Explica la veu popular que quan els cristians conquerien els últims reductes moriscs de Catalunya, entre violentes lluites,aconseguiren expulsar els sarraïns d´aquestes terres. aconseguiren expulsar els sarraïns d´aquestes terres.

En terres del riu Foix, en Jaume, un bon home va anar a buscar aigua a la gont de Sant Llorenç.Va tenir una gran sorpresa en sentir el plor d´un nadó que restava embolcallat en un turbant i que portava penjat al coll un medalló propi d´un sarraí.

Va agafar el nadó, el va portar a casa i junt amb la seva muller l´acolliren en el sí de la família. Jaume va amagar el medalló que del nadó i el va amagar al Turó de la Pòpia, el punt més alt de la contrada.

Van cuidar l´infant com si fós el seu propi fill. Ahmet, que així es deia el nen, ajudava a casa.Era ros i amb pell bruna.

Un dia l´Ahmet va acompanyar al seu pare a la Font de Sant Llorenç a buscar aigua. Allà va conèixer la seva veritable història.

Un dia,en Jaume va morir. Abans, però, va donar al seu fill un pergamí en el qual hi deia que anés al cim d´aquell turó i allà hi trobaria mostra dels seus orígens.

Tan aviat com va poder hi va anar. Allà va trobar sota d´una pedra blanca el medalló que els seus progenitorsli havien posat durant la desfeta sarraïna. Era l´emblema del més valerós cabdill sarraí, i se´l posà al coll per sempre més.

En baixar del turó va sentir un esglai i el trot d´un cavall esverat i sense control que corria pel caminal del bosc. Ahmet va aturar la bèstiai,en veure la donzella que anava al damunt,va quedar admirat per la seva bellesa.La noia espantada no sabia com agrair la valentia del jove que li havia salvat la vida.

Ahmet va acompanyar la Mariona, que així es deia la noia, fins al castell de Penyafort. El seu pare va voler concedí a Ahmet la millor horta de les seves propietats, però ell no ho va acceptar.Ahmet desitjava la mà de la donzella.

I així va ser. Es van casar i d´aquell enllaç entre sarraïns i cristians en va néixer gent bona i humil.