Més protecció del sòla la franja litoral

Promoció econòmica:dinamització del comerç / turisme

La importància dels joves

Nou impuls a l’Oficina de Turisme

Desenvolupament sostenible

Butlletí informatiu de Sant Pere Pescador • núm. 29 • 2a etapa • gener 2008

lagola

2 3

L'edició d'aquest número representa el començament d'un nou butlletí d'informaciómunicipal que vol fer un salt endavant pel que fa a la qualitat dels continguts i donarcobertura a les necessitats dels veïns d'estar adequadament informats dels temes d'interès.Per aquest motiu, la seva publicació serà quatrimestral i no semestral com fins ara.

Aprofitant aquesta avinentesa, des de l'equip de govern que formem els 5 regidorsd'Independents per Sant Pere-Acord Municipal us volem agrair la confiança que vàreudipositar en el nostre projecte el passat diumenge 27 de maig de 2007.

Aquest és un bon moment per compartir amb vosaltres el cartipàs municipal sorgit de lesdarreres eleccions. Així, la composició del consistori municipal va quedar distribuït de lasegüent manera:

1. Jordi Martí i Deulofeu. Alcalde president. Regidor d'Urbanisme, Habitatge, Activitats,Espais i Serveis Públics i Participació Ciutadana.

2. Agustí Badosa i Figueras. 1r tinent d'alcalde. Regidor d'Hisenda Pública, PromocióEconòmica, Obra Pública i Organització i Règim Intern.

3. Marisa Roig i Simon. 2a tinent d'alcalde. Regidora de Cultura, Ensenyament,Joventut, Atenció a la Gent Gran i Sanitat.

4. Miryam Gusó i Roca. Regidora de Turisme, Esports, Festes, Immigració i Serveis Socials.

5. Josep Font i Olivet. Regidor d'Agricultura i Pesca, Medi Ambient i Territori.

Si hem d'emprar alguna paraula per definir el que sentim després dels resultats obtingutsen les darreres eleccions municipals aquesta és responsabilitat, una enorme responsabilitatper treballar en positiu per un poble que es mereix això i molt més.

L'orgull i la felicitat pel fet de ser mereixedors del vostre suport ens dóna el coratge suficientper emprendre aquest nou repte durant els propers 4 anys. En aquest sentit, ens agradariafer-vos partícips de les ganes i la il·lusió que ens envaeix per mirar cap endavant ambfermesa.

El nostre compromís amb tots vosaltres és treballar amb la màxima dedicació possibleper fer que les idees que vam plantejar durant la campanya electoral es facin realitat ambuna única finalitat, augmentar el vostre benestar. La constància, la tenacitat, la humilitat ila capacitat de sacrifici per fer que les coses rutllin són els criteris que guiaran la nostraacció de govern.

Aquest equip serà representatiu de totes les veïnes i veïns de Sant Pere Pescador sensecap mena de dubte, fent que tothom participi de la institució que representa l'Ajuntamentde la vila, apropant-nos a les vostres vides quotidianes i intentant solucionar en la mesuradel possible tot allò que estigui a les nostres mans.

En darrer lloc, com a alcalde només em queda demanar-vos que ens ajudeu a fer realitatel nostre somni, un somni en què hom se sent orgullós de Sant Pere i de la seva gent,un somni que tenim ben a prop, entre tots, si ens ho proposem i ens doneu un cop demà per fer-ho possible.

Moltes gràcies per endavant.

Atentament,

Jordi Martí i DeulofeuAlcalde

Sant Pere Pescador, gener de 2008

Benvolguts/udes:

Jordi Martí i Deulofeu

El Pla director del sistema costaner augmentala protecció del sòl de la franja litoral.

L'actuació més significativa que s'ha impulsat des de l'Àread'Urbanisme és l'aprovació definitiva de la modificació delPla general d'ordenació urbanística (PGOU) per a la sevaadaptació al Pla director del sistema costaner (PDSC-1),acordada per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Gironaen la sessió de data 21 de novembre. Val a dir que, malgratser d'obligat compliment, Sant Pere Pescador ha estat totjust el primer municipi del litoral gironí que ha realitzat aques-ta adaptació, la qual cosa ha merescut l'enhorabona delDirector General d'Urbanisme, Pere Solà.

La principal característica d'aquesta modificació és el canvide classificació d'aquell sòl urbanitzable que es troba mésproper a la franja litoral, que passa a ser sòl no urbanitzablecostaner. Aquest canvi té més importància del que aparent-ment pot semblar, en especial per a totes aquelles activitatsdel sector del turisme de càmping que ja es venien desenvo-lupant al nostre poble des de fa molt temps, algunes desdels anys 70 i que, successivament, han anat tenint diferentsclassificacions del sòl en funció de la vigència d'un o altrePla general d'ordenació urbanística.

En aquest sentit, la intenció del Pla director del sistemacostaner aprovat per la Generalitat de Catalunya el 25 demaig de 2005 i, per extensió, el planejament urbanístic deSant Pere Pescador una vegada modificat, és augmentarla protecció de tots aquells terrenys i finques del termemunicipal inclosos en el que en podríem anomenar àread'influència de la franja litoral, que passen a classificar-secom a sòl no urbanitzable costaner. Això es veu claramentreflectit en el fet que, malgrat la llei preveu que aquestazona d'especial protecció sigui de 500 m, en alguns puntsconcrets del nostre municipi l'afectació del Pla directorarriba més enllà dels 2 kms terra endins des de la línia demar.

A part de l'augment de protecció que experimentaran elsusos permesos en sòl agrícola, els principals afectats peraquests canvis en la classificació del sòl són bàsicamentels càmpings Aquàrius i l'Àmfora. En aquest casos, la des-classificació dels terrenys ha significat que el sòl urbanitzableno sectoritzat (SUNS) dels seus àmbits passi a ser sòl nourbanitzable costaner (NU-C2 i NU-C3, respectivament).

L'especial protecció del sòl que es desprèn del Pla provocaque en tota la zona afectada no és permeti el desenvolupa-ment urbanístic ni la instal·lació de noves activitats o usosen les finques rústegues, a excepció de les que enumerala Llei d'Urbanisme per al sòl no urbanitzable.

No obstant, la situació dels càmpings és diferent al tractar-se d'activitats ja existents amb uns drets i unes expectativesconsolidades, i no de noves activitats. Per trobar una sortidaa aquesta situació, el Pla director assenyala en una de lesseves disposicions transitòries que per a totes les activitats

de càmping que tinguin les llicències administratives enregla es mantindran els paràmetres de desenvolupamenturbanístic (nombre de parcel·les i condicions d'edificació)ja contemplats en el Pla general d'ordenació urbana, junta-ment amb l'obligació de cessió dels sòls destinats a sistemesgenerals de la platja (aparcaments i equipaments de platja).Això serà possible només, sempre i quan es tramiti elcorresponent Pla especial per a l'ús de càmping en sòl nourbanitzable per a l'àmbit en qüestió.

A títol personal, faig una valoració molt positiva de l'adaptaciódel planejament municipal a la normativa del Pla director,sobretot perquè referma la idea que tenim com a equip degovern pel que fa a la necessitat de protecció de l'entornen què vivim i de preservar els recursos naturals de quèdisposem, amb una especial menció al sòl agrícola presental poble i al valor que representa el ric paisatge d'un sistemacostaner que ens recorda que som un dels únics municipisdel litoral català que no ha permès el desenvolupamenturbanístic a tocar del mar.

Tant de bo continuem així...

urbanisme

La hisenda local és com l'economia domèstica: si elsingressos són més alts que les despeses anem bé, i encas contrari anem malament. Si es dóna aquesta últimasituació, llavors és quan cal endeutar-se, però a la vegadahi ha el parany, en el qual no caiem normalment, que caltornar aquest préstec. I no parlem que seria bo tenirsempre un roc a la faixa!

Si això ho traduïm en números, veiem reflectit en la taulaannexa el pressupost per al 2007, aprovat per l'anteriorequip de govern el desembre de 2006, i la comparativasobre l'aprovació provisional del pressupost per al 2008.

En primer lloc farem alguns comentaris de com tancaremrealment el 2007, ja que el pressupost es mostra senseles desviacions o despeses no previstes inicialment i ques'han produït al llarg de l'exercici.

Com a partides més importants cal destacar, en primerlloc, la referent al nou camp de futbol, ja que s'han hagutde dedicar més de 145.000 ¤ per acabar les obres ifer-lo realment operatiu, perquè el conveni signat no hocontemplava. Per al 2008, s'ha previst un pressupostmolt important per als vestidors (que es pot moure entre250.000 ¤ i 500.000 ¤, en funció de la qualitat delsacabaments que se'ns demani), ja que els actuals sónprovisionals, i s'espera que una part important es puguisubvencionar a través del Pla Únic de Obres i Serveis(PUOSC), juntament amb el Pla de Instal·lacions i Equipa-ments Esportius (PIEC), ambdós de la Generalitat. Calrecordar que el conveni amb la societat Clos Armengol,s.l., tenia un import de 696.000 ¤ (en realitat la quantitatcertificada ha estat de 775.675 ¤); per tant al final enspodem veure abocats a quasi doblar l'aportació acordada.

Una partida que ha tingut una desviació important enl'apartat de despeses corrents és, entre altres, la conser-vació i el manteniment de camins rurals i espais públics(en general el Cap. II), per una suma de quasi 70.000 ¤,que no ha tingut a la pràctica compensació important perla via de subvencions.

Finalment les inversions al carrer A (darrere el supermercatBonPreu), tot i aplicar-hi contribucions especials, ha tingutun dèficit del voltant de 200.000 ¤.

Totes aquestes partides s'han sufragat a través del roma-nent de tresoreria (guardiola!), que té el perill de quedar-nossense capacitat per afrontar noves inversions i/o desvia-cions de despeses corrents.

Pel que fa al 2008, hem plantejat un pressupost correntde contenció, amb unes despeses molt ajustades i unapressió fiscal en impostos directes (IBI) lleugerament persobre (5%) de l'IPC resultant de 2007 (4,2%), tenint encompte que el fre del sector de la construcció no ensajudarà en l'apartat de plusvàlues i/o llicències d'obres iinstal·lacions.

Pel que fa a l'apartat d'inversions, caldrà acabar d'executarel pavelló esportiu i construir (tal com s'ha dit) els vestidorsdel camp de futbol. Això representarà demanar un préstecamb una quantia important (aproximadament 790.000 ¤).Per tant el ràtio d'endeutament haurà passat de un 4,6%a finals de 2006 a un 39% per a aquest 2008.

Això ens portarà que en els propers exercicis s'haurà depreveure la generació d'estalvi net amb volum suficientper atendre el pagament del cost del crèdit anual de l'es-mentat endeutament i dels costos ordinaris addicionalsde manteniment i funcionament del pavelló poliesportiu(que esperem posar en marxa en el segon semestred'enguany).

A data d'avui hem d'aprendre tots plegats, i en especialels gestors dels pressupostos municipals, que la primeraprioritat quant a inversions i dedicació de recursos sónels serveis bàsics (ex. neteja viària, enllumenat, clavegue-ram...), que són els que tenen un efecte més directe ipalpable per a la majoria dels ciutadans.

Els serveis addicionals (tipus pavelló o altres en un futur),s'han de suportar per si sols per tal de no crear mésdèficit a les arques municipals, de per si ja limitades, perno dir escasses.

4 5

Segur que una bona part dels lectors/es d'aquest butlletí,us esteu preguntant del perquè d'aquesta Àrea/Regidoria;amb independència que dintre dels diferents compromisoselectorals del nostre equip de govern, dèiem en aquellmoment que vetllaríem per la promoció i consolidació delcomerç tradicional buscant alternatives i amb el reconeixe-ment de ser uns dels tres pilars bàsics del teixit econòmici social del nostre poble.Si feu una petita introspecció en les vostres tasques laboralsque porteu a terme diàriament, la majoria de vosaltres esteuo estareu immersos en una forta competitivitat a tots elsnivells, juntament amb la possible i famosa globalització,així com en temes de mobilitat laboral perquè seguramentla feina ja no està al costat de casa; en definitiva en la lluitaper ser innovador i per tant créixer i millorar o en la purasubsistència, que és on hi ha el perill.Si això ho traslladem en l'àmbit del nostre poble, ens atrevima dir que la Promoció Econòmica apareix en aquelles políti-ques de vetllar per la potencialitat i riquesa del territori, i enconcret en la riquesa que aporten els sectors productiusi/o serveis.Des de l'Ajuntament ens hem imposat la tasca d'impulsarel foment de l'activitat econòmica i si s'escau de l'ocupació,des d'una voluntat racionalitzadora, no intervencionista, deplanificació i, a ser possible, anticipativa; amb el principiclar d'atendre l´interès comú i general.Una bona part d'això cal fer-ho generant polítiques dirigidesa atendre, d'una part, el Territori promocionant i planificantel municipi. D'una altra, l'Empresa, a través del suport perla creació/consolidació per generar riquesa i llocs de treball.I finalment la Persona, fomentant l'ocupació laboral en lamesura del possible.Com que en un determinat moment cal passar de la teoriaa la pràctica, i com algú diria tocar de peus a terra, en unaprimera fase hem cregut convenient establir una presa decontacte amb els implicats, i per això hem portat a termedurant el mes de desembre tres Taules del Comerç, peranalitzar conjuntament les potencialitats que tenim, les difi-cultats que esteu afrontant i les accions que podem portara terme des d'ambdues parts.La primera Taula ha arrancat amb el Comerç Alimentari /Especialitzat / Polivalent i el Parament de la llar i de lespersones (Comestibles, Fleques, Carnisseries i Tendes deRoba, entre altres); la segona Taula va tenir la implicaciódel món de la Restauració (Bars i Restaurants); i finalmenten la tercera Taula hi varen participar els Serveis (dirigits al'Empresa i Industrials).

En el seu conjunt, considerem la presència de més de 45representants d'aquest sector una mostra de la bona acollidai recepció de la proposta, amb un recull ampli de suggeri-ments a fi i efecte de millorar entre tots plegats.Des de l'Ajuntament s'ha recalcat que cal aprofitar més lesajudes econòmiques existents (bàsicament mitjançant lesconvocatòries anuals que fa la Generalitat al voltant delmes de març), sempre que hi hagi la inquietud per fer millo-res en l'establiment, la imatge exterior, les tecnologies dela informació, la senyalització, la promoció comercial oaltres. En definitiva, per diferenciar-nos respecte la competèn-cia local i/o dels pobles veïns, segons el cas.Pel que fa a l'Ajuntament, hem establert contactes ambels organismes corresponents per aprofitar les ajudes rela-cionades amb les possibles millores de l'espai urbà i afavorir,entre altres, el comerç, la senyalització en tots els nivells(mobilitat, patrimoni cultural i comercial), i la pròpia promociócomercial del conjunt de Sant Pere, creant marca i cercantel reconeixement dels trets diferencials que tenim (natura,espai fluvial, platja, etc.). Potenciar les capacitats que ensdóna l'Oficina de Turisme és una altra via, en conjuncióamb el carril bici i els itineraris guiats relacionats amb elpatrimoni existent.Per altra banda, estem mantenint converses amb unaconsultora externa especialitzada en el comerç i el turismeamb experiència en d'altres municipis amb sensibilitatssimilars, perquè ens facin un proposta per analitzar lasituació actual: cap a on volem anar tots plegats, quina hade ser la marca comercial de Sant Pere, com podemdinamitzar el comerç/turisme, com podem cooperar mésestretament amb els pobles veïns per aprofitar les fortalesesi, en definitiva, com podem reeixir com a poble.

En el proper butlletí esperem donar-vos més noves alrespecte.

promoció econòmicahisenda local

Cap. ICap. IICap. IIICap. IVCap. V

Cap. ICap. IICap. IIICap. IV

Cap. VII

Cap. VI

Cap. IX

Cap. IX

Ingressos correntsImpostos directesImpostos indirectesTaxes i altres ingressosTransferències correntsIngressos patrimonialsTotal ingressosDespeses correntsPersonalCompra béns i serveisDespeses financeresTransferències correntsTotal despeses

ESTALVI CORRENT

Ingressos de capital no financerTransferències de capitalTotalDespeses de capital no financerInversions realsTotal

CAPACITAT DE FINANÇAMENT

Ingressos financersPassius financersTotalDespeses financeresPassius financersTotal

RESULTAT PRESSUPOST CORRENT& PRESSUPOST INVERSIONS

2007720.820 ¤64.000 ¤

584.539 ¤432.100 ¤

20 ¤1.801.479 ¤

492.390 ¤963.420 ¤

4.180 ¤269.489 ¤

1.729.479 ¤

72.000 ¤

767.776 ¤767.776 ¤

2.019.700 ¤2.019.700 ¤

-1.251.924 ¤

1.235.924 ¤1.235.924 ¤

56.000 ¤56.000 ¤

0 ¤

2008709.500 ¤90.000 ¤

691.160 ¤523.006 ¤

20 ¤2.013.686 ¤

574.016 ¤1.034.300 ¤

43.460 ¤308.610 ¤

1.960.386 ¤

53.300 ¤

1.966.873 ¤1.966.873 ¤

2.755.000 ¤2.755.000 ¤

-788.127 ¤

788.127 ¤788.127 ¤

53.300 ¤53.300 ¤

0 ¤

Variació-1,6 %40,6 %18,2 %21,0 %0,0 %

11,8 %

16,6 %7,4 %

939,7 %14,5 %13,4 %

-26,0 %

Agustí Badosa i FiguerasRegidor d’Hisenda Públicai Promoció Econòmica

el turismei la identitatdel nostre poble

L'expressió els joves són el futur és una frase absolutamentencertada que es repeteix reiterades vegades en qualsevolocasió i en qualsevol esdeveniment. Però contràriamenttambé es diu que els joves no saben el que volen, noestan mai contents, volen ser independents o no volenescoltar ningú.Potser el que falta és comunicació. Caldrà que entre tots,dialoguem i escoltem per entendre què volen els joves icom volem que participin en el nostre projecte de municipi.A nivell institucional i des de la Regidoria de Joventut,s'ha encarregat la redacció d'un Pla Local de Joventutque ha estat subvencionat al 50% pel Consell Comarcal.Aquest projecte, que pràcticament ja està acabat, seràuna bona eina de treball, indispensable per desenvoluparuna política de joventut adient i que respongui a les neces-sitats del col·lectiu jove de Sant Pere.Les línies d'actuació del Pla Local responen a aspectestan importants com ara la cultura, l'oci, l'educació, l'habitat-ge, la salut -drogodependència-, l'esport, el foment del'associacionisme i la incursió en el món laboral.Per tal de desenvolupar-lo, s'ha dut a terme un intens tre-ball de camp, en el qual s'han convocat diverses reunionsamb alguns membres de la nostra comunitat. El perfil perescollir-los ha estat el contacte directe que tenen, per laseva tasca, amb el jovent, com ara la directora de l'escola,els presidents de les AMPA de l'escola i de la ludoteca,els presidents de les entitats culturals i esportives delmunicipi, la directora del casal d'estiu... entre altres. Aixímateix, es van dur a terme dues trobades més en lesquals van participar joves d'entre 14 i 29 anys.

L'objectiu del Pla és, d'una banda, conèixer la realitat delnostre poble amb totes les seves mancances i les sevesvirtuts, i de l'altra, aconseguir subvencions, tant destinadesa realitzar noves activitats i nous serveis per als joves,com destinades a arranjar un espai o un local de trobadaexclusiu per a ells. Tot això, sempre amb el suport depersonal qualificat.Així doncs, esperem que el Pla Local de Joventut (PLJ)de Sant Pere Pescador sigui una eina útil i dinàmica i queels projectes que se'n puguin desprendre afavoreixin laparticipació i la cohesió social entre els joves.

6

els joves

7

Mar, riu, natura, agricultura, són elements essencials queformen part del nostre municipi; si mirem al nostre voltant,no trobaríem molts pobles amb aquesta combinació d'ele-ments tan privilegiada, per tant crec que la clau rau enconjugar-los de manera equilibrada per a fer-ne un senyalidentificador de Sant Pere Pescador. Aquests elementsinflueixen directament en el tipus de turisme que tenim,tant familiar com esportiu, i és per això que hem de treballaren aquest sentit per tal de preservar-lo i potenciar-lo. A través del patronat Girona - Costa Brava estem presentsen fires de turisme de gran prestigi tant a nivell nacionalcom internacional. Estem presents també en publicacionsde qualitat com l'Empordà Guia, i l'agenda de les activitatsque es realitzen al poble es publiquen en alguns diarislocals com l'Hora Nova, el Diari de Girona o l'Empordà.Les notícies destacades referents a Sant Pere també apa-reixen sovint a través d'Empordà Televisió.En aquests sis mesos que portem a l'Ajuntament hemmantingut diverses reunions amb els representants delscàmpings del municipi, amb una llarga experiència entemes relacionats amb el turisme, a més també de lesreunions que hem establert amb els propietaris de comer-ços i restaurants per a que ens exposessin les sevesinquietuds i per proposar-los que s'associessin; aquestaés una iniciativa per a dinamitzar el comerç i les repercus-sions positives que això tindria en la desestacionalitzaciódel turisme.El mes de novembre vam ser convidats al Saló Nàutic deBarcelona, per part de la Federació Catalana de Vela, perpresentar la zona de kitesurf de Sant Pere i el seu modelde gestió. La platja de Sant Pere, per les seves característi-ques, està considerada pels practicants tant de windsurfcom de kitesurf com un dels millors indrets d'Europa pera la realització d'aquests esports. Per aquest estiu estàprevist el primer circuit català de kitesurf, on Sant Perehi tindrà un paper rellevant.Tenim la intenció de donar un nou impuls a l'Oficina deTurisme, fent per exemple, que sigui un punt de sortidai/o arribada de diverses rutes pel nostre entorn, alhorade dotar-la de mitjans audiovisuals per a oferir una millorinformació del municipi i voltants . De la mateixa manerahi ha previst ampliar la xarxa de carril bici existent per aque l'accés entre el nucli urbà i la resta de municipi restimillor comunicat.Un dels nostres objectius també és recuperar aquellesnits d'estiu d'antany tan animades a la Plaça Major, horecordeu? Nosaltres sí.Donada la gran oferta turística no només a Catalunya sinóarreu, hem de saber trobar el punt diferencial, oferint so-bretot qualitat i potenciant els trets característics del nostremunicipi. Som conscients que calen molts esforços i queés un projecte a llarg termini que segurament requeriràajuda externa per tal d'assolir-lo. Tanmateix, el que no ensmanca és la il·lusió i l'empenta per tirar endavant un repteen el que hi creiem fermament.

Marisa Roig i SimonRegidora de Cultura,Ensenyament, Joventut i Sanitat

Miryam Gusó i RocaRegidora de Turismei Serveis Socials

8 9

el personatge: Joan Sala i Noguer

Josep Font i OlivetRegidor d’Agriculturai Medi Ambient

Joan Sala i Noguer és el nostre primer convidat. Nascuta Torelló l'any 1912, llicenciat en Dret, casat, amb un filli tres néts. Fou el secretari municipal de Sant Pere Pescadordurant més de trenta anys.Ens rep a casa seva, juntament amb la Montserrat, la sevamuller, i respon a les nostres preguntes amb la seva discre-ció habitual i reconeguda humanitat.

Senyor Sala, quan vàreu arribar a Sant Pere perexercir de secretari de l'Ajuntament?Em vaig incorporar a l'Ajuntament l'1 d'abril de 1951. Per-tanyo a la promoció de l'any 1950, en la qual vaig obtenirel segon lloc. Aleshores, les oposicions s'havien de fera Madrid. Sant Pere Pescador fou el meu primer destí i,finalment, l'únic que he tingut com a secretari municipalperquè m'hi vaig jubilar l'agost de 1982, en complir setantaanys.

Com era el nostre municipi l'any de la vostra arribada,a inicis dels anys cinquanta?En aquell moment, Sant Pere Pescador era un pobled'aproximadament un miler d'habitants. Recordo que, comque no es disposava d'un servei bàsic com és la xarxade clavegueram, la gent havia de llençar l'aigua brutadirectament als carrers, uns carrers encara sense asfaltar.Es vivia principalment de l'agricultura, però s'ha de tenirpresent que per sortir-se'n bé una família havia de treballartrenta vessanes de terra, com a mínim. També hi havia ungrup d'una quinzena de pescadors que anaven a pescaramb les nanses i que també es guanyaven la vida. El ma-jor terratinent era el senyor Caramany, propietari de granpart del terme, des de l'actual Bon Relax fins a Sant Martíd'Empúries. Del turisme encara no n'havíem començat asentir parlar.Pel que fa a l'Ajuntament, hi treballava com a auxiliar admi-nistratiu el senyor Robert Serra i Geli, fill de l'anterior secre-tari, el senyor Francesc Serra i Hospital, i com a agutzil elsenyor Josep Cendrós Aymerich qui, a més, feia de pintor.Posteriorment, s'incorporà la senyora Rosa Noguera iHospital com a auxiliar administrativa.

Com vàreu viure la transformació de Sant Pere desde la secretaria municipal?El canvi principal va venir motivat per l'arribada del turisme,tot i que l'impacte fou menor que en altres municipis veïns.L'inici de l'activitat va venir marcat per la compra per partd'industrials del tèxtil de la Garrotxa dels terrenys de laque seria, més endavant, la urbanització Bon Relax. Aixòpassava als inicis dels anys seixanta. També fou llavorsquan s'obrí el primer càmping: La Gaviota, el qual, en uninici, se situà ben bé a la mateixa platja.A banda del turisme, l'altre gran canvi va venir determinatper l'extensió del cultiu de la poma. Recordo que la primerapersona que es va animar a plantar pomeres fou el senyorJosep Maria Vidal i Colldecarrera, metge, que va obtenir

una concessió per regar camps de la seva propietat queestaven situats al costat de l'escola. Quan aquest cultiues va estendre, i va començar a donar bons rendiments,la transformació es va fer visible amb la introducció de lamaquinària agrícola, l'abandó dels cavalls i les arades, lautilització dels productes fitosanitaris o la creació de lacooperativa.

Quants alcaldes vàreu conèixer arrel de la vostratasca com a secretari?Quan vaig entrar de secretari, l'alcalde era el senyor JoanBosch i Batlle. Recordo que ell fou qui inicià les obres deconstrucció de la xarxa de clavegueram. En aquell temps,les disponibilitats econòmiques de l'Ajuntament eren moltminses i s'havien de fer equilibris per tirar endavant qualsevolprojecte. Després, va accedir a l'alcaldia el senyor AgustíFigueras i Sala, qui completà el clavegueram, la pavimentacióde gran part del nucli i millorà l'enllumenat. El succeí elsenyor Joan Rocas i Girbent amb qui es varen ampliar lesescoles i el camp de fútbol, es construiren les vivendessocials de Quatre Vents, i s'eixamplà la confluència delscarrers de Sant Sebastià i del Duc. El darrer alcalde ambqui vaig treballar fou el senyor Ernest Vidal i Vilà amb qui,entre altres coses, es realitzaren les obres de canalitzaciódel riu. De llavors ençà no hi hagut cap altra inundació almunicipi. S'ha de tenir en compte que, abans de la cana-lització, l'aigua del riu havia arribat en alguna ocasió a lesportes de la Casa consistorial. En aquests darrers temps,la salut econòmica de l'Ajuntament ja era més gran i dispo-sàvem de més recursos i ajuts d'altres administracions.

Després d'exercir de secretari, us nomenaren jutgede pau...Sí, una vegada va plegar el senyor Pere Roquera Puig,l'Ajuntament va proposar-me com a jutge de pau i vaigexercir-ne des d'inicis de l'any 1983 fins l'any 1998 enquè em va substituir el senyor Josep Maria Gorgori Pujals.

Com vàreu percebre l'evolució del municipi durantaquesta anys?El canvi més gran que vaig veure durant aquest temps,especialment perceptible des del jutjat de pau, fou l'arribadade persones provinents d'altres països. La immigració haestat un dels altres factors determinants en l'evolució delmunicipi.

El senyor Sala ha estat un testimoni directe de l'evoluciódel nostre municipi durant la segona meitat del segle XXi una veritable font de la memòria històrica santperenca.Per molts anys!

Des de lÀrea de Medi Ambient, la iniciativa de més calatde les aprovades recentment pel nostre Ajuntament haestat la signatura d'un Conveni amb la Diputació de Gironai l'Ajuntament de Castelló d'Empúries per a la redacció deles Agendes 21 Locals d'aquests dos municipis, les qualsinclouen els Plans d'Acció Local per a la Sostenibilitat(PALS), així com altres plans urbanístics associats.L'Agenda 21 fou un dels documents de major transcendèn-cia dels aprovats l'any 1992 a la Cimera de Rio, conegudatambé com la Cimera de la Terra. La seva finalitat és establirles bases per a un futur en el qual el desenvolupamentsigui sostenible. Això implica tenir present tres aspectes:el social, l'econòmic i l'ambiental.L'Agenda 21 es basa en la premissa que el desenvolupa-ment sostenible no és una alternativa possible sinó unimperatiu que no podem defugir, la qual cosa ha d'implicarconsiderar el factor ambiental en totes les preses de deci-sions a qualsevol camp d'activitat.La iniciativa de contemplar l'àrea geogràfica que abasta elsmunicipis de Sant Pere Pescador i Castelló d'Empúriess'ha adoptat perquè ambdós municipis constitueixen unaunitat territorial que recomana un desenvolupament conjuntsota criteris de sostenibilitat.Inicialment, s'elaborarà una memòria descriptiva que recollirài analitzarà aquests aspectes de sostenibilitat. En els puntsque no existeixi informació disponible caldrà buscar-la mit-jançant treball de camp o de recerca.Aquests treballs de base serviran per fer la diagnosi estratè-gica, la qual, juntament amb les aportacions que sorgeixinde la participació ciutadana, servirà per a la redacció d'unPALS ajustat a les necessitats del municipi.El PALS és el document programàtic resultat de tot el pro-cés d'anàlisi, diagnosi i participació.El conveni contempla també la redacció del pla especiald'ordenació de la platja, del pla d'usos del riu Fluvià, i deles directrius a incorporar en un futur planejament especialde l'espai agrari de la plana altempordanesa.El cost total d'aquests treballs s'ha valorat en 140.000 ¤,dels quals 50.600 ¤ corresponen a l'àmbit territorial deSant Pere Pescador. El nostre Ajuntament haurà d'aportarun 10 % d'aquest cost (5.060 ¤).

medi ambient:inici del procésper a la redaccióde l'Agenda 21de Sant PerePescador

estem treballant en l’evolució de l’escut municipal

Escut actual Nova proposta

Al llarg dels anys, tots els santperencs ens hem acostumatal nostre escut municipal amb el llorer, les claus i la tiara.Però els temps canvien i pensem que cal introduir unamica d'evolució i renovació en l’escut de l'alcaldia, teninten compte sobre tot que la tiara mai no ha estat aprovadapels organismes oficials.

El primer que hem fet, doncs, és treure la tiara i ens adonemque l’escut conserva tota la capacitat evocadora de l'antic,gràcies a la força de les claus identificadores de Sant Pere.

Modernitzant les claus i les fulles de llorer, equilibrant elsespais, els pesos i els tons aconseguim una imatge mésactual sense desmerèixer-ne l'antiga. El resultat és un escutmunicipal més senzill, clar i de més fàcil aplicació en elsdiferents materials corporatius que edita l'alcaldia o que esdonen a editar a altri.

Confiem que a poc a poc la nova imatge, més adient alstemps moderns, vagi entrant a la retina de tothom i arribia ser tant o més estimada que l'actual.

10

baby santperencs

Joan Casademont10/01/2007

Laia Costa17/10/2007

Jamie Flynn14/05/2007

Thomas Flynn14/05/2007

Joel Gil13/04/2007

Adil Harbichi05/12/2007

Boubacar Janneh02/06/2007

Ariadna Morker23/06/2007

Pau Oriol20/08/2007

Marina Pérez12/08/2007

Lucas Popa23/03/2007

Giselle Rodriguez24/08/2007

Alba Roig01/08/2007

Ona Roura19/02/2007

Yaquba Touray10/04/2007

Amèlia Vergara28/10/2007

Omaima Zohri22/06/2007 l'esma i les ganes

I també han nascut al llarg de 2007: Mohamed Amin El Ghoul, Mohamed El Haitam, Selia Guigonnet, Mar Guso, DavidHernández, Vanessa Jasaitis, Amina Khouya, Manuela Montero, Imi Alejandro Panczi, Avto Sukhishvili, Amin Toumi, Laia Zoe Viton.

11

1. OBJECTE DEL CONCURSConstitueix l'objecte d'aquest concurs la recerca, mitjançantun procés obert i participatiu, d'un lema que identifiqui elmunicipi de Sant Pere Pescador i la seva aplicació tipogràfica,tenint en compte el seu posterior ús en suports com aracartells, fullets, paper capçalera, pàgines web, samarretes,etc.

2.CRITERIS DE VALORACIÓ DEL CONCURSFins a un màxim de 5 punts per cada apartat.

2.1. El missatge del lema ha d'identificar el municipi.

2.2. L'aplicació tipogràfica ha de ser clara, de fàcil lecturai que el seu disseny connecti amb els ciutadans.

2.3. Es valorarà els que reuneixin qualitats de modernitati creativitat.

La idea es pot presentar en paper (la grandària del suportserà màxim A-4 i mínim A-5) o en format digital amb unaresolució adequada i les indicacions oportunes per a podervisualitzar-la.

3. TERMINI DE LLIURAMENT DE LES PROPOSTESEs fixa el dia 11 d'abril com a data límit d'entrega de propostes.

4. ADJUDICACIÓL'adjudicació serà resolta per la Junta de Govern Local enel termini màxim de 30 dies des de la presentació de lespropostes.

5. SUPÒSITS DE LA NO-ADJUDICACIÓLa Junta de Govern Local podrà deixar desert el concursen el cas que cap candidatura obtingués un 80% de lapuntuació establerta a les bases.

6.PARTICIPANTS I INSCRIPCIÓHi podran participar joves menors de 31 anys, a títol individualo col·lectiu. Cada participant lliurarà una sola proposta al'Ajuntament en un sobre tancat, acompanyat de les sevesdades personals.

5. TREBALLS GUANYADORSTots els elements que componen el treball guanyador, es-borranys, maquetes, dissenys i els drets que se'n derivinquedaran en propietat de l'Ajuntament. Els autors no enpodran fer ús sense autorització expressa i escrita del'Ajuntament.

6. ACCEPTACIÓ DE LES BASESLa participació en aquest concurs suposa la plena acceptacióde les bases.

concursPER A LA RECERCA D'UN LEMA QUE IDENTIFIQUI EL MUNICIPI DE SANT PERE PESCADOR.

Però deixem el Reis d'Orient i passem a la república deSant Pere. El lector o lectora d'aquest butlletí de segur quehaurà llegit amb interès tot el que s'està fent pel poble enles diferents regidories de l'equip municipal. Així cada sant-perenc i santperenca podrà comprovar si el que s'està fentpel poble es fa d'esma o es fa amb ganes, i si s'estancomplint les expectatives dipositades en l'equip de governactual, més enllà del que opini l'oposició, la feina de laqual, com tothom sap, és "oposar-se".

I per acabar, algunes preguntes d'importància capital: l'arròsde Carnestoltes us agrada grenyal o covat? En Sagradoés de l'Espanyol o del Madrid? Per qué el rei negre era deSant Martí d'Empúries i no del Senegal? Quan es farà unpont nou que no tremoli quan passa la SARFA? Al poble,hi ha més Mohammads o Jordis? El Parc del Riu encaraés inundable després de 30 anys sense inundacions? Perquè la dona més gran del poble es diu Primitiva? Per quèels carbassons ens diuen nega-sants? Quan es respectaranels guals? Per què quan trona, llampega? Per què en Ri-card, en Francesc i en Florenci es diuen Ricardu, Franciscui Florenciu? Per què el carrer dels Afores te dues plaques,una devant l'altra, escrites de manera diferent? Per què elspares i les mares compren quads als seus fills? Per quèvan penjar Sant Pere de cap per avall, tan dolent era? I japer acabar una darrera pregunta: algú està buscant dinersper fer tot el que cal al poble, com per exemple: un monumental santperenc indígena plantat al bell mig de la plaça-barmajor?

El mesell del poble

Diuen que l'esma és el pilot automàtic de la vida, allò queet permet fer coses gairebé sense adonar-te'n, com quanhas anat de Sant Pere a Figueres amb cotxe i no saps pascom ho has fet i per on has passat. L'esma és molt diferentde les ganes perquè aquestes t'empenyen a tenir conscièn-cia del que fas, com ho fas o com ho vols fer. Provar defer les coses de manera diferent i més innovadora segura-ment comporta riscos, però també més satisfacció i plenitud.

Per posar un exemple, vull parlar de la darrera arribada delReis d'Orient al nostre poble. Vaig notar i molt les ganes detothom que va participar-hi per fer-ho d'una manera diferent,més il·lusionant i evocadora. Va agradar-me molt l'arribadapel riu, la decoració nova de les carrosses i fins i tot els dis-cursos del Reis, encara que van estar molt lligats a Polònia,país que entre nosaltres aviat serà més popular que el nos-tre. També va estar bé l'organització de l'entrega personalde regals del Reis a tots els nens, encara que va ajudarel fet que no fes tanta fred a l'església com altres anys.

BASES

la vinyeta

Benvolguts ciutadans,

Primer de tot, volem aprofitar l'oportunitat d'adreçar-nos a vosaltres a través d'aquest butlletí per agrair-vos laconfiança que en les darreres eleccions municipals vàreu dipositar en el nostre grup municipal. Malgrat no tenirtasques de govern, ens sentim plenament satisfets de contribuir a construir un St. Pere Pescador millor, diferent,amb cabuda per a tothom, i això només ha estat possible amb el vostre suport.

A banda, també cal fer esment de la nova voluntat política que arbitra l'actual equip de govern: sense aquestcanvi l'entesa no seria possible i, en conseqüència, el poble en sortiria perjudicat. Creiem fermament que aquestescenari polític d'entesa afavoreix totes i cadascuna de les iniciatives polítiques que, en essència, són les quedeterminen el progrés i el benestar de tots nosaltres; és altament satisfactori comprovar com definitivament semblaser que s'han acabat les majories autoritàries del passat que tant de perjudici han causat al nostre municipi. Desd'aquestes línies certifiquem aquesta voluntat cooperadora de l'equip de govern que amb bon criteri ha permèsque el nostre grup transmeti la seva opinió en aquest butlletí.

Finalment, dir-vos que el sentit que predominarà l'exercici de les nostres tasques d'oposició vindrà determinat os'estructurarà entorn dos eixos ideològics bàsics:

1. Disponibilitat. El Grup Municipal Socialista està a disposició de tots i cadascun dels ciutadans de St.Pere Pescador; qualsevol persona que tingui inquietuds, preguntes o qüestions pot adreçar-se a nosaltresper compartir-les i intentar solventar-les.

2. Fermesa en la nostra voluntat de progrés. El nostre programa ja contemplava aquesta idea genèrica,ara simplement el que volem és que sigui present i activa a la vida política municipal: el progrés determinaràel futur del nostre municipi i de les futures generacions que l'han de poblar, per tant, donem-li la importànciaque es mereix.

Així doncs, i a pesar de la situació de les nostres arques municipals -recordeu l'esforç econòmic que representaacabar el pavelló-, volem ser optimistes en la concepció del nostre futur municipal més immediat: ni nosaltresni l'actual equip de govern estalviarem esforços per donar-li a Sant Pere Pescador el lloc que li correspon.

Grup Municipal del PSC de St. Pere Pescador.

la contra

Edita: Direcció d’art i impressió: Amb la col·laboració de: