Aula d’Acollida Escola Lacustària

Curs 2014 - 2015

LA LLEGENDA DEL DRAC DE LES

GAVARRES

Diuen que fa molt de temps que el foc va fer créixer la terra i van formar-se les muntanyes de les Gavarres. I allà hi vivia un drac que es va enamorar d’una noia que anava sovint a buscar pedra tosca, perquè va bé per rentar la roba i fer-la més neta.

Un dia la noia es va adonar que el drac la seguia. Era l’animal més fastigós que havia vist mai: la pell de color rovelló, el cos inflat i botit, les ale scurtes i serrades... La noia es va arrencar a córrer cims avall, morta de por i de tant esverada va caure en una esquerda. Potser si no hagués tingut el nas tan ple de foc i de sofre hauria pogut fer-lo servir per buscar-la, però no tenia olfacte. De manera que, després de cercar-la inútilment durant hores, va clavar les urpes a terra i va començar a gratar. No va parar fins que va veure la plana. I va anar a un altre cim i va fer el mateix. Al cap d’unes hores hi havia gratalls a totes aquelles muntanyes.

Quan finalment la va trobar, en va tenir prou amb la mirada de la noia per adonar-se que ella no l’estimava. I la va deixar marxar cap al seu poble.

Sovint, la noia tornava a les Gavarres i el drac se la mirava content, fins que un dia ella va endur-se’n l’última pedra tosca que quedava en aquelles muntanyes i no va tornar mai més. El drac va allunyar-se ben trist cap als cims i va començar a plorar. I a poc a poc, aquelles llàgrimes varen omplir tots aquells gratalls que anaven a la plana: eren els recs, els torrents, les rieres...I encara ara, hi ha gent que quan plou i baixa aigua pels rius, torrents i rierols de les Gavarres, diuen que el drac plora.

Cortadellas, Xavier, i Llenas, Albert :El Poble dels Cent Focs. Llegendes de les Gavarres.

EL DRAC DE LES GAVARRES

El massís de les Gavarres constitueix, juntament amb el de Begur, l’extrem septentrional de la serralada litoral catalana.

Té la forma d’un gran arc que s’obre cap al nord, a cavall entre les comarques del Baix Empordà i el Gironès, i una extensió propera als 350 quilòmetres quadrats, repartits per una vintena de municipis: Calonge, Castell-Platja d’Aro, Corçà, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, Forallac, la Bisbal d’Empordà, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Santa Cristina d’Aro, Torrent i Vall-llobrega al Baix Empordà, i Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Quart i Sant Martí Vell al Gironès.

LES GAVARRES

És un massís de formes arrodonides, que Josep Pla va definir com a “elefantíaques” i que té com a punts més elevats els puigs bessons de la Gavarra i d’Arques, amb 533 i 527 metres respectivament.

Altres cims destacats són el de la Mare de Déu dels Àngels (485 m), el Montigalar (467 m), Santa Pellaia (353 m), el Puig Cargol (363m) i el Montnegre (285 m).

CIMS MÉS ELEVATS

Riera de Bell-lloc, riera de Camós, riera de Sant Cristófol, riera de Vilallonga, riu Daró, …

RIUS, RIERES I RIEROLS