LA MÚSICA DINS EL CINEMA

Nom: Martina Vilella CuadradoCurs: 2n de BatxilleratTutora: Esperança CanadellCentre: Escola d’Art La IndustrialData de presentació: 27/10/2017

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ................................................................................................... 12. INICIS DE LA MÚSICA EN EL CINEMA.................................................................. 3

2.1 La música en el cinema mut.................................................................................... 3

3. El CINEMA SONOR ............................................................................................ 53.1 Les primeres bandes sonores ................................................................................. 5

3.2 Naixement del cinema sonor .................................................................................. 5

3.3 Banda sonora .......................................................................................................... 6

4. DIFERENTS TIPUS DE MÚSICA QUE TROBEM EN UNA PEL·LÍCULA ....................... 74.1 Introducció de la música en el cinema ................................................................... 7

4.2 Música útil i música inútil (identificar una melodia amb un personatge) .............. 7

4.3 Categories musicals ................................................................................................ 8

4.3.1 Música original, música preexistent i música adaptada................................ 84.3.2 Música diegètica i música extradiegètica ...................................................... 94.3.3 Música necessària i música opcional. ............................................................ 94.3.4 Música emfàtica i música apàtica. ................................................................. 94.3.5 Música individual, música compartida i música col·lectiva. ........................ 10

5. NIVELLS MUSICALS.......................................................................................... 115.1 Nivell perceptiu i sonor......................................................................................... 11

5.2 Nivell espacial (ubicació)....................................................................................... 11

5.2.1 Ubicació de les accions ................................................................................ 125.2.2 Ubicació de les emocions ............................................................................ 125.2.3 Ubicació de les emocions del personatge ................................................... 125.2.4 Ubicació de les emocions de l’espectador .................................................. 125.2.5 Ubicació de les emocions del personatge i l’espectador ............................ 125.2.6 Ubicació de les referències .......................................................................... 12

5.3 Nivells dramàtics................................................................................................... 13

6. DISTRIBUCIÓ MUSICAL.................................................................................... 147. BANDES SONORES AMB ESTRUCTURA TEMÀTICA ............................................ 15

7.1 Tema central ......................................................................................................... 15

7.2 Tema principal ...................................................................................................... 15

7.3 El contratema........................................................................................................ 16

7.4 Temes secundaris.................................................................................................. 16

7.5 Tema inicial ........................................................................................................... 16

7.6 El tema final .......................................................................................................... 17

7.7 Subtema ................................................................................................................ 17

7.8 Leitmotiv (fragments i motius) ............................................................................. 17

8. BANDES SONORES SENSE ESTRUCTURA TEMÀTICA .......................................... 199. QUAN S’ESCRIU LA MÚSICA............................................................................. 20

9.1 Música escrita abans de la pel·lícula..................................................................... 20

9.2 Música escrita durant la creació de la pel·lícula ................................................... 20

9.3 Música escrita després de la pel·lícula ................................................................. 20

10. LES EMOCIONS QUE ENS PRODUEIX LA MÚSICA .............................................. 21FACTORS PRINCIPALS ............................................................................................. 21

10.1 El ritme................................................................................................................ 21

10.2 Melodia ............................................................................................................... 21

10.3 Harmonia ............................................................................................................ 21

10.4 To ........................................................................................................................ 22

10.5 Tonalitat .............................................................................................................. 22

10.6 Volum.................................................................................................................. 22

10.7 L’ instrumentació (timbre) .................................................................................. 23

11. RELACIÓ DE LA TONALITAT AMB EL SENTIMENT ................................................ 2411.1 Tonalitat major ................................................................................................... 24

11.2 Tonalitat menor .................................................................................................. 25

10.2.1 Menor Natural ............................................................................................. 2511.2.2 Menor Harmònica ....................................................................................... 26

11.3 Escala pentatònica .............................................................................................. 27

11.3.1 Música popular ............................................................................................ 2711.3.2 Música asiàtica ............................................................................................ 29

12. ANÀLISI D’UNA BANDA SONORA: EL GOLPE..................................................... 3013. PART PRÀCTICA............................................................................................... 3514. CONCLUSIONS................................................................................................. 37BIBLIOGRAFÍA ........................................................................................................ 38WEBGRAFIA ........................................................................................................... 38

1

1. INTRODUCCIÓ

El tema que he escollit per al meu treball de recerca és “la música dins el cinema”.Des que era petita els meus pares m’han fomentat molt veure pel·lícules, des que tincconsciència m’han anat posant les pel·lícules que compraven, o bé feien a la televisió.Al principi era un entreteniment com qualsevol altre; quan era petita mirava pel·lículesanimades, més endavant amb personatges reals, pel·lícules que treien al cinema, idesprés ja vaig començar a buscar per mi sola aquelles pel·lícules que havia sentitanomenar com “els grans clàssics del cinema”.A mesura que em vaig anar fent gran el món del cinema em va generar gran interès,tot el que implicava una pel·lícula; com es feia, qui hi participava... Ja no miravapel·lícules per entreteniment o simplement perquè m’agradés, buscava alguna cosamés. Em fixava en com estaven fetes tècnicament, la representació dels personatgesficticis o reals, la música...Arran d’això, actualment em vull dedicar al món del cinema perquè em motiva molt iem realitza com a persona, i és per això que he decidit introduir el cinema en el meutreball de recerca.Per altra banda, fa molt de temps que faig música, des que era petita toco el piano, i ésun aspecte de la meva vida que sempre m’ha acompanyat, no sempre de la mateixamanera perquè fa uns anys no ho valorava tant com ara. Però, en aquests momentsl’entenc molt i gaudeixo molt més escoltant-la amb les seves intencions i sonoritatsdiferents.Ara bé, de música n’hi ha de molts tipus, i per això el meu treball va de la música en elcinema, perquè m’encanta la idea que al cinema s’utilitzi la música (les bandessonores) per expressar emocions, per transmetre estat d’ànim, per acompanyar tottipus de situacions, i com per exemple, associem una cançó o leitmotiv amb unpersonatge, a una acció, o a un moment determinat.I molts més aspectes que encara desconec i que m’agradaria investigar amb aquesttreball de recerca.Una de les coses per les quals vull conjugar aquests dos temes, cinema i música, és perla seva gran facilitat de complementar-se. Em fascina com visualment i sonoramentpodem arribar a associar sentiments i sentir emocions només mirant unes imatgesd’una trama que generalment són fictícies i que a través del so, arriben a produirestats d’alegria immensa o de tristor absoluta.Per això he volgut relacionat aquests dos factors, ja que estan molt presents en el meudia a dia, i és com passo la major part del meu temps lliure.L’objectiu que vull aconseguir amb aquest treball és enriquir els meus coneixements ila meva cultura tan cinematogràfica com musical. Crec que si estudio a fons sobreaquest tema em pot servir més endavant en la meva vida professional i en l’ àmbit alqual em vull dedicar: el cinema.

2

Per desenvolupar el treball exposaré els següents punts:

- Explicar la iniciació de la música en el cinema. Quan es va aplicar la primeramúsica a una pel·lícula i perquè.

- Parlar de les diferents músiques que hi ha en una pel·lícula, les diversesmaneres d’aplicar-les i les diverses interpretacions que li atribuïm a unadeterminada música.

- Les emocions que ens produeix: Que ens produeix escoltar un determinat so.Com per exemple, tristesa, alegria, neguit, intriga. Per què identifiquem un certsentiment amb la música en una escena determinada. La influència que té latonalitat, la instrumentació, el ritme, el to, etc, en una composició musical.

- Escollir una banda sonora de qualsevol pel·lícula i analitzar-la, posant enpràctica tot el que he investigat i explicat anteriorment.

- Curtmetratge: Per acabar portaré a la pràctica els aspectes teòrics i realitzaréun curtmetratge, posant en pràctica tota la recerca feta, creant una bandasonora que ens produeixi els sentiments adequats a cada escena.

3

2. INICIS DE LA MÚSICA EN EL CINEMA

2.1 La música en el cinema mut

La música, ha estat present sempre en molts aspectes de l’esser humà. Des de l’inici dela nostra existència fins a l’actualitat; la música prehistòrica, la música de l’edatmitjana, la contemporània.

Teatralment parlant, en totes les representacions escèniques i en tots els espectaclesal llarg del temps, des del teatre grec fins a les obres de Shakespeare, la música haestat present fins que més endavant va arribar al precinema.Amb l'arribada del cinema res va canviar en relació amb la necessitat de fer música,però donaria pas a una nova forma de creació dins d’aquest art: la composiciómusical.

El cinema mut va recórrer a la improvisació musical en directe, generalment, amb unpiano o un orgue. Si les característiques de la sala o el en teatre on es projectaven lespel·lícules ho permetien, també s'utilitzava una orquestra. Per tant, la figura delpianista o organista que, des de la fossa o un altre lloc apropiat (a sota, o al costat de lapantalla) il·lustrava les imatges, era un element molt important. Sovint, el públic anavaal cinema per gaudir més de la interpretació de la música que de la pel·lícula.

Totes les fonts musicals aplicades a les pel·lícules eren arranjaments, adaptats iclassificats en diverses compilacions anomenades enciclopèdies musicals.Per exemple, la Inacabada de Schubert apareixia en relació a temes de fluïdesa, i lesobertures de Beethoven com a acompanyament d'escenes de tala d'arbres, avions enpicat o persecucions dels indis.

Habitualment, el director musical estudiava el guió juntament amb l'arxivista (obibliotecari) per tal de seleccionar i arranjar la música segons les escenes. Hi haviaarranjaments per a orquestres de 50 instruments (en el cas de teatres o sales grans), itambé hi havia per a conjunts de 5 músics.Durant els rodatges sempre hi havia músics que interpretaven obres diverses mentrees rodava, per tal d'inspirar els actors.

En aquest període, la música és el suport sonor absolut de les imatges.Els compositors recorrien habitualment a l’adaptació musical del repertori preexistent,i l’elecció de la música era improvisada, sorgida del repertori clàssic i tradicional.Utilitzaven música de grans clàssics coneguts pel públic, com Mendelssohn, Beethoveno Chopin, i tot i que encara no ho podem anomenar banda sonora, és un primer pasmolt important per arribar a aquest concepte. Aquestes cançons es classificaven perelements: acció, atmosfera i psicologia; també per temes: batalla, tristesa, funeral,dansa, etc. També s'utilitzava i es recorria als himnes i cançons populars, com a recursd'informació i reconeixement.

4

No obstant això, la idea d'acompanyar amb música les pel·lícules, originalment noanava dirigida a reforçar l'acció cinematogràfica sinó a reduir el soroll que feien lesbobines de les cintes.

5

3. El CINEMA SONOR

3.1 Les primeres bandes sonores

L'any 1908 va ser creada la primera banda sonora original de la història. Durantaquest any, dos compositors, Camille Saint-Saëns i Mihail Ippolitov-Ivanov, van ser elsencarregats de crear bandes sonores originals per a les pel·lícules: L'assassinat del ducde Guisa, i Stenka Razin. Aquest fet va ser molt ben acceptat per la indústria i elpúblic.

3.2 Naixement del cinema sonor

En el moment en què es va aconseguir afegir al cel·luloide una pista sonora, va serpossible ajustar el so a la imatge, i per tant fer sonor el cinema.

Amb la possibilitat d'enregistrar el so es van produir dos canvis importants per a lacomposició musical cinematogràfica. Per una banda, ja no era necessari compondreuna música continuada que englobés la totalitat de la pel·lícula; i de l’altra,s'aconseguien resultats de sincronització molt exactes, a més de poder manipular lamúsica quan calgués.

El 6 d'octubre de 1927, s'estrena The JazzSinger (El cantor de jazz), considerada laprimera pel·lícula sonora de la història delcinema.

Tot i així, el progrés de la música sincronitzadava ser lent. El primer film amb música a GranBretanya va ser Sabotaje (Alfred Hitchcock,1929)

Tres anys més tard, el 1930, el cinema mut vacomençar a decréixer en favor del sonor. Apartir d’aquest punt apareix un criterifonamental que marcarà la carreraprofessional dels actors i les actrius en la sevavaloració; comencen a patir per si la seva veuserà adequada al sonor. A tots se'ls va obligara fer proves de veu, i molts d’ells, ja sigui perla veu o per criteris estètics, van quedar foradel cinema sonor. Un exemple molt clar

d’aquest nou escenari el trobem en el guió de la pel·lícula Singin'in the rain (1953), lapel·lícula ens explica com inicialment les càmeres feien molt de soroll i en lesfilmacions tothom havia de guardar silenci. Els micròfons ho captaven tot i, a vegades,no s'entenia correctament el que deien els actors i les actrius, arribant al punt que unade les actrius es queda fora del món cinematogràfic a causa del seu timbre veu, pocestètic (massa agut) per a la narració.

6

Probablement amb el sonor, el cinema, com a llenguatge, va patir un gran retrocés. Vaperdre fluïdesa, creativitat i ritme. Però, indubtablement va guanyar públic. Ambl'arribada del sonor també es va canviar el muntatge de les pel·lícules. De la mateixamanera que es van canviar els guions, es van afegir més pistes, les corresponents a lesmúsiques i als efectes sonors.

3.3 Banda sonora

La Banda Sonora o en anglès soundtrack es refereix als sons i la música queacompanyen una pel·lícula.

Entenem per banda sonora la música que acompanya les imatges en una pel·lícula, unanunci publicitari o un videojoc, per exemple. En qualsevol d’aquests casos el so és uncomplement vital per a la imatge, ja que parlem de productes audiovisuals.Normalment, la música és escrita expressament per a la imatge, tot i que en algunscasos simplement s’utilitza música ja creada.

7

4. DIFERENTS TIPUS DE MÚSICA QUE TROBEM EN UNAPEL·LÍCULA

4.1 Introducció de la música en el cinema

La música en el cinema és un element que serveix per a manipular i que alhoracondiciona l’espectador. En general però, el cinema és una gran mentida tant en eltemps, l’espai, les emocions i per descomptat, la música. És una eina per fer arribar al’espectador allò que el guionista/director vol transmetre.

En la vida real podem controlar la influència de la música (que podem escoltar, quan, aon etc). En el cine és la música la que ens controla.

L’aplicació de la música permet alterar la visió d’una imatge, d’un paisatge o de lainformació que té l’espectador sobre un personatge determinat.

Per exemple, si apliquem música poètica sobre un paisatge bonic, com a espectadorsveurem un paisatge que ens resultarà encara més bonic, però si el que posem ésmúsica inquietant ja no veurem un paisatge bonic sinó que espererem que passialguna cosa.

Igual que l’infern es més infernal amb música infernal, si l’infern el relacionem ambuna balada, l’espectador trobarà la part “bona”d’aquest. I l’espectador l’ha de trobar,perquè sinó, aquella música no tindria sentit i estaria mal escollida.I per molt maco que sigui un paisatge, amb música sempre guanyarà textures iamplitud, perquè és la seva funció: la música defineix personatges, animals,extraterrestres, l’amor, la guerra, l’horror. I ho fa amb una simple finalitat: condicionarla visió de l’espectador.

4.2 Música útil i música inútil (identificar una melodia amb un personatge)

“Una música puede ser esplèndida para una sala de concierto però poco apta para unapel·licula.”1

No serveix de gaire posar un tema musical si no té cap vinculació ni explica res sobre elpersonatge, sobre el context, o si l’espectador no ho entén.

Per exemple, si en una pel·lícula el personatge és un mal pianista, no tindria sentit queapliquéssim música ben executada pianísticament. Per tant, utilitzar en aquest cas unamúsica mal executada pot resultar efectiva depenent del context.

(1) (XALABARDER, Conrado. El Guión Musical en el Cine. Ed. Mundo BSO. Barcelona, 2013).

8

Però, quina música se li pot aplicar a un zombi? Cap. La música el que fa és donarsentiments, per això, posar-li música a un zombi no seria lògic perquè se l'estariahumanitzant, i això és tot el contrari del que és.

Efectivament, quan veiem una escena on apareixen zombis hi ha música, normalmentamenaçant, però s'aplica per reforçar la sensació de perill de l'espectador.

A la pel·lícula Warm Bodies (2013) li podem aplicar música perquè és la intenció que téel director, humanitzar aquell zombi i donar-li l'esperança de tornar a ser humà.

També podem veure una escena semblant a la sèrie The Waling Dead (2010), en uncapítol de la segona temporada, a on hi ha un grup de zombis que han de ser executatsper les persones no infectades, moltes de les quals en són familiars. Tota aquestaescena va acompanyada d'una música dramàtica, ja que expressa sentiments de dolordels executors en veure que alguns dels zombis són familiars seus.

Continuant amb els exemples, a la pel·lícula El jovencito Frankestein (1974),precisament es vol aconseguir aquest efecte, i quan apareix en Frankestein, vaacompanyat de música per fer-nos entendre les bondats del monstre.

Si ens imaginem una parella fent-se un petó, si la música és romàntica, veiem unaparella enamorada, si la música és sexual, veurem desig, si és música dramàtica, és queestan aprofitant el seu últim petó junts perquè després d'això segurament no estornaran a veure. I si no posem cap música? Doncs convertirem aquella escena amb unacte quotidià. Així, ens adonem que la música parla per si sola.

4.3 Categories musicals

4.3.1 Música original, música preexistent i música adaptada.

En primer lloc trobem les bandes sonores originals fetes expressament per a unapel·lícula, com per exemple: Interstellar (2014), Lawrence d’Arabia (1963), Hihg Noon(1952) o Star wars (1977), entre d’altres. A on la cançó principal es va repetint al llargde la pel·lícula en els moments més gloriosos. I també trobem les cançons o el queseria el “hit” de la pel·lícula, com per exemple la cançó Power Of Love” de la pel·lículaBack to the Future (1985).

Després hi ha les bandes sonores que han estat creades amb anterioritat i no per a lapel·lícula en concret, preexistents, però que el director ha agafat com a banda sonora.Quentin Tarantino ho acostuma a fer en les seves pel·lícules, com Reservoir Dogs(1992). O Phyllida Lloyd a la pel·lícula musical Mamma Mia (2008), a on totes lescançons cantades són del grup musical ABBA.

La música preexistent és inflexible, no modelable, amb una duració limitada, i s’ha demuntar de tal manera que l’escena no perdi el ritme. Si no, sempre tenim l’opciód’adaptar-la, o de fer-ne un cover (versió).

9

4.3.2 Música diegètica i música extradiegètica

La música diegètica prové de fonts reconegudes, ràdios, equips de música,instruments...I alhora el personatge i l’espectador l’escolta. Les escolta el personatge de la pel·lículaen sentit realista.Per exemple a la pel·lícula Casablanca (1946) Sam, el pianista, toca la cançó “As TimeGoes By” al piano, és realista, i està en un lloc concret i amb una duració precisa, queés el que es busca.

La música extradiegètica és aquella que no prové de fonts naturals, l’espectador noreconeix d’on prové aquella música, i els personatges no l’escolten. No té sentitrealista.

Però a la música diegètica els personatges tenen control sobre ella, i a la músicaextradiegètica queden controlats per ella, de tal manera que això ens ajuda areconèixer aspectes del personatge.

Un exemple seria Someone Flew Over The Cuckoo's Nest (1976): Tota la músicaextradiegètica va dirigida al concepte de la llibertat i la diegètica es relaciona ambl’operació i el domini. L’exemple és el personatge de la cap d’infermeria Ratched, laque escull la música que els altres han d’escoltar, i al protagonista, McMurphy, que esreivindica perquè no la vol escoltar.

Però també podem trobar temes que tenen doble aplicació, primer són diegètiques idesprés extradiegètica, o al revés.

A la pel·lícula Origen (2010) els personatges escolten diegèticament una cançófrancesa “Non Je Ne Refrette Rien”, i aquesta es trasllada al nivell dels somnisextradiegèticament.

4.3.3 Música necessària i música opcional.

La música necessària i música opcional ens proporcionen un coneixement i serveixenper estalviar explicacions innecessàries, donant un bon ritme i treien narrativa poc útil.Exemple: si veiem unes tropes acompanyades per “la Marsellesa” intuirem que estracta de l’exèrcit francès, sense haver donat cap tipus d’explicació narrativa.

4.3.4 Música emfàtica i música apàtica.

La música emfàtica és aquella que va directa al sentiment que estem veient a l’escenao al personatge; dolor, emoció, alegria.

La música apàtica seria la que produeix un efecte contrari al de les imatges vistes, és adir, melodies agradables per imatges dures, o música tensa aplicada a un paisatge.Però una música apocalíptica sobre un paisatge no necessàriament és apàtica, ja queens està avisant que d’aquí poc hi haurà una catàstrofe, llavors sí que es produeix unacerta empatia amb els fets.

10

Per exemple, si una noia està en situació de terror i perill, i apareix un noi (quesecretament estima a la noia) pren la seva mà i corre amb ella cap a un lloc segur. Justen el moment que el noi pren la seva mà fins al final de l'escena, si sona un temad'amor, s’aconsegueix que l'escena es focalitzi més en el fet romàntic que en elterrorífic.

4.3.5 Música individual, música compartida i música col·lectiva.

La música individual és la que s’atribueix a un personatge per comunicar-nosemocionalment o intel·lectualment aspectes del personatge. Aquest tipus d’assignacióes posiciona en diferents plans explicant el patiment, el pensament o les emocions capendins. D’això diríem música interior.La música exterior és la que no es correspon amb les seves emocions o pensaments,accions en les quals el personatge no participa emocionalment.

La música compartida és la que s’atribueix a més d’un personatge; una parella,germans, a una família, a un grup més números com un poble, esclaus, religiosos... Ique tinguin en comú alguna cosa entre si.

La música col·lectiva es dóna quan una varietat heterogènia de personatges estanunits per una mateixa música.

11

5. NIVELLS MUSICALS

5.1 Nivell perceptiu i sonor

En una pel·lícula, la majoria de la música que escolta l’espectador no és conscient quel’està escoltant.

Una música que s’escolti estarà en primer pla, i l’espectador serà conscient de la sevapresència, podrà tenir una participació més activa en les emocions, i tindrà cert controlsobra l’impacte emocional.

Una música que s’escoli però no se senti estarà en segon pla i l’espectador no seràconscient de la seva presència, serà passiu davant això, i no tindrà tant de controlsobra l’impacte emocional, tot i que aquesta música arribarà inconscientment al’espectador.

Per tant el nivell perceptiu determina com arriba la música a l’espectador.

La música aplicada a un nivell de percepció alt dóna una informació molt clara.L’espectador no té escapatòria, ja que la música se situa en un primer pla del qual nopot escapar. Un exemple molt clar seria la pel·lícula Psycho (1971) a l’escena de ladutxa.

La música aplicada a un nivell de percepció baix permet destacar altres prioritats, imantenir al llarg de la pel·lícula un mateix color o tonalitat a l’espera del gran moment,aconseguint així, altres aspectes com crear tensió, incomoditat, estrès.

A la pel·lícula The Dark Knight (2008) de Christopher Nolan ens mostra a Batmanacompanyat de música amb un nivell de percepció alt, fet que reforça el personatge ipermet que l’espectador participi de l’acció juntament amb ell. En canvi la música quese li aplica al Joker (l’enemic d’en Batman), a l’espectador li arriba inconscientment jaque el nivell de percepció és més baix.

Cal aclarir que el nivell de percepció no va lligat amb el volum de la música. Unamúsica pot tenir un volum alt i no implica que per això hagi de ser escoltada, i alcontrari, una música pot tenir un volum baix i ser escoltada per l’espectador si ens estàdonant una informació que captem i entenem.

5.2 Nivell espacial (ubicació)

“En una secuencia, la música puede ubicarse en diferentes espacios, condicionando asíel modo cómo el espectador la ve y determinando su perspectiva. Estos espacios son elde las acciones, el de las emociones, el de las referencias y el de la músicaadelantada.”2

(2) Op. cit. pàg. 4

12

5.2.1 Ubicació de les accions

Una noia corrent per un bosc i la càmera la segueix. Visualment veiem a una noiacorrent pel bosc. Si a aquesta escena li apliquem música que transmeti el fet de córrer,continuem veient a una noia corrent pel bosc. Està fugint d’alguna cosa? Arriba tard al’escola? No ho sabem, ella només corre pel bosc.

5.2.2 Ubicació de les emocions

Ara apliquem una música de por. El que veurem és una noia corrents pel bosc ambemoció de por. I aquí ja hi ha una raó per la qual ella està corrent. Està escapantd’alguna cosa? Succeirà alguna cosa terrible? Però, realment a qui pertany aquestaemoció?

5.2.3 Ubicació de les emocions del personatge

És la noia la que té por, i per això corre, i l’espectador sap que té por i que per aixòcorre. Llavors l’espectador no s’implica en cap sensació, per tant la música s’ubica alnivell espacial de les emocions del personatge.

5.2.4 Ubicació de les emocions de l’espectador

La noia corre, però ella no té por: l’espectador sí. Ella no sap –l’espectador si- que algúl’està perseguint amb la intenció de matar-la. La noia no té la informació que tél’espectador per tant la música s’ubica en les emocions de l’espectador.

5.2.5 Ubicació de les emocions del personatge i l’espectador

La noia corre molt espantada (sap que la persegueixen) i l’espectador pateix amb ellaperquè també sap que és perseguida.

En els tres nivells espacials de les emocions no hem canviat ni un sol fotograma peròveiem tres seqüències diferents. Aquí s’ha de saber com aplicar la música a qualsevoldels tres nivells espacials de les emocions.

5.2.6 Ubicació de les referències

Si la noia corre pel bosc i sona una música que coneixem: la de la seva parella perexemple. Si l’espectador entén aquella música, llavors la música estarà fent referènciaa aquella persona, i llavors entendrem que la noia corre perquè vol reunir-se amb laseva parella.

5.2.7 Ubicació de la música avançada

És aquella música que és aplicada sense cap relació, ni argumental ni dramàtica, enl’escena.Per exemple, comença una pel·lícula i veiem una noia fent exercici, i li hem aplicat unamúsica moderadament apocalíptica. Nosaltres sabem que a aquesta noia no li passarà

13

res ara, llavors la música el que fa és suggerir que més endavant succeirà alguna cosa.La música pot sonar paral·lelament o avançar-se però mai anar per darrere.Tot i això trobem casos intencionats com a la pel·lícula Jaws (1975).

“Súbitamente, y sin que la música lo vise, aparece el enorme animal y asusta tanto alos protagonistas como a los espectadores. Inmediatamente después –pero despues-reaparece la música. El efecto es impactante porque coge al espectadordesprevenido”3

5.3 Nivells dramàtics

Quan parlem de nivells dramàtics ens referim a emocions, el més habitual és que hihagi deferents nivells dramàtics: Romàntic, dramàtic, terrorífic. I també el to. Quintipus de romanticisme volem transmetre; alegre, melancòlic, pessimista.Com més clar sigui el color i el to dels nivells dramàtics més clar arribarà al’espectador.

Tot això dels colors i la tonalitat de la cançó o banda sonora van molt relacionats ambla teoria musical, l’harmonia, i les diferents escales musicals que hi ha, i quinasensació ens transmet cadascuna, tot això ho parlaré més endavant, quan relacioniescales musicals amb sentiments.

(3) Op. cit. pàg. 4

14

6. DISTRIBUCIÓ MUSICAL

Hi ha dues maneres de distribuir la música en una pel·lícula.

La primera busca la coherència, és a dir, quin tipus de música necessita la pel·lícula,quines emocions han de tenir prioritat, quanta música o quants temes s’han d’aplicar,etc.

La segona s’actua amb menys criteri, independentment del que s’hagi rodat.Un exemple molt clar seria Quentin Tarantino, on a moltes de les seves pel·lículesnomés hi havia música preexistent Reservoir Dogs (1992) Pulp Fiction (1995)...

La diferència entre aquestes dues maneres de distribuir la música en una pel·lícula esla presencia o l’absència d’una estructura temàtica.

15

7. BANDES SONORES AMB ESTRUCTURA TEMÀTICA

Malgrat que una banda sonora tingui un sol tema, els temes que ajunten una bandasonora s’agrupen en: Tema inicial, tema final, tema principal, tema central, temasecundari i subtema (en alguns casos un tema inicial també pot ser final ocentral)

7.1 Tema central

El tema central dóna vida a alguna cosa important de la història, en forma de música,com seria per exemple un personatge, un concepte, elements... Si s’aplica un temacentral a un personatge, ens ajuda a saber el seu estat d’ànim, les seves emocions o lessensacions.

Per això cal que un tema central estigui suficientment elaborat i treballat perquè quanarribi a l’espectador sigui eficient.

7.2 Tema principal

“En el reino del guión musical, el tema principal es el rey y los centrales los príncipes.Es la màxima referencia y la columna vertebral de la película musicalmente hablando”4

El que defineix el caràcter del tema principal és com actua dramàticament inarrativament en el conjunt de la banda sonora. És el punt sobre el qual els altrestemes es mouen.

A la pel·lícula Star Wars: Episode V - The Empire Strikes Back (1980), només hi ha untema principal, el més important, el més poderós, el que té major significat anomenat:“Star Wars Theme” que sens dubte està per sobre del tema de la Princesa Leya, DarthVader o Yoda.

(4) Op. cit. pàg. 4

16

Si en el moment que apareix el personatge Darth Vader, que és l’antagonista, el temamusical també fos el principal, igualaríem la seva categoria a la del personatgeprotagonista, amb la qual cosa confondríem a l’espectador.

Pot ser que dos temes centrals siguin principals però sempre que hi hagi un ordre delselements superiors i subordinats individualment.

7.3 El contratema

La seva funció és oposar-se a un altre tema central i traslladar la música a un dubte: elbé contra el mal, l’amistat contra l’enemistat, l’amor contra l’odi, la vida contra lamort... Conceptes antagònics. I això dóna a l’espectador que vegi no només el conflictevisualment, sinó que musicalment també el capti.

Per exemple, a la saga de Star Wars el contratema seria el de Darth Vader, amb músicagreu, per expressar el mal, l’odi, la mort, tot el contrari del tema central, que va lligatals valors de bondat dels protagonistes principals.

7.4 Temes secundaris

Els temes secundaris, tenen molt menys pes i rellevància que un tema central. Noaporten cap informació ni narrativa, ni intel·lectualment, només emocional.

Els temes secundaris es poden aplicar en escenes com: la música de persecució decotxes, ajudar a donar energia i ritme a l’escena, però un cop acabada, la música ésoblidada per l’espectador. De temes secundaris se’n poden tants com siguinnecessaris, o inclús repetir-los en circumstàncies idèntiques.

“Los temas secundarios no son siempre temas de relleno. Son también importantes sise pretende evitar la concreación de ideas o conceptos.”5

7.5 Tema inicial

El tema inicial és el que acompanya els títols de crèdit. No necessàriament ha d’obrirla pel·lícula, o ha de ser la primera cançó a sonar, simplement ha d’enllaçar amb elscrèdits.El tema inicial pot ser aplicat sobre títols de crèdit en negre, o quan està succeint unaacció. També poden ser títols inicials on només aparegui la productora i el títol de lapel·lícula. La música seria el tema inicial.

La funció que té un tema inicial és presentar la pel·lícula a l’espectador. Un tema deterror presentarà una pel·lícula de por, un tema romàntic presentarà una pel·lícularomàntica.

(5) Op. cit. pàg. 4

17

Però si sentim com a tema inicial una melodia romàntica però afectada, deduirem queveurem una pel·lícula romàntica però dramàtica, i malgrat que no aparegui fins a uncert temps a la pel·lícula l’espectador estarà esperant el moment dramàtic perquè lamúsica, el tema inicial, ja li haurà avançat aquesta informació.

També podem posar un tema inicial que després més endavant surti a la pel·lícula enun moment donat, i l’espectador recordarà que aquesta música ja ha sigut avançadaals títols de crèdit inicials, i l’espectador sabrà que passarà alguna cosa.Un altra manera d’introduir el tema inicial és posar als títols inicials unes petites notes,o un petit tros del tema que sortirà més endavant, i funciona més com un codi quecom la presentació del tema.

Un tema inicial pot arribar a ser un tema principal al llarg o al final de la pel·lícula, quanja s’han establert les jerarquies entre els dos temes.

“El tema inicial, pues, puede suponer un punto de partida y una plataforma delanzamiento hacia el interior de la película de la que se puede sacar màximo provecho.Pero en el cine todo lo que comienza debe acabar, y para eso está el tema final.”6

7.6 El tema final

El tema final és el que tanca la pel·lícula, però no cal que sigui l’últim que sona. Moltespel·lícules el tema final s’avança a l’última escena i perdura fins que comencen elstítols de crèdits finals.

Un tema final sí que pot ser un tema principal, perquè la pel·lícula ja ha acabat i s’hi haestabler una jerarquia entre els temes.

El tema inicial i final pot ser diferent igual o variat, cada manera aporta alguna cosanarrativament a la pel·lícula.

7.7 Subtema

Un subtema deriva d’un altre tema central, o d’un motiu principal.Si apliquem un fragment, que l’espectador reconeix i identifica, a un tema central a unprincipal, aquest queda afectat al principal i es converteix en un subtema.

7.8 Leitmotiv (fragments i motius)

El leitmotiv (fragments i motius) són tots aquells sons d’acords de guitarra, notes depiano, el so d’una flauta, que s’utilitzen per remarcar una sensació. Són unes simplesnotes que no desenvolupen cap tema.

Hi ha dos tipus: els independents i els derivants.

(6) Op. cit. pàg. 4

18

Els independents són aquells que generen un impacte emocional en un momentconcret de la pel·lícula.

Els derivants són aquells que comencen com un leitmotiv, com un simple fragment, i alllarg de la pel·lícula es van desenvolupant i van agafant força i cos fins a arribar a untema musical.

Un exemple molt clar el trobaríem a la pel·lícula Jaws (1975), on cada cop que apareixel tauró ens avisa amb un motiu que al llarg de la pel·lícula, es va transformant idesenvolupant fins que acaba sent un tema musical.

19

8. BANDES SONORES SENSE ESTRUCTURA TEMÀTICA

Grans directors del cinema com Quentin Tarantino o Woody Allen no utilitzenestructura temàtica a les seves pel·lícules, i la majoria de música que posen éspreexistent. Martin Scorsese també ho aplica, però en funció de la pel·lícula; unexemple seria a Goodfellas (1990).

La música que s’aplica sense estructura temàtica no és narrativa, és ambiental, perquèles escenes siguin més dinàmiques, divertides, dramàtiques... Però no tenen pesnarratiu.A part d’intensificar les escenes, la música sense estructura temàtica també ésestètica.

Woody Allen utilitza música més homogènia, la majoria és jazz i clàssica, en canviTarantino és més heterogeni.

20

9. QUAN S’ESCRIU LA MÚSICA

Al llarg de la història del cine, s’han escrit bandes sonores, abans, durant i després dela pel·lícula, però el que realment importa és el resultat, si la partitura és irrellevantquan s’hagi escrit.

9.1 Música escrita abans de la pel·lícula

Les cançons escrites per un musical o escenes que seran interpretades diegèticament,han estat escrites abans.

També trobem escenes en el que el personatge aparenta estar tocant una música i lamúsica s’ha escrit posteriorment.

Però això també va gust del director. Hi ha directors que prefereixen tenir la músicaabans, per tal de planificar escenes completes en funció de la música i així donar unaaparença que tot està molt més coordinat i conjuntat. També perquè la música ajuda amuntar el personatge i molts cops es recorre a la música per descriure un personatge.Per tant un actor, quan representa el seu personatge i el coneix també ha de conèixerla seva música ja que diu molt d’ell i l’ajudarà a desenvolupar-lo.

9.2 Música escrita durant la creació de la pel·lícula

Quan un director roda, el compositor escriu. Pel mateix motiu que un guió pot variar amesura que el rodatge avança, una partitura també.En aquest cas té beneficis o no, ja que el fet de treballar la composició musical avançaa mesura que ho fa la pel·lícula, va prenent forma dia a dia, avançant juntament amb lahistòria que vol explicar el director.

9.3 Música escrita després de la pel·lícula

La música aplicada després de la pel·lícula acostuma a ser molt estressant pelcompositor perquè el temps acordat acostuma a ser molt curt, ja que entra dins delgrup de postproducció que acostuma a durar poc. Per tant no totes les bandes sonoresescrites després de la pel·lícula acostumen a donar la seva intenció, per això com mésllarg sigui el temps de creació més podrà aprofundir el compositor i segurament seràmillor.

21

10. LES EMOCIONS QUE ENS PRODUEIX LA MÚSICA

Està clar, que la música varia el nostre estat d’ànim depenent del tipus música queescoltem.Una cançó trista pot conduir-nos cap a un estat melancòlic, i una cançó alegre tendeixa què sentim felicitat, igual que una música suau i harmònica, ens transmet relaxació.Però tot això passa a causa d’una sèrie de factors que es tenen en compte a l’hora decrear una peça.

FACTORS PRINCIPALS

La música és capaç de provocar emocions relacionades amb una estructura musical.Els components d’una estructura musical poden ser: el ritme, la melodia, l’harmonia,el to, la tonalitat i el volum.

10.1 El ritme

El ritme musicalment parlant és l'element de la música que mesura la durada delssons i dels silencis.L'expressió gràfica del ritme són les figures i els seus corresponents silencis.El ritme emocionalment parlant, és una estimulació física.Els ritmes lents indueixen a la quietud, al repòs, i els ràpids inciten al moviment.En general, la música alegre acostuma a tenir un ritme ràpid i la música trista un ritmemés lent. Un ritme irregular porta cap a l’alegria, ens estimula, mentre que un ritmeregular, monòton, pot produir una sensació de tristesa.

10.2 Melodia

La melodia d’una cançó afecta directament a la nostra dimensió emocional, ja que enescoltar una melodia la podem relacionar amb conceptes, personals, cultes... Un violí,una flauta dolça o un piano, influeixen sobre l’efecte que tindrem. Una música ambuna melodia agradable ens ajuda a millorar la comunicació i permet entrar d’unaforma més directa en els nostres sentiments.Si la melodia va variant, es relaciona amb l’alegria, en canvi si la melodia és mínima, esrelaciona amb la tristesa.

10.3 Harmonia

L’harmonia és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords). Depèn del colordels acords, és a dir, majors, menors, melòdics... el so de la cançó serà determinat.La música alegre té un gran nombre de sons o acords harmònics al contrari de lamúsica trista que presenta menys harmònics i més anharmònics.

22

10.4 To

El to musical és l’ordre dels sons projectats per la veu, o pels instruments musicals. Elsprincipals tons musicals serien: DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI. I en ser cantats detectaríemque cadascú dels tons té un cert to de veu, més agut, més greu...Arran d’això els sons greus estan relacionats amb la tristesa, i els aguts amb l’alegria.

10.5 Tonalitat

Escala major: l’escala major és aquella que està formada per salts de to- to- semitò- to-to- to- semitò, a partir d’una determinada nota, que actuaria com a tònica.Per exemple l’escala de Do, en aquest cas és fàcil, les notes fàcils del piano: Do, Re, Mi,Fa, Sol, La, Si, DoUn altre exemple, l’escala de Sol majorSol, La, Si, Do, Re, Mi, Fa#, SolCom he dit abans el to és important, en aquest cas l’escala de Do seria més greu il’escala de Sol més aguda.Les tonalitats majors influeixen en estats eufòrics, i alegres.

Escala menor: L’escala menor és aquella que està formada per to- semitò- to- to-semitò- to- to-.Per exemple l’escala de Do menor natural està formada per les notes Do, Re, Mib, Fa,Sol, Lab, Sib, Do. És a dir, l’escala menor natural s’obté baixant un semitò els graus III,VI i VII de l’escala major.Les tonalitats menors influeixen en els sentiments melancòlics o de tristesa.

10.6 Volum

En general, un volum o intensitat elevada, provoca sensacions d’alegria. Un volum baixtransmet més intimitat i serenitat.No obstant això, una cançó que ens és agradable pot tornar-se desagradable a unvolum excessiu.Diferents exemples:Les notes agudes a baix volum són agradables i ens proporcionen felicitat.Les notes agudes amb volum elevat ens alerten i ens situen en un estat d’atenció. Sónsons irritants. Si tenen un ritme accelerat, sentirem moviment.Un exemple molt clar d’això ho podrien recordar a l’escena de la dutxa a la pel·lículaPsycho (1971), a on les notes sonen a un volum elevat, són agudes, tenen un ritmeconstant i ràpid, i ens provoquen tensió.Les notes greus amb un volum baix són sons que relacionem amb moviments lents oestats de reflexió.Les notes greus amb un volum elevat tenen un efecte contrari a l’anterior. Produeixensensacions de por, terror o perill.

23

10.7 L’ instrumentació (timbre)

Els clixés relacionats amb el timbre musical són aquells que busquen aprofitar-se de lacàrrega simbologia d’alguns instruments (o agrupacions instrumentals) que han anatadquirint amb el temps.Com per exemple:

Per escenes romàntiques:Instruments de corda en general (fregada, polsada i percudida), instruments de vent-fusta, etc.

Per escenes d'acció:Instruments de vent-metall, membranòfons i idiòfons en general.

Per introduir somnis o records:L'arpa i les seves arpegis (records que solen acompanyar d'imatges en blanc i negre odistorsionades).

Per ambientar pel·lícules futuristes:Instruments electrònics en general.

Per ambientar pel·lícules històriques:Instruments representatius de l'època en qüestió.

Per ambientar paisatges o llocs geogràfics concrets:Instruments o tipus de cant representatius d'aquests llocs.

24

11. RELACIÓ DE LA TONALITAT AMB EL SENTIMENT

11.1 Tonalitat major

Com he dit anteriorment, les tonalitats majors se solen associar a la felicitat, l’alegria.Per tant en relació a una pel·lícula aquests sentiments també van lligats alspersonatges “bons”, sigui un personatge individual, conjunt o col·lectiu.

La tonalitat major començant des de Do seria així (totes les tecles blanques):

Seguint la regla de la tonalitat major de To- To –Semitò- To -To- To- Semitò:

La utilització de tonalitats majors està molt present a les bandes sonores, sobretot perrepresentar moments de felicitat, esplendor o moltes d’aquelles emocions benestants.

En tenim exemples a films com ara Star Wars (1977), Indiana Jones Raiders Of TheLost Ark Cast (1981) i The Lord Of The Rings (2001), a on les cançons creades van moltassociades a la idea del personatge i/o col·lectiu.

A The Lord Of The Ring (2001) trobem una escala major cada cop que sona el temadels hobbits, en aquest cas és un tema col·lectiu, perquè ens sentim com a casa iempatitzem amb els personatges. Al llarg de la pel·lícula anirem trobant aquestamateixa melodia cada vegada que hi hagi una escena on apareguin aquestspersonatges, tot i que no sempre l’escoltarem de la mateixa manera, anirà variantrespecte a el moment en què ens trobem, la podem escoltar només amb els acords. Osi estem en moment d’esperança, els instruments seran violins (per exemple) perquèens arribi més.

El mateix passa amb el tema inicial de Star Wars (1977), està amb tonalitat major,concretament BbM, i que efectivament la pel·lícula acabarà amb el mateix tema. Eltema apareix en dues pistes (excloent-hi els crèdits d'obertura) a la banda sonora de ANew Hope.

25

I després trobem temes que determinen la força com per exemple seria el cas de“Theme Force” que aniria lligat amb la frase “que la força t’acompanyi” que ens dóna aentendre la lluita dels Jedis. És un tema que podem escoltar al llarg de la pel·lícula i alfinal com a reflexió que els Jedis han guanyat la batalla.És un tema que va crescendo tant instrumentalment com sonorament.

També trobem que cadascun dels personatges té un tema; la Princesa Leia, LukeSkywalker

11.2 Tonalitat menor

10.2.1 Menor Natural

L’associació que fem a l’escala menor natural, no és bona, ens dóna la sensaciód’alguna cosa dolenta o que no ens transmet confiança. També la relacionem amb latristesa, o la soledat.

La tonalitat menor començant des de la nota La, seria així (totes les tecles blanques):

Seguint la regla de la tonalitat menor de To- Semitò- To- To- Semitò- To- To:

En referència al que he dit anteriorment amb el tema d’The Lord Of The Rings (2001),també trobem aquesta mateixa melodia però que va dirigida a un sol hobbit(personatge) en concret, Gollum antic hobbit que viu aïllat gràcies al poder de l’Anell

26

Únic, que va quedar desfigurat física i mentalment, per tant veiem que Gollum no ésun personatge molt serè, i això fa que cada cop que aparegui, o hi hagi alguna cosarelacionada amb ell, com podria ser l’anell, ens trobem el tema dels hobbits però ambuna tonalitat menor, per indicar-nos que si, que va ser un hobbit però que ara ja no hoés, i això ens dóna una informació molt definida de quin tipus de personatge és ara.

I trobem el tema de the imperial march, que ho relacionaríem amb Darth Vader elpersonatge dolent de la saga i tot el seu imperi, que estaria amb una tonalitat menor.

El tema té una funció dramàtica en el panorama cinematogràfic.

11.2.2 Menor Harmònica

Relacionem l’escala menor harmònica amb aquella sonoritat que prové d’Aràbia.Aquest tipus de melodia es treu a través de la VII que s’eleva un semitò de l’escalamenor natural.

Aquesta classe d’escales tenen una funció ambiental dins la pel·lícula. Si la històriapassa a Egipte, visualment ho captem, però auditivament també podem captar-hoagafant el recurs de l’escala menor harmònica, i ens transportarà cap a Aràbia o Egiptegràcies a la seva sonoritat i l’associació que fem amb ella.En pel·lícules com Cleopatra (1963), The Mummy (1999), o The Prince Of Egypt (1998)es veu bastant ben reflectida l’escala menor harmònica.

També associem aquesta escala a la música de terror, això passa per la VII major queprodueix aquesta sensació de por o del límit que vingui alguna cosa dolenta. Sobretotaquesta sonoritat es capta molt bé harmònicament, és a dir, tocant acords menorsamb la sèptima major.

27

11.3 Escala pentatònica

L’escala pentatònica està present en moltes cultures i pràctiques musicals del món,perquè té una sonoritat peculiar i que l’associem cap a la part Asiàtica, cap al mónexòtic. Per tant trobem les pentatòniques a la música tradicional, a Àfrica occidental, ala música folklòrica dels EEUU i a melodies de Corea, Japó, Xina i Vietnam. A més a mésde la música gospel, jazz, blues i rock.

En la música escocesa l’escala pentatònica també és molt comú. A la pel·lículaBreaveheart (1995), veiem que el tema principal està compost per una escala majorpentatònica. En aquest cas estaria en ReM i les notes de l’escala pentatònica son Re,Mi, Fa, La, Si, i trobem un petit cromatisme que és el Do#. Com he dit abans lainstrumentació també influeix, és a dir, una melodia amb escala pentatònica sonaràescocesa però ho identificarem millor si la melodia està tocada per una gaita unbodhrán, o un violí.

O a la pel·lícula d’animació “Brave” ambientada a Escòcia i amb intenció escocesa, eltema principal de la pel·lícula “Touch the Sky” està compost per una escala pentatònicade La major, que serien les notes: la, si, do#, mi i fa#.

11.3.1 Música popular

En la música jazz que utilitza l’escala pentatònica ho fa amb l’escala major i menor. Hipodem caracteritzar una cançó de jazz partint d’una estructura de 32 compassosAABA, repartits en 4 seccions de 8 compassos. La part A es repetiria dos cops, desprésvindria la part B que normalment l’escoltem en un altre to i amb una melodia diferent,i per acabar tornem a sentir la part A.

Temes utilitzats en pel·lícules de Woody Allen com Body And Soul, Stardust o I GotRhythm tenen aquesta estructura que associem a la música jazz. El que pretén WoodyAllen utilitzant aquestes cançons a les seves pel·lícules és donar-li un aire i un ambientdiferent. Quan escoltem jazz ho associem a una cosa passada, ja que ho hem pogutveure molt a les pel·lícules antigues, i en alguns casos tranquil·la i instrumental, i estemacostumats a sentir-la en moments concrets, no al llarg de tota la pel·lícula.

28

I després trobem l’escala de blues que derivaria de la pentatònica menor afegint el 4tgrau augmentat i que té una sèrie de característiques que la distingeixen, com que estàcomposta per 12 compassos i segueix una sèrie de progressions harmòniques. Una deles més comunes és aquesta. I que l’associem a la dècada dels 30 als 50.

29

No cal escollir una cançó en concret per veure aquesta característica, però tambépodem prendre de referència les pel·lícules de Woody Allen a on hi ha temes ambestructura de blues com “In the Mood”, entre d’altres.

11.3.2 Música asiàtica

A la música de cine asiàtica la pentatònica major s’aplica com a recurs per indicarcontexts exòtics. Un exemple de música de cine en la que s’utilitzen elements d’ÀsiaOriental i Amèrica occidental és la melodia de la pel·lícula 7 Faces of Dr. Lao (1964).L’escala pentatònica major és bàsica en la música de Xina i de Mongòlia. Els sonsfonamentals són els de la flauta japonesa, sons que ens transporten cap aquellesterres.

Aquesta és la tornada de la melodia de la pel·lícula 7 Faces of Dr. Lao (1964). Estàmusicada amb la tonalitat de LaM, l’escala pentatònica de LaM té les notes, La, Si Do#Mi Fa#, les úniques que trobem en aquesta melodia.

30

12. ANÀLISI D’UNA BANDA SONORA: EL GOLPE

Introducció

La banda sonora que analitzaré és la pel·lícula El Golpe (1973). He escollit aquestabanda sonora perquè té un gran pes cultural, però de manera negativa. Molta gent sapquina és la famosa melodia de The Entertainer (el tema principal de El Golpe ), però nosaben d’on prové, per tant és un clar exemple de què en aquest cas la banda sonora haestat molt més reconeguda que no pas la pel·lícula.Arran d’això també vaig pensar que només coneixem aquesta cançó de la pel·lícula,però segur que hi havia molts més casos, el que passa que no tenia molt clar comserien, per això vaig decidir analitzar-les. I una cosa que em va facilitar l’anàlisi, és quemés o menys totes les cançons que sonaven tenien el mateix color i to que la cançóprincipal, The Entertainer. I finalment és una pel·lícula que m’agrada i aprecio molt.

El Golpe (títol original en anglès The Sting) és una comèdia estatunidenca dirigida perGeorge Roy Hill estrenada el 1973.

El tema The Entertainer és un ragtime de 1902 compost per Scott Joplin. L'adaptacióque va fer als anys 70 Marvin Hamlisch va tenir un gran èxit, no com a la seva èpocaals anys 30, on no va ser gaire popular.La peça segueix la forma A-B-A-C-D, amb indicacions en la melodia per tocar-ho unaoctava més alta en les repeticions. Està amb tonalitat de Do Major.

Sinopsis: Sense saber-ho, dos petits estafadors trien com a víctima d'una de les sevesestafes a un Home que resulta ser de la màfia i que transporta una gran quantitat dediners. Com a resultat, el major d'ells, Luther Coleman, acaba mort i el més jove,Johnny Hooker, ha de sortir fugint de la ciutat. Disposat a venjar-se, contacta amb unvell amic del seu antic soci, Henry Gondorff al costat del que planejarà una gran estafadestinada a desplomar al mafiós, Doyle Lonegan, que el va assassinar.

Anàlisi

Només començar la pel·lícula sona la cançó “The Entertainer”, que és la cançócaracterística de la pel·lícula i la que associemquan algú parla de El Golpe.

Sona mentre surten els títols de crèdit i se’nspresenta els actors, els seus personatges, elsdirectors i una mica l’equip més important de laproducció.

Comencem sentit un piano amb la melodia de TheEntertainer, el què seria la part A del tema, idesprés tornem a sentir la part A juntament ambla B, però aquest cop interpretada perinstruments de vent, i finalment quan comença el

31

film, és a dir, la primera escena de la pel·lícula tornem a sentir la part A de la cançóamb piano.

És una melodia amb tonalitat major, en concretDo major, i ens dóna una sensació d’astúcia idiversió, per tant sabem que no veurem ni unapel·lícula de por, ni una pel·lícula romàntica, niuna tragèdia.

Al minut 7:15, quan en Luther i en Hooker han estafat a un home i estan fugint,escoltem una melodia que uneix la relació entre els dos personatges, el que seria unleitmotiv ja que només escoltem unes notes repetidament però segons més endavantles sentirem de manera més desenvolupada.És una melodia amb tonalitat major amb el mateix color i sonoritat que el temaprincipal de la pel·lícula, divertida, que ens dóna una sensació de diversió i de veurecom els personatges amb gran astúcia han estafat de manera molt intel·ligent a unapersona. També ens presenta els personatges, i com el seu dia a dia és viure de petitesestafes i furts. Tot i això, sentim la música de manera extradiegètica amb un to fluixque passa una mica desapercebut, ja que sentim les veus i les passes dels personatgesque estan per sobre de la música, i és interpretada per una flauta.

Al minut 8:04 tornem a sentir la mateixa cançó però de manera més desenvolupada,és a dir, el tema sencer que comença quan s’acaba l’escena anterior, i ve un altre a onveiem a Hooker gastant-se els diners aconseguits per l’estafa en una americana i totseguit lluint aquesta magnífica americana i amb un ram de flors a la mà.

Només acabar, al minut 8:40, sentim una altra música en aquest cas diegètica ja quel’escolta tant el personatge com l’espectador. És una música sensual, exòtica on enssitua en el context i a l’ambientació del que veiem. En aquesta escena Hooker ha anata buscar a una noia, Crystal, la música, a part de les imatges, ens ajuda a veure quèestan en un club de striptease de l’època i la música sonava perquè Crystal estava fentel seu número de ball.

Al minut 22:17 és l’escena en què veiem que Hooker va a casa del Luther i se’l trobamort, i és quan sona la mateixa melodia que sentim al minut 7:15 i 8:04, la melodiaque d’alguna manera ajuntava aquesta relació, però amb una tonalitat menor, i ambinstruments de vent greus com un trombó i tuba i com es va intensificant per l’odi i laràbia que té Hooker per la mort del seu estimat amic Luther. Aquesta melodia ens fasentir tristos i enfadats per la mort d’un personatge que des del minut que l’hem vistens ha caigut molt bé i pel qual sentim empatia.

Dura així fins al minut 23:12 moment en quèsurt la primera pantalla, amb un títol on posa“The Set-Up” que seria com la configuració oel muntatge del pla que vindrà a continuació i

32

la venjança que planejarà per haver mort en Luther. Sona un piano, amb tonalitamenor, perquè recordem la tristor que ens produeix la mort d’en Luther i perquèdefensem la idea de Hooker de venjar-se.Durant els minuts 31:10-31:23 sona diegèticament el so d’un “tio vivo”, per situar-nosen context, però no ens transmet cap sensació ni emoció.

Entre els minuts 31:15-33:34 Sona tota l’estona una música, no sentim cap diàleg nicap veu, és a dir, extradiegèticament, això sí, sentim sons d’ambient com portes quees tanquen.

A les primeres imatges podem veure una transformació estètica d’en Hooker. I mésendavant a Gondorff reclutant a tot l’equip per fer la gran jugada que serà estafar almafiós Lonegan, per tant, podríem relacionar aquesta melodia amb tot el grup de gentque estafarà a Lonegan. Es tracta doncs, d’una música conjunta.

En els minuts 33:34-38:52, durant tota aquesta escena, que passa al bar de la Billie i aon els personatges estan reunits en una sala de bar, sentim de fons una música de “tiovivo”, un altre cop, música diegètica, que també serviria per crear ambient i context.Depenent de com més propers estan els personatges al “tio vivo” la podem sentir mésforta o més fluixa, per tant la intensitat varia.

Al minut 38:54-·39:03 sona un petit fragment de la música que hem sentit al minut31:15 per donar com acabada part del treball de canviar l’aspecte d’en Hooker, reunira gent per al cop, i finalment parlar-ho per començar a organitzar-ho. En aquest puntcomença una nova etapa anomenada The Hook, o bé el Ganxo, i ens avança amb laimatge, que la següent escena tindrà lloc a un tren.

Ara fins al minut 1:04:57 que és quan se’ns presenta una altra etapa anomenada “TheTale”, no hem sentit cap tipus de música, hi ha hagut escenes intrigants, de tensió i aon la figura de Lonegan ha estat molt present, però en cap moment ha aparegutmúsica. Això ho podíem interpretar de moltes maneres, després d’estar una hora depel·lícula la música sempre ha tingut un cert ritme i ha estat animada, menys amb lamort del Luther, però era una melodia transformada a menor per a crear aquestsentiment de pena, per tant podria ser que el compositor només volgués remarcaraquells moments heroics o que van bé pels personatges i que els moments onapareixen en Lonegan i en la que Hooker i Gondorff es juguen la vida, la tensió esformés sola, només gràcies a la interpretació dels actors i els silencis que trobem alllarg de les escenes. També ho podríem interpretar com que la música nomésacompanya als personatges “bons”, els apreciats per l’espectador, i que els altres els

33

deixi nuus sense cap reforç narratiu per així semblar més dèbils malgrat que ells escreguin forts o tinguin un paper fort i reconegut a la societat.

La música que apareix quan surt el cartell de “The Tale” al minut 1:04:57 és una micainquietant però que acaba amb un final ferm, i ho podríem interpretar com que latrama que vindrà ara serà dura i intensa però que finalment tindrà un desenllaç feliç.

En aquest minut 1:17:33 trobem una música diegètica, que prové d’un cotxe, és unamúsica que té ritme, que ens transmet un bon ambient, però que no concorda amb laimatge, ja que veiem a un home amb un guant negre que observa en Hooker, i hointerpretem com una cosa dolenta, però que més endavant li salvarà la vida, perquè elque estava fent en realitat era protegir-lo, però clar això l’espectador encara no hosap.

Del minut 1:18:41 al 1:19:28 és una escena en la qual el policia persegueix a Hooker.Comença amb cops intensos creant tensió per si realment en Hooker se’n sortirà, iamb unes notes greus de piano, però el tema es desenvolupa i finalment ens recorda aun tema de circ, ja que Hooker va d’una banda a l’altre i el policia no aconsegueixagafar-lo, i queda com un beneit i com si fos un joguet de circ.

Durant el minut 1:20:17 se’ns presenta un altre títol anomenat “The Wire”, amb unamúsica animada també amb el mateix color i sonoritat que el tema principal i veiem aen Hooker sortir de casa i anant cap a una cafeteria, no ens produeix cap sentiment, ésmés, crec que aquesta música s’ha aplicat per donar a entendre un altre període de lahistòria, com ho fa cada cop que surt un nou títol, per tant està per avisar al’espectador.

Al minut 1:26:59 Hooker, el seu suposat soci i el mafiós Lonegan, han quedat a unrestaurant de bona classe per parlar. De fons sona un violí amb un piano queacompanya la melodia que fa el violí, aquesta música seria diegètica i podríem dir queestar allà per ambientar i donar-li més estil al restaurant.

En el minut 1:29:41 Sona un petit fragment de la cançó de The Entertainer i apareix unaltre títol amb el nom de “The Shut-out”. Sona ara The Entertainer, perquè a l’escenasegüent veurem com per primera vegada posen en marxa el seu pla, al local decarreres de cavalls, per estafar a Lonegan.

34

Durant l’escena que comença al minut 1:42:46 sona música diegètica, la del “tio vivo”.S’escolta per no donar tanta incomoditat a l’escena que ha estat molt callada entre elsdos protagonistes i amics Hooker i Gondorff, i veiem com les noies s’ho estan passantbé, i com en Hooker necessita reflexionar.

Tot segui, al minut 1:43:50 veiem el nostre personatge com un traïdor (una enganyifaque ens fa creure el director) i és un moment de baixada emocional perquè lesdecisions que ha pres no li han anat bé, i se sent trist.Aquí el director ens torna a posar la música del difunt Luther, la seva música, perquètorni a recordar perquè està fent realment tot l’entramat, pel seu gran amic,assassinat pels agents del mafiós Lonegan. És una música trista que fa quel’espectador, malgrat en el que s’ha convertit en Hooker, està amb ell i empatitza ambla seva tristesa. La música continua i Hooker veu a la noia que li agrada entrar a casaseva, i sense més remei, i res a perdre, a la nit la va a visitar a casa seva, amb l’ànimapesada i trista. Al cap d’uns segons més, torna a sonar aquesta música de decepció imelancolia, i veiem en Gondorff sense poder dormir i pensatiu pel que vindrà demà, iamb un comentari molt estratègic de la seva companya Billie dient-li que “ha fet tot elpossible”. Paral·lelament tornem a veure en Hooker per una banda al llit de la noiasense poder dormir i pensatiu. I al final de l’escena veiem el guant negre que havíemvist anteriorment i això ens fa pensar que res bo li passarà a Hooker.És una música que sona diegèticament sense cap sonoritat entremig.

I finalment surt el títol de la pel·lícula un altre cop “The Sting” (El Golpe). No hi hamúsica com a les altres parts. És l’única part sense música, només silenci, per donarconsciència a l’espectador i remarcar-li que avui és el gran dia, avui els nostrespersonatges s’ho juguen tot, i que la concentració és màxima.

Durant tota l’escena final no sona cap tipus de música i al minut 2:01:22 quan ja hanfet la gran estafa i el mafiós Lonegan es veu perdut, sona per últim cop la cançó deThe Entertainer com a cançó de victòria i satisfacció, i veiem com els dos personatgesse’n van cap a casa amb la feina ben feta. I la música intensifica la sensació que sentl’espectador de felicitat i d’estar orgullós que els personatges ho hagin aconseguit. Iaixí, es dóna per acabada la pel·lícula.

I el tema final, el que conclou la pel·lícula, un tema amb un bon ritme, que et transmetsatisfacció i alegria i amb el que surts del cine, del sofà o d’on estiguis amb un bonsabor de boca.

35

13. PART PRÀCTICA

La meva part pràctica consistia a fer un curt, de temàtica lliure, i aplicar una bandasonora feta per mi.

Vaig tenir moltes idees sobre la temàtica del curt, i això va ser un problema, perquèrealment el que importava no era la trama sinó la música.

Finalment em vaig decidir a fer un curt de gènere de terror, amb una trama senzilla itípica, vaig decidir aquest gènere perquè la música a les pel·lícules de por és més queessencial, sense música tots aquells moments angoixants o de por no es reflectirien ales nostres emocions, i si miréssim una pel·lícula de por sense música, no tindria captipus d’emoció ni sentit. També perquè la música de terror i de tensió és molt més fàcilde compondre i capta més ràpidament el color de la composició en relació a altresestils de música.

Vaig gravar el curt al meu poble, Viladrau, durant dues nits, amb una càmera NikonD3200 i un trípode, amb l’ajuda del meu pare i de la meva germana, que van ferd’actor i d’actriu. Durant aquestes dues nits vam agafar el cotxe voltant pel poble ianant als llocs que jo ja tenia pensat rodar les escenes.

Finalment quan vaig tenir tot gravat, vaig editar-lo amb el programa d’edició AdobePremiere Pro CC 2015, no va ser un procediment pesat, ja que tenia coneixements dela utilització del programa per altres cops que havia editat més vídeos o dels cursanterior i per les classes de Cultura Audiovisual a l’escola. Després editar-lo, vaig miraron caldria l’aplicació d’una banda sonora.

Un cop escollits els llocs on s’hi havia d’aplicar música, me’ls mirava, i amb el piano,que va ser l’instrument que vaig escollir per fer la música, ja que el toco des de fa anys,vaig estar experimentant sons que poguessin anar bé amb l’escena i donessin lasensació que volia transmetre quan l’espectador veies el curt. Com havia fet la recercaanteriorment de les emocions que ens transmeten les escales musicals, va ser fàciltrobar la sonoritat que buscava.La majoria de la música aplicada al curt són escales, acords o arpegis amb la tonalitatmenor harmònica, sobretot destaca el VII grau augmentat, com ja explicoanteriorment. Una altra cosa que vaig tenir en compte va ser el volum i el to de lesnotes que tocava, en moments més tensos o de més expectació el volum era més alt iles notes més agudes i repetides, sense variació melòdica (es pot apreciar bé a l’últimminut del curt) i en altres moments on només volia crear tensió la música no estavatan forta, però molt present. També mirava el temps de cada escena perquè més omenys la música encaixes. Un cop creada la composició em posava l’escena i anavatocant alhora que es projectava. Vaig poder enregistrar el so, perquè el meu piano téuna entrada d’USB on pots gravar el que toques.

Després de tenir totes les composicions les vaig passar a l’ordinador i vaig enllaçar-lesamb el que ja tenia muntat. Pensava que seria un procediment més difícil, però ensaber els minuts exactes que necessitava cada escena música em va resultar molt fàcil,

36

i un cop enllaçat tot vaig ajustar el so ambient amb el de la música, vaig comprovar quetot estigués bé, i el vaig exportar en format per poder veure’l.

Estic contenta amb el resultat. M’ha agradat molt poder compondre petits fragmentspel meu curt, en general m’ha agradat molt que tot fos creat per mi, amb imatges isons fetes per mi, sense necessitat de buscar vídeos o qualsevol tipus de música perInternet. I respecte a les mocions o sensacions que volia crear crec que han quedatmolt clares i he assolit els meus objectius.

37

14. CONCLUSIONS

Els objectius d’aquest Treball de Recerca eren explicar els inicis de la música en elcinema, parlar de les diferents músiques que hi ha en una pel·lícula, les emocions queens produeix sentir una determinada música, analitzar una banda sonora, i fer un curtcreant una banda sonora.

Ara que he acabat el Treball de Recerca crec que tots els objectius proposats, s’hanrealitzat satisfactòriament. Les expectatives que tenia del treball eren bones i hocontinuen sent un cop finalitzada la recerca i gràcies a aquest treball he pogut conèixermolts més aspectes sobre la música que s’aplica al cinema, sobre les diferents escalesmusicals que transmeten sensacions, emocions o ambientacions, sobre la composició isobre el cinema en general.

Ha estat un treball molt interessant, i amb el que m’he trobat molt a gust, i, tot i quehe tingut moments de davallada, els he solucionat i he seguit endavant.

Per concloure aquest treball, també he de dir, que m’ha servit molt, per poder valorarsi el cinema és el que vull fer en un futur pròxim, i llunyà.

38

BIBLIOGRAFÍA

(XALABARDER, Conrado. El Guión Musical en el Cine. Ed. MundoBSO. Barcelona, 2013).

WEBGRAFIAhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Roundhay_Garden_Scenehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_cinemahttps://cineparacompartir.com/2014/06/24/cuando-se-rodo-la-primera-pelicula-en-la-historia-del-cine/https://www.youtube.com/watch?v=ajnGxYgtq9whttps://sites.google.com/a/ginebro.cat/cultura-audiovisual/els-germans-lumierehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Germans_Lumi%C3%A8rehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Fenomen_phihttp://rockthebestmusic.com/2011/07/los-mejores-directores-del-cine-mudo-y.htmlhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_sonorhttp://cultura.elpais.com/cultura/2010/11/03/actualidad/1288738815_850215.htmlhttp://www.xtec.cat/~rballest/cinema/NEIX%20EL%20CINEMA%20SONOR.pdfhttp://www.edu.xunta.gal/centros/iesblancoamorculleredo/system/files/1+-+QU%C3%89+ES+UNA+BANDA+SONORA.pdfhttp://www.imdb.com/name/nm0002354/http://listas.20minutos.es/lista/los-20-mejores-compositores-del-cine-379061/https://es.wikipedia.org/wiki/Moviolahttp://www.digits.cat/colaboracions/banda-sonora-2http://www.auladeelena.com/p/proyecto-emocionario-musical.htmlhttp://grups.blanquerna.url.edu/m13/ritme/http://conceptodefinicion.de/tono/http://www.girona.cat/shared/admin/docs/g/u/guia_musica_eso_i_batxillerat_b.pdfhttp://starwars.wikia.com/wiki/Star_Wars_Main_Titlehttps://es.wikipedia.org/wiki/Escala_pentat%C3%B3nicahttps://www.teoria.com/es/referencia/m/menor.phphttp://musiblogdeaula.weebly.com/uploads/2/6/0/5/26055791/los_simbolismos_musicales_en_el_cine.pdfhttps://ca.wikipedia.org/wiki/The_Entertainer_(ragtime)