GIANNI RODARI

Resalta que per a que l'aprenentatge de la lecto-escriptura el millor es afavorir un ambient de joc, on els xiquets i les xiquetes puguen desenvolupar la imaginaci i la creativitat

AUTORS RELACIONATS AMB EL TRACTAMENT DE LA LECTO-ESCRIPTURA

BRUNNER

Considera important que el contingut de l'aprenentatge siga significatiu i funcional per als xiquets i les xiquetes.

MARIA MONTESSORI

Considera molt important afavorir el desenvolupament dels sentits i d'aquesta manera desenvolupar la capacitat lecto-escriptora

PIAGET

Resalta que el xiquet i la xiqueta sn subjectes actius del seu propi procs d'aprenentatge i que aprenen en interacci.

VIGOSTKI

Destaca l'aprenentatge collectiu, que s necessari respectar el procs evolutiu dels xiquets i les xiquetes i que existisca una interacci entre la famlia i el mestre.

EMILA FERREIRO I ANA TEBEROSKY

A partir de l'any 1974, Emilia Ferreiro, inicia els seus treballs com a professora experimental, estudiant i explicant els supsits terics de la psicognesi del Sistema d'Escriptura de la infantesa, abans i durant el procs escolar.

Parteixen de la idea de que els xiquets i les xiquetes elaboren les sues prpies hiptesis al voltant de la relaci que existeix entre els sons i les lletres

Els xiquets i les xiquetes contnuament estan en contacte permanentment amb el llenguatge escrit i desenvolupen en primer lloc un coneixement simblic que els porta a diferenciar el que es llegeix (lletres, nombres) i el que no es llegeix (dibuixos). Posteriorment ells descobreixen que per llegir es necessiten ms d'una lletra o smbol el que els condueix a les paraules.

Ferreiro i Teberosky afirmen que el xiquet i la xiqueta han de ser considerat com un subjecte cognoscent i no com ignorant i aprofitar aquest coneixement inicial en el seu procs de adquisici de la llengua escrita.

"Detrs de esa mano que escribe, detrs de esos ojos que miran, de esos odos que escuchanhay un nio que piensa (Ana Teberosky Emilia Ferreiro )

ETAPES EN LA LECTO-ESCRIPTURA

PROCS LECTO-ESCRIPTOR

QU S LLEGIR

Llegir no s descodificar ni extraure informaci d'un text , llegir s un acte on interactuen text - lector , que consisteix en un treball actiu , en el qual el lector, construeix el significat del text a partir de la seua intenci de lectura i de tot el que sap del mn ; s a dir, de tots els coneixements que porta cap al text abans de comenar a llegir, i dels que posa en el text mentre llegeix.

LA LECTURA DELS MENUTS I MENUDES

Es pot dir que el menut tot i que encara " no sap llegir " , realitza una lectura no convencional ; ja que encara que no reconeix les lletres i les paraules, pot anticipar el sentit del text ajudant-se de les imatges que l'acompanyen i altres elements para - textuals (ttols , subttols , grfics etc. ) . Per aix s'afirma que d'alguna manera el xiquet i la xiqueta llegeixen.

A mesura que els xiquets i les xiquetes van realitzant confrontacions sobre els elements para-textuals van aproximant-se a una lectura ms precisa. Quan arriben a llegir en forma convencional , sn ells mateixos els que podran recrear el sentit , total o parcial , de la lectura fins arribar a produir nous textos .

QU S ESCRIURE?

Igual que l'acte de lectura, s un procs en el qual el que escriu posa en joc complexes operacions mentals , no s un procs mecnic.

Tamb es pot definir aquest acte , com el saber produir diferents tipus de textos d's social , on el que els produeix utilitza coneixements de diferent naturalesa.

Aprendre a escriure suposa alhora , apropiar d'un sistema notacional ( formes grfiques que s'utilitzen per registrar i transmetre informaci ) i del llenguatge escrit ( comprn tant laescriptura com la lectura ) .Les situacions d'escriptura que contribueixen a aix , sn aquelles que permeten als xiquets posar en acci les seues prpies conceptualitzacions i sabers previs sobre l'escriptura, i confrontar-la amb altres .

Sn aquelles situacions que plantegen problemes enfront dels qual s els xiquets i les xiquetes es veuen obligats a produir nous coneixements.

L'escriptura s un instrument que permet reflexionar sobre el propi pensament , organitzar i reorganitzar el coneixement.

PAPER DE LES MARES I ELS PARES
SI A:

Fer servir molta quantitat i varietat de material imprs : revistes, propagandes , llibres , diaris , receptes , poesies, prospectes mdics , contes , cartells del carrer , ...

Facilitar les iniciatives en qu els demanen material o ajuda per escriure i llegir, dibuixar , pintar, ...

Llegir amb els nostres fills o filles les produccions que hagen realitzat ( notes informatives, poesies , treballs o projectes, ... ) valorant sempre positivament el seu esfor .

Parlar molt clar i correctament.

Acceptar les produccions dels xiquets i les xiquetes com la seua forma de comunicar-se des del moment lecto-escriptor en qu es troben i no com a errades que han coms .

Continuar llegint-los encara que veiem que sn capaos de fer-ho per si mateix .

NO A:

Les valoracions negatives, o des del punt de vista adult, de les seues produccions escrites.

Pressionar o a comparar les produccions de les vostres filles o fills , sempre cal respectar el procs natural i individual en qu es troben.

Aclaparar amb l'aprenentatge de la lectoescriptura , i no a atabalar als nostres fills o filles.

MONSERRAT FONS ESTEVE

Professora Titular d'Universitat BarcelonaDoctora en Filosofia i Cincies de l'Educaci Coordinadora del prcticum del Grau d'Educaci Infantil . Membre del grup de recerca PLURAL (Plurilingismes Escolars i Aprenentatge de Llenges) i del GIDDLL (grup d'Innovaci Docent en Didctica de la Llengua i la Literatura).

DOCNCIA Grau d'Educaci Infantil: - Didctica de la llengua II (grup 4A)- Mitjans d'expressi i de comunicaci infantils (grups 2A)Mster de Recerca en Didctica de la Llengua i la Literatura:
- Llengua escrita: anlisi de situacions daula (grup G1)

MBITS DESPECIALITZACI DOCENT I DE RECERCAAlfabetitzaci inicial. Plurilingismes escolars. Pensament del professor. Formaci de mestres, inicial i permanent.

CONVIURE AMB UN MN DE LLETRES

Conv destacar el potencial inacabable de situacions diverses que ofereix el joc simblic propi d'aquestes edats. Si els ms xicotets han vist els adults usar la lectura i l'escriptura, quan juguen a pares i a mares tamb voldran escriure la llista de la compra, llegir el diari asseguts al sof, consultar la guia telefnica,llegir el men del restaurant o mirar una revista al consultori mdic. Sempre i quan es faciliten els instruments adequats, els jocs proporcionen, tamb,prctiques socials de lectura i escriptura que desvetllen l'inters per aprendre-les.

LLEGIR EN VEU ALTA

Llegir en veu alta es produeix de manera gaireb espontnia quan el mestre, el pare, la mare o qualsevol adult llegeix per als ms menuts.Llegir en veu alta per a alumnes de qualsevol edat s la millor manera d'obrir la porta, interessar i donar la benvinguda als que convidem a crixer dins de la comunitat de lectors.

L'ERRADA COM A FONT DE L'APRENENTATGE

Per a la construcci i l'evoluci del coneixement sobre la lectura i l'escriptura cal implicar-se, trobar-se amb contradiccions, formular-se preguntes,temptejar i investigar en un ambient de seguretat i confiana que permetisca entendre l'errada com a font d'aprenentatge.

CONSIDERAR EL VALOR DEL TEMPS I L'ESPERA

Es necessita temps per desplegar el llarg procs d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura que normalment es desenvolupa entre els 4 i els 7 anys. Tan bon lector podr ser el que llegeixen independentment als 4 anys com el que ho fa als 7.Moltes vegades els adults ens precipitem donant les respostes a tot sense deixar temps al fet que els xiquets investiguen, comparen, discuteixen, assagen, fent-los totalment dependents de les nostres explicacions, els nostres recursos i les nostres lectures. Hi ha que fomentar el gust per formular-se preguntes, indagar, comparar i discutir de manera autnoma i per a aix cal deixar temps.