En aquesta guia s’hi troben escrits els grans grups d’animals tan vertebrats com invertebrats

VICTOR FERNÀNDEZ

PAULA PALOMAR

ESTHER MATA

JAUME POZO

De vertebrats i invertebrats

Guia dels animals

LES AUS Hàbitat

Les aus viuen en tot el món, des de l’Àrtic fins l’Antàrtic i poden viure en

zones molt gèlides com els pingüins o en zones molt càlides com els

tucans

Característiques

Són els únics vertebrats que poden volar gràcies a les ales, excepte els

estruços, etc., que no poden volar. Són ovípars. Les aus són homeoterms,

és a dir, poden regular la seva temperatura interior. El seu cos està

recobert de plomes. No tenen dents sinó que tenen bec.

Forma o estructura

Les aus tenen unes dues grans extremitats que els permeten volar, que

són les ales. També tenen una cua que estabilitza el vol de les aus. Les aus

poden tenir diferents grandàries. A més tenen quatre tipus de plomes

diferents que són:

Les plomes cobertes: protegeixen les aus de la intempèrie.

Les plomes raneres: possibiliten el vol (Plomes situades en les ales)

El plomissol: aïlla les aus de la temperatura exterior.

Les plomes timoneres: participen en la direcció del vol de les aus.

(plomes situades en la cua)

Parts

Les aus estan dividides en:

Cap: que és on se situen els ulls, les parpelles, les obertures

auditives i nasals, el bec i el coll.

Tronc: que és on se situen les ales i les potes recobertes d’escates.

Cua: que és on se situen la cloaca i les plomes timoneres.

IMATGE ESQUEMÀTICA

agapornis

rossinyol

corb

MAMIFERS Hàbitat

La majoria de mamífers són terrestres però hi ha que són aquàtics com els dofins.

Les característiques

Els mamífers tenen pèl i quatre potes, excepte els dofins les balenes, etc., que tenen aletes.

Forma o Estructura

Els mamífers no tenen una forma concreta, tan poden ser llargs, com alts, o prims i baixets, molt petits o molt grans etc.

Les parts

Els mamífers es divideixen en:

El cap: on se situen els ulls, la boca amb dents, les orelles, el nas.

El cos: on se situen les potes o aletes, les mamelles, la cua o la aleta caudal.

Grups

Placentaris:

Els placentaris es caracteritzen perquè els seus embrions es desenvolupen a l’interior del cos de la mare, on s’alimenten gracies a un òrgan que els subministra els nutrients necessaris. Aquest òrgan matern rep el nom de placenta.(el dofí, l’ós)

Marsupials:

Els marsupials són uns mamífers que es caracteritzen per néixer en una fase de desenvolupament molt primerenca. Un cop nascut, l’animal se situa en una butxaca abdominal de la mare, el marsupi, on se subjecta a una mamella i completa el seu creixement. (el cangur i el coala)

Monotremes:

Els monotremes ponen ous. També es diferencien per tenir un únic orifici de sortida de l’aparell reproductor i del digestiu, la cloaca, que a la resta de mamífers es dóna per conductes i orificis diferents. (ornitorinc)

El tigre

El coala

L’ornitorinc

IMATGE ESQUEMÀTICA:

EXEMPLES

ELS RÈPTILS

Hàbitat: Terrestre.

Característiques generals:

-Són poiquiloterms terrestres

-Mesuren entre pocs centímetres i fins a 9 metres

-Estan coberts d’escates

-Muden la seva pell

Parts:

3 parts:

-Cap: ulls, boca, dents, orificis nasals i timpà.

-Tronc: 4 potes amb 5 dits.

-Cua: Normalment és llarga.

Grups:

-Quelonis: Cos curt i ample, boca, no té dents i recobert per una closca.

-Saures: Cos allargat i cua desenvolupada.

-Ofidis: Cos allargat i no tenen extremitats.

-Crocodilians: Són els més grans, tenen el cos allargat i grans mandíbules.

IMATGE ESQUEMÀTICA

Cocodril (crocodilians) Camaleó (saures)

Tortuga (quelonis) serp (ofidis)

ELS PEIXOS

Habitat:

El habitat dels peixos es aquàtic, solen viure tots en el aigua.

Característiques:

-es desplacen amb un moviment ondulat del cos i les aletes.

-estan recoberts d’escates

-estan presents en tots els oceans.

-hi ha mes o menys mes de 11.000.

Forma o estructura:

La forma del peix es allargada. Els peixos són plans i poden ser de molt petits o molt grans .

Parts:

Opercle: Conté les fenedures branquials.

Fenedures branquials: òrgan encarregat de la respiració.

Línia lateral: línia de plaques dèrmiques que aporten una duresa elevada als peixos

Aleta pectoral: Aletes situades a banda i banda dels peixos. Serveixen per dirigir els peixos.

Aleta anal: és l’aleta que esta just al costat de la cloaca

Aleta caudal o cua: aleta que impulsa els peixos.

Aleta dorsal: aleta anterior a la cua que esta sobre els peixos. Serveix per estabilitzar els peixos.

Grups

CONDRICTIS

Tenen un esquelet de cartílag. No tenen opercle sinó que directament tenen les fenedures

branquials. Tenen 5 fenedures branquials a cada banda del cap. Entre la última fenedura

branquial i la cua hi ha una línia lateral on hi ha les plaques dèrmiques que aporten al peix una

duresa elevada.

OSTEÏCTIS

A diferencia dels condrictis els osteïctis tenen un esquelet ossi, d’ossos. Els osteïctis tenen les

brànquies protegides per l’opercle i ,per tan, només tenen una única obertura per on respiren.

També tenen la línia lateral, però està formada per unes escates especials que van des de

l’opercle fins l’aleta caudal.

imatge esquemàtica:

Tauró blanc carcharodon carcharias

(Condrictis) Tauró martell

(Condrictis)

Guppy

OSTEÏCTIS

ELS AMFIBIS

Hàbitat

Els amfibis són animals que necessiten viure a prop de l’aigua.

La seva Forma

Aquest grup de vertebrats presenta diferents mides, compreses entre 1

cm i 1 metre de longitud. Durant la seva primera fase de la vida necessiten

viure a l’aigua però quan ja són adults ,algunes espècies, poden viure fora

de l’aigua.

CARACTERÍSTIQUES

Tenen la pell nua, és a dir, sense escates, i necessiten tenir la pell humida

constantment. Desenvolupen la metamorfosi, que són un conjunt de

processos que transformen l’amfibi de l’estat de larva a la d’adult.

PARTS

Cap: és gran i aplatat. Presenta una boca àmplia sense dents, ulls grans i

sortints, amb parpelles, i uns orificis nasals. En moltes espècies es

distingeix el timpà un membrana que recobreix l’oïda.

Tronc: és ample i no té coll. Del cos parteixen quatre extremitats en forma

de potes. Les dues anteriors tenen quatre dits i les posteriors cinc. A la

part posterior s’hi troba la cloaca.

GRUPS

Anurs: No tenen cua en la fase adulta. Cos curt i ample, sense coll. Les

potes posteriors són més grans que les del davant ja que les fan servir per

desplaçar-se saltant o per nedar sota l’aigua.

Urodels: Mantenen la cua en la fase adulta. Té el cos allargat i s’hi

distingeix el coll. Les quatre potes tenen una mida similar.

Àpodes: presents en zones càlides i tropicals. No tenen extremitats. Tenen

el cos allargat i es pot confondre amb un oligoquet o amb una serp petita.

IMATGE ESQUMÀTICA

Reineta gegant Litoria

Caerulea (anur)

Colobreta cega Blanus cinereus

(urodel)

Salamandra comuna salamandra salamandra

(Urodels)

ELS PORÍFERS HÀBITAT

Els porífers tenen una vida marina, és a dir, viuen tots al mar.

LA SEVA FORMA

Aquests animals se’ls coneix com a esponges marines, ja que la seva forma és molt semblant a la d’una esponja de dutxa. No tots els porífers són iguals ja que tenen formes irregulars. Poden ser molt petites o molt grans, poden ser molt amples o poden ser molt estretes, etc.

LES PARTS

El seu cos està dividit en diverses parts:

L’ÒSCUL : És per on els porífers expulsen l’aigua que, abans han hagut de filtrar per extreure’n l’aire.

ELS ORIFICIS INHALANTS: És per on els porífers « aspiren » l’aigua que posteriorment filtraran dins de la cavitat interna.

LA CAVITAT INTERNA : Es on els porífers retenen l’aire i envien l’aigua a l´òscul per extreure l’aigua que no necessiten.

ELS COANÒCITS : Són cel·lules que atrapen les partícules alimentaries que té l’aigua. Aquestes cel·lules estàn dintre d’una cavitat que està entre la part superficial i la cavitat interna.

IMATGE ESQUEMÀTICA

ELS CNIDARIS

Habitat:

Els cnidaris tenen una vida marina, es a dir, viuen tots al mar.

La seva forma:

La forma dels cnidaris poden tenir dos formes segons si són meduses o pòlips. Les meduses són la primera fase de la vida dels cnidaris i tenen una forma de paraigua; els pòlips són la segona fase de la vida dels cnidaris i tenen una forma de sac.

Les parts:

Ombrel·la/sac : Part de la medusa on si situen la boca i el sistema excretor. També si situa la cavitat gastrovascular

Cavitat gastrovascular: Espai buit que hi ha en l’ombrel·la on es digereix el menjar.

Tentacles: extremitats llargues i acabades en punta arrodonida que contenen cèl·lules urticants.

Imatge esquemàtica:

gorgonia Bolocaramini

ELS ANÈL·LIDS

Hàbitat

Els anèl·lids poden tenir vida aquàtica, és a dir, que viuen en el mar o en

aigua dolç; o poden tenir vida terrestre, és a dir, que viuen a terra ferma.

La seva forma.

Els anèl·lids són allargats però poden ser prims o amples

Parts

Cap. És una de les puntes en que se situen els ulls i la boca.

El cos: És la part que hi ha després del cap i que arriba dins el final. En el

cos si situen els anells, que són cadascun dels segments en que està dividit

el cos; i les quetes, que són les potes situades en els anells, tot i que

alguns per moure’s s’arrosseguen.

Grup

-Poliquets: part apical diferenciada de la resta, quetes variades són marins

o terrestres.

-Oligoquets: quetes agrupades, la majoria són terrestres.

-Hirudinis: No tenen quetes, pocs són marins i pocs són terrestres.

Imatge esquemàtica

anells

Phyllodocidae (poliquet) Cuc de terra lumbricus terrestres

(oligoquet)

Sangonera (hirudinis)

ELS MOL·LUSCS Hàbitat

Els mol·luscs poden ser terrestres o aquàtics

La forma del cos

La forma dels anèl·lids pot variar poden ser allargats amb una closca

rodona a sobre, poden ser triangulars amb tentacles, allargats, ovals , etc.

També poden ser petits com un caragol o grans com un pop gegant. La

gran majoria de mol·luscs tenen una closca que protegeix la massa

visceral.

Parts:

Cavitat paleal o massa visceral: part situada dins de la closca. Conté la

majoria dels òrgans del mol·lusc

Cap: conté la boca, els tentacles tàctils i els ulls. A més la boca conté la

ràdula, que és una espècie de llengua dentada i molt dura que tritura els

aliments.

Peus. Massa musculosa que toca amb el terra. La manera de desplaçar-se

pot variar depenen del lloc on visquin.

Grups:

Gasteròpodes: tenen un cap destacat i proper a la massa visceral. Tenen

la closca en forma d’espiral o còncava tot hi que alguns no en tenen. Fan

servir els peus per arrossegar-se.

Cefalòpodes: tenen el cap i els peus desenvolupats i en algunes espècies,

la closca està situada en l’interior de l’animal. Els peus estan proveïts de

ventoses per capturar les preses.

Bivalves: tenen el cap més petit que la closca o conquilla. La conquilla està

dividida en dues parts simètriques que es tanquen per protegir l’animal.

Imatge esquemàtica:

Cavitat gastrovascular

ràdula ulls

Tentacles tàctils

boca peus

Sépia sepioteuthis (Cefalòpode)

Caragol de Borgonya Hèlix pomatia

(gasteròpode)

musclo (bivalve)

ARTRÒPODES Hàbitat:

Poden tenir vida terrestre o aquàtica.

La seva forma

La seva forma és molt variada. Tant pot ser rodó, com allargat, etc. Tot depèn del grup en que estigui situat, l’artròpode; si és un crustaci és rodó o corbat, si és un aràcnid té una forma determinada, i així amb tots els altres grups.

Parts:

-Cap: Ulls, boca, mandíbules, maxil·les, antenes que són tipus

-Tòrax

-Abdomen

Grups:

-Crustacis: Aquàtics amb 2 parts: Cefalotòrax i abdomen. Tenen una closca.

-Miriàpodes: Terrestres amb segments agrupats en el cap i el tronc. Tenen la capacitat d’enrotllar-se i viuen en un ambient terrestre amb una mica d’humitat.

-Aràcnids: Terrestres amb 2 parts cefalotòrax i abdomen. Tenen un parell de quelícers i també un parell de pedipalps. S’adapten a tot tipus d’ambients terrestres i són verinosos. Aquests animals no tenen antenes.

-Insectes: Terrestres i petits, tenen 3 regions el cap el tronc i l’abdomen. Poden viure en qualsevol lloc, aquests animals poden volar.

IMATGE ESQUEMÀTICA

Cranc (crustaci)

centpeus (miriàpodes)

Abella (insectes)

Aranya (aràcnids)

EQUINODERMS

Hàbitat

Els equinoderms poden tenir una vida aquàtica o una vida terrestre.

La forma del cos

Els equinoderms poden ser ovoides, és a dir, amb forma d’ou, poden ser

estrellats, és a dir, amb forma d’estrella, o poden ser allargats

Parts

Canal circular: es per on passen les substancies.

Canal radial: Connecta els peus ambulacrals amb el canal circular.

Peus ambulacrals: mantenen els equinoderms enganxats a les pedres, etc.

Esquelet intern: A l’interior del cos hi ha l’esquelet intern que és una

cuirassa que serveix per protegir-se dels perills que els envolta.

Imatge esquemàtica

Esquelet intern

Peu ambulacral

Conducte radial

Conducte circular

Estrella de mar Eriçó de mar

Cogombre de mar