La guerra de successió a Cornellà de...

1/62Josep Campmany Cornellà, 1/12/2014

La guerra de successió a Cornellà de Llobregat

Microhistòria de l’Onze de setembre


• Guerra civil espanyola o guerra d’independència catalana?

• Per què es va resistir si la derrota era previsible? Una colla de radicals van portar el país al desastre?

• El triomf borbònic ens va portar la modernitat? Al 1714 Catalunya va posar les bases del creixement futur gràcies a treure’s uns privilegis feudals antiquats?

• Els catalans es van adaptar bé al nou règim? Les botigues van tornar a obrir el 12 de setembre?


Cornellà, vers l’any 1700

• Entre 21 i 34 cases (27 el 1708, 34 el 1716 i 1719, i 21 el 1718)

• Les cases: 13 bones, 12 mitjanes, 8 pobres (1689)

• 68 veïns (caps de família, 1717)

• 189 habitants (1716, 1719)


Can Maragall

Can Vallhonrat

Can Tirel

Cal Patiu

Mas de Cornellà

Can Viné

Can Trabal

Can Serra – can Femades

Can Manso – can Femades


Esparreguera: 312 cases, 1.134 habitantsOlesa: 211 cases, 923 habitantsMartorell: 200 cases, 808 habitantsSant Boi: 200 cases, 842 habitants

Total comarcal: 2.100 cases, 9.900 habitants censats

(12.000 – 20.000 habitants reals)


1700-1712La guerra de successió a la Monarquia Hispànica

Carles III Felip V


Qui feia «política»?Qui participava a les Corts?

• Nobles – ducs, comtes i barons

• Eclesiàstics – monjos, frares i capellans

• Burgesos – mercaders, advocats, artesans

Prevalen els interessos elitistes respectede l’organització de la monarquia hispànica


Els interessos particulars s’articulen amb els interessos geopolítics internacionals

Del conflicte civil al conflicte internacional

La primera «guerra mundial» de la història


L’escenari europeu- Guerra d’Itàlia

- Guerra al Rhin

- Guerra a la Península Ibèrica

- Atacs turco-hongaresos a Àustria


L’escenari americà-Atac anglès al Quebec – Guerra de la Reina Anna

-Raids anglesos i francesos al Carib. Incursió de l’almirall Benbow


L’escenari asiàtic-Penetració anglesa a Bengala

- Domini holandès a l’estret de Malaca

- Aturada de l’expansió francesa a la Índia


• 1700: Felip V proclamat rei

• 1702: Corts catalanes. Jurament a Felip V

• 1702: Gran Aliança de la Haia

• 1703: Carles III proclamat rei

• 1704: els aliats conquereixen Gibraltar

• 1705: pacte de Gènova entre el partit dels «vigatans» i l’ambaixador de la reina Anna

• 1705: els aliats desembarquen a Barcelona

• 1706: Corts catalanes. Jurament a Carles III


Corts de 1702 Corts de 1706

Donatiu (impost) votat en Corts corresponent a Cornellà: 140 lliures


Jurisdicció reialVicenç Duran i Móra - burgèsJosep de Mora i Solanell - cavallerFrancesc Argemir - burgèsAbat de MontserratBisbe de BarcelonaMarquès de Castellbell - marquèsMarquès de Sentmenat - marquèsIgnasi de Bòria - burgèsJosep d’Amigant - burgèsMarquesa de los Vélez - marquesaBaró de Sant Vicenç - cavallerBarons d’Eramprunyà – marquès i baró

Jurisdicció reialVicenç Duran i Móra - burgèsJosep de Mora i Solanell - cavallerFrancesc Argemir - burgèsAbat de MontserratBisbe de BarcelonaMarquès de Castellbell - marquèsMarquès de Sentmenat - marquèsIgnasi de Bòria - burgèsJosep d’Amigant - burgèsMarquesa de los Vélez - marquesaBaró de Sant Vicenç - cavallerBarons d’Eramprunyà – marquès i baró

1700-1712Les elits trien partit


Exemple d’elit: Ramon de Bell-lloc i de MacipGironí, resient al Vallès, però antecessor d’un futur

propietari de terres a Cornellà (palau Mercador)

Retrats de l'arxiduc Carles i Elisabet CristinaConservats al Museu Palau Mercader, possible regal de l'arxiduc a la família Bell-lloc

Títol vescomtal concedit per l’Arxiduc Carles 23 de juny de 1706, i després elevat a comte pel mateix Arxiduc el 18 d’agost de 1707


Batlle reial

JuratsSíndicsObrers parroquials

Veguer de Barcelona

Consell General


1702-1713 – La guerra es lluita lluny

Donatiu Corts 1702-1706: 140 lliures

Garanties constitucionals: La Generalitat elevà una queixa al virrei «ab motiu

de haver notifi cat de que cadavan presos en esta ciutat los jurats del lloch de Cornellà, per ocasió de no haver obehit al noble regent la Real Thesoraria per la circunstància de no haver volgut donar bagatge a un soldat que passava de trànsit per aquell lloch».

La gestió acabà amb èxit i els jurats foren alliberats.

Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. X, 27 de febrer de 1703, p.317


1713 – Converses i tractat d’Utrech

Canvi internacional d’aliances

Els Borbons firmen la pau amb Anglaterra, Portugal, Holanda i Savoia


1713: Tractat d’Utrech1714: Tractats de Rastatt i Baden

Converses a CatalunyaJuny de 1713

Es desmembra

l’Imperi Hispànic


Converses entre el virrei austriacista i els caps borbònics a Cornellà i

Sant Feliu


Conveni de l’Hospitalet22 de juny de 1713

Àustria acorda la retirada de tropes


Junta de Braços7 municipis del Baix Llobregat:

Esparreguera, Martorell, Sant Feliu, Sant Boi, Begues, Viladecans, Sant Climent

OBJECTIU:Resistir per assolir pau

pactada i conservar els drets constitucionals


La Junta de Braços aposta per la resistència

30 de juny – 6 de juliol 1713

Ramon de Bell-lloc no participa a la Junta de Braços


1713 - 1714La guerra de Catalunya

• La majoria de nobles -> fugen• La resisència -> la major part de la

burgesia i el poble pla

Nou escenari «guerra nacional»amb fort component de «revolta social»


Inici del setge de Barcelona: 25 de juliol de 1713


L’escenari barceloní

- Setge de Barcelona: 25 juliol 1713


Primers combatstardor de 1713


25 de juliol de 1713: embarcador del Cap de Riu


Torre del cap de Riu

Sant Boi ViladecansGavà CastelldefelsCornellà

28 juliolCapità Josep Badia

Francesc Santacruz (1716)


5 d’agostAcció entre Cornellà i Molins

Il·lustracions de Francesc Riart

El capitán don Josep Badia, y el capitán Bonet, corriendo la Marina del Llobregat y sus vezindades

El día 5 del corriente, entre Cornellà y Molins de Rey apressaron 14 acémilascargadas de provisiones

CapitansBadia i Bonet


6 d’agostAcció de Sant Feliu

El día 6, atacaron en Sant Feliu a los Fusilerosenemigos

Siendo éstos socorridos de 300 cavallos y 60 fusilerosmandados por el coronel Falcó,


atacaron los voluntarios y paysanos que se retirarona la Vila de Cans y Gabá.

Coronel Falcó

360 homes

40 homes


7 d’agost mitjanitCombat deBruguers

Y, forzando una casa del Lugar, tomaron 22 prisioneros.

aumentado el Destacamento de 500 infantes y 300 caballos,

Los demás, con la oscuridad de la noche lograron el librarse. Retiráronse a Sant Climent,


sorprendieron a los voluntarios y paysanos.

a las 12 de la noche del mismo día,

Tinent coronel Cereceda

800 homes


8 d’agost matíCombat de

Sant Climent El mismo destacamento fue a atacarles.

Uniéronseles un número de paysanos y dos compañías de fusileros.

Encendióse entre los dos partidos un obstinado combate porque por instantesse les juntaban paysanos maltratados y refugiados de las tropas.


2 companyies


Éstas fueron precissadasa retirarse, porque el terreno favorecía a los Paysanos, y la cavalleria no podía obrar.

Perdieron los voluntarios, paysanos y fusileros 45 hombres y algunosheridos. Las dos coronas, 186 muertos o heridosporque los Paysanos, desde lo fragoso, prácticos en la punteria, hacian grandes estragos

Los paysanos les siguieron en tanto que duró lo fragoso de los montes hasta San Boy.

8 d’agost tardaCombat de Santa Coloma

Il·lustració de Guillem H. Pongiluppi


Batalla de Bruguers:memòria oral

Llibre d’òbits de Sant Climent de

Llobregat

8 d'agost de 1713.- enterrament d’un jove climentó, mort per les «ferides que li causà un soldat a cavall», en una escaramussa a Sta. Coloma.


Gazeta de Barcelonade 18 d’agost de 1713


Gazzette de Parisnúm. 37, del 16 de setembre de 1713

p. 437


JUAN DE CERECEDA Y CARRASCOSA (1665-1743)

Tinent coronelRegiment del Rossellón Nuevo

«El Centauro de la Mancha»«El de los rebatos»«El Macabeo español»

Madrid (1707)Alacant (1707)Almansa (1707)Lleida (1707)Brihuega (1710)Barcelona (1714)

Autor de la matança de dones i nens de 28 de desembre de 1713, davant Barcelona

«antes prefiero mandar a cuatro soldados in-válidos que a miles de civiles»


Intent borbònic: nous impostos

«Donatiu» de 1714-1715: 280 lliures(189 habitants)

Sant Boi (842 habitants): 2.100 ll.Sant Just (236 habitants): 280 ll.Sant Joan (256 habitants): 840 ll.

L’Hospitalet (504 habitants): 2.898 ll.El Prat (599 habitants): 1.299 ll. José Patiño

Allargament del setge


1713 - 1714La guerra de Catalunya

• Gener 1714 -> aixecament popular general• Taxes abusives de l’exèrcit borbònic• Exigències en serveis de bagatges i allotjaments• Consciència que els borbònics vulneren els drets constitucionals

Ocupació dels castells deCastellví de Rosanes i Corbera


Aixecaments d’hivern de 1714


AHPB. Francesc Bosch i Soler. Signatura 926/2, f. 296v (Font: M. Luz Retuerta)

Febrer - març de 1714: tropes valones comandades pel baróFrancesc de Bournonville ocupen el Delta


AHPB. Francesc Bosch i Soler. Signatura 926/2, f. 296v (Font: M. Luz Retuerta)

Reacció defensiva de l’exèrcit borbònic

Febrer - març de 1714: fabricació d’un pont de fusta entre Sant Boi i Cornellà

Gener 1714: excavació de trinxeres a Sant Pere Màrtir


Zones sota control català

Zones sota control català

Zones sota control borbònic


Fortalesa d’interès militar al sector Delta del Llobregat

Castell de Castelldefels (reformat vers el 1695)

El 2 d’abril, Adjutori Segarra, Mitjans i Brichfeus són enviats al Baix Llobregat per ocupar les fortaleses de Corbera i Castelldefels

RESPOSTA CATALANA


Batalla de Castelldefels:~5 d’abril de 1714

Gazette de Paris, núm. 20, 19 de maig de 1714, p. 233-234


Abril 1714Reclutament a Eramprunyà

(carta codificada)


12 abril

15 maig

Primavera 1714: atacs als destacaments borbònics al Prat de Llobregat. Crema de fagines.


Ofensiva de primavera


Darrers intents de socórrer BarcelonaAgost de 1714

Arribada del duc de Berwik. Ofensiva filipista d’estiu de 1714

Amb l’auxili de tot l’exèrcit continental francès (20.000 efectius)


Combats d’estiu de 1714


Rendició de Barcelona: 11 de setembre de 1714

Final de la guerra?


Josep Antoni Roig – SEGREST d’heretats, l’hostal nou, cases i terres (*)

Antoni Cortès – SEGREST de la hisenda, el mas Gavarra (*) (**)

FINS AL 1725

• Endeutament i nous impostos locals: vintè, quinzè...

• Endarreriments:

• Deutes pendents fins a finals del XVIII.

La repressió

La implantació del cadastre

Gavà: 1776Castelldefels: 1772Begues: 1772

(*) Informació facilitada per Joan Fernández Trabal (**) Era filipista, però per error va patir segrest de la seva hisenda durant tres anys.


La repressió: nova fiscalitat

El Cadastre : 1.576 lliures(189 habitants)

• Terres: 1.220 ll.• Censos: 43 ll.• Personal: 313 ll.

(a partir de 1717: 1.182 lliures)Donatiu Corts 1702-1706: 140 lliures

entre 8 i 11 vegades més!Sant Boi (842 habitants): 4.382 ll.

Sant Joan (256 habitants): 1.075 ll.

Esplugues (87 habitants): 386 ll.


La repressió: govern local

La nova planta

• Batlle: elecció directa de l’Audiència• 2 Regidors: - ternes fetes pels sortints

- elecció de l’Audiència

Abans:2 jurats elegits per votacióSíndics eventuals elegits per votació


La revolta: aixecament dels carrasclets1719-1721

Notícies de partides guerrilleres a la zona del Delta i Garraf: «todo aquel pueblo [Sant Boi], e ymmediatos, de donde son naturales los más de estos sediciosos, que llegan a número de 150 (...) han ejecutado la malicia (...) para evitar las expresadas cobranzas que se estaban ejecutando»

El 16 de gener de 1720, els guerrillers assassinen Josep Fornaguera, sots-delegat de la Intendència de Catalunya, a Sant Boi

El 24 de gener, els soldats empresonaren Pere Mas, de Sant Climent


La repressió arriba a Viladecans8 de setembre de 1720

«Setembre 8 Vingueren 10 soldats de caball y lo botxí anaren en Viladecans agafaren dos fills de Silbestra Farrercomplices de la mort de D. Joseph Fornaguera feta en Semboy casa Llaugé en lo día 16 Janer del pnt. any. Després de ferlos disposar ab Deu los mataren y portaren los caps en Semboy, los posaren en una gabia de ferro cada un y los colocaren un en casa las Monjas Gerónimas del Pon y carrerde San Baldiri, y lo altre en Casa las Monjas de Valldonsella, situada en la Pobla en lo Carrer Major de la Vila; lo que hi hagué gran consternació»


• Guerra civil a la monarquia hispànica en un context de guerra internacional(1702-1712) seguida d’una guerra per la supervivència nacional (1713-1714)

• La victòria va ser possible, com demostra l’ofensiva de primavera i victòries com la de 1713 a Sant Climent – Viladecans. La resistència va ser decidida en un Parlament amb participació de representants locals

• El triomf borbònic va comportar un increment inaudit de la fiscalitat que va prostrar el país en una llarga postguerra que va durar cinquanta anys o més

• Els catalans no van acceptar dòcilment el nou règim. Al 1720 encara hi havia aixecaments armats contra els borbònics

Il·lustració de Francesc Riart


Regiment de la Generalitat(exèrcit català)

Regiment de Castella(exèrcit borbònic)


Gràciesper la vostra

Atenció!

La guerra de successió a Cornellà de...

Documents

Transcript of La guerra de successió a Cornellà de...