8/6/2019 La nova cultura de l'aigua tamb a la llar

1/1

La nova cultura de

aigua tamb a la llar

egons fonts de lAgncia

Catalana de lAigua, elsembassaments estan actu-nt al 60%. Lany passat, perateixes dates, estaven al 39%seva capacitat. Per tant, shanperat de manera notable.els rgims de pluviometriatardor indiquen que les pre-

acions sn cada vegada mssses. Per protegir lestalvi,olidar les actuacions demer-ia en curs i augmentar la

ntia de les xarxes dabasta-es mantenen els estats dex-

ionalitat i la vigncia esta-a al decret de sequera fins aldesembre del 2008.

BLIDEM LA QUALITATadministracions ja shant en marxa per treballar

llelament en la quantitat ialitat de laigua. Les dessali-dores previstes no sols volenibuir a augmentar el volum

recursos, sin a millorar latat de laigua. A ms dexigirtat per a laigua que entra ar, s important mantenir-latamb quan la llencem. Les

panyes hauran dinsistir msquest punt tan important iblidat. Amb petits canvis en

ostres hbits tamb podremrar la qualitat de laigua quena al medi ambient desprs

assar per casa. Netegem lin-r dels habitatges amb pro-

es que embruten lentorn. Nontradictori?

OST DE REDUIR EL CONSUMirejadors i reductors de cau-er a les aixetes han estat elss protagonistes durant lade laigua. Una eina efica

a la sensibilitzaci. Moltess, per, encara no les conei-Com ara el telfon de dutxa

gic. El preu (30 euros perat) lha excls de les campa-

encara que representa unestalvi. Les dutxes juntamentel vter consumeixen el 60%ua de la llar. Cinc minuts de

a sense parar poden consu-entre 75 i 100 litres. Lestalviua i energia varia en funciselecci utilitzada i la pressi

servar laiguai que se noptimitzi ls i evitar que repercuteixi negativament en el medi ambient,

l que proposa la nova cultura de laigua (NCA). Laigua, a ms dun recurs, s un element de lentorn

no es parli de sequera a lesades de la premsa no vol diruguem abaixar la gurdia. Elstats de les campanyes durantsi van ser positius, per noa prou. Qualsevol aportaci alvi daigua s important.

que permetin una gesti integral.La recuperaci daiges pluvialssuposa un 1% de sobrecost. Lapli-caci en edificis existents reque-reix un estudi previ. El dipsitnecessita un espai del qual, mol-tes vegades, no es disposa. Un bondisseny del dipsit pot garantir elsubministrament daigua per a

les cisternes del vter, les rentado-res, per fregar el terra i per a reg.Millor si la combinem amb unacorrecta reutilitzaci de les aigesgrises (dutxa i rentamans) peromplir la cisterna del vter. El sis-tema de depuraci utilitzat per a larentadora, netejar el terra i regarens permetr estalviar entre un25% i un 50% daigua i el cost sermolt variable. En espais rurals elssistemes de depuraci poden sertotalment naturals amb graves iplantes aqutiques.

Els nous reglaments obliguenles noves construccions a prepa-rar els habitatges amb una xarxa

separativa daiges pluvials i gri-ses. Tot i que els municipis no dis-posen de xarxes separatives, s unprimer pas que facilitar la reuti-litzaci i lestalvi en els sistemesde potabilitzaci.

Hem daprendre a gesti-onar millor laigua i reduir-neel consum, no contaminar lapoca que tenim i encara millor siengresquem el ve a consumir-ne menys.

Silvia Ferrer Dalmau

ELS PROCESSOS de depura-

ci que apliquen les subministra-dores daigua sn exigents, permoltes vegades insuficients. De

vegades hi ha substncies noci-ves per a lorganisme que arri-ben, en quantitats apreciables, ales nostres aixetes. Anlisis fetes alaigua de Barcelona han mostrat,en ocasions, com ha denunciatla premsa, indicadors que sobre-passen els ndexs estipulats per lanormativa europea. Si hi afegim elgust desagradable entenem per-qu les xifres de consum daiguaembotellada continuen creixent.

Solucions domstiques comlosmosi inversa o la destillaci

contribueixen a una millora de laqualitat de laigua i contribueixena reduir limpacte ambiental queprodueixen les ampolles de pls-tic. La destillaci s el mtode queobt una aigua ms pura, perqumolt poques substncies senfilenamb laigua quan sevapora.

A MS DE PURESA, ESTALVISi installem sistemes de depu-raci daigua a casa, collaboremtamb a lestalvi daigua, perqutots els productes consumeixenuna quantitat daigua en el seuprocs de fabricaci. Tamb lai-

gua envasada.

El concepte que mesura laquantitat daigua que sha reque-rit per produir el producte finalrep el nom daigua virtual. Perfabricar una ampolla de plsticd1l es consumeixen uns 80l dai-gua virtual.

Laigua envasada tambcomporta un dispendi molt granen transport. En cas de compraraigua envasada, millor que shagienvasat a prop, que lenvs siguide vidre i com ms gran millor,com especifiquen els experts enconsum de la revistaOpcions.

Solucionsdomstiquesper depurarlaigua

La manca daigua sovint

va associada a la prduade la qualitat. Ms enll decomprar aigua en ampolla,qu podem fer?

Tots els productes

consumeixen una

quantitat daigua en el seu

procs de fabicaci, tamb

laigua envasada

A laula de laigua, lloc de troba-da i aprenentatge sobre laigua, es

preocupen per aquest b tan es-sencial i, per aix, no es cansen de

formar i dinformar continuada-ment. Lassistncia a totes les ac-tivitats s gratuta. Consulteu la

programaci.

CONFERNCIES I TASTDimarts de laigua,de 20 a 20.45 hores.

Dijous de laigua,de 18 a 18.45 hores.Dissabtes de laigua,

de 10 a 14 hores.

CINEMADarrer dimarts de cada mes,de 20 a 20.45 hores.

Sortides per visitar algun indretsignificatiu per les seves aiges.

Un diumenge de cada mes al mat.C/ Rector Triad, 13. 08014Barcelona

Tel.: 93 432 72 09

www.auladelaigua.org

Per aprendren de servei, que varia des dun 36%a un 70% daigua sense reduir lapressi a lentrada de la dutxa.

Pel degoteig duna aixeta espoden perdre 30 l en un dia i perun vter fins a 500 l. Substituir laclau de pas per una dintelligentens permetr controlar les fugues:si detecta un consum anmal es

talla el subministrament dai-gua. El preu duna unitat s de 395euros, amb despeses de connexia part. El microprocessador funci-ona amb una pila de baix consumde duraci superior a 5 anys.

En el disseny de nous habi-tatges es poden aplicar solucions

A ms dexigir

qualitat per a laigua

que entra a la llar,

s important

mantenir-la netaquan la llencem

12 %destalvi (acumulatdes del 2003). La

ciutadania va estalviar durant la crisi

el volum equivalent al que produeix la

dessalinitzadora del Llobregat (60 hm3).

Les dades

65%de laiguaque es potabilitza no s neces-

sria. Laigua de beure i de neteja personal

s el 35% del consum domstic. Caldria

aprofitar les aiges pluvials i les grises.

AL WCNo llenar-hi objectes. Dificulten

la feina de les depuradores.

Qualitat i estalvi...pas a pas

1NETEJAA la cuina, escurar tot abans

de rentar per reduir els conta-minants de laigua (oli i restesorgniques). Utilitzar deter-

gents i sabons ecolgics.

2

A TAULA

Consumir productes ecol-gics. El que ms contamina les

aiges subterrnies sn els ni-trats generats pels adobs i elsplaguicides agrcoles.

3A LA DEIXALLERIAPortar-hi oli, pintura, dissol-vents, medicaments, etc.4

2 vida & llar 5 DOCTUBRE DEL 2008 el cntim

Coberta

Canal

Filtre

Dipsit

Bomba

Sistemade gesti

Sistemes dedrenatge

Com seria?

Aproximadament al nostre pas la mitjana daigua anual supera els 600 litres per m2. Suposant que

tingussim un edifici amb una coberta de 100 m2 i un aprofitament del 80% de laigua de pluja, tindrem48.000 litres daigua gratuts cada any.

APROFITAMENT PLUVIAL

Font I Aula de laigua.