compe-

tent que inclou el servei de deixalleria.

MARC NORMATIU DE LA GESTIÓDE RESIDUS MUNICIPALS.ALGUNES REFLEXIONS Antoni Choy

Departament deMedi Ambient

de la Generalitat de Catalunya

L

monografic09.qxd 20/2/09 17:30 Página 7

Page 8: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

8 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

ses “reals” de la gestió individualitza-

da. Aquest fet, a més de complicar la

gestió del preu, posa de manifest que

la taxa general de prestació del servei

de gestió de residus municipals és,

ordinàriament, un preu polític.

El desplegament reglamentari de la

llei i molt especialment el programa

de gestió han d’aclarir i facilitar la

gestió diferenciada dels residus

comercials. També cal considerar el

fet que l’ajuntament, en l’àmbit de la

seva potestat de reglamentació del

servei, pot regular aquesta matèria i

adequar la gestió dels residus comer-

cials a les peculiaritats del municipi.

La prestació del servei públic de gestió

de residus municipals és reservat al

municipi i és, per tant, indisposable

per a qualsevol altra administració

pública. Atès, però, que el concepte

de gestió de residus inclou la recollida,

el transport, l’emmagatzematge, la

valorització, la disposició del rebuig i

la comercialització, no hi ha dubte que

per als municipis petits és un servei

inviable. Per això la llei municipal

estableix com a servei mínim obligatori

del municipi únicament l’operació de

recollida dels residus. Això exigeix que

les operacions de gestió posteriors a

la recollida dels residus siguin

assumides per entitats supramunici-

pals. Seria molt convenient que amb-

dues normatives s’harmonitzessin.

La regulació singular dels residus

comercials té conseqüències sobre el

règim de responsabilitat en la gestió

de residus municipals ja que la llei de

residus estableix que, entre les deter-

minacions bàsiques que regeixen la

gestió dels residus municipals, l’ajun-

tament adquireix la propietat dels

residus sempre que li siguin lliurats

per a la seva recollida en les condi-

cions que determini el reglament

municipal del servei. Això suposa que

el generador de residus municipals

s’allibera de tota responsabilitat de la

seva gestió una vegada els ha lliurat a

l’ajuntament en les condicions fixades.

Per contra, en el cas dels residus

comercials, té l’obligació de gestionar-

los per si mateix d’acord amb les

obligacions pròpies dels posseïdors i

productors de residus municipals.

La gestió dels residus municipals pre-

senta tres singularitats més. La primera

es refereix al fet que l’ens local compe-

tent pot obligar als posseïdors dels

LA TAXA GENERAL DE PRESTACIÓ DELSERVEI DE GESTIÓ

DE RESIDUSMUNICIPALS ÉS

UN PREU POLÍTIC

LES OPERACIONS DEGESTIÓ POSTERIORS

A LA RECOLLIDA DELSRESIDUS SÓN

ASSUMIDES PERENTITATS

SUPRAMUNICIPALS

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 8

Page 9: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 9

EL DISSENY DELS PRODUCTES MANUFACTURATSHAN DE FACILITAR LA RECUPERACIÓ DELSSUBPRODUCTES I LA VALORITZACIÓ DE LESMATÈRIES I SUBSTÀNCIES QUAN QUEDEN FORA D’ÚS

ELS AJUNTAMENTSHAN PROMOUREESPAIS I INSTAL·LACIONS QUEFACILITIN LARECOLLIDA SELECTIVA

residus que per les seves caracterís-

tiques resultin perillosos o difícils de

recollir, transportar, valoritzar o elimi-

nar, a gestionar-los per si mateixos o a

adoptar les mesures necessàries per

facilitar-ne la gestió. La decisió l’ha de

fonamentar l’ens local en raons justifi-

cades. La segona es refereix al fet que

en la gestió dels residus municipals

s’han de segregar en origen les

matèries o substàncies perilloses, les

quals s’han de dipositar en contenidors

específics o en la deixalleria. I la ter-

cera fa referència al fet que les cate-

gories de residus municipals que tin-

guin una ordenació legal específica

s’han de gestionar d’acord amb el que

disposi aquesta legislació particular.

Finalment, una referència a dues

disposicions de la llei de residus

que figuren en el capítol de gestió dels

residus municipals. En la primera dis-

posició s’estableix que en el tràmit

d’avaluació del projecte que acompa-

nya a la sol·licitud de llicència municipal

per a l’exercici d’activitats productores

de residus, es considerarà que els pro-

ductes manufacturats es dissenyen de

tal manera que faciliten la recuperació

dels subproductes i la valorització de les

matèries i substàncies que contenen

quan queden fora d’ús. Avui hem d’en-

tendre que aquesta avaluació s’ha de

dur a terme també en el cas de les

activitats sotmeses al règim d’au-

torització ambiental. En la segona

s’estableix que els ajuntaments, mit-

jançant el planejament urbanístic i les

ordenances municipals, han d’afectar

les reserves de sòl necessàries per a

la ubicació d’instal·lacions de tracta-

ment de residus i promoure que les

edificacions i la xarxa viària disposin

d’espais i instal·lacions que facilitin la

recollida selectiva i el transport. Dues

mesures cabdals de prevenció ambi-

ental que tenen, per ara, una apli-

cació molt escassa.

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 9

Page 10: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

Des de l’any 1995, quan es va

iniciar la recollida selectiva a

Catalunya, fins a l’actualitat,

una part important dels residus munici-

pals són separats en origen. Aquests

residus es diferencien des del moment

en què el ciutadà decideix separar-los

del cicle del rebuig indiferenciat. Els

ciutadans els dipositen en contenidors

o llocs concrets i així s’inicia el seu

procés de tractament.

El vidre, el paper-cartó, els envasos

lleugers i la matèria orgànica constitueixen

els principals residus recollits selecti-

vament en contenidors al carrer, en

contenidors de color verd, blau, groc i

marró respectivament. Aquests

residus són els que més tones repre-

senten en el global dels residus munic-

ipals separats en origen, amb més

d’un milió de tones i gairebé un 70%

en pes de tots els residus separats en

origen, segons dades de l’Agència de

Residus de Catalunya de l’any 2007.

Aquests residus, juntament amb altres

com els de la poda i els tèxtils, con-

stitueixen el sistema de recollida selec-

tiva al qual la població té un accés més

pròxim. No obstant això, el grau de

participació de la població en aquestes

recollides selectives continua sent dis-

par: mentre que la població col·labora

amb un grau molt elevat de partici-

pació i qualitat de la selecció en origen

en el vidre, i bastant elevat en el paper-

cartó, continua col·laborant poc i amb

baixa qualitat en les fraccions envasos

lleugers i orgànica.

Un cop el ciutadà col·labora deixant el

material en el contenidor, hi ha tota

una varietat de sistemes de recollida:

des del sistema de “iglús” al carrer que

es recullen mitjançant camió ploma,

als típics contenidors de càrrega poste-

rior en camions recol·lectors tradi-

cionals, o als més moderns grans con-

tenidors de càrrega lateral i similars, en

què no cal la intervenció de cap operari.

Els camions recullen i transporten els

residus a cadascuna de les plantes de

tractament directament, o indirecta-

ment a través de plantes de transferèn-

10 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

TRACTAMENT DELSFLUXOS DELS RESIDUSMUNICIPALS SEPARATS EN ORIGEN

Francisco J.QuintieriDirector de

tractaments Urbaser

Jordi de Pineda Delegat UrbaserAssociat/col·legiat

núm. 6.629

L

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 10

Page 11: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

control de la temperatura i la humitat es

realitza el compost.

Els residus d’aparells elèctrics i elec-

trònics (RAEE) com ara els de televi-

sors, ordinadors, equips de música,

frigorífics, aires condicionats, microones,

o fins i tot les làmpades fluorescents i

les de baix consum, que han deixat de

funcionar o bé s’han convertit en obso-

lets, són residus recollits selectivament

en deixalleries i comerços i que es

troben dins dels fluxos prioritaris que

des de la Unió Europea s’han volgut

regular de manera específica. Als

RAEE se’ls ha afegit fa poc les piles, les

bateries i els acumuladors. Els fabri-

cants, els distribuïdors i els importa-

dors han pogut implementar el principi

de responsabilitat del productor sigui

de manera individual, tal com han fet

alguns productors d‘equips d’ús indus-

trial, incorporant en els contractes de

venda la gestió posterior dels aparells

que comercialitzen, sigui, tal com ha

succeït amb els productes adreçats al

gran consum, mitjançant l’adhesió a

cia on s’acumulen els residus en

camions més grans per reduir despe-

ses de transport.

A les plantes de tractament del vidre,

després de realitzar un procés de reduc-

ció dels impropis, es fon el vidre i s’a-

caben de retirar els impropis, i finalment

s’obté un vidre net de gran qualitat.

A les plantes de tractament del paper-

cartó, el paper-cartó arriba en bales

rectangulars d’uns 800 quilos, es

posen en línia en una cinta que trenca

els filferros i transporta les bales a un

pulper (o màquina desintegradora) on

els filferros, juntament amb els

impropis de plàstic i d’altres, es treuen

i el paper-cartó es desfà en una massa

semilíquida, es processa aquesta

massa per millorar-ne les caracterís-

tiques i es procedeix a produir base de

cartó en bobines gegants, que posteri-

orment es fan servir per produir tot

tipus de cartonatges.

A les plantes d’envasos es fa un triatge

que pot ser manual o automàtic, on se

separen els envasos de paper-cartó, el

polietilè d’alta densitat (PEAD), el film

(PEBD), el plàstic PET, altres barreges

de plàstics, els tetrabrics, l’acer i l’alu-

mini. Una vegada separats s’embalen

en bales rectangulars i es transporten

a la planta finalista de reciclatge de

cadascuna de les fraccions.

A les plantes de tractament d’orgànica

es poden realitzar diferents processos,

entre ells la digestió anaeròbica i el

compostatge. D’una banda, en la

digestió anaeròbica, després de millo-

rar la qualitat del material, retirant els

plàstics i altres impropis, es realitza una

barreja semilíquida anomenada digest

que aporta aigua i digest recirculat a la

matèria orgànica; aquest digest passa

per uns grans dipòsits on s’aplica tem-

peratura i moviment per obtenir gas de

la fermentació de la matèria orgànica, i

finalment el gas es crema per produir

electricitat i el digest es tracta per reti-

rar l’aigua i passar a compostar. D’altra

banda, a les plantes de compostatge, la

matèria orgànica, o el digest, es barreja

amb material estructurant, i amb un

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 11

EL VIDRE, EL PAPER-CARTÓ, ELS ENVASOSLLEUGERS I LA MATÈRIA ORGÀNICAREPRESENTEN GAIREBÉ UN 70% EN PES DE TOTS ELS RESIDUS SEPARATS EN ORIGEN

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 11

Page 12: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

raigs catòdics, per poder separar el

conus deflector de la pantalla, i

accedir a la pols fosforescent amb la

qual estan recoberts, recollir-la per al

seu tractament i destinar de manera

separada les dues parts del tub, amb

diferents concentracions de plom i

diferents vies de reciclatge. La resta

d’aparells que es recullen en les

gàbies es trenquen mitjançant molins

de cadenes, i amb l’ajuda de corrents

magnètiques de Foucault i processos

de triatge manual i òptics se separen

en les diverses fraccions reciclables

(targetes de circuits impresos, plàs-

tics, metalls fèrrics i no fèrrics, etc.).

La línia blanca sense fred, rentadores,

assecadores, etc., més voluminosa i

amb més contingut en metalls es trans-

porta a granel en caixes de gran capaci-

tat fins a les fragmentadores. En aque-

stes, els grans aparells se sotmeten a

un procés de control per tal de retirar,

en aquells equips que els incorporin,

certs components perillosos com ara

condensadors amb PCB, piles o aïlla-

ments d’amiant abans de ser fragmen-

tats per a l’aprofitament dels metalls.

sistemes integrats de gestió (SIG). Els

SIG de RAEE participen en els canals

de recollida que ja existien abans de la

seva posada en marxa i en creen de

nous. Dels canals existents, com ara

els serveis de recollida de volumi-

nosos o el de les deixalleries, organ-

itzats pels ajuntaments, els SIG com-

pensen econòmicament els municipis

per la seva participació en la recollida i

es fan càrrec dels equips aportats pels

ciutadans. Com a nou canal de recolli-

da que s’ha afegit als existents, desta-

ca el que utilitza la distribució. Els pro-

ductors han dotat de mitjans la dis-

tribució per permetre el lliurament

de l’equip substituït quan es compra

un de nou, sempre que sigui de les

mateixes característiques. Dins dels

RAEE són moltes les diferents tipolo-

gies d’aparells afectats, pel que fa a la

seva grandària, components perillosos

presents o tractaments específics

als quals se sotmeten, i cal destacar

com és d’important la seva recollida

selectiva en origen.

En funció del tipus de RAEE, cada

fracció té un tipus d’emmagatze-

matge, un tipus de transport i un trac-

tament específic. Els frigorífics, per

exemple, han d’arribar sencers a la

planta de tractament, amb el circuit de

refrigeració intacte, ja que el tracta-

ment consisteix a extraure de manera

controlada l’oli i el gas CFC, destructor

de la capa d’ozó, o el HCFC, gas amb

efecte hivernacle, que es troba en el

compressor. A més, el frigorífic se sot-

met a una trituració en atmosfera inert

per tal de recollir el HFC, gas utilitzat

com a agent escumant de l’aïllament

de les parets i portes de les unitats.

Fins i tot els nous equips que ja han

substituït aquests gasos tan perjudi-

cials per gasos hidrocarburs com el

ciclopentà i l’isobutà, reben el mateix

tractament de manera que es garan-

teixi el millor tractament possible.

Pel que fa a televisors i electrònica de

consum, l’ús d’almenys dues gàbies

metàl·liques, amb un lateral abatible,

s’ha demostrat com el millor sistema

per transportar aquests residus fins a

les plantes de tractament. En les

plantes es desballesten els televisors

per tal de deixar accessible el tub de

12 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

EN FUNCIÓ DEL TIPUS DE RESIDU D’APARELLSELÈCTRICS I ELECTRÒNICS, CADA FRACCIÓ TÉ UN TIPUS D’EMMAGATZEMATGE, UN TIPUS DE TRANSPORT I UN TRACTAMENT ESPECÍFIC

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 12

Page 13: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

Les làmpades fluorescents i les de

baix consum o compactes, a més de

les de descàrrega de sodi o amb

halurs metàl·lics, s’organitzen de

manera separada de la resta de RAEE,

a causa de la seva fragilitat. Els princi-

pals fabricants, organitzats dins

d’AMBILAMP, SIG específic per a

làmpades fluorescents, han repartit

contenidors a les deixalleries, als

magatzems de material elèctric i a les

grans àrees comercials; uns con-

tenidors de gran capacitat en què les

làmpades fluorescents, sense l’embol-

call de cartó, o les bombetes de baix

consum, es transporten fins a la plan-

ta de reciclatge. El tractament consis-

teix, pel que fa als fluorescents rectes,

en la seva classificació per mides i

l’alimentació d’una màquina en la

qual es tallen els capçals mitjançant

l’ús d’una flama i una gota d’aigua que

els esquerda, l’escombratge de la pols

interior fosforescent, de manera que

s’obté un vidre net, apte per ser

reciclat, els casquets metàl·lics per

valoritzar i la pols per destil·lar i

recuperar el mercuri. El mateix prin-

cipi de responsabilitat del productor

que s’aplica als residus d’aparells

elèctrics s’ha estès també a les piles,

els acumuladors i les bateries. Les

piles bastó i botó actualment es

recullen mitjançant contenidors dis-

tribuïts en comerços especialitzats,

mercats o en edificis públics, con-

tenidors piramidals o cilíndrics en els

quals es poden dipositar per al seu

transport posterior fins al centre de

tractament del Pont de Vilomara, on es

classifiquen per tipus i es tracten recu-

perant les sals de manganès de les

piles bastó i destil·lant les de mercuri.

En resum, tal com s’ha tractat de

descriure breument, els residus

municipals separats en origen tenen

un procés de recollida, transport i trac-

tament especialitzat i adaptat a la

realitat de cada residu, amb l’objec-

tiu de maximitzar-ne la recuperació

i aplicant tecnologies capdavan-

teres, especialment pel que fa al

tractament, amb les quals s’obtenen

uns resultats globals que milloren

any rere any.

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 13

EL MATEIX PRINCIPI DE RESPONSABILITAT DEL PRODUCTOR QUE S’APLICA ALS RESIDUSD’APARELLS ELÈCTRICS S’HA ESTÈS TAMBÉ A LES PILES, ELS ACUMULADORS I LES BATERIES

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 13

Page 14: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

juntament a l’Agència de Residus de

Catalunya o als serveis territorials del

Departament de Medi Ambient i

Habitatge. El Centre Català del

Reciclatge1 és la unitat de l’ARC encar-

regada d’avaluar tècnicament les

sol·licituds de subproductes i de fer-ne

la difusió. Aquesta difusió es fa bàsica-

ment a través del Butlletí de la Borsa de

Subproductes de Catalunya que s’envia

als productors de residus de Catalunya

cada tres mesos i de l’organització de

jornades anuals sobre la gestió dels

residus com a subproductes. La

declaració de subproducte té una

vigència màxima de cinc anys, però

sempre supeditada a la vigència del

contracte entre les empreses. Una

vegada vençut aquest termini, per

poder seguir efectuant la gestió del residu

com a subproducte, caldrà presentar una

nova sol·licitud amb un nou contracte i

una nova memòria explicativa.

La gestió de residus com a subpro-

ductes té una sèrie d’avantatges que

Catalunya tenim un fet

diferencial respecte a la

resta d’Espanya i Europa:

la definició del subproducte, ja recol-

lida a la Llei 6/93 de residus, i

establerta a l’article 29 del Decret

93/1999, de 6 d’abril, sobre procedi-

ments de gestió de residus.

Un subproducte a Catalunya continua

sent un residu i es defineix com a

aquells residus que s’utilitzen com a

substituts de productes comercials i/o

de primeres matèries i que es poden

recuperar sense necessitat de sot-

metre’ls a operacions de tractament.

Perquè un residu es pugui gestionar

com a subproducte cal disposar de la

resolució de l’Agència de Residus de

Catalunya (ARC) que el declara com a

subproducte. Així doncs, una vegada

l’empresa productora i receptora del

residu han arribat a un acord, i abans

que es comenci a gestionar el subpro-

ducte per part de l’empresa receptora,

cal que les empreses ho sol·licitin con-

14 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

EL FOMENT DE LA PREVENCIÓI EL RECICLATGE: ELS SUBPRODUCTESQuan el residu perd el seu nom (i la seva condició?)

Pilar Chiva Centre Català del Reciclatge

Agència de Residusde Catalunya

UN SUBPRODUCTE A CATALUNYA ÉS UN RESIDUQUE S’UTILITZA COM A SUBSTITUT DE PRODUCTESCOMERCIALS I/O DE PRIMERES MATÈRIES I QUE ESPOT RECUPERAR SENSE NECESSITAT DESOTMETRE’L A OPERACIONS DE TRACTAMENT

AEL CENTRE CATALÀ

DEL RECICLATGE ÉS LAUNITAT DE L’ARC

ENCARREGADAD’AVALUAR

TÈCNICAMENT LESSOL·LICITUDS DE

SUBPRODUCTES I DEFER-NE LA DIFUSIÓ

1. El Centre Català del Reciclatge (CCR) és una

entitat creada per la Junta de Residus (ara Agència

de Residus de Catalunya) a finals de l'any 1999

amb l’objectiu d'impulsar i fomentar els processos

de prevenció, valorització i reciclatge dels residus

generats a Catalunya.

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 14

Page 15: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

substància com a “no-residu” o com a

subproducte. Tanmateix, la Directiva

posposa l’adopció de mesures de

realització concretes d’aquestes

condicions a l’anomenat procediment

“comitològic”, que significa que els

experts designats de cada estat mem-

bre i, en darrer cas, la Comissió,

decidiran sobre aquestes mesures. La

definició de subproductes a la nova

Directiva és la següent:

Una substància o objecte, resultant

d’un procés de producció, la finalitat

primària del qual no sigui la producció

d’aquesta substància o objecte, pot

ser considerada com a subproducte i

no com a residu únicament si es com-

pleixen les condicions següents: a) és

segur que la substància o objecte serà

utilitzat posteriorment; b) la substàn-

cia o objecte pot utilitzar-se directa-

ment sense haver de sotmetre’s a

una transformació posterior distinta

de la pràctica industrial normal; c) la

substància o objecte es produeix com

a part integrant d’un procés de pro-

ducció; d) L’ús posterior és legal i no

produirà impactes adversos al medi

ambient o a la salut humana.

Els estats membres tenen dos anys

per transposar la directiva 2008/98/CE

sobre els residus i adaptar-la a les

seves respectives legislacions.

en faciliten la gestió: queda exempta

pel que fa a la formalització de la fitxa

d’acceptació, el full de seguiment i

d’utilitzar un transportista del Registre

de transportistes de residus.

L’any 2007 es van gestionar a

Catalunya 276.135 tones de residus

industrials com a subproducte, el

5,09% del total. L’Agència de

Residus de Catalunya va rebre 87

sol·licituds d’autorització de gestió

com a subproducte, i es van emetre

62 resolucions positives.

En algunes comunitats autònomes de

la resta d’Espanya, tot i que no exis-

teix una definició de subproductes,

no tenen la consideració de residus

els objectes o substàncies residuals

d’un procés de producció que s’u-

tilitzin de manera directa com a

matèria primera sense sotmetre’s a

una operació de valorització.

A Europa, fins a la publicació de la nova

Directiva de residus 2008/98/CE no

existia cap definició legal de subpro-

ducte. Tanmateix, el cert és que existeix

una gran varietat de materials produïts

en processos industrials (amb diferent

valor econòmic, impacte mediambien-

tal i condició de residu o no) i que en el

vocabulari empresarial poden denomi-

nar-se subproductes, coproductes, pro-

ductes intermedis o productes no

bàsics. Aquests termes no tenen fins

ara significat en la legislació ambiental

comunitària: els materials són simple-

ment residus o no residus.

Sovint, l’absència de claredat jurídica

ha complicat l’aplicació de la definició

de residu i això ha donat pas al fet que

en casos similars les autoritats compe-

tents hagin adoptat solucions diferents.

Aquesta nova Directiva 2008/98/CE

sobre residus, publicada el 22 de

novembre del 2008 conté noves

definicions, com ara el final de la

condició de residu i els subproductes

(article 5). Aquestes definicions es ref-

ereixen a les diferents condicions

requerides per tal de classificar una

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 15

L’ABSÈNCIA DE CLAREDAT JURÍDICA HA COMPLICATL’APLICACIÓ DE LA DEFINICIÓ DE RESIDU

LA NOVA DIRECTIVA 2008/98/CE SOBRE RESIDUSCONTÉ NOVES DEFINICIONS COM ARA EL FINAL DE

LA CONDICIÓ DE RESIDU I ELS SUBPRODUCTES

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 15

Page 16: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

podria incorporar algun tipus de

residu com a primera matèria en els

seus processos productius.

És requisit indispensable estar inscrit

a la BSC per poder obtenir informació

per contactar amb les empreses anun-

ciants i inserir anuncis d’ofertes i/o

demandes al butlletí de la BSC.

D’aquesta manera, el contacte a

través de la BSC només es dóna entre

empreses inscrites.

Serveis de la BSC.FuncionamentLa BSC posa en contacte les empreses

que ofereixen o demanen materials

residuals amb les interessades a

aprofitar els residus. Perquè la feina

de la BSC sigui efectiva, cal una

“massa crítica” d’empreses que

ofereixin i demanin residus. Per això,

la primera tasca de la Borsa és la

divulgació dels serveis i l’explicació de

les possibilitats de valorització i reci-

clatge dels residus per evitar que

Què és un subproducte?Un subproducte és el residu que s’u-

tilitza com a substitut d’un producte

comercial o una primera matèria quan

aquesta reutilització és possible sense

necessitat de sotmetre’l a operacions

de tractament significatives.

La utilització de subproductes com a

primera matèria implica una reducció

del cost de les entrades del procés

productiu i també una disminució del

cost d’eliminació. Al nostre país cada

dia hi ha menys abocadors i el preu

per utilitzar-los anirà en augment.

En la legislació catalana, el Decret

93/1999, de 6 d’abril, sobre procedi-

ments de gestió de residus estableix a

l’article 29 la figura del subproducte i

regula la gestió de residus com a sub-

productes. El Centre Català de

Reciclatge, de l’Agència de Residus de

Catalunya, és l’organisme competent

que resol quan els residus es poden

catalogar com a subproductes a la

declaració anual de residus industrials.

Què és la Borsa deSubproductes?La Borsa de Subproductes de

Catalunya (BSC) és un servei gratuït

que té com a objectius potenciar

l’aprofitament màxim dels residus, pro-

moure el reciclatge i proporcionar a les

empreses una eina que redueixi despe-

ses i millori la competitivitat; tot plegat

pel fet d’abaratir l’adquisició de

primeres matèries i reduir el cost de

gestió dels residus. Amb aquesta finali-

tat, la BSC gestiona una base de dades

d’empreses inscrites que ofereixen o

demanen residus per introduir-los a

processos productius com a primeres

matèries. Aquestes ofertes i demandes,

en forma d’anuncis, apareixen publi-

cades al web i al butlletí de la BSC.

L’organisme que tutela la BSC és el Consell

de Cambres de Comerç de Catalunya i

l’Agència de Residus de Catalunya.

Confidencialitat i responsabilitatsEls anuncis d’ofertes i demandes que

apareixen a la BSC es troben codifi-

cats de manera que en cap cas hi hagi

accés públic a les dades de les empre-

ses que han inserit l’anunci. La BSC

només proporciona les dades

bàsiques de contacte de les empreses

anunciants a les empreses també

inscrites a la Borsa que s’interessin

pels anuncis publicats.

Qui pot accedir als serveisde la BSC?Qualsevol empresa que generi

residus o n’hagi de gestionar i la que

16 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

EL FOMENT DE LA PREVENCIÓI EL RECICLATGE: EL CAS DE LA BORSA DE SUBPRODUCTES DE CATALUNYA

Xavier EliasCastells

Director de la Borsade Subproductes

de CatalunyaAssociat/col·legiat

núm. 2.742

AL NOSTRE PAÍS CADADIA HI HA MENYSABOCADORS I EL PREUPER UTILITZAR-LOSANIRÀ EN AUGMENT

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 16

Page 17: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

referent en la gestió de residus indus-

trials i és convidada sistemàticament a

nombrosos congressos, universitats i

simposis per difondre el model de

gestió de residus de Catalunya.

Resultats de la gestió de valoritzacióD’acord amb la memòria d’activitats

de l’Agència de Residus de Catalunya,

l’any 2006 el 65,16% dels residus es

van valoritzar (aquest terme engloba la

valorització externa i la valorització

com a subproducte).

L’assignatura pendent al nostre país

és la valorització energètica que,

segons la citada memòria, no arriba a

l’1%. Com a reflexió final s’ha d’ano-

tar que, si els residus orgànics que

es generen per càpita, que són d’uns

13 quilos/dia aproximadament, es

valoritzessin energèticament, la

potència elèctrica generada seria

d’uns 1.400 MW; és a dir, un 40%

més que una central nuclear.

acabin en un dipòsit controlat. En l’actu-

alitat, el 77% dels anuncis de la BSC són

ofertes de residus i la resta demandes.

Potenciació del reciclatgeDes de temps immemorials, hi ha

residus que són sistemàticament

emprats com a matèria primera com

ara el paper, el vidre o la ferralla. No

obstant això, hi ha una infinitat que

no tenen fàcil sortida. La BSC neix

amb la voluntat de trobar sortida a

tots aquests residus.

Així, la BSC té voluntat d’estudiar i

potenciar les possibilitats de reutilitzar

íntegrament tot un sens fi de residus

industrials. És, per tant, un element

fonamental per al desenvolupament

de l’ecologia industrial.

Les possibilitats de reutilització de

materials i residus no estan sistem-

atitzades. En molts casos cal anàlisi,

investigació i col·laboració amb la

indústria per desenvolupar mecanismes

de recuperació i adaptar-los als

processos industrials. En aquesta

línia, la BSC ha promogut programes

de reciclatge de residus, d’àmbit

local i internacional.

Altres activitats de la BSCLa Borsa de Subproductes, sola o en

col·laboració amb altres organismes,

organitza jornades tècniques divulga-

tives i seminaris sobre sistemes de

gestió de residus.

La BSC ha promogut la creació d’en-

titats paral·leles com la BORSI (Bolsa

de Residuos Industriales) amb el

Centro Nacional de Producción Más

Limpia de Medellín (Colòmbia).

Aquesta borsa de residus és una

realitat des del 1999 i actualment té

sucursals (nodes) a les principals

ciutats del país: Bogotà, Cali,

Cartagena i Bucaramanga.

Així mateix, hi ha contactes per oferir

suport a Mèxic, Xile, el Perú, el Brasil,

l’Argentina i l’Equador. En aquests paï-

sos la Borsa de Subproductes és un

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 17

CAL ANÀLISI, INVESTIGACIÓ I COL·LABORACIÓ AMB LA INDÚSTRIA PER DESENVOLUPARMECANISMES DE RECUPERACIÓ I ADAPTAR-LOS ALS PROCESSOS INDUSTRIALS

LA BSC ÉS UN SERVEI GRATUÏT QUE POTENCIAL’APROFITAMENT DELS RESIDUS, PROMOU ELRECICLATGE I PROPORCIONA UNA EINA QUE MILLORALA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES

SI ELS RESIDUSORGÀNICS QUE ESGENEREN PER CÀPITA ESVALORITZESSINENERGÈTICAMENT, LAPOTÈNCIA ELÈCTRICAGENERADA SERIA UN40% MÉS QUE LA D’UNACENTRAL NUCLEAR

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 17

Page 18: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

cions de particulars en el procés d’infor-

mació pública, començava a haver-hi

una certa preocupació en els barris

d’habitatges veïns i una incipient con-

testació per part de grups ecologistes.

D’altra banda, un altre factor, vull creu-

re que fonamental, és que en aquell

moment el reciclatge era del 3,5%. És

difícil, probablement, passar a la segona

prioritat tenint la primera amb un rendi-

ment tan baix. Per tant, es va reformar

el pla i el Consell Plenari de l’EMA va

aprovar el famós Programa Metropolità

de Gestió de Residus Municipals

(PMGRM), sense nova incineradora,

amb l’objectiu d’assolir un 60% de reci-

clatge (comptant amb el compostatge i

la metanització), portar el rebuig de les

plantes a les incineradores ja existents

de Sant Adrià i Montcada i arribar a una

deposició final del 7%. I tancar el Garraf

l’any 1999, evidentment.

Ja en l’actualitat, quan l’any 2010

acabi l’ecoparc dels Hostalets de

Pierola (Anoia), el sistema metropolità

disposarà de quatre plantes de recu-

peració de materials i de tractament

biològic capaces de tractar el 91% dels

residus generats al territori de l’EMA,

que l’any 2007 van ser 1.661.692

tones. El diferencial restant serà bàsi-

cament assolit amb la millora del ren-

diment de les pròpies instal·lacions i

A principis dels anys noranta,

l’Entitat del Medi Ambient

de l’Àrea Metropolitana de

Barcelona (EMA) va començar a tre-

ballar un pla de residus que, amb l’ob-

jectiu de substituir l’abocador del

Garraf, proposava la construcció d’una

planta incineradora de capacitat de

tractament de fins a 720.000 tones.

L’abocador, que en aquell moment es

pensava que es tancaria l’any 1999,

provocava queixes per pudors a barris

de Castelldefels i se l’acusava de con-

taminar pous de la zona. En aquelles

dates, el reciclatge era del 2% i els

residus restants anaven a incineració,

un 21%, i la resta, un 77%, és a dir

1.125.000 tones, a l’abocador.

El plantejament del projecte de la inci-

neradora, preparat per la institució

hereva de l’extinta Corporació

Metropolitana de Barcelona, desgrana-

va amb rigor una jerarquia de tres prio-

ritats: 1) la recuperació de materials; 2)

la valorització tèrmica; i 3) la deposició

controlada de les fraccions residuals

procedents dels tractaments anteriors.

Però diversos factors de caire territorial,

social i polític van fer caure el projecte

l’any 1997. Per una banda, tot i que la

instal·lació es preveia a l’interior del polí-

gon industrial de la Zona Franca i que

només es van presentar dues al·lega-

l’increment de la recollida selectiva

derivada de l’esforç dels ciutadans.

El Garraf es va tancar l’any 2006, amb

una capacitat de més d’un milió de

metres cúbics. Abans es va tancar la

petita i envellida incineradora de

Montcada. Això ha provocat una certa

càrrega sobre el dipòsit controlat de

Can Mata, als Hostalets de Pierola,

situació que empitjorarà amb el tanca-

ment proper dels dipòsits de

Vacarisses i Santa Maria de Palau

Tordera, que faran que l’abocament

de quasi tota la Regió Metropolitana

descansi sobre Hostalets.

Els rebuigs dels ecoparcs, a part del

que es valoritza a la planta incinerado-

ra de Sant Adrià, anirà fins a finals del

2010 al nou dipòsit controlat de bales

de Cerdanyola del Vallès per permetre

la restauració d’una antiga argilera,

actuació que esperem replicar en

altres nous indrets.

El reciclatge que fem els ciutadans ha

arribat al 32% l’any 2007 a l’Àrea

Metropolitana de Barcelona, i arribarà al

36,5% quan es completi el desplega-

ment de la recollida selectiva d’orgànica

a la ciutat de Barcelona, un dels eixos

“forts” de la nova contracta de la ciutat.

El Programa Metropolità de Gestió de

Residus Municipals de Catalunya apun-

ta, però, que hem d’arribar a un 48%

18 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

EL PROGRAMA METROPOLITÀDE GESTIÓ DE RESIDUSMUNICIPALSCarles Conill

Gerent de l'Entitat deMedi Ambient de

l'Àrea Metropolitanade Barcelona

A

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 18

Page 19: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

per tot Catalunya. Els nostres estudis

ens diuen que a l’Àrea Metropolitana de

Barcelona és raonable arribar-hi l’any

2016. Si comparem aquests resultats

amb els de l’inici del pla, podem estar

satisfets de l’evolució obtinguda deriva-

da de la franca col·laboració ciutadana i

dels esforços tècnics fets per l’EMA i els

seus concessionaris privats per assolir

resultats amb unes instal·lacions endi-

moniadament complexes i amb avaries

constants derivades del difícil procés

d’adaptació a la nostra realitat i a la nos-

tra escala d’unes tecnologies foranes

relativament poc contrastades.

També hem comprovat que, per raons

de caire tècnic, el rebuig dels nostres

ecoparcs difícilment baixarà del 52% de

la quantitat que hi entra. Això té una

explicació clara amb un resultat agre-

dolç: com més recollida selectiva,

menys rendiment en la selecció i recu-

peració de les plantes. Això ens porta a

estimar un rebuig de 710.000 tones el

2016, el 42% dels residus municipals

totals que es preveuen per a aquell any,

que caldria gestionar entre dipòsits de

bales, Can Mata als Hostalets de Pierola

si encara fos actiu i la planta de Sant

Adrià de Besòs que s’està adequant per

a la valorització energètica del rebuig.

L’aprovació de la nova directiva marc

aposta clarament pel reciclatge i la valo-

rització. Per al reciclatge marca un

objectiu del 50% per a l’any 2020. Com

s’ha dit, serem capaços d’assolir-lo,

però la quantitat restant s’ha de valorit-

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 19

HEM D’ASSOLIR EL 48%DEL RECICLATGE PERTOT CATALUNYA, I ÉSRAONABLE ARRIBAR-HIL’ANY 2016 A L’ÀREAMETROPOLITANA DEBARCELONA

EMPRENDRE EL CAMÍ DELA VALORITZACIÓENERGÈTICA DEL REBUIGDE LES PLANTES DETRACTAMENT ÉS, MÉSQUE UNA POSSIBILITAT,UNA OBLIGACIÓ QUEENS ESTÀ INDICANTEUROPA

zar, i la directiva marca quan i com

podem fer-ho energèticament. La direc-

tiva recomana als estats membres que

afavoreixin la valorització per davant de

l’eliminació. I tot i l’esforç i convicció

que hem posat des de l’EMA en el dipò-

sit de bales de Cerdanyola, es tracta

d’una operació d’eliminació. I si ho

mirem estrictament, el compost gris,

bioestabilitzat, etc., que és una de les

sortides dels ecoparcs, també ho és

d’eliminació. I més quan s’aprovi la bio-

waste. Emprendre el camí de la valorit-

zació energètica del rebuig de les

plantes de tractament, com esperem

que aquest cop sí aprovarà el Consell

Plenari de l’Entitat, més enllà dels

beneficis per a la política energètica

amb l’increment de les renovables o el

seu efecte sobre la mitigació del canvi

climàtic, més que una possibilitat és una

obligació que ens està indicant Europa.

El Programa Metropolità de Gestió de

Residus Municipals de l’any 1997 va

ser francament innovador, tot i que ho

fos perquè es va haver de fer “de la

necesidad, virtud”, marcant uns

objectius de reciclatge per al 2006

que Europa encara no s’ha atrevit a

fixar per al 2020. A partir d’aquest

Programa, el nou PMGRM 2009-2015

ha d’evolucionar tant en prevenció de

residus, com en reciclatge, com en

valorització, en la línia marcada per

Europa. I, si cal, tornarà a ser innova-

dor, tant a Catalunya com a tot l’Estat,

com ho va ser el seu predecessor.

L’ANY 2010 EL SISTEMA METROPOLITÀ DISPOSARÀ DEQUATRE PLANTES DE RECUPERACIÓ DE MATERIALS IDE TRACTAMENT BIOLÒGIC CAPACES DE TRACTAR EL91% DELS RESIDUS GENERATS

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 19

Page 20: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

a l’efecte hivernacle equivalent a ~20

vegades la del CO2; NH3, SH2 i petites

quantitats de COV, que a més de tòx-

ics tenen olors desagradables i per-

ceptibles en concentracions baixes.

El procés és lleument endotèrmic i

l’aigua es troba majoritàriament en

fase líquida, la qual cosa forma solu-

cions d’alta càrrega contaminant o

lixiviats (DQO, NH4+, sals dissoltes).

L’anaerobiosi incontrolada és, doncs,

la causa de la generació ràpida d’emis-

sions, tant més quan més altes siguin

la temperatura i la humitat, responsables

de la desagradable olor d’aquests

residus, presents ja a la bossa

d’escombraries, als contenidors i als

vehicles de recollida i que, més enllà

de les molèsties, arriben a suposar

greus impactes ambientals en cas

d’acumulació massiva i de llarg

temps (abocadors). Descartada la

deposició, es proposa qualsevol trac-

tament dels residus biodegradables,

per tant, l’eliminació o la estabilització

dels materials: una resposta adop-

tada a bastament ha estat, fins no

fa gaire, la via expeditiva de la

incineració. Tanmateix aquest ha

esdevingut ara un mètode utilitzable

ncara que tècnicament el

paper/cartó i la fusta són

biodegradables (PROGREMIC,

Programa de Gestió de Residus

Municipals a Catalunya 2007-20121), a la

pràctica s’entenen com a residus

municipals biodegradables (biowaste)

només les restes de cuina i de la

petita jardineria domèstica (de

biodegradabilitat ràpida) i, amb alguna

discussió, els residus procedents d’es-

porgada d’una certa envergadura

(brancam i troncs). Aquesta “matèria

orgànica” suposa actualment, a

Catalunya, el ~40% dels residus

municipals, un volum considerable.

La degradació en condicions aeròbies

perfectes d’aquests residus2, forta-

ment exotèrmica, dóna CO2, vapor de

H2O, petites quantitats de COV i una

fase sòlida poc reactiva i higienitzada

de compost (compostos húmics),

que molt a la llarga es mineralitza.

L’impacte ambiental en aquestes

condicions és neutre (equivalent al

cicle biològic natural). En condicions

anaeròbies (metanització), en canvi,

es generen emissions de CO, CO2 i

H2O, però també altres compostos

reduïts, com ara CH4, contribuent net

20 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ RESTA: ELS RESIDUS MUNICIPALS BIODEGRADABLES

Josep M. Sabater Chéliz

Enginyer industrial*Entitat de Medi

Ambient de l'ÀreaMetropolitana de

BarcelonaAssociat/col·legiat

núm. 1.871

L’ESTRATÈGIAALTERNATIVA MÉS

ESTESA ACTUALMENTPER AL TRACTAMENT

DELS RESIDUSBIODEGRADABLES ÉS

L’ÚS DELSBIOTRACTAMENTS

1. Encara pendent de publicació.2. Per acció de la microfauna i dels bacteris, fongs, llevats, etc.3. Les incineradores han estat abastament estudiades (i regulades). Aquest mateix rigor s’hauria d’aplicar a altres formes de tractament de residus, la qual cosa permetriauna discussió rigorosa sobre models de gestió. I, d’altra banda, la valoració ponderada del seu impacte ambiental requeriria un inventari d’emissions que inclogués moltesaltres activitats (indústries, transport).

E(*) Amb agraïments aMontserrat Soliva i a JoanMata, pels seus comen-taris i suggeriments.

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 20

Page 21: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

ca o a una valorització energètica (amb

una millora òbvia del PCI).

En la metanització (en reactors tan-

cats, amb absència d’O2), es genera

biogàs (barreja al ~50/50 de CO2 i CH4,

presència de SH2 i COV), fangs i

aigües de procés (semblants als lixivi-

ats). Els fangs presenten una

degradació important dels compostos

orgànics, però han de seguir un

procés aeròbic final per ser aplicats

com a compost; les aigües de procés

exigeixen un tractament enèrgic per

tal de tornar-les al medi natural. Però

el biogàs –freqüentment amb una

dessulfuració prèvia– pot ser utilitzat

com a font energètica (típicament per

a la generació elèctrica). També es

produeixen emissions, vinculades a la

manipulació dels residus i dels fangs,

així com a la deshidratació d’aquests.

Els punts forts i febles d’un i altre

procés es poden sintetitzar en el

quadre següent:

només en últim terme, quan s’han

esgotat altres opcions, ja que suposa

la difusió a l’atmosfera i la dispersió al

medi de productes tòxics i cancerí-

gens que, encara que molt restringits

per la normativa actual (concentra-

cions ≤0,1 ng/m3 per a les dioxines i

els furans), poden arribar a ser acu-

mulativament significatius3.

L’estratègia alternativa més estesa

actualment és l’ús dels biotracta-

ments: es tracta d’aprofitar les

pròpies característiques dels residus

per, mitjançant processos controlats,

degradar-los i obtenir un producte

utilitzable o, com a mínim, estabilitzat

i, per tant, eliminable amb un efecte

ambiental lleu, neutre o fins i tot

favorable (valorització material o

energètica). Aquests processos també

s’apliquen per estabilitzar els residus

barrejats (resta, és a dir, residus del

contenidor comú) que tenen alts con-

tinguts de biodegradables (35%-

40%), mitjançant TMB (tractaments

mecànics-biològics).

Típicament s’acut al compostatge (en

condicions aeròbies) o la metanització

(en condicions anaeròbies).

En el primer cas –compostatge–, amb

aeració, temperatura, humitat i pH

adequats, bona relació C/N, i temps

suficient, els residus poden degradar-

se fins a la formació de compost, útil

per a la millora de les propietats

físiques, químiques (aportació de

nutrients i d’oligoelements) i biològiques

del sòl, la qual cosa el fa aplicable com

a substrat o com a esmena orgànica en

agricultura, jardineria, paisatgisme,

control de l’erosió i recuperació de sòls

degradats (sense prescindir totalment

dels fertilitzants minerals o sintètics).

Ara bé, durant el procés, tot i que tin-

gui lloc en condicions d’operació òpti-

mes, mai no s’aconsegueixen les

condicions d’aerobiosi completa, i es

generen emissions i lixiviats.

Una altra possibilitat és utilitzar la calor

generada en el procés per assecar els

residus, la qual cosa té com a efecte

alentir els processos biològics i permet

l’emmagatzematge temporal, una manipu-

lació còmoda i, fins i tot, una preparació

interessant prèvia a una selecció mecàni-

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 21

Compostatge (aeròbic)

Procés madur, àmpliament experimentat iestudiat.

Equips senzills i robustos, fàcils d’operar imantenir.

Procés extensiu: exigeix grans superfícies i untemps llarg (3-6 mesos).

Impacte ambiental acceptable amb mesurescorrectores senzilles.

Menor inversió.

Producció de compost d’un ~25% sobre lamatèria d’entrada.

No hi ha producció energètica.

Metanització (anaeròbic)

Procés relativament nou, amb aplicació recent alsresidus biodegradables i poc coneixement pràcticde l’operació.

Equips industrials complexos, amb majorsdificultats (i, per tant, més exigències de seguretat)d’operació i manteniment.

Procés intensiu en superfície i amb un tempsinferior (1_-2 mesos, incloent-hi la maduracióaeròbia del compost).

Impacte ambiental acceptable amb mesurescorrectores especialitzades.

Major inversió.

Producció de compost d’un ~10-15% sobre lamatèria d’entrada.

L’energia del biogàs permet cobrir l’autoconsum, ies pot arribar a una certa exportació d’energia.

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 21

Page 22: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

de demanar majors recursos, són més

exigents per tal d’evitar molèsties

derivades de la ràpida biodegradabili-

tat. Dit d’una altra manera, es

requereix un certa actitud “militant”

per tenir èxit, la qual cosa donaria raó

de la relativa baixa participació ciu-

tadana i de la quantitat i qualitat dels

residus biodegradables recollits.

Aquestes “imperfeccions” qüestio-

nen l’encert de la recollida selectiva

generalitzada de residus municipals

biodegradables. És més, actualment

s’accepta que cal donar un tractament

adient a la fracció resta per a la seva

estabilització o assecatge previs al

dipòsit controlat, a la producció d’un

combustible amb biomassa (CDR) o a

la valorització energètica. Per tant,

descartada la solució de cremar-ho

tot, no tindria més sentit adoptar per a

la “matèria orgànica” un model de

recollida selectiva voluntària (i de

grans generadors) que comptaria amb

una participació ciutadana responsable

i asseguraria una alta qualitat del

material (i del compost resultant)? Això

seria més entenedor i permetria sim-

plificar serveis, racionalitzar les

instal·lacions de tractament i donar

sortida real al producte. Caldria veure,

també, si de l’anàlisi realista d’ambdós

sistemes en resulta una diagnosi clara

dels respectius avantatges i inconve-

nients ambientals; fins ara només

s’han fet comparacions ideals de

models, que convindria verificar que

no canviïn de sentit quan, com és el cas,

es donen condicions imperfectes.

22 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

L’opció d’un procés o un altre està en

funció de les condicions concretes de

cada cas, i el seu caràcter extensiu o

intensiu és un determinant important

amb relació a la disponibilitat d’espai

al territori concret (àrees de concen-

tració urbana o zones rurals).

Problemes que es presenten a la pràctica:

• La recollida selectiva té actualment

molt baixa qualitat, especialment a les

àrees més urbanes, amb quantitats

d’impropis que poden superar el 25%3,

la qual cosa obliga a efectuar operacions

de selecció i neteja, amb rebuigs signifi-

catius de materials inadequats i pèrdua

de qualitat del producte final. També es

presenten problemes operacionals i s’in-

crementa el manteniment, en especial

amb tecnologies més complexes i deli-

cades, com ara la metanització.

• Els balanços fets a Catalunya sobre

necessitats dels terrenys agrícoles i

aportacions d’adobs i esmenes

orgàniques originen una certa satu-

ració de N i P al sòl, ja que l’aplicació

agrícola és una sortida no només per al

compost de residus municipals, sinó

també per als fangs de depuradora,

residus de la indústria agroalimentària,

agrícola i ramadera (purins). Això posa

en qüestió la “valorització material”.

• La relativa baixa qualitat del compost

en un mercat amb sobreoferta dóna

com a resultat un baix preu de venda,

que pot arribar a ser nul; i, a més, la

despesa de transport no fa asse-

quibles mercats llunyans.

• Finalment, però no en últim lloc, la

selecció en origen i la recollida, a més

TÍPICAMENT S’ACUT ALCOMPOSTATGE (ENCONDICIONS AERÒBIES)O LA METANITZACIÓ (ENCONDICIONSANAERÒBIES)

NO TINDRIA MÉS SENTITADOPTAR PER A LA“MATÈRIA ORGÀNICA”UN MODEL DERECOLLIDA SELECTIVAVOLUNTÀRIA QUECOMPTARIA AMB UNAPARTICIPACIÓCIUTADANARESPONSABLE IASSEGURARIA UNA ALTAQUALITAT DEL MATERIAL(I DEL COMPOSTRESULTANT)?

3. La meta del PROGREMIC és arribar a ≤15%.

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 22

Page 23: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 23

També s’ha iniciat la construcció d’una

quarta instal·lació als Hostalets de Pierola

(Anoia), la qual es preveu que entri en

funcionament a finals de l’any 2010. La

finalitat d’aquestes quatre plantes és

poder tractar una part de la fracció

orgànica (FORM) recollida selectivament

i tota la fracció resta recollida en els

municipis metropolitans. Les capacitats

de tractament de les quatre instal·lacions

són les que s’indiquen a la taula.

En una planta de TMB, el tractament

de la fracció resta es realitza bàsica-

ment en les tres fases següents:

· Un pretractament mecànic, mitjançant

garbells, separadors magnètics i

es plantes de tractament

mecànic-biològic (TMB, en

endavant) són equipaments

dissenyats per tractar residus d’origen

municipal amb l’objectiu de valoritzar-

ne els recursos que contenen, mit-

jançant la recuperació de materials i la

transformació de la matèria orgànica

en energia i/o compost gràcies a

processos biològics.

Durant el desenvolupament del sistema

d’infraestructures recollides en el

Programa Metropolità de Gestió dels

Residus Municipals (PMGRM) per al

període 1997-2006, el qual establia,

entre altres coses, el desplegament de la

recollida selectiva de la fracció orgànica

(FORM) i el compromís de tancar el

dipòsit controlat del Garraf, es va reori-

entar el procés cap als TMB a través

d’unes plantes integrals de tractament

de tots els residus excepte els recollits

de manera selectiva com a fracció seca

(és a dir, tractar FORM i resta). Aquestes

plantes es van anomenar ecoparcs.

Els ecoparcs es van dissenyar en un

moment en què les referències exis-

tents eren a escales més reduïdes,

amb tecnologies pràcticament

desconegudes a Espanya, amb uns

comportaments contrastats però que

no necessàriament asseguraven els

mateixos rendiments a escales més

grans. La implantació del primer eco-

parc l’any 2001 va suposar un referent

a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Dins l’àmbit metropolità de gestió dels

residus municipals, actualment funcio-

nen tres ecoparcs, gestionats per

l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona (EMA).

ELS TRACTAMENTSMECÀNICS-BIOLÒGICS DE LA FRACCIÓ RESTA DELS RESIDUS MUNICIPALS

Joan ManuelTrullols

Entitat de MediAmbient de l'Àrea

Metropolitana de Barcelona

Fracció Ecoparc 1 Ecoparc 2 Ecoparc 3 Ecoparc 4 (Zona Franca) (Montcada) (Sant Adrià de Besòs) (Els Hostalets de Pierola)(t/any) (t/any) (t/any) (t/any)

Resta 150.000 155.000 260.000 225.000

FORM 95.000 85.000 - 75.000

Total 245.000 240.000 260.000 300.000

EL TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DELS RESIDUS PERMET RECUPERARMATERIALS I TRANSFORMAR LA MATÈRIA ORGÀNICA EN ENERGIA I/O

COMPOST GRÀCIES A PROCESSOS BIOLÒGICS

L

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 23

Page 24: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

24 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

altres opcions, encara que si afegim

els costos de tractament finalista del

rebuig encareix el cost final si els com-

parem amb el del model anterior basat

en la deposició final.

· L’impacte mediambiental més impor-

tant d’aquestes instal·lacions són les

olors, el principal procés emissor de les

quals és el compostatge. Per minimitzar-

ne aquest efecte es requereixen bons

sistemes de captació amb potents

tractaments posteriors (scrubbers o

rentadors de gasos i biofiltres) i uns

protocols de gestió de la planta molt

acurats (minimització del temps

d’obertura de comportes).

· La nova Directiva marc de gestió de

residus estableix la prioritat de la

valorització per tal de minimitzar-ne

l’eliminació. El fet que es pot inter-

pretar la producció de bioestabilitat

de la MOR com a eliminació no

impedeix considerar que la seva

qualitat és suficient per permetre’n

l’aprofitament per a usos de restau-

ració d’activitats extractives, abo-

cadors i obra civil. D’altra banda,

aquesta Directiva reorienta la gestió

del rebuig cap a la valorització

energètica, encara que el TMB pro-

dueix una certa quantitat de rebuig

que no és viable valoritzar energèti-

cament (inerts).

pneumàtics, etc., amb la finalitat de

separar els materials impropis que

poden produir problemes en el funciona-

ment normal dels processos de tractament

posteriors; els materials recuperables com

a matèries primeres secundàries

(paper/cartó, envasos metàl·lics, envasos

compostos, diferents tipus de plàstics,

etc.); i la fracció biodegradable (matèria

orgànica residual o MOR).

· Un tractament biològic de la MOR,

que pot ser amb tecnologies de

digestió anaeròbia (biometanització), a

través de la qual s’obté biogàs per a

aprofitament energètic, o estabilització

aeròbia (compostatge).

· Dins l’àmbit metropolità, la gestió del

rebuig generat es realitza mitjançant la

fabricació de bales compactades

d’aproximadament 1,5 tones de pes i

un volum de 2,2 m3, les quals són envi-

ades a un dipòsit controlat exclusiva-

ment habilitat per rebre aquest residu.

El tractament de la FORM segueix el

mateix esquema, encara que el pre-

tractament mecànic és menys inten-

siu, bàsicament enfocat a separar els

materials impropis.

Partint de l’experiència d’aquests anys

de funcionament dels ecoparcs, es

poden realitzar les consideracions

següents amb relació al tractament

mecànic-biològic de la fracció resta:

· Els rendiments de recuperació de

materials se situen en un marge d’un 7-

15% sobre les tones d’entrada a la plan-

ta, i els de separació de la MOR en un

interval d’un 25-30%. Aquests rendi-

ments seran cada cop més difícils de

mantenir a mesura que s’incrementin els

percentatges de les recollides selectives.

· Els TMB amb processos aerobis són

més robustos i senzills per a l’esta-

bilització biològica de la MOR. El seu

contingut d’impropis pot complicar els

processos anaerobis pel fet que formi

crostes i sedimentacions dins del

digestor, la qual cosa demana un con-

trol molt més exhaustiu del procés.

Per contra, els processos anaerobis

requereixen instal·lacions amb més

superfície, generen majors emissions

d’olors i no s’obté energia.

· Els components del rebuig són, bàsi-

cament, materials combustibles (paper,

plàstics trencats, plàstics no reciclables,

cel·luloses, fustes, etc.), inerts i un per-

centatge en pes de biodegradables infe-

rior al 15%. El poder calorífic està

entorn de les 3.500 kcal/kg.

· Els costos de gestió de la resta a

través d’un TMB són comparables a

LA FINALITAT DELSECOPARCS ÉS PODER

TRACTAR UNA PART DELA FRACCIÓ ORGÀNICA

(FORM) RECOLLIDASELECTIVAMENT I TOTA

LA FRACCIÓ RESTA

ELS COSTOS DE GESTIÓDE LA RESTA A TRAVÉS

D’UN TMB SÓNCOMPARABLES AALTRES OPCIONS

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 24

Page 25: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 25

moderns sistemes de control de la com-

bustió i de depuració de gasos permeten

complir aquests límits, per als quals a més

la legislació exigeix un seguiment amb

l’objectiu de comprovar-ne el compliment.

Les dioxines, substàncies que creen

una gran alarma social pel risc poten-

cial que suposen per a la salut i per al

medi, ja no són un problema amb els

sistemes de depuració utilitzats en les

incineradores actuals.

A continuació, es mostra una taula

en què es pot veure que dels límits

d’emissió vigents per a diferents plantes

de combustió, els més estrictes són els

exigits a les plantes incineradores:

Espanya, la deposició a

l’abocador és la principal

via de gestió de residus. El

col·lapse de grans abocadors en

diferents regions del país ha dut a les

administracions a plantejar la valorització

energètica mitjançant la incineració

com a alternativa. L’última Directiva de

gestió de residus considera, a més,

que la valorització energètica mit-

jançant la incineració és preferible a la

deposició en abocadors. Atès el

moment de crisi energètica en què ens

trobem, recuperar l’energia dels

residus no aptes per al reciclatge sem-

bla una opció adequada que, a més,

està àmpliament implantada en els

països europeus més avantguardistes

pel que fa a la cura del medi ambient i

el desenvolupament sostenible.

A continuació s’exposen una sèrie de

punts a considerar a l’hora d’analitzar

la valorització energètica mitjançant la

incineració com a possible via de

gestió de residus:

La qualitat de l’aire. Des de l’entrada en

vigor de la Directiva 2000/76 sobre incin-

eració de residus (RD 653/2003), els

límits d’emissió per a les instal·lacions

d’incineració de residus són molt exi-

gents; són, de fet, els límits més exigents

per a una instal·lació industrial. Els

LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICAMITJANÇANT INCINERACIÓ DE LA FRACCIÓ RESTA Miquel Solè

Director gerent de Resa

Associat/col·legiatnúm. 6.528

VALORS LÍMIT Unitats CATALUNYA Plantes de Forns de ciment Planta incineradoraD’EMISSIÓ Cogeneració a gas carbó noves (co-incineració)

natural(1) (11% O2) >300 MWPartícules mg/Nm3 -- 30 30 10

COT mg/Nm3 12,5 -- 10 10

VALORS HCl mg/Nm3 -- -- 10 10

MITJANS HF mg/Nm3 -- -- 1 1

DIARIS SO2 mg/Nm3 187,5 200 50 50

NOx mg/Nm3 937,5 200 500-800 200

CO mg/Nm3 625 -- Sense límit específic(2) 50

Cd + Tl mg/Nm3 (3) -- -- 0,05 0,05

VALORS DE Hg mg/Nm3 (3) -- -- 0,05 0,05

MESURES Sb + As + Pb +

PUNTUALS Cr + Co + Cu + mg/Nm3 (3) -- -- 0,5 0,5

Mn + Ni + V

Dioxines i furans ng/Nm3 (4) -- -- 0,1 0,1

(1) Motors de combustió interna.(2) L’autoritat competent podrà fixar els valors límit d’emissió.(3) Valor total dels metalls pesants descrits, mesurats al llarg d’un període de mostreig mínim de 30 minuts i màxim de 8 hores.(4) Valor mitjà en toxicitat equivalent, mesurat al llarg d’un període de mostreig mínim de 6 hores i màxim de 8 hores.

A

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 25

Page 26: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

26 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

maduresa molt elevat. De fet, les

línees de procés construïdes a l’última

dècada permeten obtenir elevades

disponibilitats, paràmetre d’especial

rellevància per a un servei públic,

així com aconseguir els objectius

d’emissió imposats per la llei amb

certa facilitat.

Segons el Ministeri alemany de Medi

Ambient , entre l’any 1990 i 2000, les

emissions de dioxines de les plantes

d’incineració de residus alemanyes es

van reduir en un factor de quasi mil

vegades, la qual cosa suposa en l’actu-

alitat menys de l’1% de les emissions

derivades de l’activitat humana. A més,

entre el 1990 i el 2000 Alemanya va

passar de 48 a 61 incineradores.

La legislació alemanya del 1990

que va provocar aquesta disminu-

ció en emissions es va convertir en

la Directiva europea 2000/76/CE,

esmentada anteriorment.

El reciclatge. Atès que el que es pretén

és incinerar la fracció no reciclable, no

existeix cap conflicte amb el reciclatge.

És important destacar que els països

europeus en què es registren majors

proporcions de reciclatge (Dinamarca,

Alemanya, Suècia, Suïssa o els Països

Baixos) són aquells en què la incineració

amb recuperació d’energia presenta

una major implantació. Per tant, una

aposta pel reciclatge en combinació

amb la incineració sembla que és una

solució satisfactòria. Una vegada

incinerat el residu, les escòries obtin-

gudes també són reciclades.

La generació d’energia i la reducció de

les emissions d’efecte hivernacle. A

l’actualitat, les plantes europees de

valorització energètica subministren

electricitat a uns 16 milions d’habitants

(equivalent a la població dels Països

Baixos) i calefacció a 4,7 milions

d’habitants (equivalent a quasi la

totalitat de la població de Finlàndia).

Això significa la substitució de fins a 32

milions de tones de combustibles fòs-

sils i evita, en conseqüència, l’emissió

de fins a 32 milions de tones de CO2 a

l’any. A més, s’evita la corresponent

emissió de metà en els abocadors,

amb un potencial d’escalfament global

21 vegades superior al del CO2.

En un estudi de la Comissió Europea

sobre la gestió de residus i el canvi

climàtic es conclou que es produeix

una menor emissió de gasos d’efecte

hivernacle en un escenari que com-

bina reciclatge, incineració amb

recuperació d’energia i tractament

mecànic-biològic que en un que no

incinera. El Ministeri alemany de Medi

Ambient arriba a una conclusió similar

en un estudi de l’any 2006 .

La durada de l’activitat. La deposició de

residus en els abocadors contribueix a

l’efecte hivernacle i, a més, no es pot

garantir que la capa impermeable

pugui contenir indefinidament els con-

taminants. A banda d’això, el procés

d’incineració pot ser interromput en

el cas que qualsevol incident o

desajust en restringeixi l’operació

segura; per tant, en cessar l’activitat,

cessarà la contaminació.

La reducció efectiva del residu.

Mitjançant la incineració es redueix en

més d’un 96% la quantitat de residu en

pes i en volum. Aquesta important

reducció, així com el reciclatge dels sub-

productes de la incineració, disminueix

de manera important la quantitat de

residus que es dipositen a l’abocador.

La utilització d’espai. Una planta

incineradora ocupa un espai molt reduït.

Hi ha plantes incineradores a dins i tot de

grans ciutats europees com París,

Londres, Berlín, Bonn, Amsterdam, Zuric,

Estocolm, Copenhaguen, Brussel·les,

Viena, Colònia, Frankfurt, entre altres.

La tecnologia al servei de la incin-

eració. Tant la tecnologia de combustió

com la de generació de calor i la de

depuració de gasos tenen un grau de

1. http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//NONSGML+TA+20080617+SIT+DOC+WORD+V0//ES&language=ES

2. Waste Incineration – A Potential Danger? Bidding farewell to Dioxin Spouting, Federal Ministry for the Environment, Nature Conservation and Nuclear Safety. Setember 2005.http://www.bmu.de/files/pdfs/allgemein/application/pdf/muellverbrennung_dioxin_en.pdf

3.“Waste management options and climate change”, European Commission, AEA Technology.http://ec.europa.eu/environment/waste/studies/pdf/climate_change.pdf

4. “Municipal Solid Waste Management in 2006”, Bundesministerium für Umwelt, Naturschutz und Reaktorsicherheit (Ministeri alemany de Medi Ambient).http://www.bmu.bund.de/files/pdfs/allgemein/application/pdf/bericht_siedlungsabfallentsorgung_2006_engl.pdf.

LA INCINERACIÓ I EL RECICLATGE DELS SUBPRODUCTES DE LA INCINERACIÓPERMETEN DISMINUIR LA QUANTITAT DERESIDUS QUE ESDIPOSITEN A L’ABOCADOR

LES DIOXINES JA NO SÓNUN PROBLEMA AMB ELSSISTEMES DE DEPURACIÓUTILITZATS EN LES INCINERADORESACTUALS

Planta incineradora de residus sòlids urbans

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 26

Page 27: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 27

n dels camps de la gestió

de residus que sempre ha

generat més debat ha

estat, sens dubte, el de la incineració.

De fet, quan es tracta aquest tema,

sovint ens trobem amb posiciona-

ments extrems parapetats darrere els

prefixos pro i anti. I és que quan es

parla d’instal·lacions susceptibles de

tenir repercussió en la salut pública,

ens situem immediatament en un

terreny abonat al domini de la sub-

jectivitat pròpia de l’ésser humà per

sobre de la rigorositat tecnicocientífi-

ca. I la incineració n’ha estat un

exemple paradigmàtic, llastrada

socialment des de fa molts anys per

l’acusació de generar l’emissió de

greus contaminants a l’atmosfera, molt

especialment les dioxines i els furans.

Ja és molt simptomàtic que la nomen-

clatura mateix d’una activitat industrial

com aquesta no hagi estat mai total-

ment clara. Per descriure una mateixa

instal·lació s’han utilitzat els termes

incineració, recuperació energètica,

valorització energètica, waste-to-ener-

gy, planta de biomassa, eliminació,

disposició del rebuig, parc ambiental,

parc tecnològic, etc. Massa noms per

a una mateixa criatura. En qualsevol

cas, és el resultat de la forma com els

gestors s’han anat adaptant al marc

legal vigent i als estats d’opinió socials.

En aquest context irregular i inqui-

etant es dóna una activitat que ha

tingut un desenvolupament tecnològic

notabilíssim en els darrers vint anys

a causa, bàsicament, del fet que el

marc legal que ens ha anat arribant

des de la Unió Europea ha fixat uns

requeriments tan exigents que han

convertit aquest desenvolupament

en imprescindible.

D’altra banda, si ens centrem en els

residus municipals, hem de recordar

que estem parlant de serveis públics

sota la responsabilitat dels ajunta-

ments, els quals s’agrupen sota

diferents formes d’entitats supramu-

nicipals per gestionar les instal·lacions,

directament a través d’empreses

TRACTAMENT DE LA FRACCIÓRESTA: LA INCINERACIÓ

Carles Salesa Gerent del Consorciper al Tractament de Residus Sòlids

Urbans del MaresmeAssociat/col·legiat

núm. 9.907

U

ES DETECTA UNACLARA TENDÈNCIA A LABAIXA EN L’EMISSIÓ DEDIOXINES PROCEDENTS

DE LA INCINERACIÓ DE RESIDUS

monografic09.qxd 20/2/09 17:31 Página 27

Page 28: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

28 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

i millores que, en general, doten les

plantes existents d’un nivell d’exigèn-

cia i control difícilment comparable al

d’altres sectors industrials.

Segons l’inventari nacional d’emissió

de dioxines generades a Espanya

l’any 2003 per tots els sectors indus-

trials (Ministeri de Medi Ambient), el

0,23% procedeixen de la incineració

de residus. Amb una clara tendència

a la baixa. Actualment s’estima que

en l’àmbit europeu aquesta aportació

és inferior al 0,1%.

En l’actualitat, ens trobem davant

d’una nova fita legal destacada com

és la recentment aprovada nova

Directiva marc de residus, la qual ha

estat motiu de llargs i intensos debats.

Tot i que la Decisió 1600/2002/CE i la

Directiva 2006/12/CE (anterior

Directiva marc ara derogada) ja apun-

taven en aquesta direcció, la nova

Directiva 2008/98/CE suposa un gran

salt qualitatiu per a la concepció de la

incineració amb recuperació d’ener-

gia. Així, la nova Directiva determina a

públiques o indirectament via con-

cessions administratives. Per tant, no

estem parlant d’instal·lacions al

servei d’interessos privats crematís-

tics i obscurs, sinó d’administracions

públiques que tenen totalment

assumit que cada nova directiva, reial

decret o decret que se’n deriva

suposa més inversió i exigència. Això

explica per què una incineradora dels

anys setanta i les instal·lacions actu-

als en funcionament s’assemblen

com un tren de vapor a l’AVE.

Inicialment, les directives 89/369/CEE i

89/429/CEE van establir les normes

per a la prevenció i reducció de la con-

taminació atmosfèrica procedent de la

incineració de residus municipals,

mentre que la incineració de residus

perillosos es va regular mitjançant la

Directiva 94/67/CE. Una evolució dràs-

tica de la regulació europea es mate-

rialitzà amb la Directiva 2000/76/CE,

de 4 de desembre, relativa a la incin-

eració de residus, amb la qual es van fixar

en l’àmbit de la Unió Europea els requer-

iments aplicables a aquesta activitat de

gestió de residus. Aquesta Directiva es va

transposar al marc legal espanyol a través

del Reial decret 653/2003, tot i que ja

estava parcialment introduïda a

Catalunya a través del Decret 80/2002.

Els eixos principals de la nova regulació

es van basar en: a) reducció molt impor-

tant dels límits d’emissions a l’atmosfera,

d’aplicació a les instal·lacions existents

des del 28/12/05; b) control més

exhaustiu de les emissions mitjançant

mesura en continu dels diferents con-

taminants; c) unificació de límits per

a residus perillosos i no perillosos; i

d) inclusió reguladora de les

instal·lacions de coincineració.

Si bé sembla que la incineració ha

d’estar lligada inexorablement a la

inquietud per l’emissió de dioxines i

furans, l’autèntic repte que va suposar

la Directiva per a les instal·lacions

existents va ser el compliment del nou

límit d’òxids de nitrogen (NOx), que va

passar de 300 ppm (més de 600

mg/Nm3) a 200 mg/Nm3.

En el moment de la publicació de la

Directiva, les instal·lacions tenien per-

fectament resolt el compliment del

famós nou límit de 0,1 ng/Nm3 de diox-

ines i furans, considerat a Catalunya

fins llavors com a límit recomanat.

La incineradora de Mataró, com a

mostra, va incloure en les millores

d’adequació a la nova Directiva, a més

d’un sistema no catalític per als NOx i

els nous analitzadors en continu, la

substitució dels electrofiltres existents

per filtres de mànegues, la incorpo-

ració d’un reactor sec amb Ca(OH)2 al

sistema de depuració semisec exis-

tent, la millora del sistema d’injecció

de carbó actiu existent, etc. Inversions

PER FI ES RECONEIX EL VALOR AFEGIT QUE LESINSTAL·LACIONS APORTEN, NO NOMÉS COM ATRACTADORES DE RESIDUS SINÓ TAMBÉ DES DELPUNT DE VISTA AMBIENTAL I ENERGÈTIC

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 28

Page 29: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 29

diu que la incineració desincentiva el

reciclatge. Només hem de repassar els

països d’àmbit europeu amb millors

taxes de reciclatge i veure alhora el

pes que hi té la valorització energètica.

Dinamarca, Holanda, Bèlgica,

Alemanya, Suècia, Suïssa, en són

exemples clars, tots ells amb un per-

centatge d’abocament inferior al 5%.

Des d’un punt de vista socioeconòmic,

tampoc cal oblidar que es calculen 31

llocs de treball directes per cada

100.000 tones/any incinerades, xifra

que es multiplica per tres o per quatre

en termes de treball indirecte.

Com veiem, dintre d’aquest món tan

inquietant, les coses es poden fer

millor o pitjor, però tots hauríem de ser

capaços d’entendre els avantatges i

els inconvenients de tots els sistemes.

És cert que el marc legal no era fins

ara el més adient, però possiblement

tampoc des del sector hem sabut

explicar les coses prou bé. El temps

traurà i donarà raons.

través d’una fórmula (annex II) l’efi-

ciència energètica mínima que han

de complir les instal·lacions d’incineració

per ser considerades valorització i no

eliminació. Potser la fórmula no

agrada a ningú, defensors ni detrac-

tors, però acaba definitivament

amb l’ambigüitat legal creada en

els darrers anys entorn de la con-

sideració de la incineració en la jerar-

quia de gestió de residus.

Sembla que per fi es reconeix el valor

afegit que les instal·lacions aporten,

no només com a tractadores de

residus sinó també des del punt de

vista ambiental i energètic.

Ambientalment, la incineració amb

recuperació d’energia contribueix a la

reducció de les emissions de CO2 ja

que, a part de la neutralitat de la frac-

ció d’origen biogènica que es com-

bustiona, evita les emissions dels

combustibles fòssils i les de l’abocador

final que substitueix, les darreres

agreujades per l’emissió de metà.

D’acord amb les estimacions de difer-

ents òrgans internacionals, es consid-

era que un 50% dels residus munici-

pals (després de les recollides selec-

tives) és biodegradable i, per tant, la

part corresponent d’energia produïda

és d’origen renovable.

Energèticament, les 2,12 milions de

tones de residus municipals incinerades

el 2007 a Espanya van substituir el

consum de combustibles fòssils de

447 milions de m3 de gas natural, 436

milions de litres de fuel o 1,14 milions

de tones de carbó. Tot i això, la

incineració de residus municipals a

Espanya només comprèn el 8% dels

residus generats (suposa el 0,4% del

consum d’energia primària de l’Estat),

mentre que dos terços dels residus

van encara a abocador, directament o

com a rebuig de tractaments previs.

És a dir, 10 incineradores (4 a

Catalunya) enfront de 188 abocadors.

Des del punt de vista de la política de

residus, és incert l’habitual retret que

NO ÉS CERT QUE LA INCINERACIÓ DESINCENTIVIEL RECICLATGE

ES CALCULEN 31 LLOCS DE TREBALL DIRECTESPER CADA 100.000 TONES/ANY INCINERADES

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 29

Page 30: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

Aquests ecoparcs tracten les fraccions

resta i orgànica dels residus munici-

pals seleccionant i recuperant els

materials valoritzables i la matèria

orgànica, però sempre queda una part

que no es pot tractar i que cal destinar

a un tractament finalista. En aquest

cas, els materials dipositats amb

menys del 15% de matèria orgànica

són compactats i embalats amb plàs-

tic en bales d’aproximadament 1,10 x

1,10 x 1,70 metres, amb un volum

aproximat de 2 m3 i una densitat de

0,65-0,75 tones/m3. Les anàlisis efec-

tuades in situ donen una mitjana del

6% de contingut de matèria orgànica

de ràpida degradació.

El dipòsit de bales representa un nou

model de gestió de residus, ja que tren-

ca radicalment el sistema d’operació

dels dipòsits tradicionals que aboquen

sense cap tipus de tractament previ els

residus, i passa a un nou sistema basat

n dipòsit controlat de

residus és una instal·lació

finalista que té com a

objectiu la disposició controlada del

rebuig en superfície de manera que no

pugui ser font de contaminació de

l’entorn. A un dipòsit controlat només

han d’anar a parar aquells residus que

no es poden, ara per ara, evitar

(minimitzar) ni aprofitar (valoritzar).

Conscient de la importància de la pro-

tecció del medi ambient, el Parlament

de Catalunya va aprovar, l’any 1981, la

primera normativa específica de l’Estat

espanyol dedicada a la protecció i a la

restauració dels espais afectats per

activitats extractives, les quals

incideixen sobre el territori i sobre el

paisatge i causen impactes ambientals

apreciables i variables. L’argilera

Elena, que ha estat objecte d’activitats

extractives destinades a la indústria de

la construcció i a l’obra pública, té una

superfície de 6 hectàrees i la seva

capacitat bruta és de 850.000 m3. La

restauració d’aquesta antiga argilera

consisteix a retornar a la topografia

original un paisatge malmès, omplint-

lo amb bales de rebuig compactades i

plastificades, procedents dels eco-

parcs. La restauració es durà a terme

entre el 2007 i el 2010. A finals del

2010 es clausurarà el dipòsit i es

finalitzarà la restauració paisatgística,

amb la creació d’un parc i jardí urbà.

La restauració amb bales com-

pactades plastificades disposa de la

preceptiva Autorització Ambiental

per a Dipòsit Controlat de residus de

Classe II. Per això, s’ha adequat el

forat deixat per l’activitat extractiva

com a dipòsit controlat, s’ha imper-

meabilitzat el vas i s’hi han construït

les xarxes per a la recollida d’aigües

pluvials, per al drenatge de lixiviats i

per a l’extracció de gasos (en cas

que se n’arribessin a produir, tot i

que és improbable).

Els materials que es dipositen en

aquestes instal·lacions són residus

compactats i embalats, procedents del

rebuig dels ecoparcs metropolitans.

30 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

TRACTAMENTS DE LA FRACCIÓ RESTA.EL DIPÒSIT CONTROLATFerran Duran

Entitat de MediAmbient de l'Àrea

Metropolitana de Barcelona

Associat/col·legiatnúm. 3.964

Pere EsplugasAuma - Consultoresde Medio Ambiente

y Energía

U

A UN DIPÒSIT CONTROLAT NOMÉS HAN D’ANAR APARAR AQUELLS RESIDUS QUE NO ES PODENEVITAR (MINIMITZAR) NI APROFITAR (VALORITZAR)

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 30

Page 31: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

en l’aprofitament dels materials i la

matèria orgànica continguts en la resta i

la compactació i embalatge del rebuig.

Aquest model proporciona avantatges

importants perquè millora el transport

del rebuig (més net, menys olors i més

econòmic); les bales plastificades

poden emmagatzemar-se amb facilitat;

la manipulació és senzilla, així com la

seva disposició en el dipòsit; minimitza

de manera molt important els principals

vectors ambientals (lixiviats, gasos,

olors, dispersió de volants i absència

d’animals); millora l’acceptació social

d’una instal·lació tradicionalment rebut-

jada, ja que l’absència de molèsties per

als visitants ha convertit el dipòsit Elena

en un lloc de pas obligatori per a tot

aquell interessat en el nou model de

gestió de residus; no fa falta utilitzar

maquinària compactadora; millora l’im-

pacte visual envers els dipòsits tradi-

cionals; i minimitza el risc d’incendis.

La restauració de l’argilera Elena és

possible gràcies a la col·laboració

entre l’Ajuntament de Cerdanyola del

Vallès, l’Agència de Residus de

Catalunya (ARC) de la Generalitat de

Catalunya, l’Entitat del Medi Ambient

(EMA), el Consorci Urbanístic del

Centre Direccional de Cerdanyola del

Vallès i el Consorci per a la Gestió de

Residus del Vallès Occidental. Així

mateix, el projecte i la direcció d’obra els

efectuen l’enginyeria AUMA i l’operació

l’empresa Puigfel, SA. La UPC està

efectuant el seguiment del comporta-

ment de les bales, amb resultats medi-

ambientals molt favorables.

La restauració amb bales compactades

i plastificades de l’argilera Elena està

comportant dos beneficis molt impor-

tants: permet donar un destí adient al

rebuig dels ecoparcs i permet la

restauració d’un paisatge malmès.

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 31

EL DIPÒSIT DE BALES REPRESENTA UN NOUMODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS BASAT ENL’APROFITAMENT DELS MATERIALS I LA MATÈRIAORGÀNICA CONTINGUTS EN LA RESTA I LACOMPACTACIÓ I EMBALATGE DEL REBUIG

LA RESTAURACIÓ AMB BALES COMPACTADES IPLASTIFICADES PERMET DONAR UN DESTÍ ADIENTAL REBUIG DELS ECOPARCS I LA RESTAURACIÓD’UN PAISATGE MALMÈS

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 31

Page 32: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

S’HA PRODUÏT UNDESENVOLUPAMENTTECNOLÒGICSINGULAR EN ELSCAMPS DELSTRACTAMENTSTÈRMICS,L’ESTABILITZACIÓ O LA SELECCIÓ DEMATERIALS

a gestió de residus, i en espe-

cial dels residus urbans, con-

serva la funció de servei

d’higiene municipal. No obstant això,

els requisits tradicionals d’higiene s’han

estès als tractaments que, a més de

garantir la higiene pública, han de ser

respectuosos amb el medi ambient. A

més, la diversitat d’origen i de naturalesa

fisicoquímica dels residus introdueixen

noves complexitats. I els requisits

ambientals –i a vegades les considera-

cions estrictament econòmiques–

exigeixen una perspectiva sobre els

residus, com a font de valor, sigui per la

recuperació de materials o d’energia.

A banda, les consideracions estric-

tament logístiques, com la necessi-

tat d’emmagatzematge prolongat o

l’economia dels transport, intro-

dueixen sovint nous condicionants.

Tots aquests factors han tingut un

efecte: el desenvolupament de noves

tecnologies que, aplicades a la gestió

de residus, han produït un desen-

volupament tecnològic singular, en

especial en els camps dels tracta-

ments tèrmics, l’estabilització o la

selecció de materials.

Algunes de les tecnologies emergents

han estat objecte de desenvolupament,

perfeccionament i aplicació ràpides,

altres estan en fase de desenvolupa-

ment mentre n’apareixen de noves que

buscaran i trobaran la seva oportunitat.

El que aquí es presenta és una selec-

ció d’algunes de les tecnologies

emergents que semblen més

prometedores, presentades per

investigadors o empreses que hi han

esmerçat esforços per la confiança

que els mereixen. En el conjunt dels

tractaments de residus, no poden

exhibir els currículums de les tec-

nologies fortament implantades i, no

obstant això, els redactors d’aquesta

monografia no dubtem que en el

futur proper estaran entre nosaltres

com una eina més en la gestió dels

residus que, ja des de fa temps, no té

cap diferència amb qualsevol procés

industrial d’alta tecnologia.

32 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

GESTIÓ DE RESIDUS. TECNOLOGIES EMERGENTS

Joan Gaya Assessor de la

Federació de Municipisde Catalunya, professor

de la Universitat de Girona i ha estat

membre del Consell deDirecció de l'Agència

de Residus de Catalunya

Associat/col·legiat núm. 4.472

L

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 32

Page 33: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 33

Una altra utilització habitual que se li

dóna és com a pretractament de

plantes de valorització energètica de

residus, de manera que s’homo-

geneïtza el producte a alimentar al forn,

amb la qual cosa s’aconsegueix un

poder calorífic i altres components uni-

formes en el temps. Com el producte a

alimentar és un producte sec i estable,

es pot emmagatzemar sense problemes

durant les parades de la planta de

valorització energètica. Quan la planta

de valorització rep residus de diferents

punts de generació, les plantes de

bioassecatge tenen un indubtable

avantatge, ja que si es col·loquen dis-

tribuïdes estratègicament a la zona de

generació permeten transportar cap a

la planta de valorització energètica un

producte sec (un 30% en pes menor),

higienitzat i estable.

es de fa més de dotze anys la

firma italiana ECODECO està

utilitzant la tecnologia desen-

volupada per ells mateixos, el procés

BIOCUBI®, al costat d’altres sistemes

complementaris, per tractar tant la frac-

ció resta com els residus urbans barre-

jats, sense separació prèvia.

El procés BIOCUBI® consisteix en una

fermentació aeròbica de la matèria

orgànica present en els residus. La nove-

tat es troba en la simplicitat que s’ha

aconseguit per a tota l’operació: es tre-

balla en automàtic, sense presència

d’operaris a l’interior de la nau de tracta-

ment i en unes condicions que asse-

guren la disponibilitat de les instal·lacions

durant els 365 dies de l’any.

El procés s’inicia amb una trituració

del residu fins a una mida d’entre 25-

30 centímetres. A continuació es

col·loca el residu resultant en piles de

6 metres d’alçària, per les quals es fa

passar aire, des de l’interior de la nau

a un plènum situat sota els residus,

compartimentat per a cada pila, de

manera que regulant el flux d’aire a

través dels residus s’aconsegueix que

aquests s’assequin i s’estabilitzin en

uns catorze dies. D’aquesta manera,

la nau es troba en depressió i

impedeix la sortida d’olors a l’exterior.

Així mateix, l’aire que travessa la pila

de residus s’envia a un biofiltre prèvia-

ment a la seva emissió a l’atmosfera,

de manera que aquest aire tampoc

genera molèsties per males olors.

Un cop bioassecat el producte, que ha

perdut aproximadament un 30% del

pes inicial dels residus a l’entrada,

s’obre un ampli ventall de possibilitats

d’utilització. El més utilitzat és la

preparació de combustible d’alta

qualitat que s’utilitza en cimenteres,

preparat amb especificacions pròpies

de cada forn en el qual s’utilitzarà.

S’estan subministrant més de

250.000 tones anuals a cimenteres

italianes i del Regne Unit.

TRACTAMENT DE RESIDUS URBANSMITJANÇANT EL BIOASSECATGE I ELS BIOREACTORS AMB TECNOLOGIA D’ECODECO

Lluís MartínezDirector de Residus

de Teconma

EL PROCÉS BIOCUBI® CONSISTEIX EN UNAFERMENTACIÓ AERÒBICA DE LA MATÈRIA ORGÀNICA PRESENT EN ELS RESIDUS

D

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 33

Page 34: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

34 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

Una altra de les utilitzacions realment

innovadores són els bioreactors

activables, que consisteixen en abo-

cadors modificats en els quals es

dipositen residus urbans bioassecats,

de manera que mentre s’està en

operació no generen ni gasos ni les

típiques molèsties associades als abo-

cadors convencionals. Durant la fase

d’ompliment es col·loquen una sèrie de

canonades que, un cop segellat l’abo-

cador, serviran per activar-lo com a

bioreactor, així com el sistema d’extrac-

ció de gasos. Per activar-lo es recircula

aigua per les canonades col·locades

per humitejar els residus dipositats i

dur-los a unes condicions determi-

nades en les quals fermentarà

anaeròbicament la fracció metanògena

d’aquests residus. Aquesta fermentació

generarà un biogàs d’alta qualitat, amb

alt contingut en metà, que es pot util-

itzar per generar energia elèctrica o per

a altres usos habituals d’aquest gas. En

uns quatre o cinc anys s’esgota la

capacitat de produir biogàs, per la qual

cosa es procedirà a mineralitzar-lo

injectant aire pels tubs d’activació, de

manera que es torna a estabilitzar el

material romanent. En aquest moment

es pot obrir el bioreactor i extreure els

materials útils (plàstics, majoritària-

ment), deixant el bioreactor en condi-

cions d’iniciar un nou cicle.

ELS PRODUCTES BIOASSECATS S’UTILITZEN PER A LA PREPARACIÓ DE COMBUSTIBLE D’ALTA QUALITATDE LES CIMENTERES I COM A PRETRACTAMENT DEPLANTES DE VALORITZACIÓ ENERGÈTICA DE RESIDUS

LA UTILITZACIÓ REALMENT INNOVADORA PER ALSRESIDUS URBANS BIOASSECATS SÓN ELSBIOREACTORS ACTIVABLES

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 34

Page 35: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 35

carbó actiu i passa a través d’un filtre

HEPA on queda retingut el carbó actiu

i la resta d’impureses.

Convertidor de plasma La base del sistema convertidor de

plasma és la generació d’un arc con-

tinu (descàrrega d’electricitat) que

utilitza una torxa de plasma. El sistema

de refrigeració de la torxa proporciona

protecció enfront de les altes tempera-

tures de treball. El recipient del sis-

tema convertidor de plasma és un

recipient cilíndric fabricat en xapa

d’acer amb un recobriment refractari i

les torxes de plasma s’insereixen per

una obertura en el sostre del recipient.

Com a resultat de les característiques

i de l’especial disseny de la càmera

del recipient de plasma, els residus no

poden travessar el camp d’acció de les

torxes sense ser processats. El recipient

de plasma es manté a una lleugera

pressió negativa per assegurar que

cap gas escapa a l’atmosfera de plas-

ma. Aquest lleuger buit s’aconsegueix

mitjançant un extractor que regula tot

el flux del gas. El sistema de descàrre-

l sistema convertidor de

plasma és un sistema de

cicle tancat per a l’elimi-

nació i valorització de residus basat en

la reconversió de la matèria. Elimina

els problemes d’emissions, efluents i

restes presents en altres sistemes de

tractament de residus. Està basat en la

dissociació molecular que es produeix

quan la matèria entra en contacte amb

un gas en estat de plasma. L’efecte

conegut com a dissociació molecular

suposa el trencament dels enllaços

moleculars quan aquestes entren en

contacte amb el gas, aire en el nostre

cas, en estat plasma (ionitzat i amb

una extremada densitat energètica).

Arribat a aquest estat de dissociació,

els elements s’estratifiquen segons el

seu pes: els més pesats a la part baixa

del recipient i les fraccions dels més

lleugers a la part superior. Els ele-

ments pesats (metalls, terres rares…)

queden sumits en un bany de silicat

disposat per a aquesta finalitat en

forma d’inclusions aïllades, no com a

matriu metàl·lica. Els elements

lleugers s’extreuen del recipient on

s’ha produït la dissociació.

Per assegurar la màxima utilitat i versa-

tilitat del gas, aquest és sotmès a un

complet procés de condicionament

després de treure’l del recipient de

plasma. Aquest condicionament con-

sisteix en un refredament ràpid seguit

d’un filtrat mitjançant mànegues per

eliminar les possibles partícules presents

en el gas. Posteriorment es fa passar el

gas per un mòdul format per quatre

torres de rentat amb una dissolució de

sosa sobre un dipòsit (Quench) que

assegura la neutralització dels àcids

que es puguin haver format. Finalment,

el gas és sotmès a una injecció de

TECNOLOGIA PLASMA EN EL TRACTAMENT DE RESIDUS

Silvain CortésDirector del departa-ment de Tractamentde residus de FCC

LA TECNOLOGIA DE PLASMA ELIMINA ELS PROBLEMESD’EMISSIONS, EFLUENTS I RESTES PRESENTS ENALTRES SISTEMES DE TRACTAMENT DE RESIDUS

E

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 35

Page 36: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

36 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

Valorització del gas de síntesiUn cop que el gas de síntesi ha travessat

el sistema condicionador de gasos pot

tenir diverses alternatives de valorització.

A causa del seu elevat poder calorífic pot

emprar-se en la producció d’electricitat

mitjançant l’ocupació de motors de gas.

La seva composició rica en hidrogen

(H2) i monòxid de carboni (CO) amb

petits nivells de nitrogen (N2), diòxid de

carboni (CO2), metà (CH4) i acetilè (C2H2)

permet emprar-lo en un procés de sínte-

si catalítica tipus Fischer-Tropsch per

donar lloc a dos tipus de productes:

hidrocarburs líquids (com el dièsel sin-

tètic) o productes oxigenats (metanol,

etanol, dimetil-èter, oxo-alcohols…).

Depenent del producte que es desitgi

sintetitzar, els processos catalítics i les

condicions de pressió i temperatura can-

vien. Això és perquè la polimerització de

les cadenes és diferent.

Finalment, el gas de síntesi obtingut és

un gas ric en hidrogen, la qual cosa fa

que també pugui ser utilitzat en la pro-

ducció d’hidrogen mitjançant un sistema

integrat de separació per membranes.

ga de la massa fosa permet el vessa-

ment del silicat en un contenidor amb

aigua que permet l’evacuació contínua

del silicat vitrificat.

Sistema de neteja del gas de síntesiEl sistema de tractament de gasos el

constitueix una sèrie d’unitats amb el

propòsit d’obtenir un gas de síntesi el més

net possible llest per a la seva valorització.

El gas de síntesi surt del convertidor de

plasma a una temperatura d’uns

1.350ºC. Utilitzant una caldera de recu-

peració de calor, a més de refredar els

gasos, podrem aprofitar-ne l’energia ini-

cial en la producció de vapor. A con-

tinuació, per eliminar les partícules de

pols i espècies metàl·liques lleugeres que

pugui dur suspeses el gas s’empra un fil-

tre de mànegues que elimina les

partícules suspeses amb diàmetre entre

2 i 10 micres. El procés següent en la

depuració del gas consisteix a fer-lo pas-

sar a través d’unes torres verticals de

rentat per eliminar els gasos àcids. El con-

tingut d’aquests àcids dependrà del

residu que alimenta el procés. Per elimi-

nar els components restants com ara

dioxines, furans o petites partícules que

pugui arrossegar, i proporcionar un gas

de síntesi net per valoritzar-lo, es realitzarà

un tractament amb carbó actiu i posterior

filtrat en un filtre HEPA d’alta eficiència.

UN COP QUE EL GAS DESÍNTESI HA TRAVESSATEL SISTEMACONDICIONADOR DEGASOS POT TENIRDIVERSES ALTERNATIVESDE VALORITZACIÓ

AQUESTA TECNOLOGIA ESBASA EN LA DISSOCIACIÓMOLECULAR QUE ESPRODUEIX QUAN LAMATÈRIA ENTRA ENCONTACTE AMB UN GAS EN ESTATDE PLASMA

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 36

Page 37: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 37

aspectes: primer, depenent de la car-

acterització d’entrada i, segon, en fun-

ció del tipus de valorització a què se

sotmeten els subproductes obtinguts.

Els estudis i dissenys que s’han dut a

terme fins a la data d’avui estan basats

en proves realitzades amb producte

procedent de centres de gestió o eco-

parcs; amb material conegut com a

rebuig en les seves dues tipologies:

RFORM (rebuig de fracció orgànica de

residus municipal) i rebuig de RSU.

Ambdós casos corresponen a situa-

cions molt desfavorables i l’èxit aconse-

guit en el tractament d’ambdues carac-

teritzacions amb la nostra tecnologia ha

permès provar-ne la viabilitat tècnica.

Des del punt de vista qualitatiu, la

comparativa entre els subproductes

obtinguts a través de la Higienització

Activa GeiserBox® i els que obté una

planta de tractament convencional

indica que la qualitat del corrent de

matèria orgànica obtinguda (denomi-

nada internament fibra orgànica) és

mbiensys es va crear fa

quatre anys amb l’objectiu

d’oferir alternatives tec-

nològiques fiables per al tractament de

residus urbans als gestors de residus.

A més, aquestes tecnologies han de

ser i són compatibles amb el cicle de

vida del procés de gestió dels residus

i, per descomptat, han de complir la

normativa mediambiental vigent. Amb

aquests principis s’han anat desen-

volupant tots els projectes d’investi-

gació duts a terme des de llavors pel

nostre Departament d’R+D+i.

La Higienització Activa GeiserBox®

consisteix a sotmetre els residus sòlids

urbans (RSU) a unes condicions ter-

modinàmiques (pressió i temperatura)

concretes durant un determinat espai

de temps. Lògicament, el reactor en

què té lloc aquest tractament està dis-

senyat per suportar pressions i tem-

peratures elevades, superiors als 4

bars i als 150ºC. Les condicions de

treball s’han de fixar en funció de dos

TRACTAMENT TERMOQUÍMIC DELS RESIDUS: HIGIENITZACIÓACTIVA GEISERBOX®

Lluis CarlesCarrillo

Director d'operacionsd'Ambiensys

AA TRAVÉS DE LA

HIGIENITZACIÓ ACTIVAGEISERBOX® S’OBTÉ UNPOTENCIAL DE BIOGÀSPER SOBRE DEL 30%

EN MENYS D’UNA HORA

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 37

Page 38: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

molt superior en el primer cas, amb

un potencial d’obtenció de biogàs per

sobre del 30%, deixant de costat que

s’obté només en menys d’una hora.

Pel que fa a la fracció de plàstics i

metalls, aquests es poden classificar

fàcilment amb les tecnologies actuals

de separació que hi ha en el mercat.

Un dels punts forts d’aquesta tecnolo-

gia és la compatibilitat amb les tec-

nologies de valorització energètica

(plasma, gasificació, obtenció de bio-

combustibles, etc.). S’aconsegueix una

bona qualitat de subproductes perquè

es pot garantir una bona separació

d’inerts que no aporten poder calorífic.

Aquests subproductes esdevenen una

excel·lent matèria primera d’entrada.

Des del vessant econòmic o d’im-

plantació cal indicar que, quan es

redueix el volum de residu de manera

significativa (més d’un 75%), tota la

zona de separació posterior ocupa

menys espai i els equipaments tenen

un dimensionament inferior al de les

plantes tradicionals. Tot això redunda

en una menor inversió d’espai i

equipament, per no esmentar la dels

costos d’explotació.

Després de quatre anys d’investigació

i amb una planta pilot i una altra

experimental en funcionament,

entenem que la nostra vocació no és

simplement fer equips de tractament

sinó que aquests generin subpro-

ductes de la millor qualitat per a cada

aplicació posterior, energètica o no:

alt índex de capacitat cel·lulòsica,

PCI/PCS, metalls i plàstics nets i

inerts fàcilment discriminables.

UN DELS PUNTS FORTS D’AQUESTA TECNOLOGIAÉS LA COMPATIBILITAT AMB LES TECNOLOGIES DEVALORITZACIÓ ENERGÈTICA

LA NOSTRA VOCACIÓ ÉS FER EQUIPS DE TRACTAMENTQUE GENERIN SUBPRODUCTES DE LA MILLORQUALITAT PER A LES APLICACIONS POSTERIORS

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 38

Page 39: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 39

la velocitat global del procés. El gas, el

líquid i el carbó produïts mitjançant la

piròlisi reaccionen amb l’agent oxidant

(normalment l’aire) i generen gasos

permanents (CO, CO2 i H2) i quantitats

menors d’hidrocarburs i olefines.

La composició final del gas depèn de

múltiples factors, com, per exemple, la

composició de l’alimentació, el contingut

d’aigua, la temperatura de reacció (entre

600 i 1.100ºC) i el grau d’oxidació dels

productes de la piròlisi.

Quan els productes de la piròlisi no es

converteixen completament en gas,

apareixen quitrans contaminants. Això

s’esdevé més en la gasificació de bio-

massa que en la del carbó. Aquests

quitrans són difícils d’eliminar mit-

jançant processos tèrmics, catalítics o

físics. El craqueig o eliminació dels

quitrans en la gasificació de la biomas-

sa és un dels aspectes tècnics que

representa una dificultat més gran, per

la qual cosa en l’actualitat és objecte

d’estudi de diversos equips de recerca.

Matèries primeres i productesEs poden gasificar els materials que

tenen un alt contingut de carboni:

carbó, biomassa i residus orgànics.

a gasificació és un procés

tèrmic que converteix, mit-

jançant l’oxidació parcial a

una temperatura elevada, una matèria

combustible o residual, normalment

sòlida, en un gas amb un poder

calorífic moderat.

Principis termoquímicsLa gasificació amb aire produeix un

gas pobre amb un poder calorífic

superior, entre 4 i 7 MJ/m3N(de 950 a

1.600 kcal/m3N), que es pot cremar

en un generador de vapor, en un

motor de combustió interna o en una

turbina de vapor, per crear plantes de

gasificació integrada amb cicle combi-

nat (GICC). En general, no és

econòmic transportar-lo per utilitzar-lo

lluny de la planta gasificadora. La gasi-

ficació amb oxigen produeix un gas

amb una qualitat millor i un poder

calorífic superior, entre 10 i 18

MJ/m3N (de 2.400 a 4.300 kcal/m3N).

En aquest cas, es pot pensar en un

transport limitat i fins i tot a utilitzar-lo

com a matèria primera per a la síntesi

de compostos orgànics, com, per

exemple, metanol o gasolina.

En el procés de gasificació de biomas-

sa o de residus orgànics tenen lloc tres

etapes: assecatge (evaporació de la

humitat que conté el sòlid), piròlisi

(descomposició tèrmica en absència

d’oxigen) i gasificació (oxidació parcial

dels productes de la piròlisi).

Quan un combustible sòlid s’escalfa a

temperatures entre 300 i 500ºC en

absència d’un agent oxidant, pirolitza.

Els productes de la piròlisi són carbó,

hidrocarburs condensables o quitrà i

gasos. Les proporcions relatives dels

diferents productes depenen en gran

mesura de la velocitat d’escalfament i

de la temperatura final. En general, la

piròlisi té lloc molt més ràpidament

que la gasificació, de manera que

aquesta última és l’etapa que controla

TECNOLOGIES EMERGENTSPER AL TRACTAMENT TÈRMIC DE RESIDUS: LA GASIFICACIÓ

Lluís PuigjanerUniversitat Politècnica

de Catalunya

EN EL PROCÉS DEGASIFICACIÓ DEBIOMASSA O DE

RESIDUS ORGÀNICSTENEN LLOC TRES

ETAPES: ASSECATGE,PIRÒLISI I GASIFICACIÓ

L

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 39

Page 40: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

40 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

que no es voldrien obtenir però que

són inevitables. Encara que se sol for-

mar en petites proporcions, el metà és

responsable d’una gran part del con-

tingut energètic del gas.

La composició del gas depèn tant de

la composició del sòlid gasificat com

de les condicions de funcionament del

gasificador (i, sens dubte, del disseny

del mateix gasificador).

Oportunitats i perspectives de futurSi es compara amb altres tecnologies,

la gasificació té molts atributs positius,

cosa que contribueix a estimular-ne el

mercat actual. La gasificació és l’única

tecnologia que ofereix simultàniament

flexibilitat i avantatges tant en l’ali-

mentació com en el producte. Totes les

matèries primeres que contenen car-

boni, incloent-hi els residus perillosos,

els residus sòlids urbans, els fangs de

depuradora, la biomassa, etc., es

poden gasificar després de preparar-

les per produir gas de síntesi net que

es pugui processar posteriorment. A

causa d’aquesta capacitat per utilitzar

matèries primeres de baix cost, la gasi-

Una forma clàssica de caracteritzar

aquest tipus de sòlids és a partir de

l’anàlisi immediata (humitat, carboni fix,

volàtils i cendres) i de l’anàlisi elemental

(C, O, N, H, S), a partir de la qual es

poden establir els balanços de matèria i

l’abast d’alguns efectes ambientals.

La característica principal, des del

punt de vista energètic, que diferencia

la gasificació de la combustió és que,

si bé en la combustió tota l’energia del

gas és en forma de calor sensible, en la

gasificació una part de l’energia quími-

ca que conté la matèria primera passa

al gas. No obstant això, no tota l’ener-

gia s’aprofita en forma de poder caloríf-

ic del gas; hi ha, doncs, un rendiment

de la gasificació que depèn del tipus

de gasificador i de l’agent oxidant.

El motiu principal perquè la gasificació

tingui un rendiment és que el procés

descrit (assecatge ’ piròlisi ’ gasifi-

cació) és endotèrmic, cosa que signifi-

ca que és necessari aportar-hi energia.

Això es pot fer de dues maneres difer-

ents: mitjançant una font externa o

mitjançant la combustió d’una part del

sòlid que s’ha de gasificar. Aquesta

última alternativa, que és la més util-

itzada industrialment, requereix el

control acurat de la relació sòlid-aire (o

oxigen). En aquest cas, tenen lloc,

dins del gasificador, una sèrie de reac-

cions endotèrmiques i exotèrmiques.

Si el procés es controla correctament

(a temperatura constant), la calor

aportada per les reaccions exotèr-

miques (combustió) compensa la

calor absorbida per les reaccions

endotèrmiques. Llavors es diu que el

procés és autotèrmic.

El gas obtingut conté monòxid de car-

boni (CO), diòxid de carboni (CO2),

hidrogen (H2), metà (CH4), petites

quantitats d’altres hidrocarburs més

pesants, com ara l’età (C2H6) i l’etilè

(C2H4), aigua (H2O), nitrogen (N2)

(quan s’usa aire com a agent oxidant),

i diversos contaminants, com ara

petites partícules carbonoses, cen-

dres, quitrans i olis. L’oxidació parcial

es pot dur a terme mitjançant aire, oxi-

gen, vapor o una barreja d’aquests

elements. El CO i l’H2 confereixen

poder calorífic al gas, ja que poden

reaccionar amb l’oxigen (combustió

en un caldera, un motor o una

turbina). El CO2 i l’H2O són productes

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 40

Page 41: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 41

fèrics i partícules, i pels tractats de

reducció d’emissions de gasos amb

efecte hivernacle. Perquè siguin com-

petitives i es puguin escollir com a tec-

nologia més adequada en aquest

marc referencial, Stiegel i Maxwell

(2001), del Departament d’Energia

dels EUA, apunten la necessitat que

les tecnologies que s’introdueixin en el

mercat han de ser capaces de tenir

una eficiència tèrmica superior al 60%

i costos d’inversió inferiors a 1.000

$USA/kWe; han d’emetre molt poc, o

gens, sofre i òxids de nitrogen, o altres

contaminants atmosfèrics i partícules;

no han d’utilitzar totes la fonts que

contenen carboni; han de produir una

gamma de productes especialitzats

àmplia i variada, i han de capturar i

segrestar el diòxid de carboni. De totes

les tecnologies avançades que s’estan

desenvolupant, les tecnologies

basades en la gasificació són les

úniques, segons Stiegel i Maxwell, que

ficació és la tecnologia més adequada

per a moltes aplicacions industrials,

com ara la que s’ha esmentat anterior-

ment de les refineries.

Comparada amb els sistemes de com-

bustió, la gasificació és una tecnologia

més eficaç i amb menys impacte

ambiental quan es tracta de produir

electricitat amb un cost baix a partir

de materials sòlids i pot arribar a

aproximar-se a la producció d’elec-

tricitat de cicle combinat a partir del

gas natural. Es pot arribar a acon-

seguir una eficiència més gran si

s’integra amb l’ús de piles de com-

bustible i altres tecnologies avançades.

L’augment de l’eficiència en la produc-

ció d’electricitat repercuteix en la dis-

minució dels costos d’operació i en

una producció inferior de diòxid de

carboni. Addicionalment, el procés de

gasificació es pot adaptar incorporant-

hi tecnologies avançades per a la con-

centració de CO2 amb un impacte

reduït en els costos i l’eficiència tèrmi-

ca. Aquesta característica és un dels

factors més importants per selec-

cionar aquesta tecnologia en les

futures plantes d’energia.

D’altra banda, els productes de la

gasificació es poden netejar molt més

fàcilment que els que procedeixen de

la combustió, amb la qual cosa es

redueixen les emissions de sofre i

òxids de nitrogen.

A diferència dels processos de com-

bustió, també s’ha demostrat que les

cendres i escòries que s’obtenen

com a subproducte de la gasificació

no són perilloses.

Totes les característiques assenyalades

fan preveure bones perspectives de

futur per a la gasificació en un entorn

marcat per una competitivitat més

gran en el mercat elèctric, per unes

regulacions cada vegada més estrictes

quant a emissions de sofre, òxids de

nitrogen, altres contaminants atmos-

EL QUE DIFERENCIA LA GASIFICACIÓ DE LACOMBUSTIÓ ÉS QUE EN LA GASIFICACIÓ UNA PARTDE L’ENERGIA QUÍMICA QUE CONTÉ LA MATÈRIAPRIMERA PASSA AL GAS

BibliografiaReport prepared by (2007): Energy and Environmental Analysis, Inc., an ICF

International Company, and Eastern Research Group, Inc. (ERG) for the U. S.

Environmental Protection Agency, Combined Heat and Power Partnership.

Antares Group, Inc. (2003). Assessment of Power Production at Rural

Utilities Using Forest Thinnings and Commercially Available Biomass Power

Technologies. Prepared for the U.S. Department of Agriculture, U.S.

Department of Energy, and National Renewable Energy Laboratory.

Bain, R. (2006). Biomass Gasification Presentation. Presented at the USDA

Thermochemical Conversion Workshop. NREL Biorefinery Analysis and

Exploratory Research Group.

Resource Dynamics Corporation (2004). Combined Heat and Power Market

Potential for Opportunity Fuels. Prepared for Oak Ridge National Laboratory.

Smith, D. Entropic Energy, LLC. Community Based Model for Forest Land

Management and Bioenergy Production Using Distributed CHP System.

Presented at World Bioenergy 2006, Jonkoping, Sweden.

“Planta pilot de gasificació de biomassa a Finlàndia”. Eficiència Energètica

(novembre del 1995). Pàg. 11.

Farriol, X.; Montané, D.; Salvadó, J. “Tecnologies avançades per al tracta-

ment tèrmic de residus”. Eficiència Energètica (maig del 1994). Pàg. 10.

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 41

Page 42: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

42 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

Desenvolupament futurHi ha una activitat considerable de

desenvolupament enfocat a les qües-

tions tècniques i de funcionament

següents: a) gasificació: sistemes de

neteja dels gasos calents per utilitzar-

los en cèl·lules d’alta eficiència i sínte-

si de combustibles i aconseguir-ne

l’escalat comercial; b) condicionament

i neteja de gasos de síntesi: els gasos

procedents de la biomassa i altres

tipus de residus requereixen tracta-

ments específics per poder-ne fer un

ús comercial que inclouen l’eliminació

de quitrans, partícules, àlcalis,

amoníac, clor i sofre; c) control i sen-

sors: es requereixen nous sensors i

instrumentació analítica per optimitzar

els sistemes de control que manti-

nguin l’eficiència de funcionament i

assegurin el grau d’emissions per sota

del nivell permès; d) integració de

processos: per obtenir un rendiment

sostenible que compleixi els requisits

tècnics, mediambientals i de segure-

tat; e) recipients: es necessiten nous

materials compatibles amb les reac-

cions de gasificació i un comporta-

ment satisfactori a llarg termini, i f) sis-

temes modulars (<5 MW) que tenen

una aplicació rural important:

requereixen l’impuls de consolidació

en els programes que hi ha a Europa i

els Estats Units.

tenen el potencial de complir aquests

objectius amb costos de producció

iguals o inferiors als del mercat actual.

Estatus comercialA finals del segle XX, la gasificació

s’havia desplegat àmpliament per tot

el món. El 1999 hi havia 128 plantes,

amb 366 gasificadors funcionant. La

majoria d’aquestes instal·lacions eren

a l’Europa occidental, el Pacífic oriental,

l’Àfrica i l’Amèrica del Nord. Combinades,

aquestes plantes generaven 42.000

MWth de gas de síntesi. En el període

1999-2003, hi havia previst construir

33 plantes addicionals amb 48 gasifi-

cadors, que afegirien uns altres

18.000 MWth de capacitat de produc-

ció de gas de síntesi. La majoria

d’aquestes plantes corresponen a paï-

sos asiàtics, als quals cal ampliar la

producció elèctrica a causa del desen-

volupament econòmic.

Entre els exemples d’explotació satis-

factòria hi ha la planta Värnamo a

Suècia. Als Estats Units hi ha un nom-

bre reduït de projectes de gasificació de

biomassa amb suport governamental

que estan en període de demostració.

Un estudi recent posa de manifest que

hi ha 50 fabricants entre Europa, els

Estats Units i el Canadà que comer-

cialitzen tecnologies diverses de gasifi-

cació, de les quals el 75% consisteixen

en dissenys de llit descendent o fix

(Lurgi, Wellmann Galusha, Woodall

Duckham, Merc, Riley Morgan,

Willputte, Wellmann, FW Stoic, BGC

Lurgi, etc.) i el 20% dels dissenys

corresponen a sistemes de llit fluïditzat

(Winkler, CO2 Acceptor, Hygas,

Synthane, Cogas, Eron, Batelle Union

Carbide, Westinghouse, U Gas, etc.) o

de corrent d’arrossegament (Koppers

Totzek, Shell-Koppers, Texaco, Ruhrgas,

Combustion Engineering, Foster-

Wheeler i Babcock & Wilcox).

LA GASIFICACIÓ TÉ MOLTS ATRIBUTS POSITIUS,COSA QUE CONTRIBUEIX A ESTIMULAR-NE EL

MERCAT ACTUAL; HI HA, PERÒ, UNA ACTIVITATCONSIDERABLE DE DESENVOLUPAMENT ENFOCAT A

LES QÜESTIONS TÈCNIQUES I DE FUNCIONAMENTD’AQUESTA TECNOLOGIA

Puigjaner, L. “Valoració de residus sòlids industrials”. A: Josep Enric Llebot

(ed.), La Terra i el Medi. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2005. Pàg.

201-224.

Warneche, R. “Gasification of biomass: comparison between fixed and flu-

idized bed gasifier”. Biomass & Bioenergy. Núm. 18 (2000). Pàg. 489-497.

Stiegel, G.J.; Maxwell, R.C. “Gasification Technologies: the path to clean,

affordable energy in the 21th century”. Fuel Processing Technology. Núm.

71 (2001). Pàg. 79-97.

Belgiorno, V.; De Feo G.; Della Rocca, C.; Napoli, R.M.A. “Energy from gasi-

fication of solid wastes”. Waste Management. Núm. 23 (2003). Pàg. 1-15.

Velo, E. “La gasificación”. A: Enric Elias (ed.), Tratamiento y Valorización

Energética de Residuos. 1 Barcelona: Díaz de Santos i FUNIBER, (2005).

Pàg. 413-476.

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 42

Page 43: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 43

La pedra angular d’aquesta nova cul-

tura és l’aplicació de la jerarquia euro-

pea per a la gestió dels residus.

Aquesta jerarquia es defineix com un

ordre de prioritat dels cinc esglaons

següents: prevenció, preparació per a la

reutilització, reciclatge (inclòs el com-

postatge), valorització energètica i elimi-

nació (principalment a l’abocador).

Una de les peticions que havia rebut

la Comissió a l’hora d’elaborar la nova

Directiva era clarificar i establir els

límits que separen la valorització de

l’eliminació. Fonamentalment, el

dubte era si la incineració amb recu-

peració d’energia era una forma de

valorització o d’eliminació. Aquest

dubte va cristal·litzar a partir d’un

parell de sentències del Tribunal de

Justícia Europeu el qual, a partir de la

indefinició legal existent, va optar per

considerar eliminació aquest tipus

d’activitat. El Tribunal no entrava en el

fons de la qüestió i per això se suma-

va a aquells que reclamaven una clari-

ficació jurídica. Un cop transcorregut

es noves estratègies europees

de residus es veuran prede-

terminades per la nova

Directiva de residus ratificada pel

Consell el 20 d’octubre després de ser

aprovada pel Parlament Europeu el 17

de juny del 2008. Aquesta Directiva

neix a partir d’un llarg procés que va

començar amb l’estratègia europea de

gestió de residus de l’any 1996 i va

continuar, fonamentalment, amb el VI

Programa d’Acció Comunitari en

Matèria de Medi Ambient de l’any

2002 i l’estratègia temàtica europea

sobre prevenció i reciclatge. La nova

Directiva identifica les bases del que

serà la nova cultura de la gestió

excel·lent i sostenible dels residus.

Aquesta cultura es fonamenta en la

màxima combinació d’una sèrie de

principis com ara la prevenció i

l’aprofitament dels recursos, l’ecoefi-

ciència, l’eficiència energètica, la limitació

dels gasos d’efecte hivernacle i la dis-

minució dels impactes ambientals en

un concepte de cicle de vida.

EL PAPER DE L’ENERGIA A PARTIR DE RESIDUSAMB RELACIÓ A LES ESTRATÈGIES DERESIDUS, L’ESTALVI, L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICAI LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC Carlos Martínez

OrgadoDirector general del’Institut per a laSostenibilitat delsRecursos (ISR)

LLA NOVA DIRECTIVA

IDENTIFICA LES BASESDEL QUE SERÀ LA NOVACULTURA DE LA GESTIÓ

EXCEL·LENT ISOSTENIBLE DELS

RESIDUS

CALIA CLARIFICAR IESTABLIR ELS LÍMITS

QUE SEPAREN LAVALORITZACIÓ DE

L’ELIMINACIÓ

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 43

Page 44: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

44 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

Per finalitzar, una breu reflexió amb

relació a les diferents maneres

d’aprofitament energètic dels residus.

Durant diversos anys, la indústria

cimentera ha pretès apropiar-se l’ex-

clusivitat d’aquest assumpte.

Tanmateix, la nova Directiva posa les

coses al seu lloc i fa fracassar aquest

discurs. En aquest sentit, el Parlament

Europeu requereix a la Comissió

que exigeixi les mateixes condicions

d’emissions a les cimenteres que a les

incineradores perquè considera que la

laxitud actual a favor de les plantes de

ciment no té cap justificació tècnica,

social ni ambiental. Hi ha molts riscos

quan es pretén utilitzar instal·lacions

no específiques sense control públic

per a residus de responsabilitat públi-

ca com els urbans. Avui, per exemple,

diverses cimenteres estan parades o

alentides per l’excés d’oferta del seu

producte, i cal preguntar-se què suc-

ceiria si una administració les utilitzés

per gestionar un residu municipal que

no entén de parades tècniques.

el procés legislatiu, la nova Directiva

clarifica definitivament aquesta

qüestió. En aquest sentit, lliga el criteri

de valorització al d’eficiència energèti-

ca i per a això estableix una fórmula

que es converteix en un autèntic

“passa / no passa” per avaluar les

incineradores actuals i futures.

D’aquesta manera, s’acaba la polèmi-

ca amb relació a aquest aspecte. Si

una planta compleix la fórmula se la

considera de valorització, mentre que

si no la compleix és d’eliminació. Però,

com no podia ser d’una altra manera,

la fórmula deixa insatisfet a gairebé

tothom. Per una part, els detractors de

la incineració voldrien que aquesta

hagués estat condemnada a l’infern

de l’eliminació mentre que, per una

altra part, els defensors desitjaven

que sempre que hi hagués producció

neta d’energia la instal·lació fos de

valorització. No obstant això, atenent

a l’axioma que “allò que succeeix,

convé”, és important el pas d’haver

objectivat la línia que separa la

valorització de l’eliminació. Amb

això finalitza un àmbit de polèmica

inacabable i estèril.

La Directiva exigeix als estats membres

de la Unió Europea i a les seves

administracions realitzar sempre

activitats de valorització, excepte quan

això sigui inviable des d’un punt de

vista tècnic i econòmic. Això és molt

important perquè, d’aquesta manera,

l’obtenció eficient d’energia a partir de

residus gaudeix de la mateixa protec-

ció que el reciclatge o el compostatge.

Val a dir que quasi el 4% dels gasos

d’efecte hivernacle tenen el seu origen

en la gestió dels residus, en especial

de la matèria orgànica a través dels

abocadors. Per això, un dels grans

reptes actuals és el de retirar el màxim

de residus dels abocadors a favor de

les opcions de valorització. Cal afegir,

a més, que és molt important utilitzar

la petjada de carboni de les diferents

alternatives per identificar quan una

d’aquestes opcions perd condicions

de sostenibilitat a favor d’altres.

UN DELS GRANS REPTES ACTUALS ÉS EL DE RETIRAREL MÀXIM DE RESIDUS DELS ABOCADORS A FAVORDE LES OPCIONS DE VALORITZACIÓ

CAL PREGUNTAR-SE QUÈ SUCCEIRIA SI UNAADMINISTRACIÓ UTILITZÉS LES CIMENTERES PERGESTIONAR ELS RESIDUS MUNICIPALS

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 44

Page 45: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 45

caracteritza per la reducció de les emis-

sions de gasos d’efecte hivernacle.

Els combustibles alternatius utilitzats i

amb una emissió neutra de CO2 són, prin-

cipalment, la fusta, les farines animals, els

llots de depuradora, els pneumàtics fora

d’ús (els pneumàtics amb una aportació

de biomassa del 30% i els residus anteri-

ors amb una aportació de biomassa del

100%) i els rebuigs dels ecoparcs.

El model proposat pel govern de

Catalunya per abordar el tractament

de residus municipals queda reflectit

en les lleis 8 i 9/2008, en què es

defineix el Pla d’Infraestructures per a

les diferents àrees geogràfiques,

anomenades ecoparcs.

Els ecoparcs són centres de tracta-

ment de residus que manipulen les

fraccions resta (R Form) i matèria

orgànica (Form) mitjançant processos

mecànics-biològics, tenint com a fona-

ment els següents. D’una banda, en la

fracció resta hi ha una primera fase de

separació de material inorgànic i

orgànic en què es realitza una selecció

de les fraccions valoritzables o reci-

clables (8%), com ara metalls, plàs-

tics, paper, cartó, alumini, etc., i una

segona en què es realitza una trans-

formació en compost (10-12%) mit-

jançant procés biològic, aeròbic o

anaeròbic. D’altra banda, en la fracció

matèria orgànica o Form es realitza

una fase de selecció de fraccions reci-

a utilització de combustibles

alternatius en la indústria

europea del ciment és una

pràctica habitual, i tant les fàbriques

com la societat han dedicat tots els

esforços possibles per donar als residus

una gestió sostenible: la fàbrica, ade-

quant les seves instal·lacions i realitzant

importants inversions; i les administra-

cions i els ciutadans, apostant per la

valorització de determinats recursos

disponibles en lloc d’abocar-los.

En l’actualitat les plantes cimenteres

estan utilitzant gran quantitat de com-

bustibles fòssils en els seus processos de

producció de ciment. S’utilitzen uns 90-

100 kg de coc de petroli per cada tona

produïda de ciment. En les disposicions

dels acords de Kyoto s’han establert unes

tones màximes de producció de CO2

amb unes tones de CO2 assignades a

cada sector i amb una reducció prevista.

Les cimenteres estan dins de les

indústries que han de reduir l’emissió de

CO2 a partir de combustibles fòssils.

Per donar una idea de la presència de la

valorització energètica de residus en els

països més avançats d’Europa, cal citar el

cas d’Holanda amb un 83% de substitu-

ció tèrmica, Suïssa amb un 50%, Àustria

amb un 46% i Alemanya amb un 30%.

La situació a Espanya és ben diferent,

amb un percentatge de substitució que

escassament arriba al 5%. Aquesta

situació està suportada per la política

de gestió de residus i per l’esperat i

encara pendent Pla Nacional Integrat

de Residus. Aquest Pla estableix el

principi de jerarquia amb l’abocament

en darrer lloc, la responsabilitat del pro-

ductor, la taxa d’abocament, i el prin-

cipi d’autosuficiència i proximitat.

També s’han de tenir presents els prin-

cipis derivats de l’estratègia de residus

de la Unió Europea i els principis inspi-

rats en la política de desenvolupament

sostenible i d’estalvi de recursos.

A part de tenir un efecte de substitució

de combustibles convencionals i d’evitar

l’abocament, la valorització de residus es

LA RECUPERACIÓ ENERGÈTICA EN CIMENTERES: CONVERSIÓ DEL REBUIG PROCEDENT D’ECOPARCSEN COMBUSTIBLE ALTERNATIU

Jordi Payet Directiu de MediAmbient de FCCAssociat/col·legiat

núm. 20.463

LA VALORITZACIÓ DERESIDUS ES

CARACTERITZA PER LAREDUCCIÓ DE LES

EMISSIONS DE GASOSD’EFECTE HIVERNACLE

LES CIMENTERESESTAN DINS DE LES

INDÚSTRIES QUE HANDE REDUIR L’EMISSIÓDE CO2 A PARTIR DE

COMBUSTIBLESFÒSSILS

L

monografic09.qxd 20/2/09 17:32 Página 45

Page 46: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

46 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

Existeix un marc legal que fa possible

la recuperació energètica, com ara la

Directiva europea 75/442/CEE que

estableix la jerarquia de gestió dels

residus, donant preferència al reci-

clatge i la recuperació de materials i,

fins i tot, l’ús de residus com a font

d’energia i el protocol de Kyoto que

s’ha comentat anteriorment.

La recuperació energètica del rebuig

dels ecoparcs en cimenteres és una

solució mediambiental adequada ja

que, a més de reduir l’ús de com-

bustibles fòssils, redueix l’ús d’abo-

cadors. A Europa està molt estesa la

utilització de combustibles alternatius

procedents de residus urbans i, tot i

que a Espanya tot just s’estan donant

els primers passos en aquesta línia, en

l’àmbit de la Unió Europea ja existeix

una comissió que està elaborant uns

estàndards de qualitat. En aquest sen-

tit, les proves realitzades pel grup FCC

a Lemona han estat molt satisfactòries.

Rebuig

Figura 1. Esquema de tractament per a la conversió del rebuig en combustible

Trituració ihomogeneïtzació

Estabilització i assecatge

Trituració i depuració

Producte estabilitzat i densificat

LA RECUPERACIÓENERGÈTICA DEL REBUIGDELS ECOPARCS ENCIMENTERES ÉS UNASOLUCIÓ MEDIAMBIENTALADEQUADA JA QUE REDUEIXL’ÚS DE COMBUSTIBLESFÒSSILS I D’ABOCADORS

clables i un procés de tractament

biològic aeròbic o anaeròbic.

Una cop realitzat tot el procés indus-

trial en les diferents fraccions de

residus municipals, s’obté un sub-

producte anomenat rebuig que repre-

senta el 55% del producte inicial i

s’utilitza per a la restauració de

pedreres. Aquest procés de restau-

ració rep el nom, majoritàriament,

de dipòsit controlat i ocupa part

de la limitada capacitat actual

d’aquestes instal·lacions.

Si es pren en consideració un ecoparc

de 240.000 Tm/any, aquest produeix

132.000 Tm/any, dels quals es pot

aprofitar un 50% per transformar en un

50% de combustible sòlid (66.000

Tm/any). Com a resultat d’aquest

procés s’obtenen dos efectes favorables

per al medi ambient: d’una banda, la

substitució del coc de petroli per a la

fabricació del ciment, la qual cosa

representa reducció d’emissió de Tm de

CO2 (producció equivalent: 39.600); i,

d’altra banda, la no-utilització de recur-

sos naturals per al tractament de rebuig.

Si s’analitza la composició del rebuig dels

ecoparcs, s’observa que hi ha un gran

percentatge de materials amb elevat PCI

que fan que sigui un material adequat

per ser convertit en combustible com a

substitució de com bustibles fòssils.

Taula 1. Caracterització del rebuig de l’ecoparc 2

CATEGORIA COMPOSICIÓ MITJANA (%)

Residus orgànics fermentables 4,30

Paper i cartó 27,07

Envasos compostos 3,07

Tèxtil / calçat / articles de pell 15,05

Plàstics 34,00

Fusta i articles derivats 2,79

Vidre 0,00

Metalls 1,81

Residus domèstics especials 0,22

Material < 20 mm 1,25

Elements grans (> 500 mm) 0,97

Pedres ceràmica 0,26

Cel·lulosa sanitària 9,19

A més de tenir un PCI elevat, no pre-

senta materials contaminants.

Taula 2. Anàlisi química del rebuig de l’ecoparc 2

PARÀMETRES UNITATS RESULTAT

Cendres % smh 14,39

Hidrogen % sms 4,88

Sofre % sms 0,21

Poder calorífic inferior (PCI) Kcal/Kb 3.399

Clor % sms 0,57

No obstant això, tal com es produeix en

els ecoparcs, el rebuig no és apte per a

la seva utilització immediata en les

cimenteres. Cal sotmetre’l a un procés

de transformació en el qual s’estabilitzi la

matèria orgànica residual, es disminueixi

l’olor i la humitat i s’obtingui la granu-

lometria adequada.

La trituració i homogeneïtzació del mate-

rial és necessària per tenir unes dimen-

sions adequades que optimitzin els

processos d’estabilització i assecatge

biològic. Durant aquest procés es dis-

minueix l’olor i la humitat. Es poden

utilitzar productes acceleradors per a

l’estabilització biològica, la qual cosa per-

met escurçar el temps del tractament i

millorar la producció d’olor durant

aquest període. Abans de la trituració final

es pot realitzar un procés de densificació,

la qual cosa permet disminuir encara més

la humitat i facilitar la trituració quan es

necessita obtenir granulometries molt

reduïdes (menys de 15 mm). El producte

estabilitzat i densificat té un poder

calorífic inferior (PCI) d’aproximadament

5.600 Kcal i una humitat del 5%.

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 46

Page 47: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 47

sistemes integrats de gestió que

cobreixen els dèficits econòmics de les

plantes d’aprofitament han contribuït

decisivament a aquest augment. Els

mercats de materials recuperats s’han

consolidat, tant pel que fa a reintegrar

aquests materials al cicle productiu

dels països europeus com, sobretot,

per exportar a països emergents amb

fortes demandes d’aquests materials.

Tanmateix, el que no s’ha aconseguit és

la desaparició de la necessitat

d’instal·lacions de destí final, ja que els

sistemes de reciclatge no poden absorbir

la totalitat dels materials continguts en els

residus. Recordem que estem parlant de

qüestions de gestió i tecnologia asso-

ciades a un servei “essencial” en què la

seguretat i la viabilitat pràctica (tant

material com econòmica) són fonamen-

n els darrers anys hem

assistit a una onada de

desqualificacions sobre les

iniciatives (nombroses) de valorització

energètica que han tingut lloc al nos-

tre país. El gran argument en contra

d’aquestes iniciatives, a banda de les

consideracions sanitàries sobre la tox-

icitat de les dioxines i de l’impacte

sobre la salut de les emissions

d’aquestes instal·lacions (actualment

ja superades), es basa en què és molt

més interessant (sostenible, es diu)

recuperar i reciclar els materials con-

tinguts en els fluxos de residus sòlids

urbans (RSU) que no pas aprofitar-ne

el contingut energètic.

S’ha arribat a argumentar que l’ex-

istència de plantes d’incineració (la

valorització energètica no tenia cap

consideració) impedeix el reciclatge i

que tot és un muntatge de les “multi-

nacionals” de la indústria dels béns

d’equip i dels residus.

Això només s’ho han arribat a creure

alguns països que, d’altra banda, amb

evidents dèficits de serveis de gestió de

residus, tenen necessitat objectiva i

urgent de resoldre el problema. En

aquests països, el que ha succeït ha

estat una paràlisi de les decisions

sobre infraestructures de tractament

final, tot emfatitzant les iniciatives de

reciclatge com a solucions final de car-

rera, amb l’enganyosa il·lusió que el

reciclatge substituiria amb clar avan-

tatge les instal·lacions de destí final.

La idea era que les instal·lacions de

reciclatge, juntament amb els esforços

de selecció de materials residuals en

origen, es comportarien com a veri-

tables elements de destí final, i

conseqüentment les necessitats de

veritables instal·lacions de destí

final serien mínimes. Sense entrar

en les motivacions ideològiques que

presidien aquesta idea, la realitat és

que s’han esmerçat importants

esforços econòmics i tecnològics per

aconseguir aquest objectiu.

Aprofitant l’important desenvolupa-

ment tecnològic en sistemes de sepa-

ració de materials, ha aparegut una

important dotació d’estructures de

reciclatge i recuperació de materials

en països capdavanters en tecnologia

com Alemanya i països centreeu-

ropeus i escandinaus. Els fons

europeus de cohesió, la tradició dels

mercats de recuperació com a

Espanya i els sistemes integrats de

gestió han estat també factors impor-

tants de creixement de la recuperació.

Hi ha hagut un augment important de

les quantitats de materials recuperats

procedents dels RSU. L’existència de

RECUPERACIÓ VS.INCINERACIÓ EN LA GESTIÓDELS RESIDUS SÒLIDSURBANS. UN FALS DEBAT

Ferran Relea Director de l'InstitutCatalà d'EnergiaAssociat/col·legiat

núm. 6.849

L’ÚS DEL DIPÒSITCONTROLAT COM ADESTÍ FINAL DE LESFRACCIONS NOAPROFITADES ÉSINEVITABLE QUAN JA NO HI HA UNA ALTRAOPCIÓ D’APROFITAMENT

E

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 47

Page 48: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

48 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

final com el dipòsit controlat. Per tal

d’il·lustrar aquesta darrera afirmació,

en el quadre es comparen les diferents

necessitats d’instal·lacions de destí

final i d’aprofitament de materials i

energia per a quatre opcions de gestió,

algunes amb instal·lacions de valorització

energètica i d’altres sense. Cal tenir en

compte que totes les opcions tracten la

mateixa composició d’origen. I per a la

comparativa s’ha utilitzat els rendi-

ments de les tecnologies més recents

actualment disponibles amb resultats

d’instal·lacions reals existents.

En el quadre es pot veure com la

dependència de destí final, pel que fa

al rebuig o resta, és clarament inferior

en les opcions en què hi és present la

valorització energètica, complemen-

tals. Per tant, l’ús del dipòsit controlat

com a destí final de les fraccions no

aprofitades és inevitable quan ja no hi ha

una altra opció d’aprofitament.

Independentment de les iniciatives de

reciclatge i recuperació de materials

que han promogut, molts països

europeus han optat sense dubtar per

la valorització energètica de les frac-

cions combustibles, en la perspectiva

d’un major aprofitament dels recursos

dels residus i una reducció significativa

de la demanda de destí final per a les

fraccions no aprofitades. Amb inde-

pendència de l’augment de la capaci-

tat de recuperació material, aquests

països han augmentat la recuperació

energètica i això els ha comportat una

molt menor dependència d’un destí

EL RECONEIXEMENT DE LA VALORITZACIÓ

ENERGÈTICA COM UNAOPCIÓ DE RECUPERACIÓ

HA SIGNIFICAT UNPUNT D’INFLEXIÓ

SISTEMA % MATERIAL RECUPERAT % REBUIG % RECICLATGE GLOBAL ENERGIA RECUPERADA(O RESTA) A DIPÒSIT (inclòs l’equivalent energètic) (percentatge respecte al

contingut energètic)A 45,6% inclòs M.O. 54,4% 25,8% sense M.O. capPROGREMIC M.O. recuperada 19,8% 45,6% amb M.O.(esquema proposat en la versió actualment vigent)

B 6,5% metalls i d’altres 15,5% 35% sense M.O. potencial màxim CDR 28,5%49,5% M.O. a compost? 84,5% amb M.O.

6% a dipòsit 94% amb escòries 26% brutaC 2% metalls 16% escòries 78% sense escòries 23% neta (*)

a possible reciclatge

15% a dipòsit 85% amb escòries 22% brutaD 7% materials 9% escòries 76% sense escòries 19% neta (**)

a possible reciclatge

A Planta de recuperació material, potencial aprofitament de la M.O. i rebuig (o resta) a dipòsitB Planta de recuperació material, preparació de CDR, la seva valorització (i eventual aprofitament de la M.O.)C Incineració (valorització energètica clàssica moderna tot u)D Separació voluminosos, recuperació material, gasificació i valorització tèrmica de la fracció gasificada

(*) Possible fins un 50% o un (**) 40% si existeix la possibilitat d’aprofitament combinat de la calor

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 48

Page 49: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 49

tant (o no) la valorització material o

reciclatge. Per tant, en els casos en

què l’opció de reciclatge ha pretès

esdevenir l’única alternativa, la neces-

sitat de destí final en forma de dipòsit

ha estat molt més gran i, en conse-

qüència, la seguretat del servei

“essencial” ha estat inferior.

Una altra qüestió no menys important

en el context actual és el valor

estratègic del contingut energètic dels

residus. En un context de preus alts de

l’energia i d’acostament al peak oil

(independentment de les oscil·lacions

especulatives), l’aprofitament energètic

és molt important. I el reconeixement,

per part de la Unió Europea, que la

valorització energètica és una opció de

recuperació ha significat un punt d’in-

flexió en la seva consideració adminis-

trativa. Però és que, en qualsevol cas,

bona part dels països de la Unió

Europea ja havien adoptat aquesta

estratègia d’aprofitament al marge de

la Unió Europea. Només cal veure la

llista d’instal·lacions existents en fun-

cionament normal.

En aquests moments hi ha importants

discussions al si de la Unió Europea

amb relació a la consideració de quan

els materials recuperats deixen de ser

residus. En aquest sentit, el desen-

volupament de la Directiva REACH

sobre el registre de substàncies està

posant sobre la taula la preocupació

sobre com delimitar clarament els

residus i les substàncies recuperades.

Això té també a veure amb els com-

bustibles sòlids recuperats (que tradi-

cionalment s’havien denominat CDR o

combustibles derivats de residus) en

què el que importa (com a totes les

substàncies i productes que s’utilitzen

en el cicle productiu) és la seva com-

posició i propietats i no pas l’origen

(sobretot si aquest no influeix en les

seves característiques).

La disponibilitat de tecnologia potent i

automatitzable pel que fa a la sepa-

ració de materials, aplicable tant a

separar materials per reintegrar-los al

cicle productiu com per recuperar

combustibles sòlids, ha situat el debat

valorització material versus energètica

en la pura obsolescència.

La gestió de residus ha de contemplar-

se com la cobertura d’un servei

“essencial” al qual cal aplicar tots els

instruments moderns tècnics i

econòmics disponibles, adaptant-los a

cada realitat específica, sense apri-

orismes doctrinaris, amb l’única

finalitat de garantir la qualitat, el

cost i la fiabilitat del servei, aplicant

tots els elements de protecció ambi-

ental i aprofitament de recursos que

actualment tenim a l’abast.

Durant molts anys, a molts llocs, s’ha

estat poc menys que perdent el temps.

L’ombra de situacions tan estúpides

com la de Nàpols no ens hauria de

tocar ni a nosaltres ni a ningú.

LA DISPONIBILITAT DE TECNOLOGIA POTENT IAUTOMATITZABLE HA SITUAT EL DEBATVALORITZACIÓ MATERIAL VERSUS ENERGÈTICA EN LA PURA OBSOLESCÈNCIA

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 49

Page 50: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

referit a les emissions que es generen

en els diferents sistemes de tracta-

ment dels residus municipals, amb

una atenció especial als abocadors, ja

que el 80% dels residus mundials es

disposen en abocadors.

Una qüestió clau rau en les diferèn-

cies del contingut de materials que

constitueixen els residus municipals,

en què s’han de distingir essencial-

ment dues fraccions: la considerada

com a biomassa, que té una con-

sideració i un tractament com a emis-

sió neutra (resta de menjars, etc.) pel

fet que conté un C degradable, és a

dir, que no tindria una contribució

neta a l’augment de la concentració

dels gasos d’efecte hivernacle; i una

fracció més antropogènica, que té una

consideració d’emissió neta (plàstics,

etc.) perquè conté C no degradable. El

comportament dels diferents sistemes

de tractament de residus municipals

és, per tant, específic i diferent.

En un abocador, l’emissió de biogàs és

el principal corrent emissor, i el CO2 que

En aquests moments, entre

els diferents problemes

ambientals, n’hi ha dos que

sobresurten de manera especial: un,

l’increment progressiu de l’emissió de

gasos que potencien l’efecte hivernacle

natural i que, per tant, provoquen

l’anomenat canvi climàtic; i l’altre, la

generació exponencial de residus i, en

conseqüència, la seva reducció i dis-

posició. Hi ha molts elements de relació

entre ambdós problemes.

El canvi climàtic és, actualment, una

de les amenaces ambientals més

serioses, especialment per a l’actual

civilització humana. Així ho ha confir-

mat el Quart Informe d’Avaluació

(AR4, 2007) de l’IPCC, el qual fa

referència a les notables variacions i

oscil·lacions observades en les variables

meteorològiques de l’actual sistema

planetari, especialment per a la tem-

peratura, les precipitacions, l’extensió

de les masses gelades, etc., però és

particularment significatiu i important

la velocitat a la qual s’està produint

aquest canvi. Això és a causa d’un

increment accelerat de les concentra-

cions de diversos gasos a l’atmosfera

com a conseqüència del model de

l’actual sistema socioeconòmic i

energètic de la societat humana;

increment que influeix en la capacitat

de reemissió des de l’atmosfera cap a

la Terra de l’energia radiant a l’in-

fraroig de l’espectre. En conseqüència,

l’emissió de gasos d’efecte hivernacle s’ha

convertit també en un nou factor de decisió

en la gestió dels residus municipals.

La guia de l’IPCC, per a l’estimació de

les quantitats de gasos d’efecte hiver-

nacle emeses, té un capítol específic

50 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

L’EMISSIÓ DE GASOS D’EFECTEHIVERNACLE I LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALSJosé M.

Baldasano Catedràtic

d’EnginyeriaAmbiental del’ETSEIB-UPC

Associat/col·legiatnúm. 29.003

EL’EMISSIÓ DE GASOS

D’EFECTE HIVERNACLES’HA CONVERTIT EN UN NOU FACTOR DE

DECISIÓ EN LA GESTIÓDELS RESIDUSMUNICIPALS

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 50

Page 51: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

màquines a l’abocador, electricitat dels

motors en el compostatge, etc.).

Aquest panorama permet veure que

aquest factor ambiental, de total

importància, no respon d’una manera

senzilla i simple en la gestió dels

residus municipals, sinó que és

específic de les característiques de

composició d’aquests i del conjunt de

sistemes de tractament que es

decideixin en la seva gestió dins d’un

determinat àmbit territorial.

aquest conté és considerat com una

emissió neutra. No succeeix el mateix

amb el CH4, ja que no és reincorporat

en el cicle mitjançant un procés de foto-

síntesi. Però si es crema el biogàs, el

CO2 resultant és llavors considerat com

a contribució neutra pel seu origen. Al

seu torn, el C no degradable en un abo-

cador queda confinat a l’abocador, que

actua com a embornal.

En el compostatge, el C degradable que

s’emet en els gasos de fermentació té la

consideració d’emissió neutra, de forma

total i directa; mentre que la fracció

restant de residu municipal ha de ser

disposada i condicionada mitjançant un

altre sistema de tractament, i en conse-

qüència la seva emissió depèn de les

característiques del sistema utilitzat.

Per a la mecanització, la situació és

essencialment equivalent a l’abocador

per a la fracció de C degradable que

s’emet també en els gasos de fer-

mentació. Però per a la fracció restant

de residu no tractada, com en el cas

del compostatge, aquesta ha de ser

disposada i condicionada mitjançant

un altre sistema de tractament, i de

nou la seva emissió depèn de les

característiques d’aquest.

En el cas de la incineració, el C degradable

té la consideració d’emissió neutra, de

forma total i directa. Però no succeeix el

mateix amb el C no degradable, que té la

consideració d’emissió neta.

A més, en l’esquema general, els

aprofitaments de valorització material i

energètica, que poden i han de produir-

se, també han de ser tinguts en compte

i cal descomptar-los en l’esquema

comptable general, d’acord amb el mixt

elèctric de la zona d’aplicació. Al seu

torn, també han de ser previstes les

emissions derivades de la logística i

manipulació de les escombraries (per

exemple, transport, gasoil de les

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 51

EL 80% DELSRESIDUS MUNDIALSES DISPOSEN ENABOCADORS

L’AFECTACIÓAMBIENTAL DEPÈN DELES CARACTERÍSTIQUESDE COMPOSICIÓ DELSRESIDUS I DELCONJUNT DE SISTEMESDE TRACTAMENTUTILITZATS

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 51

Page 52: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

algrat l’increment de les

tres “erres” (reducció,

reutilització i reciclatge)

que ha tingut lloc en els últims anys en la

gestió de residus en general, i dels

residus sòlids urbans (RSU) en particu-

lar, hi ha encara molts països i/o regions

en què la incineració continua sent una

opció important per a l’eliminació i el

tractament de residus. Tot i que la

incineració és un procediment que

recupera energia i redueix el volum de

residus que haurien d’anar a abocadors,

tenint en compte que les incineradores

de RSU o industrials emeten diversos

contaminants ambientals, la població

que viu en les proximitats d’aquestes

instal·lacions, o en llocs on es pretenen

construir-ne de noves, sovint tenen por

que les substàncies emeses per les

xemeneies puguin afectar de manera

adversa la seva salut. En aquest sentit, hi

ha hagut des de fa ja bastants anys una

especial preocupació pel que fa a les

dioxines i furans policlorats (PCDD/

PCDF), uns contaminants orgànics molt

persistents mediambientalment que

resulten tòxics en quantitats molt petites i

que en l’home (i altres espècies) són

bioacumulatius. A més, el febrer del 1997,

basant-se en dades epidemiològiques i en

estudis de carcinogenicitat en animals

de laboratori, l’Agència Internacional per

a la Recerca sobre el Càncer (IARC) va

classificar un dels congèneres de les

PCDD/PCDF, la 2,3,7,8-tetraclordiben-

zo-p-dioxin (TCDD), com a carcinogèni-

ca per als humans (Grup 1-IARC). En els

últims anys, s’ha donat algun episodi

molt greu, amb gran difusió, com va ser

la contaminació per dioxines i PCB ocor-

regut a Bèlgica el 1999, amb unes con-

seqüències per a la salut encara sense

determinar clarament (no oblidem que

els efectes d’una substància canceríge-

na es manifesten a llarg termini), però

si les econòmiques i polítiques, que

van fer caure el govern belga d’aquell

moment. Fets com aquest han anat

contribuint a generar una gran pre-

ocupació en la ciutadania envers l’ex-

posició a dioxines i furans.

Entre els diversos arguments esgrimits

per oposar-se a la incineració de

residus, sovint s’ha fet servir el següent

sil·logisme: a) les incineradores emeten

substàncies molt tòxiques, entre elles

PCDD/PCDF; b) les PCDD/PCDF són

52 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

LES INCINERADORES: TOXICOLOGIA I SALUT

Dr. Josep Ll.Domingo

Catedràtic deToxicologia de la

Universitat Rovira i Virgili

PROBABLEMENT NO HIHA CAP ALTRE TIPUSD’INSTAL·LACIÓ QUE,

PEL QUE FA A LESEMISSIONS DE PCDD/

PCDF, ESTIGUI TANCONTROLADA

AVUI EN DIA, LESEMISSIONS DELS

CONTAMINANTS DE LESINCINERADORES SÓN

MOLT INFERIORS A LESD’ALTRES ACTIVITATSCOM ARA EL TRÀFIC

DE VEHICLES

M

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 52

Page 53: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

cancerígenes, i per tant, c) les

incineradores suposen un risc evident

de càncer per a les poblacions que

viuen en àrees sota potencial influència

de les emissions. Cal dir que en els dar-

rers anys, aquest argument ha anat pre-

nent força, i ha fet que nombrosos

governs municipals, regionals/autonòmics

i nacionals, hagin establert una

moratòria tàcita en la construcció de

noves plantes. Tanmateix, aquest argu-

ment tan emprat, conté una sèrie

d’inexactituds i, fins i tot, paranys. Així,

mentre en el passat, quan les emissions

no estaven quasi bé regulades, molt

possiblement les incineradores eren les

principals contribuents de les emissions

ambientals de PCDD/PCDF. Avui en dia,

probablement no hi ha cap altre tipus

d’instal·lació que, pel que fa a les emis-

sions de PCDD/PCDF, estigui tan con-

trolada. La Unió Europea té establert

des de fa temps com a límit màxim

d’emissió de PCDD/PCDF un nivell

<0,1 ng I-TEQ/Nm3, la qual cosa ha

suposat que avui en dia les emissions

d’aquests perillosos contaminants per

part de les incineradores siguin molt

inferiors a les d’altres activitats antro-

pogèniques, com per exemple el tràfic

de vehicles, i molt especialment els dièsel,

que en una bona part dels inventaris

nacionals sobre PCDD/PCDF fets en els

últims anys ocupen una posició prepon-

derant a diferència de les incineradores.

Una qüestió important és quina és la

principal via d’exposició a PCDD/

PCDF per part de la població general,

no exposada per la seva activitat labo-

ral a aquestes substàncies. Igual que

per a metalls pesants i per a la majo-

ria de contaminants orgànics, l’exposi-

ció humana a PCDD/PCDF és

majoritàriament dietètica, en propor-

cions superiors al 95% del total,

envers a altres vies com la inhalació o

l’exposició cutània. Així doncs, mit-

jançant aquest article voldríem con-

tribuir a desdramatitzar la por de la

població envers les modernes plantes

incineradores, que acompleixen els

criteris legals pel que fa a les emis-

sions, i que estan sotmeses als adi-

ents controls institucionals. El següent

exemple pot ser il·lustratiu. Fa uns

pocs anys, es va tancar la incinerado-

ra de RSU de Montcada (setembre del

2004) pel rebuig que generava entre

la població. Doncs bé, en diversos

estudis que el nostre grup de recerca

va dur a terme, vam demostrar que,

per exemple, en el cas d’adults que

vivien a uns 500 metres de la planta,

l’exposició a PCDD/PCDF directament

provenint de les emissions per

xemeneia comportava solament

l’1,36% del total. La resta era exposi-

ció dietètica. Un simple petit canvi

d’hàbits dietètics, com podria ser substi-

tuir el consum de 300 grams de llet

sencera al dia per la mateixa quantitat

de llet semidesnatada, té un efecte

molt superior sobre l’exposició diària a

PCDD/PCDF, la qual cosa va implicar

el tancament de la incineradora.

No hi ha dubte que la percepció del

risc a vegades té molt poc o gens a

veure en el veritable risc definit com la

probabilitat que es produeixi un efecte

advers. Pel que fa a la incineració, cal

acceptar que hi ha molts i variats argu-

ments a favor i en contra d’aquest

procés de gestió de residus, on com a

científics no hi entrem. Tanmateix, i

d’acord amb la nostra llarga experièn-

cia investigant els potencials problemes

de salut pública, hem arribat a la con-

clusió que la preocupació per l’ex-

posició a PCDD/PCDF emeses per

incineradores equipades amb tec-

nologia moderna no està justificada

amb dades experimentals. Per tant,

entenem que les decisions que calgui

prendre sobre construcció o tanca-

ment d’incineradores no s’haurien de

basar en la por per part del públic

respecte a aquestes instal·lacions. No

hi ha dubte del perill que per a la salut

suposen les PCDD/PCDF, però totes, no

solament les emeses per incineradores,

i en aquest totes cal incloure també

les emeses pels nostres vehicles,

sobre les quals curiosament mai se’n

parla. El cas del tancament de la

incineradora de Montcada és proba-

blement un exemple molt clar de la

importància que té el procés de comu-

nicació del risc, el qual es bàsic per

poder relacionar els coneixements

dels tècnics i científics amb les opinions

dels ciutadans sobre tòpics de natu-

ralesa tècnica. Per tant, i en conclusió,

raons per no incinerar residus, les que

calguin, però no la por irracional pels

efectes sobre la salut de les emissions

d’uns contaminants (PCDD/ PCDF)

que fonamentalment els ingerim a

través de la dieta i no pas els inhalem

des de les incineradores.

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 53

CAL CONTRIBUIR ADESDRAMATITZAR LAPOR DE LA POBLACIÓ

ENVERS LES MODERNESPLANTES INCINERADORES

PERQUÈ NO ESTÀJUSTIFICADA AMB

DADES EXPERIMENTALS

Lectura recomanada: Schuhmacher M, Domingo JL. Long-term study of environ-

mental levels of dioxins and furans in the vicinity of a municipal solid waste inciner-

ator. Environ Int 2006;32:397-404.

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 53

Page 54: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

de filtres estipulada per llei: de 400

grams (vegeu explicació a continuació)

a menys de 0,5 grams.

En altres indústries també s’han

observat davallades significatives en

les emissions de dioxines: en l’extrac-

ció i processament de metalls, per

exemple, de 740 a 40 grams, és a dir,

aproximadament una vintena part. No

obstant això, allà on la reducció ha

estat més dràstica és en la incineració

de residus domèstics. La conseqüèn-

cia d’això és que mentre el 1990 una

tercera part de totes les emissions de

dioxines a Alemanya provenia de les

plantes incineradores de residus, l’any

2000 la xifra era inferior a l’1%.

Només les xemeneies i les estufes de

rajoles domèstiques emeten unes vint

vegades més dioxines al medi ambient

que les plantes incineradores de

residus1. Això també queda palès en el

fet que a l’hivern les quantitats de diox-

ines en l’aire són fins a cinc vegades

més elevades que a l’estiu, quan els

sistemes de calefacció no estan en

funcionament2. Tanmateix, les quanti-

tats més grans d’emissions de diox-

ines són atribuïbles a l’extracció i

processament de metalls.

urant els anys vuitanta del

segle passat, les plantes

d’incineració de residus

(PIR) es van convertir en el símbol de

la contaminació ambiental: els ciu-

tadans van iniciar aleshores una lluita

contra la societat malgastadora i l’emis-

sió de dioxines a les perifèries de les

ciutats. La protesta va ser un èxit. Avui

dia, més de la meitat de tots els

residus domèstics (55%) es recicla

com a residus biològics, paper recu-

perat, vidre recuperat o residus d’em-

balatge. Des de l’1 de juny del 2005 ja

no s’aboquen els residus no tractats. I

gràcies a unes normes estrictes

(vegeu els capítols al final d’aquest

article), les plantes d’incineració de

residus ja no són significatives en

termes d’emissió de dioxines, pols i

metalls pesats. I això encara és aplica-

ble, tot i que la capacitat d’incineració

ja gairebé s’ha doblat des del 1985

(vegeu taula 1).

54 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

INCINERACIÓ DE RESIDUS. UN PERILL LATENT?ADÉU A L’EMISSIÓ DE DIOXINES

ANNEX Ministeri Federal

del Medi Ambient,Conservació

de la Natura iSeguretat Nuclear

D

LES EMISSIONS TOTALS DE DIOXINES DE LESSEIXANTA-SIS PLANTES INCINERADORES

D’ALEMANYA HAN MINVAT A UNA MIL·LÈSIMA PART

Any Núm. Capacitat en 1.000 tones per any (1.000 t/a)

1965 7 718

1970 24 2.829

1975 33 4.582

1980 42 6.343

1985 46 7.877

1990 48 9.200

1995 52 10.870

2000 61 13.999

2005 66 16.900

2007 72 17.800

Taula 1: Capacitat d’incineració de residus a Alemanya

Font: Agència Ambiental Federal, 2005

Dioxines i furansLes emissions de contaminants tòxics

procedents de la incineració de

residus s’han reduït dràsticament des

del 1990. Les emissions totals de

dioxines de les seixanta-sis plantes

incineradores d’Alemanya han minvat

a aproximadament una mil·lèsima part

com a conseqüència de la instal·lació

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 54

Page 55: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

Tòxics cancerígens. Pols finaLes dioxines es formen en els gasos i

fums de combustió; només en propor-

cions molt petites es generen en els

residus a l’origen. D’altra banda,

l’arsènic, el cadmi, el níquel i altres

metalls pesats cancerígens, entren a

les plantes incineradores de residus

juntament amb els residus. Per evitar

que surtin d’una planta incineradora de

residus a través de la xemeneia, con-

forme a l’Ordenança 17a sobre l’apli-

cació de la Llei federal de control

d’immissions (d’ara endavant 17a

BImSchV), el 1996 es van instal·lar uns

costosos aparells de filtració. El resultat:

abans del 1990, es propagaven a l’aire

contaminants d’una toxicitat compara-

ble a la de 188 tones d’arsènic; avui

dia3, de l’aire s’extreuen 3 tones com a

mínim. S’ha de reconèixer que és una

idea que requereix una adaptació. Però

aquest mèrit és resultat de la generació

d’electricitat i calor produïdes per la

incineració de residus domèstics4. Si

l’energia es generés mitjançant centrals

elèctriques tradicionals, hi hauria tres

tones més de tòxics en l’aire.

I el mateix passa amb les partícules.

Abans del 1990, totes les plantes

incineradores de residus conjuntament

encara emetien 25.000 tones de pols

(o un màxim de 30 mil·ligrams per

metre cúbic [mg/m3] de gasos

d’escapament). El 2001, aquesta xifra

va minvar fins a menys de 3.000 tones.

Actualment, les plantes incineradores

de residus poden emetre una concen-

tració màxima de 10 mg/m3 de pols en

els seus gasos de combustió; en la

pràctica, tanmateix, aquesta xifra en

general és d’aproximadament 1 mg/m3.

Si en el càlcul hi incloem les emissions

de partícules evitades de les centrals

elèctriques tradicionals, el total d’emis-

sions evitades suma unes 5.000 tones5.

En tot cas, en comparació amb les

171.0006 tones de pols fina que

s’emeten anualment a Alemanya, les

plantes incineradores de residus no

tenen cap rellevància.

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 55

1. Font: www.umweltbundesamt.de/uba-info-daten/daten/dioxine.htm

2. Vegeu Third Report on Environmental Dioxin Loads, Chapter 6, Air, (Tercer informe sobre càrregues ambien-tals de dioxines, capítol 6, aire), d’un grup d’estudi compost per membres de l’administració federal i estatald’Alemanya; segons l’informe, les emissions de la calefacció domèstica augmenten especialment durant situa-cions climàtiques de pocs canvis.

3. L’Institut per a l’Energia i la Recerca Mediambiental: (abreviació alemanya, IFEU): The Contribution of WasteManagement to Sustainable Development in Germany (La contribució de la gestió dels residus al desenvolupa-ment sostenible a Alemanya), novembre de 2004, un estudi encarregat per l’Agència Ambiental Federal.Abreviació utilitzada d’ara endavant: IFEU 2004.

4. IFEU 2004, pàg. 88.

5. Segons IFEU 2004, pàg. 51, taula 2-3, i IFEU 2004, pàg. 90, il·lustració 4-8.

6. Reducing emissions of particulate matter. A public-health concern (Reducció de les emissions de partícules.Una qüestió de salut pública). Vegeu U. Lahl, W. Steven, Hazardous Substances. Keeping the Air Clean(Substàncies perilloses. Mantenir l’aire net), Edició 7/8, 2004, pàg. 326, taula 2.

Emissions per any en g TU (unitats de toxicitat)

1990 1994 2000

Extracció i processament de metalls 740 220 40

Incineració de residus 400 32 0,5

Centrals elèctriques 5 3 3

Plantes incineradores industrials 20 15 <10

Instal·lacions de combustió domèstiques 20 15 <10

Trànsit 10 4 <1

Crematoris 4 2 <2

Emissions totals, atmosfèriques 1.200 33,0 <<70

Taula 2: Fonts d’emissions de dioxines a Alemanya, quantitats de dioxines anuals, en grams per unitat de toxic-

itat (g TU); les dades de l’any 2000 són estimacions de l’Agència Ambiental Federal.

Nota explicativa:Les dioxines i els furans són termes genèrics que designen un grup de més dos-

cents components químics específics, tots amb una toxicitat diferent. Provoquen

cloracne i són cancerígens. Les dioxines i els furans es formen espontàniament a

partir d’àtoms de clor, de carboni que no s’ha oxidat totalment, i de diferents

catalitzadors en els gasos de refrigeració; per això, el procés és el mateix per a les

plantes incineradores de residus que per a les estufes de rajoles. Cadascun dels

dos-cents components de dioxines i furans té un grau de toxicitat diferent; per

aquest motiu, les seves anomenades unitats de toxicitat (TU) es determinen i es

resumeixen en unitats de grams per unitat de toxicitat (g TU).

SENSE PLANTES INCINERADORES DE RESIDUS, HIHAURIA MÉS TÒXICS A L’AIRE

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 55

Page 56: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

cies cancerígenes, fins i tot en con-

centracions extremadament baixes,

poden provocar tumors. Junt amb dosis

i períodes d’exposició, (només) varia la

probabilitat de càncer, però estricta-

ment parlant, les substàncies cancerí-

genes mai no són realment nocives.

Legislació alemanyaJuntament amb l’Ordenança de la Llei

federal de control d’immissions sobre

plantes incineradores per als residus i

materials combustibles similars, la

17a BImSchV, l’1 de desembre del

1990 va entrar en vigor una normativa

que establia els valors límit d’emis-

sions per a les plantes incineradores

de residus a Alemanya, els més

estrictes del món. Això és especial-

ment vàlid per a les dioxines, els

furans i els metalls pesats.

Aquesta normativa havia esdevingut

una necessitat perquè en alguns

casos s’estaven obtenint unes concen-

tracions contaminants espectaculars

en els gasos d’escapament de les

plantes incineradores de residus

(PIR): en casos concrets, fins a 400

nanograms per unitat de toxicitat (ng

TU) de dioxines per metre cúbic de

gasos d’escapament. I hi havia

diferents tipus de partícules i tots els

metalls pesats concebibles. A través

de la incineració de residus, els con-

sions de plom i mercuri per al 2005,

però segons la informació de l’Agència

Ambiental Federal, les emissions de

tots els contaminants, des de turismes

a centrals de calefacció, han estat de

624.000 kg per al plom i de 31.000 kg

per al mercuri8. Per tant, això seria mil

vegades les emissions produïdes per la

incineració de residus.

No obstant això, quina és la situació

per a les persones que viuen a prop de

les plantes incineradores de residus?

En el cas de les noves plantes

incineradores de residus, i les plantes

incineradores de residus actualitzades,

les concentracions de metalls pesats

tòxics en suspensió, fins i tot a les

rodalies, són tan baixes que assoleixen

com a màxim entre un 1 i un 2% del

llindar d’efectivitat9.

Nota explicativa:Pel que fa als tòxics, es necessiten

certes dosis per tal que l’acció tòxica

pugui fer efecte. Per sota d’aquest valor

llindar, els tòxics normalment són inofen-

sius, i fins i tot poden tenir un caràcter

curatiu. Un tòxic és una “substància

que pot causar danys en els

organismes vius a través de proces-

sos metabòlics”. En el cas actual,

prenem el plom i el mercuri com a

representants de tots els metalls

pesats no cancerígens. Les substàn-

56 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

Nota explicativa:L’arsènic és aproximadament dues

vegades més tòxic que el cadmi, cinc

vegades més tòxic que el crom, i

cinc-centes vegades més que la ben-

zina. Per utilitzar una única norma

per a la toxicitat dels metalls pesats

cancerígens i compostos orgànics,

els valors de toxicitat específics es

converteixen en valors per a

l’arsènic. Dos quilograms de cadmi

són tan tòxics com un quilogram

d’arsènic, o són iguals a un quilo-

gram d’equivalència en arsènic. La

toxicitat de les dioxines, també es

“converteix” a la de l’arsènic, i s’in-

clou en aquest article. El model

d’equivalència s’ha obtingut dels

climatòlegs, que treballen utilitzant

equivalències en CO2.

Tòxics no cancerígensAltres metalls pesats, com el plom i el

mercuri, també queden retinguts en

els aparells de filtració de les plantes

d’incineració de residus. Però, a

diferència de les substàncies abans

mencionades, no són cancerígens

(vegeu explicació a continuació). Que

siguin o no tòxics per als éssers

humans, depèn de si assoleixen els

seus llindars d’efectivitat.

Pel que fa a aquestes substàncies,

també s’ha registrat una davallada

important en les emissions: mentre que

el 1990, les emissions s’elevaven a

57.900 quilograms (kg) de plom i a 347

kg de mercuri de la incineració de

residus domèstics, els nivells respec-

tius van baixar fins a 130,5 kg (equiva-

lents a 0,2% de les emissions inicials) i

4,5 kg (1,3% de les emissions inicials)

durant l’any 20017. Així, les emissions

de plom i mercuri de la incineració de

residus domèstics tampoc ja no són

significatives per a l’exposició humana

a les emissions de substàncies tòx-

iques. És cert que no hi ha xifres

recents sobre les quantitats d’emis-

PER A MOLTS CONTAMINANTS, ELS LÍMITSAPLICABLES A LES PLANTES INCINERADORES DE

RESIDUS SÓN MOLT MÉS ESTRICTES DEL QUESERIA POSSIBLE PER A ALTRES INSTAL·LACIONS

7. Càlcul IFEU basat en els valors de les emissions mesurades i la informació dels operadors, en mg/m3 de gasosd’escapament; vegeu IFEU 2004, pàg. 51, taula 3-2.

8. Les declaracions per al mercuri i el plom el 1995 es basen en l’informe de recerca de l’Agència Ambiental Federal94-104 03 524, “The Development of Heavy-Metal emissions in the Federal Republic of Germany from 1985 to 1995”(El desenvolupament de les emissions de metalls pesats a la República Federal d’Alemanya del 1985 al 1995).

9. Experiències obtingudes en el càlcul de dispersió en el transcurs dels procediments d’aprovació, segons lainformació no publicada de l’IFEU.

www.umweltbundesamt.de/luft/emissionen/bericht/aktuelle_daten/schadstoffe/daten_schwermetalle/schadstoff_schwermetalle_prio.pdf.

10. Vegeu www.bayern.de/lfu/abfall/einwirk/emi2.htm i TA Luft.

11. Calculades per l’IFEU, conforme al càlcul de combustió per a PIR, utilitzant factors d’emissió per a dioxines(IFEU 2004, taula 3-2, pàg. 51) i les quantitats de residus domèstics en les PIR (9 milions de tones, IFEU 2004,taula 2-18, pàg. 41).

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 56

Page 57: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

de 0,2 g TU l’any 200111; l’Agència

Ambiental Federal calcula 0,4 g TU per

a l’any 2000. Tot i que les xifres decla-

rades per l’IFEU i l’Agència Ambiental

Federal discrepen lleugerament, estan

en el mateix ordre de magnitud.

Legislació europeaLa 17a BImSchV va tenir una gran

influència en la Directiva UE de l’any

2000 sobre la incineració de residus.

La Directiva determina límits consis-

tents per a les plantes incineradores

de residus arreu d’Europa. Per a la

coincineració de residus en plantes de

combustió industrial, els requisits de

la Directiva són més clars i més

estrictes que els de la norma ale-

manya del 1990. La Directiva l’han

d’aplicar tots els estats membres, i

garantirà que la incineració i la

coincineració de residus compleixen

els estàndards més elevats de la legis-

lació sobre el control d’immissions

també a escala europea.

Per això mateix, la 17a BImSchV es va

modificar per última vegada l’agost del

2003. Una conseqüència de la

Directiva sobre la incineració de

residus (Directiva 2000/76/CE) de

desembre del 2003 és que els estrictes

valors límit de la 17a BImSchV també

s’aplicaran als forns de ciment o a les

centrals elèctriques en què els residus

domèstics substitueixen el com-

bustible de carbó o petroli.

Les grans instal·lacions de combustió

industrial i, més concretament, els

forns de ciment, han incinerat durant

molt de temps pneumàtics rebutjats o

olis usats, i d’aquesta manera han

substituït els combustibles fòssils;

aquí, el terme recuperació tèrmica

està justificat. En el futur, dipositar els

residus sense tractar en abocadors ja

no estarà permès. Per aquest motiu,

s’espera que a part dels pneumàtics

rebutjats, s’oferiran altres substàncies

concretes amb un elevat poder calorífic,

o mescles d’aquestes substàncies

taminants es distribuïen uniforme-

ment des dels residus a l’atmosfera.

En un període de transició de sis anys,

les plantes existents es van haver d’ac-

tualitzar o desmantellar. Les noves

instal·lacions havien de complir els

límits especificats des del seu inici. A

més, ja existien requisits estrictes

sobre el control de les emissions. Hi

havia especificacions respecte de les

temperatures mínimes i els períodes

de retenció mínims per als contami-

nants en forns de combustió per per-

metre la destrucció total dels contami-

nants. Aquests requisits han continuat

vigents fins a l’actualitat, tant en la

legislació europea com en l’alemanya.

Des del 1996 com a màxim, totes les

instal·lacions compleixen els estrictes

requisits d’emissions. Les dioxines

només són permeses en els gasos

d’escapament fins a una concentració

de 0,1 ng TU per metre cúbic. Els

requisits pel que fa als nivells de metalls

pesats, pols i gasos àcids com el diòxid

de sofre, el clorur d’hidrogen, etc.,

també s’han fet similarment més

severes i, en conseqüència, aquests

gasos ja no són rellevants en termes de

salut pública. Per a molts contaminants,

els límits aplicables a les plantes

incineradores de residus són molt més

estrictes del que seria possible per a

altres instal·lacions modernes subjectes

a les Instruccions tècniques sobre el

control de la qualitat de l’aire (TA Luft) o

l’Ordenança sobre grans instal·lacions

de calefacció (13a BImsSChV).

Pel que fa als límits de dioxines i altres

contaminants rellevants per a la salut, la

TA Luft i la 17a BImSchV ja han adquirit

una importància equivalent. La indústria

del metall n’és una excepció, i per aquest

motiu ara també és, amb diferència, la

font d’emissió de dioxines més impor-

tant. La taula també demostra que en

les plantes incineradores de residus, les

emissions de tots els contaminants

actualment estan molt per sota dels

valors límit de la 17a BImSchV.

L’Institut per a l’Energia i la Recerca

Mediambiental de Heidelberg (IFEU) va

investigar les dades d’emissions “reals”

de només menys de la meitat de totes

les plantes incineradores d’Alemanya i

va registrar xifres d’entre 0,001 i 0,01

ng TU per metre cúbic de gasos

d’escapament per a dioxines; és a dir,

entre una desena i una mil·lèsima part

del valor límit d’emissions. Per a

Alemanya, l’IFEU preveu una concen-

tració mitjana de dioxines de només

0,005 ng TU per metre cúbic de gasos

d’escapament. A partir d’aquí, l’IFEU ha

calculat que les emissions totals de la

incineració de residus domèstics serà

MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 57

Contaminant TA Luft, 13a BImSchV 17a BimSchV Valors reals requisits generals Grans instal·lacions per a PIR mesurats en PIRde combustible,p.ex. de carbó > 300 megavats

Substàncies orgàniques (C, total) 50 - 40 1

Monòxid de carboni (CO) - 200 50 10

Clorur d’hidrogen (HCI) 30 no rellevant 10 1

Fluorur d’hidrogen (HF) 3 no rellevant 1 0,1

Diòxid de sofre (SO2) 350 200 50 1,5

Monòxids de nitrogen (NO2) 350 200 10 1

Partícules (pols) 20 20 10 1

Dioxines 0,1 ng TU - 0,1 ng TU 0,005 ng TU

Dioxines en instal·lacions de la indústria del metall 0,4 ng TU - - -

Taula 3: Una comparació dels valors de gasos d’escapament conforme als “Requisits generals sobre la lim-itació d’emissions” de TA Luft, 13a BImSchV i 17 BImSchV10, així com dels valors mesurats en instal·lacionsreals, en mg/m3, tret que s’indiqui el contrari.

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 57

Page 58: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

58 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

Nota explicativa:Fins l’agost del 2003 s’aplicava el

següent a la coincineració: si s’utilitza-

va aproximadament una quarta part

dels residus i tres quartes parts de

combustible (carbó, petroli, etc.),

aleshores s’aplicava l’estricta 17a

BImSchV a una quarta part dels

gasos d’escapament (en relació amb

la càrrega calorífica), i la 13a

BImSchV, menys estricta, a tres

quartes parts. És a dir que, en la

pràctica, tota la instal·lació estava

subjecta a un valor límit mitjà (càlcul

utilitzant una fórmula composta).

Segons la 17a BImSchV modificada

l’agost del 2003, especialment els

contaminants rellevants per a la salut

(per exemple, metalls pesats i diox-

ines) estan subjectes al mateix valor

límit que la monoincineració de

residus. Quan s’utilitzen residus

municipals mesclats no tractats, en

principi s’apliquen els mateixos valors

límit aplicables a la monoincineració

a tots els paràmetres, sense tenir en

compte les quantitats usades.

LA COINCINERACIÓ ARA SUBJECTA ALSREQUISITSD’INCINERACIÓ DE RESIDUS

procedents dels residus domèstics, a

les centrals elèctriques i les plantes de

ciment per a la incineració, que també

és un tipus apropiat de recuperació

tèrmica. A més de les plantes de

ciment, també s’hi inclouen els

processos dels alts forns de metall

(per a plàstics preclassificats) i les

centrals elèctriques de carbó.

L’adaptació de la 17a BImSchV a la

legislació europea ara garanteix que

fins i tot aquestes instal·lacions hauran

de complir valors límit estrictes aplica-

bles a la incineració de residus.

Tanmateix, sembla que, per ara, les

centrals elèctriques de carbó concre-

tament no estan molt disposades a

processar residus. De la mateixa

manera que el combustible, és difícil

calcular els residus domèstics i parts

d’aquests: les proporcions de clor

poden ser elevades; l’àcid clorhídric

que es formaria podria destruir les

costoses calderes de les centrals elèc-

triques. El poder calorífic brut exacte

no es coneix per endavant; seria difícil

transportar, emmagatzemar i dosificar

el combustible derivat dels residus, a

diferència de la carbonissa, per exem-

ple, i requereix una despesa important

en noves tecnologies. Per tots aquests

motius, fins ara ha estat impossible

predir fins a quin grau aquests residus

trobaran el seu camí cap a les centrals

elèctriques. Això podria canviar quan

l’acord dels drets d’emissió de CO2

estigui plenament en marxa.

monografic09.qxd 20/2/09 17:33 Página 58

Page 59: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

SUMARI

EDITAEnginyers Industrials de CatalunyaAssociació/Col·legi

AEICPRESIDENTJoan Torres i Carol

VICEPRESIDENT 1rAlbert Mitjà i Sarvisè

VICEPRESIDENT 2nRicardo Granados iGarcía

SECRETARIJaume Puigduetai Lucas

COEICDEGÀJoan Vallvé i Ribera

VICEDEGÀJosep M. Rovira iRagué

SECRETÀRIAConcha Zorilla i Díez

2 | MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA

3

4

5

7

10

14

16

18

20

23

24

28

30

32

33

35

37

39

43

45

47

50

52

52

TRACTAMENTS DE LA FRACCIÓ RESTA.EL DIPÒSIT CONTROLATFerran Duran i Pere Esplugas

GESTIÓ DE RESIDUS. TECNOLOGIES EMERGENTSJoan Gaya

TRACTAMENT DE RESIDUS URBANS MITJANÇANT ELBIOASSECATGE I ELS BIOREACTORS AMBTECNOLOGIA D’ECODECOLluís Martínez

TECNOLOGIA PLASMA EN EL TRACTAMENT DE RESIDUSSilvain Cortés

TRACTAMENT TERMOQUÍMIC DELS RESIDUS:HIGIENITZACIÓ ACTIVA GEISERBOX®Lluis Carles Carrillo

TECNOLOGIES EMERGENTS PER AL TRACTAMENTTÈRMIC DE RESIDUS: LA GASIFICACIÓLluís Puigjaner

EL PAPER DE L’ENERGIA A PARTIR DE RESIDUS AMBRELACIÓ A LES ESTRATÈGIES DE RESIDUS, L’ESTALVI,L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I LA LLUITA CONTRA ELCANVI CLIMÀTICCarlos Martínez Orgado

LA RECUPERACIÓ ENERGÈTICA EN CIMENTERES:CONVERSIÓ DEL REBUIG PROCEDENT D’ECOPARCSEN COMBUSTIBLE ALTERNATIUJordi Payet

RECUPERACIÓ VS. INCINERACIÓ EN LA GESTIÓ DELSRESIDUS SÒLIDS URBANS. UN FALS DEBATFerran Relea

L’EMISSIÓ DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLEI LA GESTIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALSJosé M. Baldasano

LES INCINERADORES: TOXICOLOGIA I SALUTDr. Josep Ll. Domingo

INCINERACIÓ DE RESIDUS. UN PERILL LATENT?ADÉU A L’EMISSIÓ DE DIOXINESMinisteri Federal del Medi Ambient, Conservacióde la Natura i Seguretat Nuclear

DIRECTOR GENERAL AEIC-COEICAntoni M.Grau i Costa

COORDINACIÓEva Díaz - Josep Ramon Torné - Cristina Reche

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAMercè Molins i Mora

PUBLICITATNatàlia Garcia

DISSENY GRÀFICTÀKTIL [espai grafic]

IMPRESSIÓGAM

Dep. Legal:

ADMINISTRACIÓ I DISTRIBUCIÓCol·legi d'Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 3908003 BarcelonaTel. 93 319 23 [email protected]

PRESENTACIÓJoan Vallvé i Joan Torres

ELS RESIDUS, UN PROBLEMA CREIXENTJosep M. Serena

COMPOSICIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALSRamon Sans i María Dolores Álvarez

MARC NORMATIU DE LA GESTIÓ DE RESIDUSMUNICIPALS. ALGUNES REFLEXIONSAntoni Choy

TRACTAMENT DELS FLUXOS DELS RESIDUSMUNICIPALS SEPARATS EN ORIGENJordi de Pineda i Francisco J. Quintieri

EL FOMENT DE LA PREVENCIÓ I EL RECICLATGE:ELS SUBPRODUCTES. QUAN EL RESIDU PERD EL SEUNOM (I LA SEVA CONDICIÓ?)Pilar Chiva

EL FOMENT DE LA PREVENCIÓ I EL RECICLATGE:EL CAS DE LA BORSA DE SUBPRODUCTESDE CATALUNYAXavier Elias Castells

EL PROGRAMA METROPOLITÀ DE GESTIÓDE RESIDUS MUNICIPALSCarles Conill

TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ RESTA:ELS RESIDUS MUNICIPALS BIODEGRADABLESJosep M. Sabater Chéliz

ELS TRACTAMENTS MECÀNICS-BIOLÒGICSDE LA FRACCIÓ RESTA DELS RESIDUS MUNICIPALSJoan Manuel Trullols

LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA MITJANÇANTINCINERACIÓ DE LA FRACCIÓ RESTAMiquel Solè

TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ RESTA: LA INCINERACIÓCarles Salesa

Et pots descarregar el Recull d’articles i la Diagnosi d’aquest Monogràfic a:

http://www.eic.cat/wps/portal/monografics

Page 60: LA GESTIÓ DE RESIDUSÊDE CATALUNYA · MONOGRÀFIC LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYA | 5 posició del rebuig dels residus munici-pals. També per llei (art. 45 de la Llei 6/1993,

0909

LA GESTIÓ DE RESIDUS DE CATALUNYALA

GES

TIÓ

DE R

ESID

US D

E CA

TALU

NYA