LA MAÇONERIA, AMB ELS NENS REFUGIATS
Transcript of LA MAÇONERIA, AMB ELS NENS REFUGIATS
1
ÈPOCA I
NÚMERO 2
MARÇ 2016
Paraula de...
CARLES FONT
Gran mestre de la
Gran Lògia Provin-
cial de Catalunya
A la darrera Gran Assemblea
vam aprovar una declaració
sobre els nens refugiats. La
maçoneria no pot callar da-
vant les grans emergències
socials. Com a tenedors dels
valors que presideixen la nos-
tra ordre, hem d’aixecar la
veu quan els governs no estan
a l’alçada. Els drames socials
no són política, ni ideologia, ni
religió. Per tant, els maçons
estem legitimats per reclamar
els drets legals i morals de les
víctimes. No els podem fallar.
DE TURISME PER BARCELONA. Un grup de maçons francesos i familiars,
encapçalats per grans mestres provincials i altres representants de la Gran Lògia
Nacional de França, van visitar el dissabte 6 de febrer l’Ajuntament de Barcelona i
la Generalitat. Eren convidats a la Gran Assemblea de la Gran Lògia Provincial de
Catalunya. A la foto, el grup, a la sala de reunions del Consell Executiu.
La Gran Assemblea de la
Gran Lògia Provincial de
Catalunya va aprovar aques-
ta declaració:
Fa uns dies una notícia relacio-
nada amb els horrors de la
guerra ens colpia. Segons un
informe de l'Europol, 10.000
nens refugiats que havien
aconseguit arribar a Europa
han desaparegut. Són gairebé
la meitat dels menors que du-
rant tot l'any 2015 havien vin-
gut sense acompanyament.
Esgarrifa només pensar-
ho. On són? Què ha passat amb
ells? De què, a més de la guer-
ra en els països d'origen, han
estat víctimes en arribar a la
somiada civilització de la Unió
Europea? Explotació sexual,
tràfic d'òrgans, esclavitud labo-
ral... Són algunes hipòtesis.
No és acceptable que pas-
sin aquests horrors en ple segle
XXI. La societat europea, i
amb ella la maçoneria, no es
pot quedar de braços creuats.
Hem d'alçar la veu i reclamar a
les autoritats que arribin al
fons d'aquest malson i es pren-
guin les mesures per evitar que
segueixi passant.
Els nens són les gran vícti-
mes innocents de la guerra.
Tenen dret a fugir de la mort i
ser acollits i protegits pels
països on cerquen refugi i un
futur. Per a això vam fer la
Declaració dels Drets dels
Nens i tota una legislació inter-
nacional que no pot ser, a l'ho-
ra de la veritat, paper mullat.
Però és que, a més dels
drets legals, hi ha els drets
morals. La maçoneria no pot
mirar a un altre costat. Els
nostres valors i la nostra ètica
ens ho impedeixen. Tenim
obligacions morals quan hi ha
fets que vulneren els drets pels
que tant han lluitat molts ger-
mans al llarg de la història.
És per això que demanem
als maçons que s'impliquin en
aquest empresa. Volem fer una
crida als membres de la nostra
institució fraternal perquè des
de la responsabilitat del lloc
que ocupen als governs, a les
oenegés, als mitjans de comu-
nicació, als consells d'adminis-
tració i estructures empresari-
als, als sindicats, als partits
polítics, als tribunals de justí-
cia, als cossos policials o sim-
plement com a ciutadans amb
el dret democràtic d'exigir a
tots els nostres representats,
treballem i contribuïm a aturar
els abusos i injustícies que
pateixen els nens i tots aquells
éssers humans que pateixen
situacions de vulnerabilitat.
El Gran mestre de la Gran
Lògia Provincial de Catalunya
traslladarà l'acord d'aquesta
declaració al Gran Mestre de la
Gran Lògia d'Espanya amb la
demanda que el traslladi a la
seva vegada a la resta de Grans
Lògies. Demanem a tots els
nostres germans amb els que
en uneixen deures i valors
universals que facin seva
aquesta declaració i puguin
actuar col·lectivament i indivi-
dualment per eradicar aquest
gran crim contra la humanitat.
LA MAÇONERIA, AMB
ELS NENS REFUGIATS
2
AGENDA
1 MARÇ. 19.00 hores.
Presentació del llibre La
masonería. Símbolos,
doctrinas e historia, de
Pere Sánchez Ferré. Bi-
blioteca Arús. Passeig
de Sant Joan, 26.
12 MARÇ. 10.00 hores.
Gran Assemblea de la
Gran Lògia d’Espanya.
Madrid. Hotel Holiday
Inn Bernabéu.
6 ABRIL. 19.30 hores.
Cinefòrum Maçònic de
Barcelona. Projecció de
Forces Occultes,
pel·lícula francesa pro-
moguda el 1943 pel Go-
vern pronazi de Vichy.
Gran Via, 617.
12 ABRIL. Exposició
La Franc-maçonnerie a
la Biblioteca Nacional
Francesa. S’exhibirà el
diari d’Elias Ashmole,
un dels primers maçons
anglesos especulatius.
Fins el 24 de juliol.
MOR EDGAR MITCHELL, UN DELS ASTRONAUTES
FRANCMAÇONS QUE VAN TREPITJAR LA LLUNA
Edgar D. Mitchell, el sisè
home en trepitjar la Lluna,
va morir el passat 6 de fe-
brer, als 85 anys, a Florida.
Mitchell era maçó i va ser un
dels integrants de la missió
Apolo 14.
Mitchell pertanyia a la
lògia Artesia número 28, de
la localitat del mateix nom
de Nou Mèxic.També era
membre de l’ordre de De
Molay International, una
associació d’universitaris
protegida per la maçoneria i
de la que han format part
figures com Walt Disney i el
president dels Estats Units
Bill Clinton, entre d’altres.
L’Apolo 14 va ser la
tercera expedició en allunar
en el satèl·lit. Fou una mis-
sió de 10 dies que es va en-
lairar el 31 de gener de 1971.
Mitchell va ser el segon
maçó en trepitjar la Lluna,
després d’Edwin E. Aldrin,
segon home en fer-ho des-
prés de Neil Armstrong. Un
tercer maçó, James Irving,
ho va fer posteriorment amb
l’Apolo 15.
En les darreres dècades,
Mitchell va defensar l’e-
xistència dels ovnis.
A dalt, fotografia de la NASA de Mitchell sobre la Lluna.
A sota, un sobre filatèlic del primer dia dedicat a ell.
SEGONA PART DE LA PEL·LÍCULA ‘THE FREEMASON’ La pel·lícula nord-america-
na The Freemason, estrena-
da el 2013, tindrà una sego-
na part que portarà per títol
The Freemason 2: Retaliati-
on. La cinta, dirigida per
Joseph James i protagonitza-
da per Sean Austin, és del
gènere negre i gira al voltant
d’una lògia maçònica.
La pel·lícula ha tingut un
èxit més que discret i s’ha
visionat en cercles relacio-
nats amb les lògies. Tot i
així, s’ha editat en DVD i es
pot adquirir a plataformes
com Amazon.
També es pot descarre-
gar online a través de la web
thefreemasonmovie.com. El
film és en anglès, però dis-
posa de subtítols en 35 idio-
mes, entre ells el castellà.
Els actors són poc cone-
guts. El que més és Austin,
reconegut pel seu treball a
El Senyor dels Anells.
James no ha anunciat
encara la data d’aparició de
la segona part, però sí ha
avançat que té en projecte
preparar una tercera entrega
de la saga.
3
Les catedrals
gòtiques roma-
nen com a es-
plèndids monu-
ments als nos-
tres avantpassats
picapedrers. Aquestes estructures són meravelles de l'en-
ginyeria, i la seva la resistència durant segles és testimoni
de les habilitats dels homes que les van construir.
L'arquitectura gòtica es caracteritza per l'ús d'arcs i
arcbotants. Els alts murs són interromputs per finestres
amb vidres de colors, que permeten que la llum entri en
els edificis de maneres inimaginables abans de la inven-
ció d'aquest estil d’arquitectura. Els arcs es creuen amb
altres, empenyent cap avall la difusió del pes de la cons-
trucció en diferents direccions, de manera que els sostres
de pedra semblen surar en la llum que flueix des de les
moltes finestres.
La construcció d'una catedral gòtica no només es
tractava de l'apilament d’una pedra sobre l'altra. Per cons-
truir aquestes estructures, que eren sovint de 10 pisos
d'altura, els paletes creaven
primer encofrats de fusta per
sostenir els blocs de pedra.
Només quan els arcs eren
complets, i el pes s’eq-
brava, podrien eliminar les
estructures de fusta per reve-
lar l'esplèndida glòria de la
catedral gòtica.
A les lògies maçòniques
es formen els maçons d'una
manera similar. Quan un ma-
çó entra a la lògia com un
aprenent, encara no coneix
els principis de la maçoneria,
i ha d'aprendre l'ús de les
eines simbòliques amb les
que donarà forma a la seva
vida futura com a maçó. Com
a les catedrals gòtiques dels
seus avantpassats picape-
drers, a les lògies maçòniques
és a on es porta a terme
aquest aprenentatge. El pro-
cés de formar l’aprenent en
un maçó és el que s’anomena
formació maçònica. De la mateixa manera que els arcs
elevats de la catedral primera s’han de sostenir primer
amb les estructures fusta sobre les que estan construïts, la
lògia sosté al nou maçó mentre aprèn la naturalesa espiri-
tual de la construcció, que “la casa no feta amb les mans
és eterna al cel".
Una lògia pot oblidar la importància d'aquest procés
de formació per a un nou maçó, i pot descuidar les seves
responsabilitats cap a ell. Algunes lògies confereixen un
grau i entreguen al nou maçó un sistema de xifrat que
conté un ritual de treball per memoritzar, amb l'esperança
que serà prou
interessat per
tornar i avançar
al següent grau.
Alguns d'aquests
aprenents tornen,
però molts no ho fan. Els membres de la lògia es pregun-
ten aleshores què ha passat amb aquests nous germans
que un cop van ser tan ansiosos per aprendre sobre la
maçoneria per voluntat i decisió pròpies. La raó per la
qual aquests homes no avancen i es perden per a la maço-
neria es deu al fet que la lògia no ha entès una de les se-
ves responsabilitats fonamentals: la de formar i donar
suport a la vida maçònica dels seus nous germans.
La bellesa d'una gran catedral gòtica no s’-
aconsegueix llançant algunes pedres a l’aire i esperar que
caiguin per atzar al seu lloc. És necessari establir una
base ferma per a un gran edifici, per erigir les seves pa-
rets correctament, i, per una catedral gòtica, donar forma
als arcs i arcbotants amb l’adequat suport fins que l'es-
tructura pugui valer-se per si mateixa. De la mateixa ma-
nera, no podem esperar que un
jove maçó es pugui valer per si
mateix.
Donar la benvinguda als
interessats en les nostres reuni-
ons és un començament, però no
és el final. Ensenyar les nostres
lectures als candidats és el prin-
cipi, però no és la conclusió.
Ajudar a un nou maçó a comple-
tar la seva formació és necessa-
ri, però no és el nostre objectiu;
és el suport en el seu viatge ma-
çònic. La lògia que entén la im-
portància d'aquesta formació
construeix maçons per a l'eterni-
tat, de la mateixa manera que els
nostres avantpassats van cons-
truir grans catedrals per durar
segles.
La clau de la formació ma-
çònica és que els mestres treba-
llin conjuntament amb els apre-
nents i companys perquè asso-
leixin el tercer grau. La millor
manera de fer-ho és que ger-
mans de tots els nivells i graus parlin junts sobre maçone-
ria. Aquests grups de discussió són en general dirigits per
experimentats mestres maçons. Aquests mestres animen
als nous maçons a cercar més llum pel seu compte, però
dins el concepte clau de la formació maçònica: donar
suport a cada nou germà que comença el seu viatge ma-
çònic i la comprensió del nostre antic ofici. Aquest pro-
cés no és accidental o l'atzar; és el resultat d'una acurada
planificació per part de la lògia. Es tracta d'un compromís
de temps i recursos. Però el resultat és un mestre maçó
ferm i compromès amb els principis de la maçoneria.
HEMEROTECA
Article publicat al número d’octubre/novembre 2015 de ‘California Freemason’
ELS MAÇONS CONSTRUCTORS JOHN L. COOPER III