La guerra civil
63
LA GUERRA CIVIL (1936-1939) Història 2on de batxillerat
Transcript of La guerra civil
LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
Història
2on de batxillerat
INTRODUCCIÓ
La dreta espanyola (formada per l’Església, lamajoria de l’Exèrcit i la burgesia agrària iindustrial) estava en desacord amb les reformesdel govern republicà d’esquerres. La victòriaajustada del Front Popular a les eleccions defebrer del 36 va suposar l’empenta definitiva pera la preparació d’un cop d’estat militar queenderroqués per la força la II República, lademocràcia i les llibertats que garantia laConstitució del 1931.
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Les causes del conflicte venen motivades pels canvissocials i econòmics que va viure Espanya durant elssegles XIX i XX. La liberalització de l’economia i elnaixement del proletariat van provocar unsentiment de rebuig al sistema capitalista, i enmolts casos a l’Estat, per part de pagesos i obrersorganitzats en organitzacions anarquistes od’esquerres que podia derivar en una revolució. Lapor a la revolució i l’auge del feixisme va apropar ladreta espanyola a posicions totalitàries.
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
No podem oblidar el context que vivia Europa durant els anys 30. Lacrisi econòmica derivada del Crack del 29 va provocar malestarsocial i altes taxes d’atur. Les tendències polítiques es vanradicalitzar. A Europa convivien tres sistemes polítics ben diferents:- Les democràcies occidentals, com França, Regne Unit o Espanya
estaven en perill per la radicalització política.- L’URSS de Stalin representava el model de dictadura comunista.
Stalin volia expandir el socialisme per Europa i la Guerra Civilespanyola era una bona oportunitat per fer-ho.
- Alguns estats van voler salvar el capitalisme davant la porrevolucionària amb dictadures molt repressives contra elsmoviments d’esquerres. Van imposar-se el feixisme a Itàlia(Mussolini) i el nacional-socialisme a Alemanya (Hitler). Tots dosrègims van recolzar el cop d’estat contra la II República.
INTRODUCCIÓ
Winston Churchill, polític d’esquerres i de dretes, escriptor alcohòlic, va ser primer ministre britànic abans i durant la SegonaGuerra Mundial. Regne Unit va ser el millorexemple de democràcia occidental.
Stalin va succeir Lenin com a dictadorde la Unió Soviètica. Churchill i Stalinvan ser aliats a la Segona Guerra Mundial.
INTRODUCCIÓ
En primer pla, Adolf Hitler, cap del PartitNacional Socialista dels Treballadors Alemanys i dictador del Tercer Reich.En segon pla, Benito Mussolini, mestre d’escola, ideòleg del feixisme i dictadoritalià. Tots dos van recolzar Franco a la Guerra Civil.
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”• La victòria del Front Popular a les eleccions del 36 va
fer que la secció més dretana de l’Exèrcit, dirigida pels generals Sanjurjo, Mola i Franco preparés un cop d’estat que enderroqués la República.
• Un grup de militars africanistes dirigits pel general Francisco Franco va dirigir des del Marroc i les Canàries el cop d’estat contra el govern republicà del Front Popular el dia 17 de juliol de 1936.
• La causa directa del cop militar va ser l’assassinat del dirigent monàrquic dretà Calvo Sotelo (“RenovaciónEspañola”) per part d’un grup de socialistes i guàrdies d’assalt el dia 13 de juliol.
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”L’assassinat de Calvo Sotelo va ser la resposta a la mort, la nit d’abans, deltinent de la Guàrdia d’Assalt José Castillo per part d’un grup de carlins. Elsbotxins de Calvo Sotelo volien matar a Gil Robles (CEDA), però no el vantrobar a casa i van acontentar-se amb la mort del líder de RenovaciónEspañola (partit monàrquic alfonsí).
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• Estava previst que l’endemà del pronunciament al Marroc, el dia 18 de juliol, s’estengués el cop d’estat a la península (l’anomenat per Franco “Alzamiento Nacional”); el cap de la insurrecció a la Península seria el general Emilio Mola.
• FE i de les JONS (partit feixista), la CEDA (partitrepublicà de dreta), Renovación Española(monàrquics borbònics) i els tradicionalistes(carlins) es van sumar al cop d’estat al·legant poral comunisme i al separatisme que, segonsells, fomentava el govern d’esquerres.
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”A l’esquerra, desfilada a Burgos dels generals Francisco Franco i Emilio Mola (darrera seu a la dreta, saludant als seus fans). La imatge de la dreta correspon a Reservoir Dogs (1992), film de Quentin Tarantino.
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• La idea dels colpistes era prendre ràpidament els centres de poder aprofitant el factor sorpresa. Els generals Goded, Queipo de Llano i Cabanellas serien els responsables de treure els militars als carrers.
• En realitat, els republicans temien des de feia temps el cop militar i s’estaven preparant per refusar-lo, encara que es van refiar en excés, ja que van menysprear el recolzament majoritari per part de l’Exèrcit espanyol.
• La Guàrdia d’Assalt i, sobretot, la resistència popular van aconseguir frenar l’èxit immediat dels militars a la meitat d’Espanya. Allò que havia de ser un ràpid cop d’estat, va derivar en una llarga i cruenta guerra civil (1936-1939).
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
Franco, al centre, acompanyat dels generals rebels Queipo de Llano (a la seva dreta) i Cabanellas (esquerra).
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• En algunes parts d’Espanya va triomfar l’anomenat “Alzamiento Nacional”: Galícia, ciutat d’Oviedo, Navarra, La Rioja, Àlaba, meitat occidental d’Aragó (incloent-hi les tres capitals), Castella i Lleó, Càceres, Mallorca i Eivissa, Cadis, capitals andaluses (Sevilla, Còrdova i Granada), Marroc i les Illes Canàries.
• Catalunya va continuar sota control republicà degut al l’escàs suport que tenien els partits de la dreta espanyola com la Falange, CEDA o Renovació Espanyola. La ràpida organització de la resistència popular per part dels anarquistes de la FAI i la CNT van fer fracassar el cop que a Catalunya dirigia Goded, que a mitja tarda del 19 de juliol es va rendir.
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
JULIOL 1936
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
Manuel Goded va prendre Mallorca iEivissa el 18 de juliol. Va viatjar a Barcelona per conquerir la ciutat, ja que el Capità General de Catalunya, Francisco Llano de la Encomienda va posar-se del costat republicà el 18 de juliol. Goded va fracassar per la resistència popular dels anarquistes. Va ser afusellat per alta traïció el12 d’agost del 36.
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”• L’anomenada “Guerra d’Espanya” va tenir un gran ressò a la
premsa estrangera. A França, Regne Unit o els EUA es va viure amb por l’establiment d’un altre estat feixista.
• Van arribar a Espanya fins a 60.000 brigadistes internacionals(joves voluntaris que volien lluitar a la guerra contra els feixistes).
• Però els governs d’aquests països van decidir no intervenir en el conflicte per defensar el legítim govern democràtic republicà (creació d’un Comité de No-Intervenció a Londres), encara que Hitler i Mussolini sí ho van fer a favor de Franco.
• El “Corpo di Truppe Volontarie” italià i la “Legió Còndor”alemanya, juntament amb tropes portugueses enviades pel dictador Salazar, van arribar a Espanya per recolzar el “bàndol nacional”. Stalin va enviar suport militar contra Franco.
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
ITÀLIA ALEMANYA URSS
Tropes 72.775 17.000 4.000 (aprox.)
Peces d’artilleria Sense concretar 600 1.555
Tancs Sense concretar 120 760
Avions 759 597 1.087
La Guerra Civil va ser el primer conflicte bèl·lic de la història on es van practicar bombardeigs contra la població civil de les ciutats. La intervenció de la Luftwaffe (aviació alemanya) i de l’aviació italiana (Aviazione Legionaria) van ser fonamentals per a la victòria de Franco. L’ajut soviètic a la República estava condicionat a la implantació d’un sistema comunista a Espanya, i per aquest motiu, anarquistes i molts republicans el van rebutjar.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• La guerra va enfrontar a l’Exèrcit espanyol rebel (bàndol nacional) contra l’anomenada “milícia popular”, un exèrcit improvisat i amb pocs recursos que va ser organitzat per bona part de la societat espanyola i estava format per voluntaris.
• Catalunya va mobilitzar a 30.000 combatents organitzats en “columnes”, cadascuna dirigida per un partit o un sindicat (CNT-FAI, PSUC, POUM, ERC). La majoria van anar a parar al front d’Aragó per intentar recuperar les tres capitals aragoneses (sense èxit).
• Barcelona i les altres ciutats catalanes van patir els bombardeigs de l’aviació feixista amb base a l’illa de Mallorca, fent molt dura la guerra per a la població civil. Entre el 18 i el 21 de març de 1938 l’aviació italiana va fer el gran bombardeig sobre Barcelona.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Milícies populars antifeixistes. A la dreta de la CNT-FAI, a l’esquerra del PCE.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Bombes sobre Barcelona
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• El bàndol nacional o rebel avançava lentament portant la iniciativa militar:
- Queipo de Llano es va fer amb tota Andalusia occidental.
- El general Yagüe va enllaçar Extremadura amb la zona del nord peninsular controlada pels rebels, ocupant ciutats com Badajoz i Toledo.
- El general Mola va conquerir les ciutats guipuscoanes d’Irun i Sant Sebastià.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• El 29 d’octubre de 1936 va començar la llarga “Batalla de Madrid” (va acabar el 28 de març del 1939 amb la caiguda de la ciutat per part de les tropes de Franco).La ciutat es defensava dels feixistes al crit de “No pasarán”.
• El govern republicà va abandonar la ciutat i es traslladà a València per seguretat; Madrid va passar a ser governada per una “Junta de Defensa”.
• La heroica defensa dels anarquistes de la “Columna Durruti” i dels brigadistes internacionals van fer que Franco desistís de conquerir Madrid.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
La Junta de Defensa de Madrid va sercreada el 6 de novembre de 1936 pelsocialista Largo Caballero. La defensa militar de la capital va ser encarregada al general Miaja. Formaven part de la Junta socialistes, anarquistes i comunistes.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• La resistència madrilenya va fer que Franco centrés la seva estratègia en el nord. La “Batalla del Nord” va començar en març del 37 i va acabar en octubre del mateix any.
- Els nacionals ocuparien tot el País Basc, Cantàbria i Astúries.
- Les aviacions alemanya i italiana van bombardejar per ordre de Franco el poble biscaí de Gernika.
- Moltes persones van fugir i es van refugiar a Catalunya.
- El control de les mines asturianes i la siderúrgia basca van ser claus per l’aprovisionament nacional.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
OCTUBRE DE 1937
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Picasso va plasmar a la perfecció el bombardeig de Gernika. L’atrocitat de la massacrede l’aviació feixista sobre el poble biscaí només pot ser comparable amb l’atrocitat d’aquest quadre lleig, infantil i sobrevalorat.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• La resposta del govern republicà davant tanta derrota va ser eliminar la “Milícia Popular” per crear un “Exèrcit Popular” durant l’any 1937.
• Militars professionals i civils sotmesos a la disciplina militar, sota les ordres dels governants de la República intentarien dirigir un exèrcit més organitzat. El general Vicente Rojo comandaria l’Exèrcit Popular.
• Anarquistes i POUM van veure en aquesta decisió un gir de la República cap al comunisme soviètic. Els conflictes interns al bàndol “roig” van ser des de llavors habituals: els anarquistes no combatien el feixisme en defensa de la República sinó per fer la seva pròpia revolució.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Vicente Rojo era un militar professional catòlici apolític que va restar fidel a la Repúblicadurant la Guerra Civil. Va participar en la defensa de Madrid i va passar a comandar les tropes de l’Exèrcit Popular en 1937 i fins al finalde la Guerra civil.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Aconseguit el nord, Franco va dirigir-se cap a Catalunya des del front d’Aragó en març del 38.
- Després de la conquesta de Lleida, Yagüe va ocupar el Pirineu amb l’objectiu de fer-se amb les centrals hidroelèctriques.
- El següent objectiu nacional va ser arribar fins al Mar Mediterrani pel riu Ebre i així dividir l’Espanya republicana en dues parts: Barcelona i València.
- La “Batalla de l’Ebre” va ser la més cruenta de la guerra. Els republicans de Rojo s’ho van jugar tot a l’estiu de 1938 i van perdre. Van morir més de 100.000 homes (60.000 republicans).
- Franco va ocupar Catalunya (Barcelona va caure el 26 de gener del 39). La resistència va ser escassa i 450.000 catalans es van refugiar a França.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
1938
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Tropes franquistes creuantel riu Ebre al poble de Miravet (Tarragona). La Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938) va serdecisiva: Rojo s’ho va jugar tot a una carta però va fracassar. La idea era atacar massivament i per sorpresa als franquistes entre les poblacions de Mequinensa i Amposta. La “quinta del biberó” per part dels republicans i la “Guàrdia Mora” per part dels
nacionals van fer el gruix dels homes en combat. Encara que era l’exèrcit republicà millor armat de tota la guerra civil, els problemes de subministrament , l’efectivitat de l’aviació italiana i alemanya i la retirada de les Brigades Internacionals van forçar la derrota republicana. Van morir més de 100.000 homes.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• La República va voler llavors negociar la rendició, però Franco es va negar.
• Les tropes republicanes es rendien al pas de l’exèrcit nacional i, finalment, en març de 1939 van caure Madrid, València i Alacant.
• L’1 d’abril del 1939 Franco va declarar la fi de la guerra.
Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Darrer part de guerra del bàndol nacional
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• La manca d’un exèrcit republicà va provocar una resposta popular espontània per organitzar la “Milícia Popular” que lluités contra els “facciosos”.
• Aquest fet va comportar la radicalització del bàndol republicà cap a posicions clarament revolucionàries.
• La guerra va ser l’excusa per la comissió d’atemptats contra membres de l’Església i la burgesia. Es van cometre assassinats i robatoris. En els primers mesos de la guerra van morir unes 8.500 persones a l’Espanya republicana per actes violents.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Joves antifeixistes fan mofa de la litúrgia catòlica
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• El govern republicà de José Giral no tenia el control efectiu del territori durant la guerra.
• Les columnes de la Milícia Popular controlades per partits i sindicats van crear a Catalunya un “Comitè de Milícies Antifeixistes” que va fer-se amb el govern de les ciutats i els pobles durant la guerra.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
El govern de la República durant la guerra civil va ser força caòtic. Amb el cop d’estatque va iniciar la guerra va dimitir CasaresQuiroga. Azaña va nomenar president delconsell de ministres a Martínez Barrio, però aquest també va renunciar hores méstard. Finalment va ser el químic José Girall’encarregat de dirigir el govern espanyol.Però en setembre del 36 va dimitir, fent-se càrrec del govern el socialista Largo Caballero.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• També es va radicalitzar el govern de la República. En setembre del 1936 va arribar a ser cap de govern el socialista radical Largo Caballero i es van incorporar quatre ministres “anarquistes”.
• A Catalunya es va crear un nou govern autònom dirigit per l’independentista Josep Tarradellas, que va incorporar separatistes, comunistes i anarquistes.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Francisco Largo Caballero, cap del govern espanyol Josep Tarradellas i Joan, cap de govern de la
Generalitat, al costat del president Lluís Companys
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• La fugida de molts empresaris va afavorir que els sindicats prenguessin la direcció de les fàbriques. Aquests van intentar reconvertir la indústria tèxtil catalana en una indústria de guerra.
• Amb el “Decret de Col·lectivitzacions” (octubre del 36), la Generalitat va permetre les col·lectivitzacions de les fàbriques amb més de 100 treballadors; la majoria d’empreses catalanes van passar a ser controlades pels sindicats.
• La productivitat va ser alta, però la manca de matèries primeres per la guerra i l’escassetat d’aliments va fer molt dures les condicions de vida a les ciutats.
• Al camp es van fer també col·lectivitzacions, especialment a Aragó, Andalusia i La Manxa. A Catalunya van tenir poca importància degut al predomini de la petita propietat.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• La situació política a Catalunya es va complicar amb els fets de maig del 1937.
• La Generalitat i els representants del govern central republicà van decidir desallotjar l’edifici de la Telefònica de Barcelona, seu de les milícies anarquistes (CNT-FAI).
• L’objectiu era acabar amb el poder de les milícies populars i sotmetre el poble català a les institucions republicanes.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
En su libro Memorias políticas y de guerra,Manuel Azaña describió como era aquella Cataluña de la primavera de 1937: “Ahí no queda nada: Gobierno, partidos, autoridades, servicios públicos, fuerzas armadas, nada existe. Es asombroso que Barcelona se despierte cada mañana para ir cada cual a sus ocupaciones. La inercia. Nadie está obligado a nada; nadie quiere ni puede exigirle a otro su obligación.A la imatge es veu l’edifici de la Telefònica,a les Rambles de Barcelona, seu de les milícies popualrs anarquistes i del POUM.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• Va començar una guerra urbana entre els militars de la CNT-FAI (anarquistes) i el POUM (trotskistes), contra els militars del PSUC, ERC i UGT (comunistes, independentistes i socialistes).
• La crisi va acabar amb la intervenció de 5.000 guàrdies d’assalt que van aconseguir desarmar els milicians.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Els fets de maig de 1937 a Barcelona van ser una “guerra dins laguerra”. Aquí podem veure les ruïnes que mostren la importànciade la batalla entre les milícies urbanes revolucionàries i les forcesde les autoritats republicanes.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• El govern republicà va acusar a la Generalitat de no saber mantenir el control del territori i de no aportar homes per guanyar la guerra.
• El govern central va decidir prendre les següents mesures:- Retirar les competències a la Generalitat en matèria
d’ordre públic.- Dissoldre el POUM, detenir els seus membres i assassinar
al seu líder, Andreu Nin. - Retirar del govern als anarquistes i apartar-los dels llocs de
poder.• Els partits comunistes (PSUC a Catalunya i PCE a la resta
d’Espanya) van anar guanyant protagonisme.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Andreu Nin. Català d’origen obrer, va aconseguir arribar a ser mestre d’escola. Va ser anarquista de la CNTprimer i, més tard, es va fer comunista.Va viure a l’URSS com a ajudant de Trotski, fins que va arribar Stalin al poder. Va fundar el POUM, el partit trotskista espanyol. Va ser assassinat per un agent del’espionatge soviètic amb el vist i plau de Negrín.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• Els fets de maig del 37 i la cada cop més gran influència soviètica a la política republicana van precipitar la dimissió de Largo Caballero.
• El també socialista Juan Negrín es va fer amb el govern. Va ser ell qui va acabar amb la Milícia Popular. Es va apropar a l’URSS, va centralitzar l’Estat i va acabar amb les discrepàncies internes entre republicans amb un creixent autoritarisme.
• L’any 1939, Negrín va buscar un pacte amb Franco que aquest no va acceptar. El President Azaña va dimitir en març del 39 i un militar, Segismundo Casado, va assolir la presidència fins a la derrota final.
Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Juan Negrín, últim cap de govern de la II República (al mig) Segismundo Casado
Militar segovià, va defensar la República durant la guerra.Fart de l’apropament delgovern de Negrín al comunisme, va fer un cop d’estat després de la dimissió deManuel Azaña convertint-se en l’últim dirigent de la II República.
Metge culte i de família burgesa, va ingressar al PSOE. Va ser cap de govern des del 1937. Va apropar-se a l’URSS i va crear “txeques”, grups d’espionatgea l’estil estalinista on eren torturats,empresonats i, fins i tot, executats els dissidents polítics del bàndol republicà.
Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”
• El cop d’estat que va precipitar la guerra només tenia plantejat enderrocar la República i la democràcia. La llarga duració de la guerra i la mort accidental de dos dels líders militars rebels, Emilio Mola i José Sanjurjo, van portar a Francisco Franco a liderar el bàndol nacional i a organitzar un estat dictatorial pròxim al feixisme.
• Es va constituir una Junta de Defensa Nacional amb seu a Burgos. En un principi el poder el compartirien Franco, Queipo de Llano i Cabanellas, que presidiria la Junta. El suport que tenia Franco per part de la majoria de militars i els seus contactes amb Hitler i Mussolini el van convertir en cap de l’exèrcit i de l’Estat (1938) .
Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”
Al centre de la imatge, el general Franco. Mirant-li amb desconfiança, Emilio Mola. Aquest últim moriria en
accident d’aviació en juny de 1937.
Un jove Francisco Franco parla amb José Sanjurjo
José Sanjurjoestava exiliat a Portugal quan va començar la guerra. Recordem que havia dirigit la “Sanjurjada”, un cop militar fallit contra la II Repúblicaen agost del 1932. Va
ser condemnat a mort i amnistiat després per Lerroux. Va morir quan el seu avió, que el portaria a Burgos el 20 de juliol del 36, es va incendiar. Només va morir ell.
Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”
El general Miguel CabanellasGonzalo Queipo de Llano fent allò que
més li agradava: xerrar a la ràdio
Cabanellas era republicà i de centre, fins que va recolzar l’AlzamientoNacional. Va presidir la Junta de Defensa però Franco el va fer fora.
Des d’Unión Radio Sevilla, Queipo de Llano feia discursos patriòtics on exaltava les tropes nacionals durant la guerra i anunciava les massacres per provocar la por a l’enemic. Conegut com el “Virrei d’Andalusia” , va destacar-se com un dels militars més cruels i sanguinaris del bàndol franquista. Com que tenia massa poder, Franco el va deportar a Itàlia.
Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”
• Franco es va fer nomenar “Generalísimo de los Ejércitos Españoles” i va dissoldre la Junta de Defensa.
• L’any 1937 va crear un règim de partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalistas (FET y de las JONS).
• Va copiar els models feixista i nazi, i va agafar el llegat del falangista José Antonio Primo de Rivera, assassinat pels republicans. Qualsevol dissident va ser repressaliat.
• En 1938 Franco es proclama “Caudillo de España por la Gracia de Dios”. Estableix un estat dictatorial recolzat en la fe catòlica i el sindicalisme vertical.
Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”
Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”
• A part de guanyar la guerra i organitzar la nova dictadura, Franco va acabar amb el moviment anarquista i d’esquerres mitjançant una brutal repressió. Calia “purificar la Nova Espanya”.
• Milers de presos, consells de guerra, execucions, camps de concentració... Unes 150.000 persones van ser executades pel franquisme durant la guerra.
Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”
Apartat 5: “Viure en guerra”
• Als morts de la guerra i la repressió en tots dos bàndols, cal afegir els civils morts en els bombardeigs de les ciutats.
• A més, la majoria de la població va patir fam. Es van racionar els aliments, mesura que va afavorir l’estraperlo (el mercat negre de menjar).
• L’allunyament català del front de guerra va afavorir l’arribada de 300.000 refugiats d’altres zones d’Espanya, propagant la fam i les epidèmies de tifus o tuberculosi.
Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”
