LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

Història

2on de batxillerat

INTRODUCCIÓ

La dreta espanyola (formada per l’Església, la majoria de l’Exèrcit i la burgesia agrària i industrial) estava en desacord amb les reformes del govern republicà d’esquerres. La victòria ajustada del Front Popular a les eleccions de febrer del 36 va suposar l’empenta per la preparació d’un cop d’estat militar per enderrocar per la força la II República, la democràcia i les llibertats que garantia la Constitució del 1931.

INTRODUCCIÓ

Les causes del conflicte venen motivades pels canvis socials i econòmics que va viure Espanya durant els segles XIX i XX. La liberalització de l’economia i el naixement del proletariat van provocar un sentiment de rebuig al sistema capitalista per part de pagesos i obrers organitzats en sindicats i partits d’esquerres que podia derivar en una revolució similar a la que va viure Rússia en 1917. La por a l’anarquisme o el comunisme va apropar la dreta espanyola a posicions totalitàries.

INTRODUCCIÓ

No podem oblidar el context que vivia Europa durant els anys 30. La crisi econòmica derivada del Crack del 29 va provocar malestar social i altes taxes d’atur. Les tendències polítiques es van radicalitzar. A Europa convivien tres sistemes polítics ben diferents:- Les democràcies occidentals, com França, Regne Unit o Espanya

estaven en perill per la radicalització política.- L’URSS de Stalin representava un nou model, la dictadura

comunista. Stalin volia expandir el comunisme per Europa i la Guerra Civil espanyola era una bona oportunitat per fer-ho.

- Alguns estats van voler salvar el capitalisme davant la por revolucionària amb dictadures molt repressives contra els moviments d’esquerres. Van imposar-se el feixisme a Itàlia (Mussolini) i el nacional-socialisme a Alemanya (Hitler). Tots dos règims van recolzar el cop d’estat contra la II República.

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”• Un grup de militars dretans dirigits pel general Francisco Franco

va preparar al Marroc i Canàries un cop d’estat contra el govern republicà del Front Popular el dia 17 de juliol de 1936.

• L’excusa per la preparació del cop militar va ser l’assassinat del dirigent monàrquic dretà Calvo Sotelo (“Renovación Española”) per part d’un grup de socialistes i guàrdies d’assalt el dia 13 de juliol.

• Estava previst que l’endemà del pronunciament al Marroc, el dia 18 de juliol, s’estengués el cop d’estat a la península; el cap de la insurrecció seria el general Emilio Mola.

• FE i de les JONS (partit feixista), la CEDA (partit republicà dedreta), monàrquics borbònics (Renovació Espanyola) itradicionalistes (carlins) es van sumar al cop d’estat al·legant poral comunisme i al separatisme que, segons ells, fomentava elgovern d’esquerres.

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

Calvo Sotelo va ser assassinat el 13 de juliol per un grup de socialistes i

guàrdies d’assalt. Aquest fet va ser el detonant de l’Alzamiento Nacional

José Antonio Primo de Rivera, ideòleg de la Falange, va ser l’altre màrtir de la “Creuada” del general

Franco

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

• La idea dels colpistes era prendre ràpidament els centres de poder aprofitant el factor sorpresa. Els generals Goded, Queipo de Llano i Cabanellas serien els responsables de treure els militars als carrers.

• En realitat, els republicans temien des de feia temps el cop militar i s’estaven preparant per refusar-lo, encara que es van refiar en excés, menysvalorant el recolzament majoritari per part de l’Exèrcit espanyol.

• La Guàrdia d’Assalt i, sobretot, la resistència popularvan aconseguir frenar l’èxit immediat dels militars. Allò que havia de ser un ràpid cop d’estat, va derivar en una llarga i cruenta guerra civil (1936-1939).

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

JULIOL 1936

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

• En algunes parts d’Espanya va triomfar l’anomenat “Alzamiento Nacional”: Galícia, ciutat d’Oviedo, Navarra, La Rioja, Àlaba, meitat occidental d’Aragó (incloent-hi les tres capitals), Castella i Lleó, Càceres, Mallorca i Eivissa, ciutats de Cadis, Sevilla, Còrdova i Granada, Marroc i les Illes Canàries.

• Catalunya va continuar sota control republicà degut al l’escàs suport que tenien els partits de la dreta espanyola com la Falange, CEDA o Renovació Espanyola. La ràpida organització de la resistència popular per part dels anarquistes de la FAI i la CNT van fer fracassar el cop que a Catalunya dirigia Goded, que a mitja tarda del 19 de juliol es va rendir.

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

Manuel Goded va prendre Mallorca iEivissa. Va viatjar a Barcelona per prendre la ciutat, ja que el Capità General de Catalunya, Francisco Llanode la Encomienda, va posar-se del costat republicà. Va fracassar. Va ser afusellat per alta traïció el12 d’agost.

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”• L’anomenada “Guerra d’Espanya” va tenir un gran ressò a la

premsa estrangera. A França, Regne Unit o els EUA es va viure amb por l’establiment d’un altre estat feixista.

• Van arribar a Espanya fins a 60.000 brigadistes internacionals(joves voluntaris que volien lluitar a la guerra contra els feixistes).

• Però els governs d’aquests països van decidir no intervenir en el conflicte per defensar el legítim govern democràtic republicà (creació d’un Comité de No-Intervenció a Londres), encara que Hitler i Mussolini sí ho van fer a favor de Franco.

• El “Corpo di Truppe Volontarie” italià i la “Legió Còndor”alemanya, juntament amb tropes portugueses enviades pel dictador Salazar, van arribar a Espanya per recolzar el “bàndol nacional”. Stalin va enviar suport militar contra Franco.

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

Els quatre dictadors feixistes europeus del moment. Franco va rebre el suport militar de Mussolini, Hitler i Salazar.

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

ITÀLIA ALEMANYA URSS

Tropes 72.775 17.000 4.000 (aprox.)

Peces d’artilleria Sense concretar 600 1.555

Tancs Sense concretar 120 760

Avions 759 597 1.087

La Guerra Civil va ser el primer conflicte bèl·lic de la història on es van practicar bombardeigs contra la població civil de les ciutats. La intervenció de la Luftwaffe (aviació alemanya) i d’Itàlia va ser fonamental per a la victòria de Franco. L’ajut soviètic a la República estava condicionat a la implantació d’un sistema comunista a Espanya, i per aquest motiu, anarquistes i molts republicans el van rebutjar.

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

La Legió Còndor bombardejant Gijón

Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

• La guerra va enfrontar a l’Exèrcit espanyol (bàndol nacional) contra l’anomenada “milícia popular”, un exèrcit improvisat i amb pocs recursos que va ser organitzat per bona part de la societat espanyola i estava format per voluntaris.

• Catalunya va mobilitzar a 30.000 combatents organitzats en “columnes”, cadascuna dirigida per un partit o un sindicat (CNT-FAI, PSUC, POUM, ERC). La majoria van anar a parar al front d’Aragó per intentar recuperar les tres capitals aragoneses (sense èxit).

• Barcelona i les altres ciutats catalanes van patir els bombardeigs continus de l’aviació feixista amb base a l’illa de Mallorca fent molt dura la guerra per a la població civil.

Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

Octubre del 1937

Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

• El bàndol nacional avançava lentament portant la iniciativa militar:- Quiepo de Llano es va fer amb tota Andalusia occidental. - El general Yagüe va enllaçar Extremadura amb la zona del nord

peninsular controlada pels rebels, ocupant ciutats com Badajoz i Toledo.

- Mola va conquerir les ciutats guipuscoanes d’Irun i Sant Sebastià. En setembre va morir en accident d’aviació el general Mola, fent-se Francisco Franco amb el comandament de les tropes colpistes.

• El 29 d’octubre va començar la llarga “Batalla de Madrid”, ciutatque es defensava dels feixistes al crit de “No pasarán”. El govern republicà va abandonar la ciutat i es traslladà a València per seguretat; Madrid va passar a ser governada per una “Junta de Defensa”. La heroica defensa dels anarquistes de la “Columna Durruti” i dels brigadistes internacionals van fer que Franco desistís de conquerir Madrid.

Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

• La resistència madrilenya va fer que Franco centrés la seva estratègia en el nord. La “Batalla del Nord” va començar en març del 37 i va acabar el mes d’octubre.

- Els nacionals ocuparien tot el País Basc, Cantàbria i Astúries.

- La Luftwaffe va bombardejar per ordre de Franco el poble biscaí de Gernika.

- Moltes persones van fugir i es van refugiar a Catalunya.

- El control de les mines asturianes i la siderúrgia basca van ser claus per l’aprovisionament nacional.

Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

• La resposta republicana va ser eliminar la “Milícia Popular” per crear un “Exèrcit Popular” durant l’any 1937.

• Militars professionals sota les ordres dels polítics republicans intentarien dirigir un exèrcit més organitzat. El general Vicente Rojo comandaria l’Exèrcit Popular.

• Anarquistes i POUM van veure en aquesta decisió un gir de la República cap al comunisme soviètic. Els conflictes interns al bàndol “roig” van ser habituals.

Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

Vicente Rojo, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit Popular republicà durant la guerra civil

Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

• Aconseguit el nord, Franco va dirigir-se cap a Catalunya des del front d’Aragó en març del 38.

- Després de la conquesta de Lleida, es va ocupar el Pirineu amb l’objectiu de fer-se amb les centrals hidroelèctriques.

- L’últim objectiu va ser arribar fins al Mar Mediterrani pel riu Ebre i així dividir l’Espanya republicana en dos parts: Barcelona i València. La “Batalla de l’Ebre” va ser la més cruenta de la guerra. Els republicans s’ho van jugar tot en agost del 38 i van perdre.

- La batalla va acabar amb 60.000 republicans morts.

- Franco va ocupar Catalunya (Barcelona va caure el 26 de gener del 39). La resistència va ser escassa i 450.000 catalans es van refugiar a França.

• La República va voler llavors negociar la rendició, però Franco es va negar. Les tropes republicanes es rendien i en març van caure Madrid, València i Alacant. L’1 d’abril del 1939 Franco va declarar la fi de la guerra.

Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

Juny del 1938

Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”

• La manca d’un exèrcit republicà va provocar una resposta popular espontània per organitzar la “Milícia Popular” que lluités contra els “facciosos”. Aquest fet va comportar la radicalització del bàndol republicà cap a posicions clarament revolucionàries.

• La guerra va ser l’excusa per la comissió d’atemptats contra membres de l’Església i la burgesia. Es van cometre assassinats i robatoris. En els primers mesos de la guerra van morir unes 8.500 persones a l’Espanya republicana per actes violents.

Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”

• El govern republicà no tenia el control efectiu del territori durant la guerra. Les columnes de la Milícia Popular controlades per partits i sindicats van crear a Catalunya un “Comitè de Milícies Antifeixistes” que va fer-se amb el govern de les ciutats i els pobles durant la guerra.

• De pas, van començar a prendre mesures revolucionàries (col·lectivitzacions de terres i fàbriques).

Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”

• També es va radicalitzar el govern. En setembre del 1936 va arribar a ser cap de govern el socialista radical Largo Caballero i es van incorporar quatre ministres “anarquistes”.

• A Catalunya es va crear un nou govern autònom dirigit per l’independentista Josep Tarradellas, que va incorporar separatistes, comunistes i anarquistes.

Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”

Francisco Largo Caballero, cap del govern espanyol Josep Tarradellas i Joan, cap de govern de la Generalitat,

al costat del president Lluís Companys

Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”

• La fugida de molts empresaris va afavorir que els sindicats prenguessin la direcció de les fàbriques. Aquests van intentar reconvertir la indústria tèxtil catalana en una indústria de guerra.

• Amb el “Decret de Col·lectivitzacions” (octubre del 36), la Generalitat va permetre les col·lectivitzacionsde les fàbriques amb més de 100 treballadors; la majoria d’empreses catalanes van passar a ser controlades pels sindicats.

• La productivitat va ser alta, però la manca de matèries primeres per la guerra i l’escassetat d’aliments va fer molt dures les condicions de vida a les ciutats.

Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”

• Al camp es van fer també col·lectivitzacions, especialment a Aragó, Andalusia i La Manxa. A Catalunya van tenir poca importància degut al predomini de la petita propietat.

• La situació política a Catalunya es va complicar al maig del 1937. La Generalitat i els representants del govern central republicà van decidir desallotjar l’edifici de la Telefònica de Barcelona que havien ocupat els anarquistes.

• Va començar una guerra urbana entre els militars de la CNT-FAI i el POUM, contra els militars del PSUC, ERC i UGT. La crisi va acabar amb la intervenció de 5.000 guàrdies d’assalt.

Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”

• El govern republicà va acusar a la Generalitat de no saber mantenir el control del territori i de no aportar homes per guanyar la guerra. El govern central va decidir prendre les següents mesures:

- Retirar competències a la Generalitat en matèria d’ordre públic.

- Dissoldre el POUM, detenir els seus membres i assassinar al seu líder, Andreu Nin.

- Retirar del govern als anarquistes i apartar-los dels llocs de poder.

• Els partits comunistes (PSUC a Catalunya i PCE a la resta d’Espanya) van anar guanyant protagonisme.

Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”

Andreu Nin. Català d’origen obrer, va aconseguir arribar a ser mestre d’escola. Va ser anarquista de la CNTprimer i, més tard, es va fer comunista.Va viure a l’URSS com a ajudant de Trotski, fins que va arribar Stalin al poder. Va fundar el POUM, el partit trotskista espanyol. Va ser assassinat per un agent del’espionatge soviètic amb el vist i palu de Negrín.

Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”

• Els fets de maig del 37 i la cada cop més gran influència soviètica a la política republicana van precipitar la dimissió de Largo Caballero.

• El també socialista Juan Negrín es va fer amb el govern. Va ser ell qui va traslladar la capital a València i qui va acabar amb la Milícia Popular. Es va apropar a l’URSS, va centralitzar l’Estat i va acabar amb les discrepàncies internes entre republicans amb un creixent autoritarisme.

• L’any 1939, Negrín va buscar un pacte amb Franco que aquest no va acceptar. El President Azaña va dimitir en març del 39 i un militar, Segismundo Casado, va assolir la presidència fins a la derrota final.

Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”

Juan Negrín, últim cap de govern de la II República (al mig) Segismundo Casado

Militar segovià, va defensar la República durant la guerra.Fart de l’apropament delgovern de Negrín al Comunisme, va fer un cop d’estat després de la dimissió deManuel Azaña convertint-se en l’últim Dirigent de la II República.

Metge culte i de família burgesa, va ingressar al PSOE. Va ser cap De govern des del 1937. Va apropar-se a l’URSS i va crear “txeques”, grups d’espionatgea l’estil estalinista on eren empresonats o, fins i tot, executats els dissidents polítics del bàndol republicà.

Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”

• El cop d’estat que va precipitar la guerra només tenia plantejat enderrocar la República i la democràcia. La llarga duració de la guerra i la mort accidental de dos dels líders militars rebels, Emilio Mola i José Sanjurjo, van portar a Francisco Franco a liderar el bàndol nacional i a organitzar un estat dictatorial pròxim al feixisme.

• Es va constituir una Junta de Defensa Nacional amb seu a Burgos. En un principi el poder el compartirien Franco, Queipo de Llano i Cabanellas, que presidiria la Junta. El suport que tenia Franco per part de la majoria de militars i els seus contactes amb Hitler i Mussolini el van convertir en cap de l’exèrcit i del govern.

Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”

Al centre de la imatge, el general Franco. Mirant-li amb desconfiança, Emilio Mola

Un jove Francisco Franco parla amb José Sanjurjo

José Sanjurjoestava exiliat a Portugal quan va començar la guerra. Recordem que havia dirigit la “Sanjurjada”, un cop militar fallit contra la II Repúblicaen agost del 1932. Va

ser condemnat a mort i amnistiat després per Lerroux. Va morir quan el seu avió, que el portaria a Burgos el 20 de juliol del 36, es va incendiar. Només va morir ell.

Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”

El general Miguel CabanellasGonzalo Queipo de Llano fent allò que

més li agradava: xerrar a la ràdio

Cabanellas era republicà i de centre..., fins que va recolzar l’AlzamientoNacional. Va presidir la Junta de Defensa fins que Franco el va fer fora.

Des d’Unión Radio Sevilla, Queipo de Llano feia discursos patriòtics on exaltava les tropes nacionals durant la guerra i anunciava les massacres per provocar la por a l’enemic. Conegut com el “Virrei d’Andalusia” o “Paca la culona”, va destacar-se com un dels militars més cruels i sanguinaris del bàndol franquista. Com tenia massa poder, Franco el va deportar a Itàlia.

Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”

• Franco es va fer nomenar “Generalísimo de los Ejércitos Españoles” i va dissoldre la Junta de Defensa.

• L’any 1937 va crear un règim de partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalistas (FET y de las JONS). Va copiar els models feixista i nazi, i va agafar el llegat del falangista José Antonio Primo de Rivera, assassinat pels republicans en abril del 37. Qualsevol dissident va ser repressaliat.

• En 1938 Franco es proclama “Caudillo de España por la Gracia de Dios”. Estableix un estat dictatorial recolzat en la fe catòlica i el sindicalisme vertical.

Apartat 4: “El naixement de la dictadura de Franco”

• A part de guanyar la guerra i organitzar la nova dictadura, Franco va acabar amb el moviment anarquista i d’esquerres mitjançant una brutal repressió. Calia “purificar la Nova Espanya”.

• Milers de presos, consells de guerra, execucions, camps de concentració... Unes 150.000 persones van ser executades pel franquisme durant la guerra.

Apartat 5: “Viure en guerra”

• Als morts de la guerra i la repressió en tots dos bàndols, cal afegir els civils morts en els bombardeigs de les ciutats.

• A més, la majoria de la població va patir fam. Es van racionar els aliments, mesura que va afavorir l’estraperlo (el mercat negre de menjar).

• L’allunyament català del front de guerra va afavorir l’arribada de 300.000 refugiats d’altres zones d’Espanya, afavorint la fam i les epidèmies de tifus o tuberculosi.