La masia sostenible. Guia pràctica per a la rehabilitació i la construcció sostenible

8/3/2019 La masia sostenible. Guia prctica per a la rehabilitaci i la construcci sostenible

1/80


2/80

El Projecte Masovera

Masovera s un projecte de cooperaci dedierents Grups dAcci Local espanyolsque t per objectiu com conixer la situ-aci actual de les persones que viuen enhabitatges rurals allats i millorar-ne lescondicions de vida.

Aquesta guia orma part de les accions in-dividuals que simpulsen des del Consorciper al Desenvolupament de la CatalunyaCentral amb lobjectiu de trobar solucionsque promoguin la sostenibilitat en les nos-tres masies i habitatges.

Aqu podreu trobar propostes per optimit-zar ls de recursos com lenergia i laigua,millorar la qualitat de vida i reduir els im-pactes ambientals i les despeses associa-des a viure en un habitatge allat.

Edita: Consorci per al Desenvolupament dela Catalunya Central; Projecte Masovera.Responsable tcnica: Laia Espasa

Finana: Ministerio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino

Redacci: mOntanyanes. Estratgies creativesper a la dinamitzaci local. SLL. Equip tcnic:Eva Tarragona, Anna Palau i Clia Clotes

Revisi tcnica: Pere Badia Maymus (energiesrenovables); Bartomeu Casals Piol (energiageotrmica); Pere Navarro i Maroto (energiade la biomassa); Josep Bunyesc (arquitectura

sostenible); Ariadna Past (gesti i tractamentdaiges)

Correcci lingstica: Servei Comarcal deCatal del Pallars Sobir. Consorci per a laNormalitzaci Lingstica

Disseny: Pere Bscones (espainomada.com)

Impressi: Grques Muval

1000 exemplarsDipsit Legal: L-697-2011

Els textos de La masia sostenible. Guia prcticaper a la rehabilitaci i la construcci sostenibledel Consorci per al Desenvolupament de laCatalunya Central (Projecte Masovera) estansubjectes a una llicncia de Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 3.0 Noadaptada de Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0

de les otograes i imatges: respectius autors.


3/80

LA MASIASOSTENIBLEGuia prctica per a la rehabilitacii la construcci sostenible

Com millorar lhabitabilitat, reduir limpacte ambiental i lesdespeses econmiques en habitatges allats


4/80

ndex

Energia ..............................................................................................................................................7Allament trmic................................................................................................................................................. 8

Obertures, proteccions solars i altres mesures passives

destalvi energtic ........................................................................................................................................12

Altres sistemes destalvi energtic...............................................................................16Energia solar fotovoltaica ............................................................................................................ 24

Energia solar trmica............................................................................................................................ 28

Energia minielica ..................................................................................................................................... 32

Energia de la biomassa .................................................................................................................... 34

Energia geotrmica.................................................................................................................................. 38

Aigua.................................................................................................................................................43Sistemes destalvi daigua .......................................................................................................... 44

Recollida daiges pluvials........................................................................................................ 50

Aprofitament daiges grises ............................................................................................... 54

Depuraci daiges residuals ............................................................................................... 56

Residus ............................................................................................................................................61

Residus domstics.................................................................................................................................... 62

Habitabilitat, salut i medi ambient ........................................................ 67Materials de construcci sostenibles ................................................................... 68

Edificis ms saludables ................................................................................................................... 72

Ms informaci ............................................................................................................................................... 76


5/805

Introducci

Les masies han estat histricament un smbol dautosuficincia isostenibilitat al medi rural. En el context actual, per, i amb larribadadels serveis bsics a prcticament la totalitat de les poblacionscatalanes, les masies i lhbitat dispers han quedat en desavantatge.

Algunes continuen ssent autosuficients pel que fa a una part delalimentaci, de labastiment daigua o de lenergia per calefactar.Molts municipis han aconseguit fer arribar la xarxa elctrica, laiguapotable, i fins i tot sistemes de sanejament a una part important deles masies, per la llunyania i la dispersi daquestes augmenten ladificultat i el cost duns serveis que, per la majoria de gent que viu enpobles o nuclis ms grans, sn un dret normalitzat.

Aquesta guia vol ser una primera aproximaci a algunes de les

solucions que es podrien adoptar en qualsevol masia, habitatgeallat i, en general, en qualsevol habitatge, per ser ms sosteniblesi reduir la dependncia al subministrament extern denergia i aiguapotable, als servies de tractament daiges residuals i a la gesti deresidus domstics. Totes aquestes possibilitats sn tractades enquatre apartats: lenergia; laigua; els residus; i lhabitabilitat, la salut iel medi ambient. Algunes sn mesures fcils que poden adoptar-se

sense un gran esfor; altres requereixen dur a terme una rehabilitacio reforma important. Totes elles, per, impliquen reduir limpacte sobreel medi ambient, la despesa associada al consum denergia o aiguai augmentar la qualitat de vida, sobretot en aquells habitatges onencara no arriben aquests serveis bsics.


6/80


7/80

Antigament, tota la despesa

energtica duna llar es limitava a

cobrir les necessitats de la cuina

i la climatitzaci. Les possibilitatsdaconseguir energia eren molt

limitades, i per aix els recursos

soptimitzaven al mxim i la majoria

dhabitatges es construen de tal

forma que pogus optimitzar-

se la calor i la llum del sol.

Els avenos posteriors van

provocar que molts delsconeixements tradicionals aplicats

a larquitectura i la construcci

es suplissin utilitzant noves

fonts energtiques i alhora

que augments el consum no

noms associat a la climatitzaci,

si no a la illuminaci, a ls

delectrodomstics, del vehicle,de maquinria agrcola, etc.

A dia davui, laugment de la

demanda energtica no cessa.

Ls predominant denergies no

renovables ens atansa cada cop

ms a lesgotament dels recursos

fssils, agreugen el canvi climtic i

la contaminaci del medi. Per aix,

s prioritari buscar primer frmulesper estalviar energia, per desprs

trobar alternatives energtiques

renovables i ms sostenibles.

Com per exemple, reduint al

mxim les prdues associades

a la climatitzaci (allar b

ledifici i aprofitar al mxim les

condicions exteriors) i fent unesfor per consumir de forma

responsable (fer un bon s del

electrodomstics i minimitzar

el consum en illuminaci).

En el cas de les masies on no

arriba la xarxa elctrica, suposen

una alternativa viable per gaudirdautosuficincia energtica;

per viure amb comoditat i de

forma ms sostenible.

Energia

Antigament, tota la despesa

energtica duna llar es limitava a

cobrir les necessitats de la cuina

i la climatitzaci. Les possibilitatsdaconseguir energia eren molt

limitades, i per aix els recursos

soptimitzaven al mxim i la majoria

dhabitatges es construen de tal

forma que pogus optimitzar-

se la calor i la llum del sol.

Els avenos posteriors van

provocar que molts delsconeixements tradicionals aplicats

a larquitectura i la construcci

es suplissin utilitzant noves

fonts energtiques i alhora

que augments el consum no

noms associat a la climatitzaci,

si no a la illuminaci, a ls

delectrodomstics, del vehicle,de maquinria agrcola, etc.

A dia davui, laugment de la

demanda energtica no cessa.

Ls predominant denergies no

renovables ens atansa cada cop

ms a lesgotament dels recursos

fssils, agreugen el canvi climtic i

la contaminaci del medi. Per aix,

s prioritari buscar primer frmulesper estalviar energia, per desprs

trobar alternatives energtiques

renovables i ms sostenibles.

Com per exemple, reduint al

mxim les prdues associades

a la climatitzaci (allar b

ledifici i aprofitar al mxim les

condicions exteriors) i fent unesfor per consumir de forma

responsable (fer un bon s del

electrodomstics i minimitzar

el consum en illuminaci).

En el cas de les masies on no

arriba la xarxa elctrica, suposen

una alternativa viable per gaudirdautosuficincia energtica;

per viure amb comoditat i de

forma ms sostenible.

Energia


8/808

Allament trmic

La mesura ms eectiva per estalviar energia s necessitar-nepoca. Una casa ben allada, amb poques prdues energtiques,necessitar menys aportaci externa per mantenir la tempera-tura interior. Si, a ms, est ben orientada i soptimitza lener-gia que arriba del sol, el consum per climatitzar-la disminueixconsiderablement.

Per qu allar correctament un edifici?

f El consum energtic per escalar una casa mal allada pot repre-sentar ms del 50% del total de la despesa domstica. En una casa

ben allada aquesta despesa pot reduir-se ns a un 30-35% o ms.f Abans de valorar la installaci de qualsevol sistema denergies

renovables per climatitzar una casa, s prioritari allar-la adequada-ment. Per molt ecient que sigui qualsevol tipus de ont energtica,aquesta no podr ser eectiva si ledici t excessives prdues decalor.

f En un edici ben allat nhi haur prou amb una mnima apor-taci energtica per escalar-lo o reredar-lo. La caleacci haur deuncionar menys dies, durant menys hores, i a menor intensitat.

Disposici delallament(en groc) enuna cobertai exempledaplicaci dellana (Foto

J. Bunyesc).


9/809

Com allar unedifici?

La quantitat de calor que es necessi-ta per mantenir un habitatge a unatemperatura de conort depn engran part de que aquest compti ambun bon allament trmic. Lallamenttrmic saconsegueix evitant al m-xim el fux de calor entre dos espaison la temperatura s dierent. Peraconseguir-ho, sutilitzen materialsamb molta resistivitat trmica.

Laire s un molt bon allant, pert el problema que pot moureslliurement i, en moures, acilita latranserncia de calor. Per aquestmotiu, molts allants trmics quesutilitzen en construcci tenenla propietat de poder retenir unagran quantitat daire al seu interior.Aquest seria el cas del materials

sinttics com els plstics escumatso la bra de vidre, i de materials na-turals com el suro, la llana natural,algunes bres vegetals, etc.

La major prdua oguany de calor dunedici es dna perla coberta o teulada, ja que es pro-dueixen cilmentprdues de calor, i

ms, en edicis antics. Per aix, i apesar de que rehabilitar una cobertas una obra costosa, s importantvalorar-ho perqu ens permetrestalviar molt en caleacci.

Les aanes i murstamb han des-tar ben allats.Els edicis anticssolen estar cons-truts amb parets

de pedra que poden tenir ms dunmetre de gruix. Aquestes parets te-nen molta inrcia trmica, per percontra, no sn bones allants. Pocscentmetres de qualsevol materialallant com el suro, la llana o la bra

de vidre, allen molt ms que unaparet de pedra dun metre. Un muramb molta inrcia trmica el que as assegurar que ledici no es rere-di o sescal rpidament perqu tcapacitat demmagatzemar el calor.La inrcia trmica, per tant, es com-plementa amb lallament i ajuda aestalviar energia si ledici sescalade orma contnua. Si ledici, encanvi, noms sescala espordica-ment, la gran inrcia trmica de lesparets provoca que es trigui molt aarribar a la temperatura de conort.

A ms de les aanes i la coberta, lesprdues de calor poden donar-se permolts altres punts que tamb calmantenir allats: nestres, portes i

els seus bastiments, caixes de per-siana, xemeneies, etc. Tots aquestselements poden provocar pontstrmics, que sn els punts especcson lallament s clarament ineriora la resta del conjunt.

Per les nestres, per exemple, escalcula que pot perdres ns a un30% de calor dun edici. Per reduir

aquestes prdues s important quesiguin de doble vidre, o nestresdobles. Tamb s important el tipusde usteria amb que estan etes.Lalumini o els metalls tenen unaelevada conductivitat trmica. Aixvol dir que deixen passar el red ila calor amb molta acilitat. Per evi-tar-ho, una possibilitat s collocaruna usteria amb ruptura de pont

trmic; s a dir, que t algun tipusdallament entre el marc interiori exterior que evita les prdues decalor.


10/8010

Els corrents daire poden ser unabona estratgia per millorar elsobreescalament de cobertes iaanes a lestiu. Per aix s eci-ent comptar amb cambres daireventilades i amb un bon tiratge

trmic. Tot i aix, a lhivern calcontrolar-les, ja que poden suposarel 30-40% de les prdues totals decalor de ledici.

Les condensacions es donen sovinten indrets on hi ha ponts trmics,en situacions delevada humitat ired a lexterior. Aix passa perqulaire calent de linterior t ms

capacitat dacumular vapor daigua,que no pas laire red de lexterior.En un punt on hi ha un pont trmic,laire disminueix de temperatura,ns que arriba un moment queno t ms capacitat per acumularvapor daigua, i aquest es converteixen aigua lquida. En aquests puntses pot acumular gran quantitat dai-gua que acaba provocant problemes

dhumitats.

Criteris per triar unmaterial allant:

Actualment, hi ha nombrosos mate-rials al mercat amb bones qualitatsallants. Les caracterstiques quems poden orientar per saber si unmaterial s o no bon allant sn:

La conductivitat trmica

Mesura la acilitat amb que la calortravessa un material determinat;

la resistncia trmica. Com menors la conductivitat trmica, msallant s un material. Es consideracom a material allant aquell que t

una conductivitat trmica inerior a0,060 W/mk. Els materials que hi haal mercat solen tenir uns ndex deconductivitat trmica entre 0,030W/mk i 0,045W/mk. Aquest sn elsndex de materials allants plstics

(poliestir, poliuret), llanes mine-rals (de roca, de vidre), o materialsnaturals com el suro, les bres deusta, o la llana natural.

La resistncia trmica

Mesura la dicultat que oereix unproducte dun gruix donat en deixarpassar la calor. Per tant, en aquest

cas, sincorpora la variable del gruixde material que es necessita peroerir un allament determinat.

La reacci al foc

Els materials que es produeixenen briques tenen una normativamolt clara que determina sobre

quins parmetres sha dinormaral consumidor. A part de la con-ductivitat trmica i la resistnciatrmica, tamb han de acilitarinormaci sobre la reacci al oc.Per determinar aquest ltim par-metre, hi ha una srie destndardscom les euroclasses que determinensi el material reacciona millor (A),com les llanes minerals que sn

incombustibles o pitjor (F) com lesescumes plstiques.

Criteris de sostenibilitat

A lhora de decidir-nos per un o al-tre material, els parmetres anteri-ors seran poc determinants, perqules dierncies entre uns i altres nosn molt signicatives.

Ens haurem de decantar per altrescaracterstiques que tenen ms a


11/8011

veure amb ls especc que senvulgui er. Com per exemple:

Limpacte ambiental del material.Aquest el mesura lanlisi del ciclede vida (veure apartat Materials de

construcci sostenible) que permetquanticar els recursos materials ienergtics necessaris per lextracci,el transport, la producci, la distri-buci, ls i la de vida daquestmaterial.

Per exemple, pel que a a la pro-ducci dels materials s importantutilitzar preerentment:

- Aquells que procedeixen de recursosrenovables.

- Que siguin cils de reciclar o queprocedeixen del reciclatge.

- Que es generin amb una baixa despe-sa energtica.

- Obtinguts a partir de matries prime-res abundants.

- De baix impacte i no txiques.

- Que es produeixin a prop del llocon han dutilitzar-se, per recolzar aixleconomia local i evitar despesesexcessives en el transport.

Limpacte sobre la salut.

Els possibles benecis per aleconomia local.

Altres criteris

s molt important utilitzar mate-rials que permetin la transpiraci ique no impermeabilitzin. Cal esco-llir materials higroscpics, amb ca-

pacitat per absorbir o cedir humitat,en unci de quina sigui la humitatde lambient.

Llana

dovella

Cot Llana de

vidre

Llana de

roca

Poliestir

extrut

Poliestir

projectatDensitat(kg/m3)

25-30 30 15-150 20-200 24-45 25-45

Conductivitattrmica(W/mk)

0,040-0,045 0,034-0,05 0,035-0,045 0,035-0,045 0,030-0,040 0,030-0,040

Reacci al foc(Euroclasse)

D F A1, A2 A1 E1 E1

Emissions CO2

(KgCO2/Kg)0,71-1,55 0,46-0,70 1,60 1,41 17,27 17,27

Toxicitat(PAFm2yr*)

0,071-0,085 0,068-0,075

0,49 0,42 0,33 0,33

*PAFm2yr = Possibles danys als ecosistemes a causa de lemissi de substncies txiques a laigua, al sol i a laire

mesurat en potencial de fracci afectat per metre quadrat i any per a cada quilogram demissi.

Alguns dels materialsallants que compleixenmillor amb aquest criteris, sn productes naturalscom el suro, les bres de

usta, les bres vegetals ila llana dovella. Cal triar elde procedncia ms propera

Exemples dallants naturals

Llana dovella

usta

Cot

Suro


12/8012

Obertures, proteccionssolars i altres mesures

passives destalvienergticFactors arquitectnics com la orma dun edici, la situaci i lamida de les nestres, la presncia de tendals o altres proteccionssolars o la ventilaci poden infuir considerablement en la capa-

citat dun edici per captar, conservar, emmagatzemar, alliberaro protegir-se de la calor exterior. En un edici antic s dicilmodicar alguns dels actors arquitectnics als que es pot optaren una obra nova. Tot i aix, cal tenir-los en compte alhora de

er petites reormes o incorporar solucions de baix cost, ja quepoden ajudar-nos a estalviar energia.

Per qu tenir en compte els sistemespassius destalvi energtic?

f En edicis ja construts, algunes mesures destalvi passives sncils daplicar i necessries si es vol reduir el consum energtic.

Comptar amb tancaments ben allats i amb sistemes de proteccisolar adequats permet reduir molt la despesa energtica.

f En masies i habitatges ja construts, alguns daquests siste-mes (orma, volum, emplaament de ledici, etc.) sn dicils demodicar, per en obra nova sn imprescindibles per optimitzarls de lenergia i ens aciliten que puguem reduir al mxim el seuconsum sense majors esoros.

f En un edici ben allat i que compti amb bones caracterstiques

en quan a lestalvi passiu denergia nhi haur prou amb una mni-ma aportaci energtica per escalar-lo o reredar-lo. La caleaccihaur de uncionar menys dies, durant menys hores, i a menorintensitat.


13/8013

Quines mesuresdestalvi passivespodem aplicar?

Moltes solucions constructives quepoden aplicar-se avui per aprotarles condicions avantatjoses exte-riors i protegir-se de les que no hosn, es basen en coneixements delarquitectura tradicional, que hasabut trobar estratgies per optimit-zar recursos escassos com lenergia.

Aquestes solucions, que es com-plementen avui amb noves possi-bilitats constructives i de disseny,canvien en unci de les condicionsclimtiques de cada entorn i de laubicaci especca de cada edici.

En el nostre clima mediterrani i deorma genrica, lestratgia consis-teix:

A lhivern, en aavorir els guanysenergtics procedents de la radiacisolar a travs dobertures ben ori-entades, i limitar les prdues ambparets gruixudes amb gran inrciatrmica i amb un bon allament.

A lestiu, en canvi, hem de limitarels guanys a travs de proteccions

solars i acilitar les prdues a partirde laventilaci per reduir les neces-sitats energtiques de orma moltconsiderable.

Lallament i la inrcia trmica shantractat al captolAllament trmic,per hi ha altres mesures i carac-terstiques arquitectniques queshan de tenir en compte si es cons-trueix un edici, i en alguns casos,si es vol er una reorma. Aquestesan reerncia:

A la mida, ubicaci i orma de lesobertures.

A les proteccions solars.

A la orma de ledici.

A la seva orientaci.

A la incorporaci de possiblessistemes de ventilaci natural oorada.

Els onaments de larquitectura tradicional, amb ladopci de tcniques i installacions modernes, sn les

que guien els estndards deles cases passives. Es tractadhabitatges que compleixencriteris de molt baix consumenergtic que saconsegueixcombinant estratgies dedisseny passiu, amb novestecnologies i nous materials.Sn cases energticamentmolt ecients, amb un m

xim de demanda per escalar o rerigerar de 15kWh/m2 any i de 120kWh/m2 iany de demanda total, incloenthi electrodomstics

Allament de nestresamb doble vidre


14/8014

Consells a tenir encompte a lhoradaplicar sistemes

destalvi passiu:

En edificis ja construts:

Obertures

Les nes-tres i altresoberturesrepresentenuna discon-tinutat enla supercieexteriordun edici iun pont tr-mic a travs

del qual hi ha un fux de calor moltimportant. La seva orma, superciei situaci determinen que hi hagims o menys prdues denergia.

Per controlar aquestes prdues, lesnestres haurien de ser de doblevidre (o doble nestra), que tanquincorrectament, i amb una usteriaamb una mnima conductivitat tr-

mica o amb ruptura de pont trmic(veure captolAllament trmic).

A lhora de plantejar-se er una novaobertura o modicar-ne les propor-cions pot orientar-nos seguir unscriteris:

Les aanes orientades a sudsn aquelles que capten de orma

ptima lenergia solar. A lhivernel sol hi arriba de orma directadurant ms hores, i a lestiu quedenprotegides del sobreescalament. Peraix, aquesta s normalment la ubi-

caci idnia per emplaar nestreso ampliar-les.

A les aanes orientades a nord,en canvi, les nestres han de serpetites.

Les claraboies i lluernes de lacoberta, que reben exposici solardirecta durant tot el dia, i on podenproduir-se durant la nit importantsprdues de calor, han destar correc-tament protegides.

Proteccions solars

Les proteccions solars a les obertu-

res permeten controlar la captacisolar directa, especialment a lestiu,per evitar sobreescalaments.

Les proteccions solars poden serxes (com un volads o un porxo)o mbils (persianes, tendals, porti-cons, etc.).

Les proteccions sn sobretot tils

en les aanes sud, evitant al mximlentrada directa del sol durantlestiu. Per orientacions est i oest, onla captaci solar es dna a primerahora del mat i ltima de la tarda,i majoritriament a lestiu, el mseectiu s collocar proteccions xesverticals o persianes amb lames ver-ticals orientables.

En el cas de les proteccions mbils,una correcta gesti per part delshabitants de la casa, contribueix aoptimitzar el seu uncionament.

HIVERNESTIU


15/8015

En edificis de nova construcci:

Forma i orientaci

En edicis isolats, la superciedexposici a les condicions exter-

nes (radiaci solar, vent, tempera-tura, etc.) s mxima i per tant, lespossibilitats de que hi hagi prdueso guanys denergia augmenten. Peraquest motiu, la orma i lorientacisn dos importants actors a teniren compte.

Una bona orientaci permet opti-mitzar lenergia del sol i protegir-se

de lexposici al vent. Per optimitzarla radiaci solar cal tenir en compteque la aana sud s la que en repms a lhivern; mentre que a lestiu,aquesta radiaci solar incideix ma-

joritriament sobre la coberta. Pertant, aquesta hauria de ser la aanaprincipal.

Les aanes amb orientaci est i

oest reben ms radiaci directa alestiu que a lhivern. Per tant, simportant comptar amb bones pro-teccions solars.

Les aanes sud-est i sud-oest rebenprcticament la mateixa radiaci alhivern que a lestiu.

Finalment, la aana nord rep molt

poca radiaci directa, i si la rep, s alestiu.

Els espais interiors tamb hauriendorientar-se seguint els matei-xos criteris, segons ls i les horesdocupaci. Daquesta manera, les

habitacions ms ocupades hauriendestar orientades en direcci sud,sud-est o sud-oest. Aquestes snles opcions que permeten acumularmajor energia durant lhivern, pereecte de la radiaci solar, i quedar

ms protegides a lestiu amb lajudade proteccions solars.

Ventilaci

s important tenir en compteleecte del vent sobre el consumenergtic, ja que t molta capacitatper inltrar-se a linterior i reredarla supercie externa dun edici.

A la vegada, per, laire exteriorpot ser utilitzat com un sistema deventilaci natural. El principi sicms com que a moure laire snles dierncies de pressi i tempe-ratura. Laire calent tendeix a pujari el seu buit s ocupat per aire msresc. Aquest moviment es dna, perexemple, per dierncies de tempe-ratura entre les aanes sud i nord,o entre la coberta de ledici i elsoterrani.

Tamb poden utilitzar-se sistemesde ventilaci mecnica, que renovenlaire interior amb aire exterior sen-se necessitat dobrir les nestres.Aquest s un principi de renovacide laire que saplica en les cases

passives, i que unciona captantaire red de lexterior que sescalaa travs dun intercanviador amblaire calent que surt de ledici. Alestiu unciona a la inversa, evitantque entri aire calent.

Nord

Sud

Est

Oest

Nord

Sud

Est

Oest

Sol a les 12 h migdiaEstiu

Sol a les 12 h migdiaHivern


16/8016

Altres sistemesdestalvi energticReduir el consum denergia a les llars es tradueix en un estalvien leconomia amiliar i contribueix a disminuir les emissions degasos deecte hivernacle a latmosera, principal causa del canviclimtic. A ms dincorporar solucions constructives per reduirel consum energtic, hi ha accions senzilles com utilitzar elec-trodomstics i lmpades de baix consum o adoptar bons hbitsds que poden signicar un estalvi denergia molt important.

Per qu comprarelectrodomstics ilmpades de baix

consum?

f s tracta duna mesura de cil apli-caci que noms requereix que em unabona tria a lhora de comprar-los.

f Els electrodomstics de baix con-sum energtic, anomenats de classe

A, consumeixen ns un 40% menysdenergia. En alguns casos sn ms carsque la resta, per durant la seva vida tilproporcionaran un estalvi energtic quecompensar el sobrecost inicial i perme-tr estalviar diners.

f Les lmpades de baix consum durenentre 8 i 10 vegades ms que les bom-betes convencionals i proporcionen la

mateixa llum, estalviant entre un 75-80%denergia.


17/8017

Comsidentifiquen elselectrodomstics i

lmpades de baixconsum?

La identicaci dun electrodo-mstic ecient i de baix consums senzilla, grcies a la etiquetaenergtica. Aquesta etiqueta sapli-

ca en tot el territori europeu a tottipus delectrodomstic: neveres icongeladors, rentadores, assecado-res, rentaplats, orns elctrics, airecondicionat i lmpades.

Actualment, existeixen 7 classesdecincia, identicades per uncodi de colors i lletres que vandes del color verd i la lletra A pels

equips ms ecients, ns al colorvermell i la lletra G pels menysecients. En el cas de les neveres icongeladors existeixen dos nivellsms: A+ i A++, sent aquest darrer elms ecient.

La Uni Europea est introduint unanova etiqueta amb modicacions enlescala de classicaci que sincor-

porar paulatinament en els die-rents electrodomstics.

Un exemple prctic:

Si es comparen dues assecadoresamb les mateixes prestacions, unadel tipus D i laltra del tipus A:

La del tipus D t un consum anualde 304 kWh/any.

La de tipus A el t de 167 kWh/any.

El canvi duna assecadora de classeD per una de classe A representa un

estalvi de gaireb el 50% denergiaconsumida i, en el moment descriu-re aquesta guia, un estalvi econmicde 190 al llarg de la seva vida til.

Recorda que els electrodomstics vells i les lmpades (bombetes i fuorescents) oses shan deportar a la deixalleria per

a la seva correcta gesti uncop ens en desprenem

Exemple de nou model detiquetadecincia europea.


18/8018

Consells a teniren compte per aestalviar energia

en una llar:

Els electrodomstics

La nevera i el congelador

De tots els electrodomsticsque hi ha en un habitatge,

els que consumeixen msenergia, amb dierncia, snla nevera i el congelador, ja

que estan constantment en unciona-ment. A les masies, a ms, sol haver-hicongeladors tipus arc de gran mida perconservar aliments de producci prpiai per evitar desplaaments excessius perabastir-se.

Quasi el 19% de lelectricitat consumida en unhabitatge es destina a larerigeraci i la congelacidels aliments

Consells prctics:

Comprar un aparell amb letiqueta

energtica A++, A+ o A. En el mercat hi ha models de rigo-

rcs anomenats no-frost que disposenduna circulaci daire contnua perevitar la ormaci de gel i de gla, la pre-sncia dels quals provoca una reduccide lecincia energtica de laparell.

Ajustar el termstat per tenir unatemperatura de 6 C a la nevera i 18Cen el congelador.

Revisar que la porta tanqui correc-tament per evitar que sescapi el redmalbaratant lenergia.

s necessari que hi hagi sucientespai en els laterals i la part del darrerede laparell perqu laire circuli (5 cm); iubicar-lo en un lloc allunyat de ocus decalor o de la radiaci solar directa.

s aconsellable netejar la part del

darrere un cop a lany. Descongelar laparell abans que el gel

arribi a tenir 3 mm de gruix. Fent-ho enspodrem estalviar ns un 30% denergia.

Desconnectar la nevera durant absn-cies perllongades de ms de 15 dies. Caldeixar laparell net i amb la porta obertaper evitar que hi romanguin les olorsdesagradables.

El televisor i els equips audiovisuals

Es calcula que prcticamenttotes les llars comptenalmenys amb un televisor(la mitjana s de dos perllar), a ms daltres equips

audiovisuals com DVD, vdeos, cadenesmusicals, cinema domstic, consoles,etc. Com passa amb la nevera i el conge-lador, els equips audiovisuals tenen poca

potncia, per solen estar moltes horesen uncionament i per aix sn respon-sables duna part important del consumde lenergia duna casa.

Consells prctics:

Comprar un aparell amb letiquetaenergtica A. En el cas del televisor simportant xar-se en letiqueta i triar bel model. Un televisor de plasma con-

sumeix ns a 2,5 vegades ms que untelevisor dLCD.

Tenir cura dapagar el televisor i elsequips audiovisuals amb linterruptordel propi aparell en comptes de deixar-loen standby que t un consum denergiapermanent que pot representar un cost anal dany de 50 .

Podem connectar els dierents apa-rells audiovisuals a un endoll mltipleamb interruptor i aix tancant un solbot sapagaran tots de cop.

joomla1-5-13


19/8019

La rentadora

La rentadora s el quartelectrodomstic que msenergia consumeix dunallar.

El 85% de lenergia queconsumeix la rentadorasutilitza per escalar laigua. Sempre que sigui possible cal rentar la roba ambels programes de baixatemperatura

Consells prctics:

Comprar un aparell amb letiquetaenergtica A.

Millor posar la rentadora plena o erservir els programes de mitja crrega.

Rentar sempre que es pugui amb ai-gua reda i amb la quantitat de detergent

justa. Fer servir una quantitat excessivade detergent a que la rentadora treballims i, per tant, el rentat durar mstemps.

Al mercat hi ha rentadoresbitrmiques amb dues preses daigua indepen-dents: una per laigua reda i laltra perlaigua calenta. Aquesta ltima prov delsistema daigua calenta de la casa i entraa la rentadora ja escalada estalviant

energia i temps de rentat. Tamb, hi ha rentadores amb sondaespecca que mesura la brutcia delaigua de rentatge i no la canvia si no snecessari, estalviant aigua i energia.

s aconsellable netejar regularment elltre de la rentadora ja que aix millorael seu uncionament i sestalvia energia.

Lassecadora

s un electrodomstic queconsumeix molta energia i,per tant, s aconsellable er-ne un s moderat.

Segons el mode devacuaci de la humitathi ha assecadores dextracci o de condensaci. Les de condensaci eixuguenduent a terme un procs de condensacide laigua que desprs sevacua directa-ment en un desgus o en un cubell quecal buidar quan s ple. Aquest sistema s

molt ecient, en canvi lassecadora perextracci eixuga evacuant laigua de laroba en orma daire humit. No cal con-nectar-la a un desgus per s ubicar-laen un lloc ben ventilat o disposar dunasortida daire a lexterior. Aquest sistemas energticament menys ecient.

Consells prctics:

Comprar una assecadora de gas pre-eriblement a una elctrica ja que s msecient energticament. Si s elctrica,que sigui de classe A i de condensaci.

Centriugar la roba abans de posar-laa lassecadora. La centriugaci consu-meix molta menys energia.

Cal omplir-la al nivell de crrega queindica cada cicle. Si sha deixugar poca

roba, ajusteu el nivell de temperatura iel temps dassecada. No sha de sobre-carregar lassecadora, ja que necessitarms temps per acabar el procs essentmenys ecient.

s preerible assecar per separat laroba lleugera, i la roba de cot i pesada(per exemple les tovalloles).

s millor, sempre que es pugui, asse-

car la roba aprotant el sol. s la manerams ecient de er-ho.

El rentaplats

El 90% de lenergia que con-sumeix un rentaplats s perescalar laigua. Actualment,hi ha models que permetenseleccionar cicles anomenats

econmics/ecolgics, s a dir, permeten

seleccionar una temperatura de laiguabaixa i temps curts.


20/8020

Consells prctics:

Comprar un aparell amb letiquetaenergtica A. Existeixen en el mercatrentaplats bitrmics amb dues presesdaigua independents: una per laiguareda i laltra per laigua calenta. Laigua

calenta prov del sistema daigua calentade la casa i entra a laparell ja escaladaestalviant energia i temps de rentat.

Millor posar el rentaplats ple, en cas deno er-ho, shaurien dusar els programesde mitja crrega.

Eliminar les restes de menjar de la vai-xella abans de car-la al rentaplats. Millorer-ho amb una esptula, i en cas que esnecessiti aigua, que sigui reda.

Millor er servir els programes econ-mics i de baixa temperatura.

Deixeu que els plats seixuguin a laire.Si no teniu un programador automticper aturar laparell, desprs de lltimaesbandida obriu la porta i deixeu que lavaixella seixugui sola.

El forn

El orn pot ser elctric o degas. Els de gas sn ms eci-ents, tot i que els elctrics snels ms comuns a les nostresllars.

Consells prctics:

Millor comprar un orn de gas que unelctric. Si es compra elctric, cal triar unaparell amb letiqueta energtica A.

No obrir el orn mentre aquest est enuncionament, si no s estrictament ne-cessari, ja que cada cop que sobre perdel 20% de lenergia acumulada.

Es pot apagar el orn abans dacabarla cocci. La calor residual acabar decuinar els aliments.

Per a una cocci de ms duna horano es necessari preescalar-lo.

Mantenir les parets netes del ornmillora el seu uncionament i lecinciaenergtica.

La cuina

La cuina pot ser elctrica ode gas. Les de gas sn ms e-cients, tot i que darreramentles ms installades a les llarssn les elctriques.

Les cuines elctriques poden ser:

Placa de resistncia: s la cuina elctri-ca tradicional. Aquest tipus de cuina s laque consumeix ms energia, ja que tantla producci com la transmissi de calorsn molt inecients.

Placa vitrocermica elctrica: actual-ment s la ms comuna a les llars.

Placa vitrocermica dinducci: escaracteritza perqu transmet la calor alrecipient mitjanant camps magntics,mantenint la supercie de cocci reda iaugmentant la seguretat en ls. La calores genera de manera instantnia quansencn el comandament, per la qual cosael temps necessari per a la cocci s ine-rior que a la resta daparells. s el sistemams car, per sestalvia un 40% del tempsde cocci i un 30% de lenergia respecte a

les vitrocermiques convencionals.

Consells prctics:

Les cuines no segueixen cap tipusdetiquetatge energtic. El sistema msecient energticament s la cuina degas, i si es vol una cuina elctrica la msecient s la de vitrocermica dinduc-ci.

Quan cuinem:

- Cal disposar duna bateria de cuinaadequada pel tipus de cuina quesusa. Millor bateries abricades ambmaterials que dionguin b la calor,com per exemple lacer inoxidable, iamb un ons gruixut per evitar deor-macions.

- Cuinar amb olles a pressi o rpides

consumeix ns a un 60% menys queles tradicionals.


21/8021

- Millor usar olles o paelles que siguinuna mica ms grans que la superciedel oc o de la placa. La cocci s msrpida i sestalvia ns a un 20%.

- Usar laigua justa per a la cocci,com ms aigua em servir per cuinar

ms temps es necessitar per escal-ar-la i ms energia es consumir.

- s millor apagar el oc 5 o 10 minutsabans dacabar la cocci per aprotarla calor residual.

El microones

Es calcula que un 84% deles llars catalanes utilitzenaquest electrodomstic.

Consells prctics:

A lhora de comprar-lo cal tenir encompte que tingui les dimensions i lapotncia adequades per a les necessitatsreals.

Utilitzar el microones en comptes delorn pot er estalviar entre un 60% i un

70% denergia. El uncionament del microones s

dierent del orn. El microones necessitams potncia o temps en unci de laquantitat de menjar que cuinem o es-calem. Per contra, el orn convencionalutilitza la mateixa energia independent-ment de la crrega.

Existeixen reticncies per part dor-ganismes i consumidors sobre els riscos

per la salut dutilitzar aquest electro-domstic. La OMS, per, assegura queaquestos riscos no existeixen.

Lordinador i els equips dofimtica

La presncia dordinadors iimpressores a les llars estcada cop ms generalitzat. Escalcula que la meitat de llarsde Catalunya tenen equipa-ments domtica.

Consells prctics:

A lhora de comprar un ordinador caltenir en compte:

- Que tingui el sistema destalviEnergy Star, ja que permet passar aun estat de reps o dhibernaci alcap dun temps dinactivitat.

- Els ordinadors porttils consumei-xen molta menys energia que un PC.

- Si es compra un PC, cal tenir encompte que la pantalla s la part queconsumeix ms energia. s preeribletriar una pantalla plana (TFT) quesn les que consumeixen menys.

- Millor comprar impressores queimprimeixin a doble cara i aparellsde ax que utilitzin paper normal (notrmic).

Per a absncies curtes, de menys de30 minuts, cal activar, si s possible,lordinador en el mode dhibernaci oapagar noms la pantalla, ja que s elcomponent que consumeix ms energia.

Per absncies llargues, de ms de 30minuts, s convenient apagar lordina-dor.

s important no deixar els aparellsen standby (consum en espera), perevitar-ho es poden connectar diversosaparells a una base de connexi mltipleamb interruptor per poder-los apagartots a la vegada.

Els electrodomstics petitsEls altres electrodomstics dela casa: aspirador, assecadorde cabells, batedora, mquinadaaitar, planxa, torradora,

etc., tenen potncies molt dierents. Elsque es limiten a er una acci mecnica(batedora, mquina daaitar, exprimidor,etc.) tenen menys potncia i consumei-xen menys energia que els que produei-

xen calor (planxa, assecador, torradora,etc.), amb excepci de laspiradora que st una potncia i un consum alt.


22/8022

Consells prctics:

Apagueu els electrodomstics, no elsdeixeu encesos si ninterrompeu la tasca.

A lhora de planxar, aproteu que laplanxa est calenta per planxar gransquantitats de roba.

Aire condicionat

Existeixen dierents tipusdaparells daire condicionat:

Sistemes compactes i sistemes partits:els compactes tenen levaporador i el con-densador dins del mateix aparell, mentreque els partits tenen les dues parts

separades, una que es situa a lexterior(el condensador) i laltre que subica alinterior (levaporador). Els equips partitssn ms ecients que els compactes.

Sistemes reversibles i no reversibles:els reversibles sn els que permetendonar red i calor, mentre que els no re-versibles noms donen una cosa o laltra.Els equips de bomba de calor sn aparellsreversibles.

Sistemes evaporatius: no sn estric-tament equips daire condicionat ja quenoms serveixen per rerescar lambientuns pocs graus mitjanant levaporacide laigua. Tenen lavantatge que consu-meixen molt poca energia.

Ventiladors: s el sistema ms senzillque permet baixar la temperatura entreuns 3-5C i t lavantatge que el seu con-sum energtic s molt baix.

Consells prctics:

Cal escollir b laparell que es compra enunci de les necessitats de rerigeraci decada habitatge.

La temperatura de rerigeraci sha dexar a 25C. El et de baixar ms la tempe-ratura a lencendrel no a que lestana esreredi ms rpidament.

Cal posar els aparells daire condicionat

de manera que tinguin bona ventilaci i noels toqui el sol directe.

Installar tendals, persianes i cortinesens ajudar a regular la temperatura de lacasa.

A lestiu, s important que en les horesde mxima radiaci solar les persianes es-tiguin baixades i les nestres tancades; aixsimpedeix que entri la calor dins de casa.Per contra, cal ventilar ledici a les horesms resques (primeres hores del mat odurant la nit).

La illuminaciLa illuminaci articial pot representarun 20% de lenergia total que es consu-meix en una llar. A lhora de triar el tipusde lmpada cal tenir en compte, a msdel tipus de llum que generen, el seuconsum energtic.

Els dierents tipus de lmpades:

Bombetes incandescents:La llum es produeix pel pas de lacorrent elctrica per un lamentmetllic de gran resistncia.Sn poc ecients ja que un 75%de lenergia que consumeixen la

perden en calor. A lhora de comprar-lessn les ms barates, per per contra snles que gasten ms consum elctric i lesque duren menys temps (1000 hores). La

Uni Europea t previst suprimir comple-tament la distribuci daquest tipus debombetes a partir del setembre del 2012.

Bombetes halgenes:Tenen un sistema de uncio-nament similar a les lmpadesincandescents (pas de correntelctric per un lament) per

utilitzen un sistema pereccionat quepermet reduir un 30% la despesa energ-tica. Igual que en les incandescents partde lenergia que consumeixen la perdenen calor, per en comparaci tenen unamillor vida til (de 2000 a 3000 hores) isn ms ecients. Actualment existeixenlmpades halgenes dicroiques de baixconsum que proporcionen les mateixescaracterstiques dilluminaci amb unavida til ms llarga, 5000 hores, i un 40%menys de consum que les halgenesconvencionals.

Fluorescents:Estan ormats per un tub devidre que cont una petitaquantitat de gas de mercu-

ri que sexcita a partir de descrregues


23/8023

elctriques generant la llum. Aquesteslmpades necessiten un equip auxiliarper uncionar (reactncies, arrencadori condensador) que pot estar separat ointegrat al fuorescent. Sn molt ecientsenergticament ja que consumeixen un80% menys que les incandescents i tenen

una vida til entre 8 i 10 cops superior(8000 i 12.000 hores). Tot i aix, cal teniren compte que el mercuri que contens un element molt txic i que un copacaben la seva vida til cal portar-los a ladeixalleria. Aix permet recuperar aquestmetall per a usos posteriors, i evitar laseva dispersi al medi.

Bombetes de baix consum:En realitat sn lmpades fuo-

rescents compactes. Utilitzenla tecnologia dels tubs fuores-cents, per utilitzen una mida

reduda. Lequip auxiliar sintegra perpoder substituir directament les bombe-tes incandescents. Com que sn fuores-cent sn molt ecients energticament, jaque consumeixen un 80% menys que lesincandescents i tenen una vida til entre8000 i 12.000 hores.

LED (Lighting Emitting Diode, dodeelectroluminescent):

s la tecnologia ms moderna.No tenen lament i aix a quela seva vida til sigui molt ms

llarga, de 5000 ns a 45.000 hores, i con-sumeixen un 80% menys denergia queles incandescents. Sn lmpades moltecients perqu no sescalen i no perdenenergia en orma de calor.

Consells prctics:

Les lmpades tamb duen letiquetat-ge que inorma de les caracterstiquesenergtiques. Igual que amb els elec-trodomstics, hi ha 7 classes decin-cia energtica que sidentiquen amblletres i colors. La lletra A i el color verdindiquen el grau ms alt decincia i laG i el color vermell, el ms baix. Les lm-pades de classe A consumeixen 3 copsmenys que les de classe G.

s important illuminar la casa amblmpades de baix consum i fuorescents.Quan es necessiti una llum de msqualitat per illuminar espais o objectes

que es vulguin ressaltar, es pot er servirlmpades halgenes de baix consum oLED.

No s convenient encendre i apagarels fuorescents amb reqncia, pertant, cal collocar-los en habitacions on

sutilitzin durant ms temps, com arala cuina. Si es surt de lhabitaci nomsuns minuts, s millor no apagar elsfuorescents, ja que tenen un consumdarrencada molt elevat. Aix sestalvia isallarga la vida de les lmpades.

Si es substitueix el 25% de les bombe-tes incandescents que estan ms tempsenceses en una casa per lmpades debaix consum (LFC) es pot reduir ns a un50% del consum elctric en illuminaci

de lhabitatge.

Tipus delmpades

Vida til(hores)

Consum

Incandescents 1000

Halgenes 2000 30% menys queles incandescents

Halgenes debaix consum

500040% menys queles halgenesconvencionals

Fluorescents8000 12.000

80% menys queles incandescents

Lmpades debaix consum

8000 12.000


LED5000 45.000



24/8024

Energia solarfotovoltaicaLenergia solar otovoltaica permet transormar lenergia solardirectament en electricitat. s una energia neta i molt competiti-va en masies i emplaaments allunyats de les lnies elctriques.Si la xarxa elctrica es troba a prop, pot connectar-shi per ven-dre lenergia produda i posar-la a labast daltres consumidors.

Per qu incorporar unainstallaci denergiasolar fotovoltaica?

f s una alternativa neta i no contami-nant per obtenir energia a partir dunaont gratuta i inesgotable.

f s una alternativa ecient per ob-tenir energia en habitatges, granges ialtres edicis que es troben allunyats deles xarxes elctriques. Es poden abastirtots els consums elctrics duna casa,

des delectrodomstics ns a sistemesde bombament daigua. Per abaratir elcost de la installaci, pot ser recomana-ble preveure que les puntes de consumsiguin cobertes amb algun sistema degeneraci de recolzament.

f En indrets propers a les xarxes elc-triques, es pot prendre lopci dintercon-nectar-shi per vendre lenergia, estalvi-

ar-se a ms costos dinstallaci (no calenaparells demmagatzematge), i augmen-tar la rendibilitat de la installaci.


25/8025

Com funciona?

El uncionament bsic consisteixen transormar lenergia del sol en

electricitat. Un sistema autnom (noconnectat a la xarxa) est ormatper equips que permeten produir,regular, acumular i transormarenergia elctrica. El sistemes que esconnecten a la xarxa poden pres-cindir dalguns daquestos compo-nents, perqu no cal emmagatze-mar lelectricitat que es produeix.

Aquests components sn:

1. Les plaques otovoltaiques. Lamajoria es abriquen amb cllulesde silici que tenen la propietatde generar electricitat quan sil-luminen pel sol.

2. Un suport per les plaques. Tenenla unci de xar les plaques en

una posici correcta. Hi ha sistemesxos i daltres ms complexos, quepoden seguir el moviment del sol.Aquests suports variaran en uncidel lloc on es colloquin les plaques(sobre el terra, al teulat, paret, etc.).

3. El regulador. Regula la crrega idescrrega de les bateries. Nomssinstalla en cas que es tracti dun

sistema autnom no connectat a laxarxa elctrica.

4. Les bateries. Emmagatzemenlenergia produda durant els pe-rodes dassolellament, per poder

abastir els consums en perodes deno generaci.

5. Londulador. El corrent que ge-neren les plaques otovoltaiques iel que sacumula a les bateries scorrent continu de baix voltatge(habitualment 12, 24 o 48 volts). Encanvi, la xarxa elctrica i la majoriadelectrodomstics uncionen amb

corrent altern a 220-230 volts. Peraix s necessari londulador, perconvertir el corrent continu de baixvoltatge a altern. Aquest aparell s,per tant, el que a que lenergia solarotovoltaica pugui oerir unes pres-tacions similars a les de lenergiaelctrica duna xarxa convencional.

6. Els sistemes de protecci. Per

evitar danys produts per possiblescurtcircuits o sobretensions.

7. Els comptadors. Per calcularlenergia que es produeix o quees consumeix. Aquests aparellssinstallen quasi exclusivament enels sistemes en qu es connecta lainstallaci otovoltaica a una xarxaelctrica per a vendren la produc-

ci.

PLAQUESFOTOVOLTAIQUES1 SUPORT DE LESPLAQUES

2

REGULADOR3 LES BATERIES4

ONDULADOR5

Endolls

ELSCOMPTADORS7SISTEMA DEPROTECCI6


26/8026

Factors a tenir encompte per a unabona installaci:

Orientaci de les plaques

Les plaques shan dorientar al sud,per assegurar la mxima exposicial recorregut solar.

Inclinaci de les plaques

Per tal de captar la mxima radiaci,els raig haurien dincidir perpendi-cularment sobre les plaques, percom que laltura del sol varia al llargdel dia i del moment de lany, shade buscar una inclinaci ptima,que permeti captar el mxim deradiaci.

Si es tracta dun sistema autnom(no connectat a la xarxa elctrica),la inclinaci de les plaques haur depermetre captar el mxim de radia-ci en el moment ms desavorablede lany o quan el consum sigui mselevat. Si en canvi, el sistema estconnectat a la xarxa, lobjectiu serproduir el mxim al llarg de lany,aix saconsegueix collocant les

plaques en el mateix angle que lalatitud on estiguin emplaades (aCatalunya entre els 41 i els 42).

Ombra

Sha de vigilar que sobre el camp o-tovoltaic no incideixi lombra de caparbre, construcci, etc. ja que aixpot alterar molt el rendiment. Si a

una placa no li arriba el sol, aquestano genera electricitat i bloqueja elpas de lelectricitat generada per lesaltres plaques.

Integraci

Tamb sha de tenir en compte quetota la installaci estigui situadaen un indret on estigui el mximdintegrada amb lentorn natural i

arquitectnic que lenvolta.

Casa nostra pot uncionarautnomament amb plaques solars otovoltaiques.Cal er un bon dimensionament de la installacii un consum responsable

de lenergia generada queinclogui sistemes dilluminaci i electrodomstics de baix consum

41 - 42 inclinaci

Sud

Panell solar


27/8027

Exemple de masia amb installaci denergia otovoltaica. Fotograa: Girasol, recursos en energies renovables


28/8028

Energia solar trmicaUna installaci denergia solar trmica permet cobrir gran partdels requeriments daigua calenta duna llar mitjana. Com quelobtenci daigua calenta s un dels principals consums dener-gia duna casa, obtenir-la a partir de lenergia solar pot abaratirmolt les despeses domstiques, contribuir a la prevenci de les-calament global i a la reducci de la contaminaci que produei-xen altres energies.

Per qu incorporar una installacidenergia solar trmica?

f Permet estalviar. s una bona alternativa per proveir-nosdaigua calenta i caleacci. La despesa energtica daquestesdues installacions pot arribar a suposar cilment un 70% de ladespesa energtica total dun habitatge.

f Lenergia solar s gratuta i inesgotable. La inversi en lainstallaci es pot amortitzar en poc temps (normalment, enmenys de 5 anys).

f La climatologia mediterrnia, amb moltes hores dirradiaci

solar, permet un bon rendiment de les installacions.f Es tracta duna ont denergia neta i no contaminant.

f La legislaci del nostre pas sest adaptant a les exignciesde la Uni Europea en matria denergies renovables. Tamb hoestan ent els ajuntaments, a travs dordenances que regulen elpercentatge mnim denergies renovables que han dabastir unedici de nova construcci o rehabilitat.


29/8029

Com funciona?

El uncionament bsic consisteix enaprotar lenergia procedent del sol

per obtenir calor.Les installacions domstiques acos-tumen a constar de:

1. Els captadors o collectors solars.Supercies encarregades de captarla radiaci solar i transormar-la encalor. Nhi ha de molts tipus, perper a s domstic normalment

sutilitzen els que generen calora baixa temperatura (inerior als80C). Quan la radiaci del sol arribaal captador, aquest labsorbeix i latransmet a un fuid (generalmentaigua). La calor daquest fuid estransmetr a laigua domstica.

2. Un sistema acumulador. Onsemmagatzema laigua calentadomstica ns al moment de con-sumir-la.

3. Un sistema de distribuci de la

calor. Consta dels sistemes de con-trol de les installacions, les canona-des, les conduccions, les bombes perer circular laigua, les vlvules, elspurgadors daire, etc.

La despesa energtica perproveirnos daigua calenta i caleacci pot arribar asuposar un 70% de la despesa energtica total dunhabitatge

Pere Bscones, basat en illustraci de Josep Giribet

Vas dexpansi

Termmetre

Vlvula de seguretat

Purgador daire

Allament

DIPSIT O SISTEMAACUMULADOR

SISTEMA DEDISTRIBUCIDE CALOR

CAPTADORO COLLECTOR

SOLAR

ACS

Entradaaiguasanitaria

Dutxa

Callefaccide la llar

1

2

3


30/8030

Factors a tenir encompte per a unabona installaci:

Orientaci i inclinaci

Per aconseguir captar el mxim deradiaci solar al llarg de lany, s im-portant emplaar correctament elscaptadors. Aix saconsegueix orien-tant-los al sud geogrc. Variacionsde +/- 15C aecten poc al rendimentde la installaci.

La inclinaci respecte al pla ho-ritzontal ha de ser la que permetique la supercie de captaci quediperpendicular als raigs solars enel moment de mxima intensitatdiria (migdia solar). Si la instal-laci sutilitza tot lany, el millor sinclinar-los els mateixos graus quela latitud geogrca on ens trobem.Si hi ha ms consum en una po-ca determinada de lany, s millorsituar els captadors perpendicularsals raig del sol en aquest perode demxim consum.

Obtenci daigua calenta

Laplicaci ms com i rendibleconsisteix en utilitzar lenergia del

sol per obtenir aigua calenta sanit-ria, ja que la demanda sol ser oraconstant durant lany i per tant, sms cil de dimensionar i amortit-zar la installaci.

No obstant, com que a lhivern, lairradiaci del sol s molt menor ies necessitaria una gran superciede captaci per obtenir la totalitatde requeriments daigua calenta, lainstallaci normalment es dimen-siona per combinar-la amb un altresistema descalament, com perexemple la biomassa.

Calefacci

A part de laigua calenta sanit-ria, la segent aplicaci ms comde lenergia solar trmica s pera caleacci. Lestacionalitat de lademanda, com que es concentra alsmesos ms reds, a que la instal-laci pugui tenir un cost elevat sies dimensiona per cobrir el 100%de les necessitats. Normalment lainstallaci solar es dimensiona percobrir un percentatge de la deman-da de caleacci durant lhivern, iper a obtenir aigua calenta sanitriadurant tot lany. El percentatge decaleacci que no es cobreix ambenergia solar trmica sha dobteniramb un altre sistema descalament

complementari.Pel que a al sistema de caleaccii si emprem un captador de baixatemperatura (els ms habituals ales llars) els radiadors convencio-nals no sn els ms adients, perqunecessiten que laigua els hi arribia temperatures elevades, i aquestscaptadors solars treballen a tem-

peratures ineriors. Per aix, snpreeribles altres sistemes de radi-aci, com el terra radiant, les paretsradiants, els scols radiants, etc. Elscaptadors solars dalta temperatura

Exemple dinstallaci denergia solar trmicaen una casa. Fotograa: Oriol Bosch(Monteixo - Energies renovables)


31/8031

com els de tubs de buit sn els msrecomanables per a installacionsamb radiadors convencionals.

Amortitzaci

El cost inicial duna installacidenergia solar trmica samortitzaen un perode relativament curt(normalment entre 5 i 10 anys). Tot iaix, el clcul del moment damor-titzaci depn de mltiples actorsque condicionaran el dimensio-nament de la installaci. Algunsdels actors ms determinants snla ont energtica que es substi-

tueix, del context ambiental decada emplaament (orientacions iinclinacions possibles; temperaturade laigua entrant; dies dirradia-ci solar), i ls que sen aci (aigua

calenta sanitria, aigua calenta icaleacci, etc.).

En general, es pot considerar quelamortitzaci del sistema s inver-sament proporcional al consum. Si

es requereix molta aigua calenta,la inversi samortitza ms rpida-ment.

Finalment, sha de tenir en compteque la vida til dels sistemes decaptaci sol calcular-se en 20 anys,tot i que lexperincia demostra queen molts casos s superior.

Captador solar trmic per escalament daiguasanitria en una masia allada. Fotograa:Oriol Bosch (Monteixo - Energies renovables)

Secci dun captador solar trmic perescalament daigua sanitria.

Installacide dipsit enun sistemadenergiasolar trmica. Fotograa:Oriol Bosch(Monteixo- Energiesrenovables)


32/8032

Energia minielicaLenergia minielica aprota la ora del vent per convertir-la

en energia a partir daparells ms petits que els usats amb lagran energia elica. Aix acilita que pugui installar-se en gai-reb qualsevol emplaament i a prop dels punts de consum commasies o altres edicis allunyats de les xarxes de subministra-ment elctric. Aquest tipus denergia est encara poc implanta-da, per t un gran potencial de desenvolupament grcies alsavenos tcnics i la introducci de noves reglamentacions.

Per qu incorporaruna installacidenergia elica

domstica?f s una alternativa neta i no con-

taminant, que permet obtenir energia apartir duna ont gratuta i inesgotable.

f Si es donen les condicions ade-quades, s una alternativa molt ecient

per obtenir energia en habitatges que estroben allunyats de les xarxes elctri-ques. Poden er uncionar els electrodo-mstics duna casa, sistemes de bom-bament daigua, i altres aplicacions queno necessiten una aportaci energticamassa elevada.

f Es pot combinar amb lenergiasolar otovoltaica per augmentar leci-

ncia en lobtenci denergia. Aquestainstallaci hbrida (solar i otovoltaica)s la ms utilitzada en edicis no con-nectats a la xarxa elctrica.

Intallaci daerogenerador. Fotograa: Girasol, recursos enenergies renovables.


33/8033

Com funciona?

El sistema unciona convertintlenergia cintica del vent en ener-

gia elctrica o mecnica.La mquines que an aquesta trans-ormaci sanomenen aerogeneradors. Consten onamentalment dunrotor amb pales que en girar trans-meten lenergia a un generadorque la transorma en electricitat, oa una bomba per bombejar aigua(en aquest cas, els aerogeneradors

sanomenen aeromotors).

Per generar electricitat en instal-lacions autnomes, els aerogene-radors que normalment sutilitzensn de baixa potncia ( 10kW), adierncia dels grans aerogenera-dors que sinstallen als parcs elics.La tecnologia s molt able i gairebno es necessita manteniment.

Les installacions solen ser hbridesi es combina amb lenergia solarotovoltaica per aprotar lenergiadel sol i del vent.

Si la installaci es vol exclusiva-ment per bombejar aigua, es potaprotar lenergia del vent per gene-rar energia mecnica. En aquest cas,

els rotors tenen ms pales, per talde poder aprotar els vents de baixavelocitat que sn els ms adequatsper aquest tipus de mquines.

Consells pera una bonainstallaci:

La condici indispensable per quuna installaci denergia elica un-cioni s que estigui emplaada en unlloc on hi hagi una mitjana de ventsucient per er girar el rotor (pree-riblement a 4 m/s de promig anual),i on aquest sigui constant i senseturbulncies.

Tot i aix, el mecanisme ms ables mesurar el vent en lindret concreton vol er-se la installaci i conixerquina s la direcci del vent predo-minant. Per obtenir aquestes mesu-res de vent ables, lptim s er-hodurant temporades llargues, amb unmnim dun any.

Lenergia que sobt a partir dun ae-

rogenerador depn de la potncia delvent que travessa el rotor, la densitatde laire, la supercie dabast de lespales (rea descombrat) i la velocitatdel vent.

Cada aerogenerador es caracteritzaper la seva corba de potncia queindica el rang de velocitats del venta les que unciona i la potncia que

assoleix amb cada un daquestsrangs. Un aerogenerador de 10kW nogenerar 10kW ns que laire arribia una velocitat determinada ptima,per la qual laerogenerador ha estatdissenyat. En general, la majoriadaerogeneradors comencen a pro-duir electricitat a velocitats de 3-4m/s. Arriben a la potncia nominal(mxima producci) als 13m/s, i per

sobre de 25m/s la producci saturade orma automtica per evitar danysa laparell.

El Ministeri dIndstriaha desenvolupat un aplicatiu online per conixer el potencial elic dunemplaament determinat:http://atlaseolico.idae.es


34/8034

Energia de la biomassaBiomassa s un terme ampli que es reereix a tota la matriaorgnica dorigen vegetal (per exemple, la llenya) o animal, in-cloent residus i materials que procedeixen de la seva transor-maci. Aquesta biomassa, pot ser emprada com a combustible

per a obtenir-ne energia, amb una important rendibilitat, espe-cialment si es compara amb altres combustibles ssils com el

petroli.

Per qu incorporar una caldera debiomassa?

f Permet estalviar a lhora descalar la casa, especialment si escompara amb el preu daltres combustibles ssils com el gasoil isi lindret de consum i extracci de la biomassa sn propers.

f s una ont denergia renovable, ms neta que altres combus-tibles ssils i amb un balan prcticament neutre demissions deCO2, per la qual cosa no contribueix a incrementar els eectes delcanvi climtic.

f Contribueix a dinamitzar leconomia local lligada a les activi-

tats orestals o a rendibilitzar altres activitats, com lagrria, si labiomassa procedeix de subproductes agrcoles (restes de podesdarbres ruiters, pinyols doliva, purins, etc.).

Com funciona?

El terme biomassa es reereix a tota la matria orgnica dorigen vegetalo animal. Aquesta pot extreures de onts molt diverses, que inclouen lesmasses orestals, restes dindstria orestal (1 transormaci), activitatsagrries (purins, ems, restes de podes darbres, etc.), de cultius destinatsespeccament a lobtenci de biomassa (cultius energtics: llenyosos o


35/8035

herbacis), o de residus com els angsde les depuradores, tot i que enaquest cas la gesti s ms comple-xa.

En el context de la Catalunya Cen-

tral, la ont primria i ms ecient(en termes socials, econmics, am-bientals, etc.) dobtenci de biomas-sa sn els boscos locals a travs delstreballs de millora i mantenimentpodes, tallades, aclarides, i restesde la indstria de la usta, sempre iquan siguin materials que complei-xin amb els requisits necessaris pera la generaci denergia.

La biomassa pot utilitzar-se per ob-tenir energia trmica (el ms com),elctrica i mecnica. En el cas delshabitatges, lnica aplicaci rentables lenergia trmica, per caleac-ci i per lobtenci daigua calentasanitria.

Aquesta energia sobt de la com-

busti de la biomassa en unacaldera, que escala laigua per a ssanitari o per als radiadors.

Actualment, la abilitat daquestescalderes s equiparable als sistemesde gas o gasoil, i tot i que la inversiinicial s ms elevada, per a indretson les necessitats sn constants ielevades i prxims a llocs de pro-

ducci, lamortitzaci s rpida.

Ls de biomassa orestal per a cale-acci s especialment recomanableen aquells habitatges que complei-xen alguns dels segents requisits:

Caldera installada des de a ms

de 15 anys (de gas natural o gasoil).Habitatge que vol renovar-se pro-perament.

Habitatge de nova construcci.

Habitatge amb demanda de clima-titzaci alta i constant.

Habitatge amb espai per la sitjademmagatzematge i per descrrega

de la biomassa.Per adaptar la biomassa als sis-temes actuals daprotament iguanyar en comoditat, aquesta estransorma en productes derivats.Els ms utilitzats sn lestella, el pl-let i la briqueta.

Les masies sn els habitatges que

millor es poden adaptar a la im-plantaci dun sistema de caleacciamb caldera domstica de biomas-sa perqu generalment disposendespai per installar la sitja i lacaldera. En masies que es dediquenal turisme rural es pot trigar ms aamortitzar la installaci si locupa-ci durant lany s irregular.

Caldera destella Caldera de pllets Caldera de llenya


36/8036

TIPUS DECOMBUSTIBLE

PODERCALORFIC PARTICULARITATS

Llenya. Sobt pelprocessament dela usta darbres dedierents espcies.s el combustibletradicional.

Depn de lahumitat i dela composici.De reerncia,3900 kcal/kg.

El cost de producci i com-pra s baix i amb les cal-deres modernes el podercalorc s elevat, perrequereix alimentaci ma-nual.

Estella. Sn rag-ments de usta iescora procedentsnormalment del de-sembosc o de restesde la indstria de lausta. Aquests sprocessen per obte-nir trossos de pocscentmetres dellarg i ample. En ge-neral, la qualitat delestella s millorcom ms uniormes.

Entre 3600kcal/kg i 4000kcal/kg.

Lestella pot utilitzar-se di-rectament com a combus-tible o per obtenir altresproductes com el pllet oles briquetes. El procs deproducci de lestella ssenzill, et que la a msbarata. Necessita per msespai demmagatzematgei un important control dequalitat per garantir-nela humitat i lhomogene-

tat. s recomana no con-sumir-les lluny del puntde producci (no ms de50km).

Pllet. Sn cilin-dres obtinguts apartir de usta tri-turada i assecada,normalment proce-dent de subproduc-tes industrials, quesha premsat i com-primit. Els cilindresresultats tenen unamida i orma ho-

mognia.


Com que la mida s petita,s de cil manipulaci itransport. El contingut encendres s molt baix, etque redueix les tasquesde manteniment. Podemtrobar-lo al mercat en sacso a granel i requereix pocespai demmagatzematge.s ms car que altres bio-masses perqu requereix

un procs de producci.Briqueta. Sn aglo-merats o blocs des-tella o altres ustesresiduals que escompacten en die-rents ormes. Quanla orma s cilndri-ca, sn semblantsal pllet, per de

mida ms gran. Po-den arribar a er 50cm de longitud.


Com que sn compactessn de cil manipulaci iemmagatzematge. El con-tingut en cendres s moltbaix, et que redueix lestasques de manteniment.Es troben al mercat en cai-xes o bosses de plstic isutilitzen normalment en

llars de oc. s ms car quealtres biomasses perqurequereix un procs deproducci.

TIPUS DE CONBUSTIBLES:


37/8037

Consells a teniren compte alhora descollir

una caldera debiomassa:

Consum anual estimat. Per taldescollir la potncia de caldera msadequada.

Disponibilitat despai. Un siste-

ma de caleacci amb biomassa tunes exigncies despai majors queun sistema de gasoil. Es necessitaespai per la caldera, la sitja i laccsdels camions per poder subminis-trar la biomassa.

Capacitat del dipsit. Segons elnombre de crregues anuals.

Garantia de subministramentdel producte. Ha dassegurar-seel subministrament a mitj-llargtermini amb una qualitat de la bio-massa alta i constant abans del seuestabliment. A distncies curtes, esrecomana llenya i estella. El pllet(degut a les seva elevada densitatenergtica) i de ms cil transport,s ms recomanable si les distn-

cies sn llargues. Manteniment de la caldera.

Quan no sutilitzen calderes debiomassa amb sistemes automticsde neteja, s necessari planicar laretirada peridica de les cendresdels intercanviadors de calor. A ms,sha de vigilar el nivell de combus-tible a la sitja demmagatzematge

i planicar la seva reposici per taldevitar la alta de subministrament.

Disposar dun servei tcnic deconana i proper.

Segons lestudi Masies sostenibles.Aproftaments energtics orestals,desenvolupat pel Centre TecnolgicForestal de Catalunya (rea dApro-taments Fusters i Biomassa), unamasia tipus de la Catalunya Central

podria necessitar una caldera depotncia entre 25 i 34kW, segonsnecessitats.

Si la masia est associada a unaexplotaci dengreix de porcs odaviram, les necessitats energti-ques augmenten, requerint tambuna caldera de major potncia.

En unci daquestes necessitatsenergtiques i de lexistncia debosc a la nca el tipus de caldera ainstallar i lamortitzaci variar.

De orma genrica, si noms esvol escalar lhabitatge, lopci decaldera ms econmica i de mscil amortitzaci s la de llenya. Sies vol un sistema ms automatitzat,lopci s una caldera de pllets (si

la nca no t bosc) o destella (si lanca t bosc i el combustible sex-treu dall).

Si es tracta duna masia amb explo-taci dengreix, lopci ms econ-mica s una caldera destella quesamortitzar ms aviat si la nca tbosc o sextreu dun bosc proper.


38/8038

Energia geotrmicaLenergia geotrmica basa el seu uncionament en laprota-

ment de lenergia acumulada al subsl terrestre procedent de laradiaci solar per climatitzar (sigui en orma de calor o red) unedici o per obtenir aigua calenta sanitria. s el sistema de cli-matitzaci que consumeix menys energia, i a ms, s constant alllarg de lany, ja que no depn de les condicions climatolgiquescom passa amb altres energies renovables.

Per qu incorporar una installacidenergia geotrmica?

f

Permet estalviar energia a lhora de climatitzar una casa, tantsi s per escalar com per escalar i reredar alhora (en aquest cas,lestalvi s major).

f s una ont denergia neta i inesgotable, ja que utilitza lener-gia natural del subsl.

f El cost de manteniment s mnim, i sestima que la vida til dela installaci s de ms de 30 anys.

f No aecta lesttica del lindret on sinstalla, ja que no hi haelements externs visibles.

f Es pot installar en edicis ja construts, sempre que hi hagi unespai per a construir el bescanviador trmic amb el subsl.

Com funciona?

Lenergia geotrmica solar basa el seu uncionament en laprotament de lacalor que el subsl terrestre acumula procedent de la radiaci solar. Les-cora de la terra t capacitat per emmagatzemar una part de lenergia que


39/8039

prov del sol, i a partir duna certaprounditat (entre dos i quinze me-tres, en unci del tipus de terreny),la temperatura es mant constant.El valor daquesta temperaturapot variar en unci de la situaci

geogrca de lemplaament entre 7i els 17C.

Aquesta calor pot utilitzar-se per re-rigerar o per escalar un habitatge,i per obtenir aigua calenta sanit-ria. El sistema consisteix en cedircalor al subsl, si es vol rerigerar, oextreuren, si es vol escalar.

Per poder aprotar aquesta calor,una installaci denergia geotrmi-ca es compon de:

Circuit intercanviador. Installat alsubsl, a travs del qual es a lin-tercanvi de calor. Aquest circuit estormat per un conjunt de collectorsenterrats al terra, per on circula unasoluci daigua i anticongelant.

El circuit pot ser horitzontal, enter-rat a poca prounditat, per ocupantuna supercie de terreny important,o pot ser vertical, ocupant pocasupercie per enterrat a oraprounditat.

Bomba de calor. El uncionament ssimilar a un rigorc o als sistemesdaire condicionat. Aquestes bombesbasen el seu uncionament en elcicle de Carnot, a travs dun gas,sn capaces dabsorbir calor duna

ont per lliurar-la a una altra queest a una temperatura superior. Ladierncia, en el cas duna bombade calor aplicada a un sistema degeotrmia, s que el rendiment smolt superior, ja que la ont queaporta el calor arriba sempre a unatemperatura constant i permet alsistema uncionar de orma ptima.Daquesta manera es pot aconseguir

aigua calenta ns a 65C per ssanitari o per escalar la casa apartir duna temperatura del subslde 15C, o al revs, aconseguir aiguams reda per a la rerigeraci alestiu.

Circut dintercanvi amb lhabitatge. Hi ha dierents maneres dedistribuir el red i la calor a lhabi-

tatge. El ms com s er-ho a travsdun circuit daigua calenta (aprox.35 - 45C) i reda (aprox. 10C), quepermet utilitzar qualsevol sistemade distribuci:an-coils, radiadors,supercies radiants, etc.

AtmsferaReflectit

pels nvols17% Absorvit pels

nvols 4%

Dispersat

per laire 8%

Reflectit per la

superfcie6%

Absorbit per la

superfcie

46%

2x1017 J/s

Terra

Espai

25

20

15

10

25

C

EF MA MJ JA SO ND

MES

TEMPERATURA A BARCELONA

Temp. Superior Temp. a 5 m. Temp. a 50 m.

Absobit pelvapor daigua,

la pols, 0319%

Dest de la radiaci solar que arriba a la Terra.A 50 metres de prounditat la temperatura sconstant.

Pere Bscones, basat en una illustraci de Getics.


40/8040

Consells a teniren compte alhora descollir un

sistema denergiageotrmica:

La bomba de calor geotrmicaaconsegueix extreure calor delsubsl a una temperatura ms baixai augmentar-la per escalar una

casa. Per cada kWh delectricitatque consumeix pot produir 4kWhde caleacci. O a linrevs, si es volrerigerar.

Com que la temperatura delsubsl s estable, les bombesde calor geotrmiques sn moltms ecients que les bombes queuncionen amb lintercanvi de calor

a travs de laire, i estalvien respectea aquestes un 50-60% de lenergia.

A lhora de dissenyar i dimensionaruna installaci geotrmica shade tenir en compte que existeixendierents sistemes:

Intercanvi directe

Procs tamb conegut com circuitobert en el que laigua subterrnias utilitzada directament per labomba de calor. s un sistema querequereix com a mnim dos pousdaigua, el primer per extreure elcabal daigua necessari per cadapotencia de bomba de calor, i elsegon per a retornar aquest cabalal subsl. T lavantatge dun bon

rendiment energtic de la bombade calor, per cal comptar ambun cabal daigua extret del subslconstant, ja que, en absnciadaquest, el sistema no uncionaria.

Intercanvi en circuit tancat

En aquest cas, la transerncia decalor entre el sl i la bomba de calores produeix mitjanant un circuittancat enterrat, sense que calgui

extreure aigua del subsl.Aquests ltims poden serhoritzontals i verticals.

En els horitzontals, lintercanvitrmic es realitza a pocaprounditat, captant lenergia queel subsl emmagatzema de laradiaci solar, o cedint-la a aquest.Aquest sistema s ms barat que elvertical, per sha de comptar ambuna supercie de terreny important,aproximadament entre 1,5 i 3m2 decircuit per cada m2 dhabitatge quesha de climatitzar. A ms, aquestasupercie ha destar lliure dasalt odarbres.

En elsverticals, les canonades

senterren en prounditat, de ormavertical, amb un o diversos pousen orma dU. Normalment sha desoterrar d1 a 1,5m de prounditatper cada m2 a climatitzar. Aquestsistema t un cost ms elevat quelhoritzontal, per requereix pocasupercie de terreny i t millorrendiment.

En tot cas, sha danalitzar encada cas el tipus de terreny,perqu en alguns, les peroracionsa prounditat poden resultarcomplicades i encarir la installaci.


41/8041

TERRA RADIANT

DIPSIT DINRCIA

BOMBA

DE CALOR

CAPTURACI

VERTICAL

CAPTURADORS

HORITZONTALS

TERRA RADIANT

DIPSIT DINRCIA

BOMBA

DE CALOR

Sistema dintercanvi en circuit tancat horitzontal.

Sistema dintercanvi en circuit tancat vertical.


42/80


43/80

A les masies, a part dels problemes

habituals dabastament daigua

que es donen a tota la conca

mediterrnia, es sumen elsproblemes per fer-hi arribar la

xarxa pblica. En aquest context,

les mesures daprofitament,

reutilitzaci i estalvi tenen encara

major abast i rellevncia.

Aprofitar les aiges pluvials,

installar sistemes de reutilitzaci

de les aiges grises i sistemesdestalvi sn mesures fora

senzilles i molt eficients per

disminuir el consum daigua duna

llar sense afectar la qualitat de vida.

Aquestes solucions,

acompanyades duna installaci

autnoma de sanejament daiges

pot ajudar a que els habitatges

allats siguin autosuficients

en tots els aspectes que fan

referncia al cicle de laigua, i que

es minimitzi limpacte ambiental

en termes de contaminaci de lesaiges terrestres i subterrnies.

Aigua

A les masies, a part dels problemes

habituals dabastament daigua

que es donen a tota la conca

mediterrnia, es sumen elsproblemes per fer-hi arribar la

xarxa pblica. En aquest context,

les mesures daprofitament,

reutilitzaci i estalvi tenen encara

major abast i rellevncia.

Aprofitar les aiges pluvials,

installar sistemes de reutilitzaci

de les aiges grises i sistemesdestalvi sn mesures fora

senzilles i molt eficients per

disminuir el consum daigua duna

llar sense afectar la qualitat de vida.

Aquestes solucions,

acompanyades duna installaci

autnoma de sanejament daiges

pot ajudar a que els habitatges

allats siguin autosuficients

en tots els aspectes que fan

referncia al cicle de laigua, i que

es minimitzi limpacte ambiental

en termes de contaminaci de lesaiges terrestres i subterrnies.

Aigua


44/8044

Sistemes destalvidaiguaCada cop hi ha ms masies i habitatges allats amb connexi ala xarxa de subministrament pblic daigua i en molts casos escompta amb sistemes alternatius dabastaments com onts o

pous. Lescassetat daigua no aecta a totes les zones per igual iper aix, no es percep a tot arreu com un problema real. No obs-tant, cal tenir en compte que laigua potable s un recurs limitat(noms un 1% de laigua del planeta es troba disponible per aser utilitzada com a aigua potable) i el seu malbaratament pot

agreujar i estendre la situaci descassetat. Per evitar-ho hi hasistemes i actituds cils dadoptar que poden contribuir a unconsum ms racional i ecient.

Per qu incorporar sistemes destalvidaigua?

f Laigua s un recurs molt preuat i escs que no es pot malgas-tar.

f Tenint en compte el context mundial actual amb lescalamentglobal i lavanament de la desertitzaci a certes zones del plane-ta, s necessari adoptar mesures de control per tal de minimitzarel seu s.

f Hi ha un gran nombre de petites accions molt econmiquesque es poden utilitzar a les nostres llars per a contribuir a reduirel consum, i que alhora an que es pugui disminuir la despesaeconmica associada a laigua.

f En el context mediterrani, sovint sha de er ront a perodesde sequera. Per aquest motiu, aplicar sistemes destalvi redueixla dependncia daigua respecte la xarxa general i permet que elnostre habitatge sigui ms autnom.


45/8045

Com podemestalviar aigua ala llar?

Hi ha innitat de rmules quepermeten estalviar aigua. Elprincipal punt per on comenars adoptar actituds responsablesdavant del seu s, que aciliten noutilitzar ms aigua de la necessriaen la vida diria.

Hi ha, a ms, una gran quantitatde sistemes que es poden aplicar aun habitatge. Alguns requereixenun planejament previ i una certainversi, com la installaci dunsistema de captaci o recollidadaigua de pluja o de reutilitzacidaiges grises (veureAiges pluvialsiAiges grises). Altres per, esonamenten en la incorporaci desistemes i dispositius ms senzillsque es poden installar cilment.

Estalvi daigua a travs dedispositius.

Alguns dels sistemes per estalviaral nostre habitatge estan destinats areduir el consum de les aixetes, els

electrodomstics, els sanitaris i elsjardins.

Els sanitaris

El consum mxim per cisterna,segons la normativa europea, ha deser de 9 litres per descrrega. Perreduir la despesa hi ha dierentssistemes, com els polsadors dedoble pulsaci que permeten activari aturar la crrega; i els doblespolsadors amb dos botons, un de

CONSUM DAIGUA HABITUALRentar-se les mans 218 litres

Rentar-se les dents 212 litres

Omplir la banyera 200300 litres

Dutxar-se 3080 litresPosar una rentadora 6090 litres

Posar el rentavaixelles 1830 litres

Rentar els plats a m 1530 litres

Buidar la cisterna del vter 610 litres

Aigua de la cuina i de beure 10 litres/dia

Netejar la casa 10 litres/dia

Rentar el cotxe 400 litresRegar 100m2 de gespa del jard 400 litres

Els sanitaris sn elsprincipals responsablesdel consum daigua diariduna llar, i representenaproximadament el 65%


46/8046

descrrega curta(3 litres) i laltrede descrregallarga (mx. 6litres).

En els vters ambla cisterna elevada es pot posar uncontraps que aturi la descrregadaigua un cop deixem dutilitzar eltirador.

Els vters secs

Poden ser lopci ms adient enel cas dhabitatges allats ja que

no consumeixen aigua, per tant,tampoc la contaminen com an laresta de sanitaris, i permeten unatotal autonomia de la xarxa general.

Laspecte daquest vter s similarals vters convencionals, per elseu uncionament s dierent. Elsresidus van a parar directament auna cmera on es realitza un procs

de compostatge. Daquesta manera,es converteixen les emtes en unproducte til apte per adobar unhort, un jard, etc.

Hi ha la possibilitat dinstallarun vter sec a partir delautoconstrucci, per cada cop sms cil adquirir-ne un i loerta stamb ms mplia.

Com que per obtenir el composts important separar lorina de laemta, els sistemes ms cmodesinclouen mecanismes que permetenseparar la racci lquida, que potabocar-se a la xarxa de recollidadaiges residuals, de la raccislida, que es dirigeix cap alcompostador.

De vegades s necessari aegirserradures de usta per aavorir laormaci del compost, tot i que en

els sistemes ms avanats aix jano s necessari.

Tamb solen incorporar sistemes deventilaci per aavorir el procs decompostatge que poden acoblar-se

als sistemes daspiraci daire queeviten les males olors.

A lhora dinstallar un vter seccal tenir en compte els segentsaspectes:

Les caracterstiques de lhabitat-ge i lespai disponible per acollir elcompostador.

El nombre de persones que viuena la casa.

La climatologia de la zona onsinstalla.

Ls que es ar del compost nal.

Les aixetes

El consum habitual duna aixetas de 15 litres/min. Si sutilitza alhabitatge algun sistema destalvies pot aconseguir que el consumpassi a ser entre 4 a 8 litres/min.Al mercat existeixen diversosdispositius depenent de les sevescaracterstiques.

A les aixetes es pot installarcilment:

Airejadorsperlitzadors.Permetenreduir elcabal daiguaque surt delaixeta man-tenint-ne la

seva qualitat

La masia sostenible. Guia pràctica per a la rehabilitació i la construcció sostenible

Documents

Transcript of La masia sostenible. Guia pràctica per a la rehabilitació i la construcció sostenible