LA LITERATURA TROBADORESCA

La literatura trobadoresca

la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

Orígens

Lloc: OccitàniaCorts de la noblesa occitano-catalana:

Occitània Catalunya Nord d’Itàlia

Datació XII-XIIIs.XII Gran segle quan tota la Gàl.lia occidental

de Gascunya a Bretanya es va unir a la corona anglesa arran del casament d’Elionor d’Aquitània

amb Enric II Plantagenet (1152)


Orígens Neix una estreta relació entre

Catalunya i Occitània fins a la batalla de Muret (1213)

És la primera mostra de poesia culta expressada en llengua romànica

S’estén i s’imposa a tota la Romània A Catalunya es perllonga fins al segle

XV: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March


Definició

• Primera manifestació culta d’exigència artística

• En llengua romànica- Llengua Occitana o Provençal

• Una de les bases més importants de la lírica europea.

• Caràcter oral Cançoner recopilació (posterior-s.XV)


La literatura trobadoresca a Catalunya

• Qualitat i prestigi• Afinitat lingüística• Veïnatge geogràfic• Política expansionista Catalana

oCauses de la introducció i influència de la literatura trobadoresca a Catalunya


ELS TROBADORS

• TROBAR =COMPONDRE (Música i lletra)• POETA TROBADOR • Persona culta amb habilitats literàries i

poètiques i també musicals. • Procedència social: noble (Tot i que, alguns

trobadors eren de classe humil, havien estat educats pels senyor del castell o per un trobador de rang superior, cas de Bernat de Ventadorn)

• Prestigi social


Trobadors La seva tasca literària –escassa- era:

Un ornament de la personalitatUna arma políticaUna professió per viure

A pesar de la diferència social:Se solien considerar com a iguals: compartien la mateixa activitatPerò eren conscients del lloc que cadascú ocupava a la jerarquia de la societat de l’època

Ser trobador suposava un prestigi:Aconsellaven els senyorsGaudien de la seva confiança

Són molt ben considerats el segle XII. El segle XIII decreix per les nombroses guerres i batalles (batalla de Muret)


TrobadorsEs coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa:

Personatges importants: el primer trobador conegut, Guillem IX d'Aquitània

(1071-1127) Papa Climent IV o el famós rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó (que

abans de presidir la cort anglesa va ser duc d'Aquitània i comte de Poitiers)

Personatges de la noblesa: el català Guerau de Cabrera, vescomte de Girona i

Urgell Trobadors d’origen humil:

Marcabrú Bernat de Ventadorn


TROBAIRITZ

dones de la noblesa que componen poemesHi ha pocs casos: Comtessa de Dia


FORMACIÓ

El trobador treballava lentament (uns 10 poemes l’any)Havien estudiat el trivi (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia) Tenien coneixements de tractats de poètica llatins i de composició musical Seguien els tractats de poètica I l’art de trobar del seu temps: Razós de trobar (segle XIII) de Ramon Vidal de Besalú


CANÇONERS76 documents conservats que consten de 3 apartats:

Vides: s’explica la vida dels trobadors Vida de Guillem de CabestanyRazós: raons que l’han dut a escriure un poemaComposicions: els poemes, amb la música corresponent (2542 poemes en total)


TROBADORS CATALANS

Trobadors d’origen català: uns 20Es conserven unes 200 composicions dels trobadors catalansAlguns trobadors són:

Cerverí de Girona (120 composicions)Guillem de Berguedà (31 composicions)Ramon Vidal de Besalú


JOGLAR

• Joglar era “l’assalariat” del trobador. • Funció: Difondre lletra-múscia• Aptituds: cant-interpretació-

memorització i música• Jocs de mans, acrobàcies...Ensenhament

de Guerau de Cabrera• Alguns joglars acaben exercint de

trobadors


TEMÀTICA

•L’AMOR•LA GUERRA

ÒPTICA FEUDAL- CONCEPTE MEDIEVAL-SOCIAL

la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

la literatura trobadoresca

TEMÀTICA: L’AMOR

AMOR CORTÈS (joc galant i cortès)

METÀFORA FEUDAL

SENYOR

VASSALL

DAMA (casada)

TROBADOR(AMANT)



TEMÀTICA: L’AMOR

• AMOR CORTÈSDAMA(MIDONS)

MARIT(GILÓS)TROBADOR

(AMANT)

GUAITA

LAUSENGIERS


TEMÀTICA: L’AMOR

• Fases amoroses: FENHEDOR: TÍMID

SUPLICANT: PREGADOR

ENTENEDOR: TOLERAT

DRUTZ: AMANT


TEMÀTICA: L’AMOR

-Desig-Joia-Esperança

- Dolor

- Tristesa

- Melanconia

•SENTIMENTS CONTRADICTORIS

•SENSUALITAT I EROTISME


TEMÀTICA: LA GUERRA

• Influència feudal• Lluites internes • Rivalitats

• Poesia mitjà de comunicació

Polítiques

Personals


GÈNERES

• CANÇÓ: de temàtica amorosa– Alba acomiadament dels enamorats,

quan neix el dia (amor-dolor)

• SIRVENTÈS: de temàtica bèl.lica

DenigradorBèl·lic

- Forma d’atac personal- Ridiculització i humiliació de l’enemic

-Forma d’atac polític o socia-Enaltirl’esperit feudal i militar


GÈNERES • Altres gèneres:• Pastorel.la Diàleg de caràcter amorós

entre una pastora i un cavaller que la vetlla.

• Plany Lamentació i elogi per la mort d’algú

• Tençó Debat sobre qüestions poètiques• Balada De temàtica diversa, d’influència

formal popular, inclou un refrany al final de cada estrofa


ESTRUCTURA FORMAL MÈTRICA: regles molt estrictes de mètrica i

versificació– Art Menor (per tal de diferenciar-se de l’èpica, d’art

major)

RIMA– Rima consonant (per tal de diferenciar-se de

l’èpica, assonant)

– Rimes femenines o masculines: (Importància de la combinació, pel seu caràcter musical i oral)


ESTRUCTURA FORMAL

Estrofes: Tornada: Estrofa de menys nombre

de versos que tanca el poema a nivell de contingut i a nivell formal

Refrany: Estrofa d’origen popular d’ un o més versos que tanca cada una de les estrofes del poema (Balada). Funció repetitiva i musical.

Nom de les estrofes vinculat al nombre de versos i a la seva estructura:

» per exemple Quarteta ababla literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca la literatura trobadoresca

Bernat de Ventadorn. Estrofa I

Tinc el cor ple d’alegriaTot se’m transfigura

Del glaç m’apar que naixia Tanta de flor pura!

Del vent amb la frenesia Em ve la ventura.

Cantant, mon cor agracia La nova natura.

I és que té tant d’amor, Tal joia, tal dolçor,

Que fa de la neu, gerdor, De l’ermot, verdura


I 7a 5b 7a 5b 7a 5b 7a 5b 6c 6c 7c 5b

II 7b 5d 7b 5d 7b 5d 7b 5d 6c 6c 7c 5d

III 7d 5e 7d 5e 7d 5e 7d 5e 6c 6c 7c 5e

IV 7e 5f 7e 5f 7e 5f 7e 5f 6c 6c 7c 5f

V 7f 5g 7f 5g 7f 5g 7f 5g 6c 6c 7c 5g

VI 7g 5h 7g 5h 7g 5h 7g 5h 6c 6c 7c 5h

VII 6c 6c 7c 5h

TORNADA

a=iab=ura

c=ord=isa

e=ansaf=adag=aireh=ella

•8 Rimes consonàntiques

7 femenines1 masculina (la c)

ART MENOR: heptasíl.labs, pentasíl.labs i hexasíl.labs

Tinc el cor ple d’alegria 7 aTot se’m transfigura 5 bDel glaç m’apar que naixia 7aTanta de flor pura! 5bDel vent amb la frenesia 7aEm ve la ventura. 5bCantant, mon cor agracia 7aLa nova natura. 5bI és que té tant d’amor, 6cTal joia, tal dolçor, 6cQue fa de la neu, gerdor, 7cDe l’ermot, verdura 5b

a = iab = urac = or

I- 7 a 5 b 7 a 5 b 7 a 5 b 7 a 5 b 6c 6 c 7 c 5 b

antítesi

antítesi

antítesi

Jo líric

Personificació de cor

El.lipsi de cor

Bernat de Ventadorn. Estrofa I

ENLLAÇOShttp://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors



http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paraules/pantalla3.htm

Material elaborat per:

o Sílvia Caballeria i Ferrero Carme Codina i Contijoch

Departament de Filologia

COL·LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS. VIC(setembre 2011)

La literatura trobadoresca


EXEMPLE


LA LITERATURA TROBADORESCA

Education

Transcript of LA LITERATURA TROBADORESCA