La nostra H

2 La nostra H

ALU

MN

ES D

E P

ALU

MN

ES D

E P

-- 33

3 La nostra H

SU

MARI

SU

MARI

EDITORIAL...........................................................4 NOTÍCIES.............................................................6 El dia de la Pau Mengem fruita La postal de Nadal Apadrinament lector ENTREVISTES.....................................................10 Com es fa una banda sonora? La bibliotecària Els programes preferits REPOR-TATGES....................................................18

Ull de bosc Molí paperer de Capellades Visita a la Manyana Com parla la televisió? Visita a TV3

ARTICLES D’OPINIÓ..........................................32 Els dibuixos que més m’agraden de la televisió La premsa a Juneda: diaris-revistes-ràdio Nadal i la crisi ESPORTS.............................................................42 RETALLS DE PREMSA.........................................43 COL·LABORACIONS............................................44 Mobilitat segura Internet segura Óscar Fernàndez: TV Lleida Grup de lectura: Atrapallibres Ioga EL TEMPS ...........................................................52 PASSATEMPS ....................................................54

Aquesta revista ha estat possible gràcies a la col·laboració de tots els alumnes,

mestres i AMPA de l’escola Manuel Ortiz i Castelló . La podeu veure editada en

color a la web de l’escola: http://www.xtec.cat/ceip-orca/

Juneda, Sant Jordi 2012

4 La nostra H

ED

ITO

RIA

LED

ITO

RIA

L

Ja fa temps que estem incorporant a les nostres vides la informació "total" i cada vegada més universal, més popular i més a l’abast de tothom. Quants de nosaltres mestres, alumnes i pares i mares diàriament ens con-nectem a Internet, busquem informacions i imatges al google, tenim una adreça de correu electrònic, ens comuniquem pel facebook, pel twiter, cer-quem al youtube, xategem, i hem incorporat al nostre vocabulari i parlem amb naturalitat de termes com intranet, blocs, webs, fòrums, wikipèdia, por-tals, debats interactius... ? La resposta és clara, una gran majoria. Aquest és, amb tota seguretat, el futur de la comunicació entre les persones i és evident que és una manera de comunicar-se i informar-se ràpida i econòmica. I també preguntem ... Quants alumnes demanen als pares un diari per llegir o conèixer l’actualitat política, cultural i esportiva ? Quants alumnes escolten el telenotícies o segueixen els programes de de-bat, miren els documentals o s’informen sobre el medi ambient per mitjà de la televisió? Quants alumnes connecten la ràdio per escoltar un informatiu, saber el temps que farà demà o senzillament per escoltar música? La resposta també és clara, possiblement molts menys. Precisament per això i perquè som conscients que la xarxa no és l’únic mitjà que canalitza i controla tota la informació, enguany a l’escola amb els nostres alumnes hem volgut aprofundir, valorar i fins i tot avaluar tots els mitjans de comunicació que tenim al nostre abast amb l’objectiu que coneguin a fons tot el món de la co-municació. Començant pels mitjans tradicionals en format paper i tinta, passant pels de les imatges i so i arribant als més actuals, tecnològics i ja quotidians. Un món anomenat en termes generals dels “Mass Media” i que engloba un bon nombre de mitjans massius, mitjans que arriben a un gran nombre de persones en un mateix moment donat. Uns mitjans de comunicació molt propers i alhora desconeguts pel que fa a la seva organització i funcionament intern. Ens referim a la premsa, la televisió i la ràdio. Ha estat una tasca motivadora i engrescadora ja que a tots ens ha interessat co-nèixer el naixement, la història i el desenvolupament d’aquests mitjans que arri-ben a grans masses de gent. Quant a la premsa, s’ha treballat els diferents gèneres periodístics i l’organització interna d’aquest mitjà descobrint les tasques que desenvolupen tant directors, consell de redacció i col·laboradors com reporters, columnistes, redactors, perio-distes, paparazzis, fotògrafs, etc... S’ha tractat el gran tema de la publicitat, els anuncis en imatges, els eslògans i les diferents tipologies de diaris i revistes: esportives, científiques, culturals, políti-ques, de la premsa rosa, les especialitzades en cuina, natura, medi ambient, ani-mals, motos, economia, medicina, música, entreteniments... També s’ha conegut els diferents sistemes d’ impressió i com es fa la difusió d’una revista i la seva distribució entre els lectors.

5 La nostra H

Pel que fa a la televisió s’ha treballat les diferents tipologies de programes i la seva classificació: informatius, esportius, pel·lícules, infantils, concursos, debats, programes de cor, musicals, videoclips, novel·les, documentals, televenda i altres. S’ha conegut també qui forma un equip tècnic en un programa televisiu. Hi ha re-dactors, guionistes, locutors, presentadors, fotògrafs, tècnics de so, d’imatge, per-sonal de perruqueria, de vestuari, d’ imatge, ... i hem pogut veure què hi ha en uns estudis de televisió, què s’hi fa als platós o com es retransmet un programa de te-levisió. I, gràcies a la ràdio s’ha parlat d’ emissores, canals, freqüències, locutors i oients, llenguatge radiofònic, veu combinada amb música, els efectes sonors, el silenci,... No ens hem oblidat pas en aquest recull de temes i continguts, de la premsa on line, de les revistes electròniques, interactives, de la digitalització, de la informació per Internet o de la TV on line que com s’ha dit al principi és el futur de la informa-ció. En tot aquest estudi sobre la premsa, televisió i ràdio podem assegurar que els Mitjans de Comunicació són una important eina d’aprenentatge i un excel·lent mitjà d’expressió i comunicació; són una oportunitat única que permet convertir l’ aula en un escenari d’anàlisi, reflexió, diàleg i convivència entre l’alumnat, l’actua-litat i la seva realitat. Considerem que l’educació en els mitjans de comunicació té un poder moti-vador i unes virtuts educatives excepcionals ja que ... . Millora l’expressió oral . Afavoreix la creativitat. · Disposa d’ un caràcter interdisciplinari i integrador de diverses matèries · Potencia el treball en equip. · Estimula la comprensió de textos. · Posa en pràctica exercicis d’expressió oral i escrita. · Augmenta les capacitats comunicatives dels nois i de les noies. És per això que s’ha dut a terme un treball sobre la utilització dels mitjans des d’una triple perspectiva didàctica, la qual respon a qualsevol plantejament d’inco-rporació dels mitjans de comunicació al currículum de l’educació primària: .La utilització dels mitjans com a objecte d’estudi. L’estudi del mitjà mateix. .Els mitjans de comunicació com a recurs i instrument d’aprenentatge. .La utilització d’algun mitjà per a desenvolupar activitats d’ensenyament –aprenentatge responent a continguts i objectius curriculars. Aquesta revista és doncs, una mostra representada en textos i imatges d’algu-nes de les activitats sobre “els mitjans de comunicació” que s’han realitzat a l’escola amb els alumnes durant aquest curs escolar.

Claustre de professors

6 La nostra H

NO

TÍC

IES

NO

TÍC

IES

El dia de la Pau

El dia 30 de gener tots els nens i nenes de l’escola vam celebrar el dia de la Pau i la no violència realitzant dife-rents activitats a cada cicle.

Durant el matí vam fer colomets de la pau i vam enganxar cotó fluix, vam obrir una mica les ales perquè semblés que volava i li vam posar un pal perquè fos una titella. Ens la vam emportar cap a casa. Les senyoretes van inflar globus blancs i hi van escriure la paraula pau. A la tarda ens van lligar els globus al canell i vam sortir al pati. Durant la setmana vam aprendre una cançó entre tots els nens i nenes del parvulari i aquella tarda la vam cantar al pati davant dels nens i ne-nes grans de l’escola. Després els més grans amb les cares pintades, amb gorres vermelles i guants blancs van ballar la cançó de Rosana “Con viento a favor”. Finalment, els nens i nenes van deixar anar els globus cap al cel i molts es van petar. Semblava una festa! Els nostres globus ens els vam emportar cap a casa.

Els nens i nenes de P4 us volem explicar el que vam fer nosaltres aquell dia.

7 La nostra H

NO

TÍC

IES

NO

TÍC

IES

La nostra escola participa en el Pla de consum de fruita a les esco-les. Tres dies al mes ens arriba diferents tipus de fruita i verdura de temporada i ens la mengem tots els nens i nenes junts a l’aula abans de sortir al pati.

Mengem fruita

La finalitat d’aquesta campanya és que tots fem uns esmorzars més saludables i tinguem una dieta més sana i variada. A més a més, a l’escola ja fa anys que tots els dijous del curs, portem fruita de casa per esmorzar.

8 La nostra H

NO

TÍC

IES

NO

TÍC

IES

La postal de Nadal

Els nens i nenes de l´escola Manu-el Ortiz i Castelló van elaborar una postal de Nadal molt especial.

Va ser una activitat molt divertida perquè tots els alumnes del centre estaven barrejats. Així cada grup elaborava una postal diferent utilit-zant tot tipus de material: cartolina, plastilina, purpurines,...

Durant tot el dilluns, dia 5 de de-sembre, van fer aquesta activitat.

Els nens i nenes s´ho van passar molt bé fent les postals. I cada any les fan més boniques!

Amb aquest tipus d'activitat l'escola ensenya als seus alumnes a treba-llar en equip, a respectar-se, a cooperar i compartir.

ESCOLARS DE JUNEDA CONFECCIONEN

UNA POSTAL PER CELEBRAR L’ARRIBADA

DEL NADAL.

Els nens i nenes de l’escola de Juneda faran una

postal de Nadal per les famílies.

9 La nostra H

Apadrinament lector

Fa tres anys, a l'escola, vam començar una activitat nova, “l'Apadrinament lector”. Aquesta activitat consisteix en que alumnes grans facin llegir a companys més petits. Es realitza un cop al trimes-tre. Els alumnes de 6è fan llegir als alumnes de 1r, els de 5è als de 3r i els de 4t als de 2n.

Els nens i nenes llegeixen tex-tos adequats a la seva edat i després han de realitzar la comprensió lectora del text lle-git. Així es fa un treball diferent que, amb els que ja fem habi-tualment, ajuda a enriquir i mi-llorar la tasca lectora.

Nosaltres, els alumnes de 5è, com hem dit abans, hem fet llegir als nens i nenes de 3r. Tots hem après a ser més responsables i ens sentim orgullosos perquè els professors confien amb nosaltres per ajudar els més petits i, aquests se senten recolzats pels companys grans.

NO

TÍC

IES

NO

TÍC

IES

10 La nostra H

EN

TREVIS

TES

EN

TREVIS

TES

Com es fa una banda sonora?

Volem conèixer una mica més

aquest món musical i hem fet

una entrevista a un compositor

de bandes sonores. Entre tots

hem preparat les preguntes.

Les hem dividit en 3 blocs: co-

neixement de la persona, els

seus interessos musicals i la

seva afició /feina (composar

bandes sonores)

1. Com et dius?

Em dic Miquel Ros. Potser m’heu vist per aquí a l’escola ja que estic fent una substitució.

2. Quants anys tens? En tinc 24.

3. On vius? A Agramunt.

4. Quin ofici fas? Sóc mestre de música i de primària. També com a compositor faig treballs.

5. Per què vas triar aquesta professió? Quina de les dues? La de músic? Sempre m’ha agradat, pots transmetre sentiments.

6. T’agrada la teva vida? Per què? Sí, intento que cada dia sigui millor, mentre lluites pels teus reptes doncs, ets feliç.

7. De petit t’agradava la música? Doncs, sincerament, no. Suspenia música i era dolentíssim. De no agradar-me gens a fascinar-me.

8. Quants anys fa que vas començar a estudiar música? Jo vaig començar a primària . Però començar a estudiar música, als 15 anys.

9. Quins instruments has estudiat? Més aviat percussió: xilòfon, vibràfon, marimba i bateria també. Una mica el piano i altres instruments de manera autodidacta.

10. Quins instruments toques? Els de percussió, el piano, la guitarra i l’acordió.

11. Quin és l’ instrument que més t’agrada? És un instrument que no toco: la viola o el violí. I per què? És un dels instru-ments que crec que et permet transmetre més sentiments.

11 La nostra H

EN

TREVIS

TES

EN

TREVIS

TES

12. I el teu ritme preferit? Quan faig la música m’agrada canviar. Un ritme constant m’avorreix moltíssim.

13. Quina música ballaries ara mateix? Ara mateix, de bon matí no ballaria massa cosa. Podríem ballar rock, dance, música electrònica en general.

14. Toques en algun grup? Sí, fa poc que he començat a tocar la bateria en un grup d’ska.

15. Esperes fer-te famós? Doncs no, no ho espero. No crec que pugui arribar al nivell.

16. De petit, t’agradava molt veure pel·lícules? No, de petit gairebé no m’agradava veure la televisió.

17.En què et fixaves més, en els actors o bé en la música? Ara em fixo en la música tal com està ficada a la imatge. Abans mirava les pel·lícules per mirar.

18. Com és que et vas dedicar a composar bandes sonores?

Vaig començar a veure que fent la meva pròpia música, podia expressar a l’altra gent el que volia donar a entendre. I vaig començar a composar, i vaig veure que això també es podia fer amb la imatge. La imatge, a vegades, ens dona més tristesa, més alegria... Ens pot fer riure quan vol. Amb la música pas-sa el mateix, ens pot transmetre humor, tristesa, alegria, melangia, qualsevol cosa, igual que la imatge. Vaig veure que barrejant una cosa amb l’altra o sin-cronitzant-ho era increïble.

19. Has hagut d’investigar molt per conèixer les tècniques de composició de les BSO? És una tècnica diferent. Es diu que és la música moderna dins de la clàssica. I, sí, m’he passat moltes hores mirant partitures de John Williams, Franz Zimmer que són compositors de cinema actual de Hollywood.

12 La nostra H

Com es fa una banda sonora? EN

TREVIS

TES

EN

TREVIS

TES

20. Quina és la teva BSO preferida? Per què? No n’hi ha cap que m’encanti. A vegades em fixo en el so o en els instruments que han ficat en una o altra. Bé, n’hi ha moltíssimes de bandes sonores. M’a-grada molt Pirates del Caribe, és molt bona, també Jurassic Park, de John Wi-lliams, la novia cadàver. També Pearl Habor, Hans Zniber de Gladiator. De bandes espanyoles, per exemple, ahir va guanyar el Goya a la millor banda so-nora Alberto Iglesias amb “ La piel que habito” i també Oscar Aranjuo, un català de Girona.

21. Quants anys fa que composes? Doncs diria que uns quatre anys. I dedicar-me al cinema, tres anys.

22. Com has après a composar? Doncs una mica per mi mateix. Aplico allò que he après.

23. A casa teva, estan contents amb aquesta feina? Tu has de lluitar una mica pel que tu vols i has de ser feliç amb el que tu vols. Primer estranyats i al veure que he anat fent i que el meu futur pot tirar enda-vant ja ho van entenent més.

24. Hi dediques moltes hores? Sí, moltes. És com una segona feina.

25. Quantes bandes sonores has fet? Que estiguin ficades dins de la imatge, sis o set.

26. Les fas per encàrrec o bé tu escrius i després vens la teva música. Aquesta és una bona pregunta perquè a vegades ens confonem. Sí que es pot adaptar la música, la tens feta i la poses en una imatge. Però sempre que llo-guen un compositor de cine especialitzat, és per ficar la música inventada.

13 La nostra H

27. Quanta gent hi intervé? Depèn del pressupost del director i de la productora de l’empresa. En principi hi hauria d’haver com a mínim cinc persones i com a màxim haurien de ser unes quinze. Però us diré que la majoria de les que he fet jo, he estat sol fent la fei-na de cinc persones. Es fa postproducció, arranjaments, composició i scoring que és el que fa les partitures. Es fa equalització i anivellament. Després or-questració, el que mira si estan bé els instruments. Hi ha moltíssima feina.

28. N’estàs fent alguna ara? Ara mateix no. Ara em toca descansar una mica perquè fa un mes n’he acabat dues. I es necessita una mica de respir. El que sí m’he plantejat és fer-ne. Ja tinc emparaulat fer-ne alguna altra. No sé si d’aquí un mes, d’aquí dos...

29. Quants instruments hi ha? Depèn de la banda sonora. Pots ficar una banda sonora només amb un violí i pots fer una banda sonora amb una simfònica, amb coral i amb tots els instru-ments que comporta una simfònica. O fins i tot electrònica.

30. En què penses primer, quan has de fer-ne una? Primer em llegeixo el guió i vaig mirant de què tracta, després s’ha de fer un guió musical: aquí posaré una música trista, aquí una cançó per fer plorar, aquí el que vull és que la gent s’espanti, aquí vull crear un ensurt.

31. Ens podries explicar com ho fas això de composar-les? És complicat. Jo al principi ho faig amb el piano. I quan tens les partitures i la imatge ho vas sincronitzant tot alhora.

32. Has anat alguna vegada a algun festival de cinema? Amb les que composat jo no hi he anat mai.

Miquel, et donem les gràcies per explicar-nos aquesta feina de compositor de bandes sonores. Molta sort i fins sempre!

EN

TREVIS

TES

EN

TREVIS

TES

14 La nostra H

La bibliotecària

L’ escola de Juneda i en particular els alumnes de quart, coincidint amb el 5è aniversari de la inauguració de la biblioteca Joan Duch, hi ha volgut participar amb la representació d’ un conte. També ha estat oportú lligar-ho amb el projecte sobre els mitjans de co-municació, fent una entrevista a la Isabel Solé a la ràdio municipal de Juneda.

1. Quina feina t’agradava de petita? Me n'agradaven moltes, però sempre que impliquessin treballar amb gent. Treballar sola no m’-agradava. 2. Quina feina triaries si no fossis bibliotecària? M’ agradaria fer teatre. 3. Quants anys fa que treballes a la biblioteca? En fa quinze, i cinc que ja estem en aquest nou espai. L’ anterior era molt més petit. 4. Com et vas interessar per aquest treball? Perquè m’agradava llegir i estar en contacte amb les persones. Quan estudiava i anava a la bibli-oteca, pensava com devien organitzar totes les coses en aquell treball. 5. T’ agrada treballar a la biblioteca? M’agrada molt. Penso que és de les feines més boniques que hi ha. 6. Algun familiar teu ha estat bibliotecari abans? No, de moment no. 7. Què t’agrada més del teu ofici? M’ agrada estar amb vosaltres, organitzar tot el que comprem i decidir què comprem. 8. T’ agrada treballar amb una altra companya a la biblioteca? Sí, perquè les decisions entre dues són més senzilles de prendre. Si alguna cosa no la veus tu, una altra persona et pot ajudar. 9. Quines tasques fas a la biblioteca ? Des de decidir què comprem, participar en moltes activitats culturals i moltes altres tasques d’org-anització. 10. Estàs d’acord amb les normes de la biblioteca? Moltes vegades penso que n’hi ha massa, però en un lloc on hi ha tanta gent, fa falta marcar unes normes. 11. Com ho feu per canviar de llibres? Normalment els de matèries ja constitueixen un fons a la biblioteca. Amb les novel·les o els d’-imaginació comprem les últimes novetats. I procurem estar al dia amb els d’ informàtica.

EN

TREVIS

TES

EN

TREVIS

TES

15 La nostra H

12. Què cal fer per treure’ t el carnet de la biblioteca? Si sou menors de 18 anys cal omplir un paper signat pels pares. En el cas de les persones majors de 18 anys, únicament cal omplir un paper amb les dades personals. 13. Els nens que van a la biblioteca , acostumen a fer silenci? Són el sector més sorollós, però bàsicament els més petits que van amb els pares i no fan silen-ci, són els que s’han d’ avisar més. 14. T’ agrada llegir? Molt, m’ agrada molt i sobretot llegir novel·la. 15. Costa molt ordenar els llibres de la biblioteca? Costa una mica, però quan coneixes el sistema ja resulta més senzill. Totes les biblioteques públiques de Catalunya estan ordenades de la mateixa manera, encara que sempre n'hi ha algun que s'escapa del lloc. 16. Quants cursos has fet per formar-te ? He estudiat Grau que són 4 anys i només es pot fer a Barcelona, a Vic o a distància . 17. Tens alguna anècdota interessant? Doncs sí, una vegada un senyor va portar-nos una ovella perquè li guardéssim a la biblioteca, vam trucar a un granger que en tenia i la van deixar allí. 18. T'emportes feina a casa ? Alguna vegada sí, quan no he pogut acabar-ho tot, ho acabo a casa . 19. Hi ha nens que agafen llibres sense carnet ? No, no poden fer-ho, necessiten el número que hi ha al carnet per treure llibres o pel·lícules. 20. Ha entrat alguna vegada un virus als ordinadors ? No és possible perquè el sistema informàtic està preparat per evitar-ho. 21. Pel teu aniversari, t'han regalat alguna vegada un llibre? Sí, moltes vegades cau un llibre. 22. Estàs contenta de ser bibliotecària ? Sí molt, des de que estem en l'espai nou, és una satisfacció poder treballar-hi. 23. Fins quan t'agradaria treballar de bibliotecària ? Mira, si fos possible fins que em jubili, i sinó mentre tinguem usuaris com vosaltres. 24. Hi ha molta demanda per utilitzar els ordinadors ? Sí que n'hi ha, sobretot gent de fora que ve a fer consultes o contactar amb el seu país. 25. Quants llibres hi ha actualment a la biblioteca ?

Actualment hi ha 12.673 llibres i 18.438 documents . 26. Les padrines acostumen a agafar llibres? Sí, sobretot revistes i novel·les de caire romàntic . 27. T'agradaria tenir algun llibre antic aquí a la biblioteca ? Sí, m'agraden molt els llibres antics fets amb pergamí. 28. Les teves filles volen fer de bibliotecàries ? Doncs no, perquè han escollit ciències en els seus estudis . 29. Ha vingut aquí a la biblioteca algun personatge famós ? Sí, mireu, ens ha visitat una escriptora molt famosa, la Isabel Clara Simó, la Pilarín Bayés, l´Emili Teixidor, escriptors o dibuixants de contes que són coneguts arreu.

Bé, amb aquestes preguntes hem finalitzat l'entrevista a la Isabel Solé, a la qual li agraïm molt la seva atenció i el seu temps.

EN

TREVIS

TES

EN

TREVIS

TES

16 La nostra H

Els programes preferits EN

TREVIS

TES

EN

TREVIS

TES

17 La nostra H

EN

TREVIS

TES

EN

TREVIS

TES

18 La nostra H

REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

Ull de bosc

Els nens i nenes d’educació infantil vam fer la sortida de tardor a Ull de bosc.

En arribar vam saludar totes les

monitores.

Acabades les presentacions ja estàvem

preparats pels tallers

Vam esco

ltar amb ate

nció les exp

licacions

de tots els

animals que v

am veure.

19 La nostra H

Ens havíem fet gana... ...i ens ho vam acabar tot!

L’entorn era molt bonic... ...i jugar va ser divertit.

En tornar estàvem molt cansats i vam fer un bon cop de cap.

REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

20 La nostra H

Molí paperer de Capellades REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

Els nens i nenes de Cicle Inicial el dia 10 d’octubre vam anar a Capellades a visitar el Museu Molí Pape-

rer. Vam visitar totes les instal·lacions i vam apren-dre com antigament feien el paper a partir de roba.

Després la posen a l’esp-olsador que gira per fer

caure les brosses.

Què curiós! Abans de fer paper la roba s’havia de

podrir al podridor i fer-se una pasta.

Aquests martells xafen la roba (fan molt soroll!)

El prim

er que

vam

veure era

com tr

iaven

la roba al tr

iador.

21 La nostra H

REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

També vam poder fer fulls de paper: un de

blanc, un de verd i un de paper reciclat.

Ens ho vam passar molt

bé!

Posen la pasta en un motlle i surt la forma del paper que s’ha d’assecar.

Totes les màquines es mouen amb la força de

l’aigua que passa per la sínia.

22 La nostra H

Visita a “La Manyana” REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

El dia 11 d’octubre del 2011 els nens i nenes del Cicle Mitjà -

3r i 4t- vam anar a visitar el diari /televisió “La Manyana”.

Després d'esperar una bona es-

tona, vam començar la visita.

Ens vam dividir en dos grups,

3r va anar a veure la televisió, i

els de 4t vam començar pel dia-

ri. Vam passar per un llarg pas-

sadís, on hi havien les portades

dels diaris més importants de

“La Manyana”: la inundació de

Lleida, quan La Manyana va fer

70 anys, quan el Barça va gua-

nyar la Champions, quan va mo-

rir Franco...

Després vam entrar en una sala

on hi havia una estàtua d'un se-

nyor repartint diaris.

Tot seguit vam entrar a les ofi-

cines que és on separen i editen

les fotografies, els textos, els

títols, els subtítols i totes les

parts que formen el diari.

23 La nostra H

REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

Una de les seccions que més ens va sorprendre durant la visita va

ser la rotativa. El fet de poder visitar la immensa maquinària des de

l´inici fins al final ens ha fet comprendre aquest terme periodístic.

A les làmines d´alumini es

decideix la composició de

les pàgines, a partir de les

quals es farà la impressió

dels diaris.

Ara comprenem com es

distribueixen els cinquanta

espais en que queda dividi-

da la pàgina, aquests sur-

ten de descomposar una

pàgina en deu files i cinc

columnes. Els enormes rotlles de paper, se-

ran tallats i impresos en color o

blanc i negre depenent de la te-

màtica.

La rotativa enganxa els textos

d'un dia per l'altre, a la vegada

que els diaris que no serveixen

passaran a un gran espai de reci-

clatge.

També recordem com ha canviat amb el temps la manera com arriba

la premsa a les nostres mans.

Abans hi havia venedors pels carrers, ara anem al quiosc i molts dia-

ris arriben a les nostres mans per Internet.

Una vegada acabats

els diaris estan a

punt d´empaquetar-

los i repartir-los als

quioscs i als subscrip-

tors.

24 La nostra H

REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

Visita a “La Manyana”

Per acabar, vam visitar el plató de televisió. Abans d’entrar-hi vam

passar per una sala molt petita on hi havia ordinadors i un semàfor a

la paret. Quan estava vermell, el plató estava ocupat i no es podia

entrar i si estava verd es podia entrar.

Un cop dins ens van ensenyar quantes càmeres hi havia al plató i com

funcionaven. Van triar a l’Alba perquè fes de presentadora i es va

asseure a la taula. Al davant tenia una televisió on podia llegir el

que havia de dir i podia moure les paraules amb un pedal. La van gra-

var i la vam poder veure per una televisió que hi havia al plató. Tam-

bé ens van ensenyar els decorats; n’hi ha un de diferent per a cada

programa. Al sortir del plató vam entrar en

una sala molt petiteta amb un mi-

cròfon molt estrany, era el lloc on

es feia la veu en off. Estava feta

amb un material tou perquè no es

poguessin sentir les veus de la

gent de fora.

25 La nostra H

La Panera

REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

Després de visitar les instal·lacions del diari “La Manyana” els nens

i nenes de Cicle Mitjà ens vam endinsar en el món de l’art visitant

una exposició d’art contemporani a la Panera.

Hi havia obres molt estrambòtiques, però molt divertides. Algunes

obres utilitzaven els audiovisuals com a tècnica, i els resultats eren

molt sorprenents: dues figures humanes caminant per una platja,

primer endavant i després enrere, com si la vida no tingués fi. En

una altra de les obres es parlava de l’ egoisme a través d’un conjunt

de mosques que acaben formant la paraula “Jo”.

A més vam poder divertir-nos con-

templant algunes obres fetes amb

material reciclable: capses de frui-

tes, cintes de radiocassets, ...

Ha estat una viatge màgic a

l’absurd i una demostració més

de la màgia de la imaginació.

26 La nostra H

REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

Com parla la televisió? Cada canal de televisió té els seus elements visuals i sonors propis que l'identifiquen enfront d'altres canals i que permeten reconèixe'l a primer cop d'ull. El disseny d'aquests elements que estan presents en totes les ràfegues i molinets, a més d'identificar el canal, transmet la seva estètica i el seu estil de continguts. Aquest disseny i la manera d'aplicar-lo es defineixen, precisament, en el llibre d'estil. Ràfega

Peça audiovisual extraordinàriament breu que serveix de sepa-rador entre diferents parts d'un mateix programa.

Llibre d'estil El llibre d'estil especifica quins indicadors corporatius utilitzarà una cadena, com el logotip, els colors, les tipografies, les melo-dies, les veus dels presentadors, etc.

Molinet És com s'anomena un tipus de peça audiovisual molt breu que serveix de separador entre els programes i la publicitat.

http://www.tv3.cat/aquitvcom_parla_la_televisio_el_disseny_grafic.html

Els molinets surten a quasi totes les cadenes de televisió però els de TV3 tenen una temàtica. Tots ells representen la imatge i el so del seu canal. Serveixen per separar programes i sèries de la publicitat i tam-bé, per transmetre l’estil de programació de la cadena. Ens hem engrescat a investigar la temàtica dels molinets que veiem a TV3 aquesta temporada: ELS CONTES POPULARS Arribar a explicar històries sense res més que el propi 3, sembla una mica difícil. És increïble que amb vuit o deu segons es pugui represen-tar un conte sencer i que s’arribi a identificar el contingut i la idea prin-cipal. Per això, l’important d’un molinet és la simplicitat: explicar una història amb els mínims elements possibles però amb un element so-nor i un element visual que l’identifiqui. Els molinets comencen a emetre’s a TV3 l’any 2003 amb els presenta-dors/es de la casa interactuant amb el logotip animat. Es fa després un pas endavant, i es juga amb elements 3D. El 3 es converteix en prota-gonista per si sol. Hi ha una sèrie dedicada als videojocs, una altra als països, amb ele-ments sonors molt clars (una dansa o un ball), una altra de molinets ci-nematogràfics i l’última, la de músiques conegudes. També n’utilitza per esdeveniments concrets com La fòrmula1, els par-tits de Champions, de Sant Jordi, Nadal, 11 de setembre...

27 La nostra H

REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

Us expliquem doncs, els que hem localitzat aquest any: EN PATUFET: Un 3, representa el Patufet que va caminant per un camp (fons verd) mentre canta. Comença a ploure i s’amaga sota una col. Un bou es menja la col i el 3. S’escolta un pet i apareix el 3.

ELS MÚSICS DE BREMEN: Surten quatre 3 que representen cada animal del conte. Es posen un damunt de l’altre fent el soroll propi de cadascun: el gall, el gat, el gos i el ruc. EL FLAUTISTA D’HAMELIN: Es veuen molts 3 que fan de ratolins que es mouen per tota la panta-lla. Apareix un 3 que comença a tocar la flauta i tots els ratolins el se-gueixen afileradets.

28 La nostra H

REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

LA VENTAFOCS: Dos 3 ballen (Ventafocs i Príncep) quan toquen les campanades i un d’ells marxa. Es veu una sabata de vidre sola al mig de la pantalla. Té un color rosat perquè és el color més propi de les princeses. LA LLEBRE I LA TORTUGA: Es veuen dos 3 a la sortida d’una cursa. Al soroll d’una pistola, co-mencen a córrer i un 3 que representa la llebre surt disparada. L’altre, que és la tortuga va a poc a poc. Al final guanya la tortuga. ELS TRES PORQUETS: Hi ha tres 3 que són els porquets i un de gran que és el llop. El gran bufa una casa de palla i la destrossa. Passa el mateix amb la segona casa que era de fusta i, la tercera ja no la pot fer caure. LES SET CABRETES: Es veuen set 3 que són dins d’una casa. Truquen a la porta però ve-uen una poteta negra (el llop) i no el deixen entrar, llavors es pinta la pota blanca i entra. LA CAPUTXETA VERMELLA: Un 3 que fa de Caputxeta va per un camí tot xiulant. Darrera un arbre hi ha amagat el llop (3 més gros). Aquest espanta la caputxeta que marxa corrents.

LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA: Un 3 (la rateta) està escombrant, es troba un dineret i l’agafa. L’ANEGUET LLEIG: Una ànega amb els seus aneguets es van passejant. L’últim de tots és de color negre. LA CASETA DE XOCOLATA: Surten dos 3 que representen els nens tirant molles de pa fins que es troben una casa de xocolata i se la mengen. ALIBABÀ I ELS 40 LLADRES: Amb un fons groguenc del Sol i l’arena del desert, quatre 3 fan que s’obri la porta d’una cova i de dins en surten quaranta lladres.

Com parla la televisió?

29 La nostra H

PU

BLIC

ITAT

PU

BLIC

ITAT

30 La nostra H

Visita a TV3 REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

El divendres 18 de novembre vam anar a TV3, als estudis de Sant Joan d’Espí, són uns estudis molt grans distribuïts en tres grans edificis, cadascun amb la seva feina pròpia. Actualment disposen de vuit canals: TV3, Su-per3, Esport3, 3/24, Canal 33, 3XL, TV3cat i TV3 HD... Ens va sorprendre que a l’ entrar als estudis, hi havia uns guàrdies de seguretat que ens controlaven que no entressin res perillós . Vam veure diferents sales : la de maquillatge i caricaturització, la sala de vestuari, la perru-queria, les sales de treball dels periodistes i reporters i el que més ens va agradar van ser poder visitar els platós de: Vam visitar

Els Divendres, l’Ànima, Esport3, Banda Ampla, Telenotícies, Efectivament, Àgo-

Ens va cridar molt l’atenció el plató on retransmeten el telenotícies ja que ens va sorprendre que el gravessin robots i càmeres que funcionen soles però totes controlades a distància i sense cap persona dins del plató, només els presenta-dors/es. A més dels platós també vam visitar un gran magatzem, més que gran era una nau enorme on hi guarden tots els decorats però desmuntats. Els decorats els fan i els munten en aquest magatzem i en diferents tallers de fusteria, pintura,... els reconstrueixen i de vegades els aprofiten per a altres pro-grames, és a dir els reutilitzen ja que són molt cars. Els decorats es guarden en uns armaris classificats amb el nom dels programes o de persones.

31 La nostra H

REPO

RTATG

ES

REPO

RTATG

ES

Després de visitar els diferents llocs on es roden i graven els programes, també varem anar al lloc on tenen tots els camions i furgonetes que fan servir per anar a diferents llocs a filmar notícies, sempre a punt i preparats per sortit en qualsevol moment que hi pugui haver algun fet o notícia interessant per informar o per fer un reportatge. Els camions per dins estan tots equipats amb un munt de teclats per dirigir les càmeres.

Aquesta visita ens va agradar molt perquè varem veure de primera mà la feina que hi ha darrera de tots el programes que nosaltres veiem des de casa i que no sembla pas que sigui tan difícil i que mogui a tantíssima gent. Per destacar alguna cosa, tot i que el que vam poder visitar ens va sorprendre força, dir que ens va fer molta gràcia veure la “casa dels Súpers” al magatzem dels decorats, però desmuntada. I el que també ens va agradar i fins i tot ens va fer emocionar, especialment, va ser poder entrar al plató on es graven els programes d’esports i vam poder seure al lloc on s’havien assegut dies enrere els millors jugadors de futbol del món. Va ser una visita molt interessant i divertida alhora.

32 La nostra H

ARTIC

LES D

’OPIN

IÓARTIC

LES D

’OPIN

IÓ

Els dibuixos que més

33 La nostra H

ARTIC

LES D

’OPIN

IÓARTIC

LES D

’OPIN

IÓ

m’agraden de la televisió

34 La nostra H

La premsa a Juneda: diaris-revistes-ràdio ARTIC

LES D

’OPIN

IÓARTIC

LES D

’OPIN

IÓ

El passat 22 de desembre tots els alumnes de 6è vam sortir a fer de reporters, en busca d’opinions de botiguers, paradistes del mercat i compradors i per això ens van dirigir a diferents indrets del poble. Aquest curs hem treballat la premsa i la televisió i ara ens ha tocat a nosaltres fer aquestes tasques de fer entrevistes, fer de càmeres, de periodistes, reporters.... amb unes càmeres de TV fetes de materials reciclables i uns micròfons fets amb escuma que nosaltres mateixos vam elaborar a la classe de plàstica. El nostre objectiu era informar-nos sobre alguns aspectes referents a la premsa a Juneda, volíem saber quins diaris i revistes es venen i es llegeixen més al nostre poble i com s’informa la gent si amb diaris, per mitjà de la televisió i si escolta la ràdio i quina. Per això, anticipadament vam preparar a l’aula les preguntes que havíem de for-mular a la gent. Les entrevistes sobre la premsa van anar dirigides al quiosc de Juneda, a la Mon-tse, la dependenta i a la gent que hi anava a comprar . Les preguntes que varem fer a la dependenta del quiosc de Juneda van ser:

1.- Us ha afectat en el nombre de vendes de diaris i revistes el te-

ma de la crisi? 2.- Quin tipus de diaris es venen més : els esportius o els informa-

tius en general ( economia, política...? I quin és el diari que la gent

compra més diàriament? 3.- Quins tipus de revistes es venen més les culturals, de natura,

de cotxes i motos, o les revistes del cor, de premsa rosa? I qui-

nes són les tres més venudes? 4.- Teniu clients o socis fixes del diari ? De quin ? I teniu socis/es

fixes que comprin revistes? Quines revistes ? 5.- Amb motiu de la crisi heu tingut baixes de subscriptors o de

socis respecte a l’any passat? 6.- Què es ven més a nivell de premsa local el Fonoll o el Som

Garrigues? En quina diferència? 7.- Li sembla que en un futur la gent s’acostumarà a la premsa di-

gital i deixarà de comprar premsa escrita ? 8.-Vostè quin tipus de revista o quina revista aconsellaria per la

gent jove? I quina és la més venuda entre els joves? 9.- Pel que fa als preus dels diaris i revistes s’han apujat o sap si

s’apujaran de cara a l’any 2012? 10.- Li sembla que la crisi farà que la gent no pugui gaudir tant feli-

çment de les Festes de Nadal , Reis... o li sembla que per uns dies

s’ obliden els problemes i es vol ser feliç?

35 La nostra H

La dependenta del quiosc ens va dir que la crisi sí que havia afectat a les ven-des de revistes i diaris. Ens va dir que la gent, en general, ja no compra tantes revistes com abans perquè hi ha un sector de gent que s’ha acostumat a llegir la premsa digital. Tot i això, cal destacar que, respecte a l’any passat no ha baixat el nombre de subscripcions sinó que s’han mantingut, tenen les mateixes. Per tant deduïm que els que han deixat de comprar els diaris o revistes seran els consumidors esporàdics. Quan parlem de l’estadística de vendes ens informa que se’n venen de tots els tipus però que a Juneda els diaris més venuts són el Segre i la Vanguardia, en-tre altres que no tenen tanta sortida. I les tres revistes més venudes són el “Pronto”, la “Hola” i la revista “Lectures”, entre altres ja que n’hi ha de molts tipus i temes. Cal destacar que entre la gent més jove s’acostuma a comprar més revista esportiva o diari esportiu que qual-sevol altre i especialment els caps de setmana. Sobre les revistes, la dependenta ens aconsella la revista “Muy interesante” i ens diu que realment només se la poc qualificar com el seu nom indica. Quant a la premsa local a Juneda cal dir que es ven força la revista Fonoll amb una diferència de 100 exemplars més respecte al Som Garrigues. A

RTIC

LES D

’OPIN

IÓARTIC

LES D

’OPIN

IÓ

36 La nostra H

1.- Vostè escolta ràdio Juneda habitualment ? Quins

programes escolta? 2.- Quines altres emissores acostuma a escoltar ?

Quins programes li agraden més?

3.- Llegeix la revista Fonoll ? I el diari Som Garri-

gues? Està subscrit a Fonoll o Som Garrigues? El

troba car el Fonoll? 4.- Li sembla bé el reinici de Fonoll? Quins temes li

agraden més llegir de la revista Fonoll ?

5.- Si no en compra cap quins altres mitjans de co-

municació utilitza per conèixer les notícies del món?

6.- I... la premsa digital, és a dir llegir les notícies

per ordinador, li sembla que, per estalviar serà la

millor opció en un futur en lloc del format paper?

7.- El fet d’estar en crisi ha fet que deixi de comprar

diaris i/o revistes o altres regals ?

Les preguntes que vam fer a la gent del carrer i als que anaven a comprar al qui-osc van ser :

La premsa a Juneda: diaris-revistes-ràdio ARTIC

LES D

’OPIN

IÓARTIC

LES D

’OPIN

IÓ

Després de fer el buidatge de totes les respostes de la gent entrevistada nosaltres veiem que la gent, en general s’informa de les notícies tant del poble com del que passa a la resta de món però també podem afirmar que a la gent els agraden molt els programes de xafarderia i d’embolics . Pel que fa a la ràdio hem pogut comprovar que el jovent escolta les emissores de ràdio de música i que ràdio Juneda té més audiència entre la gent més gran i a estones pel matí. Una altra dada que podem aportar és que escolten ràdio Juneda més les dones que els homes i pensem que deu ser degut a què són a casa. Pel que fa a la revista Fonoll, la majoria dels entrevistats pensen que ha estat bé el tornar-lo a reiniciar i els ha agradat. Quasi a tota la gent els agrada llegir els te-mes d’ informació sobre diferents aspectes de Juneda i també els interessen molt les cartes que s’escriuen la gent entre ells quan hi ha una mica de polèmica sobre algun tema del poble.. De totes maneres tot i que escoltin ràdio Juneda i llegeixin Fonoll i Som Garrigues, la majoria de la gent que hem entrevistat ens diuen que per informar-se, prefereix la televisió i també una gran majoria prefereix els telenotícies de comarques i de TV3 . També un nombre considerable ho fa per mitjà d’Internet. Molta gent creu que la premsa digital és un avenç tecnològic que cada dia aug-mentarà més el seu ús i a més amb la crisi actual farà que la gent estalviï diners a l’hora de comprar premsa escrita.

37 La nostra H

Per veure millor aquesta estadística hem fet uns gràfics representatius d’aquestes dades on podem veure les informacions anteriors i on es fa un anàlisi comparatiu entre la premsa a Juneda i la premsa a la resta de Catalunya.

0

5

10

15

20

25

30

35

L'Esport El Mundo Dep El Nou Marca As

Diaris Esportius

Festius

Laborals

0

2

4

6

8

10

12

14

16

La Vanguardia El Periódico Segre La Mañana El País

Diaris en Castellà

Festius

Laborals

0

20

40

60

80

100

120

Hola Lecturas Que me dices Diez minutos Semana Pronto

Revistes del cor

0

10

20

30

40

50

60

70

La Vanguardia El Periódico Segre

Comparativa català- castellà

Català

Castellà

ARTIC

LES D

’OPIN

IÓARTIC

LES D

’OPIN

IÓ

38 La nostra H

ARTIC

LES

D’O

PIN

IÓARTIC

LES

D’O

PIN

IÓ

El Nadal i la crisi

El Nadal és una festa que celebra molta gent i que es consumeix molt. Volíem pre-guntar, doncs, sobre un tema que cada dia se’n parla i es repeteix en tots els in-formatius de la televisió i en els titulars dels diaris. Ens referim al tema de la crisi . I ja que ens trobàvem als volts de les festes de Nadal vam relacionar les preguntes amb les despeses d’aquestes festes. Tot i així nosaltres us explicarem com va el tema de la crisi per Nadal a Juneda. Per tractar aquest tema van dirigir-nos a diferents botigues i al mercat de tal ma-nera que van entrevistar a diferents botiguers del poble i del mercat i a gent que hi comprava. Vam anar a entrevistar a: la cooperativa, la farmàcia, el Condis, ca la Filo, a l’An-daira, a la Ferreteria, a la perruqueria Niubó, a la fleca del Mas, a la Caixa,... en fi a tots els llocs que van poder del carrer la Font i al mercat. Aquestes són les preguntes que vam formular a la gent de Juneda :

1.- Heu notat molt a casa vostra la crisi? Us ha afectat en al-gun aspecte? 2.- Deixareu de comprar regals o algun menjar típic nadalenc a causa de la crisi ? Com el pernil Navidul o el Cava Freixenet o el perfum de “Chanel” ? 3.- Aquest anys els preus del mercat , de roba, menjar, objec-tes de festa, joies ... han estat més cars que en altres anys? 4.- Quins regals acostuma a comprar per la família aquestes Festes Nadalenques? 5.- Després d’aquestes Festes us haureu de proposar estalvi-ar una mica per recuperar el que s’ha gastat de més? 6.- Li sembla que la crisi farà que la gent no pugui gaudir tant feliçment de les Festes de Nadal , Reis... o li sembla que per uns dies s’ obliden els problemes i es vol ser feliç?

39 La nostra H

I aquestes són les que vam formular als venedors del mercat “paradistes” i els de-pendents/ es de diferents botigues del poble:

1.- Li ha afectat en les vendes, en general, el tema de la crisi?

2.-Li sembla que per aquestes Festes la gent deixarà de comprar produc-

tes bons i estalviarà amb el menjar o amb els regals ,,,?

3.- Quins productes es venen més aquests dies? Heu hagut de baixar els

preus per vendre més? 4.- Li sembla que la gent compara els preus de les botigues i els del mer-

cat ? I va a comprar on es més barat o mira la qualitat dels productes?

5.- Normalment la gent regateja a l’hora de comprar un producte?

6.- Li sembla que la crisi farà que la gent no pugui gaudir tant feliçment de

les Festes de Nadal , Reis... o li sembla que per uns dies s’ obliden els

problemes i es vol ser feliç?

ARTIC

LES

D’O

PIN

IÓARTIC

LES

D’O

PIN

IÓ

40 La nostra H

ARTIC

LES

D’O

PIN

IÓARTIC

LES

D’O

PIN

IÓ

Una vegada fet el recompte de les respostes hem pogut extreure les següents con-clusions. Rotundament podem dir que sí, a tothom els ha afectat la crisi, gent jove, adulta, jubilats etc... A la majoria de la gent els afecta la crisi tant en la feina, com a l’hora de celebrar festes, de sortir els caps de setmana, també alguns en les vacan-ces ...Tothom coincideix en que han de vigilar més ara que temps enrere a l’hora de comprar i que la cistella de la compra ara és més cara. Amb els menjars, concretament, la gent comprarà marques més barates que altres anys i si cal estalviaran diners amb roba, sabates, joies etc.... En el que sí coinci-deixen la majoria dels enquestats és el que fa referència als regals pels familiars i sobretot els nens. Ens diuen que això ho volen mantenir i que no volen deixar als nens sense joguines i regals de Reis, això sí potser s’encararan a comprar coses més útils, com material escolar, esportiu, i altres estris que poden fer falta per la llar. El que sí te clar tothom és que les festes les volen passar bé i aconsellen no per-dre la il·lusió dels dinars en família i reunions d’amics i algun soparet extra i si cal després de festes ja es tornaran a plantejar estalviar més. Els botiguers i paradistes la majoria, per no dir tots han coincidit en que la crisi els ha afectat molt a les vendes dels seus productes. Ens van comentar que en aquestes dates el que més es venia eren coses per re-galar i es comprava aliments però no tant com en anys anteriors. Cal dir que els preus dels productes no els havien abaixat però tampoc apujat sinó que els han mantingut tot i que han hagut de buscar estratègies per vendre, com ara fer ofer-tes, regalar algun producte afegit per cridar l’atenció al client .... Tot i oferir varietat de productes a bon preu, al mercat la gent diuen els paradistes que sempre tenen costum de regatejar molt, en canvi a les botigues no ho solen fer mai. I finalment tant els botiguers i paradistes com la gent que diàriament surt a com-prar coincideixen totalment en que aquests dies volen oblidar-se de la crisi i aquest malestar que els crea i desitgen gaudir feliçment de les Festes de Nadal.

El Nadal i la crisi

41 La nostra H

PU

BLIC

ITAT

PU

BLIC

ITAT

42 La nostra H

ESPO

RTS

ESPO

RTS

Taller d’hípica

Primers classificats del poble al Cros

Alumnes de CS fent malabars

43 La nostra H

RETALLS D

E P

REM

SA

RETALLS D

E P

REM

SA

44 La nostra H

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

Mobilitat segura

Durant el segon trimestre els mossos d’esquadra van venir a l’escola a fer unes xerrades i jocs per explicar-nos les normes bàsiques d’una bona circulació vial.

Ens van explicar que ens hem de posar el cinturó al cotxe, i si no ens posen el cinturó, hem de dir: ``papa, mama posa’t el cinturó, sinó tindrem un accident”. Ens van fer una demostració pràctica. El Nil i el Rayan estiraven el Naïm, i com que no portava el cinturó posat, l’aixecaven de la cadira.

45 La nostra H

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

També vam jugar al joc dels taurons i els peixos. Si els peixos no seguien els pas-sos assenyalats, els taurons se’ls menjaven; però si passaven pel camí adequat, no.

El policia feia de cinturó a la Laura i el Nil i el Rayan no la podien estirar.

46 La nostra H

Aquest curs ha vingut a l'escola, la Montse, una mossa d'esquadra. Ens ha impartit una xerrada informativa d'una hora, als alumnes de Cicle Superior; en dues sessi-ons, una pels de 5è i una altra pels de 6è. Ens ha parlat sobretot dels perills d'Internet, és a dir, de l'ús que en fem. Alguns dels consells que ens va donar, van ser: no parlar ni fiar-nos de persones que no coneixem, no acceptar que ens insultin; no donar les nostres dades personals, no entrar en les pàgines il·legals, tapar la “webcam” quan juguem o tanquem l'ordina-dor, utilitzar diverses contrasenyes; a més, va recomanar que els pares guiessin i vigilessin el que fem a través d'Internet. Al final de la xerrada ens va passar un test de com utilitzàvem Internet a casa. Ha estat una xerrada interessant perquè ens ha ajudat a entendre com beneficiar-nos d'Internet sense que ens perjudiqui.

Internet segura CO

L·L

ABO

RACIO

NS

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

47 La nostra H

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

Òscar Fernàndez : TV Lleida

L’ Òscar Fernàndez, cap de programes de Lleida TV, va venir a l’escola a fer una xerrada als alumnes de Cicle Mitjà . L’ acompanyava el Joan Teixidó, càmera de TV Lleida i veí de Juneda.

Per últim ens vam convertir en petits reporters i vam aprendre a agafar amb correc-

ció el micròfon i com s’havia de situar l’entrevistador. Va estar genial!

Després de descobrir que tot el que ve-iem a la televisió no és veritat ens van ensenyar com funciona una càmera de televisió. Les diferències entre un pla ge-neral, un pla americà, un pla mitjà i un pla detall. Ens ho vam passar molt bé, practicant amb la càmera i veient com poden ser de diferents les coses segons com es mirin.

Durant tot el matí tant l’ Òscar com el Joan, ens van explicar els petits secrets que hi ha darrera de la gran pantalla. Allò que ens va sorprendre més són alguns dels efectes especials que utilit-zen a les pel·lícules: animacions per ordinador, maquetes, els ma-quillatges,...

48 La nostra H

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

Grup de lectura : Atrapallibres

A l’escola Manuel Ortiz, els alumnes des de quart fins a sisè, partici-pem en una activitat de lectura. L’objectiu d’ aquesta activitat és fer-nos llegir però al mateix temps que aquestes lectures de llibres ens fo-mentin el gust per llegir. Aquesta activitat consisteix en llegir-nos, durant un temps, tres llibres que han estat seleccionats pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), del grup de llibres de l’Atrapallibres. A més de llegir nosaltres aquests tres llibres seleccionats també se’ls llegeixen alguns pares / mares dels alumnes amb l’objectiu de dur a terme una “taula rodona” on es comenten i s’analitzen els llibres.

Tot això ho fem com a treball a l’aula però, per una altra banda els pa-res i mares també hi participen. Els pares, mares, mestres i bibliotecà-ries, fan unes trobades entre ells on parlen i també comenten diferents aspectes dels llibres que s’han llegit. Quan els participants, tant mares com alumnes ja s’han llegit els llibres, els professors trien un dia per reunir-nos tots junts i en una activitat conjunta, la taula rodona, es valoren, comenten i s’ expressen les opini-ons, dubtes, sorpreses, etc.. sobre el que hem llegit.

Aquests llibres els han de llegir tots els alumnes del curs i es va fent de manera rotativa durant tres o quatre mesos. Un cop llegits, els hem d’ explicar oralment a la resta de la classe, també hem d’omplir una fitxa de treball que ens serveix per aclarir idees i ordenar una mica el que hem d’exposar oralment. Després entre tots comentem diferents as-pectes del llibre.

49 La nostra H

Aquest curs els de 6è hem participat a la taula rodona quasi la meitat dels alumnes de la classe però la resta també se’ls havien llegit quasi tots. Una vegada presentats els llibres s’obre un torn obert de paraules i tots participem fent comentaris i opinant.

Enguany vam acompanyar la presentació amb un power point on hi especificàvem informació sobre: la biografia de l’autor, la història o des-envolupament, els personatges, el vocabulari, les il·lustracions i les re-comanacions que en fèiem del llibre i la valoració personal. Aquesta activitat es diu Grup de Lectura - Taula Rodona i aquesta po-sada amb comú d’ idees veiem que ens ajuda molt a entendre més bé un llibre i a saber fer una crítica literària. I també ens ensenya a com hem de parlar en públic ja que normalment ens costa bastant i, tot i que quan hem de fer l’exposició davant dels pares i companys de classe estem molt nerviosos, sabem que és bo per a nosaltres ja que així fem expressió oral i aprenem a parlar davant d’un públic. Aquesta activitat la trobem molt interessant i profitosa tant per als pe-tits lectors de l’escola, com per als pares ja que ells també gaudeixen de veure com els seus fills s’interessen per la lectura.

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

50 La nostra H

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

Hem de recordar que els alumnes i els pares han de donar una votació als llibres i com a cloenda de l’activitat, el dia de la taula rodona es co-muniquen els resultats. Finalment es veu com han valorat les històries els pares i els alumnes i podem dir que normalment no tenim els mateixos gustos nosaltres que els adults. Tot i que enguany ha estat una excepció ja que en les lectures dels llibres de 6è hem coincidit, donant el mateix lloc de pun-tuació a les tres lectures, cosa que és la primera vegada que ens pas-sa. Acabada aquesta activitat també hem de dir que els alumnes partici-pants a la taula rodona i els que s’han llegit els tres llibres proposats i per tant han votat... reben un diploma de Bon Lector de l’Atrapallibres.

Grup de lectura : Atrapallibres

51 La nostra H

Ioga El dia 30 de gener l'escola va celebrar el dia de la Pau. La Mercè, la mare de la Gemma de 4t ens va ensenyar a relaxar-nos. Vam aprendre diferents maneres. La finalitat era buscar un punt de concentració i trobar la pau interior. Això ens ajuda a concentrar-nos per treballar millor. També a trobar una actitud positiva a l’ hora d'evitar conflictes. Vam fer volar la imaginació, al temps que passàvem per damunt d’ un riu fictici, al que vam poder llençar una capseta on cadascú de nosal-tres hi havia posat les coses dolentes que ens podien inquietar. La música produïa un ambient agradable, i estirats al terra vam inten-tar controlar l’aire. També ho vam fer asseguts i amb un nus que nosaltres mateixos construíem amb els braços i les mans. Finalment en una rotllana i amb les mans de tots vam fer l'acció de re-forçar la pau al món.

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

CO

L·L

ABO

RACIO

NS

Grup de lectura : Atrapallibres

52 La nostra H

Els alumnes de 5è volíem saber si les previsions del temps que fan els mitjans de

comunicació són encertades. Durant una setmana hem mirat cada dia la previsió

de temperatures màximes i mínimes de La Vanguardia a la pàgina:

http://eltiempo.lavanguardia.com/catalunya/comarca158081703.html

Després hem mirat les temperatures reals al Servei de Meteorologia de Catalunya, a la pàgina: http://www.meteo.cat/xema/AppJava/Mapper.do

Després de fer uns gràfics amb totes les dades, hem comprovat que les temperatu-

res previstes han estat força més baixes que les reals, amb l'excepció del dilluns,

que ha passat el contrari. Podem concloure que pel que fa a les temperatures les

previsions no han estat gaire encertades.

EL T

EM

PS

EL T

EM

PS

dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge

0

2

4

6

8

10

12

14

16

temperatura màxima

La Vanguardia

Meteocat

dies de la setmana

gra

us

ce

ntíg

rats

dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

temperatura mínima

La Vanguardia

Meteocat

dies de la setmana

gra

us

ce

ntíg

rats

53 La nostra H

Com que a tots els mitjans de comunicació -tv, radio, premsa- deien que venia un

front d'aire fred de Sibèria i que tindríem unes temperatures molt baixes, vam voler

comparar les temperatures de l'any 2012 amb les de l'any 2011.

Durant els deu primers dies de febrer hem comparat les temperatures dels dos

anys. Per fer-ho hem consultat la pàgina web del Servei de Meteorologia de Cata-

lunya.

Hem elaborat un gràfic amb totes les dades i, tal com deien els mitjans de comuni-

cació hem constatat que les temperatures de l'any 2012 han estat molt més baixes

que les de l'any 2011.

EL T

EM

PS

EL T

EM

PS

54 La nostra H

PASSATEM

PS

PASSATEM

PS

BUSCA LES DIFERÈNCIES

55 La nostra H

PASSATEM

PS

PASSATEM

PS

56 La nostra H

1.Programa d’humor els dilluns a les 10:00 de la nit a TV3. 2.Programa que t’informa del que passa al món. 3.Tipus de musica clàssica que es pot escoltar per la radio

i la televisió. 4.Programa de paraules al migdia a TV3 protagonitzat per

Òscar Dalmau. 5.Apartat del diari. Parlen sobre futbol, tennis, bàsquet. 6.Locutor que retransmet els partits de futbol. 7.Canal de la televisió en català i infantil.

PASSATEM

PS

PASSATEM

PS

57 La nostra H

PASSATEM

PS

PASSATEM

PS

A Q S W D E H D T F P Z X M A

C W L P E S A K P A F S P N G

O E X U T L S L P N I E F B Q

S E M B O N D I A R F M V F T

M R R L Q D U O B D O A C A D

O G J I F D R T B A N N D K M

P E S C L Y B I H I M A T H U

O S P O R T M N K O J T S O I

L C A X J S S A R U T C E L V

I S S L A V U I S K L H J A R

T M I R S A P I E N S B B V E

A A A H T D F R D T A A C O T

N T O R P B N O K A P I Y S N

E Q J A C X A F O O P I T S I

C M T P V A N G U A R D I A G

-BUSCA A LA SOPA DE LLETRES 16 NOMS DE DIARIS I REVISTES.

1-COSMOPOLITAN 2-PÚBLICO 3-SPORT 4-MARCA 5-SEGRE 6-PRONTO 7-HOLA 8-AVUI 9-AS 10-SEMANA 11-LECTURAS 12-SAPIENS 13-INTERVIU 14-OKAPI 15-ARA 16-VANGUARDIA

Busca 14 paraules de dibuixos animats que surten a la televisió

A L E D E A S F S G G E Z X C

Q E X D F H I U I D S S D B V

R O V E L L O O M A X G K D U

E N K R B R I H P S C A D J O

R A F X D J F Y S D V R C O M

T R M S D T J L O F B F D N S

Y D O R A E M O N G N I Y F S

U O M I I O P L J H B E H S P

I P I N G U C T S O M L J J I

O I C U U S R E C M Q D K I D

H U H Y U M T S T P E U I Y E

J Y J A I N B P J M R T R D R

F T U S O C H I N C H A N N M

G R R H E A A E Z X C V B M A

Q E B A L I D S U P E R M A N

-Leonard -Rovello -Doraemon -Bali -Garfield -Inuyasha -Spiderman -Superman -Simpson -Espies -Chinchan -Pingu -Mic -Scobidoo

58 La nostra H

PASSATEM

PS

PASSATEM

PS

CARTUTX EGIPCICARTUTX EGIPCI

Utilitzant aquest codi, escriu el teu nom amb

jeroglífics i crea el teu propi cartutx!

59 La nostra H

ALU

MN

ES D

E 6

èALU

MN

ES D

E 6

è

60 La nostra H