La història del cinema

download La història del cinema

If you can't read please download the document

Transcript of La història del cinema

  • 1. LA HISTRIA DEL CINEMA GRUP 3 de QUART ESO A: Oriol Barrera Pol Lebrn Ricard Calvo Paula Cerdaa Estefania Vil Pau Ario

2. EL PRE-CINEMA. INTRODUCCI Els ssers humans, sempre shan preocupat per captar i representar el moviment. I els primers espectacles en pblic van ser amb projecci dimatges animades. 3. APARELLS CINEMTICS Cambra obscura: premetia la projecci dimatges externes dins duna cambra fosca. Llanterna mgica: precursosa del cinema, projectant imatges sobre una superfcie plana. 4. FOTOGRAFIA Al segle XIX apareix la fotografia, on era possible fer i guardar imatges. I al llarg del segle es creen nous invents per recrear moviment: Taumtrop, el Fenaquistoscopi, el Zotrop i el Praxinoscopi. 5. Taumtrop Es tracta d'un disc dibuixat per totes dues cares, amb dues parts complementries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar rpidament se superposen les imatges de cadascuna de les cares i es pot veure l'escena sencera. 6. Fenaquistoscopi va ser la primera joguina ptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. 7. Zotrop S'inspirava en el fenaquistoscopi per donar un moviment cclic a una imatge dibuixada en una banda i collocada dins el cilindre del tambor. 8. Praxinoscopi El praxinoscopi s constitut per un tambor giratori, un cilindre central immbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada a la part interior del tambor que componen un moviment cclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successi d'imatges crea la impressi de moviment. 9. PRE-CINEMA Per acabar podem dir qu el pre-cinema, estava constituit per: la persistncia de la visi, la fotografia i la projecci. Per falta la pel.lcula perforada i el mecanisme d'avan intermitent que la mou. I al 1890 es va solucionar el problema qu s quan va comenar el cinema. 10. EL NAIXEMENT El cinema va neixer lany 1895 quan els germans Lumire van mostrar, en sessi pblica, els seus films als espectadors del Salon Indien de Pars. Van projectar una pellcula en la que una locomotora semblava que sorts de la pantalla. Aquesta pellcula es titulava "L'arribada d'un tren a l'estaci de Cioat 11. Les pellcules sempre tractaven de problemes de la vida quotidiana i aix va aburrir al pblic i disminuir lxit. Gorge melis, amb la seva imaginacci va salvar el cinema. Va conseguir crear la cincia ficci amb obres com "Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a travs de l'impossible" (1904) 12. SEGLE XX El cinema va passar de ser un invent a ser un autntic negoci A Catalunya, Fructus Gelabert esdev pare de la cinematografia catalana i espanyola. Segundo de Chomn segueix les passes de Mlis en el seu film "L'hotel elctric" (1905), on els trucatges sn dels millores de l'poca. 13. FUNCIONAMENT Com les pellcules eren mudes, uns rtols enmig de les escenes anaven explicant l'acci o els dilegs. De vegades, un pianista donava el toc musical a l'espectacle. 14. CINEMA CULTE Al cinema acull no noms classes populars sin part de la burgesia. Aleshores es comences a produir pellcules dedicades a la burgesia. A Frana apareixen els Films d'Art, ttols basats en obres literries on actuaven actors famosos del teatre. Charles Path marca a Frana l'inici de la industrialitzaci del cinema. Els films produts per ell assoliren un bon nivell de qualitat grcies a la direcci de Ferdinand de Zecca. 15. CINEMA CULTE Al cinema acull no noms classes populars sin part de la burgesia. Es comences a produir pellcules dedicades a aquesta clase. A Frana apareixen els Films d'Art, ttols basats en obres literries on actuaven actors famosos del teatre. Charles Path marca a Frana l'inici de la industrialitzaci del cinema. Els films produts per ell assoliren un bon nivell de qualitat grcies a la direcci de Ferdinand de Zecca. Charles Path 16. PRODUCTORS I DIRECTORS A Path li apareix un rival, Lon Gaumont, qui contracta al director Louis Feuillade, que s'especialitza en el gnere de terror. Apareix l'anomenada Escola de Brighton, formada pels fotgrafs Smith, Williamson i Collins, que aboquen nous recursos tcnics fonamentals per a la gramtica cinematogrfica. 17. ALS EEUU El 1903, amb la cinta "Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter inaugura el cinema de l'Oest. Els espectadors comencen a aprendre un nou llenguatge, el cinematogrfic: aprenen a relacionar les imatges entenent que guarden una relaci de continutat. I la base d'aquest nou llenguatge s el muntatge. 18. LA GUERRA DE LES PATENTS Edison, al veure el gran negoci que pot haver darrere el cinema, envia els seus advocats contra els explotadors d'aparells cinematogrfics. Aix es coneix com la guerra de les patents Desprs d'una poca de processos, clausures de sales, confiscaci d'aparells i moments de violncia, Edison aconsegueix la victria. 19. EL NAIXEMENT DE HOLLYWOOD Amb la victria de Edison els productors es veuen obligats a fugir de l'inventor i marxen cap a Califrnia Aqu aixecaran les grans productores que faran la histria del cinema nordameric, Hollywood. 20. ELS CINEASTES MS IMPORTANTS DE L'POCA MUDA David Wark Griffith (1875-1948) s considerat el creador del llenguatge cinematogrfic, s a dir, tots aquells conceptes tcnics que cal diferenciar en el rodatge d'una pellcula. A ms, la seva obra va suposar una important innovaci en el cinema de l'poca, canviant la manera de narrar les pellcules i introduint nous recursos. 21. ELS CINEASTES MS IMPORTANTS DE L'POCA MUDA Louis Delluc (1890-1924), emmarcat dins el moviment impressionista al mn del cinema. La seva obra, en la qual destaca L'inondation, se centra en la natura i la vida quotidiana de les persones. 22. ELS CINEASTES MS IMPORTANTS DE L'POCA MUDA Luis Buuel (1900-1983) s un dels mxims exponents del cinema surrealista, que donava molta importncia al mn dels somnis i les imatges onriques, aix com als desitjos ms amagats del subconscient. Salvador Dal va collaborar amb ell. 23. ELS CINEASTES MS IMPORTANTS DE L'POCA MUDA Als EEUU, la indstria cinematgrfica va trobar la seva capital a Hollywood, on destaquen autors com Charles Chaplin, Harold Lloyd o Buster Keaton, principals directors del cinema mut americ dels anys vint. 24. EL CINEMA SONOR El dia 6 d'octubre de l'any 1927 es va produr un fet increble: va parlar la primera persona en una pellcula. La pellcula s'anomenava El cantor de jazz de Alan Croland, on es podia veure a Al Jolson cantant. El cinema sonor va ser una gran innovaci peo tamb va produr la desaparici de varis actors del cinema mud ja que la seva veu no els hi agradava. 25. DIRECTORS I PELLCULES IMPORTANTS DEL CINEMA SONOR Va haver-hi actors importants com Lubitsch amb la pellcula Ser o no ser al 1942. Capra, un mestre de la comdia americana, amb ttols com "Succe una nit" (1934) o "Viu com vulguis" (1938). Hawks el director d'Scarface" (1932). Cukor,l'autor d'Histries de Filadlfia" (1940). John Ford va ser conegut sobretot pels seus "westerns" pics, com ara "La diligncia" (1939), o Josef von Sternberg,cineasta alemany que dirig "L'ngel blau" (1930). 26. CANVIS QUE ES VAN PRODUR Els estudis van haver de replantejar-s'ho tot i fer importants inversions per reconvertir-se en sonors. Tamb els tcnics i els cineastes van haver de canviar de forma de fer i de pensar. I els actors i actrius van haver d'aprendre a vocalitzar correctament. A l'Estat Espanyol, els primers estudis sonors, els Orphea, es van inaugurar a Barcelona el 1932. El problema va ser que quan es va produir aquest canvi estaven en la decadncia del crack del 1929 27. Enfront de directors amb plantejaments principalment comercials, fan aparici d'altres amb nous neguits esttics. s el cas de Von Stroheim, Hitchcock o Orson Welles; aquest darrer realitz les obres mestres "Ciutad Kane" (1941) i "El quart manament" (1942).Pel que fa a l'Estat sovitic, segueix essent una excepci el cinema de S.M.Eisenstein, com ho demostren els films "Alexander Nevski" (1938) i "Ivan el terrible" (1945). Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basa en la propaganda nacionalista, el documental de guerra o el producte escapista. 28. ALGUNS DIRECTORS 29. En acabar la guerra, a Itlia apareix el anomenat cinema "neorealista", un cinema testimonial sobre la realitat del moment, es realitzava amb pocs materials per amb molta humanitat, preocupat pels problemes de l'individu al carrer. s el cas de "La terra trema" (1947), de Visconti; suposen una mirada sobre els problemes de subsistncia dels mes humils. Aquest tipus de cinema es va expandir per tot Occident i incls els nord americans es van aficionar a filmar histries fora dels estudis, aprofitant escenaris naturals. el "cinema negre" -policac- va ser un dels gneres ms rodats. Als EEUU, les pellcules tenien un to pessimista, els personatges reflectien patiment i problemes passats al llarg de la guerra o tamb, com a conseqncia d'aquesta, o b s'inspiren en la comdia o el musical perqu el pblic -a la vegada- necessitava "oblidar". Quan en 1947 s'inicia la "guerra freda", als EEUU comena un perode anomenat "mccarthysmo" o "cacera de bruixes" que afecta a Hollywood, especialment als cineastes de d'esquerres, els quals sn perseguits, denunciats i condemnats. Alguns cineastes, com Chaplin o Welles, van optar per l'exili. El cinema de postguerra als diferents llocs del mn: 30. Els anys 50 representen una nova poca de benestar que va canviar l'estil de vida, sobre tot en el que es refereix a l'oci. L'adquisici de televisors suposa un fort competidor pel cine. El nombre d'espectadors disminueix i han de buscar maneres de recuperar-lo. Es llavors quan la pantalla creix, es projecta en color i el so es converteix en estreo. S'imposen els musicals -com "Cantant sota la pluja" (1952), de S.Donen i G.Kelly-, i les superproduccions. Fan aparici els nous mites de la pantalla que trenquen els esquemes de comportament social convencional, com Marlon Brando, James Dean o Marilyn Monroe. Els joves es converteixen en el pblic potencial ms important; s la poca del rock. s tamb la dcada dels grans melodrames i de la consolidaci dels gneres, com en el cas del thriller. Els anys 50 31. ELS ANYS 70 A finals dels anys 70, i desprs d'uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme, volen recuperar la superproducci des del punt de vista de qualitat i de la rendibilitat. Un exemple es el director Georges Lucas- autor de La guerra de las galxies (1977)- Per altra banda, altres directors aposten per un cinema igualment comercial per tractat amb un estil molt personal i creatiu, com ara Ford Coppola, Scorsese. Sn uns anys en qu o es qestiona tot o es torna al passat amb nostlgia. 32. ELS ANYS 80 Va aparixer el vdeo i van augmentar els canals televisius per diferents vies. Volen que el pblic vagi amb freqncia al cinema sense sortir de casa. Apareixen pellcules amb molts efectes especials, tamb els actors musculosos comencen a ser els herois de moltes pellcules Surten actors mes preocupats pels temes poltics. Tamb, son temps de drames i de recuperaci de la comdia. 33. ELS ANYS 90 Als anys 90, al no tenir suficients idees per el cinema, van decidir inspirar-se en el cmic, aprofitant-se de la creaci dels efectes especials. Generes com la comdia clssica, els grans drames, els dibuixos animats,...han tornat amb fora. Aquests anys va destacar fora la sexualitat com a ingredient important en diverses pellcules i l'aparici de un nou grup jove anomenat Generaci X. D'altra banda la comdia espanyola ha marcat durant aquests anys. 34. EL NOU MILLENI Als cent anys de cinema, les noves tecnologies fan un paper molt important, l'ordinador te molt a veure en el proces de obtenci o manipulaci de les imatges. Persones de carn es converteixen en persones ciberntiques.