1.

• DIEGO VELAZQUEZ, Primera etapa a Madrid.

2. biografa

Vaneixera Sevilla el Juny de 1599. A sevilla va obtenir un estil naturalista i caravaggista.

Als 24 anys va ser anomenat pintor del reiFelip IV iquatre anys ms tard va ser ascendit a pintor de cambra. 3.

Diego Velazquez

4. Primera etapa a Madrid. 5.

El 1621, Velazquezva viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.

6.

Va pintar a Llus de Gongora, i aix va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.

7.

Grcies a Fonseca va podervisitar les colleccions reialsde pintura, d'enormequalitat, onCarles ViFelip IIhavien reunit quadres deTici ,Verons ,Tintorettoi elsBassano .

8.

L'estudi de la pintura de Ticia, vatenir una influncia decisiva en l'evoluci estilstica de Velzquez.

9. Va passar delnaturalisme auster de l'poca sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa. 10.

El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.

11.

Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.

12. El30 d'agostel rei va posar per primera vegada per a Velzquez. Els esbossos presentats per Velzquez al rei van ser del seu grat, i ms encara del gust d' Isabel de Borb , la reina consort 13.

Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en comenaria un altre.

14.

Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, per cap a l'any 1628 l'artista realitz la seva primera pintura d'un temamitolgic : El triomf de Bacus.

15. Los borrachos. Aquesta pintura tamb es coneguda amb el nom de Los borrachos, s de Velazquez i est conservada al museu del Prat des de 1819, la tcnica daquesta pintura es a loli i el seu suport s de tela. Les seves dimensions sn de 165 cm damplada per 225 cm dallargada. El quadre representa una escena on apareix el du Baco, aquest corona amb fulles a un dels set ebris que lenvolten, de mentres un altre personatge observa la coronaci, els altres personatges somriuen obsercan lespectador que mira el quadre. Baco es representat com el deu que regala als homes el vi i daquesta manera alliberar als homes dels seus problemes. Els rostres dels personatges sn molt realistes i naturalistes. Comenan per la dreta observem un personatge ajupit i fosc amb poc protagonisme i un altre personatge sedent, just al costat hi ha representat el deu Baco, que es el lindividu destacant del quadre. Als seus peus hi han dos gerres i un home agenollat. Al costat de Baco hi ha un home somrient i al seu costat tres homes ms i un posant-se b el barret que porta. 16. Les lnies daquesta pintura les podem interpretar com a lnies fermes i tancades les quals generen una estructura independent, a ms sn continues. Les figures apareixen modelades grcies a lutilitzaci del clarobscur. Els colors daquesta obra dart sn clids, la utilitzaci daquests fan expandir la llum del quadre, suggereixen proximaci respecte lespectador, la llum es dirigida, per tant destaca unes part ms que daltres, per exemple en aquest cas, la llum destaca al personatge central, el du Baco. Penso que la llum acumulada en Baco s artificial ja que no surt de cap lloc, surt duna persona. Considero que aquest quadre es tenebrista. La funci daquest quadre es mitolgica i burlesca. La composici s oberta, ja que no tots els personatges es centren al mitg, ni han que estan ms allunyats i que no tenen tan de protagonisme, a ns tamb es una composici profunda, ja que els elements queden diferenciats per el llum i el color. Aquesta pintura i el seu autor sn representatius de lart Barroc.