LA NARRACIÓBLOC 4

ÍN E

La narracio:

● Definicio.● Elements de la narracio:

- L’argument.- Els personatges: principals i secundaris.- L’espai: real o imaginari.- El temps.- El narrador: tipus de narrador.

● Estructura basica de la narracio: plantejament, nuc i desenllac.● El conte: caracterıstiques i recursos linguıstics.

● Els verbs: definicio i morfologia (persona, nombre, conjugacio verbal, mode indicatiu).

● Verbs regulars i irregular, auxiliars. Formes no personals. ● Els connectors temporals i els consecutius.● Recursos de cohesio del text: els sinonims. (antonims).● Els adverbis.● Utilitzacio dels signes de puntuacio segons la modalitat oracional. ● Creacio d’un vocabulari propi de la unitat.

TI D A R

El narrador és la veu que conta els fets. No és l’autor del relat (molt poques vegades coincideixen l’autor real amb el narrador)

Tipus:

● Narrador extern en 3a persona:- Omniscient: ho coneix tot sobre els personatges, el que ha passat i el que

passarà.- Observador: conta només el que veu, com si fóra una càmera.

● Narrador intern en 1a persona:- Protagonista: narra els fets que li passen.- Testimoni: pot ser un personatge secundari que conta el que passa.

LA R IÓ

● La narració oral o escrita és una exposició ordenada de fets (reals o imaginaris) que ocorren a uns personatges en un lloc i un temps determinat.

● Elements:- L’argument: el conjunt de fets que ocorren.- Els personatges: a qui passen els fets. Poden ser descrits pel narrador o bé

podem conéixer-los a través dels diàlegs o dels seus fets.- L’espai: és el lloc (real o imaginari) on es produeixen els fets.- El temps: quan ocorre la història (en el passat, en l’època actual o en el

futur).

ES C A BÀSI LA R IÓ

Sol tindre tres parts:

● Plantejament: començament del relat on es presenten els personatges i se situen en un espai i un temps determinat. Es mostra el conflicte que donarà pas a les accions.

● Nuc: és on es conten totes les accions.● Desenllaç: se soluciona el conflicte i moltes vegades s’arriba a una resolució

positiva o negativa.

EL T

● És una narració breu d’una sèrie d’esdeveniments generalment ficticis, creat per a entretenir, divertir o ensenyar.

● L’argument sol ser senzill i té pocs temes, per tant, es condensa molt la història.

● Els contes poden ser segons l’autor:➔ populars: si l’autor és anònim i es transmeten oralment.➔ literaris: escrits per un autor conegut, pensats per a ser publicats.

● Segons el tema: fantàstics, psicològics, de terror, d’aventures…● Segons el destinatari: infantil o per a adults.

● Segons el país...

RE S IT IS C E

Dins d’un conte apareixen també descripcions, de les les persones, dels llocs, dels sentiments i diàlegs.

- Els diàlegs poden ser:● En estil directe: quan parlen els personatges. ● En estil indirecte: quan el narrador conta el que diuen. En aquest cas s’empra

la 3a persona i verbs de dicció (dir, explicar, preguntar, respondre, ordenar…), seguits de: que, si, on...

- Abunden els verbs en temps passat: va pujar, havia pensat, aní…- Apareixen connectors temporals: més tard, l’endemà, tres anys després...

El verb és una paraula variable que indica sobretot les accions dels subjecte, però també les actituds, els estats o els processos.

Ver r ar re rUn verb és regular quan manté l’arrel i la terminació en tots els temps.

No són considerats irregulars els verbs que contenen variacions ortogràfiques en algunes de les seues formes, ja que aquestes variacions responen a les regles ortogràfiques generals.

Cantar, batre, témer, dormir i patir.

Els verbs que no segueixen el model de la seva conjugació es consideren verbs irregulars.

Anar, estar, caure, vendre, eixir...

EL N TO

Són paraules que relacionen les parts del text:

Els connectors temporals:

Abans.../Ara.../ Després.../ Anteriorment.../ Poc abans.../ Al mateix temps.../ Simultàniament.../ En el mateix moment.../ Llavors.../ Poc després.../ Més tard.../ Més endavant.../ A continuació.../ Tot seguit...

Els connectors consecutius:

Doncs.../ Per tant.../ Per això.../ De manera que.../Per aquest motiu.../ Cosa que.../ Així és que.../ Per consegüent.../ En conseqüència...

SI ÒNI N ÒNIDues paraules son sinonimes quan comparteixen el mateix sig- nificat, es a dir, quan volen dir el mateix.

Son paraules sinonimes, per exemple:

gel i glac

triar i escollir

despentinat i descabellat

aleshores i llavors.

Dues paraules son antonimes quan tenen significats contraris o oposats.• Antonims de sentit invers:Els dos antonims designen una mateixa realitat pero contemplada des de punts de vista diferents. Per exemple: victoria ↔ derrota, comprar ↔ vendre• Antonims complementarisEls dos antonims designen realitats diferents i l’una implica la negacio de l’altra. Per exemple:viu ↔ mort mascle ↔ femella• Antonims gradualsEls antonims graduals formen una serie ordenada per graus d’intensitat. Per exemple:gelat / fred / fresc ↔ natural ↔ tebi / calid / calent / bullent

EL V IS

EL G DE T A Ó

L’ús del punt: el punt s’utilitza per a marcar l’acabament d’una oració. Després sempre escrivim majúscula.

● Punt i seguit: marca el final d’una oració i la separa de les altres que fan referència a la mateixa idea.

● Punt i a part: marca la separació de les oracions que expressen idees diferents. Indica el final d’un paràgraf.

● Punt final: marca el final del text.

L’ús de la coma: és un signe que emprem per a indicar una pausa breu en la lectura. És col·loca en els casos següents:

● Per a separar elements d’una enumeració.● Per a intercalar una explicació o aclariment.● Després del nom d’una persona.● En algunes expressions com: és a dir, a més a més, per tant…

L’ús de l’interrogant: assenyala l’entonació ascendent característica de l’oració interrogativa.

L’ús de l’admiració: assenyala l’entonació característica de la frase exclamativa o interrogativa.

L’ús dels punts suspensius: indiquen la fi d’una enumeració incompleta, un dubte, una vacil·lació.

L’ús dels parèntesi: inclouen un aclariment, un incís o una acotació teatral.

Incorporar alguna data o definir una sigla o una fórmula.