Tomeu Sales

El s. XVII. Segle de canvis◦ La Revolució científica s. XVI-XVII

Les dues respostes filosòfiques:◦ El racionalisme◦ L’ Empirisime

R. Descartes (1595-1650)◦ Vida i obra◦ El projecte filosòfic◦ El mètode◦ El dubte i la recerca de la primera veritat◦ Cogito◦ La demostració existència de Déu i el món◦ La modernitat de Descartes

El pensament polític◦ Thomas Hobbes i la defensa de l’absolutisme◦ J. Locke i el liberalisme polític

El s. XVII. Segle de canvisCanvis político-socialArtístic-culturalReligiosos Reforma Protestant Guerra dels Trenta Anys

Revolució científica s. XVI- XVII Imatge aristotèlicoptolemaica de l’Univers

Geocentrisme Esfericitat de l’univers Heterogeneïtat de l’Univers Causa extrínseca i immaterial del moviment

Nova imatge de l’Univers Heliocentrisme Òrbites el·líptiques Homogeneïtat de l’Univers Nou concepte de Força

Nova ciència Mecanicisme Mètode hipotètico-deductiu

Model aristotèlicoptolemaic de l’Univers

Dues respostes filosòfiques

El racionalisme◦ Tradició continental. França. Descartes◦ Confiança absoluta en la Raó◦ Idees Innates◦ Recerca d’un mètode◦ Subjectivisme

L’Empirisme◦ J. Locke i D. Hume◦ Supremacia de l’experiència◦ L’origen del coneixement és l’experiència◦ Negació de les Idees Innates◦ Coneixement humà limitat◦ Negació de la metafísica com a ciència

R. Descartes (1595-1650) Neix a La Haye (Turena, França) Estudia al col·legi de La Flèche Decebut les ensenyances rebudes Abandona el seus estudis i inicia carrera militar

(1618) El somni del 10 de Novembre de 1619. Una nova

ciència. Abandona carrera militar i se trasllada a París Regles per a la direcció de l’esperit, 1628 Se trasllada a Holanda (1629) Discurs del mètode per dirigir bé la raó i cercar la

veritat en les ciències (1637) Meditacions de la Filosofia primera o metafísiques

(1641) Tractat de les Passions (1649) Mor a Suècia l’11 de Febrer de 1650

Projecte filosòfic

Necessitat de reconstruir el saber de la seva època

Defensa de la unitat de les ciènciesUn mètode únic i universal

Les ciències formes una unitat orgànica

El mètodeObjectius:◦ Evitar errors

◦ Descobrir noves veritats

◦ Senzill

Regles del mètode:

1.- Admetre únicament idees evidents; clares i distintes.

2.- Analitzar les idees no evidents.

3.- Reconstruir la idea prèviament analitzada

4.- El moment de l’enumeració

El dubte i la recerca de la primera veritat Ho posem tot en dubte Dubte:◦ Metòdic: un mètode per trobar la veritat◦ Provisional; no definitiu◦ Universal: s’ha de posar tot en dubte (moral

provisional)◦ Hiperbòlic: exagerat

Nivell de dubte:◦ De les dades sensorials◦ Dels raonaments llargs◦ Dubtar de l’existència de la realitat◦ Dubtar de les veritat matemàtiques (hipòtesi del

geni maligne)

Cogito

“Penso, llavors existeixo”

Jo=ésser que penso. Jo=pensament

Primera veritat evident; clara i distinta

Metafísica subjectivista Se deduirà la resta de realitats a patir de l’existència del

subjecte

Jo com a substància pensant; res cogitans◦ Substància; allò que existeix i no necessita res més per

existir.◦ Dos tipus de substàncies:

Substància infinita (Déu)

Substàncies finites:

Cos i ànima; substància pensant i substància extensa

“Així, ja que els sentits ens enganyen de vegades, vaig voler suposar que no hi ha res que sigui tal com ens ho fan imaginar; i ja que hi ha homes que s'equivoquen en raonar, fins de les matèries més simples de la geometria, i hi fan paralogismes, vaig pensar que jo estava tan exposat a equivocar-me com qualsevol altre, i vaig rebutjar com a falses totes les raons que havia tingut abans per demostratives; i en fi, considerant que tots els pensaments que tenim estant desperts, ens poden venir també quan dormim, sense que hi hagi aleshores cap de veritable, vaig resoldre de fingir que totes les coses que fins aleshores havien entrat en el meu esperit, no eren més veritables que les il·lusions dels meus somnis...

Però immediatament vaig advertir que, mentre volia pensar aixíque tot era fals, calia, necessàriament, que jo, que ho pensava,fos alguna cosa; i observant que aquesta veritat: jo penso, doncsjo sóc, era tan ferma i segura(...), vaig pensar que podia admetre-la sense escrúpol com el primer principi de la filosofia quecercava. Després vaig examinar atentament el que jo era, i veientque podia fingir que no tenia cap cos i que no hi havia cap mónni cap lloc on em trobés, però que no podia fingir, per això, quejo no fos, sinó que, al contrari, del fet mateix que jo pensava adubtar de la veritat de les altres coses, se'n seguia, d'una maneramolt certa i evident, que jo era; mentre que si hagués deixat depensar, encara que tota la resta del que havia imaginat haguésestat veritat, no tenia cap raó de creure que jo fos; vaig conèixer,amb això, que jo era una substància tota l'essència o la natura dela qual no es més que pensar, i que no necessita, per a ésser, decap lloc ni depèn de cap cosa material; de manera que aquest jo,és a dir, l'ànima, per la qual jo sóc allò que sóc, és enteramentdistinta del cos i àdhuc més fàcil de conèixer que no aquest, ique encara que aquest no fos, l'ànima no deixaria d'ésser tot allòque és”.Descartes. Discurs del mètode, 4a part

Demostració de l’existència de Déu

Jo, que dubto, existeixo, però sóc imperfecte• Més perfecte conèixer que dubtar

Si sóc imperfecte és que tenc la idea de perfecció◦ D’on prové?◦ Tipus d’idees:

Idees fictícies: creades pel propi subjecte

Idees adventícies; provenen d’afora

Idees innates; les tenim des del mateix naixement

◦ Idea de perfecció: No és fictícia

No és adventícia

És innata Qui l’ha posada? Ésser que sigui realment perfecte = Déu Déu existeix (semblant a l’Argument ontològic de St. Anselm).

és

"A continuació, reflexionant sobre el fet que jo dubtava i que, per consegüent, el meu ésser no era del tot perfecte, ja que veia clarament que era una perfecció més gran conèixer que dubtar, se'm va acudir de cercar d'on havia après a pensar en alguna cosa més perfecta que jo; i vaig conèixer amb evidencia que m'havia de venir d'alguna naturalesa que fos, en efecte, més perfecta. Pel que fa als pensaments que tenia de moltes altres coses fora de mi, com el cel, la terra, la llum, la calor i mil més, no em preocupava tant saber d'on venien, perquè, no veient-hi res en que em semblessin superiors a mi, podia creure que si eren vertaders, depenien de la meva naturalesa en tant que aquesta tenia alguna perfecció, i que, si no ho eren, em venien del no-res, és a dir, els tenia a causa de la meva imperfecció.

Però no podia passar el mateix amb la idea d'unésser més perfecte que el meu, perquè, que emvingués del no-res era cosa manifestamentimpossible; i, com que no hi ha pas menyscontradicció a pensar que el més perfecte és unaconseqüència i un resultat del menys perfecte quea pensar que de no res en procedeix res, una talidea tampoc no em podia venir de mi mateix. Demanera que només quedava com a possibilitat quehagués estat posada en mi per una naturalesa quefos veritablement més perfecta que no era jo, i finsi tot que posseís en ella mateixa totes lesperfeccions de que jo pogués tenir cap idea, és adir, per explicar-me en una paraula, que fos Déu.

Descartes. Discurs del mètode. 4 part.

Déu existeix Existeixen les veritats matemàtiques

Existeix el món exterior

Antropologia de Descartes

Antropologia dualista◦ Ànima; l’atribut de la qual és el pensament.

Diferents modes de pensar: jutjar, valorar, voler, imaginar... Immaterial

◦ Cos; atribut únic és l’extensió. Qualitats secundàries són subjectives (color, so, sabor, etc.). El seu modus: la figura i el moviment (o repòs).

Llibertat i mecanicisme Dualisme antropològic per defensar la

llibertat humana Cos i matèria governat per lleis mecàniques◦ Mecanicisme◦ Naturalesa= una gran màquina◦ Univers es ple= matèria-extensió sense buits◦ Avantatges i desavantatges:

Positiu: estimula la recerca biològica, fisiològica i mèdica

Negatiu: La naturalesa i els animals són d’una realitat inferior al pensament. Per tant, poden ser utilitzades. Antropocentrisme i crisis ecològica. Poc respecte per la naturalesa.

Problema; el cercle viciós

Mètode Regles: Admetre com a vertaderes idees evidents

Dubte

Déu Idees innates Cogito

Criteri de veritat Existència del Món

?

La modernitat de Descartes

Rebuig conscient de les ensenyances rebudes

Fonamentació filosòfica del mètode de la Nova CiènciaDefensa de l’evidència i la deducció

El dubte com a eina metòdica

El subjecte (pensament) com a fonament de la realitat

Concepció mecanicista i despreci cap a la naturalesa

El pensament políticThomas Hobbes i la defensa de l’absolutisme

Thomas Hobbes (1588-1679)

Format a Oxford.

Amic personal de Galileo Galilei i el Pare Mersenne

S'exilià amb el Rei durant la Guerra civil anglesa i la proclamació de la República de Cromwell.

Leviathan, 1651

Defensa una ciència deductiva i un materialisme ontològic.

Realitat composta de: cossos, de moviment que tendeix a conservar-se, relacions causals necessàries

Defensa de l’autoritat indiscutible de l’EstatNo hi ha res que pugi limitar l’autoritat de l’EstatJusnaturalista; intent de fundar el dret en el dret

natural i la pròpia naturalesa humana. Superar les explicacions d’origen diví del dret

Estat de naturalesaDret a tot de totsGuerra de tots contra tots.

Contracte social L’EstatSe transmet el drets dels individus al sobirà

El sobirà té poder absolut sobre els súbdits

Sobirà garanteix la pau i seguretat necessaris per la supervivència dels individus

Defensa científica de l’absolutisme monàrquic

John Locke i el liberalisme políticJohn Locke (1632-1704) Estudià a Oxford, convertint-se en mestre d’arts Amic del conte de Shaftesbury (Canceller

d’Anglaterra) S’exilia a França Assaig sobre l’enteniment humà, Dos Tractats

sobre el govern civil (1690) Empirista◦ No existeixen idees innates◦ La ment com una tabula rassa◦ Dos tipus d’idees: simples i compostes

Idees simples; aquelles en què la nostra ment és passiva Idees complexes; producte de la nostra ment a partir

d’idees simples

El segon tractat sobre el govern civil

Locke està a favor del Parlament i d’una monarquia constitucional.

Estat de naturalesa◦ Individus són lliures i iguals

◦ L’egoisme es frenat per la llei natural de la raó.

Llei natural: prescriu la conservació i el desenvolupament dels homes

La pròpia conservació física

La conservació de l'espècie

La conservació de la pròpia propietat

Drets naturals; a la vida, la llibertat i a la propietat

Societat civil◦ Fer complir la llei natural

◦ El contracte social; consentiment

◦ Poder legislatiu; dictar les normes

◦ Poder executiu; obligar i castigar a aquells que no compleixen les normes

Divisió de poder

Poder és limitat

És legítim si protegeix els drets individuals

Pot ser revocat

Dret a la resistència i a la rebel·lió

Moltes gràcies