La Nostra Comunitat - lleidaparticipa.cat comunitat/ntr-cmtat... · Luis Pey Giró amb Olga...

1

Parrò

qui

es d

e Sa

nt P

ere,

Sa

nt J

oan

i Ma

re d

e D

éu d

el C

arm

e

REVISTA DE LA NOSTRA UNITAT PASTORAL4

20052005

La Nostra ComunitatLa Nostra Comunitat

Any de l’EucaristiaAny de l’Eucaristia

2

La portada: Porta del Sagrari de la Capella del Santíssim del Carme. Amb els quatre evangelistes(composició). Paraula de Déu i Pa de l’Eucaristia, fonts de la vida cristiana.

Àngel de l’entrada de la capella del Santíssim del CarmeLa inscripció ens recorda el tresor que hi ha a l’interior de l’àmbit religiós:

“Hic est Dominus (Aquí està el Senyor)Aquest any, dedicat a l’Eucaristía, serà una bona oportunitat per anar

aprofundint i projectant la nostra vida en el “Misteri de la Fe”,que és per a l’Església font i llevat de caritat.

Fotografia de la portada i contraportada: Josep PortaMaquetació: Raquel Contreras , Jesús Fernández

3

Un any més les parròquies de la Unitat Pastoral de l’Eix, us fem arribar el butlletíanual d’informació sobre les activitats pastorals i altres realitats parroquials.

Aquest fet ens dóna una oportunitat per a fer-vos arribar una reflexió sobre el momentpresent que viu la nostra Unitat pastoral, a l’ensems que us trametem una salutaciómolt afectuosa dels altres mossens i laics col·laboradors en la Pastoral que porta aterme la Unitat Pastoral.

Els qui treballem més intensament en les activitats pastorals som conscients que laParròquia és “la cèl·lula vital en la que es troba natural la participació dels seglarsper a l’edificació de l’Església en el món” (J.P. II) És desig nostre anar integrantquants més laics col·laboradors millor a fi de potenciar els camps que la parróquiaporta a terme.

Després d’aquesta crida a la col·laboració voldria expressar-vos els camps en els quecreiem que hem d’esmerçar-nos en aquest moment i dins de la consigna del Pla dePastoral Diocesà: “Obrint nous camins”.

Aquest any celebrem l’Any de l’eucaristia. Una bona oportunitat per a posar la SantaMissa al centre de la nostra vida cristiana. “Cal conrear, tant en la celebració de lamissa com en el culte eucarístic fora de la missa, la consciència viva de la presènciareal de Crist” (JP II) . La Eucaristia és el cor vivent de la Parròquia, font de la sevamissió i la presència que la renova contínuament.

Un camp que la comunitat ha de tenir com a prioritari és l’atenció dels malalts i lespersones grans. Tota comunitat cristiana ha d’acompanyar amb comprensió i cordiali-tat els afectats per la malaltia o l’ancianitat.

Voldríem, també, canalitzar els esforços per a potenciar la que és “escola i font d’amori de vida”, la família. Intentarem promoure grups de pares que, poc a poc, siguin llevati punt de referència per a les nostres famílies.

I un altre camp, en el qual ja hi estem implicats des de fa temps, és el camp delsimmigrants, amb la tasca d’integració.

Càritas ha llençat una campanya amb l’eslògan: “Immigració – “integració”. Això esel que pretenem en la pastoral d’immigrants de la Parròquia. Hem fet esforços peracollir a tots els que van trucant a les nostres portes, hem ofert bosses de treballdomèstic; en moments puntuals hem ofert ajuts econòmics i hem intenta acollir-los enles celebracions religioses, sempre guiats per la consigna de Sant Pau: “Vosaltres jano sou forasters ni estrangers, sou ciutadans del Regne de Crist”. La integració delsimmigrants és un procés llarg, encaminat a formar societats i cultures que han dereflectir els múltiples dons de Déu als homes.

Seguint la consigna del Pla de Pastoral diocesà: “Obrint nous camins”, mantenim lamirada fixa en Jesucrist, el Redemptor de l’home. Ell és el rostre humà de Déu i el rostrediví de l’home. Ell ens mena a reflectir aquest rostre de Crist en els germans.

Mn. Joan Mora, rector

Un pas més en la nostraUnitat Pastoral

4

BAPTISMES

Arnas Eroles, AlexandraBarahona Setó, PauBeneite Sales, AbrilButnariu Blaj, Joana RafaelaButnariu Trefas, Núria AntòniaCamps Pérez, HugoCapdevila Santiago, NúriaCastán Clavera, VegaCastro Jurado, Dyland JosepCastro Mojonedo, LorenaCocut, AndreaCortijo Fernández, Nadia AlexandraDiaz Amaya, AllysonDragan, Christian RaduDurán Camacho, Ana María Inés

Fernández Cullerés, CarlosFerreira Nunes, Marina GabrielaFiguerola Sarrat, GerardGalatanu, Henric MiguelGallardo Fernández, José ManuelGonzález Palau, AlejandroGramunt Torrijos, SantiagoGrau Romero, JúliaGrau Vivanco, AïdaHidalgo España, AinaraJaramillo Otalvaro, KennyJover Garrido, SoniaJumbo Abad, Kelly LicetKenderesi, Àlex GabrielLópez Arbós, Paula

Luis Ramos, AdaMalave Juan, MarcMateu Porres, Mar Joana NúriaMuñoz Fernández, AndreaOrtega Serrano, CarmenPérez Aragón, AlvaroRomero López, AlejandroSánchez Olivencia, ClàudiaVillahermosa, Evelina, SantiagoSopena Coello, AlbertSuárez Pérez, AnaTomàs Ponsoda, MariaVila Segura, MònicaVila Segura, RichardViñas Solano, Maria

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME

PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL

Pines Delgado, Christian Vea Terrado, José

Aguado Cervós, OriolAñorga Caso, Juan ManuelAriste de Lope, BeatrizArmenteros Escola, PaulaArnau Baldellou, RogerBiescas Rué, NilBonet Soto, AndreaCapdevila Carrión, ArnauCasals Monyarch, MariaCornellà Rué, Joan AndreuCosta Serrano, NereaEspina Domingo, Joan DamiàEsteve Gusta, Jordi

PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA

Vidal Duch, Eva Maria

Estrela Tomàs, MarionaFont Ortiz, MartíFreixas Pueyo, JoanGarcía Moret, Alejandro AlvaroGarcía Rubio, Juan AntonioGarcía-Calvo Ureña, AlejandroGil Zulueta, Maybane MaríaGómez Roca, SergiGustà Martí, AdriàGutiérrez Ruiz, NailaLópez Sierra, FerranManzano Rúbies, AnnaMartínez Gastón, LaiaMartínez Tremosa, Eric

Mirabet Bullich, MeritxellMola Delgado, RogerMoragas Moret, CristinaMorato Capilla, AntonioMurillo Palomares, Angel JaumeMurillo Pérez, PaulaReig Bernaus, JesúsRey Hernández, KilianSáez Krasnov, IsidroTamarit Bergada, BlancaTarazaga Carcare, Alex NicolásVillar Rienda, AlbaWelter, Larissa

5


Pérez Jurado, DavidRamal Reche, Jesús

16 de maigMaria Flors Mor Ruiz23 de maigLaura Alejandre AbadíaAlejandro Almazán MartínSheila Canalda CortadaElisabet Ferrera TriviñoJenny Jiménez ParraJenny Secaduras RodríguezInés Vargas FontellesAugust Vargas Fontelles30 de maigFrancisco Javier Alfonso GilAleix Botijas CaravacaMaría Cabello EspínMoisés Caubet EsmatgesManuel Céspedes SánchezChristian Céspedes SánchezMaría Ferrerira NunesSoraya Hernández MartínAntonio Jiménez MonteagudoHerol Monthe DibottiVerónica Moreno MartínezMaiva Ngandjui CyraneDerrick Pachou DibottiCarolina Plua BelLorena Vargas HernándezElise Sandrine Yanmbock Mbeck

Ribé Cano, CatalinaSellart Sanz, SílviaTemprado Garcia, Montserrat

Alba Oria, Francisco JavierGarrido, Estela LucíaMir Baigol, Genís

PRIMERES COMUNIONS 2004

CONFIRMACIONS



Cristina Valero Ciruela6 de juny Sandra Guerrero Zúcar

6

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME I PARES FRANCISCANS

Ricardo José García García amb Maria Castells CuriàBernardo Antelo Sabartes amb María Elena Perez CamuñasJosé Javier Aibar Chacón amb Mónica Espejo Rodriguez

Luis Pey Giró amb Olga Rodriguez ConsuegraXavier González Setau amb Esmeralda Sánchez Martin

Yesid Martínez Picon amb Ingrid Yesenia Yama FrancoJosé Luis Bergua Bergua amb Francisca Garcia Sanchez

Miguel Angel Mínguez Garcia amb María José Romero SantosPedro Armengol Nieto amb Gemma Aroca Soler

José Padilla Ribas amb Sonia Olivares BolañoJhon Jairo Bejarano Muñoz amb Sayira Suarez Salinas

Francisco Javier Martínez Castro amb Laia Lera RuizJavier Meilan Torres amb Yolanda Santiago Ballesteros

Guillermo Gavilanez Palacios amb Natalia Blanco LeonJosé Antonio Gutiérrez Donaire amb Yolanda Rodríguez López

Francisco N. Ramirez Salamanca amb Olga Lucía Garzón VillalobosClaudiu Ciobanu amb Marcelina Istoc

Pedro Gallardo Pérez amb Beatriz Fernández OliverasJaume Capdevila Cebollero amb Clara-Patrícia Purroy Zuriguel

Xavier Boqueras Rubio amb Ana Isabel Tovar RodriguezÒscar Bertran Aranès amb Maria Marta Cucurull Serra

Miguel Angel Sánchez Jiménez amb Yolanda Lopez ChiqueroCarlos Cort Laliena amb Maria José Ferreres Oncins


Angel Lavín González amb Sílvia Maurici TomasJosé Juan Escolá Seró amb Eva Maria Pelegrí Gabarró

Juan Antonio Monne Vaz amb Leonor Javornik RibasAnselmo David Botan Pinto amb Vanesa Callado González

Francisco Javier Loriente Fernández amb Begoña Birlanga CuberoAlbert Farré Tous amb María del Carmen Cortés Gervás

Juan Carlos Martínez Lozano amb Ana Sabaté NavarroJosé Alberto Pérez Guerrero amb Eva María Andújar Moreno

Pedro Vicente Navajo Rodríguez amb Sònia Sumalla MartíDaniel Fernández Esteban amb Vanessa Balsells Hernando

Angel Lázaro Gastón amb Aurora López FernándezLuis Carlos Sanz Fernández amb Jesica Lozano Marchante

José Monné Pérez amb Estefanía Gloria Chacón RojoJuan Luis Morales Burguete amb María Pilar Navarro Varilla

Manuel Peña Conejo amb María Goretti Ribes MauriciCarlos Rico Francés amb Vanesa Hernández IglesiasDavid Castells Prieto amb Maria Montserrat París Moliner

Jorge Tomás Rubio Ruiz amb Maria Carmen Teba LópezJordi Vallès Beà amb Núria Torrent Guasch

Luis Molina García amb Mónica Tirado Cardet

BODES 2003

8

Arbó Rius, RosaArgilés Torremade, MiquelBadia Gaya, Maria DoloresBalagué Solé, AnselmoBaró Espinet, RosaBeso Guillo, ManelCarrascal Morales, JosefaCartañá Biarge, GregoriaCastellanos Simarro, JerónimoChalons Villanueva, MarioCiprian Aresté, PedroClaros Rivera, Luis AlbertoColom Grau, IgnaciaCuello Foncillas, Domingo VicenteCurco Caberol, MariaElcacho Chela, JoaquinEsteve Farré, DomingoExtremo Domenge, JoséFernández Cabrerizo, Juan MiguelFernández Marcos, LucianaGalea Paz, RafaelGilart Farragut, RamonaGrau Palós, GenovevaGuijalba Serrano, RamónGuilera Lladós, Maria IsabelHidalgo Maya, Félix

Ibáñez Belmonte, PedroIbáñez Blanco, EmilioJiménez Moreno, AraceliLloret Farrà, FranciscaMajos Martínez, JosefaMarcalain Gutiérrez, AntonioMartínez Trillo-Figueroa, PilarMartorell Roig, JaumeMazarico Sanvicens, Maria CeciliaMelé Ingles, CarmenMill Pujol, MaríaOrtiz Vicens, Josep MariaPalau Solé, MariaPallarés Pallarés, RamonPallás Rabasa, AmadeuParramona Queralt, JuanPascual Casadella, JosefinaPedra Estopa, FranciscoPeña Navarro, ManuelaPérez García, CarlosPérez García, JuanaPericas Aribau, MagdalenaPiqué Penella, DoloresPlanes Pedrol, JaimePuig Figuera, JosefaQui Sanz, Núria

Ramírez de Arellano Ruiz, VicenteRedondo Fernández, MatiasReguant Delgado, JosepRoures Boltes, ManuelRubio Bravo, JoséRué Piqué, DoloresSales Duque, EnriqueSanuy Rubio, JosefaSarrat Abad, Maria AngelesSauret Pujol, AngelSebastia Simon, AnaSegarra Almacellas, AntoniaSilva Zamora, SilvanoSiscart Corbella, RosaSol Fort, MariaSolaní Tirado, AntonioTeixidó Vidal, RemeiTella Bosch, JoséTena Tena, Mª del Rosario AntoniaTorremade Jové, PaulaTous Verdaguer, MariaTrigo Cabo, LuisVara Calvera, RosaVararu, AureliaVergé Solanot, FranciscoVila Francés, JoanViu Salmons, Martin


Badia Aran, RaimundaCervós Aguilera, MagdalenaClua Bescós, Carmen

PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL I CATEDRAL


Fernández García, AraceliMeléndez Jurado, Manuel

DEFUNCIONS

Pérez Rodríguez, TimoteoRabasa Reimat, Jesús SalvadorTurull Bargues,Carmen

Gordo Barrera, CristóbalJovells Balcells, RamonMalagón García, FranciscoMartínez Adalid, Nemesio

Barcenilla Fuentes, LuisBascuñana Royo, IsabelGenescà Romeu, ManuelaGonzález Mínguez, José LuisGonzalo Tejedor, Salvador

Nadal Curbi, JosefaReimat Autran, PilarRibes Soler, Maria del CarmenSiurana Tarragona, MariolaSobrino Motis, Moisés


NOCES D’OR DE MATRIMONI

Francisco Farreres Claramunt i Irene Rufié BioscaPere Ardiaca Gesé i Maria Santaeulalia CastellóJosep Ribé i Marina GraciaPere Roselló i Júlia BarralJoan Guilera i Mª Teresa Lladós

PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTADamià Trilla i Mercedes Hernández

Alfonso Roch Dalmau i Mª Antònia Pifarré CollManuel Molina i María del Coro ArruabarrenaDavid Cubiró Gaya i Rita Balsells PonsModest Jou Artigues i Maria Àngels Vilaseca Padulles

9

COMPTES PARRÒQUIA

DEL CARME - 2004I N G R E S S O S : Euros

Per serveis parroquials 3.422,00Quotes col·laboradors 6.955,00Col.lectes dominicals i bústies 12.574,60Donatius ordinaris 7.710,10Donatius especials per obres 20.434,95Col.lectes especials a entregar 16.120,00Interessos bancaris 124,55Subvencions 800,00Novena Mare de Déu del Carme 1.999,11Fundacions i llegats 30.000,00

TOTAL INGRESSOS 100.140,31

D E S P E S E S :Articles culte i combustible 8.941,55Obres extraordinàries 18.779,52Reparacions i conservació 3.245,85Maquinària i instalacions 6.252,69Mobiliari i estris 503,35Primes assegurances 270,00Material oficina, informàtica, etc. 475,74Altres retribucions 233,00Aigua, gas i electricitat 4.183,22Comunicacions: telèf., correspondència 2.971,47Activitats pastorals 9.610,03Activitats assistencials 2.439,04Aportacions al Bisbat 9.239,14Despeses financeres 167,06Col.lectes especials entregades 16.120,00Tributs i altres 302,39Imprevistos 56,70

TOTAL DESPESES 83.790,75

Superàvit any 2.004 16.349,56

Existències al 31-12-2003 18.210,84

EXISTÈNCIES al 31-12-2004 34.560,40

COMPTES PARRÒQUIA DE

SANT JOAN - 2004I N G R E S S O S : Euros

Per serveis parroquials 544,00Col.lectes dominicals i bústies 9.244,29Donatius ordinaris 3.253,00Donatius especials per obres 15.400,00Col.lectes especials a entregar 3.693,76Interessos bancaris 11,25


D E S P E S E S :Articles culte i combustible 4.276,07Reparacions i conservació 1.010,00Obres extraordinàries 8.203,10Mobiliari i estris 300,00Aigua, gas i electricitat 1.252,80Comunicacions: telèf., correspondència 508,48Activitats pastorals 4.837,36Aportació al Bisbat 698,56Despeses financeres 23,41Col.lectes especials entregades 3.693,76Tributs i altres 205,89



Existències al 31-12-2003 6.942,80

EXISTÈNCIES AL 31-12-2004 14.079,67

COMPTABILITAT

10

COL·LECTES ESPECIALS PARRÒQUIA

DE SANT JOAN BAPTISTA

Germanor 676,50Mans Unides 529,50Dia Seminari 206,50Caritas Parroquial 263,00Caritas Diocesana 204,26Nadal 537,00Pro Iran 282,50Santa Infància 165,00Sants Llocs 242,50 Domund 587,00T O T A L 3.693,76


MARE DE DÉU DEL CARME

Germanor 2.515,00Mans Unides 1.105,50Dia Seminari 1.248,00Caritas Parroquial 793,00Caritas Diocesana 731,50Beca per a un seminarista 2.700,00Pro Iran 3.667,50Santa Infáncia 1.027,00Sants Llocs 538,00Domund 1.794,50T O T A L 16.120,00


DE SANT PERE APÒSTOL

Germanor 580,30Mans Unides 343,70Dia Seminari 238,70Caritas Parroquial 94,88Caritas diocesana 252,70Pro Iran 101,50Santa Infància 411,00Domund 320,60T O T A L 2.343,38

COMPTES PARRÒQUIA DE

SANT PERE - 2004I N G R E S S O S : Euros

Per serveis parroquials 494,00Quotes col.laboradors 2.859,93Col.lectes dominicals 3.254,17Col.lectes especials a entregar 2.343,38Interessos bancaris 10,15Donatius especials per obres 8.987,00


D E S P E S E S :Articles pel culte i combustible 2.048,51Reparacions i conservació 414,08Obres extraordinàries 3.453,29Comunicació:telèf., correspondència 262,49Aigua, gas i electricitat 1.810,55Activitats pastorals 1.198,84Aportació al Bisbat 636,74Amortització parcial instal.lació gas 3.300,96Tributs i altres 459,85Despeses financeres 31,37Col.lectes especials entregades 2.343,38



Existènciest al 31-12-2003 1.862,78

EXISTÈNCIES AL 31-12-2004 3.851,35

Explicació dels comptes de Sant Pere: El deute

que tenim de la instal·lació de gas s´ha rebaixat,

com es veu en els comptes en 3.300,96 €.

Encara en devem 7.151,92 €

COMPTABILITAT

11

Pregunta: Quan i com va prendre la decisiód’ingressar al Seminari per tal de preparar-seper al sacerdoci?Respostes:Mn. Ballarín: De molt petit, em captivaven lesconverses del Rector del poble (Noals) amb elsmeus pares i padrí; la catequesi entusiasta delsdiumenges i tots elsdies del curs escolarquan, després de be-renar, anàvem al’església. De totesmaneres, s’ha depensar que la voca-ció és un «procés demaduració».Mn. Miarnau: Vaigsentir la crida des-prés d’unes Missi-ons Populars quevan predicar elsJesuïtes al meu poble, Llardecans.Mn. Martí: Era un nen molt entremaliat de po-ble quan el Sr. Rector d’Almenar, el molt esti-mat Mn. Enric Mogues, que tenia la santadèria de portar al Seminari els nens que ellcreia amb aptituds per als estudis sacerdo-tals, em va parlar a mi i als meus pares d’entraral Seminari Diocesà el curs 1941-42. Aquestainvitació i una visita a un company del pobleque hi havia ingressat l’any anterior em vaninclinar a prendre la mateixa decisió.Pregunta: Quin és el «secret» per haver per-severat durant tots aquests anys en el seu mi-nisteri sacerdotal?Respostes:Mn. Ballarín: Principalment, la manera de serdel Sr. Rector i alguns seminaristes. L’oració

amb els pares y germans. Malgrat el temps in-termig de la Guerra Civil.Mn. Miarnau: Ha estat, sempre, la il·lusió dedonar a conéixer l’Evangeli.Mn. Martí: Malgrat les crisis que hem viscutaquest anys de secularització de la vida, el se-cret és el «misteri» de la providència amorosa

de Déu sobre mi isobre tots els ger-mans sacerdots quehem conservat vivesen nosaltres la con-vicció i l’opció perNostre Senyor Jesu-crist, model definitiude sacerdot i home«per a Déu i per alsdemés».Pregunta: Què diriaals joves d’avui endia perquè fessin

l’opció en la seva vida cap al sacerdoci o lavida consagrada?Respostes:Mn. Ballarín: Que no tinguin por, és una op-ció que val la pena. Un es dóna als demés i aixòomple el cor i fa confiar sempre en el Senyor,que és qui ens dóna la força i voluntat.Mn. Miarnau: Que escoltin i acceptin la invi-tació que Jesús va fer als primers deixebles isiguin generosos en la seva disposició a ser-vir-lo.Mn. Martí: Que al plantejar-se el seu projectede vida, considerin si la persona i l’estil de vidade Crist-Jesús no podria omplir-los de tot allòque necessita i anhela el seu cor per a oferir-lo,també, a altres éssers humans amb set i fam deDéu i de felicitat perenne.

PERFIL BIOGRÀFIC

NOCES D’OR I DE DIAMANT DE TRESMOSSENS DE LA UNITAT PASTORAL

Com deveu saber, aquest any passat vam celebrar en cadascuna de les parròquies de lanostra Unitat Pastoral els 60 anys de l’ordanació sacerdotal de Mn. Ballarín

i Mn. Miarnau i, també els 50 anys de Mn. Martí. Ara en volem fer memòria i, per això,els hem fet unes senzilles preguntes. Aquí teniu les seves respostes.

Fins aquí les paraules dels nostres estimats mossens als quals donemles gràcies per la seva presència, ajuda i dedicació.

Manolo Julià

12

ENTREVISTA AL P. MIHAI El P. Mihai Diac és el sacerdot romanès que des de mitjans d’agostcomparteix l’atenció als seus compatriotes, juntament amb el P. Leonard.D’una exquisida sensibilitat, procura matisar les seves expressions pera transmetre els seus punts de vista amb tacte, discreció i fidelitat. Sent laimmensa responsabilitat que suposa l’acompanyament espiritual a lespersones. Una vocació que es va desvetllar en ell ja de petit.

ENTRE NOSALTRES...

- Háblanos de tus raíces.

Soy rumano de Moldavia, como Leonard, de lamisma ciudad que se llama Bacau. Antes de veniraquí vivía en un pueblo de campesinos. Acabé misestudios del Seminario en 1999, cuando me ordenóel señor obispo en Iasi en la fiesta de los apóstolesSan Pedro y San Pablo. Después trabajé tres añosen el norte de Rumania muy a gusto porque losfieles de allí son de raíces alemanas, polacos, ucra-nianos y húngaros. Y tuve la oportunidad de en-tender cómo es posible convivir juntos gentes dedistintas nacionalidades.

- ¿Cuándo nació en ti la vocación?

Creo que ya desde niño sentí algo para la vida desacerdote. Recuerdo cómo incensaba entre los árbo-les del jardín, y mi madre ya presagiaba que yo seríasacerdote; aquel era un signo especial. Casi toda miinfancia hice de monaguillo; después decidí entrar enel seminario de Iasi, donde empecé el segundo cursode mayores que comporta la elección de la modalidadde vida. Tenía catorce o quince años y ya sentía eldeseo de llegar a ser sacerdote. Al ir descubriendopoco a poco esta vida, me resultó muy fácil seguirlaporque los sacerdotes profesores ayudaron mucho.Allí se acostumbra a tener un sacerdote dedicado to-talmente a tu vida espiritual; te conoce bien y te pue-de orientar mejor.

- ¿Conociste allí al P. Leonard?

Sí, allí le conocí. Estuvimos ocho años juntos en elseminario. Yo soy un año menor que él de curso,pero un año mayor de edad. Esta es una vida muyinteresante, muy bonita, porque hay muchos jóve-nes que se animan. La vida con muchos jóvenes esmuy dinámica y te ofrece una posibilidad original.Hay más apoyo. La soledad puede desanimar. Aquíyo no sé si podría seguir de nuevo mi formaciónsacerdotal, porque sólo hay seis seminaristas. Pero

el hecho de que se haya reabierto el Seminario deLleida es un signo de Dios. El obispo es un místi-co, porque es de un gran coraje abrir el Seminariocuando hay pocas vocaciones. Si el seminario estáabierto, es más fácil poder elegir este camino.

- Te propusieron o bien te designaron venir a Llei-da...

Antes te proponen y después tomas una decisión.Nadie te puede obligar porque la vida del sacerdotedebe ser siempre de entrega, y si hay una obligaciónesta entrega no es verdadera, no puede ser total. Poreso me preguntaron antes si podía y quería venir. Yyo dije que sí.

- ¿Qué pesó más en ti para aceptar esta propuesta?

El hecho de estar al servicio de la Iglesia. Pero tam-bién porque a mí me gusta trabajar con jóvenes, ysabía que en el extranjero hay jóvenes que se han idopara encontrar trabajo y ganar dinero. Esto es lo quemás me animó para venir aquí. Además, estuve enAlemania como estudiante y sacerdote y tenía yauna pequeña experiencia. No conocía Lleida, sólotenía alguna referencia a través de Leonard de cómoera esta comunidad.

- ¿Y qué impresión tuviste al llegar aquí?

Me impresionó mucho la vida de aquí, que es muyactiva, la de los rumanos en particular. Ahora estoymuy admirado de lo que hacen los sacerdotes espa-ñoles, catalanes, porque aunque son de edad avan-zada trabajan con un espíritu muy joven y con mu-cho interés.

- ¿Cómo ves y cómo vives la realidad de esta ciudad?

Tengo la gran suerte de poder vivir con los sacerdo-tes de aquí en la residencia porque a mi la soledadme da miedo; y esto supone una ventaja para mí.Esta convivencia me recuerda mi vida de seminario.Allí había casi 200 seminaristas. Y aquí estamos

13

ENTREVISTA AROBERT LOUANSibangbeu Louan Robert Constant és el seminarista deCosta d’Ivori que està completant la seva formació sacer-dotal al Seminari Diocesà de Lleida. Només fa tres mesosque està entre nosaltres i ja s’expressa força bé. Però en-cara el seu cor diu més que les seves paraules. Al llarg dela conversa va transmetre la joia de sentir-se cridat perDéu, procurant fer sempre la seva voluntat.

40 sacerdotes. Todavía no estoy demasiado im-plicado en la vida civil de Lleida, porque estoymuy dedicado al aprendizaje de las lenguas.

- Además de Alemania ¿conoces también otrospaíses?

Sí, conozco muy bien el norte de Italia, la región deTurín, y el santuario donde se encuentra la SábanaSanta de Jesús. Allí estuve un mes como sacerdote;hice ejercicios espirituales y temas catequéticos.También conozco Polonia, porque cuando trabajabaal norte de Rumanía había un sacerdote polaco queme invitó a ir con él a su país. Pasé dos semanasconociendo Cracovia, la capital cultural de Polonia.

- Eres un buen músico ¿Qué significa la músicapara ti?

Si soy buen músico o no sólo pueden decirlo quie-nes me escuchan. Lo que es importante en la músi-ca, es que los que cantan son hombres que estánsiempre abiertos a los demás y a las cosas delicadasde la vida. Porque la música es una realidad artísticaque puede expresar tanto las emociones alegres comolas penas. Yo no he seguido estudios musicales; paramí la música tan sólo es una afición.

- Háblanos un poco del futuro. De la integraciónde tus compatriotas, de nuestra realidad cristiana,de tus proyectos y quehaceres…

Como me decía el obispo de Iasi debo -es unaobligación moral para mí- dedicarme a los rumanosdesde todos los puntos de vista. Pero dentro de lo

posible quiero también animar las cosas peque-ñas de aquí, que son muy importantes en esta rea-lidad social que compartimos. Por ejemplo ani-mar la música con los cantos. Si se cantara en lamisa ésta sería más viva, más participada. Yo mequedaré aquí tres años, de acuerdo con el com-promiso inicial entre los obispos de Iasi y de Llei-da.Cuando se trata de integración, ésta es posible sólopara quienes tienen la posibilidad de hacerla total-mente. Lo digo porque he percibido que la gente estáun poco descontenta de que los extranjeros no hablenbien catalán ni castellano. Si hay gente que trabaja enla construcción, conoce las palabras propias de suprofesión. La gente mayor difícilmente podría inte-grarse totalmente en la realidad de Cataluña, Espa-ña… Pero los niños seguro que podrán integrarsemejor. Por ejemplo, hay niños rumanos que hablanmuy bien catalán y castellano, y mal el rumano. Estome parece poco justo pues deberían conocer tambiénsu lengua de origen. Las lenguas son importantes parafacilitar la comunicación. La integración de los mayo-res no es imposible pero si más difícil.

- ¿Quieres añadir alguna cosa más?Sí, sobre las cuestiones musicales. Yo sólo soy unaficionado a la música. Me gusta la música gregoria-na, la música medieval y las misas, aunque sean ados o tres o seis voces. La música de los mayoresmúsicos del mundo. Yo nunca he estudiado música;en el seminario solamente aprendí algunas cuestio-nes teoréticas elementales, pero nada más.

- ¿Cómo te llamas?Me llamo Sibangbeu Louan Robert Constant. Peroaquí la gente me llama Robert.- Háblanos de tu país, de tu familia...Vengo de Costa de Marfil, un país que está en Áfri-ca occidental. Al ser mi país, pienso bien de él; esbonito, tiene una espléndida naturaleza. La vida allí

es feliz y la gente generosa. Mis padres son mu-sulmanes. Mi padre tuvo dos mujeres. En totalsomos 17 hermanos. De mi madre somos 10 y yosoy el octavo. Uno de ellos es sacerdote.

- ¿Está muy extendido allí el cristianismo?

Si, hay cristianos católicos, protestantes... En mipueblo hay una escuela católica y cada domingo los

14

hay muchos contrastes. Yo no puedo juzgar a lagente. Yo se que vengo de una mentalidad, de unacivilización y una manera de ver las cosas muy dife-rente de aquí. Pero la gente es muy simpática con-migo. Todos buscan cómo hacer o decir una peque-ña cosa, una manera de manifestarme su amistadque me conforta.

- Pero aun así ¿te resulta muy difícil tu adap-tación?

Sí, lo más difícil es el idioma. Pienso que tengo unagran facilidad de adaptación. Pero ahora el proble-ma es la lengua, tan necesaria para la comunicacióncon las personas. Y es lo que más me falta. Yo quie-ro manifestar también mi amistad con la gente queconozco. Con los negros que no vienen a la iglesia,cuando los veo por la calle yo quiero saludar perosiempre hablan español y para mi es muy difícil lacomunicación.

- Háblanos de tu vida como seminarista.

Me dicen que el Seminario estaba cerrado desde hacebastantes años. Este año el Seminario se ha abiertocon seis seminaristas y la vida es muy agradable.Tenemos los mismos sentimientos que el señorObispo. Él quiere mucho al Seminario y nosotrostambién, de manera que queremos responder a loque esperan de nosotros.

- ¿Para cuando será la ordenación?

Todavía no lo sé.

- Para terminar, algún comentario que tu quierasdedicar a los jóvenes.

Quiero darles mi opinión personal en relación a loque yo mismo he vivido antes. Para mi no haynada que sea más importante que dar la vida porDios. Podemos buscar muchas cosas en la vida,tener grandes pisos, tener muchas cosas… todoesto sin Dios no es nada. Hay muchas personasque buscan el tener, más que el ser. Y quiero decirque el ser es más importante, y no podemos expe-rimentar nuestra identidad humana sin Dios, debe-mos siempre tener un espacio en nuestra vida paraDios. Y yo pido para todos nuestros jóvenes quebusquen en su corazón. Yo estoy convencido queDios siempre habla a cada uno en su corazón. De-bemos abrir nuestro corazón a Dios, escuchar suvoz. Dios necesita de todos nosotros. Y yo ospido vuestras oraciones para mí.

sacerdotes dicen misa. Es la única escuela, de ma-nera que todos vamos allá para aprender. Tambiénallí hacemos la catequesis; por eso los niños quevan a la escuela son católicos, aunque sus padressean musulmanes.- ¿Cómo elegiste el camino del sacerdocio?Ahora tengo 40 años. Cuando seguía mis estudiosde contabilidad, mi hermano sacerdote estaba estu-diando un curso de Bíblia en la Universidad de Pam-plona. Siempre que hablaba conmigo quería trans-mitirme que hay que hacer las cosas tal como Diosquiere.Yo mismo siempre que quiero decir o hacer algo,antes de pensar, busco la manera de agradar a Dios.Y un día mi hermano me dijo que Dios estaba ha-ciendo algo en mi corazón. Yo me extrañé, pero pocoa poco me di cuenta de que tenía razón. Así que en1992 inicié mis estudios en el seminario de mi país.- ¿Fue difícil que tus padres aceptaran tu decisiónde ser sacerdote?Mis padres ya han fallecido. Para mi hermano sí fueun poco difícil porque él era muy inteligente, y mispadres pensaban que podría tener un buen porvenir.Y cuando dijo que quería ser sacerdote ellos no loentendieron, hasta que vieron que estaba muy con-vencido de lo que quería y lo aceptaron.- ¿Y en tu caso pasó lo mismo?En mi caso fue más difícil pues anteriormente yotrabajaba en el ayuntamiento de la ciudad de SanPedro. Mis hermanos no trabajaban, de manera queyo era el único que aportaba dinero a la familia. Poreso mi madre no lo veía claro, más aun por el hechode tener ya un hermano sacerdote.- ¿Qué supone para ti completar la formación sa-cerdotal aquí, en Lleida?Creo que toda vocación viene de Dios, y Dioshace de nosotros lo que quiere. Nunca había pen-sado venir aquí. El hecho de que yo esté aquípienso que es su voluntad.Y yo siempre digo a Dios que haga de mí lo que Élquiera. Por eso yo soy feliz de estar y de trabajaraquí, de vivir con todo lo que Dios me da: con loshermanos, los amigos, los sacerdotes... En todoveo la voluntad y la presencia de Dios.- ¿Qué te parece Lleida y este país, en general?Es la primera vez que yo salgo de mi país. Y lo veotodo distinto y bello. La ciudad es muy bonita. Aquí

Moltes gràcies a tots dos per les vostres paraules i per la bona tasca que feual servei de l’Església. Donem gràcies a Déu per tenir-vos ENTRE NOSALTRES.

Anna Maria Gaya

15

Una de les mes emblemàtiques entitats de cairereligiós cultural és lÁgrupació Ilerdenca de Pes-sebristes que en la actualitat presideix des de faun any Àngel León en substitu-ció del que ho fos en els darrersanys Llorenç Domingo Farré.Dins el bon número dáctivitatsque organitzen durant lány s´hade destacar els actes més entran-yables per tots els ciutadans talcom son la Romeria dels Fana-lets de Sant Jaume y el Cicle deNadal amb els diferents Concur-sos de Pessebres, Pregó, Expo-sicions i Mostra de Nadales.En l’actualitat la Parròquia delCarme té cedida la tercera plan-ta de l’edifici com a seu de dife-rents diorames i materialsdáquest col·lectiu, que té la seva seu central alCarrer Major a la cruïlla Carrer Cavallers (Ca-pella del Peu del Romeu).LÁny 2004 com ja és habitual ha estat marcatpel concurs de Fanalets obert a escolesy particulars i han estat exposats fins almateix día 24 tots els fanalets participants, a laCapella del peu del Romeu.

NOTÍCIES CULTURALS

El TOAR es fundà l’any 1955. Es tracta d’una agrupació teatral formada per membres de la joventudd’A.C. i dels cursets de cristiandat. El primer debut va ser al Teatre Principal de la ciutat, el 1956, amb larepresentació de l’obra «Como la tumba». En aquest teatre s’han realitzat alvoltant de 50 representacions.També a la parròquia del Carme hi ha tingut una gran incidència en aquests últimsanys. Durant aquest any 2004, l’Agrupacio teatral TOAR ha commemorat els50 anys de la seva fundaciò amb una sèrie d’actes: Recital poètic, Setmana Santa,el Diumenge de Rams; representació de la Passió al Presbiteri de la Parròquia,Pregò de Nadal, al Saló parroquial amb la intervenció de l’escriptor i historiadorJoan Bellmunt, y presentació del CD de l’actriu del TOAR Mari Cruz Nevot «Joyasde la Palabra». Per les festes de Nadal, Representació dels Pastorets.

Enric Castells

La ja tradicional Missa dels Fanalets la vetlla deldía de Sant Jaume a la nostra Parròquia del Car-me presidida per Mossèn Vicenç Alfonso (con-

siliari de lÁgrupació) la qual vaaplegà molts fidels, autoritats ijunta.Tot seguit centenars de nens igrans vam acompanyar enRomeria la imatge de Sant Jau-me pels Carrers de Lleida fins laSanta Església Catedral, láctedel día va finalitzar amb el lliu-rament de premis del Concurs deFanalets a les Instal·lacions delsaló dáctes de lÍnstitut dÉstu-dis Ilerdencs.A més dáquests actes a la Ca-pella de la família Pifarré ubica-da al porxos del Carrer del Car-

me num. 1 es va recuperar la missa de la vetllade Sant Jaume a les 19´00 h. Y el día 25 festivi-tat del Sant a la Capella del Peu del Romeu vatenir lloc la Celebració Eucarística concelebra-da pel Bisbe de Lleida i el Consiliari Vicenç Al-fonso Miret.

Cosme Garcia

LA PARRÒQUIA DEL CARME ACULL ACTES

DE LÁGRUPACIÓ ILERDENCA DE PESSEBRISTES

50 ANYS DEL TOARRelaciò amb la Parròquia del Carme

16

MARI CRUZ NEVOT

Animadora dels recitals poèticsContaba yo unos ocho años y vivía en Biné-far (Huesca). Durante las fechas próximas ala Semana Santa se realizaban actos religio-sos en la Iglesia del pueblo y, era costumbreque asistieran a los mismos, todos los miem-bros de la familia. Así, a pesar de que era unaniña, asistí a la predicación de un sacerdote(dominico, creo) y del que todavía recuerdoel nombre: Nicanor Abad.Con un conocimiento increíble del vocabula-rio, de las inflexiones de voz, de los Evange-lios, etc..., aquel predicador nos dejó, con suelocuencia, sumidos en un silencio sobreco-gedor a cuantos asistíamos al acto... y, des-pués de unos minutos de silencio denso ylleno de contrición, rompiendo la solidez deaquel silencio, con la mirada puesta en el infi-nito, recitó el Soneto Anónimo atribuido aSan Juan de la Cruz que se inicia con estaspalabras: “No me mueve, mi Dios, para que-rerte, el Cielo que me tienes prometido...”.Sin poder evitarlo y como por arte de magia,unas lágrimas incontenibles asomaron a misojos y me sentí invadida por un tierno, cáli-do y rebosante amor al Señor.... y sé que, enaquel momento me dije a mi misma que yo,también quería hacer aquello: RECITARVERSOS.Ése fue el momento en que se engendró en míesta afición que ha cristalizado en dos CDStitulados JOYAS DE LA PALABRA y en la pre-sentación de recitales de poesía que se hanpodido llevar a cabo gracias al apoyo deMossèn Ezquerra, de la Parroquia del Car-men y de la agrupación teatral TOAR, a partirdel 19-04-2000 (cuando ya tenía 53 años).

Mari Cruz Nevot Pano

Els Pessebristes de Lleida retenhomenatge a l’Ex-PresidentLlorenç DomingoEls actes del Nadal a Lleida van donar inici a laPaería de Lleida el 19 de Desembre amb el Pre-gó a càrrec del Paer en Cap de la Ciutat ÀngelRos i Domingo i láctuació de la Capella deMúsica de Sant Llorenç de Lleida.En el mateix es va fer léntrega de léscut dórde lÁgrupació Ilerdenca de Pessebristes al Sr.Llorenç Domingo Farré qui fora president deléntitat fins el 2004, i passa a ser Presidentd´Honor.El día següent va tenir lloc una missa a la nos-tra Parròquia del Carme concelebrada pel Bis-be de Lleida i presidida per les primeres autori-tats de la Ciutat encapçalades pel Paer en Capde Lleida (que va llegir les lectures), el Presi-dent de la Diputació Isidre Gavín, el Directorde Cultura de la Generalitat de Catalunya a Llei-da, així com la junta directiva de lÁgrupacióencapçalades pel President Àngel León i l’ex-president Llorenç Domingo .Tot seguit al Restaurant La Masia va tenir llocun dinar de germanor amb més de cent comen-sals acompanyats de les autoritats així com elrector de la parròquia del Carme Mossèn JoanMora, el Consiliari de lÁgrupació Vicens Al-fonso, representants de diferents entitats i tam-bé dels Pares Franciscans de Lleida .Dins el mateix es van fer els lliuraments de dife-rents obsequis de les Institucions al Sr. Do-mingo.Els actes de clausura i lliurament de premis delsconcursos de pessebres i les actuacions d’unadesena de corals infantils es va celebrara lÁudiori Municipal Enric Granados el día16 de gener al matí amb un ple absoluti l’assistència de totes les autoritats represen-tatives de les Institucions de Lleida encapçala-des pel Bisbe de Lleida , Alcalde , Presidentde la Diputació, Director de Cultura a Lleida dela Generalitat, i molts pessebristes i ciutadansde Lleida que van voler estar presents enaquesta clausura.Des de sempre la Parròquia del Carme de Lleidaha estat el punt de les celebracions religiosesmultitudinàries que lÁgrupació organitza.

Cosme García i MirMembre de la Junta de LÁgrupació

Ilerdenca de Pessebristes

L’emotiu lirisme delspoemes, curosament

preparats perMari Cruz Nevot i

magistralment llegitspels actors del TOAR,

ens van fer reviurela intensitat de la

Setmana Santa.

17

L’11 de març, en el 3er aniversari de la beatifica-ció de Francesc Castelló, es van celebrar elssegüents actes a l’església de Sant Pere de lanostra Unitat Pastoral:• 6:30 de la tarda, Res del Sant Rosari dirigit perl’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes.• 7:30 de la tarda, Concelebració Eucarística pre-sidida per Mn. Daniel Turmo, secretari generaldel bisbat de Lleida. En el moment de l’ofertori,Francesca Agustí de la parròquia de San Joan,va fer l’ofrena per dipositar-la a l’exposiciópermanent, de la tesina sobre el beat Fran-cesc que havia defensat a l’Institut de Cièn-cies Religioses de Lleida. En finalitzar la mis-sa, cantàrem els goigs i veneràrem de la relí-quia del Beat.Endemés de participar en aquests actes vam po-der visitar, una vegada mès l’Exposició perma-nent: «Francesc Castelló, un jove fidel a Crist».També, el 28 de setembre, en la festa del Beat,es va fer un repic de campanes en el seu ho-nor des de la Seu Vella; i es va organitzar unaEucaristia a la Catedral en la que s’inauguravala nova seu o càtedra del bisbe. Abans de lamissa es feu un rosari de torxes organizatper l’Hospitalitat de Lourdes amb motiu del150 aniversari del dogma de la ImmaculadaConcepció a la que assistiren, al voltant del

LA PASSIÒ DE LLEIDA

Jesús amb els nensUna de les escenes de la Passió de Lleida,representació ja tradicional a la nostraParròquia del Carme.

Com cada any el Borrego i el Carquinyoli van entretenir petits i grans.Però el Nen Jesús va protagonitzar com mai els Pastorets d’enguany.

Sr. Bisbe que presidia el’acte, una trentena desacerdots de la diòcesi.Al dia següent, aniversari del martiri, es cele-brà una Eucaristia a la capella del Cementiride Lleida.

Francesca Agustí

FESTES DEL BEAT FRANCESC CASTELLÓ

PASTORETS DEL CARMENADAL 2004

18

FULL INFORMATIU Portes ObertesAquest any, s’ha començat a publicar aquest informatiu«Portes Obertes» amb la finalitat de fer més propera laparròquia a totes les llars de la demarcació de la unitat

pastoral. D’aquesta manera arriba la programacióanticipada de les activitats que es pensen realitzar.

La coral polifònica de Tremp,la Camerata de Sant Cugat il’orquestra de l’Escola de Música

L’Intèrpret de Lleida, ens vanpresentar aquest any, el 2 de gener,

la segona edició d’un programa demúsica nadalenca molt variat i

interessant, amb la recitació depoemes de Nadal per l’actriu Carme

Sansa. També al Carme, com l’any anterior a Sant Joan, eltemple s’omplí de públic que també participà entusias-mat cantant, com a cant de comiat, «l’Adeste Fideles»amb l’orquestra i el cor.

CONCERT DE NADAL 2004

19

IMMIGRANTS

LA “FIESTA DEL

ALUMBRADO”Llums que il·luminen la nit de la Imma-culada. Una bona Vetlla entorn de laMare. Aquest any va estar remulladaamb una dolça pluja que finalment ensobligà a reunir-nos al temple del Carme.Celebràvem els 150 anys de la procla-mació del dogma de la Concepció Im-maculada de Maria.

Els nens van participar molt activamenten la missa solemne presidida pel senyorBisbe, que tingué lloc en Sant Joan.Després de la missa hi van haver cantsi un pica-pica.

CELEBRACIÒ DEL

“DIA DE L’IMMIGRANT”

REVISTA ��Han sortit ja dos números de la revista “Informaná”, orientada especialment al col·lectiucatòlic d’immigrants. Vol ser una eina de cohesió i d’informació. Així ho vol revelar el títolde la mateixa; INformació, FORmació i MANÁ aliment que el poble d’Israel rebia mentrecaminava pelegrí pel desert. La redacció la porten els mateixos immigrants.

En el marc de la «Fiesta delAlumbrado» es va inaugurar lacapella dedicada a la Mare de Déudel Carme.

20

Neu i sol. Portàvem molts diesde boira a la ciutat.Per a gairebé tots els immi-grants la neu era una fitaesperada. Trineus, boles,relliscades... Però tots vamagrair el sol amb el seu escalfi lluminositat. Visita del romànic idel Balneari de Caldes de Boíamb les aigües termals.Santa Missa a l’església delPont de Suert.

SORTIDA ABOÍ-TAULL

MINI-TORN L’ESTEL I CONCERT DEL

CLUB ELS “LIONS” A FAVOR DELS

CAMPAMENTS D’IMMIGRANTS

Els dies 15, 16, 17, 18 y 19 d’agost. Quatre dies de vacances alPirineu. Concretament a Senet. 40 persones amb el monitors.

Felicitació del nens romanesos al Sr. Bisbe

NADAL PELS

IMMIGRANTS

Aquestes festes entranyablesforen precedides per la “novenadel Niño”.El dia 25, Nadal, tinguérem lamissa solemne, on assistirendiferents grups catòlics, amb lesllengües pròpies. Hi hagué unaparticipació extraordinària delgrup Subsaharià amb la dansade l’ofertori en la que anavenpresentant aliments de les sevesterres i el pa i el vi de l’Eucaristia.Una bona manera de viure elNadal; Jesús naixia per asalvar-nos a TOTS.El dia següent, diumenge 26, hihagué, a la sala parroquial delCarme, una festa celebrativa,amb torrons i altres elements debon menjar, acompanyats ambcants i canvis d’impressions.

Com els dos anys últims, aquest, també, ens acompanyà la visitaesperada del tres Reis d’Orient. Paraules plenes de sentit les delsReis. Hi hagué un record pels nens que patien les conseqüències delTsunami. Bona acollida, molts regals i un “arreveure” pel proper any.

REIS, PELS NENSDesprés d’una oració davant del Betlem vivent,

els nens van rebre joguines de mans de Ses Majestats,arribades de tres continents diferents.

Després d’una oració davant del Betlem vivent,els nens van rebre joguines de mans de Ses Majestats,

arribades de tres continents diferents.

SORTIDA ABOÍ-TAULL

21

AGREGAR

TEXTO

MARE DE DÉU DE L’ARCADA

NOCES D’OR DE MN. JOSEP MARTÍ

Dos moments de la festa entranyable de les nocesd’or sacerdotals de Mn. Martí. Hi regnà unagran alegria en un clima d’intensa fraternitat.No hi faltà el pastís que amb tanta curaprepararem l’equip parroquial femení.

NOTÍCIES DE SANT PERE

L’Associació de Comerciants del Carrer Major i Paeria juntament amb la Parròquia de SantPere, ens convidaren als actes preparats per a tal festa. L’Eucaristia la presidì el Sr. Bisbe,Mons. F Xavier Ciuraneta,

a les 5 de la tarda. Després,l’ofrena floral a la imatge

del Carrer Major.Presentaren els dos

pomells de florstradicionals el Sr. Alcalde,Ángel Ros, i la presidenta

de l’Associació, MontseAritza. El punt final fou una

trobada als baixos de laparróquia, on pròximamentes fará una remodelaciò. Escompletà l’acte compartint

uns dolços i, també, uncanvi d’impressions.

22

Un dels moments emotius de la vidaparroquial. Trobament amb Jesús que es fapresent amb els seus amics debilitats.

UNCIÓ DELS MALALTS DE LA UP

PESSEBRE DE SANT JOANObra del Sr. Vicenç Solé, amb la

collaboració de Jaume Escuaii Josep Bonet, i guardonada amb

el segon premi de pessebristes.

NOTÍCIES DE SANT JOAN

UN LLIBRE

SOBRE

SANT JOAN

Sant Joan és festa gros-sa i la Parròquia la cele-bra cada any joiosa-ment. El 2004, però,s’enriquí la celebracióamb un fet rellevant. Espresentà el llibre «La Pa-rròquia de Sant JoanBaptista de Lleida. Pet-jades d’espiritualitat». Jaera hora!

Sant Joan ha complert ja els 800 anys de vida. És deles parròquies més antigues de Lleida i, sens dubte,la més important i de major incidència en l’entramatciutadà. I no obstant, no comptava amb cap llibre querecollís la seva llarga i preuada història.

D’altra banda nosaltres que portavem publicats unaquarantena de llibres, no haviem escrit res sobre

Sant Joan tot i ésser la nostra volguda i estimadaparròquia. Era un deute que teniem pendent.Bé, el deute està pagat i Sant Joan ja compta amb unamonografia. Vol ésser un homenatge a tots els queens han precedit deixant sobre el terrer profundespetjades d’espiritualitat. Són un estímul que sempreestarà present i un camí en el que avançar.El llibre ha estat editat per la Parròquia amb unabona impressió, profusament il.lustrada, i que escompleta amb un apèndix sobre l’art que atresora eltemple parroquial.

Romà Sol-Carme Torres

Portada del llibre.

Moment dela

presentaciódel llibre el

dia de lafesta de

Sant Joan.

23

Per bé que els mitjans d’informació local es feren res-sò d’aquesta notícia puntual, volem que quedi reflecti-da també en el nostre Full.El dia 9 de maig de l’any passat, 2004, aLleida i en el Santuari de Sant Antoni dePàdua dels franciscans, el pare JoaquimRecasens, guardià de la fraternitat, beneísolemnement un altar i una imatge del beatpapa Joan XXIII. A l’acte hi acudí una mu-nió de fidels que omplia de gom a gom eltemple. És el primer altar del papa Joanque s’ha bastit a la nostra ciutat i, segonsalguns, de tot el Principat. L’estàtua deceràmica - de la qual se n’han reproduïtestampes- és obra de l’escultora MariaRosa Parés.Joan XXIII va néixer d’una família humilel 1881 a Sotto il Monte en el nord d’Itàlia.Després de ser ordenat sacerdot i d’unaetapa a Bérgamo i a Roma, fou Delegat

Apostòlic a Bulgària, Grècia i Turquia. Posteriormentfou Nunci de la Santa Seu a París, i el 1953, essent

Patriarca de Venècia, fou nomenat car-denal. El dia 28 d’octubre de 1958 fouelegit Papa després de la mort de PiusXII. Quatre anys durà només el seupontificat: morí el 3 de Juny de 1963.Fou beatificat pel papa Joan Pau II eldia 3 de setembre del 2000.Cal dir que Joan XXIII fou terciari francis-cà des de l’edat de 14 anys, i que elPostulador General de la Causa de laseva Beatificació i Canonització fou tam-bé un català, el franciscà, el pare JoanFolguera i Trepat, fill de Castellserà.Aquestes dues coincidències moguerenals frarets de Lleida a dedicar un altar iuna imatge a un Papa beatificat, a quitothom coneix i l’invoca pel “Papa bo.”

Pare Fransesc Gamissans

EL PRIMER ALTAR AL BEAT JOAN XXIII, PAPA

COMUNITAT DELS FRANCISCANS

“CLARA D’ASSÍS, UNA HISTÒRIA D’AMOR”Amb motiu del 750è aniversari de la mort de santa Clarad’Assís, “la petita planta” de sant Francesc, l’agrupacióteatral TOAR de Lleida va representar l’obra escènicamusical, “Clara d’Assís, una història d’amor.”L’estrena fou el diumenge 2 d’octubre de 2004 en elSantuari de Sant Antoni de Pàdua dels franciscans deLleida, ple de gom a gom, i posteriorment a l’esglésiaparroquial de la Mare de Déu del Pilar de la mateixaciutat, així com després a Vic i a Balaguer.Tres quadres escènics-musicals de l’obra - escrita pel pareFrancesc Gamissans - revelen i donen vida a tres moments

importants i decisius en la joventut de la germana Clara, filla de noble i rica familia en plena Edat Mitjana.En el primer quadre, Clara i la seva mare, Hortulana, comenten unes cançons que un grup de joglarscanten pels carrers de la ciutat dedicades a Clara, una dels donzelles més boniques i afavorides de laciutat: “Clara, imatge de Déu,/ pelegrina del món./ Clara només una veu,/ que fa vida l’amor...El segon quadre representa una trobada secreta al bosc de Clara i Francesc. Tots dos es proposenanunciar la Bona Nova de l’Evangeli.I en el tercer i darrer quadre, Clara promet als peus de sant Francesc i els seus companys seguir aJesucrist, pobre. El sant serà el pare i fundador dels franciscans, i Clara la mare i fundadora de lesgermanes clarisses.Uns reeixits programes publicaren els noms dels artistes actors, així com del conjunt musical “Kairoi,” i deldirector escènic, Sr. Enric Castells, acreditat en aquests afers.

24

TAMBÈ AQUEST ANY S`HA FET...

LA MISSA A LA PARRÒQUIA EN LA

FESTA DEL BARRI DE NOGUEROLA

En el marc de la Festa del Barri de Noguerolaes va celebrar la Missa Major. Les tres pubilles,i l’hereu i la pubilleta infantil del barri ferenuna ofrena floral a l’altar.

LA MISSA BATURRA AMB LA

CASA D’ARAGÓ

La missa solemne fou presidida pel senyorBisbe.

La Casa d’Aragó va acompanyar-nos unavegada més amb els seus cants la missa deldarrer diumenge d’Advent. Mn. AntonioBallarín i tots els feligresos gaudírem ambles fervoroses melodies admirablementinterpretades al so de les bandúrries.

PLUJA DE NOTÍCIES

LA FESTA DE LA MARE DE DÉU

DEL CARME I PROCESSÓ

La festa del Carme es va engalanar ambla recuperada processó en honor de laMare de Déu pels carrers del barri. Elsnens i nenes de Primera Comunióformaven com un núvol blanc als peus dela seva imatge.

25

Per Nadal hem preparat la representaciódels Pastorets. Hem participat fent dedimonis al Borrego i Carquinyoli. I elDivendres Sant també ho farem a la Passióde Lleida.

Per Nadal férem el Betlem amb els nens de l’Arxiprestat. Amb ells també participàrem en la IIIFira de la Pau al Col·legi dels Maristes, tot celebrant la Diada de la Infància Missionera.També ens trobarem per Pasqua a la nova parròquia de Santa Teresa Jornet.

El grup de nens que es prepara per a fer laPrimera Comunió ha anat augmentant alllarg del curs.

ELS DIMARTS DE 6 A 7DE LA TARDA FEMCATEQUESI A LA

PARRÒQUIA DEL CARME

CELEBRAREM LA DIADA DE CORPUS A LA SEUVELLA AMB EL SENYOR BISBE I ELS NENS i nenesde la diòcesi de Lleida, que ja hauran fet laPrimera Comunió.

Ah! I tots els diumenges ens reunim a la missade les 11:30. Quan s’acaba també tenim lanostra petita trobada.

A l’Esplaidel Carmefem jocs imanualitats,i passemmolt bonesestones.

CATEQUESI D’INFANTS

26

RECORDEM, TAMBÉ, A FRANCISCO VERGÉ SOLANOT I AMADEU

PALLAS RABASA QUE ENS HAN DEIXAT AQUEST ANY I EREN

MEMBRES DE LA COMISSIÓ ECONÒMICA DE LA PARRÒQUIA.

HERMANA

NATIVIDAD GIRÓN MORALDEL COR DE MARIA

La Hna. Nati nació en Urbel del Castillo,Burgos, el 3 de marzo de 1931. Desde muyjoven sintió la llamada del Señor a la VidaReligiosa, y un 19 de marzo de 1948, entróen el Noviciado que la Congregaciónde Misioneras Esclavas tenía en Lleida,en esta misma Casa donde ahora nos en-contramos. Después de los años de No-

viciado hizo su consagración definitiva al Señor, al final delAño Santo de 1950, el 18 de diciembre en esta Capilla presidi-da por el Corazón de María.

Durante sus 55 años de vida religiosa trabajó en distintasCasas de la Congregación.

Y antes de ponerse enferma, su último destino fue la Casa paralas Mujeres sin Techo que tiene la Congregación en La Coruña.Allí manifestó todo su amor hacia aquellas mujeres que care-cían de todo, las sacaba a pasear, les ayudaba, siempre con susonrisa en los labios y con una palabra de cariño que tantoagradecían ya que carecían por completo de él. Una de estasmujeres al enterarse de su fallecimiento exclamó “fue la monjaque mejor me ha cuidado y la que más he querido”.

En esta Casa Madre de Lleida había estado con anterioridad.Era muy trabajadora y siempre estaba dispuesta a prestar unservicio, a ayudar a los demás. Era muy amable con la gente ysobre todo con los niños, que eran su debilidad. Estando ahoraenferma cuando veía un niño por la calle le sonreía se le acerca-ba para decirle una palabra o hacerle una caricia. Siempre esta-ba alegre y contenta, nunca se la vio de mal humor.

Casi sin hacer ruido, así como había vivido, nos ha dejado.Poco a poco se fue apagando su vida como un cabo de vela.Intercede por nosotros.

LA GERMANA

MARGARIDACASANOVAI CODINADominica del’Anunciata, moríel 16 de gener de 2005,a la edat de 73 anys,a Begues i se li donà lasepultura cristiana alcementiri de Lleida,el 18 de gener.Durant la vida s’entregàamb joia i total dedicacióa l’ensenyament iformació d’infantsi adolescents. També elSenyor l’hi ha fet sentir:“Tot allò que fèieu a und’aquest germans méspetits, a Mi m’ho fèieu”.Estimava la família i sesentia molt estimada perells i per tantes personesamb qui es va trobardurant la seva vida.Li agraïm l’estimació quetenia al Pare Coll i lail·lusió amb què la vatrametre.Gràcies, germanaMargarida per la tevafidelitat a la missió quese’t va confiar.

DUES RELIGIOSES ENS HAN DEIXAT

27

GRUPS PARROQUIALS

EL MIJACCELEBRA25 ANYS!Sí, sí… ho heu llegit bé!El 7 de novembre passat, totsels nens i nenes i animadors/res del MIJAC de Catalunyai les Balears ens vam trobara Barcelona per celebrar laMijacada Aniversal, la festad’aniversari dels 25 anys delMIJAC. Vam ser molts elsque hi vam anar i vamparticipar de l’Eucaristia, elsjocs, els tallers i la festa final.Ens ho vam passar molt bé!I sabeu què? El MIJAC deLleida també fa 25 anys! Hocelebrarem de dues maneres:a l’Aplec del MIJAC quefarem el 24 d’abril amb totsels nens i nenes i el dia 2d’abril amb un sopar i unafesta per a tots aquells quesón i/o han estat animadors ianimadores del MIJAC. Jatenim ganes de celebrar-ho!I al MIJAC del Carme...Aquest any som tres grups,els Straijac (de 7 a 10 anys),els Skaterjacs (de 11 a 12anys) i els Ksonlow (de 13 a15 anys). Per Nadal vam anard’excursió a l’Espluga deFrancolí i ara estem preparantuna sortida per al cap desetmana del 12 i 13 de març.Què xulo, eh?. Doncs al’estiu ens en anem decolònies a Erill la Val. Si nosaps què fer del 31 de juliola l’11 d’agost i tens entre7 i 13 anys... vine decolònies amb nosaltres.T’hi esperem!

Imma Mazarico

COMPTES DE CÀRITAS

INGRESSOS EurosRomanent de l’any anterior (2003) 1,078.29Donatius 1,589.88Campanya recollida Dijous Sant 956.00Compensació despeses bancàries 4.51TOTAL INGRESSOS 3,628.68 3,628.68

DESPESES EurosPrograma Acollida Parroquial 2,092.22Programa de Gent Gran 176.16Despeses bancàries 18.76TOTAL DESPESES 2,287.14 2,287.14

Romanent per l’any següent 1,341.54

Antoni Ruiz Corpas des de fatemps, ha anat madurant laseva decisió de fer un serveiqualificat a l’Església oferint-seper a ser ordenat com a DiacaPermanent.És casat i té una filla, Judit. Laseva esposa, Maria Mateu, estàben d’acord en què el seu maritdoni aquest pas. Precisament,tots dos són, des de fa poc, els

Delegats de Pastoral vocacional al Bisbat de Lleida.El Diaconat és el primer graó del Sagrament de l’Ordre.Quan un jove vol ser sacerdot, primer és ordenat de diaca,com un pas previ al sacerdoci. En el cas d’Antoni, no estracta d’un pas previ. El seu servei serà de diaca «perma-nent», com correspon a una persona casada.El dia 19 de març, festa de Sant Josep, serà ordenat dediaca permanent, a les 18 h., a la Santa Església Catedral.Enhorabona!

UN DIACA A LANOSTRA PARRÒQUIA

28

El rober de la Parròquia del Carme està for-mat per un grup de Senyores que es reuneixentots els dimecres, de 5 a 9 de la tarda, en unade les dependències de la parròquia.

Les activitats del rober tenen diversos camps.Per una part s’està ampliant i modificant elvestuari de les representacions de la “Pas-sió” i dels “ “Pastorets”.

S’han confeccionat set casulles amb els co-lors litúrgics, verd, blanc i morat, destinadesa una parròquia de Guinea Equatorial.Comptant amb l’assessorament i col·laboraciódel Sr. Guasch.

També s’ha confeccionat unaestola blanca per al nou

Un dels treballs que hanrealitzat les senyores del

robe ha estat la confecciódels vestits i decorats per

a la Passió.

diaca permanent. S’ha participat enl’exposició i venda que organitza “MansUnides” amb diverses labors d’artesania.

Mereixen especial menció les puntilles deganxet per a diversos mantells dels altars dela parròquia del Carme i de Sant Pere.Tampoc s’ha oblidat la confecció de mantells,corporals, purificadors... per a l’altar. Hi haun projecte de confecció de sis estolesblanques per a les concelebracions de laparròquia.

Les senyores del rober

ROBER LITÚRGIC

VIDA CREIXENT I EL CENTENARI DEL

SR. JOSEP VALL COMPANYS

Aquest any tenim al nostre bon amic Josep Vall Companys que eldia 2 de febrer ha complert 100 anys. És tot un mestre de la vida.Un exemple a seguir, a qui, juntament amb tots els feligresos delCarme, felicitem i tenim el goig de tenir-lo al nostre costat, i quesigui per molts anys més.Que Déu ompli els seus anys d’una gran abundor de dons, elmantingui fort en la salut i enrobusteixi més i més la seva fe.Enhorabona!Cada primer divendres de mes, a les 6 de la tarda ens trobem elsmembres d’aquest grup. En la trobada pretenem una convivència,una amistat, una formació tot desenvolupant un dels temes queens proposa el llibre anual de la associació, expressant cadamembre el seu punt de vista, carregat gairebé sempre d’una granexperiència, sobre la qüestió tractada.

29

ACTIVITATS DURANT L’ANY 2004A la parròquia del Carme:9 d’abril : Col·labora amb dues escenes de la Passió:

Oració a l’HortDarrer Sopar

20 de juny : Missa amb motiu de la Festa Major delsVeïns del Barri de Noguerola

23 de juny : Concert commemoratiu final de curs delsAgents de Pastoral

16 de juliol : Missa en la celebració de la patrona Marede Déu del Carme

24 de desembre : Recital de NadalesEn altres llocs:21 de novembre : Participa en la VI Trobada d’Havaneres

a l’ajuntament de Torrefarrera invitada perla Coral de la població.

Mª Dolors Milà

GRUPD’ATENCIÓALS MALALTSEns apropem des de la fe almalalt, sabent i pensant queel que li fem a un malalt ogent gran que no surt decasa, ho fem a Jesús.Procurem ajudar-lo a trobarel sentit de la seva malaltia,comprenent i respectant laseva experiència de dolor ipatiment.Amb molt d´afecte, ensapropem a cada persona,per acompanyar-la en silenci,si és necessari. La nostrapresència ha d’ésseracollidora. Respectant lesseves creences i els seusnivells de fe. Als que hodesitgen se’ls porta laComunió amb la freqüènciaque ells volen.Ens reunim cada segondimarts, per aprofundir eltema: Fer costat als quipateixen.

CORAL DEL CARME

Des de la Coral fem nostra la crida que encapçala el ButlletíInformatiu de la Parròquia: la porta de la Rambla Ferran, 31,és oberta a tothom que la vulgui passar per tal de col·laboraramb el nostre grup: La Coral del Carme.

Directora : Blanca Julià TraveriaComponents : 26Assaig : Tots els dijous a les vuit del vespre

AGENTS DE

PASTORAL APLICADAEl passat mes d’octubrede 2004, a la Universitat deLleida, Monsenyor Fran-cesc Ciuraneta, entregà elstítols d’Agents de Pasto-ral als prop de 40 membresde la Diòcesi. Sis d’ells,pertanyen a la Unitat Pas-toral del Carme, Sant Joani Sant Pere. Hem donatun pas més en el rocès demaduració en la fe dins lacomuniat cristiana.

Joaquim Moret

30

ACTIVITATS PARROQUIALS

� Capella Santíssimdel Carme

Ha estat l’obra de l’any2004. Hem adaptat elpresbiteri per a la celebra-ció de les misses. Reduc-ció de l’altar; col·locaciódel sagrari a una bandalateral i al centre, la seudel prevere. Un nou faris-tol. També s’ha restauratalgun mural pictòric de Se-rrasanta. Realment ens hitrobem millor.

� Altar Mare de Déu delCarme i renovació dela pila baptismal

Davant les insistències demoltes persones a acce-dir al cambril de la Mare

de Déu del Carme i des-prés d’haver-se procedit ala restauració de la imat-ge peregrina del Carme,es va decidir adequar lacapella del baptisteri coma lloc de veneració de laMare de Déu del Carme ila pila baptismal, es tras-lladà a la capella lateral dela dreta de temple amb lafinalitat de poder-la emprarpels bateigs. Vàrem apro-fitar l’esdeveniment del150 aniversari de la Decla-ració de la ImmaculadaConcepció per fer la inau-guració de la capella. ElMural el feu el Sr. JoséFernàndez, immigrant deCuba.

� Nous projectes en laparròquia de Sant Pere

Estem iniciant un projec-te de remodelació delsbaixos de Sant Pere. Enaquest moment estem enla fase d’elaboració delprojecte. Ja informarem enun altra ocasió.L’empresa que muntà lacalefacció, davant les difi-cultats que ens trobemcontinuament en la man-ca de rendiment semblaque està disposada a feruna rectificació de lesinstal·lacions donant, així,un rendiment més ple a lacaldera de gas que es vacol·locar el seu día.Esperem que tot vagi bé.

OBRES I MILLORES A LES PARRÒQUIES

�ConferènciesQuaresmals

També a nivell parroquialvàrem tenir unes xerradesquaresmals preparades irealitzades per Mn. Le-onard Diac, sacerdot ro-manès, molt introduït a lanostra parròquia. Vàrempoder gaudir de les sevesreflexions profundes.�Estacions QuaresmalsUna novetat en el nostrearxisprestat. Tot reme-morant les estacions qua-resmals romanes, ensreuníem cada setmana enuna parròquia diferentde les que componen

l’arxiprestat de la SeuVella. El tema que s’anavadesenrrotllant mentreavançava la Quaresma eral’explicació i celebraciómés conscient de les di-verses parts de la celebra-ció Eucarística. El puntfinal fou en la parròquia delCarme, on vàrem podercelebrar la festa depasqua, ins i tot amb unpica pica.

�Any de l’Eucaristia:Exposició Santíssim

Com tantes parròquiestambé nosaltres enssumem al corrent de po-tenciar les celebracions

eucarístiques. Els dime-cres de tot l’any, a les 6’45de la tarda, a l’església delCarme, tenim una pregàriacomunitària al redós del’eucaristia solemnementexposada. Moment deconfidències i d’adoració.

�Recessos parroquialsmensuals

Tots els últims dissabtesde mes tenim un recésobert a tothom. Des de les9:30 a les11:30 a la esglé-sia del Carme. Un momentd’aliment extraordinari pelnostre esperit i, també,perquè no, de reanimaciócomunitària.

31

IV PREGÀRIA

INTERCONFESSIONAL PER LA PAU

Amb l’afluència d’un gran nombre de persones animades per aquest esperit interreligiós,ens vam aplegar el passat any unes 200 persones, a l’Auditori Enric Granados per pregarper la pau al món tal com el Papa ens ha ensenyat i ens convida a fer-ho. Ha estat unaestona de benestar del nostre esperit tot unint-nos de cor amb els seguidors d’altresconfessions religioses i amb els ministres d’esglésies cristianes i ortodoxes que tenen seuen la nostra ciutat. Esperem que la nostra pregària arribi al Senyor i faci realitat les nostresesperances de pau.

INMIGRANTESEN LLEIDA

En diciembre de 2004, en el censo del Ayuntamiento, existían 15.721 empadronados.

De ellos: De América, 4.336; de África, 7.338; de Asia, 406; de Europa, 3.479; yotros, 172.

Mans Unides es una organització catòlica, no governamental, pel desenvolupament,formada per voluntaris que des de 1960 treballa per l’eradicació de la fam al món.

El lema d’aquest any es: “ NOR-SUD un futur comú”. Amb aquest slogan volem treballarper garantir els drets dels més febles. Dret d’alimentació, de treball digne, dreta la terra i al’aigua potable, dret a la condonació d’un deute extern ja pagat amplament...

Des de les nostres conviccions humanes, creiem que un altre món es possible i és per aixòque treballem per informar a la societat civil de les mancances dels col·lectiu mésempobrits.

A la nostra Unitat Pastoral en la Campanya d’aquest any s’han recollit 1563.80 euros. Elprojecte que Mans Unides ens ha presentat enguany es per a Mali, a l’Àfrica Occidental.Es tracta d’un projecte destinat al camperols per a cultivar les seves terres i al aprofita-ment de l’aigua del Riu Niger.

L’Organització es llançà, també, a ajudar las damnificats del Tsunami, Aquesta tragèdia haafectat la major part dels projectes que Mans Unides tene a la zona costera de Tamil Nadui Andra Pradest.

Des de Mans Unides apel·lem, un cop més, a la solidaritat de TOTS.

La Delegada

MANS UNIDES:“Nord – Sud un futur comú”

32

JOSEFINA PASQUAL DE DOMINGO

La Jose fou una de les per-sones que més vacol·laborar en les labors delrober. Mereix un record es-pecial sobretot pel seucaràcter amable i la sevadedicació. Fou un exempleper a nosaltres. Igualmentper a la parròquia en la sevadedicació a la Catequesi infantil i a l’església coma Presidenta d’Acció Catòlica. Ens va deixar fagairebé un any, després d’una llarga malaltia.

Pepita Alandí i Mª Dolors Razquin

ANNA

SEBASTIA

De l’AnnaSebastia, benpoca cosapodem dirque no es di-gués en la

missa funeral del seu enterrament.Pel que fa a tots els qui hi assisti-rem, penso que estaríem contentsque de la meitat del que diguerend’ella, poguessin dir de nosaltres.Primerament hem de dir que era unagran catòlica practicant, i amb unagran il·lusió de treballar i col·laborarper l’Església. Es va dedicar moltsanys a la catequesi preparant nensper a la Primera Comunió, desprésanava al rober ajudant a les senyo-res que s’hi dediquen. Tot això ambaltres coses, ajudant a les perso-nes que ho passaven malament.I sense descuidar la família, pujàtres fills que Déu els donà, i n’estavamolt orgullosa.Era molt dinàmica i sempre estavacontenta malgrat les malalties queestava passant. Quan li pregunta-ves com es trobava sempre con-testava : «Bé, gràcies a Déu», do-nant-te ànims a tu. Una gran virtutque tenia també era el perdó; per-donava tothom i sense guardar ren-cor. Era humil i senzilla i sabia estarsempre a l’alçada de les circums-tàncies en què es trobava. Si ana-va a una festa o concert, estava ele-gant i amb gust; i quan veniadel gimnàs, anava pel carrer enxandall, sense tenir cap complex. Enuna paraula, tots els que la co-neixíem, deiem que era una granpersona. El seu record estarà sem-pre en nosaltres. Que al Cel sigui, iallí esperem retrobar-nos.

Rita Balcells

CECILIA MAZARICO SANVICENS

El dia onze de març farà unany que na Cecília Maza-rico va anar a la casa delPare Etern veient acompli-da l’Esperança que haviaemplenat tota la seva vidaque sempre va estar abo-cada a l’amor en el Crist, ladevoció fervorosa en la

Mare de Déu, un ferm compromís amb l’Església,l’amor per la seva família i l’estimació i lliuramentvers els altres els germans necessitats.La Cecília es un exemple per a tots nosaltres decom treballar per a l’Església que pelegrina a Llei-da, tant en la Parròquia de la Mare de Deu delCarme com als «Frarets». La Cecília amb el seuhumor, disponibilitat i bondat va col·laborar en elscamins d’Evangelització que anaven obrint-se, vaformar part del Consell de Pastoral de la parrò-quia, del Grup d’Atenció als Malalts, del de Cate-quesi d’Adults i del que era la seva principal de-voció: El Pa de Sant Antoni (abans Pa dels Po-bres) als PP.Franciscans. Cecília gràcies en Nomde la Unitat Pastoral, en la que tant vas creure,gràcies en nom de tots els que ens vàrem benefi-ciar de la teva amistat i ajut, companyes, com-panys, i tots els que d’una manera o d’altra, ja fosen lo material o en l’acompanyament espiritual etvam trobar sempre propera i amatent.

Jordi Pifarré

ENS HAN DEIXAT UN BON RECORD...

33

EL PASTÍS CREMAT

Allò que a la terra sembrem, al cel ho recollirem

Hi havia una vegada un home molt dedicat alseu treball i immensament ric. Per desgràcia,per a ell tan sols existia un ideal: guanyar mési més diners. Quan els pobres arribaven on eraell per demana-li almoina, els foragitava demala manera, dient-los: “Si voleu ser rics,treballeu com jo!”

Però li va arribar l’hora de la mort i en arribara l’altra vida es trobà que l’habitació que litenien reservada estava totalment nua i buida.Es va posar a protestar i a plorar: “I què faréjo en aquesta habitació sense res per viure?”

Se li va apropar un àngel: “Què no tens provisions?”, li digué. La raó és que no has fetres mentre vivies a la terra. Si haguessis estat previsor, ara tindries tot el necessari”.

L’home començà a suplicar a l’àngel: “Per favor, tingues compassió de mi. He estat unximplet. No vaig preveure res. Però si fossis tan amable d’aconseguir de Déu que emconcedís de sobreviure un temps més, encara que fos curt, a la terra, estic segur decorregir el meu error.”

L’àngel obtingué per a ell un termini de dos mesos i l’home retornà a la terra. Totseguit començà a comprar tones i tones de farina, de sucre, de mantega i milers de litresd’oli. Contractà totes les dones del poble per preparar-li grans quantitats de pastissos,de galetes i de melindros. Dotzenes de pastissers treballaren nit i dia per coure tot elque les dones preparaven.L’home es fregava les mans tot satisfet. “Ara,deia, no em mancarà res per passar-ho béper tota l’eternitat”.

Però, quan tan sols li mancava un dia peracabar el termini concedit, un pidolaire se liatansà demanant-li alguna cosa de menjar.L’home mirà al seu voltant i escollí un pastísennegrit, cremat, el pitjor de tots, i li ho donà.

En el dia convingut es presentà l’àngel. “Jaestàs preparat?” i se l’endugué al’habitació de l’eternitat. L’home creia queallí hi trobaria tots els aliments que haviapreparat amb tanta cura, però la sevasorpresa fou gran, quan allí tan sols hitrobà el pastís cremat que havia donat alpidolaire.

PESSICS DE SAVIESA

PÀGINA DE NENS

34

EL MÉS IMPORTANT

El Pol era un noi que havia crescut enmig de camps i vinyes. La seva il·lusió eraconduir un tractor a tota velocitat a través del camp. Des de petit, ja acompanyava elseu pare quan anava a veremar. “La verema és molt dura” li deia el seu pare però elPol, petit com era, s’aixecava cada dia quan despuntava el sol i l’acompanyava a lavinya. Poca cosa feia el Pol, però aquells ulls oberts i la il·lusió que transmetia feienque el seu pare mai no li hagués dit no i que sempre li hagués guardat un racó del seutractor per ell.

El Pol es va anar fent gran i va anar aprenent molt sobre la vinya i la vida al camp.Cada any quan arribava la verema se’l notava nerviós, era el moment de recollir elsfruits del treball de tot l’any.

El seu pare es va anar fent gran i el Pol cada vegada més prenia les feines al camp. Elseu pare s’ho mirava amb orgull des del porxo de la casa i el Pol, passant a totavelocitat davant d’ell el saludava des de dalt del tractor.

Un dia, quan el Pol ja era un noi fet, el seu pare va agafar el tractor i li va dir al Polque segués al seu costat. El pare emocionat, li va dir: “Nen, tot això que veus, algundia serà teu” i el Pol emocionat li va dir: “Pare, ja se que no podràs estar sempre almeu costat però pensa que he après més de la vinya que dels llibres. Els llibres m’hanfet créixer però la vinya m’ha fet persona. Des de petit somiava amb la vinya i he anataplicant allò que tu m’has ensenyat.”

- He après que el raïm s’ha de cuidar des del primer dia, com tu has fet amb mi.

- He après que cal donar-li la quantitat justa d’aigua, massa, podreix el raïm, com tu ila mare m’heu ensenyat coses poquet a poquet.

- He aprés que cal cuidar-lo i resguardar-lo de les ventades però sense capficar-s’hi,com tu i la mare us preocupàveu de mi quan em feia alguna rascada.

- També he aprés que tot treball és unacompanyament del gra, des de que era petitfins que s’ha fet gran, com jo us he tingut almeu costat tot aquest temps.

- I finalment, he après a ser feliç, quandesprés d’un temps d’esforços dia rea dia, alfinal surt un fruit excel·lent.

Quan el Pol acabà, el seu para li va dir.“Pol, has après molt però et deixes el mésimportant: veus allà dalt el que hi ha?” ElPol li contestà: “Si pare, ja sé què em volsdir. El sol, que cada dia es lleva perescalfar i il·luminar tant la vinya coma nosaltres”.

PÀGINA DE JOVES

35

FENT... COM QUI NO FA GAIRE COSA

Aquí tenim un conte que mira la nostra fecunditat, potser discreta, però real...

Una venedora d’aigua va cada matí al riu, omple dos càntirs i s’adreça a la vila per distribuirl’aigua als seus clients. Un dels càntirs, esquerdat, perd aigua; l’altre, ben nou aporta mésguanys. El pobre esquerdat, se sent inferior. Un matí decideix confiar-se a la seva senyora:_ Tu ja saps, digué, que sóc conscient de les meves limitacions. Com que arribo mig buit a lavila, perds diners per culpa meva. Perdona les meves febleses.L’endemà, camí del riu, la venedora d’aigua s’adreça al seu càntir esquerdat i li diu:_ Mira la vorera del camí._ És bonic, està ple de flors.Gràcies a tu, replica la venedora. Ets tu qui, cada matí, regues les vores del camí. I tu, sensesaber-ho, sense voler-ho, les regues cada matí. No ho oblidis mai: tots estem un xic esquer-dats, però Déu, si li demanem, sap treure meravelles de les nostres febleses.

CÀRITASENCUESTA SOBRE EL HAMBRE

La O.N.U. acaba de finalizar la encuesta más grande de suhistoria.La pregunta fue :«Por favor, diga honestamente, ¿Qué opina de la escasez dealimentos en el resto del mundo?»Los resultados no han podido ser más desalentadores. Laencuesta ha sido un total fracaso :1. Los europeos no entendieron qué significaba «escasez».2. Los africanos no sabían qué eran «alimentos».3. Los británicos no entendieron qué quería decir «por favor».4. los yanquis preguntaban qué significa «el resto del

mundo».5. Los chinos pedían que les explicaran qué significaba «qué opina».6. Y en el congreso español .. hasta hoy se debate sobre qué quiere decir «honestamente».

Paco Oliveras

PÀGINA DE GRANS

36

SICÍLIA

Durant la darrera setmana del passat agost es feuun viatge a l’illa italiana de Sicília, per acomplir la“tradició” de cada any, una excursió de duradaconsiderable a l’estiu. Hi participarem un grup de24 persones de les terres de Lleida i d’altres po-blacions, encapçalat per Mn. Joan. El propòsit ini-cial era viatjar, conèixer i aprendre més i compartiraquestes vivències. Sense tenir en compte la im-mensa calor que hi feia (d’acord amb l’època) foumeravellós i amb un ritme accelerat de visites quees dugué a terme a partir de les denses explicacions de la jove guia Àngela.La ruta (que constava de sis dies de visites guiades i dos de viatge) estava molt comprimida en un margede temps que s’hauria pogut dilatar en un dia més. Vàrem fer una passejada pel que és tota la costa del’illa, sense entrar massa a l’interior; tot el que era arquitectura grega estava situat a la part més propera(així, els antics habitants es podien defensar més bé en cas d’invasió). Per destacar algunes de les visitesmés importants, l’immens volcà Etna, els magnífics temples d’Agrigento, i els famosos mosaics de PiazzaArmerina; tot barrejat amb les constants compres de souvenirs, que mai falten.D’un viatge com aquest no es podia esperar res sinó la bona convivència que hi va haver i el granbagatge cultural que encara perdura dins del nostre saber; i com no, dins de l’illa de Sicília, l’illa del Sol.

Miquel Àngel

HEM ANAT A...

Passades les dotze de la nit, arribem de nou a Llei-da, venim contents, gairebé com sempre, l’estada aLourdes, dos dies, ha estat profitosa. Malgrat lapluja i el fred, res ens ha deturat i la “curta” peregri-nació ens fa tornar amb profundes vivències, segu-rament no iguals per a tots, però si positives.Enguany la motivació del viatge era “especial”, doncstotes les hospitalitats catalanes ens aplegàvem aLourdes durant els mateixos dies per a celebrar el150 aniversari de la proclamació del dogma de laImmaculada Concepció de la Verge Maria. Nosal-tres ens afegirem a aquesta celebració i també hempogut participar en algunes celebracions molt nom-broses, amb peregrins d’altres bisbats.El dia d’arribada presidí l’eucaristia el nostre bisbeFrancesc-Xavier, a continuació, participarem enel Via Crucis i sagrament de la reconciliació ambels peregrins i malalts del bisbat de la Seu d’Urgell.Foren aquests uns moments molt intensos i les

mateixes celebracions són moments forts de la vi-vència de la fe.L’estada a Lourdes, és intensa, hi ha poc temps i elvolem aprofitar... la pregària a la cova, beure, posarun ciri, visitar les basíliques... En arribar, portem enel cor preocupacions, desitjos, agraïments, tots es-tem un xic malalts d’alguna forma, això fa que li con-fiem TOT a la Mare de Déu, i la nostra petita fe esconverteix en un acte de molt valor. Tots plegatspodem compartir l’amistat i estar disponibles pel quecalgui. El fet de conviure ens permet conèixer-nosuna mica més i fa més agradable el viatge.Abans d’arribar a casa, a l’autocar, potser tenim tempsde valorar com ha anat tot i encara que una micaendormiscats, ens diem en el nostre interior que havalgut la pena i que agraïm a la nostra parròquiaaquesta oportunitat, aquest “respir en profunditat” i finsl’any que ve, si Déu vol.

Roser García

LOURDES

37

VILA-REAL

SANTIAGO-LIÉBANA-LOYOLA

El 11 de Septiembre iniciamos un agradable viaje la Parroquia del Carmen de Lleida junto a la Casade Cantabria en Lleida en el que, después de visitar las catedrales de Burgos y León, realizamosimportantes metas personales, ganar el Jubileo en Santiago de Compostela y asistir a la misa del

peregrino, acercarnos los cántabros anuestra tierra donde pudimos asistir ala celebración de la misa de la Cruz ybesar todos la Cruz de Cristo (LignunCrucis) en Sto. Toribio de Liébana demanos del Sr. Obispo de Santander,así como, la visita a la localidad Loyo-la, entre otras muchas, donde pudimosvisitar la casa–fortaleza de San Igna-cio, y disfrutar durante todo el trayec-to, del paisaje y de la gratísima com-pañía de todos los que participábamos.

Mª Eugenia Fernández

Un any més els Agents de Pastoral de l’Arxiprestat,com a premi per col·laborar amb les activitats de lesrespectives parròquies, han rebut la mostra de gra-titud dels seus Rectors: un dia d’excursió (28 demaig de 2004).

L’interès de la sortida s’enfocava al Santuari Eu-carístic Internacional de Sant Pasqual Baylon, aVila-real dels Infants, ciutat fundada per Jaume Iel 1274.

Es visità el Santuari, l’origen del qual es remuntaa un convent dels segle XVI, on va viure i moríamb fama de santedat Fra Pasqual Baylon. (Vamaprendre que el nom de Baylon és el cognom dela família i no té res a veure amb el mot “ballar”).

Al llarg dels anys s’anà ampliant el santuari, noobstant gran part del seu patrimoni històrico-artís-tic es perdé en la devastació del temple l’any 1936.

Avui la Basílica ha estat gairebé restaurada i am-plament enriquida amb dues noves torres campa-nari, i l’altar major de la nau central amb relleus detema eucarístic , altar que presideix exposat contí-nuament el Santíssim Sagrament en una artísticacustòdia. També s’ha disposat un espai amb el se-

pulcre daurat del Sant, lloc de pelegrinatge cons-tant dels devots.

Sota el guiatge de Fra Genís, franciscà que acom-panyava el grup, es visità el Convent del Carme,fundat el segle XVI. Actualment dels franciscanscompta amb una església de dos estils diferents.Una explosió de color d’ibiscus de flor vermellaalegra el claustre porticat del convent.

Aprofitant el dia clar de llum mediterrània, s’arribà ala tarda, a Peníscola. Talment com si fos dins delmar, es troba un penyal on s’assenta el nucli anticde la població, envoltat de muralles. Uns carreronsestrets encarats al turisme, s’enfilen fins el Castellde Peníscola, obra dels cavallers Templers (se-gles XIII i XIV), ampliat més tard amb l’església i elpalau pontifici: residència i estudi del papa BenetXIII (Papa Luna).

Un altre grup intentà sense èxit fer un passeig enbarca per tal de veure l’interessant conjunt des delmar que envolta gairebé el turó.

Un dia d’esbarjo complet i també de pregària queagraïm de cor als bons i esforçats Rectors.

Maria Dolors Milà

38

Día 23/AgostoLLEIDA-BARCELONA-SAN PE-TESBURGO: Salida a la hora con-venida desde Lleida hacia el aero-puerto de Barcelona, donde tenemosque estar 2 horas antes de la salidadel vuelo para los trámites de factura-ción. Vuelo charter directo de Barce-lona hasta San Petesburgo. Llegaday asistencia en el aeropuerto, trasla-do y alojamiento en el hotel.Día 24/AgostoSAN PETESBURGO: Desayuno yvisita panorámica incluyendo el cen-tro histórico de la ciudad con la Plazadel Palacio, la Plaza de San Isaac yprincipales avenidas de la ciudad,Fortaleza de San Pedro y San Pa-blo, antigua prisión zarista. Almuerzoy cena incluidos.Día 25/AgostoSAN PETESBURGO: Después dedesayunar visita al Ermitage, elmayor museo del mundo, fundadoen el año 1746 y contiene obrasmaestras de todos los tiempos,lugares y artistas. Almuerzo y por

la tarde visitaremos la Catedral de SanIsaac, primer centro religioso de la ciu-dad. Cena y alojamiento en el hotel.Día 26/AgostoSAN PETESBURGO (Noche en eltren): Desayuno y esta mañana ire-mos a visitar Petrodvorest, lugar deveraneo fundado por Pedro I , la cons-trucción del parque y palacios, sien-do comparado con Versalles y susjardines, uno de los parques más her-mosos del mundo. Almuerzo y tardelibre. Cena y a la hora indicada tras-lado a la estación de ferrocarril paratomar el tren nocturno con destino aMoscú. Noche a bordo.Día 27/AgostoMOSCÚ: Desayuno en el tren. Lle-gada a la capital y visita panorámi-ca de esta ciudad, incluyendo el re-corrido por el centro histórico de laciudad: la Plaza Roja, la Catedral,el mirador de las Colinas de Gorrio-nes, el Metro de Moscú, auténtico«palacio subterráneo»: 165 estacio-nes y 11 líneas, con 260 kms, etc.Almuerzo y por la tarde visitaremos

VIAJE A RUSIADIAS: 23 al 30/AGOSTO/05

*PRECIO POR PERSONA:*PRECIO POR PERSONA:*PRECIO POR PERSONA:*PRECIO POR PERSONA:*PRECIO POR PERSONA: 1.365 € + TASAS + VISADO

la Galería Tretiakov, museo de be-llas artes ruso. Cena y alojamiento.Día 28/AgostoMOSCÚ: Desayuno y esta mañanavisitaremos el Kremlin, lugar históri-co y antigua residencia de los zares,hoy sede de la Presidencia rusa. Po-dremos visitar las catedrales de laAsunción y la Catedral de San Mi-guel Arcángel, antiguo panteón de losprincipes moscovitas. Almuerzo ytarde ibre. Cena y alojamiento.Día 29/AgostoMOSCÚ: Desayuno, esta mañananos trasladaremos a unos 65 kmsaprox. de Moscú, e iremos a visitarel Monasterio de San Sergio y San-tisima Trinidad, sede del patriarca dela iglesia ortodoxa. Almuerzo. Regre-so a Moscú. Cena y alojamiento.Día 30/AgostoMOSCÚ-BARCELONA-LLEIDA:Desayuno. Traslado al aeropuerto ysalida hacia Barcelona. Llegada al Ae-ropuerto e iniciaremos el regreso hastael punto de origen, Lleida y fin denuestros servicios.

INSCRIPCIÓN ANTES DEL 15 DE JUNIO DEBIDO A QUE SE TIENE QUE HACER EL

BLOQUEO DE LAS PLAZAS NECESARIAS PARA EL AVIÓN

*El precio incluye:*El precio incluye:*El precio incluye:*El precio incluye:*El precio incluye:• Billete avión en vuelo charter directo BARCELONA/SAN PETESBURGO-MOSCU/BARCELONA.• Hoteles 4**** en base habitación doble.• Traslados, excursiones con guias hispanoparlantes y visitas mencionadas en itinerario.• Billetes tren SAN PETESBURGO-MOSCÚ, en cabina quádruple, con el desayuno incluido a bordo.• Suplemento Habitac. Individual: 297 €• Suplemento acomodación en el tren en Cabina Doble: 60 €/por persona*El precio NO incluye*El precio NO incluye*El precio NO incluye*El precio NO incluye*El precio NO incluye:• Tasas de aeropuerto y Visado. • Los servicios no especificados en el programa. • Las bebidas yextras personales.NOTA IMPORTANTE: NOTA IMPORTANTE: NOTA IMPORTANTE: NOTA IMPORTANTE: NOTA IMPORTANTE: PASAPORTE EN VIGOR / (Validez mínima 6 meses).INFORMACIÓN E INSCRIPCIONES: Antes del 15 de junio, en la parròquia del Carmen(Montse Ges - Tel. 973-237162 por las mañanas)� e ingresar una cantidad de 200 € en la Cta. de laCaixa nº 2100.0511.63 0100656576.

39

PasquaJesús es posà al migd’ells i els digué:«Pau a vosaltres»Bona Pasqua!Al·leluia!

PARRÒQUIES DE LA UNITAT PASTORAL

PasquaJesús es posà al migd’ells i els digué:«Pau a vosaltres»Bona Pasqua!Al·leluia!

Misses de Pasqua: Hores ordinàries dels diumenges. - Al Carme, se suprimeix la Missa de 9 matí.

HORARIS DE SETMANA SANTA

Recital Poètic del Dia de RamsDia 20, diumenge, a les 19 h., al Carme.

ConfessionsCada dia, mitja hora abans de les Misses.Celebració Comunitària de la Penitència:al Carme: Dimecres Sant, a les 19’30 h.

Representació de la Passió de LleidaDivendres Sant, Parròquia del Carme, a les 19’15 h.

OFICIS LITÚRGICS Sant Pere Sant Joan Carme Franciscans Catedral

Diumenge Rams

Benedicció 11’30 (plaça) 11’30 12’00 12’00

Dijous Sant

Missa 20’00 19’30 17 i 20’30 19’00 20’00

Hora Santa 21’00 23’00

Divendres Sant

Viacrucis Interparroquial, sortint del Carme, 9 matí 8’30 11’00

Ofici de la Passió 18’00 18’30 17’30 18’00 18’00

Dissabte Sant 10 h. Pregària del silenci, a Sant Joan

Vetlla Pasqual 20’30 22’30 21’00 23’00

40

Roig Nadalens hail·lustrat lafelicitacióNadalencad’enguany.Aquestacomposició,que aglutinales tresparròquiesde la UnitatPastoral del’Eix al redósde la SeuVella, ensdóna unaseguretatde pau igermanor.Que l’estellluminós dela Bondatdivinail·lumini elspassos deldia a dia deles trescomunitatsparroquialsen el camícap a laveritablePasqua.

La Nostra Comunitat - lleidaparticipa.cat comunitat/ntr-cmtat... · Luis Pey Giró amb Olga...

Documents

Transcript of La Nostra Comunitat - lleidaparticipa.cat comunitat/ntr-cmtat... · Luis Pey Giró amb Olga...