La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70

La repressió després de la guerra

• Repressió directa: assassinat i empresonament de persones significades políticament durant la República.

• Extinció de les institucions republicanes.• Anul·lació del Estatut i de totes les institucions catalanes.• Supressió dels organismes i institucions culturals.• Abolides les institucions democràtiques.• Declarats il·legals els partits polítics.• Anul·lació dels sindicats.• Sense llibertat d’associació, de premsa, de pensament ni

d’expressió.• Prohibició de l’ús públic i oficial del valencià, disglòssia a

favor del castellà enfront del valencià. • El regim Pèrdua del procés de redreçament normalitzador

realitzat des de la Renaixença.

Les etapes del franquisme

1939-1946. Època de màxima repressió:

• Execucions, prohibicions, diàspora de l’exili i desaparició de la vida pública dels que defensaven la llengua.

• Sols eren permeses les mostres de caire folklòric i religiós.

• Aïllament cultural i censura, sense editorials, sense crítica i, sense lectors.

• Resistència cultural amb reunions clandestines a cases particulars i edicions d’obres d’amagat.

1946-1955. Consolidació de la dictadura

• El final de la Segona Guerra Mundial significà una lleu liberalització de l'ambient i la literatura catalana.

• La literatura sortí de la clandestinitat i tornà a ser pública.

• Reaparegueren o nasqueren editorials : Moll, edicions 62, Proa, Tres i Quatre

• Es crearen premis literaris com el “Joanot Martorell” de novel·la.

• Es recuperà el teatre (Rusiñol, Sagarra) i sortiren revistes en forma de llibre o dependents de centres religiosos.

• Retornen els primers exiliats.

• La llengua torna lentament a l’ús literari, encara que la tasca clandestina continuà a les universitats.

1955-1970. Món cultural

• Començava a aparèixer una producció normal de novel·les

• El 1960 apareix la Llei de Premsa , que posa fi a la persecució oficial del català, pero la censura continuarà (encara que atenuada).

• Creació de empreses privades (a falta d’iniciatives oficials) que incidiren en el treball de normalització.

• Dues generacions: Els escriptors que, havien deixat d'escriure i ara tornaven a la llum pública i uns altres que iniciaven la seua tasca intel·lectual.

•Els primers, més afectats per la desfeta bèl·lica que sofrí el país, fan literatura sobre la guerra civil des dels precedents més immediats fins a l'exili o els camps de concentració, passant per la rereguarda i el front (novel·la testimonial).

•Els més joves, mancats d'una tradició i d'una vida literària i cultural adient, hagueren de suplir les deficiències de manera autodidacta.

•Els punts bàsics del seu programa foren dos: d'una banda, normalitzar definitivament la llengua i, de l'altra, arribar a una entesa entre la ideologia marxista i la cristiana més dinàmica.

Actituds davant la repressió

Incorporar-se al nou règim canviant les seues ideologies i renunciant a la seua propiallengua (Eugeni d’Ors).

Exiliar-se ( Mercè Rodoreda )

• Primer a França

• Després a Amèrica

L’exili interior ( Clandestinitat): replegament defensiu per demostrar que el franquisme no havia aconseguit ensorrar la cultura catalana.

Depuracions professionals , deportacions o penes de presó als

escriptors

Fi de l’activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil.

Falta de referencies per als escriptors que apareixen a partir de 1939

Falta d’escriptors, d’editors i lectors. Aïllament de models exteriors.

Producció narrativa:-Fidel als gèneres tradicionals.

- Desfasada respecte les tècniques modernes.

Conseqüències de la repressió per als escriptors

La narrativa de postguerraLa narrativa es va vore molt afectada per la repressió. Nomes a partir dels anys 40 i 50

va començar a apreciar-se un reviscolament de la narrativa, que podem classificar en diversos corrents:

• - La novel·la psicològica.- Aquesta narrativa es caracteritza per deixar de banda l’argumentació i centrar-se en la vida interior. El lector coneix, a través del narrador omniscient, tot el que el protagonista pensa, sent i recorda. Destacaren Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.

• - La novel·la realista.- També coneguda com a realisme social, pretén denunciar l'opressió que pateixen les classes populars, amb obres pròximes quant al contingut i la tècnica. Destacà Enric Valor.

• - La novel·la testimonial.- És un tipus de novel·la realista que pretén contar experiències pròpies viscudes per l’autor, sobretot de fets relacionats amb la Guerra Civil, l’exili, la postguerra, els camps de concentració... Destacà Teresa Pàmies i Maria Aurèlia Capmany.

• - La novel·la experimental.- Aquest tipus de narrativa consisteix a crear textos experimentant amb tècniques, temes i recursos nous. Destacà Manuel de Pedrolo

• - La narrativa fantàstica.- Aquestes van sorgir cap als anys 50, influïdes pel cinema o la pintura. Presenten un gust per la temàtica i els recursos fantàstics, imprevisibles i màgics, que desperten la sorpresa en el lector. Destacaren Pere Calders i Joan Perucho

La novel·la a l’exili

Amb la instauració de la dictaduraPèrdua de les llibertats (politiques, culturals…)

CensuraNo permitia la publicació de determinades obres. Exili d’una generació d’escriptors cap a França o América.

Els exiliats organitzaren una vida cultural activa en català: jocs florals, premis, editorials i revistes.

Trets característics d’aquesta literatura:

• La literatura es fa a partir de l’experiència immediata

• Conté notes exòtiques estretes del nou espai on es mou l’escriptor.

• Inclou el tema de l’enyorament.

• Incorpora el sentiment de frustació i la fatalitat del destí.

• Denuncia la guerra i les seues conseqüències

Començà a col·laborar des de molt jove amb articles i contes en les pàgines de diverses publicacions.

S’exilià a París (1939), després a Bordeus i finalment a Ginebra.

Ben entrada la dècada dels 70, tornà al seu país.

•Tres períodes:

– Els anys d’aprenentatge

– La maduresa

– La vellesa

La primera etapa: Aloma

• Novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra unes relacions amoroses entre una adolescent somniadora i desconeixedora de la vida i un home ja gran i amb experiència.

L’etapa de maduresa

• S’inicia amb la publicació de vint-i-dos contes, històries d’amor que reflecteixen un gran pessimisme i mostren la incomprensió i la incomunicació dels protagonistes. La soledat hi és present de manera constant, contraposada a la felicitat i al somni. 1962 – La plaça del diamant.

La vellesa

• S’inicia amb La meua Cristina i altres contes (1967), que implica un canvi per la incorporació d’un món mític on dominen els personatges masculins, i culmina amb la publicació el 1974 de Mirall trencat, obra tràgica que narra la història tràgica de una família i aborda temes com la infantesa, la soledat i la mort

• Novel·les:

– Mort de dama (1931) i Bearn o la sala de les nines (1961). Mentre “Mort de dama” és la caricatura esperpèntica d’un món tradicional en vies d’extinció, “Bearn” n’és la idealització mítica.

• Es una de les figures clau de la història valenciana contemporànea. Tasca extraòrdinaria:

• Rondalles

• Novel·les

• Gràmatic

Novel·les

• Al període de postguerra Làmbició d’Aleix (1960)

Retard de 10 anys a causa de la censura.

Simbolitza els pobles i la natura com una mena de refugi contra la destrucció de les grans ciutats mitjançant l’estret

contacte del protagonista amb la muntanya

• Clara tendència documental. Es un testimoni viu de la Guerra Civil i de l’exili.

– Contingut polític. La filla del pres (1967), Testament a Praga (1971).

– Amor Clandestí (1967) narra la clandestinitat que va compartir amb el seu company i els seus fills.

Ha escrit novel·la, teatre i assaig.

• Com a novel·lista:

– Betúlia (1956): Hi reflecteix el món

social i el malestar durant els anys de

la postguerra.

– Un lloc entre els morts (1968): novel·la

històrica en què es narra la peripècia vital i intel·lectual d’un il·lustrat de la Revolució Francesa.

• Poeta, dramaturg, assagista i novel·lista

• La seua producció recull uns centenars

d’articles periodístics, unes quantes peces teatrals i l’obra novel·lística de més gruix de la nostra literatura.

• La novel·la = part més important de la seua obra. Estrictament persona (1956), Totes les bèsties de càrrega (1965), Mossegar-se la cua (1967),…

• Destaca com a escriptor de contes.

• El 1954 publica Cròniques de la veritat oculta, l’obra paradigmàtica de Calders, on fa una crítica de la vida anodina i quotidiana a través de la contraposició de la “veritat oficial” i la “veritat oculta” (el mon de la imaginació i de l’absurd). Aquest recull de 31 contes respon a una estructura que es repeteix: El protagonista dóna mostres de ser un testimoni mesurat i racional, entra en contacte amb un element de fantasia oberta o implícita. Aquests dos elements s’influeixen mútuament fins arribar a un desenllaç que deixarà el lector una sensació de confusió, d’ambigüitat, que el portarà molt sovint a preguntar-se on està la frontera entre el possible i l’impossible.

Poeta i novel·lista. Es caracteritza per la fabulació de mons imaginaris. Fantasia, mitologia,… amb els quals a construït un espai allunyat de la realitat.

– La seua narrativa integra la fabulació i la ciència, el natural i el sobrenatural, la raó i la màgia.

• Llibre de cavalleries (1957) on un jove dels nostres dies es desplaça al moment de màxima esplendor de la catalunya medieval.

• Les histories naturals (1960) en la que un patge de Jaume I, enviat a Hongría, mor i esdevingué vampir.

Video

• http://vilaweb.tv/?video=5536