Cap el 22 de juliol ja es podia dir que a Espanya hi havia guerra, i no una simple rebel · lió i la resistència contra ella. Les milícies dels sindicats i els partits van començar a considerar soldats al mateix nivell que la guàrdia d'assalt o l'exèrcit regular.

L'1 octubre 1936 Franco va ser proclamat generalíssim dels exèrcits i Cap d'Estat del bàndol rebel

Des de primers de novembre de 1936 fins al final del conflicte Madrid va ser front de guerra.

Res feia pensar que la capital, defensada per les milícies oposaria una resistència tan forta.

6 de novembre: Franco llança una proclama els madrilenys invitant-los a la rendició.

Edificis destruïts per les bombes a Madrid.

La Batalla de Guadalajara (8 de març - 23 març de 1937)

Entre abril i setembre de 1937 els rebels van canviar l'estratègia. Fins llavors Madrid havia constituït l'objectiu prioritari però després del fracàs de les ofensives per conquistar-la, l'Alt Comandament Nacional va decidir iniciar la campanya del Nord que preveia la conquesta de Bilbao, Santander i Astúries.

26 d'abril: La Legió Còndor bombardeja Guernika.

Les contraofensives republicanes de meitat i finals de 1937 es van plantejar per la necessitat d'aturar les ofensives que l'Alt Comandament Nacional havia planejat i estava executant a la zona nord republicana.

25 de juliol: Els nacionals ocupen definitivament Brunete. La batalla ha acabat.

23 d'agost: Comença la batalla de Belchite.

21 de octubre: Los nacionales entran en Gijón y Avilés. La campaña del Norte ha terminado.

15 de desembre: S'inicia l'atac republicà contra Terol.

 Es van arribar a -30 º C, va ser la batalla del fred i la neu.

El 25 de juliol de 1938 el anomenat Exèrcit de l'Ebre,

de recent constitució, va creuar el riu per diversos

llocs situats entre Mequinensa i Amposta. Així

va començar una llarga i duríssima batalla (la més

mortífera de la guerra) en què van ser destruïdes les

principals forces republicanes de Catalunya.

L'ofensiva de Catalunya va ser el cop decisiu per a la República Espanyola que, molt limitada en recursos des del desgast produït a l'Ebre, no estava ja en condicions ni de plantejar una nova ofensiva que s'allargués la guerra ni de resistir l'avanç que els nacionals van iniciar sobre ella a finals de 1938.

Bombardeig a Barcelona el 1938.

L’exiliEs calcula que al final de la guerra s'havien expatriat a França més de 500.000 espanyols.