LA INTRODUCCIÓ DE L’ART

EN EL PROCÉS PRODUCTIU DE MOBILIARI

UTOPIA I AVANTGUARDA JORDI MIQUEL TAULERIA CULUBRET - ANTONI RAMON ROSSELL

1

1.- ÍNDEX TEMÀTIC DEL CATÀLEG 1. Art&Craft 2. Deutscher Werkbund 3. Art Decó 4. Stijl 5. Bauhaus 6. Disseny orgànic 7. Pop Art 8. Disseny radical 9. High tech 10. Postmodernisme 11. Minimalisme ornamentat

2

Exposició PI

3

2.- OBJECTIUS I CONTINGUTS DE L’EXPOSICIÓ 2.0.- INTRODUCCIÓ: Els objectes artesanals son la conseqüència d’un lent procés basat en la transmissió oral del coneixement i del procés; els artesans controlen tots els processos vinculats a la creació i producció d’un objecte. La Revolució Industrial, que s’inicià a partir del 1750, marca la ruptura en el curs de la historia i va suposar la desaparició de les arts i oficis medievals, que foren substituïts per la producció industrial; això provoca el distanciament entre l’objecte i el creador. Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s’anà imposant lentament a la resta de països europeus; a partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l’anomenada segona revolució industrial, en la qual el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls. La màquina arrebassà a l’artesà el seu paper de transmissor i dissenyador; la màquina posava a l’abast d’un públic molt més ampli una cascada imparable de mobiliari, repetitiu i sense identitat. El fenomen preocupà profundament els teòrics del segle, els quals s’afanyaren a emprendre diversos camins de cara a la reforma de les arts de disseny. Gràcies a ells avui podem contemplar els orígens del disseny com l’intent de reinserir les arts a l’interior del procés productiu. John Ruskin i William Morris, varen ser els reformadors que van adoptar una posició més radical; William Morris (1834-1896), va ser un artesà, entre altres coses, i fundador del moviment Art & Craft. William Morris Detall dibuix William Morris 2.1.- ART & CRAFT: El seu objectiu era la recuperació de les arts i oficis medievals, criticant les modernes formes de la producció en massa, amb la qual reivindicà la primacia de l’ésser humà, sobre la màquina, amb la filosofia d’utilitzar la tecnologia industrial al servei de l’home: potenciant la creativitat i l’art davant a la producció en sèrie. El moviment, tingué una transcendental influència en la següent generació d’artistes, perquè proporcionà tot el repertori d’idees i formes bàsiques sobre les quals es constituí el Modernisme. 2.2.- DEUTSHER WERKBUND: Va ser fundat el 1907, per Hermann Muthesius i Peter Behrens; fou un moviment important en la historia de la arquitectura moderna i precursora de la Bauhaus. El DWB volia integrar els oficis tradicionals amb les tècniques industrials de producció en massa; buscava una nova expressió artística en la era de la màquina.

4

Peter Behrens, va ser el primer en comprendre i en posar en pràctica la teoria d’Adolf Loos. La dimensió global de l’obra de Behrens, el va situar com el primer dissenyador integral. 2.3.- ART DECÓ: Va ser un moviment de disseny popular que va sorgir a principis del segle XX; era un estil opulent, i la seva exageració s’atribueix a una reacció contra l’austeritat, forçada per la Primera Guerra Mundial. També va influir el fet, de que la gent d’una elevada posició social i econòmica, buscava productes de disseny exclusius, per a diferenciar-se de la resta de la societat. Un dels principals representants de l’Art Decó, Émile-Jacques Ruhlmann, deia que el propòsit real de la moda, era mostrar la riquesa i que el disseny només el pot pagar, la gent adinerada.

2.4.- DE STIJL:

És un moviment artístic d'avantguarda que va sorgir el 1917 propugnant una estètica renovadora basada en la depuració formal. Va ser un moviment integrador de les diferents arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques).

Gerrit Rietweld Il-lustració Piet Mondrian Un dels seus membres, Gerrit Rietweld , va crear la seva pròpia fàbrica, on dissenyava i produïa els seus propis mobles. 2.5.- LA BAUHAUS: És una escola d'art i arquitectura a Alemanya que fou fundada el 1919 per Walter Gropius; en el moment de la seva fundació, els objectius de l’escola, van ser “la recuperació dels mètodes artesanals en l’activitat constructiva, elevar la potencia d’artesana al mateix nivell que les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que, integrats en la producció industrial, es convertirien en objectes de consum assequibles per al gran públic”. Marcel Breuer Logo de la Bauhaus Marcel Breuer (1902-1981), va estudiar i ensenyar a la Bauhaus, com a cap de taller de fusteria de l’escola; va ser pioner en el disseny de mobles d’acer tubular i crea mobles de fusta innovadors i experimentals.

5

2.6.- DISSENY ORGÀNIC: Aquest moviment, es va desenvolupar entre el 1931 i el 1960; el disseny orgànic es un enfocament humanitzador del disseny; això va ser molt important amb la manera com els mobles, connectaven visualment i funcionalment amb el context del seu emplaçament. Alvar Aalto Gerro Savoy Alvar Aalto, va crear la seva pròpia empresa de mobles; va estudiar la flexibilitat de la fusta laminada i va fabricar la primera cadira recolzada en una estructura de fusta autoportant. 2.7.- POP ART: Sorgeix als Estats Units després de la segona guerra mundial (1939-1951); va sorgir per silenciar el ressò del terror de la guerra i no arribà a Europa fins al anys 60. El moviment Pop, suposa l’ascens d’una classe social, que aconsegueix un cert benestar social, i comença a exigir productes dissenyats per a ells; en aquesta època comença “l’era dels plàstics”. La cadira Sacco, va suposar en el moment de la seva aparició una revolucionaria proposta i una nova forma de plantejar el mobiliari enfront a les formes rígides de l’època. 2.8.- DISSENY RADICAL: Va ser una continuació de les línies del moviment Pop i s’oposava als principis del “bon disseny”, ja que aquest disseny era sotmès als interessos industrials, descaradament comercials i consumistes. Aquest moviment, vol incorporar la informació cultural i social en el procés del disseny i diuen que els dissenyadors estan limitats i acotats pels fabricants. Els dissenyadors tenen una gran responsabilitat, ja que el disseny d’un mobiliari provoca inevitablement un impacte en els seus usuaris i depèn d’aquests, que aquest impacte sigui positiu. Un dels seus representants, Andrea Branzi, pretén domesticar les invencions tecnològiques, per convertir-les en una presència positiva en la vida de l’home. 2.9.- HIGH TECH: És la corrent arquitectònica que es recolza en l’alta tecnologia per expressar els seus dissenys; aquest període fa de pont entre el moviment Modern i el Postmodernisme. Ron Arad dissenya i produeix mobles, fabricats manualment, combinant materials associats al moviment High Tech, de tal manera que tots els mobles son diferents; aquests mobles, amb uns importants vincles amb el món de l’art, representa un fort contrast amb la producció industrial. Els seus dissenys, van despertar l’interès dels grans fabricants; això va significar tot un repte per a Arad, per tal de poder traslladar el seus mobles d’estudi, a la producció industrial.

6

2.10.- POSTMODERNISME: Sorgeix a Itàlia, els anys 80, i és la reacció en contra, a la rígida ideologia de la Bauhaus; rebutgen l’absència d’ornament i l’abstracció geomètrica per ser deshumanitzadora, i incorporen el simbolisme per tal de facilitar la relació del consumidor amb els objectes. Fusionen estils anteriors i rebutgen el procés industrial com a limitació, utilitzant el sentit de l’humor del que mancaven els dissenys negres i avorrits de la seva època; una època on els mobles eren tots semblants i no tenien personalitat i individualisme. 2.11.- MINIMALISME ORNAMENTAT: És en aquesta etapa on es crea el minimalisme ornamentat, que es basa en el minimalisme fundat al postmodernisme, però amb un procés creatiu únic i personalitzat que es plasma al mobiliari. És l’estil d’avui dia, el qual ja avorrits de la semblança i la falta d’identitat hem renovat un minimalisme amb un minimalisme d’estil alegre i que es diferencia. Aquest no és impersonal sinó que comunica i pren identitat pròpia. Arrel del rebuig del procés industrial ja iniciat a l’etapa anterior, el minimalisme ornamentat es mostra més proper a l’ofici i fusiona l’art amb el procés productiu del mobiliari.

7

3.- RE-PRINT La qüestió de l'ornament reapareix després de dues generacions d'oblit. Ha estat certament una qüestió que el Moviment Modern es va encarregar de deixar ben aclarida: la batalla de l'ornament es combatia en nom d'una puresa formal que es creia indispensable per al desenvolupament civilitzat de la Societat Industrial.

El retorn de la polèmica de l'ornament es pot interpretar com un símptoma més que ens adverteix que el Moviment Modern ha deixat d'exercir la seva autoritat moral sobre les joves generacions de dissenyadors. Els primers indicis d'aquesta manca d'autoritat es remunten als anys seixanta i setanta, amb l'ascensió dels grups contraculturals i ecologistes; ocorregué que la jove cultura d'avantguarda es girava contra la cultura «moderna» oficial, ja consagrada per les institucions, reivindicant l'eclecticisme i la recuperació dels estils burgesos. L'actitud «camp», exercida a través de la resurrecció de qualsevol estil marginat de la història oficial del disseny (el Victorià, l'Art Decó o l'Streamlining) revelava l'absència d'un projecte social capaç d'il·lusionar les joves generacions.

D'altra banda, el mateix projecte de disseny està sofrint una dura revisió del seu propi codi històric, el qual va néixer com una necessitat d'interpretar correctament les possibilitats constructives dels nous materials a fi d'afavorir-ne la producció industrial. L'axioma segons el qual les figures simples eren les úniques idònies per a aquesta producció, cau pel seu propi pes en el moment que apareixen tecnologies que permeten la perfecta reproducció de peces ornamentades sense un increment relatiu del cost. Aquest és el cas de les resines poliuretàniques, que tenen la particularitat de no contreure's en refredar-se. Andrea Branzi ens comenta amb sarcasme, com l'aparició d'una cadira d'estil Lluís XIV amb potes de resina de poliuretà ha tingut la virtut de posar nerviosos els teòrics del disseny a Itàlia, perquè aquests no han pogut qüestionar la idoneïtat del material en relació amb la forma. Amb els nous sistemes d'impressió es podem fer laminats i materials de superfície amb qualsevol motiu decoratiu per complicat que sigui. La utilització dels microprocessadors redueix enormement el volum dels aparells, convertint el disseny de llur carrosseria en un simple exercici de significació en la mesura que desapareixen els complexos mecanismes que abans s'havien d'amagar per a protegir les mans de l'usuari. Quan obrim els nous aparells electrònics, ens trobem que són quasi buits. Alesho res cal preguntar-se on és la resposta racional del problema.

La lògica profunda sobre la qual es basa avui la producció industrial no pol ser definida sinó de manera molt impròpia com a «racional». Racional és la lògica amb què es construeix la màquina i la manera com aquesta treballa, però el seu avançat nivell tecnològic permet avui d'obtenir productes que tenen una enorme possibilitat de variació formal i àdhuc de decoració. Això significa que «l'estat de necessitat» amb el qual el disseny històric controlava les seves rígides formes de projectes ha estat totalment eliminat i ara es veu abocat a la gestió exclusivament formal dels seus codis compositius passats.

El Moviment Modern generà un estil que era afí als interessos de la indústria; ara bé, els sistemes productius que generaren la Revolució Industrial no són immutables ni perduraran sempre, i en la mesura que el model productiu modifiqui els seus esquemes a instàncies de la revolució tecnològica que està sofrint aquest final de segle, és ben probable que l'aliança entre estètica i indústria que formulà la modernitat quedi definitivament obsoleta.

8

4.- NOM I POSSIBLE TITOL D’UN ALTRE ARTICLE Autor especialista: Oscar Tusquets Blanca Títol de l’article: “MOBILIARI ORNAMENTAT” L’encàrreg d’aquest article a Tusquets creiem idoni ja que és un autor amb un enfocament minimalista, àvid en qualsevol disciplina relacionada amb les arts, i convençut que l'art i les seves disciplines no es desenvolupen sinó que només oscil·len i es barregen i interactuen amb altres processos, com el productiu al mobiliari. Ell és, diu, arquitecte per formació, dissenyador per vocació, pintor per inclinació i escriptor per obligació. Ferotgement detallista i decidit, sobretot, per transmetre emocions. Una persona amb un talent refinat, obsessionat amb la concepció d'obres de gran bellesa, i convençut que la seva obra és, en última instància, pels ulls de Déu. En Tusquets reflexionarà sobra l’estil minimalista ornamentat i com es reflexa amb el mobiliari.

9

5.- CATÀLEG

OBRA Nº 1 Nom: Cadira sèrie Sussex

Autor: William Morris

Cronologia: 1875

Moviment: Art & Craft

Dimensions: Alçada 85cm. Ample 52cm. Profunditat 44cm.

William Morris (1834-1896), va ser un artesà, entre altres coses, i fundador del moviment Art & Craft. Es va ocupar de la recuperació de les arts i oficis medievals, criticant les modernes formes de la producció en massa. El 1875 va fundar Morris & Co, una empresa que ofereix els serveis de l’arquitecte, del decorador i del fabricant, i que es basava en les arts i els oficis de l'època medieval com a paradigma de la primacia del ser humà sobre la màquina. Aquesta cadira pertany a la sèrie Sussex, i recupera models rústics, lleugers, amb seient de palla, que procedeixen d’exemples francesos de l’època medieval. Aquestes cadires van tenir una bona acceptació per a la seva lleugeresa, simplicitat i utilitat, i es van fabricar fins a principis de la primera guerra mundial.

10

OBRA Nº 2 Nom: Side Chair

Autor: Peter Behrens Cronologia: 1902

Moviment: Deutscher Werkbund Dimensions: Alçada 100cm. Ample 45cm. Profunditat 51cm.

Peter Behrens (1868-1940), va ser fundador conjuntament amb Hermann Muthesius, del moviment Deutscher Werkbund, precursora de la Bahaus; va ser director de diverses escoles d’art. Behrens, va dissenyar des de fàbriques, fins a mobles; buscava la unió de l’art i la industria. El moviment Deutsher Werkbund, volia integrar els oficis tradicionals amb les tècniques industrials de producció en massa; va estar ampliament influenciat per William Morris i el seu moviment Art & Craft. La cadira va ser dissenyada per a un menjador de Berlin i esta construïda amb fusta de roure tenyida, amb unes línies simples i curvilínies.

11

OBRA Nº 3 Nom: Cadira Doucet

Autor: Émile-Jacques Ruhlmann Cronologia: 1913

Moviment: Art Decó

Dimensions: Alçada 100,5cm. Ample 68,5cm. Profunditat 75cm.

Émile-Jacques Ruhlmann (1879-1933), va ser un reconegut dissenyador francès de mobles i interiors, inicialment influenciat per l’Art & Craft, va personificar el glamour de l’Art Decó; Ruhlmann deia que el propòsit real de la moda, era mostrar la riquesa i que el disseny només el pot pagar, la gent adinerada. El 1916 va fundar conjuntament amb Pierre Laurent, l’empresa Ruhlman et Laurent una empresa dedicada al disseny d’interiors i la producció de mobles de luxe per a la llar; a partir del 1923, va muntar un taller d’ebenisteria propi. Ruhlmann utilitzava fustes exòtiques amb accessoris d’ivori, donant-los un aspecte clàssic i atemporal. La cadira “Doucet” va ser creada per a un dels seus primers clients, Jacques Doucet; esta fabricada amb fusta de Banús i disposa d’un respatller alt.

12

OBRA Nº 4 Nom: Cadira vermella i blau

Autor: Gerrit Thomas Rietweld Cronologia: 1920

Moviment: De Stijl

Dimensions: Alçada 88cm. Ample 66cm. Profunditat 83cm.

Gerrit Thomas Rietweld (1888-1964), va ser un arquitecte i dissenyador de mobles, i va ser un dels principals membres del moviment De Stijl. Rietweld era fill d’un fuster i el 1917 va obrir la seva pròpia fàbrica de mobles; posteriorment es va establir com a ebenista. La cadira “Red and Blue Chair” representa una de les primeres obres del moviment De Stijl, en tres dimensions. La cadira original va ser construïda amb fusta de faig i no es va pintar fins al 1920; inicialment la cadira es va pintar només en color negre i despres es va afegir els colors vermell, blau i groc, atribuïts al moviment De Stijl.

13

OBRA Nº 5 Nom: Cadira de llistons

Autor: Marcel Lajos Breuer Cronologia: 1922

Moviment: Bauhaus

Dimensions: Alçada 94cm. Ample 56cm. Profunditat 56cm.

Marcel Lajos Breuer (1902-1981), va ser un dels dissenyadors més coneguts a Europa; Breuer va estudiar i ensenyar a la Bahaus, com a cap de taller de fusteria de l’escola. Bruer va ser pioner en el disseny de mobles d’acer tubular; tot i axò, més endavant torna a la creació de mobles de fusta innovadors i experimentals. La cadira de llistons, esta fabricada amb fusta de roure tenyida i tapisseria de cuir. Breuer va crear aquesta cadira durant el seu aprenentatge i va estar clarament influenciat per Rietweld; per al seu disseny, Breuer, és va basar amb l’estudi de l’anatomia del cos humà, per aconseguir un màxim confort.

14

OBRA Nº 6 Nom: Cadira Paimio

Autor: Hugo Alvar Henrik Aalto

Cronologia: 1931

Moviment: Disseny orgànic Dimensions: Alçada 64cm. Ample 60cm. Profunditat 80cm.

Hugo Alvar Henrik Aalto (1898-1976), va ser un important arquitecte i dissenyador de mobles; va mostrar un gran interès per al disseny orgànic i una admiració per arquitectures com les de Frank Lloyd Wright. A partir del 1925 i gràcies al seu interès per al disseny orgànic, va estudiar la flexibilitat de la fusta laminada, com a material càlid, per a la fabricació de mobles; a partir del 1929 Aalto va continuar experimentant amb la fusta laminada, amb la col-laboració d’Otto Korhonen, director tècnic d’una fàbrica de mobles. La cadira Paimio, fabricada amb fusta laminada de bedoll, es va convertir en una icona de disseny i va ser un referent per al disseny orgànic. El 1935, Alvar Aalto conjuntament amb la seva dona i amics van fundar l’empresa de mobles Artek, en la que va crear la primera cadira recolzada en una estructura de fusta autoportant.

15

OBRA Nº 7 Nom: Cadira Sacco

Autor: Piero Gatti, Casare Paolini, Franco Teodor Cronologia: 1968

Moviment: Pop Dimensions: Alçada 98cm. Ample 80cm. Profunditat 80cm.

Piero Gatti (1940), Casare Paolini (1937-1983) i Franco Teodor (1939), van dissenyar l’any 1968 la cadira Sacco, que va suposar en el moment de la seva aparició una revolucionaria proposta i una nova forma de plantejar el mobiliari enfront a les formes rígides de l’època. El moviment Pop, suposa l’ascens d’una classe social, que aconsegueix un cert benestar social, i comença a exigir productes dissenyats per a ells; en aquesta època comença “l’era dels plàstics” La cadira Sacco, esta fabricada amb un recobriment de cuir i omplerta amb boletes de poliestirè, i s’emmarca dins de la tendència denominada antidisseny, on pretenien expressar la seva creativitat individual mitjançant el disseny.

16

OBRA Nº 8 Nom: Cadira “cucus”

Autor: Andrea Branzi Cronologia: 1985

Moviment: Disseny radical Dimensions: Alçada 108cm. Ample 51cm. Profunditat 64cm.

Andrea Branzi (1938), és un arquitecte i dissenyador italià; conjuntament amb tres arquitectes i dos dissenyadors, va fundar l’estudi de disseny Archizoom, que va ser una continuació de les línies del moviment Pop. També va ser un dels promotors del disseny radical, que s’oposaven als principis del “bon disseny”, ja que vol incorporar la informació cultural i social en el procés de disseny. La cadira “cucus” de la sèrie “Animals domèstics”, fabricada amb fusta i respatller amb branques d’arbre, amb la qual Branzi pretén domesticar les invencions tecnològiques, per convertir-les en una presència positiva en la vida de l’home.

17

OBRA Nº 9 Nom: Well tempered Chair

Autor: Ron Arad Cronologia: 1986

Moviment: High Tech Dimensions: Alçada 84cm. Ample 92.5cm. Profunditat 76cm.

Ron Arad (1951), és un arquitecte i dissenyador industrial; ha produït el disseny de mobles per a moltes companyies; s’ha oposat a la tradicional separació de les funcions d’arquitecte, dissenyador i artista. El 1981 conjuntament amb Caroline Thorman, obren una galeria-estudi per al disseny experimental; es vol trencar amb la rígida ideologia de la Bauhaus. Arad dissenya i produeix mobles, fabricats manualment, combinant materials associats al moviment High Tech, de tal manera que tots els mobles son diferents; aquests mobles, amb uns importants vincles amb el món de l’art, representa un fort constrast amb la producció industrial. Un exemple, és la cadira Well Tempered, basada en quatre voluminosos llaços de xapa d’acer; el seu atrevit disseny, va empènyer a superar els límits del disseny mobiliari.

18

OBRA Nº 10 Nom: Cadira F3

Autor: Norbert Berghof, Michel Landes, Wolfgang Rang Cronologia: 1986

Moviment: Postmodernisme Dimensions: Alçada 83cm. Ample 63cm. Profunditat 54cm.

La cadira F3, va ser dissenyada pels arquitectes Norbert Berghof, Michel Landes i Wolfgang Rang, en representació de la versió alemanya del postmodernisme; el postmodernisme és la reacció en contra, a la rígida ideologia de la Bauhaus. La cadira F3, és un exemple del moviment postmodernisme, i utilitza el sentit de l’humor del que mancaven els dissenys negres i aburrits de la seva época; una época on els mobles eren tots semblants i no tenien personalitat i individualisme. Cada cadira F3, és una peça individual i realitzada a mà; per a la seva fabricació s’utilitza diversos materials (fusta, marbre, llautó,...)

19

OBRA Nº 11 Nom: Moble “dona fumant”

Autor: Joan Tauleria Visa Cronologia: 1999

Moviment: Minimalisme ornamentat Dimensions: Alçada 120cm. Ample 60cm. Profunditat 40cm.

El moble minimalista ornamentat , va ser dissenyat per Joan Tauleria a dins de la sèrie de mobles creatius. Aquest moble es un exemple del minimalisme ornamentat. Primerament, la forma, simple i plana per tal de no destacar. D’altra banda, el dibuix figuratiu realitzat amb marqueteria sobre d’una trama de quadrats dóna una ornamentació i una complexitat a la peça de mobiliari. El moble està realitzat a mà, i s’han utilitzat fustes tropicals com ara l’amaranto i el coral. A l’interior es compon per dues lleixes de vidre amb tot l’interior de coral.

20

OBRA Nº 12 Nom: Moble “La Coral”

Autor: Joan Tauleria Visa Cronologia: 2001

Moviment: Minimalisme ornamentat Dimensions: Alçada 130cm. Ample 90cm. Profunditat 45cm.

Aquesta peça segueix l’estil minimalista ornamentat amb la fusió del minimalisme i l’art que dóna identitat al moble i el fa únic. La seva forma recta i simple és típica de l’estil. Es mostra com a ornamentació, un dibuix figuratiu d’una dona realitzat amb marqueteria i creant un efecte collage sobre el fons llis. S’han utilitzat diverses fustes: com a fusta principal, el coral, i la resta són el maple, l’amarant, el faig, el llimoner i el cedre. Està format per quatre portes ocultes i quatre lleixes de vidre

21

6.- BIBLIOGRAFIA - Neil Leach, La An-estética de la arquitectura, G. Gili, Barcelona, 2001. - Reiner Banham, Teoría y Diseño en la Primera Era de la Máquina, Paidós, Barcelona, 1985. - Spiro Kostof, Historia de la Arquitectura, Alianza, Madrid, 1988. - Foster, Hal et al., Arte desde 1900: modernidad, anti-modernidad, postmodernidad, Akal, Madrid, 2006 -Charlotte & Peter Field, Diseño del s.xx, Tashen,Kóln, 2000 - Anne Massey, El diseño de interiores en el siglo XX, Destino, Barcelona, 1995. - C. Blotkamp (edit.), De Stijl. The formative years, Londres, 1990 -F. Whitford, La Bauhaus, Barcelona, 1990 Article “Retorn de l’ornament” de Isabel Campi. Web: tdd.elisava.net/coleccion/2/campI