La Meva Lluita

Entre tempestes d’egoismerancors, cremors i insatisfaccionsentre la negativitat i la positivitat,

entre llengües de focque arrosseguen, que pretenen

fulminar-me, desfer-me,deixar-me destruida

I morta en l’oblit.

Ressorgeixo!!!Quedo i persevero

amb la força poderosaque dóna la confíança i el saber.

Qui sóc? On vaig?sense deixar-me caure,

entre la més densa foscor,que pretenia embolicar-me, abrigallar-me

en els més vils desitjos de la maldat.

És el meu naixement,essent ja nascuda

amb el ple convecimentque vull i puc seguir creixent.

És el desitjar subsistir,enmig de la maldat,

vencent a tots aquells,a tot allò que pretén

no deixar-me avançar en la vida, en l’amori en tot el bell que ambdós

em poden oferir.

És la lluita constantque hem de tenir en el camí

d’aquesta vida que ens ha tocat viure.En aquesta vida que moltes de vegades

escollim sense detenir-nos a pensarfins a quin punt serem amos

de la nostra pròpia destinació.

És la força de voluntat,que tots tenim,

que temerosos, confusos, insegurs…moltes vegades, no deixem sortir

per poder prosseguir…tan llarg i dur camí.

Ha estat dura la lluita, la guerra,però aquí estic jo,

novament, donant batallai dient: “Jo Puc”…

Vull seguir creixent…M’ho Mereixo!!!