-Al segle XV,uns fets van transformar la vida europea i van afavorir el trànsit de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna.- Es va configurant el naixement del capitalisme comercial: la recuperació econòmica afavoreix un augment de la població artesanal i la circulació de la moneda.- Els monarques es beneficien de l’ascens econòmic de la burgesia i, amb el seu suport, s’imposen sobre la noblesa.- Afermen el seu poder mitjançant la creació d’institucions de govern, com s’il·lustra en la imatge d’impartir justícia.- A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics conquesten el regne nassarita de Granada i unifiquen gran part dels territoris sota la serva corona, com s’observa al mapa.

El seu matrimoni va representar-Unió dinàstica entre la Corona d’Aragó i la Corona de Castella.

- L’establiment d’una monarquia autoritària

Característiques

-Expansió territorial

-Absorció d’altres regnes peninsulars.

- Expansió al nord d’Àfrica.

- Arribada a Amèrica

- Unificació religiosa

-Intolerància contra musulmans i jueus.

- Creació de la Inquisició

-Recuperació demogràfica i econòmica supera la crisi de finals de l’E.M.

- desaparició de les epidèmies (Pesta Negra)- recuperació camps de conreu

-Més població més demanda de la producció agrícola- Recuperació econòmica

es reprenen rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord augment del comerç

- augment de la producció artesana- creixement de les ciutats (centres comercials: Gènova, Venècia,

Bruges…)-Intercanvis econòmics NO intercanviar productes! SÍ moneda

- necessitat de metalls:- plata: Europa Central- or: Sudan necessitat de trobar rutes marítimes.

ASCENS DE LA BURGESIAASCENS DE LA BURGESIA

-Creixement del comerç + activitats manufactureres = + beneficis per la burgesia- Exemples de famílies burgeses: Mèdici (Florència) i Fugger (Alemanya)

* text p. 144 “Els negocis de Jacques Coeur”* text p. 145 “El poder dels banquers”

- Riquesa de la burgesia possessió de capital inversions activitats productives

≠ que la noblesa propietat de terres CAPITALISME COMERCIAL

-Importància de les ciutats vinculades en les rutes del comerç marítim Bruges, Gènova, Florència, Venècia, Barcelona…

Llorenç de Mèdici, pintat per Benozzo Gozzoli.

Miniatura del llibre de les meravelles del món, de Marco Polo.

Època medieval monarquia té el poder limitat per:- poder de la noblesa guerres civils- poder de la burgesia a la ciutat

s. XV CANVI reis imposen la seva autoritat sobre tots els súbdits nou model d’organització del poder: MONARQUIA AUTORITÀRIA

UNIÓ CASTELLA I ARAGÓUNIÓ CASTELLA I ARAGÓ

-1469: casament príncep Ferran d’Aragó i princesa Isabel de Castella

encara no eren reis Ferran era l’hereu de Joan II. Rei el 1479 Isabel guerra amb la neboda Joana (la

Beltraneja) 1479: reina

-Unió dinàstica NO unificació en un sol REGNE- cada regne manté les seves fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les institucions- unió en empreses militars i en les relacions exteriors

EXPANSIÓ TERRITORIALEXPANSIÓ TERRITORIAL

-Objectiu: unir tots els regnes peninsulars sota la mateixa corona.- conquesta regne nassarita de Granada (1482-1492). Text p. 146- regne de Navarra

- aliat de França 1515 invasió de Castella- conserva les lleis i les institucions

- política d’enllaços matrimonials amb Portugal- Felip II hereda el regne de Portugal (mare) i Castella (pare)

POLÍTICA EXTERIORPOLÍTICA EXTERIOR

Dues direccions:1.Mediterrani Continua intervenció de la Corona d’Aragó

- 1505: conquesta de Nàpols * s.XV: Alfons el Magnànim va conquerir el regne de Nàpols. La monarquia francesa van

intentar ocupar Nàpols. Alfons el Magnànim té dos fills: Joan i Ferran (Ferran I de Nàpols).Finalment amb l’excusa de defensar el territori que estava vinculat a la Santa Seu de les

pretensions franceses, Ferran el Catòlic va conquerir el regne el 1505.

Nord d’Àfrica punts estratègics al nord d’Àfrica amb l’objectiu de fenar els barbarescos (pirates ). - Melilla: 1497 - Orà i Bugia: 1509 * exercici p. 147

2. Atlàntic per establir les bases del futur imperi castellà- Illes Canàries (1496), ja havien estat conquerides anteriorment.

-Nou model de monarquia autoritària imposar l’autoritat del rei- Diversos resultats:

- Corona d’Aragó continuen les institucions medievals amb novetats- virrei: representant del monarca en els territoris- instaurar la insaculació: sorteig per elegir els càrrecs municipals per evitar el monopoli de l’oligarquia urbana.

-Corona de Castella reforma profunda de les institucions - camp: bandidatge

-Situació d’anarquia i de desordre - ciutats: bàndols enfrontats - nobles amb guerres privades

- Santa Hermandad (1476): cos armat per perseguir malfactors i criminals.- Sistema de consells formats per juristes escollits i pagats pel rei.

- el poder dels nobles disminueix com a assessors reials

-Exèrcit professional i permanent controlat per la monarquia- substitueix l’exèrcit feudal, reclutat per la noblesa.

Solucions:

- Comptadoria Reial d’Hisenda per finançar les noves institucions, es reforça el sistema de recaptació d’impostos.

- Corregidors funcionaris reials que presideixen els Ajuntaments- exerceixen funcions de govern i controlen les ciutats

LA UNIFORMITAT RELIGIOSALA UNIFORMITAT RELIGIOSA

-31 març 1492: decret d’expulsió dels jueus.- abans van ser “convidats” a convertir-se, sino ho feien eren perseguits fins que van ser expulsats. *Text p. 149- recomanació llibre: “L’últim jueu” de Noah Gordon

-Conquesta de Granada:- primer es garanteix als musulmans la religió i els costums- 1499: batejos obligatoris (cardenal Cisneros)- 1502: conversió o expulsió

- Mantenir ortodòxia catòlica + vigilar conversos Tribunal de la Inquisició (1478)

Bateigs de població musulmana. Baix relleu de la Capilla Real de Granada.

- Activitats bàsiques: agricultura i ramaderia- ciutats: activitat artesana mercats periòdics

-Diferències entre regnes:

- CASTELLA ramaderia ovina -llana merina per exportació (Flandes i Anglaterra)- monarquia protegeix els interessos de la noblesa ramadera Mesta- no avança l’expansió agrària problemes per abastir la població d’aliments- fort impuls amb l’or i la plata d’Amèrica i les relacions comercials.

-CORONA D’ARAGÓ - crisi baixa E.M. descens de la població i debilita l’economia- mesures per revitalitzar l’economia:

- fi conflicte al camp Sentència Arbitral de Guadalupe (1486)- promulgació de lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures es gravava la importació de teixits de llana.

-Aragó: predomini de l’agricultura, es reforça el règim senyorial- València: revitalització comercial, gran activitat del port- Catalunya: debilitada per la guerra civil i les revoltes dels remences, perd pes davant València.

ELS GRUPS SOCIALSELS GRUPS SOCIALS

-Societat estamental: noblesa i clero grups privilegiats- noblesa: perd poder polític, augmenta poder econòmic

institució de la primogenitura = hereu(prohibit vendre el patrimoni familiar, i deixar-lo en herència al fill gran)

- pagesos: majoria de la població, sense terres (propietat dels nobles)

-Diferències entre regions:- nord Castella: petits i mitjans pagesos- Andalusia: pagesos sense terra latifundis (jornalers del camp)- Catalunya: els pagesos tenien el domini real de la terra pagant unes rendes al senyor.

-Ciutats burgesia dedicada a activitas comercials i artesanes- creixement de ciutats vinculades al comerç: BCN, Valladolid, Sevilla, Toledo, València…

Moneda excel·lent de Granada, o ducat d’or; equival a 375 maravedisos.

-Regnats dels Reis Catòlics i coincideix amb la difusió de les idees humanistes.

- finals s. XV: arribada de l’impremta. - 1474: primer llibre imprès “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.- ciutats amb impremta: Barcelona, València, Saragossa, Sevilla…-Humanistes

- Antonio de Nebrija- renova els mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques

- Lluís Vives renovació de l’ensenyament i interès per l’assistència social.

ESTILS ARTÍSTICS-Regnat dels Reis Catòlics es manté la tradició gòtica i lenta influència de l’art renaixentista.- principis s. XVI: arquitectura del Renaixement en tres fases:

- Estil plateresc introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics. Nom: imitació dels relleu que feien els argenters.

- Estil classicista introducció models arquitectònics clàssics, com columnes, llindes, frontons.

- Estil herrerià absència decorativa, línies rectes i volums cúbics, arquitectura nua, sòbria i geomètrica.

Façana plateresa de la Universitat de Salamanca.

Pedro Machuca. Palau de Carles V. Estil classicista

ESCULTURA-característiques: representació dels sentiments religiosos-treballs: retaules, monuments funeraris i imatges religioses (policromia)- artistes:

- ALONSO BERRUGUETE. Obra: Sant Sebastià- JUAN DE JUNI. Obra: L’enterrament de Crist

PINTURA- característica: forta religiositat, pocs temes profans i mitològics.-artistes:

- PEDRO BERRUGUETE. Acte de fe presidit per Domingo de Guzman. *exercici (p. 157)- LUIS DE MORALES. Obra: Mare de Déu amb l’Infant- ALONSO SÁNCHEZ COELLA. Obra: Felip II al banquet dels monarques.

- pintura religiosa i retrats de la cort

- Luis de Morales “El Divino”, pintor extremeny. En la seva obra hi ha influències de diferents escoles i barreges d’estils artístics: elements gòtics, flamencs i contrastos lumínics. Va ser molt popular a la seva època. -És una obra de gran bellesa, on es produeix un allargament de les figures. Es mostren importants contrastos lumínics (transparències i sombres). - Imatge íntima de la Mare de Déu aguantant el Nen.- Es conserva al Museu del Prado.

MARE DE DÉU AMB L’INFANT. LUIS DE MORALES (1509-1586)

SANT SEBASTIÀ. ALONSO BERRUGUETE (1490-1561)

-Fill del pintor Pedro Berruguete

- s. III dC: militar romà convertit al cristianisme. Va morir com a màrtir per no voler renunciar la seva fe cristiana.

- Ajudava als cristians que eren fets presoners.

- Quan els romans van saber que era cristià el van obligar a fer sacrificis als seus déus, sota càstig de ser declarat en rebel·lia.

- Quan estava a la presó va aconseguir que diversos presoners es convertissin en cristians.

- Condemna: morir assagetat. El van lligar en un arbre i els soldats li tiraren dards fins que el van donar per mort.

- Una cristiana va anar a buscar el cos per donar-li sepultura, i va veure que encara era viu, el va curar i amagar a casa seva.

- Es presenta davant l’emperador. Nova condemna a mort, 2 versions: cap aixefat amb un mall o mort a cops.

L’ENTERRAMENT DE CRIST. JUAN DE JUNI (1506-1577)

-Escultura en fusta policromada.- Encàrrec de Fray Guevara, pel retaule de la seva capella funerària.- Representa un grup de persones: Mare de Déu, Maria Magdalena, Josep d’Arimetea, Sant Joan, etc… que comencen a rentar el cos de Crist per procedir al seu enterrament.

EL GRECO (1541-1614)

-Principal pintor renaixentista: EL GRECO- pintor, escultor i arquitecte d’origen grec. Treballa principalment a Castella- Característiques.

-Pintures religioses i retrats figures allargades i d’aparença fantasmagòrica.- estil dramàtic expressa sentiments (colors freds i composicions complexes)

- Obres:- Enterrament del Comte d’Orgaz- El cavaller de la mà al pit- L’adoració dels pintors

- Oli sobre tela, dimensions de 81 x 66 cm. - S'ha especulat amb la possibilitat que el retratat fos Miguel de Cervantes. - Museu del Prado

EL CAVALLER DE LA MÀ AL PIT

ENTERRAMENT DEL COMTE D’ORGAZ. EL GRECO

-Mural pintat per l’església de Santo Tomé de Toledo.- Quadre dividit en 2 parts:

- terrenal: conjunt de cavallers, clergues i frares. Pintats a la mateixa alçada, la majoria amb robes negres. Destaquen les vestimentes daurades dels dos sants: sant Esteve i sant Agustí (bisbe). Estan col·locant el cos del comte, envoltalts de cavallers de l’ordre de Santiago.

- cel: Crist, a prop la Mare de Déu i sant Joan Baptista, mira a l’ànima del comte, portada per un àngel de cabells daurats.