#19

La intervenció socioeducativa. Manual dels processos.

Serveis Socials, 2014

núm. 19 #

2

Col�lecció: Eines de serveis socials

núm. 1 Guia de serveis i recursos socials de Sabadell

núm. 2 Organització dels serveis socials bàsics

núm. 3 Perfils dels professionals de referència

núm. 4 Prestacions d’urgència social

núm. 5 Manual d’admissions i suport administratiu

núm. 6 Manual de bones pràctiques en LOPD

núm. 7 Manual d acollida dels professionals dels SSB

núm. 8 Cuidem als cuidadors. Cuidadors

núm. 9 Cuidem als cuidadors. Professionals

núm. 10 Cuidem als cuidadors. GAM Sud

núm. 11 Manual aplicatiu ZRM serveis socials

núm. 12 Punt de Trobada

núm. 13 Habitatge social (pendent)

núm. 14 Protocol maltractaments infància

núm. 15 Sabadell sostre(pendent)

núm. 16 El Rebost Solidari

núm. 20 Registre plans de treball i recursos ZRM

Aquest document ha estat elaborat per la Secció de Planificació i Administració de

la regidoria de Serveis Socials.

Ajuntament de Sabadell

Febrer de 2014

Permesa la reproducció, sempre que se n’esmenti la procedència i no es faci amb finalitats comercials.

núm. 19 #

3

Taula A.- L’objecte de la intervenció socioeducativa B.- La normativa i el sistema català de protecció C.- La intervenció socioeducativa: Els processos de treball i les taules d’activitat

1. La prevenció i la sensibilització comunitària 1.1 Coordinació amb els centres educatius: 1.2 Coordinació sociosanitària 1.3 Coordinació amb les entitats de lleure i altres agents del territori. 1.4 Projectes comunitaris i de grup

2. La detecció, l’exploració i la diagnosi

2.1 Entrada al sistema d’atenció i protecció de la infància adolescència 2.2 Exploració 2.3 Diagnosi 2.4 Procediment d’urgència

3. L’elaboració i el seguiment del pla d’intervenció

3.1 Elaboració del pla de treball 3.2 Seguiment i avaluació 3.3 El catàleg de recursos per a la infància i adolescència en risc 3.4 Demanda d’assessorament al SEAIA (EAIA)

4. L’avaluació i la transferència de coneixement

4.1 Sistema d’informació de la infància i adolescència en risc 4.2 Formació i supervisió 4.3 Espais virtuals per interaccionar i compartir informació i documents

5. Els processos estratègics

5.1 Taula de seguiment del protocol d’atenció a la infància i adolescència en risc. 5.2 Sistema de coordinació dels serveis de Serveis Socials i Educació. 5.3 Taula de salut mental 5.4 Taula de violència masclista 5.5 Xarxa 0-3 anys 5.6 Protocol de desnonaments amb menors. 5.7 Pla d’arxius.

núm. 19 #

4

A.- Objecte de la intervenció socioeducativa.

La protecció a la infància i l’adolescència és una de les necessitats a la qual ha

de donar cobertura el sistema de Serveis Socials regulat per la Llei 12/2007,

d’11 d’octubre, de Serveis Socials.

El Serveis Socials d’atenció a la infància es justifiquen en la necessitat de

garantir a tots els infants i els adolescents un nivell bàsic de benestar. La

desatenció de necessitats bàsiques infantils, a mesura que s’agreugen,

transiten cap a situacions de risc i poden provocar situacions de maltractament

infantil.

La intervenció socioeducativa que despleguen els Serveis Socials Bàsics dels

ens locals, s’orienta a prevenir i actuar per a evitar aquestes dinàmiques.

La cartera de Serveis Socials identifica els recursos actuals d’intervenció

socioeducativa en un marc municipal:

� El Servei Bàsic d’Atenció Social (SBAS), és a dir, el professional de referència

al qual tot infant i adolescent té dret. El professional que diagnostica i orienta la

intervenció socioeducativa.

� La intervenció socioeducativa en medi obert, és a dir, mitjançant el recurs de

Centre de Tarda (Centre obert) i d’altres actuacions de caire grupal i

comunitari.

A partir de la Llei 14/2010, de 27 de maig dels drets i les oportunitats infància i

l’adolescència es configura un sistema descentralitzat de protecció que

distribueix les competències entre les diferents administracions, en el qual

correspon a l’administració local, a través de la xarxa de SSB, l’atenció als

menors en risc quan la protecció efectiva de l‘infant o adolescent no comporti la

separació del nucli familiar. Les situacions de desemparament són competència

de la Generalitat.

núm. 19 #

5

Fruit d’aquest nou marc competencial, els Serveis Socials de l’Ajuntament de

Sabadell han realitzat un treball de redefinició i actualització de la intervenció

socioeducativa que porten a terme els educadors i educadores dels equips de

Serveis Socials Bàsics. Els criteris que han inspirat aquesta revisió han estat

els següents:

a) L’infant, l’adolescent i el jove és el centre de la intervenció dels

educadors i educadores socials .

És a dir, prioritzar la intervenció directa amb el menor, detectar les seves

necessitats, planificar la intervenció considerant el seu entorn familiar,

educatiu, de salut, de lleure, etc.

Prioritzar la detecció de situacions de risc i la intervenció preventiva.

b) El treball en xarxa.

Per tal de coordinar la intervenció amb tots els agents implicats en el cas.

Compartir el diagnòstic, el pla de treball i l’avaluació . Establir una

coordinació programada, prioritzant:

- Els centres escolars (major presència dels educadors).

- L’equip sanitari del CAP.

- Les entitats de lleure i esportives.

c) L’educador o educadors com a referent d’infància en el territori.

Que ha de conèixer les problemàtiques i necessitats de la infància en el seu

territori. Cal la presència de l’educador en els espais formals i informals en

els quals es mouen els menors.

Prioritzar la intervenció amb l’infant i la família fora de l’espai formal del

despatx perquè permet observar l’entorn en el que viu.

Avançar cap a una intervenció més grupal, compartida amb la resta

d’agents implicats en la infància.

núm. 19 #

6

B.- La normativa i el sistema català de protecció de la infància i adolescència en risc.

La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials , regula i ordena el

sistema de Serveis Socials amb la finalitat de garantir-hi l’accés universal. A

efectes de la intervenció en infància i adolescència, identifica dos nivells

d’atenció:

- Els Serveis Socials Bàsics (SSB), que són el primer nivell del sistema

públic de Serveis Socials i tenen un caràcter polivalent, comunitari i

preventiu. Pretenen fomentar l’autonomia de les persones per tal que

visquin dignament, atenent les diferents situacions de necessitat en

què es troben o que es puguin presentar.

- Els Serveis Socials Especialitzats (SSE) que donen resposta a

situacions o necessitats que requereixen una especialització tècnica

o la disposició de recursos determinats. Es presten per mitjà de

centres, serveis, programes i recursos.

La Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les op ortunitats de la infància i l’adolescència (LDOIA)

La Llei 14/2010, de 27 de maig, del drets i les oportunitats en la infància i

l’adolescència, recull tota la legislació actual catalana sobre la infància i

l'adolescència. Una de les grans novetats de la llei és que incorpora la

prevenció a les polítiques de protecció, fins ara majoritàries. A partir de la seva

entrada en vigor, a banda de promoure i regular les mesures per pal·liar les

situacions de risc, s'incorporen i es dicten normatives pel que fa a la prevenció,

l'atenció, la promoció i la participació de la infància i l'adolescència. Per tant,

introdueix canvis fonamentals en el treball diari de tots els òrgans i organismes

de la Secretaria d’Infància i Adolescència, dels SSB i dels SSE.

núm. 19 #

7

Pel que fa a la intervenció socioeducativa competència dels SSB destaquem

els aspectes de la llei que tenen més impacte:

- Es defineix la prevenció del risc social i la prevenció de la

desprotecció infantil, i s'estableix un procediment per a disposar i

actualitzar llistats d'indicadors o factors de risc, així com factors de

protecció i resiliència.

- Es reconeixen les competències relatives a les intervencions socials

preventives dels ens locals.

- La protecció pública davant dels maltractaments a infants i

adolescents estableix un nou marc de protecció específica contra el

maltractament infantil que prevegi totes les situacions,

independentment de si requereixen o no una declaració de

desemparament.

- Es regula el Registre Unificat de Maltractaments Infantils (RUMI), que

va ser creat amb la finalitat de disposar d'un sistema d'informació

sobre el maltractament infantil, a efectes de detecció, prevenció i

estadístiques, i que ha de rebre totes les notificacions dels

maltractaments detectats per qualsevol servei, departament o

administració.

- També s'estableixen les grans directrius per a l'elaboració de plans

de col·laboració i protocols per a la protecció davant els

maltractaments d'infants i adolescents.

- Es pretén iniciar un canvi de paradigma que consisteix a separar la

persona maltractadora, sempre que sigui possible, prioritzant

aquelles mesures administratives o judicials que permetin l'atribució

al infant o adolescent de l'ús de l'habitatge familiar i la determinació,

si escau, d'aliments a càrrec de la persona maltractadora.

- S'opta per un model de protecció nou en el que la declaració de

desemparament ja no serà l'únic títol que habilita la intervenció

protectora dels poders públics, sinó que es reservarà per als casos

en què calgui separar a l’infant o adolescent del seu nucli familiar o,

el que és el mateix, per als casos més greus de desprotecció.

núm. 19 #

8

Així doncs, es configura un sistema descentralitzat de protecció, que es

fonamenta en la distinció entre les situacions de desemparament i les de risc,

mantenint la competència de la Generalitat quan es tracta d'infants o

adolescents desemparats i atribuint-la als ens locals si afecta infants o

adolescents en situació de risc.

La regulació del risc suposarà estructurar i ordenar tota la intervenció que els

SSB i els SSE (EAIA) han de fer davant aquelles situacions perjudicials per als

infants i adolescents que no requereixin la seva separació del nucli familiar, per

millorar-la i evitar una separació eventual.

Cal destacar com a punt molt important de la LDOIA, el seu article 24.2, que

estableix que “Les administracions implicades han de col·laborar i actuar

coordinadament. Especialment en matèria de protecció dels infants i els

adolescents, els serveis públics estan obligats a facilitar la informació requerida

pel departament competent en matèria de protecció dels infants i els

adolescents a fi de valorar quina és la situació de l’infant o l’adolescent, i a

portar a terme les actuacions de col·laboració necessàries per a protegir-los.

Tot i que ja quedava reflectit en la llei 5/2002 de protecció de dades de caràcter

personal, aquesta és encara més aclaridora i reforça que: Les dades que es

poden cedir entre administracions sense consentiment de la persona afectada

són les econòmiques, laborals, socials, educatives, de salut, policials i penals

dels menors i de llurs progenitors, tutors o guardadors.

El Conveni entre el departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya que determina les bases d’actuació en matèria d’atenció a la infància i l’adolescència en situació de risc greu.

Aquest conveni signat el 5 de juliol de 2012 fitxa unes bases generals

d’actuació davant de les situacions de risc greu. L’objecte d’aquestes bases és

establir les línies bàsiques que han de servir als professionals tant dels SSB

com SSE per clarificar la seva intervenció davant les situacions de risc greu.

núm. 19 #

9

Estableix les competències objectives, les territorials, la intervenció dels SSB

davant les situacions de risc greu, la intervenció dels EAIA, l’assessorament, la

derivació i els diferents aspectes del compromís socioeducatiu (COSE) i les

prestacions econòmiques associades al tractament d’aquest casos.

El Protocol d’actuació entre els departaments de Be nestar Social i Família i d’Ensenyament, de detecció, notificació, derivaci ó i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent e n l’àmbit educatiu. Aquest protocol signat el 4 de juny de 2012 té per objecte:

- Detectar les situacions de maltractament dels infants i adolescents.

- Assegurar l’exercici de les funcions d’assistència i de protecció

immediata dels infants i adolescents.

- Garantir la comunicació i notificació dels supòsits de sospita o

certesa de maltractaments, ja siguin greus, moderats o lleus.

- Possibilitar l’activació dels recursos per a la protecció dels infants i

els adolescents o, en el seu cas la derivació als diferents serveis per

a l’estudi i seguiment de la situació de l’infant o adolescent.

- Millorar la derivació i coordinació entre les diferents institucions que

estan implicades en el circuit davant un procés de maltractament

(centre educatiu, EAP, Serveis socials, serveis de salut, cossos de

seguretat, equips tècnics, DGAIA).

- Garantir l’efectivitat del dret dels infants i adolescents de rebre

l’atenció o la protecció que requereixin en cada cas.

- Prevenir les situacions de maltractaments dels infants i adolescents.

El Departament d’Ensenyament l’ha distribuït a tots els centres educatius i

facilita la coordinació amb els SSB.

El Protocol Comarcal per a la intervenció en xarxa en situacions de risc i /o maltractaments a la infància i l’adolescència.

Els antecedents d’aquest protocol els trobem a l’any 2006 i posteriorment s’ha

actualitzat a la LDOIA. Pretén oferir un instrument de treball dinàmic que

serveixi als municipis de la comarca del Vallès Occidental i, especialment, als

professionals implicats que integren la xarxa de protecció a la infància, per

núm. 19 #

10

millorar-ne els circuits de detecció, notificació, derivació i tractament de

situacions de risc o maltractaments a la infància i l’adolescència.

També es proposa dotar d’un marc de treball unificat per als processos

d’intervenció, partint de la proposta de construir un marc de treball comú, un

espai d’informació compartida i l’ús d’un llenguatge comú.

Els objectius pel que fa als procediments:

- Clarificar i formalitzar les funcions, els procediments i els circuits a

cadascun dels municipis per oferir un sistema eficaç i àgil en la

resposta davant de situacions de risc o maltractament a infants i

adolescents.

- Reforçar la implicació i la responsabilitat dels agents locals i

comarcals en els processos de protecció i intervenció («cadascú s’ha

de fer càrrec del que veu, del que detecta»).

- Reforçar els canals de notificació, derivació i coordinació.

- Oferir una proposta d’indicadors per àmbits.

Aquest protocol desplega annexos territorials, concretament a Sabadell implica

els diferents agents que intervenen en la prevenció i en la intervenció amb els

menors en risc.

núm. 19 #

11

El sistema català de protecció

Infants i adolescents,i famílies (tutors)

Agents de la comunitat: AMPAs, associacions de veïns, centres socials i culturals, centres

religiosos i esglésies...

Atenció Bàsica: SSB, serveis de salut i educatius,

cossos de seguretat i altres serveis públics

Atenció especialitzada: EAIA, centres d’acolliment,

UDEPMI; EVAMI

Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)

Poder judicial

EXECUCIÓ DE LES MESURES PROTECTORES I APLICACIÓ DELS RECURSOS

DETECCIÓ, DIAGNÒSTIC, INTERVENCIÓ I SEGUIMENT DELS CASOS

PREVENCIÓ, DETECCIÓ, SENSIBILITZACIÓ I DIFUSIÓ DE LA INFORMACIÓ

2n nivell

3r nivell

1r nivell

LIDERATGE MUNICIPAL

núm. 19 #

12

C.- La intervenció socioeducativa: Els processos de treball i les taules d’activitat.

Per abordar la revisió de la intervenció socioeducativa s’han utilitzat algunes

estratègies de qualitat en la mesura que es donaven algunes de les condicions

que caracteritzen aquest abordatge: enfocament al menor, lideratge municipal

amb un propòsit clar, participació del personal implicat en el disseny,

enfocament basat en processos, enfocament de sistema per a la gestió i la

millora contínua.

S’han considerat 5 àmbits d’intervenció socioeducativa amb 12 processos de

treball operatius, 3 de suport directe i 6 d’estratègics. Els processos operatius

descriuen com es fa la intervenció i depenen directament dels professionals

dels SSB, els de suport són processos que nodreixen els operatius, i els

estratègics són corporatius.

Els processos de treball són útils per definir les activitats, descriure com s’han

de fer, amb quina documentació, com es registren les dades, com flueix la

informació i com se li fa seguiment. Cada procés es mostra en una Taula

d’activitat.

La metodologia amb la qual s’ha treballat és la del grup de millora. Hi han

participat educadors i educadores amb representativitat de tots els territoris i

dels trams d’edat, una cap de zona, amb el suport de la secretaria tècnica i la

direcció de la coordinadora dels SSE.

1.- Els Processos de prevenció i sensibilització.

L’objecte d’aquest àmbit de treball de la intervenció socioeducativa és la

detecció de problemàtiques, de necessitats i l’articulació de recursos

comunitaris en el territori.

núm. 19 #

13

Els SSB a través de la tasca de l’educador o la educadora social, són el

referent en el seu àmbit territorial per a tots els agents que intervenen amb els

menors en risc.

Els quatre processos d’aquest àmbit són operatius.

Activitat Descripció/observacions Documentació

Coordinació

amb la

direcció.

- Cada centre educatiu públic o concertat tindrà assignat un

educador o educadora referent que mantindrà al llarg del

curs la fitxa del centre. Aquesta fitxa recollirà les dades

bàsiques del centre, el seguiment i l’avaluació del curs.

- L’avaluació del curs es farà abans de les vacances

d’estiu. Es considerarà l’evolució dels casos de seguiment,

la percepció que el centre i/o els diferents agents (segons

criteri del referent) ha tingut del treball dels SSB.

Pel que fa als SSB es valorarà el treball amb els diferents

agents del centre i les relacions del referent amb els

educadors i educadores referents de casos.

- Cada inici de curs escolar es consensuarà amb la direcció

l’estratègia de coordinació amb els diferents agents del

centre, amb la participació de la cap de zona. Es

considerarà el resultat de l’avaluació del curs anterior.

Les qüestions bàsiques objecte d’acord amb la direcció

són:

� Concretar els mecanismes de coordinació per

afavorir la prevenció, detecció, elaboració dels

plans de treball i el seguiment de menors en risc.

- Fitxa de

centre

educatiu.

- Protocol

d’actuació

signat entre els

Departaments

d’Ensenyament

i Benestar

Social i Família.

1.1 Coordinació amb els centres educatius: escoles bressol, escoles de primària i instituts.

núm. 19 #

14

Participació

en CAD o

d’altres

transversals/

TIS/ EAPs.

Coordinació

amb

� Campanyes d’ajuts de menjador i material

escolar.

� Etapes de transicions escolars i de matrícula.

� Suport i acompanyament per implementar el

protocol signat pels departaments

d’Ensenyament i Benestar social i Família que

afecta als SSB i el conjunt de centres educatius.

� El llistat de menors en situacions desfavorides,

identificant les tipologies de risc.

- La coordinació de l’educador o educadora referent del

centre amb els de cas, es fonamentarà en el traspàs fluït

per garantir que el referent tingui la informació necessària

per fer el seguiment del centre, d’acord amb la nova fitxa

de centre. En aquells centres que es produeixin situacions

d’especial dificultat per coordinar les tasques de referent

amb els de cas, s’establirà amb la cap, o les caps de zona

corresponents, els criteris de coordinació més adients.

- Els ajuts de material escolar es treballaran amb un

format de campanya anual, amb l’elaboració d’un calendari

bàsic d’accions clau: establir el pressupost, definir els

criteris d’accés, els terminis i la metodologia per identificar

els beneficiaris, l’adjudicació dels ajuts i l’ avaluació del

procés.

_______________________________________________

- Informació de casos, identificació de necessitats socials,

coordinació d’accions de prevenció, seguiment de les

transicions, acords sobre plans de treball.

_______________________________________________

- Els ajuts de menjador es treballaran amb un format de

campanya anual amb l’elaboració d’un projecte específic,

- Llistes de

menors en

situacions

desfavorides.

- Campanya

anual d’ajuts de

material

escolar.

- Campanya

anual d’ajuts de

núm. 19 #

15

responsables

de menjadors

escolars.

Activitats

extraescolars.

que parteixi dels recursos econòmics disponibles, els

requisits d’accés, l’organització dels diferents agents en el

procés de sol·licitud i adjudicació, així com l’avaluació de la

campanya.

- Seguiment d’alumnes amb ajut de menjador i del seu

aprofitament.

_______________________________________________

- Seguiment dels casos derivats. Conèixer la relació

d’alumnes que participen a les activitats per poder

contrastar informació.

menjador.

- Graella de

compactació

d’ajuts de

menjador.

- Tramitació

d’ajuts per

lleure.

Activitat Descripció/observacions Documentació

Acords amb

coordinadors

dels CAP.

Trobades

amb

infermeria,

pediatria,

capçaleres.

Coordinació

amb serveis

de salut

mental.

- La cap de zona consensuà anualment els mecanismes

estables de coordinació entre SSB i els professionals del

CAP. Les qüestions bàsiques objecte de l’acord són:

� La detecció necessitats.

� Establiment de la tipologia de casos a intercanviar

informació.

__________________________________________

- Implementació del protocol de risc i maltractaments,

sessions clíniques, seguiment de casos.

- Es constata la necessitat de millora en aquest àmbit. Es

valora la necessitat de disposar de protocols específics de

derivació i seguiment.

-Fitxa de CAP

- Protocol

comarcal.

- Petició de

suport,

derivació i

seguiment.

1. 2 Coordinació sociosanitària.

núm. 19 #

16

Activitat Descripció/observacions Documentació

Mantenir el

catàleg

d’entitats del

territori.

Trobades

amb les

entitats del

territori.

- Tenir actualitzat l’inventari dels agents del territori

implicats en el primer nivell de protecció, tal com queda

definit al sistema català. En concret, per coordinar tasques

de prevenció, detecció, sensibilització i difusió de la

informació.

Les entitats que ha de registrar el catàleg són:

� Els espais joves,

� els esplais,

� les entitats esportives,

� i altres agents i recursos del territori que actuen amb

menors.

______________________________________________

- Anualment es programarà una trobada amb les entitats

per a:

� Traspassar d’informació sobre les activitats previstes

per l’entitat, i sobre la problemàtica de menors

detectada en el territori.

� Donar informació del protocol de ciutat (versió

reduïda) i lliurament de documentació concreta, per

facilitar la comunicació, de situacions de risc i, si és

el cas, de com participar en el pla d’intervenció i en

el seu seguiment.

� Concretar uns acords de col·laboració per la

protecció dels menors en risc .

- Catàleg

d’entitats del

territori.

- Versió reduïda

i divulgativa del

protocol

comarcal.

1. 3 Coordinació amb les entitats de lleure i altre s agents del territori.

núm. 19 #

17

Activitat Descripció/observacions Documentació

Anàlisi de

necessitats.

Proposta de

projecte

comunitari.

Elaboració i

implementació.

- Considerar el treball realitzat amb centres educatius,

amb els serveis sanitaris i amb les entitats de lleure. Fer

una valoració de les necessitats.

- Conèixer els recursos i activitats que hi ha en el territori.

- Valorar la forma de participació en projectes:

� Participació en projectes iniciats per altres.

� Proposar-ne de nous.

� Gestionar contactes entre projectes.

___________________________________________

- Presentació de la proposta a la cap de zona i aprovació.

- Tipologia de projectes:

� Projectes amb grups de menors i adolescents.

� Amb famílies de seguiment.

______________________________________________

- Es disposa d’un material teòric inicial que s’anirà

ampliant i consensuant.

- Fonamentació

i viabilitat de la

proposta.

- Documents

teòrics de

referència.

Els processos d’aquest àmbit aporten una metodologia d’intervenció

socioeducativa compartida per tots els SSB de la ciutat. També donen

seguretat als professionals en uns moments on la normativa que desplega la

LDOIA encara no està completada.

Els accents d’aquest àmbit es poden posar en la informació que poden aportar

altres agents del sistema seguint el llistat d’observacions del RUMI, també en

els indicadors propis dels SSB per detectar situacions de risc i desemparament,

1. 4 Projectes comunitaris i de grup.

2.- Els processos de detecció, exploració i diagnos i.

núm. 19 #

18

així com els factors de protecció de l’entorn del menor, i finalment, en com es

registren les dades obtingudes per garantir la qualitat dels sistemes

d’informació.

Activitat Descripció/observacions Documentació

SSB i

especialitzats.

Sistema

educatiu.

- Des de la pròpia xarxa de Serveis Socials els casos

entren per :

� Primeres visites (educador i educadores

socials), en aquest cas es documenta en el

ZRM i si hi ha documentació en paper s’obre

expedient físic.

� Seguiment d’un cas que ja està obert, de

traspàs intern d’equip o territori.

� Trasllat de municipi. S’inicia l’expedient en base

a l’informe del cas que tramet el servei que

deriva tant per email o per correu. S’obre

expedient físic i ZRM.

� Derivació de l’EAIA: Es fa la petició per correu o

per telèfon. Es realitza una entrevista conjunta i

es fa el pla de millora (no hi ha informe de

derivació). S’obre expedient ZRM i físic.

� DGAIA, generalment es fa una petició d’informe

d’un menor, per escrit i formalment.

___________________________________________

- A l’inici de cada curs es confeccionarà amb el centre

el llistat de casos que requereixen algun tipus

d’intervenció dels SSB, recollint les diferents tipologies

de risc i s’anirà revisant i actualitzant en els diferents

espais de coordinació amb el centre.

- Unificar el protocol de derivació pels casos de risc

-ZRM (EINES 11 i

20).

-Expedient físic

quan

s’acompanya

documentació.

-Relació de

menors en risc .

- Fitxa de

derivació de

2.1 Entrada al sistema primari d’atenció i protecc ió a la infància i adolescència.

núm. 19 #

19

Sistema sanitari.

Lleure i

comunitat.

Via judicial.

Policia

Municipal i

altres serveis

municipals.

per negligència o maltractament, utilitzant una fitxa

estàndard de derivació amb els indicadors del RUMI i

d’acord amb el protocol acordat pels Departaments de

Benestar i Família i Ensenyament de la Generalitat

- Pel que fa a la Xarxa 0-3, caldrà incorporar el mateix

protocol de comunicació de risc amb els indicadors del

RUMI.

___________________________________________

- El circuit més sovintejat als CAP és el de risc lleu o

negligència (circuit A del protocol comarcal).

Generalment es produeix en un entorn d’una certa

informalitat. Quan hi ha sospites fonamentades o

certeses, s’entra dins dels circuits B i C, i no entren per

SSB.

- Es proposa usar la fitxa de comunicació entre serveis

que preveu el protocol de ciutat.

___________________________________________

- Incorporar en l’acció de sensibilització i prevenció

amb les entitats de la comunitat, la informació de com

comunicar a través del telèfon d’Infància Respon o

directament als SSB.

Per a les entitats o serveis de lleure educatiu amb les

quals es treballa habitualment en el territori, es

proposa una fitxa de detecció i seguiment.

___________________________________________

- Arriba petició formalitzada demanant informació.

___________________________________________

- D’altres serveis municipals arriben demandes

d’informació de casos o derivacions de situacions de

risc.

- La Policia Municipal comunica la intervenció a través

menors en risc

per negligència o

maltractament.

- Fitxa de

comunicació

centres de salut.

- Fitxa d’espais

de lleure.

Seguiment i

derivació.

núm. 19 #

20

d’un procediment ja establert (Servei d’Atenció

Immediata).

- Convindria disposar d’una fitxa estàndard mínima a

omplir pel servei que deriva o demana informació.

- Quan no es coneix el cas es dóna d’alta en el ZRM i

es procedeix a explorar la situació. Si cal

posteriorment s’obrirà l’expedient físic.

- Procediment

intern amb la

policia municipal.

- Fitxa interna de

petició

d’informació o

derivació de cas .

Activitat Descripció/observacions Documentació

Recollida

d’informació.

Aplicar criteris

compartits

d’entrevista al

menor, a la

família i en les

observacions de

les visites

domiciliàries.

- La recollida d’informació està orientada a identificar i

analitzar la situació concreta que s’està produint, els

factors de risc present i les potencialitats de l’entorn

familiar, és a dir els factors de protecció.

- S’han de documentar les dades personals del menor i

la família, de la problemàtica, de la situació sanitària,

educativa i socioeconòmica. Quan no hi cap informació

escrita prèvia, sovint cal una implicació intensa per

contactar amb la família.

- La informació s’ha de recollir de manera estructurada,

que incorpori els indicadors necessaris per a la presa

de decisions.

- Cal considerar l’obligatorietat dels diferents agents de

notificació de la situació de risc, i de facilitar la

informació necessària perquè els SSB puguin dur a

terme la fase d’exploració i diagnosi.

- Protocol

comarcal

apartat A (pàg.

90).

- ZRM,

- Expedients

físics.

- Arxiu

electrònic

compartit.

2.2 Exploració.

núm. 19 #

21

- Els informes fruit d’aquest procés han de quedar

arxivats en l’arxiu electrònic o físic que correspongui.

____________________________________________

- Compartir base teòrica i tècniques específiques per a

l’observació en les entrevistes i les visites a domicili.

- Es parteix d’un material inicial que pot anar

evolucionant. Materials elaborats per l’EAIA en relació a

les tasques de l’educador.

- Criteris i

observacions

per a la visita a

domicili.

- Guió per a

l’entrevista

socioeducativa.

Activitat Descripció/observacions Documentació

Valoració del

risc.

- Incorporar sistemàticament els factors de fragilitat, de

risc de maltractament i els factors de protecció, en

relació amb els pares o les persones que tenen cura

dels infants i adolescents, seguint el protocol comarcal

o els indicadors que per via reglamentària es

determinin. La classificació bàsica és:

1. Risc lleu : No hi ha afectació del vincle però hi ha

incerteses en algunes funcions de parentalitat

que, sense amenaçar previsiblement la seguretat

de l’infant, poden dificultar la cura i l’educació.

També poden haver certes disfuncions en relació

al medi i a una circulació social fluida.

2. Risc moderat : Hi ha una afectació o un risc

d’afectació contrastada del vincle, de les

funcions de parentalitat i/o de les connexions

amb l’entorn que poden generar, en alguns

casos, riscos inconscients per a la seguretat.

- Protocol

comarcal (pàg. de

la 38 a la 40).

- Indicadors de

risc que per via

reglamentària

disposi la

Generalitat.

2.3 Diagnosi.

núm. 19 #

22

Informe de

diagnosi.

3. Risc greu: Hi ha una afectació molt important

del vincle i de les funcions bàsiques de

parentalitat. Hi ha conductes d’inadaptació social

que generen dinàmiques d’exclusió.

Documentar al ZRM la tipologia de risc per

negligència o maltractament: lleu, moderat o

greu.

____________________________________________

- Els informes de diagnosi pels diferents agents del

sistema de protecció es podran elaborar a partir d’un

preinforme obtingut a traves del ZRM:

� Assessorament previ EAIA.

� Assessorament seguiment EAIA.

� Informe de derivació a l’EAIA.

� Informes a DGAIA.

� Informes a Fiscalia.

- Es disposarà d’uns paràmetres estàndards d’informes

a fiscalia i a la DGAIA, incorporant el marc legal i els

factors de fragilitat, de risc de maltractament i factors de

protecció, en relació amb els pares o les persones que

tenen cura dels menors.

- ZRM.

- Fitxa

diagnòstica i pla

de treball.

- Informes tipus

per la fiscalia i

per DGAIA.

Activitat Descripció/observacions Documentació

Aplicació del

protocol

d’urgència.

Aplicar el protocol comarcal circuits B i C.

La devolutiva tècnica (informar els progenitors) en el

circuit B es decidirà en cada cas, considerant el més

- Protocol

Comarcal.

2. 4 Procediment d’urgència

núm. 19 #

23

Accions quan

es constata la

certesa de risc

pel menor.

adient pel menor, per la continuïtat de la relació

assistencial i per la seguretat dels professionals.

“La normativa no detalla qui ha d'estar present en

aquestes situació quan es detecten des de SSB, però cal

donar sentit i coherència a les intervencions tècniques

que realitzem.

La normativa vigent en el protocol d’intervenció en

situacions de risc i/o desemparament, diu als serveis

educatius o sanitaris que aquell servei que detecta una

situació es qui ho ha de comunicar, si equiparem el

servei que diagnostica es qui ha d'informar del

diagnòstic al pacient/usuari. En aquest cas, quan el

diagnòstic de situació d’urgència s'ha realitzat des dels

SSB cal que el professional referent estigui present quan

es comuniqui a la família. Així donem congruència a allò

que des de Serveis Socials, i en aplicació del protocol d'

infància, estem demanant a altres serveis.”

_____________________________________________

- Avisar la cap de zona, la coordinadora d’infància i

l’EAIA (per les tardes EAIA i Servei)

- Trucar la DGAIA (EFI o UDEMI) si es pot trametre

informe.

- Per criteri, aquests casos requereixen de la intervenció

de dos professionals.

- Casos d’adolescents: avisar els pares i documentar

aquest avís.

- La devolutiva la fa qui porta el cas.

- En el cas que hi hagi implicació municipal en el trasllat,

cal disposar dels mitjans de l’Ajuntament: Suport de la

policia, d’un vehicle municipal o si escau, d’un taxi. En

cap cas els professionals han d’usar els seus mitjans

privats quan actuen en aquestes circumstàncies.

-Model

d’informe

estàndard per

la DGAIA.

núm. 19 #

24

Els processos d’aquest àmbit són una continuació de l’anterior, seguint una

seqüència lògica i amb les mateixes consideracions inicials. El punt més crític

és el de vincular amb encert i rigor els recursos que despleguen el pla de treball

amb els objectius de reduir els factors de risc, i potenciar els de protecció. En

conseqüència, el seguiment, l’avaluació i els registres documentals prenen

molta importància.

L’altre aspecte a destacar d’aquest àmbit és la millora del continu assistencial i

la coordinació entre els SSB i l’EAIA, que aquests processos de treball aporten.

Activitat Descripció/observacions Documentació

Definir els

objectius de

treball.

D’acord amb la diagnosi es determinarà quina és

l’orientació de la intervenció en funció de la tipologia del

risc:

1. Quan hi ha risc lleu, la situació requereix

d’intervenció preventiva : Nivell d’intervenció

generalitzat que no parteix d’una diagnosi particularitzada

exhaustiva, però contempla i cerca el reforç del vincle

menor/família, les capacitats parentals, la cobertura de

necessitats de cura, educació i protecció del menor, els

aspectes relacionals entre les famílies i el medi social, els

mecanismes d’autoajuda de les famílies (xarxes bàsiques

de suport) i circulació social normalitzada. La informació i

la formació són instruments bàsics d’aquest nivell

d’intervenció.

Aquelles situacions de pobresa de la família que

- Protocol

Comarcal (pàg.

73, 90 i 91).

Criteris del

grup de treball

de la FCM.

3.- Elaboració i seguiment del pla d’intervenció.

3.1 Elaboració del pla de treball .

núm. 19 #

25

comporten riscos evidents pel desenvolupament del

menor es consideraran de risc lleu, com és el cas de

pèrdua d’habitatge, itinerància o infrahabitatge. Es

podran activar protocols específics que despleguin la

intervenció socioeducativa amb els menors afectats. Això

comportarà la revisió dels indicadors de risc i dels factors

de protecció per part de l’educador o educadora.

2. Quan hi ha risc moderat , la situació requereix

d'intervenció de capacitació i suport. Parteix d’una

diagnosi professional particularitzada i exhaustiva on hi

ha una afectació o un risc d’afectació contrastat del

vincle, de les funcions de parentalitat o de les connexions

amb l’entorn. És una intervenció habilitadora que forma

part d’un pla de treball preestablert, avaluable i amb

terminis més o menys establerts. L’orientació i

l’entrenament són instruments bàsics d’aquest nivell

d'intervenció per incrementar les capacitats parentals i

minimitzar els factors de rics, vetllant per la integritat i

protecció del menor. El professional de referència és

l’educador o educadora social.

3. Quan hi ha risc greu, la situació requereix

d'intervenció de tractament. Parteix d’una diagnosi

professional particularitzada, exhaustiva i contrastada on

hi ha una afectació molt important del vincle, de les

funcions bàsiques de parentalitat i de l’adaptació social.

És una intervenció rehabilitadora i reeducativa. La

intervenció terapèutica familiar coordinada amb la

intervenció social i socioeducativa és instrument bàsic

d’aquest nivell d’intervenció.

Si no s’assoleixen els objectius i el risc pel menor

núm. 19 #

26

Definir les

actuacions

pròpies de

l’educador o

educadora.

persisteix, previ assessorament per part de l’EAIA,

s’elaborarà l’informe oportú proposant les mesures que

es considerin oportunes per formalitzar un COSE amb

l’EAIA.

La situació de risc d’exclusió social per pobresa d e

les famílies, on la intervenció va orientada a donar

suport a la família i a garantir la cobertura de necessitats

bàsiques dels seus membres, també pot donar-se en

coexistència amb qualsevol de les tres tipologies de risc

(lleu, moderat i greu). El professional referent pot ser

qualsevol dels professionals de referència del equips de

SSB. Quan coexisteixi amb una situació de risc dels

menors, en serà el referent del cas l’educador o

educadora; quan no sigui així, ho serà el professional de

referència polivalent. L’educador o educadora gestionarà

tots els ajuts i recursos adreçats als menors. La

documentació de la intervenció quedarà registrada en el

tràmit del recurs i en l’expedient social.

- Es tracta de l’orientació, l’assessorament i l’ajut a la

família amb l’objectiu de millorar l’entorn familiar i a fer-hi

possible la permanència del infant o l’adolescent. L’ajut a

la família inclou les actuacions de contingut tècnic,

econòmic o material.

- Una intervenció familiar mitjançant l’establiment de

programes socioeducatius per als progenitors, tutors o

guardadors amb la finalitat que assoleixin capacitats i

estratègies alternatives per a la cura i l’educació dels

seus fills o de l’infant o l’adolescent tutelat.

- Acompanyament socioeducatiu de l’infant o

l’adolescent, creant relacions que afavoreixin el seu

- EINA 3

núm. 19 #

27

Treball amb un

equip multi

professional .

desenvolupament emocional, psicològic i social.

- S’anirà construint un catàleg o bateria de possibles

actuacions per part de l’educador o educadora, recollint

les practiques d’intervenció.

- La mobilització dels recursos socials adients:

� Atenció en Centre obert i altres serveis

socioeducatius.

� L’ajut a domicili.

� Atenció sanitària, que pot incloure la

intervenció psicoterapèutica o tractament

familiar, tant per als progenitors o els titulars

de la tutela o de la guarda, com per a l’infant o

l’adolescent.

� Els programes formatius per adolescents que

han abandonat el sistema escolar.

� L’assistència personal pels progenitors, tutors i

guardadors amb discapacitat que els permeti

assumir les seves obligacions d’atenció i cura

de les persones infants i adolescents.

� L’assistència personal per als infants i els

adolescents amb discapacitat que els permeti

superar la situació de risc.

� Qualsevol altra mesura de caràcter social i

educatiu que contribueixi a la desaparició de la

situació de risc.

� Les prestacions econòmiques de les rendes

mínimes.

_____________________________________________

- Acordar la participació en el pla de treball d’altres

professionals que intervenen en l’entorn del menor,

compartint la diagnosi del cas i els objectius concrets per

- Bateria de

possibles

accions de

l’educador o

educadora.

-Registre de

recursos en

ZRM.

- EINA 2

núm. 19 #

28

protegir el menor. Especialment amb:

� Els membres dels SSB: professional de

referència polivalent, de dependència, i de

joves.

� Altres professionals de l’educació, la salut i el

lleure.

� Unificar els seguiments dels plans de treball

amb els centres d’educació especial CET.

- Es planificaran les accions indicant terminis i es

proposarà la seva signatura als progenitors.

- Es registrarà en el camp d’objectius els objectius del pla

de treball per reduir els factors de risc i potenciar els

factors de protecció.

- Pla

d’intervenció

social.

- ZRM

Activitat Descripció/observacions Documentació

Seguiment

extraordinari.

Seguiment

intensiu.

- A partir de la diagnosi, s’establirà la intensitat de la

intervenció i es registrarà en el camp d’observacions dels

objectius del pla de treball en el ZRM.

- Detecció de situacions d’urgència on es considera la

necessitat d’un possible desemparament de forma urgent.

La freqüència del seguiment pot ser diària.

______________________________________________

- Pronòstic de recuperabilitat. Es produeix quan hi ha una

previsió de millora en la problemàtica detectada i una

resposta positiva al pla de treball per part de progenitors

i/o joves.

- També quan una actuació intensiva pot reduir les

possibilitats d’increment de risc pel menor.

- ZRM

3.2 Seguiment i avaluació.

núm. 19 #

29

Seguiment

continuat.

Seguiment

puntual.

ITEMS

d’avaluació.

La freqüència estimada de seguiment pot ser setmanal o

quinzenal

_______________________________________________

- Situacions d’estancament (cronificat). Requereix d’una

intervenció de control i contenció perquè no empitjori la

situació de risc del menor.

La freqüència estimada de seguiment pot ser quinzenal o

mensual.

- En els casos de famílies amb diagnòstic de risc

d’exclusió per pobresa, en funció d’allò que s’acordi a

l’equip de SSB, es determinarà el seguiment en concret.

_______________________________________________

- Si el menor té un ajut en actiu o un recurs concret,

l’educador o educadora farà el seguiment encara que no

existeixi un diagnòstic de situació de risc. Tots els

membres de l’equip que intervinguin amb la família

documentaran en el ZRM qualsevol incidència. Els

membres de l’equip que detectin noves circumstàncies de

risc han d’alertar d’aquesta nova situació a la resta de

professionals que intervenen en les reunions establertes.

_____________________________________________

- Els ITEMS d’avaluació del pla de treball valoren

l’assoliment dels objectius. Es registrarà en el camp estat

de la intervenció en el ZRM recollint:

1= no assolit, 2= insuficientment assolit, 3= suficientment

assolit, 4= totalment assolit.

- ZRM

Activitat Descripció/observacions Documentació

Elaboració i

manteniment del

- El ZRM incorporarà tots els recursos disponibles de

suport a la intervenció socioeducativa.

- Catàleg de

recursos (ZRM)

3.3 El catàleg de recursos per a la infància i ado lescència en risc.

núm. 19 #

30

catàleg.

Criteris

d’assignació dels

recursos.

- Es proposa treballar un format que permeti tenir una

fitxa d’identificació per a cada recurs.

Es necessari establir els criteris d’assignació

considerant els indicadors de risc, de desprotecció i

els objectius del pla de treball.

per a la infància i

adolescència en

risc.

- Document de

criteris

d’assignació de

recursos.

Activitat Descripció/observacions Documentació

Aplicar el

procediment.

a) Un cas derivat per assessorament ha d’estar valorat

de RISC segons el referent de SSB.

b) Abans de realitzar la petició d’assessorament,

l’informe ha d’estar validat per la cap de zona

corresponent.

c) Un cop passat el filtre, el professional de referència

ha de realitzar la petició de dia i hora, i sempre

adjuntat el informe, a l’administrativa de l’EAIA. En

cas que hi hagi documentació annexa i només es

tingui en format paper, caldrà que l’ha facilitin per

correu intern.

d) Caldrà que l’informe i la documentació es faci arribar

amb una setmana mínima d’antelació.

e) A l’hora de complimentar l’informe, recordar que cal

complimentar adequadament tots els camps.

Dins dels diferents motius que poden motivar la

demanda d’assessorament hi ha:

� Demanda d’orientació especialitzada en la

intervenció professional.

� Demanda d’intervenció preventiva a l’EAIA (en

aquesta l’EAIA pot valorar la necessitat de

realitzar una entrevista preventiva puntual amb

- Nou model

d’informe previ a

l’assessorament.

- Nou model

seguiment

informe previ.

3.4 - Demanda d’assessorament i derivació a l’EAIA.

núm. 19 #

31

la família i els SSB, o la realització d’un pla de

treball conjunt EAIA i SSB).

� Demanda d’estudi per situació de

desemparament.

� Demanda d’estudi per realitzar COSE.

� Demanda de recurs de Casa d’Infants (aquest

sempre ha d’anar acompanyat de l’informe

corresponent).

� Comunicar el tancament de l’expedient

d’assessorament.

La demanda d’assessorament realitzada pels SSB

sempre serà valorada per l’EAIA.

f) En l’assessorament caldrà marcar sempre la propera

data de coordinació. Un cop arribada aquesta, els

SSB hauran de valorar si realitzar un segon

assessorament o bé comunicar el tancament d’aquest

(complimentant l’informe de seguiment de

l’assessorament). Recordar que un expedient

d’assessorament estarà vigent un any (des de l’última

data d’assessorament).

g) En els casos que s’acordi la derivació del cas a

l’EAIA, els SSB tenen un termini de 2 mesos per fer

arribar l’informe de derivació. En aquest, ha

d’aparèixer la informació actualitzada, la qual haurà

de supervisar la cap de zona corresponent i caldrà

que vetlli pel compliment del termini fixat.

- Quan els SSB hagin realitzat l’informe de derivació a

l’EAIA, aquest ha de comptar amb el vist-i-plau de la

cap de zona.

- En el moment que la cap de zona l’hagi supervisat i

validat, es farà arribar a la Coordinadora del EAIA

amb la documentació annexa que requereixi, qui

núm. 19 #

32

gestionarà l’entrada i assignació de referent a l’EAIA.

- En cas que no es compleixi amb el termini, no

s’acceptarà la derivació del mateix, sinó que caldrà

iniciar el procediment i sol·licitar assessorament.

Els processos d’aquest àmbit són processos estratègics o de suport a la

intervenció socioeducativa. Són fonamentals per alimentar els processos

operatius descrits fins ara. La responsabilitat d’aquestes activitats no recau

sobre els professionals dels SSB.

4.1 Sistema d’informació de la infància i adolescèn cia en risc.

Indicadors de qualitat de gestió.

Dels processos de la intervenció educativa descrits en els apartats 1, 2 i 3 del

document s’extreu una estructura bàsica d’indicadors per a desenvolupar i

consensuar:

- Existència del Catàleg agents socials per territori i educador referent.

- Projectes comunitaris en el territori.

- Nombre de menors per tipologies de risc:

� Menors en risc d’exclusió social per pobresa.

� Menors en risc lleu per maltractament o negligència.

� Menors en risc moderat per maltractament o negligència.

� Menors en risc greu per maltractament o negligència.

- Nombre d’altes segons procedència:

� Sistema educatiu.

� Sistema sanitari.

� Comunitat.

� Policia i justícia.

4. Avaluació i transferència de coneixement.

núm. 19 #

33

� Sistema de Serveis Socials.

- Informes elaborats per a:

- Assessorament previ EAIA.

- Assessorament seguiment EAIA.

- Informe de derivació a l’EAIA.

- Informes a DGAIA.

- Informes a Fiscalia.

- Altres agents.

- Per l’expedient de SSB.

- Nombre de seguiments per tipologia:

- Extraordinari.

- Intensiu.

- Moderat.

- Puntual.

- Agents participants del pla de treball.

- Recursos del catàleg per la infància i adolescència en risc.

- Avaluació dels objectius:

- No assolits.

- Insuficientment assolit.

- Suficientment assolits.

- Totalment assolits.

Responsable: Secretaria tècnica i SSBiE.

Registre en les eines corporatives de les dades d’a tenció.

El ZRM és l’aplicatiu informàtic que permet el registre i seguiment dels casos,

l’elaboració automàtica d’informes i l’explotació de dades estadístiques. Cal

adequar aquest aplicatiu per unificar en una sola eina els registres referits a

menors en risc.

Els requeriments a considerar són els següents:

núm. 19 #

34

� Dades d’identificació del menor i del seu entorn. A les dades actuals cal

afegir les del centre educatiu, les escolars, de lleure i de salut.

� Pel que fa a la diagnosi, cal introduir les tipologies de risc, els indicadors

de risc i els factors de protecció.

� Pel que fa al pla de treball considerar: objectius, compromisos, accions,

temporalització i avaluació.

� Activació de recursos específics.

� Tipologia de seguiment.

� Elaboració de preinformes.

� Elaboració de llistats.

Responsable: Secretaria tècnica.

Arxivar a l’expedient físic o electrònic els docume nts referits a un cas

registrat en el ZRM.

- Expedients en suport paper que s’obren quan hi ha un document en paper

que s’ha de guardar.

- Carpeta electrònica vinculada a l’expedient físic i del ZRM. Es constata que

cal unificar els criteris d’arxiu d’aquesta carpeta i la documentació que ha

d’incorporar.

Responsable: Secretaria tècnica (Pla d’arxius).

4.2 Formació i supervisió.

Formació corporativa

- El Pla de formació municipal preveu formació transversal per a tot

l’Ajuntament. La direcció fa la proposta que considera adient al personal.

- Cursos i jornades organitzats per la Generalitat, la Diputació o d’altres sobre

temes específics de la intervenció socioeducativa.

núm. 19 #

35

- Formació organitzada per l’Ajuntament adreçada a enfortir la intervenció

socioeducativa, amb experts, ajustada a les necessitats que manifesten els

professionals.

Responsable: Pla de formació de l’Ajuntament. RRHH/SSB. Pla de formació de

la Diputació de Barcelona adreçat als professionals dels ajuntaments

Auto- formació de la xarxa professionals.

- Potenciar la formació que aprofiti la xarxa de professionals municipals sobre

temes concrets que afecten a col·lectius específics.

- Aprofitar les sessions internes per incorporar una metodologia participativa

per poder compartir bones pràctiques, èxits i dificultats.

Responsable: Programa anual d’accions autoformatives de la xarxa de

professionals municipals

Supervisió.

- L’espai actual de supervisió per zones es valora molt útil.

Crear espais de professionals per millorar procediments i estratègies

d’intervenció. La implementació del projecte socioeducatiu requereix d’aquests

espais per desenvolupar algunes de les propostes del grup de millora.

- Sessions tècniques d’infància i adolescència en risc amb l’EAIA.

Responsable: Pla anual de supervisió externa. SSBiE, Pla anual de projectes

de millora continua. Projecte de supervisió preventiu.

4.3 Espais virtuals per a interaccionar i compartir inf ormació i documents.

núm. 19 #

36

Arxivar documentació al directori compartit SSB.

Es constata la diversitat de criteris en les diferents zones pel que fa a l’ús

d’aquest directori. Es considera que una part d’aquest arxiu té sentit que es

personalitzi a cada zona i/o a cada equip. Les propostes de millora d’aquest

directori tenen a veure amb els criteris d’us que afecten a tota la intervenció

socioeducativa:

� Utilitzar l’expedient electrònic al directori SSB per arxivar els

documents escanejats que no es poden guardar en el ZRM.

� Compartir tota la documentació formal de fitxes i documents de

protocol, garantint la seva actualització des dels professionals que la

generen. La pràctica actual via correus electrònics fa que hi hagi

confusió sobre quina és la darrera versió.

Responsable Secretaria tècnica, Pla d’arxius.

Espai “Processos d’intervenció socioeducativa” a la part privada de la

Intranet.

Aprofitant les oportunitats que ofereix la Intranet es posa en marxa aquest nou

espai d’interacció on s’hi troben:

� Les fitxes d’activitat de cada procés de treball.

� Els documents de referència relacionats amb cada procés.

� Material tècnic i webs d’interès.

� Un lloc per interaccionar sobre les dificultats i encerts del dia a dia.

� Un calendari de les activitats anuals de la intervenció socioeducativa.

núm. 19 #

37

5. Processos estratègics

5.1 Taula de seguiment del protocol d’atenció a la infància i adolescència

en risc.

Taula comarcal i Taula local amb tots els agents implicats. Responsable:

SSBiE.

5.2 Sistema de coordinació de les regidories de Ser veis Socials i

Educació.

Nou espai tècnic de coordinació formalitzat entre els serveis de Serveis Socials

i Educació pel seguiment i avaluació de la intervenció socioeducativa als

centres educatius de la ciutat. Responsable: SSBiE.

5.3 Taula de salut mental.

Espai de coordinació entre els agents que actuen a la ciutat en l’àmbit de la

salut mental. Responsable: SSBiE.

5.4 Taula de violència masclista.

Espai de coordinació dels agents que actuen en el protocol contra la violència

masclista. Responsable: SSB i ST.

5.5 Xarxa 0-3 anys.

Xarxa de coordinació de l’atenció a 0-3 anys. Responsable: SSBiE.

núm. 19 #

38

5.6 Protocol de desnonaments amb menors.

Protocol desenvolupat fruit de les mesures vinculades al document de La

política municipal d’habitatge: accions i mesures prioritàries en el context

actual. Responsable: SSBiE.

5.7 Pla d’arxius.

Projecte d’avaluació de la sèrie documental d’expedient social. Responsable:

ST.