NDEX

CONTEXTUALITZACI

ANLISI DE LA PEA ESCOLLIDA

CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA

CONTEXTUALITZACILEdat Mitjana comen amb la caiguda de lImperi Rom al S. V i acab al S. XV.Els dos estils artstics que caracteritzen lEdat Mitjana sn el Romnic i el Gtic.En aquesta poca es va produir el naixement de la histria de la msica a Occident

ART MEDIEVALArt romnic (alta EM)Art gtic (baixa EM)

TIPUS DE MSICA

Cant gregori

Msica polifnica

Cant trobadoresc

CANT GREGORICant medieval de lesglsia cristiana

Influencies de msica jueva i grega

Va unificar els diferents tipus descriptura i de cant de les terres cristianes

MSICA POLIFNICAOrfeu tocant la fdulaPrimeres aportacions: moviment parallel i contrari a les veus (orgnum i discant)

Totes eren veus gregorianes

Orfeu: s un personatge mtic molt polifactic i un music encantador de feres.

CANT TROBADORESCDe carcter prof

Aquest moviment comen a Catalunya i Occitnia amb la fundaci de les primeres universitats

ELS TROBADORSOwain Phyfe, un modern trobador, actuant en una feria renaixentista en2003.

Apareixien entre els segles XII i XIV

Inventen lletra i msica

Sacompanyaven amb la viella de roda o el llat

INSTRUMENTSArpa

Llat

Rebell

Viella de roda o fdula

ARPAArpa medievals un instrument molt antic, el qual es remunta a lany 1200 aC.

Larpa va gaudir dun impuls notable durant lEdat Mitjana. T de 6 a 25 cordes, es toca amb les dues mans, i a base dels anys a anat augmentant de mida.

LLATLlatVa ser introdut a Europa cap al segle X i prov de lOrient Prxim. Va ser un dels instruments ms importants de la msica Europea durant els segles XVI i XVII.Es tracta dun instrument amb caixa de ressonncia en forma de mitja pera amb un mstic trastejat .El llat s un instrument de corda polzada.

REBELLEl rebell s un instrument de corda fregada que va arribar a Europa, procedent de lOrient Mitj, al segle XII. Va arribar a la seva mxima popularitat durant lEdat Mitjana i el Renaixement.T forma de mitja pera, tallat duna sola pea de fusta, sovint portava muntades 3 cordes.

VIELLA DE RODA O FDULAFfula medieval

La Viella de roda s un instrument de corda fregada, que va ser essencial i molt popular al S. XVI.

Pot tenir de 3 a 5 cordes de budell, tecles que permeten el so meldic i consta duna roda que frega les cordes.

ANLISI DE LA PEA ESCOLLIDA

TTOL DE LOBRA / CANStella SplendensINTRPRETSJordi Savall i Hesperion XXIEXTRETLlibre Vermell de Montserrat, s un cdex o una collecci de textos religiosos d'origen medieval (la majoria sn del S. XIV). Va ser trobat al Monestir de Montserrat. Aquest llibre o recopilaci de canons, rep el nom de Vermell, pel color de l'enquadernaci, tot i no ser el color original, sin el color d'una enquadernaci posterior. Les canons, mostren influncies diverses tant de la msica occidental, com oriental i es considera que pertanyen al corrent estilstic anomenat Ars Nova (perode de producci polifnica musical).FOTOGRAFIA DE LA PARTITURA DE LA CAN STELLA SPLENDENS, EXTRETA DEL LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT

ANLISI DE LA PEA ESCOLLIDA

GNEREReligisTIMBREVocal instrumental Msica polifnica a dues veus Tipus de veus:Dones: soprano / Homes: bartonsInstruments:Campanes, arpa, viol, panderoRITMEBinariTempo: lent

ANLISI DE LA PEA ESCOLLIDA

TEXTSequitur alia cantilena ad trepudium rotundum: Stella splendens in monte ut solis radium miraculis serrato exaudi populum. Concurrunt universi gaudentes populi divites et egeni grandes et parvuli ipsum ingrediuntur ut cernunt oculi et inde revertuntur gracijis repleti. Principes et magnates extirpe regia saeculi potestates obtenta venia peccaminum proclamant tundentes pectora poplite flexo clamant hic: Ave Maria. Prelati et barones comites incliti religiosi omnes atque presbyteri milites mercatores cives marinari burgenses piscatores praemiantur ibi. Prelati et barones comites incliti religiosi omnes atque presbyterimilites mercatores cives marinari

ANLISI DE LA PEA ESCOLLIDA

TEXTburgenses piscatores praemiantur ibi. Rustici aratores nec non notarii advocati scultores cuncti ligni fabri sartores et sutores nec non lanifici artifices et omnes gratulantur ibi. Reginae comitissae illustres dominae potentes et ancillae juvenes parvulae virgines et antiquae pariter viduae conscendunt et hunc montem et religiosae. Coetus hic aggregantur hic ut exhibeant vota regratiantur ut ipsa et reddant aulam istam ditantes hoc cuncti videant jocalibus ornantes soluti redeant. Cuncti ergo precantes sexus utriusque mentes nostras mundantes oremus devote virginem gloriosam matrem clementiae

ANLISI DE LA PEA ESCOLLIDA

CONTEXTUALITZACI DE LA PEASonen campanes56 compassos instrumentals19 compassos cantant homes i dones17 compassos cantant homes19 compassos cantant donesEs repeteixen el 3, 4 i 5 tres vegades19 compassos cantant homes i donesInstrumentalEs repeteixen el 4, 5 i 3 tres vegades

CONCLUSIONSLa msica medieval, tot i que se nhan conservat peces fins els dies davui, no va tenir cap repercussi important a la darrera etapa, el Renaixement.La can Stella Splendens, extreta del Llibre Vermell de Montserrat, s dorigen catal per no noms es reconeguda a Catalua, sin mundialment.

BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA

Bibliografia: Crescendo plus (Pilar Pascual Meja, Peaison Alhambra, Msica srie blava)Msica 3, 2on Cicle ESO (Magda Gell Lys Vil, Editorial Barcanova)Msica 4 ESO (R. Sabater, Editorial Teide)Msica 3 ESO (Grup promotor Santillana)La msica i la seva evoluci (Pep Alsina, Frederc Ses, Gra Editorial)Webgrafia:http://es.wikipedia.org/wiki/Stella_splendenshttp://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_medievalhttp://www.barcelonakg.polemb.net/files/pdf/Stella%20Splendens.pdfhttp://www.youtube.com/watch?v=ZoxO8Gse5os&feature=fvwrel http://blowthyhorn.com/choralMusicEditions/stella_splendens/stella_splendens.pdf http://www.profes.net/varios/2palabras/musica/repertorio/STELLASPLENDENS.pdf http://grups.blanquerna.url.edu/m38/2/2i.htmhttp://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%ADdulahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Orfeu

TREBALL REALITZAT PER:RUBEN CABRERA

IRIS GALLEGO

ELENA GASSULL

INS RIVERA

ORIOL SANCHO

**********************