La Guitarra Elèctrica -...

La Guitarra Elèctrica

Departament de Tecnologia, Juan Carlos Grau. Segon de Batxillerat. Curs 2015-2016 Paula Boyano Ivars

ÍÍndexndex

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 1 2. HISTÒRIA ...................................................................................................................... 3 2.1 Origen ............................................................................................................................ 3 2.2 Models de més qualitat en l'actualitat ............................................................................ 3 2.3 Models més populars en l'actualitat ............................................................................... 4 3. ESTRUCTURA .............................................................................................................. 5 3.1 Cos ................................................................................................................................. 5 3.2 Màstil .............................................................................................................................. 5 3.3 Claviller .......................................................................................................................... 5 3.4 Tipus de fustes a la guitarra elèctrica ............................................................................ 6 4. COMPONENTS ............................................................................................................. 7 4.1 Cordes ........................................................................................................................... 7 4.2 Pastilles .......................................................................................................................... 8 4.3 Controls de volum i to .................................................................................................... 8 4.4 Barra de trèmolo ............................................................................................................ 9 4.5 Plectres ........................................................................................................................ 10 5. TIPUS DE GUITARRES SEGONS EL MODEL ........................................................... 13 6. SO ................................................................................................................................ 15 6.1 Introducció bàsica a l’harmonia ................................................................................... 15 6.2 Afinació ........................................................................................................................ 16 6.3 Calibratge ..................................................................................................................... 16 7. ELABORACIÓ DEL PRODUCTE AMB LA RESPECTIVA MODIFICACIÓ ................. 17 7.1 Descripció i anàlisi de la necessitat o problema .......................................................... 17 7.2 Recerca d’informació ................................................................................................... 17 7.3 Generació i selecció d’idees ........................................................................................ 17 7.4 Pla de treball i execució ............................................................................................... 19 7.5 Viabilitat del producte ................................................................................................... 28 8. Bibliografía ................................................................................................................... 29


1

1. INTRODUCCIÓ

Aquest, és un treball amb una primera intenció de redissenyar un producte, fent-lo millor.

Aquest treball, vol presentar la millorada guitarra elèctrica.

En un sentit pràctic vull aplicar-li una modificació per tal de que sigui més còmode

d’utilitzar, més atractiva per a qui ho ha de fer.

Pot ser no tothom sap, encara que sembli obvi, que per fer sonar aquest instrument és

necessari un aparell extern, l’amplificador. Un amplificador fa possible l’expressió de la

guitarra elèctrica, aquest, a part de donar el cos imprescindible del so d’aquest instrument

també es capaç d’ajustar aquest a qui el controla, donar-li diferents matisos i

connotacions. Un aparell fantàstic per a qui ho sap aprofitar, però qualsevol persona que

toqui la guitarra ha hagut de passar per una fase inicial, una fase d’aprenentatge la qual

no totes les virtuts de l’amplificador són apreciables, fins i tot són notables les seves

desavantatges.

Parlo amb experiència quan dic que transportar una guitarra allà on vas tant et fa si la

passió d’aquest instrument recorre la teva ànima, però haver de transportar l’amplificador

pot fer que t’ho pensis dues vegades. Fins i tot si ets un guitarrista bé professional o bé

amb molta experiència, hi han vegades que només necessites una mica de so durant un

viatge, una petita estona repassant una cançó pel concert...

És una qüestió que al iniciar aquest treball no m’ha semblat que estigui molt demandada

de solucionar entre els guitarristes, però sé que ha causat més d’un mal de cap i més d’un

mal d’esquena. Si s’aconsegueix solucionar, seria una molt destacable millora a la qualitat

de la comoditat dels guitarristes.

Doncs aquest és el meu objectiu, concretament, vull incorporar-li un altaveu simple a la

guitarra elèctrica de manera que quan no siguin necessàries l’amplia gamma de

característiques avançades que ens proporciona un amplificador, es pugui gaudir de la

comoditat d’una guitarra elèctrica. Es pretén fer un estudi exhaustiu de l’instrument en si.

La seva història, tipus, i aprofundir al seu funcionament i característiques per poder dur a

terme amb qualitat l’objectiu principal d’aquest treball. Decideixo fer aquest treball per


2

experiència pròpia, la meva motivació ve donada a causa de la meva devoció per la

música, tant per escoltar-la i gaudir-la d’aquesta manera com per aprendre-la.

Fa cinc anys vaig començar a estudiar-la seriosament a partir de la guitarra, i quatre que

ho faig des de la guitarra elèctrica. En aquest temps hi han hagut un cúmul d’experiències

fantàstiques relacionades amb aquest àmbit i que he pogut gaudir-les gràcies a la meva

decisió de dedicar gran part de la meva vida a la música, aquestes experiències que

seguiran augmentant i m’han portat a fer aquest treball, seran millors si l’objectiu d’aquest

es compleix satisfactòriament.


3

PART TEÒRICA

2. HISTÒRIA

2.1 Origen

La guitarra elèctrica va ser inventada als Estats Units, com a conseqüència de la invenció

de l’amplificador el 1920. Aquest aparell que proporciona un major poder del so, va fer

que molts dels instruments musicals evolucionessin del seu model acústic, a l'elèctric.

La primera guitarra elèctrica fabricada és atribuïda a la marca Rickenbacker. Van ser els

guitarristes de jazz els primers que es van adaptar a aquesta innovació, ja que

necessitaven més volum per poder acompanyar correctament a la resta d’instruments del

grup. Seguidament Leo Fender dissenya la primera guitarra elèctrica sòlida (sense caixa

de ressonància) desmuntable i amb poques peces, amb la finalitat de que els músics que

l’utilitzessin poguessin canviar les peces de la guitarra que s’espatllessin amb comoditat i

facilitat, aquest model és anomenat Fender Telecaster. Tot seguit es dissenyen més

models i apareixen més marques: Gibson, ESP Guitars, Yamaha...

2.2 Models de més qualitat en l'actualitat

Actualment determinats models destaquen per sobre d’altres a causa de la seva qualitat

deixant de banda el preu. Ja que el que és millor o pitjor es pot considerar relatiu i

subjectiu, aquesta classificació es fa segons l’opinió de la majoria de consumidors

d’aquests productes.

En primer lloc tenim el model Les Paul de la marca Gibson, utilitzada per tots els estils de

música i dissenyada pel músic Lester William Polsfuss. Qui diu que aquesta guitarra va

ser la transició de la guitarra clàssica a la guitarra elèctrica. En segon lloc el

model Stratocaster de la marca Fender, és la directa competidora de l’anterior i el model

més copiat, ja que l’única part patentada és el claviller. D’altra banda són també

competidors, l’SG de la marca Gibson i la Telecaster de la marca Fender, aquesta última

caracteritzada pel seu simple disseny i pel seu so obtingut de les dues pastilles amb

bobinat simple, que ha esdevingut incondicional a la música country i al soft rock. I per


4

acabar amb l’últim model destacat, la Flying V de la marca Gibson, una guitarra

caracteritzada per la seva forma de fletxa de bona qualitat de so però sense més

característiques innovadores a destacar.

2.3 Models més populars en l'actualitat

També segons la majoria de consumidors, hi ha productes que són més coneguts i que

han aconseguit més fama, majoritàriament gràcies a la seva relació qualitat-preu.

La més popular a escala mundial és el model Stratocaster de la marca Fender utilitzada

per molts dels famosos icones de la música com

són Stevie Ray Vaughan, Kurt Cobain, Jimi Hendrix,Tom Motello, Kirk Hammett o

David Gilmour qui poseeix la primera guitarra Stratocaster de la història. Seguidament

està el model Les Paul de la marca Gibson, també popular mundialment encara

que lleugerament per sota de l’anterior. Utilitzada per Jimmy Page,

Slash, Joe Perry, Zakk Wylde entre altres.

Aquests models esmentats anteriorment són els més destacats tant en popularitat com en

qualitat. Altre model dels més coneguts és l’ ES33-5V de la marca Gibson, el qual no pot

competir en qualitat de so amb la majoria de guitarres més destacades però si en

peculiaritat, ja que no és ni sòlida ni té una caixa de ressonància, forma part de les

anomenades semi-sòlides, cosa que li dóna un matís especial. Continuant, destaca la

guitarra Danelectro DC3, només es va produir entre els anys 1959 i 1969 la seva

popularitat va ser causada per ser la primera guitarra amb un doble tall al cos. Utilitzada

per artistes com Jimi Hendrix i Syd Barrett. Acabant amb la guitarra del mateix home

considerat inventor de les guitarres elèctriques, la Rickenbacker 381 V69, famosa per

aquest fet. La primera va sortir al mercat el 1932 i ja al 1960 The Beatles la lluïen.


5

3. ESTRUCTURA

3.1 Cos

És la part més ample de la guitarra, normalment feta de fusta encara que de vegades

s’utilitzen materials sintètics que inclouen aliatges d’alumini i materials plàstics com el

policarbonat.

Al seu interior allotja els components electrònics i pot ser massís completament o tenir un

forat al seu interior amb funció de caixa de ressonància. La densitat de la fusta utilitzada

influeix en el temps que una nota es manté sostinguda després de polsar una corda.

Ancorat al cos es troba el màstil.

3.2 Màstil

Fet també de fusta o diverses peces de fusta, al seu interior es troba una barra

normalment d’acer o d’un altre material que sigui resistent, aquesta barra

s’anomena ànima i té com a funció contrarestar la tensió que fan les cordes sobre el propi

màstil i poder mantenir-lo ben alineat.

Sobre el màstil es troba el diapasó, la part on es recolzen els dits al tocar la guitarra,

aquesta part pot ser de la mateixa fusta que el màstil o d’un altre diferent i es troba

encolat a aquest. Sobre el diapasó es troben els trasts, petites barres metàl·liques que

separen el diapasó en parts les quals divideixen les cordes en semitons.

3.3 Claviller

Aquest es troba a l’extrem del màstil, és una peça de fusta on són els cilindres metàl·lics

amb un cargol sense fi als quals es troben enrotllades les cordes per tal de regular la

tensió d’aquestes i per tant la seva afinació.


6

3.4 Tipus de fustes a la guitarra elèctrica

Existeixen infinitat de fustes les quals es poden utilitzar per construir una guitarra

elèctrica. Per fer la selecció d’aquesta existeixen una sèrie de paràmetres que cal

estudiar: La densitat, l’estabilitat, la tenacitat, la duresa la forma de tall i el seu tacte.

Comercialment hi ha determinades fustes que s’han utilitzat amb preferència per diferents

motius:

La caoba té molt bones qualitats de ressonància, s’utilitza sobretot en guitarres d’alta

gamma per aquesta raó. El seu pes oscil·la entre mitjà i alt i és molt fàcil de treballar, la

seva estructura proporciona tons que van cap als mitjans-greus, els aguts queden en un

segon pla.

L’arce és una fusta molt dura i pesada, és la més utilitzada sobretot als màstils,

proporciona un so molt brillant que destaca molt els aguts.

El fresno té molt bones qualitats de ressonància i s’utilitza exclusivament pel cos.

L’aliso és una fusta molt tova i lleugera amb qualitats de ressonància molt altes. És

relativament abundant i per tant barata, cosa que suposa un avantatge.

La koa, és una de les fustes més apreciades estèticament en la construcció de guitarres.

És molt escassa, ja que només es troba a les illes de Hawai. Té propietats que

proporcionen tons que van cap als mitjans-greus sense deixar als aguts en segon pla.

El Nogal és una fusta pesada i dura i amb bones propietats acústiques. El seu principal

inconvenient és que presenta bastants nusos. Els aguts que proporciona són molt clars, i

els greus molt nítids i amb cos, de la mateixa manera que els mitjans.


7

4. COMPONENTS

4.1 Cordes

Les cordes són els elements que vibren, per tant els elements que fan el so.

Algunes cordes consten de dues parts. L’ànima o nucli és la part interior, i la part exterior

és l’anomenada entorxat. Aquestes acostumen a ser la quarta, la cinquena i la sisena

corda de la guitarra. Encara que també es proposa de vegades una tercera corda

entorxada per donar més cos al so de la guitarra. Tenen un ànima d’acer sobre el qual

s’enrosca un altre cable d’acer per donar-li més grossor i cos, d’aquesta manera tindrà un

so més greu. D’alta banda estan la primera, la segona i normalment també la tercera

corda les quals són només un cable d’acer sense altre enroscat per sobre. Tot i així no

totes les sisenes cordes són de la mateixa mida, ni totes les cinquenes ni quartes ni cap

corda.

En principi, s’utilitzen segons l’estil de música a desenvolupar. Les cordes més gruixudes

s’utilitzen al jazz i al heavy. Mentre que per tocar rock o pop són més apropiades les

cordes fines. Aquestes, quant més fines són, més complicat és tocar a gran velocitat, ja

que són més elàstiques que les gruixudes.

També és una qüestió a tenir present que les cordes de major mida, exerceixen major

tensió, cosa que pot donar lloc a problemes segons el tipus de guitarra. Per exemple, si la

guitarra està feta amb pont flotant i col·loques cordes més gruixudes que les originals de

la pròpia guitarra, pot causar que l’altura del màstil variï i per tant que les octaves estiguin

malament.

Respecte del material d’aquestes, a la guitarra elèctrica no existeix molta varietat degut al

principi pel qual aquesta funciona. No hi ha més opcions que utilitzar cordes fetes d’acer,

però dins d’aquesta condició, existeixen diferents tipus d’ aliatges que ens proporcionen

cordes amb diferents característiques en quant al so i la duració.


8

4.2 Pastilles

Es podrien comparar amb petits micròfons formats per un imant recobert per filferro de

coure que capten les vibracions de les cordes i les transformen en senyals elèctriques.

Després, les senyals elèctriques s’amplifiquen per a que puguin resultar clarament

audibles a l’oïda humana. Tenen un petit electroimant que varia el seu magnetisme en

funció de les vibracions de les cordes i produeix el corrent elèctric que s’envia a

l’amplificador.

Aquestes estan situades per sota de les cordes, a prop del pont de l’instrument, entre la

part inferior del cos i el màstil.

Hi ha molts tipus de pastilles, però de manera general es classifiquen en dos grups:

Pastilles de bobinat simple i pastilles de bobinat doble, o també anomenades

respectivament: single coils i humbuckers. Les single coils van ser les primeres pastilles

que es van inventar, durant un temps van ser les úniques pastilles que existien, per tant,

les úniques que s’utilitzaven. Aquestes tenen un so molt brillant, molt clar i molt definit.

Però aquestes tenen un petit inconvenient, produeixen un brunzit de fons. És per aquesta

raó que es van inventar les pastilles humbuckers, que a diferència de les altres,

consisteixen en dos bobines connectades entre si per eliminar el brunzit.

Existeixen algunes pastilles d’alta senyal, que aconsegueixen un nivell de sortida del so

molt elevat utilitzant imants molt potents que poden proporcionar més flux magnètic, i per

tant una sortida major. Això pot resultar perjudicial per la qualitat del so ja que els imants

són propensos a atreure les cordes, el que fa que l’amplitud del so decreixi més

ràpidament.

4.3 Controls de volum i to

La majoria de les guitarres elèctriques tenen tres potenciòmetres a la part inferior del cos

de la guitarra, en un d’ells s’especifica que serveix per a controlar el volum, i als altres dos

posa to. Algunes guitarres només tenen un potenciòmetre de volum i un altre de to.


9

Freqüentment, quan simplement no es té gaire idea sobre el tema o bé s’està començant

a introduir en la matèria de la guitarra elèctrica, es creu que l’únic que podem aconseguir

amb el potenciòmetre que controla el volum és baixar, pujar o silenciar el so de la guitarra,

i evidentment això es el que fa. Però a partir d’aquestes accions, es poden aconseguir

una gran varietat de matisos al so de la guitarra, no només consistents en si sona més o

menys.

Per exemple, si es toca amb un canal saturat amb molta distorsió, i el volum està pujat al

màxim, és a dir, a la posició deu, aconseguim precisament l’efecte saturat i distorsionat

d’una manera molt notable. Però si es baixa el volum progressivament, al moment que

s’arriba a un volum entre les posicions tres i cinc, es pot observar que s’aconsegueix un

semi-distorsionat, un efecte similar a un overdrive més lleuger, un so freqüentment

aprofitat per fer blues o rock amb poca distorsió. I en el cas de continuar baixant el volum,

sense arribar a silenciar la guitarra, s’aconsegueix un so molt net, però amb un petit matis

de saturació. Efecte també útil per a cançons lentes.

Els potenciòmetres que controlen el to també serveixen por poder donar diferents estils de

so a la guitarra i també poden arribar a ser molt útils si la qualitat de la guitarra es bona i

es sap fer un bon ús d’ells.

Concretament, serveixen per canviar el so, o bé fer-lo més brillant, o més opac. Això ho fa

retallant els aguts o els greus segons es manipuli el potenciòmetre. Cosa que també

proporciona més versatilitat a l’hora de tocar cançons.

4.4 Barra de trèmolo

La barra de trèmolo és un element de la guitarra elèctrica que va ancorada al pont de la

guitarra. Es una eina que dóna molta expressivitat a l’hora de tocar la guitarra elèctrica.

Concretament és una barra metàl·lica amb una molla ancorada al pont, equilibrada amb

ressorts i amb aquests pot controlar la tensió de les cordes. El que aconsegueix amb això

és una mena de vibració entre notes. Més ben explicat, quan sona una nota de la guitarra,

mitjançant el control de la palanca sobre la tensió de les cordes es pot baixar o pujar un

semitò, un to, i fins i tot un to i mig respecte de la nota que originalment s’ha tocat.


10

Anteriorment s’ha esmentat la vibració entre notes perquè aquesta qualitat de la barra de

trèmolo, normalment, s’utilitza amb la finalitat de després d’haver pujat o baixat els

determinats tons de la nota original, tornar de nou a ella, i altra vegada fer baixar o pujar

la nota determinats tons, per tornar a deixar que soni la nota original. D’aquesta manera

sona la nota original alternant-se amb una pujada o baixada de tons de manera repetitiva.

Acció anomenada trèmolo o vibrato.

Aquest efecte generalment es propi de determinats estils de música segons el tipus de

trèmolo efectuat:

Pot ser un trèmolo moderat, el qual dóna al so molt clima i color, utilitzat sobretot en la

música surf.

Per el contrari es pot efectuar un trèmolo exagerat, on s’abusa de dit recurs per crear un

efecte extrem amb la finalitat de crear un sensació de tensió. Utilitzat majoritàriament per

fer música punk.

I per últim es pot utilitzar de manera subtil, és quasi imperceptible, s’utilitza per donar un

petit matñis de color però sense que l’efecte destaqui. Utilitzat al rockabily, western o

country.

4.5 Plectres

Un plectre és una peça ferma i petita de forma triangular, que pot estar feta de diversos

materials, i que es fa servir per tocar la guitarra, o altres instruments de corda, substituint

als dits.

Es poden classificar segons la seva duresa, que equival a la seva amplada, i segons el

material que estan fets. I segons les característiques que tinguin són adients per treballar

amb determinades guitarres i estils de música o d’altres. Segons la amplada es poden

distingir:

Els fins, que són normalment de menys de 0’4 mil·límetres de gruixut. Són utilitzats

majoritàriament per guitarristes rítmics, principiants a la guitarra, i sobretot a les guitarres

clàssiques degut a la seva flexibilitat. Encara que donen més facilitat per treballs més


11

rítmics i rascats, no tenen gaire control ni resposta. Aquests plectres tenen una

transmissió tàctil molt pobre.

Els mitjans, tenen un gruixut que pot anar dels 0’4 mil·límetres fins 1 mil·límetre. Aquests

donaran millor transmissió tàctil que els anteriors, així com millor resposta i control. Es útil

per realitzar un treball solitari o grans riffs, però requereixen una major experiència i

habilitat al control del plectre. Aquests no s’acostumen a utilitzar en la guitarra clàssica,

només a l’elèctrica i l’acústica.

Els gruixuts, amb una amplada d’1 mil·límetre o més. Amb un plectre d’aquest calibre, les

capacitats del guitarrista i el seu to es porten al límit, mentre que es perd notablement la

flexibilitat del treball rítmic. Han sigut els guitarristes de jazz, els que s’han sentit més

còmodes amb aquest tipus de plectres, acostumaven a fer servir grossors extrems, com

plectres de 2 mil·límetres.

Per altre lloc està la classificació segons el material que estan fetes: Els materials dels

plectres al llarg de la història han variat moltíssim. Des de l’os o la pedra, fins el metall o el

marfil. Ara per ara, aquestes segueixen existint com a curiositat o exotisme més que res.

A Austràlia, s’han fet unes quantes del material del meteorit Gibeon. Però general, i

freqüentment, aquests són els materials utilitzats:

Cel·luloide, històricament, va ser el primer plàstic utilitzar per fabricar plectres, i

actualment, segueix sent un material important per la producció d’aquestes. Quan

s’utilitzen donen un so clàssic i vintage.

Naylon, un dels materials més populars. Proporciona una superfície suau i relliscosa, per

aquesta raó els fabricants agreguen una capa o una textura antifricció perquè puguin tenir

millor control i adherència. És un material flexible i molt bo per produir planxes fines, de fet

la majoria dels plectres més fins del mercat estan fets de naylon. Encara que perd

flexibilitat amb el temps, després de un o dos mesos d’us exhaustiu, poden tornar-se més

fràgils i fàcilment trencar-se.

Tortex, és un plàstic dissenyat per la DuPont Delrin, que li dóna un tractament especial

per fer que els plectres d’aquest material tinguin una superfície molt poc relliscosa, amb


12

un acabat mate i opac. Intenten imitar la closca de tortuga, avui dia són els plectres més

venuts.

Ultem, és un plàstic bastant utilitzat en qüestions aeroespacials, militars i d’automoció, la

seva duresa és extrema. Produeix, a la guitarra, un to brillant. Encara que els plectres

d’aquest tipus són més populars per tocar la mandolina.

Lexan, proporciona una superfície duríssima, brillant i cristal·lina. Es gasta relativament

ràpid, i rarament es doblega. S’utilitza per mides grosses i extra grosses. També és

freqüent agregar-li una capa o textura antifricció.


13

5. TIPUS DE GUITARRES SEGONS EL MODEL

Existeixen molts models de guitarres elèctriques, però els següents són els més utilitzats i

comercialitzats.

El model Stratocaster, és un model dissenyat pel Leo Fender al 1954 que encara es

fabrica a la actualitat. Consta de pastilles de bobinat simple. És bastant apreciada pel seu

so, ja que té tres posicions extremes al selector, a la configuració estàndard s’activen una

a una les pastilles que li donen a l’instrument una bona i extensa gamma de sons. El seu

timbre es considera com un dels més característics de la història de la guitarra i és molt

sensible a l’atac del plectre.

El model Telecaster, que consta d’un cos massís, coneguda comunament per ‘’la tabla’’.

Una de les seves característiques és que el seu disseny és molt simple, tant a la estètica,

com al so, amb dos úniques pastilles de bobinat simple, es considera especialment

adequat pels ritmes.

El model Mustang, va ser el resultat del redisseny dels models Musicmaster i Duo-sonic.

Fabricada per la companyia Fender, entra al mercat a l’any 1964. La seva fabricació es va

estancar a l’any 1982 i es va reeditar a l’any 1990. Generalment les guitarres d’aquest

model eren de poca escala. Consta de dues pastilles de bobinat simple i d’una barra de

trèmolo bastant peculiar. Va ser fabricada pensant en un model que sigues econòmic,

especialment pels estudiants.

Jaguar, va ser presentada al 1963. La seva principal característica és l’esquema de doble

circuit. Un interruptor incorporat a la guitarra permet escollir quin dels dos circuits utilitzar.

El model Les Paul, es comença a fabricar l’any 1952. Es considerada la guitarra elèctrica

amb cos massís més popular del món. Consta d’un cos molt pesat, format per dues peces

de caoba, les quals donen un timbre càlid i dens, i una tapa d’arce tallada, que aporta

major definició al so. El màstil és encolat i també de caoba.

El model SG, una guitarra de cos massís que es va introduir a principis de la dècada de

1960. Es similar al model Les Paul però es bastant més lleugera, ja que té el cos menys

ample i el doble retall per sobre i sota el màstil.


14

El model ES, és la primera guitarra elèctrica al món que es fabrica amb cos semi-massís,

introduïda al mercat al 1958. Modera la seva vibració amb una caixa de ressonància al

seu interior. Als costats de la caixa hi han obertures acústiques.

Model Flying V, un model de guitarra elèctrica que és popular bàsicament per la seva

forma de fletxa. Introduïda al mercat al 1958 per la marca Gibson.


15

6. SO

6.1 Introducció bàsica a l’harmonia

L’ harmonia, és denomina com la combinació de diferents sons, o notes que s’emeten

simultàniament, o la successió d’aquests sons.

Un dels elements més importants de l’harmonia és el to:

Un to, un interval musical, és cadascun dels sons diferents que es poden percebre quan

s’escolta una melodia. La representació gràfica universal dels tons, són les notes, amb les

quals es pot indicar tant quin so produeix com la seva duració.

Cada to determina la freqüència de la ona que genera l’instrument musical que l’emet. Ja

pot ser un instrument musical com és un piano, un violí... o la veu humana. D’aquesta

manera quan es parla d’un to o un so, una de les característiques més importants de les

que es pot parlar és la seva freqüència, mesurada en Hertz, que determina l’altura del so

que s’escolta en un moment determinat, és a dir, la quantitat de vibracions que emet un

so per segon.

La freqüència està relacionada amb el que comunament es defineix com un so greu o

agut. Quant més alta sigui la freqüència d’un so, més alt serà aquest so, per tant, més

agut sonarà. De la mateixa manera passa al contrari, quant més baixa sigui la freqüència

d’un so, més baix és el so, i sonarà més greu.

El ser humà pot sentir aquesta harmonia, i ho pot fer gràcies a la part interna de l’oïda,

anomenada còclea o cargol. Fa que determinats sons quan els escoltem a la vegada ens

produeixin una sensació agradable, per exemple, quan dos sons estan ben afinats i

entonats. Però també fa que determinats sons ens puguin resultar desagradables, com

per exemple, un so desafinat a una cançó.

La raó de que posteriorment a sentir una harmonia mitjançant la còclea, ens produeixi una

sensació agradable, es que degut a la forma que té aquesta, quan un so té el doble de

freqüència que un altre, i tots dos sonen al mateix

temps, es produeix una sensació màxima d’harmonia de manera que pot arribar a

semblar que es tracta només d’un únic so.


16

6.2 Afinació Cada corda de la guitarra, si es fa vibrar al aire, és a dir sense pressionar a cap dels

trasts, es correspon amb una nota musical.

De manera estàndard i anomenant-les de dalt a baix, són mi, la, re, sol, si, mi. Aquesta és

l’afinació que normalment s’utilitza però si es fan canvis, els més freqüents són: en primer

lloc, baixar un to la sexta corda, de manera que en comptes de sonar un mi sonaria un re.

I en segon lloc, baixar totes les cordes un semitò. De forma que sonaria re#, sol#, do#, fa#,

la#, re#.

6.3 Calibratge El calibratge d’una guitarra consisteix en posar una distancia adequada entre les cordes i

el màstil.

Per poder fer-ho, primerament es necessita una clau allen, per ajustar correctament

l’ànima dins del màstil, aquesta fa que el màstil es mantingui en la seva posició correcta.

Si s’ajusta girant la clau en el sentit contrari de les agulles del rellotge, les cordes

s’allunyaran del màstil, mentre que si s’ajusta cap al sentit oposat, és a dir, cap al sentit

de les agulles del rellotge, les cordes s’aproparan al màstil.


17

PART PRÀCTICA

7. ELABORACIÓ DEL PRODUCTE AMB LA RESPECTIVA MODIFICACIÓ

7.1 Descripció i anàlisi de la necessitat o problema

La guitarra elèctrica, té un inconvenient pel que es refereix al transport d’aquesta. Com

s’ha esmentat, per a que el seu so sigui notable fa falta un aparell, un amplificador.

L’amplificador és l’aparell gràcies al qual es pot executar la funció principal de la guitarra

elèctrica. Aquest, funciona o bé a partir de vàlvules de buit o bé a partir de transistors.

El problema resideix en la falta de comoditat a l’hora de transportar aquest. Si bé es vol

transportar la guitarra elèctrica per fer ús d’aquesta, serà necessari transportar

l’amplificador també. És un aparell que pesa, i encara que la guitarra elèctrica menys,

també es nota el seu pes. De manera que per anar a qualsevol lloc amb la guitarra

elèctrica, és necessari patir també la incomoditat del transport de l’amplificador.

7.2 Recerca d’informació

No és la primera vegada que es destaca aquest problema, ni tampoc la primera vegada

que s’intenta solucionar.

Al mercat hi han tipus molt diferents d’amplificadors, i s’ha intentat crear més petits, amb

menys opcions i complexitats respecte la manipulació del so, i menys potents.

Aquests amplificadors més petits, dissenyats amb la finalitat de solucionar el mateix

problema que jo plantejo, han ajudat a fer-lo més lleuger. Però no s’ha solucionat.

Segueixen sent pesats i molestos de transportar.

7.3 Generació i selecció d’idees

En un principi, mentre es treballava el tema van sorgir diverses idees que dur a terme per

solucionar aquest problema:


18

Canviar les cordes originals de la guitarra elèctrica fetes de metall, per unes cordes fetes

d’un altre material. Un material per exemple que donés més sonoritat al vibrar.

Aquesta idea va ser descartada, ja que l’essència de la guitarra elèctrica, com be diu el

seu nom, és que es elèctrica, i si es posen unes cordes que no estan fetes de metall, no

es pot dur a terme el principi d’inducció electromagnètica, pel qual funciona la guitarra

elèctrica, convertint la vibració de les cordes de metall en senyals elèctriques.

Tot i així, la majoria de materials els quals es por fer una corda, no sonarien suficient

sense una caixa de ressonància.

Fer una caixa de ressonància al cos de la guitarra elèctrica també va ser una de les

opcions.

Una caixa de ressonància és un recinte tancat que té la capacitat de modular o amplificar

un so.

De manera que es faria un forat al cos de la guitarra elèctrica que actués com a caixa de

ressonància, amplificant el petit so que fan les cordes de metall al vibrar.

Aquesta idea va ser descartada. La caixa de ressonància per a que funcioni correctament

ha de complir algunes propietats, com son la seva grandària o el material de la qual esta

feta. Respecte a l’espai que ha d’ocupar, a la guitarra elèctrica no hi hauria suficient, ja

que dins del cos estan els seus components electrònics.

Per acabar, l’idea que s’ha seleccionat per ser treballada és, incorporar un altaveu al cos

de la guitarra que amplifiqui el seu so.

No es va trobar inconvenient ja que respecta la part elèctrica de la guitarra, tant per la part

del seu funcionament com per la part que implica la modificació dels seus components, ja

que l’altaveu s’incorporarà a la part inferior del cos de la guitarra fent un petit forat en

aquest, el qual serà suficientment petit per a que no faci falta treure cap component

electrònic allotjat dins del cos de la guitarra elèctrica.


19

7.4 Pla de treball i execució Pla de treball:

Respecte del material, es comença a partir dels components d’una guitarra elèctrica, es a

dir, una guitarra elèctrica desmuntada. I un altaveu comú.

Es pretén seguir els següents passos: Primer construir la guitarra elèctrica partint de les

peces, que ja han sigut proporcionades, fins arribar al punt on s’hauria d’instal·lar l’endoll

on va el cable el qual es connectaria a l’amplificador. Una vegada s’arriba a aquest punt,

estudiar les possibilitats de com concretament es connecta la guitarra a l’altaveu i posar-

les en pràctica. En el cas que fins ara funcioni, adherir l’altaveu a la guitarra a partir d’una

incisió a la fusta.

Execució:

Es comença construint la guitarra començant per la part superior. Cargolant les clavilles al

claviller, als seus respectius forats. Prèviament col·locant les volanderes per ajustar i

posteriorment col·locant les clavilles de manera que formi un angle recte amb el claviller.

A continuació es col·loca el cos de la guitarra amb la cara frontal cap amunt i s’ inserta el

màstil al forat indicat, procurant que estigui correctament col·locat i atapeït amb força.

Seguidament es dóna la volta a tot el conjunt de manera que el cos y el màstil queden

mirant cap avall. Es col·loca la placa de fixació just on s’ajunten el màstil i el cos, lloc

indicat amb forats. Als quals s’introdueixen els cargols llargs proporcionats i es cargolen

per fixar correctament les tres peces esmentades.


20

Les pastilles ja son muntades, de manera que el que s’ha de fer es establir les connexions

de sortida i terra.

Primerament, es col·loquen els potenciòmetres (un controlador de volum i dos de to) als

forats que conté la placa on estan muntades les pastilles. Als quals ja venen connectats a

dos dels quals els condensadors. Cada potenciòmetre té la seva connexió positiva, que

correspon a tres connexions que sobresurten de l’objecte i la connexió negativa correspon

a la part més uniforme d’aspecte metàl·lic.


21

De cada pastilla surt un cable diferent, i de cadascun surt un altre, de manera que cada

cable procedent de les pastilles acaba derivant-se en dos cables, d’aquests dos cables un

es connecta a les connexions de la placa de la palanca en tots tres casos, i l’altre cable es

connecta al potenciòmetre corresponent al volum, per la seva part positiva, soldant-los.

Tot seguit, es connecten entre si tots els potenciòmetres a traves de de la part negativa

amb un mateix cable, soldant-los també, i aquest mateix cable es connecta a la placa de

la palanca. I el cable que surt d’aquestes connexions serà el cable que s’encarregarà de

la presa de terra.

Per finalitzar la placa de cablejat, queda configurar el connector jack que posteriorment

servirà per poder connectar l’altaveu. La connexió negativa del jack es connecta a la placa

de la palanca i la part positiva es connecta al potenciòmetre de volum que a la vegada es

connecta amb el mateix cable als dos potenciòmetres restants.

D’aquesta manera queden fetes les connexions necessàries per posar en funcionament la

guitarra. Es procedeix col·locant la placa on hem estat treballant als forats corresponents


22

del cos de la guitarra, fent coincidir altres forats mes petits de la placa, amb els forats més

petits del cos de la guitarra per poder cargolar la placa. Abans d’introduir els cargols i fixar

la placa al cos de la guitarra, es mira que el cable de presa de terra surti per la part

darrera de la guitarra (mitjançant un forat a la fusta d’aquesta fet expressament) i

connectant els cables que van al jack a través d’un forat fet també expressament. Una

vegada finalitzat aquest procés s’ajusta bé la peça.

La part següent correspon al pont. El pont és la peça metàl·lica on van lligades les cordes.

Aquest es col·loca al forat corresponent de la fusta en la part davantera del cos de la

guitarra. Sis forats petits d’aquesta peça han de superposar-se a sis forats petits de la

fusta que coincideixen, d’aquesta manera es cargola el pont al cos.

Es dóna la volta a la guitarra, de manera que en la part de darrere del cos, observem un

forat principal, dins del qual observem dos petits que traspassen el cos de la guitarra de

banda a banda. El més petit d’aquests dos últims ha estat emprat per passar el cable de

presa de terra. L’altre forat, més gran i situat més cap al costat contrari al màstil, és el que

hem utilitzat per col·locar el pont, de manera que la nostra visió d’aquest serà la part

darrera d’aquesta peça, on es pot observar que s’alternen sis forats més grans amb cinc

forats més petits, part que anomenarem bloc de sosteniment.

Es cargola la xapa de subjecció a la part més pròxima al màstil del forat principal de la

part darrera del cos, anteriorment enganxant la punta del cable de presa de terra a la part

de la xapa de subjecció que tocarà amb la fusta.


23

Seguidament col·loquem les molles. A un dels seus extrems, tenen un cercle format amb

el seu propi filferro, aquest s’enganxa a un dels extrems punteguts que surten de la xapa

de subjecció. A l’altre extrem les molles consten d’un petit braç sortint també del propi

filferro, el qual s’enganxa a un dels forats petits del bloc de sosteniment. Aquesta operació

serà necessària fer-la amb alicates ja que les molles tenen una gran importància a la

tensió de les cordes i per aquesta raó tenen una força molt elevada. En total s’han de

col·locar tres molles i el seu ordre és important: La xapa de subjecció consta de cinc

extrems, així doncs les tres molles s’hauran d’enganxar als tres extrems del mig. Per altre

part el bloc de sosteniment consta de cinc forats petits, les molles s’han de col·locar als

dos forats petits més propers als extrems, i la molla restant al forat del mig. De manera

que si nomes parléssim dels forats petits quedaria de la següent manera: El primer amb

molla, el segon no, el tercer si, el quart no, i en cinquè si.


24

Ara ja, es fixa aquesta part amb una placa de plàstic amb cargols.

A continuació a l’altaveu es fan unes petites modificacions només superficials, per a poder

inserir-lo a la fusta del cos de la guitarra. Es treuen els plàstics que envolten les peces

essencials. De manera que queden dues plaques i quatre peces d’altaveu.


25

En aquest punt, el que s’ha de fer són els forats a la guitarra per incorporar les peces útils

de l’altaveu. De manera que es prenen mesures: Primer es mesura com col·locar a la

part inferior del cos de la guitarra les quatre peces de l’altaveu per on sonarà la guitarra,

una vegada que s’ha comprovat que hi ha lloc suficient, es busca una zona on instal·lar


26

les plaques la qual els cables que s’han de connectar des de les peces d’altaveu fins a

aquestes, arribin correctament.

Ara, és necessari fer les marques a la guitarra on es faran les incisions per a que les

peces dels altaveus s’introdueixin al cos de la guitarra. Seguidament, mitjançant l’eina

Dremel es procedeix a fer les incisions, tot comprovant les mesures dels forats que es fan

amb les peces d’altaveu. També a tres de les incisions, es faran petits forats als fons

d’aquestes per passar els cables que es connecten a les plaques les quals es col·locaran

a la part interior de la guitarra.

Una vegada estiguin fetes les incisions, es procedirà a col·locar-ho tot sense enganxar-ho

encara per comprovar la manera en que passarem els cables i si tot funciona

correctament. Les quatre peces de l’altaveu es posen a les incisions produïdes, passant el

cable que anirà connectat a una de les plaques pel forat fet al fons de les incisions. Per la

part davantera també esta la connexió de la guitarra jack, al qual va connectat el cable

que connectarà la guitarra amb l’altaveu i farà que tot funcioni. De manera que es

connecta aquest cable a la connexió jack de la pròpia guitarra, i aquest també el passem


27

per un dels forats fets al fons de les incisions, el que esta més proper a la connexió. Amb

compte de que res caigui, ja que encara no està enganxat, li donem la volta a la guitarra

per seguir comprovant. En total hi han quatre peces d’altaveus, cada dos estan

connectats entre ells, de manera que els dos cables que surten dels quatre altaveus, es

connecten a la placa central de l’altaveu. Després, la placa secundària, que controla el

volum i el encès i apagat, es connecta a la placa principal, seguidament, el cable que

anteriorment s’ha connectat a l’entrada jack de la guitarra es connecta també a la placa

central, i aquesta es connecta a la corrent. Una vegada completat tot aquest

procediment, amb la placa secundaria es comprova que el circuit estigui encès i el volum

pujat i procedeix a rascar les cordes per fer-les vibrar i comprovar que funcioni.

Tot funciona, la guitarra elèctrica funciona sense un amplificador. Aquesta sona amb un

so més tènue que amb un amplificador i la qualitat del so és baixa.

S’ha completat el procés de comprovació, per aquesta raó es procedirà a enganxar les

peces que constitueixen l’altaveu, a la guitarra. Per això es farà servir el mètode de la

silicona calenta. Amb una pistola de calor, la silicona s’escalfa i s’aplica a la zona inferior

de les peces dels altaveus on es pot apreciar la zona on prèviament havia estat enganxat

a l’altaveu original, seguidament col·loquem l’altaveu a la incisió, vigilant que el cable que

va connectat a la placa principal s’hagi passat pel seu forat corresponent.

Es torna a fer el procediment quatre vegades, també procurant que el cable que es

connecta a l’entrada jack s’hagi passat també per un dels forats. S’espera a que la

silicona es refredi i es comprova que ha fet el seu propòsit correctament. Es gira la

guitarra i s’enganxen les dues plaques on prèviament s’ha vigilat que estiguin ben

col·locades per poder connectar tot de manera correcta. Per acabar, es fan les

connexions que s’han fet anteriorment per comprovar que el circuit tingui un correcte

funcionament.


28

7.5 Viabilitat del producte Per començar a determinar si aquest nou producte seria viable al mercat, es fa el càlcul

del cost que ha tingut. Mirant només per la producció i no per la investigació.

Material Cost

Peces de la guitarra elèctrica 60€

Estany 1’50€

Altaveus 30€

Silicona 3€

Immaterial

Mà d’obra (15€h) * 12h 180€

Electricitat (0’313€kWh) 1’13€

Total 275’63€

La mitjana establerta de percentatge de guanys en instruments musicals és un 40%,

d’aquesta manera per determinar el cost de mercat es fa el 40% del cost inicial que s’ha

tingut i el resultant es suma a aquest. I amb aquest resultat es torna a repetir el

procediment amb l’IVA que equival a un 21% .

40% de 275’63 = 110’25; 110’25 + 275’63 = 385’88 21% de 385’88 = 81’03; 385’88 + 81’03 = 466’90 Finalment el cost de mercat es 466’90€. Aquest no és un preu viable pel tipus de producte

i la seva qualitat. Ja que es va determinar que la qualitat del so disminueix, i el preu actual

d’una guitarra i un amplificador de la gamma baixa és molt més inferior al preu resultant

d’aquest producte.


29

8. Bibliografía Historia de la guitarra eléctrica. http://tanis.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/trabajos_02_03/Guitarra/Web/historia.htm Todo sobre las guitarras. http://www.3djuegos.com/foros/tema/927596/0/todo-sobre-las-guitarras-electrica-y-espanola-tipos-historia-evolucion/ Guitarra Wiki. La guitarra eléctrica. http://es.guitarra.wikia.com/wiki/Guitarra_El%C3%A9ctrica Las mejores guitarras eléctricas. http://listas.20minutos.es/lista/las-mejores-guitarras-electricas-95948/# Wiring a Fender Stratocaster. https://www.youtube.com/watch?v=5kIThC_aliU Reparar la guitarra, desperfectos y ruidos. https://www.youtube.com/watch?v=gQgbZ5RU0r8 Material de las cuerdas de la guitarra. http://guitarra.artepulsado.com/foros/showthread.php?8968-Material-cuerdas-de-la-guitarra Funcionamiento de las pastillas de la guitarra eléctrica. https://www.youtube.com/watch?v=I6TwgsF0Yb4 Las pastillas de la guitarra eléctrica. http://www.rockandrollparamunones.com/dudas-frecuentes/151-pastillas-guitarra Análisis de la viabilidad econòmica. http://redemprendeytrabaja.somontano.org/6-%E2%80%A2-analisis-de-la-viabilidad-economica/

La Guitarra Elèctrica -...

Documents

Transcript of La Guitarra Elèctrica -...