La llegenda de Sant Jordi

(Narrador/a) Fa molt de temps, així que el sol treia el nas, tot Catalunya s’omplia de quiquiriquis.

Bé, tot Catalunya menys a Montblanc. Allà no se sentia ni piu. Tots els galls eren a dins de la panxa d’un drac molt ferotge.

(Drac) - Gruauuuuuuu. Tinc molta gana i ja no queden més galls. Hauré de començar a menjar-me les persones.

(Narrador/a) La gent de la vila estava molt atemorida per la voracitat del drac.

(Drac) - Grauuuuuuu.

(Sortint de darrera de les muralles de la vila els vilatans diuen:)

(Home 1) - Quina por!

(Dona 1) - Ja no ens queda res al rebost!

(Dona 3) - Ni cap bestia al corral!

(Dona 2) - Aquesta fera se’ns menjarà a tots!

(Narrador/a) Aquella tarda el rei va convocar a tothom a la plaça.

(Reina) – On vas reitó meu?

(Rei) – He convocat a tot el poble a la plaça. Hem de veure com fem passar la gana del drac.

(Reina) – Amb tot el poble? Ui, Que divertit. Vinc amb tu, així no faràs cap tonteria.

(El rei, la reina i la princesa arriben a la plaça, tot el poble els espera. Seuen al tron)

(Rei) - A veure. Fem recompte del que ens queda per atipar a la fera. Vaques?

(Dona 1) – Cap ni una! Ni de llet ni de carn.

(Rei) - Porcs?

(Home 1) - Ni una Galta, ni un pernil!

(Rei) - Sargantanes?

(Dona 2) - Ni caps ni cues, majestat!

(Rei) - Cavalls per escapar-me jo, la reina i la princesa?

(Dona 3) - No en queden ni les peülles! Haureu d’escapar a peu!

(Reina) – A peu ni parlar-ne. Aquestes sabates tant boniques m’apreten i tinc els peus baldats.

(Princesa) – Jo tampoc. Fa molt vent i no em vull despentinar.

(Reina) – I ara que farem reitó meu?

(Narrador/a)La desesperació va envair Montblanc. Si el monstre passava gana la Vila sencera corria perill.

(Els homes i les dones es posen les mans al cap i es lamenten.)

(Dona 2) - La verdura no li agrada!

(Dona 3) - Ni els llegums!

(Dona 1) - Ni els fruits secs!

(Rei) - Només el podem atipar amb carn.....amb carn humana!

(Reina) – Última!

(Home 1) – Penúltim!

(Dona 2) – Jo no jugo!

(Dona 3) – Jo tampoc!

(Dona 1) – Això no val!

(Narrador/a) Com que ningú volia ser devorat els veïns van organitzar un sorteig. Van posar tots els noms en paperets a dins d’un barret.

(Dona 1) - Majestat , tanqueu els ulls i agafeu un paper.

(Rei) - A veure.... Aquest!...No! Millor aquest!

(Dona 2) – No feu trampes Majestat, que ja us coneixem.

(L’home 1 agafa el paper que li lliura el rei i llegeix)

(Home 1) - L’escollit per atipar al drac durant uns dies és...... la filla del rei.

(Home 1, Dona 1, Home 2 i Dona 2) –Uuuuuffff, quina sort!!!

(Reina) – No pot ser, només tenim una filla. Heu fet trampes.

(Rei) - La meva fillaaaaa! Uhaaaauuuuu

(Princesa) - Aiii! Quina desgracia més gran i quina poca traça tens triant paperets pare!

(Narrador/a) El castell s’omplí de mocadors per dir Adéu a la princesa. Com plorava aquella tarda Montblanc.

(Tots) – Adéu, princesa. Uhauuuuuuu!

(Narrador/a) La princesa no era poruga, però tenia molta por. Es va acostar a la cova del drac molt a poc a poc.

(Princesa) - Tinc mooolta poooor!

Surt el drac.

(Drac) - Gruauuuuuuu. De què tens por?

(Princesa) - De tu, drac que em vols menjar.

(Drac) – Gruauuuuuuu. Doncs enllestim aviat. Per on començo princeseta? Pit o cuixa?

(Princesa) – Espera un moment drac, deixa-m’ho pensar.

(Narrador/a) De sobte va aparèixer la lluentor encegadora d’una armadura, d’un home ben plantat i un cavall.

(Sant Jordi) - Atura’t mala bèstia!

(Drac) - Gruauuuuuuu. I ara que vols, tu. No m’agrada que em molestin quan menjo

(Sant Jordi) - Sóc Sant Jordi, un gran guerrer i vinc a salvar la princesa?

(Princesa) - Oh! Quin cavaller tant galant i tant bonic!

(Drac) – Gruauuuuuuu. Fuig d’aquí, no em fas gens de por.

(Sant Jordi) - Per on començo drac? Pit o cuixa?

(Drac) – Gruauuuuuuu. Mmmmmmm.......Pel pit!

Sant Jordi) – Doncs pel pit!

(El cavaller li clava la llança al drac i cau a terra i creix un roser al costat.)

(Narrador/a) Allà un va caure el drac va néixer un roser. El cavaller va tallar un rosa i li va regalar a la princesa.

(Sant Jordi) - Tingueu princesa, com a prova del meu amor!

(Princesa) - Gràcies noble cavaller.

(Homes, dones, la reina i el rei) - Visca Sant Jordi!

Llegenda contada, llegenda acabada.