La nova Llei de societats - bpa.ad · QuADErNS D’ActuALItAt EcoNÒmIcA · LA NovA LLEI DE...

La nova Llei de societats

© Banca Privada d’Andorra. Octubre 2008Edita i coordina: Servei d’Estudis de Banca Privada d’AndorraAutors: Jordi Alcobé Font i Laura Pujal Torres

Disseny i maquetació: Estudi Juste CalduchImpressió: Impremta SolberISBN: 978-99920-1-713-5DL: AND. 646-2008

Banca Privada d’Andorra no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels autors d’aquest quadern, aquestes són responsabilitat dels seus autors.

Q uA D E r N S D ’Act uA L I tAt E c o N Ò m I cA · L A N ovA LLE I D E S o c I E tAtS · 3

LA novA LLEI DE SoCIETATS

01 Definició i tipus de societats 4

02 La fundació de les societats 5

03 El capital social 8

04 Els òrgans socials 9

05 La junta general 10

06 L’òrgan d’administració 12

07 La documentació dels acords 15

08 La comptabilitat i l’auditoria de les societats 16

09 El Registre de Societats Mercantils 20

10 L’adaptació de les societats existents 21

11 La transformació de les SA en SL o de les SL en SA 24

12 Annex I. Diferències entre societats anònimes (SA) i societats de responsabilitat limitada (SL) 25

13 Annex II. Canvis que les societats han d’aplicar per adaptar-se a la nova Llei 26


Aquest quadern presenta els principals aspectes relatius a l’aplicació de la nova regulació sobre les societats a Andorra que es troba a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, en vigor des del 22 de novembre de 2007, i que substitueix el reglament de societats mercantils, del 19 de maig de 1983. també s’inclouen els canvis a la Llei introduïts en la seva modificació del 15 de maig de 2008, així com aquells aspectes més significatius recollits en el reglament del registre de Societats mercantils del 20 de febrer de 2008 i modificat el 3 d’abril de 2008.

01 DEFINICIÓ I TIPUS DE SOCIETATS

La societat és un negoci jurídic pel qual una o més persones físiques o jurí-diques realitzen aportacions a títol de capital per dur a terme una o diverses activitats econòmiques a fi d’obtenir-ne un guany.

La societat constituïda d’acord amb la Llei andorrana té personalitat jurídica distinta de la del seu soci o socis i, en conseqüència, els deutes i les obligacions de la societat no són deutes o obligacions del seu soci o socis.

Les societats andorranes poden adoptar la forma de societat anònima o la de societat de responsabilitat limitada.

En la denominació de la societat, hi ha de figurar necessàriament la indicació de la forma adoptada, que ha de ser “SA” per a la societat anònima i “SL” per a la societat de responsa-bilitat limitada.

Les diferències entre societats anònimes i de responsabilitat limitada es presenten en l’Annex 1.

1.1 Les societats unipersonaLs

La societat unipersonal és propietat d’un sol soci, ja sigui perquè ha estat constituïda per un sol soci, o bé perquè un de sol n’ha adquirit totes les accions o participacions representatives del capital de la societat.

La societat unipersonal ha d’afegir, a la indicació en extens de la forma de societat adoptada de la denominació, l’expressió “unipersonal”, o una “U” al final de la sigla corresponent, i s’ha de fer constar en escriptura pública que s’inscriu al registre de Societats mercantils.

Exemple: En el cas d’una societat anònima unipersonal, cal indicar les sigles “SAU” i en el cas d’una societat de responsabilitat limitada, les sigles “SLU”.


1.2 DomiciLi sociaL i objecte sociaL

La societat ha de tenir el domicili social dins del territori del Principat d’Andorra. Els estatuts de la societat han de determinar amb precisió totes les activitats que integren l’objecte de la societat.

No seran autoritzades les societats amb objecte il·lícit, contrari a la moral o als interessos públics d’Andorra.

02 LA FUNDACIÓ DE LES SOCIETATS

2.1 constitució De La societat

La societat es constitueix mitjançant l’atorgament d’una escriptura pública, autoritzada per un notari andorrà, la qual s’ha d’inscriure en el Registre de Societats Mercantils.

Per a l’atorgament de l’escriptura pública de constitució, cal comptar prèviament amb l’auto-rització del Govern d’Andorra.

L’autorització l’han de demanar els interessats mitjançant sol·licitud, a la qual s’ha d’adjuntar:

• El projecte d’estatuts.

• La relació de socis fundadors.

• La identitat de tots els administradors.

• La certificació de reserva del registre de Denominacions.

Per a les societats anònimes, les aportacions no dineràries s’han d’acompanyar també d’un informe elaborat per experts independents que descrigui aquestes aportacions, els criteris de valoració adoptats i la conclusió que aquests corresponen al valor d’accions o de partici-pacions a subscriure.

L’autorització s’entén aprovada si el Govern d’Andorra no dicta una resolució expressa en el termini d’un mes, comptador des de la data de presentació de la sol·licitud.

El notari que autoritzi l’escriptura pública té l’obligació de verificar que es compleixen els re-quisits legals i que el contingut de l’escriptura de constitució coincideix amb el de l’autorització. també té l’obligació de trametre una còpia de l’escriptura pública de constitució al registre de Societats mercantils per a la seva inscripció, dins el termini de 15 dies comptadors des de la data de l’atorgament.


En la inscripció de constitució de la societat al registre, s’hi han de transcriure les dades següents:

• La identitat del soci o dels socis fundadors.

• L’aportació de cada soci i les accions o les participacions subscrites en contrapartida.

• Els estatuts de la societat.

• La identitat dels administradors de la societat.

L’Administració disposa d’un termini per practicar la inscripció de tres mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud al registre. un cop transcorregut aquest termini sense que hi hagi resolució expressa, la sol·licitud s’entén estimada favorable per silenci administratiu.

Amb la inscripció de l’escriptura de constitució al Registre de Societats Mer-cantils, la societat adquireix la seva personalitat jurídica.

vegeu en el Quadre 1 el diagrama de fluxos del procés constitutiu d’una societat a Andorra.

QuADRE 1 DIAGRAMA DE FLUXOS DEL PROCÉS CONSTITUTIU D’UNA SOCIETAT

GOVERN

• Projecte d’estatuts• relació de socis fundadors• Identitat dels administradors• certificació de reserva del registre de Denominacions• Informe sobre aportacions no dineràries (en el cas de SA, no de SL)

Autoritza en el termini d’un mes més

• Identitat del soci o dels socis fundadors• Aportació de cada soci i les accions o les participacions

subscrites en contrapartida• Estatuts de la societat• Identitat dels administradors

Possibilitat d’interposar recurs de reposició

Sol·licitud d’inscripcióen el termini de 15 dies

Inscripció3 mesos

NOTARI

REGISTRE DESOCIETATS MERCANTILS

INTERESSAT

No Sí

SíSí No

No Sí

resolució expressa


2.2 L’escriptura De constitució

A l’escriptura pública de constitució, s’hi ha de fer constar:

• El nom, els cognoms i l’estat civil dels atorgants, si són persones físiques, i la denominació social, si és una persona jurídica. En ambdós casos, s’ha de fer constar la seva nacionalitat i el seu domicili.

• La voluntat de constituir una societat anònima o una societat de responsabilitat limitada.

• Els estatuts que han de regir la societat. La menció dels estatuts es pot fer per transcripció literal o per protocol·lització a la mateixa escriptura.

• Les aportacions que cada un dels socis efectua i el nombre d’accions o de participacions que subscriu a canvi. En les societats anònimes, l’informe dels experts independents relatiu a les aportacions no dineràries.

• La identitat dels primers administradors.

2.3 eLs estatuts

Els estatuts són la norma d’organització i de funcionament de la societat.

Als estatuts, s’hi ha de fer constar:

• La denominació i el domicili de la societat.

• L’objecte social.

• El capital social.

• Les accions o participacions en què es divideix el capital, amb indicació del seu valor nominal i, quan escaigui, de la seva sèrie o classe.

• L’estructura de l’òrgan d’administració, amb indicació del poder de representació dels admi-nistradors i del sistema que s’ha de seguir per remunerar-los.

• La duració de la societat.

2.4 eL protocoL famiLiar i eLs pactes parasociaLs

Els socis que tinguin vincles familiars entre ells poden atorgar un protocol familiar.

Aquells pactes que regulin les relacions entre els socis familiars i una o diverses societats tindran la consideració de pacte parasocial.


Els pactes parasocials són els convenis subscrits entre alguns o tots els socis d’una societat amb la finalitat de completar, concretar o modificar, en les seves relacions internes, les regles legals i estatutàries que la regeixen.

Els pactes parasocials només seran oposables a la Societat o a tercers si els han estat notifi-cats i els han acceptat expressament.

03 EL CAPITAL SOCIAL

El capital social de les societats anònimes no pot ser inferior a 60.000 euros. El capital social de les societats de responsabilitat limitada no pot ser inferior a 3.000 euros.

El capital social de les societats anònimes s’ha de dividir en accions i el de les societats de responsabilitat limitada, en participacions.

totes les accions i totes les participacions s’han de subscriure per un import almenys igual al seu valor nominal, i aquest ha de ser desemborsat totalment mitjançant una aportació patri-monial efectiva a la societat.

Les accions i les participacions són indivisibles i acumulables, i s’han de documentar mit-jançant títols, els quals han de ser nominatius (no al portador), han d’estar numerats correla-tivament i podran incorporar una o més accions o participacions.

3.1 Les aportacions

Les aportacions, que poden ser dineràries o no dineràries, són la contrapartida que ha de desemborsar qui subscriu accions o participacions i han de tenir per objecte béns o drets susceptibles de valoració econòmica, exclosos el treball i els serveis.

En les societats anònimes, les aportacions no dineràries s’han d’acompanyar amb un informe elaborat per experts independents. En ambdós casos, s’han d’indicar el nombre i el valor no-minal de les accions o participacions que el soci subscriu en contrapartida.

mentre la societat no s’extingeix, els socis i els administradors responen solidàriament davant de la societat i davant dels creditors socials de la realitat de totes les aportacions i del valor, l’evicció i el sanejament de les aportacions no dineràries.


3.2 transmissió i aDquisició D’accions i participacions

La transmissió de les accions i/o participacions ha de constar en escriptura pública autoritzada per un notari andorrà.

Els canvis de socis i de titularitat de les accions o participacions socials s’han d’inscriure al registre en el termini de 15 dies comptadors des de la data d’atorgament de l’escriptura pú-blica corresponent.

3.3 eL LLibre registre De socis

La societat ha de portar un llibre registre de socis, en què s’han de fer constar les successives transmissions de les accions, amb expressió de la identitat i del domicili del titular de les accions, així com la constitució de drets reals o de gravàmens sobre aquestes.

04 ELS ÒRGANS SOCIALS

Les societats han de tenir una estructura corporativa integrada per la junta general i per l’òrgan d’administració.

La junta general està constituïda per tots els socis, que decideixen per majoria els assumptes propis de la seva competència. tots els socis, inclosos els dissidents i els qui no han participat a la reunió, queden sotmesos als acords de la junta general. En el cas de la societat uniper-sonal, les competències de la junta general les assumeix el soci únic.

L’òrgan d’administració és competent per desplegar tots els actes i les activitats d’administració de la societat adreçades a l’assoliment de la finalitat social, tant en el vessant intern o de ges-tió com en l’extern o de representació de la societat.

Q uA D E r N S D ’Act uA L I tAt E c o N Ò m I cA · L A N ovA LLE I D E S o c I E tAtS · 1 0

05 LA JUNTA GENERAL

5.1 constitució

Per a les societats anònimes, la junta general queda vàlidament constituïda en primera convocatòria quan els socis presents o representats posseeixin, almenys, el 33,3% del capital subscrit amb dret a vot. Per a les societats de responsabilitat limitada, la junta general queda vàlida-ment constituïda en primera convocatòria quan els socis presents o represen-tats posseeixin, almenys, el 50% del capital subscrit amb dret a vot.

En ambdós casos, els estatuts socials poden establir un quòrum superior.

En segona convocatòria és vàlida la constitució de la junta general sigui quin sigui el capital present o representat.

5.2 competències De La junta generaL

La junta general és l’òrgan col·legiat de la societat competent per deliberar i adoptar acords sobre les matèries següents:

• L’aprovació dels comptes anuals.

• L’aplicació del resultat de l’exercici.

• La censura de la gestió social.

• El nomenament i la revocació dels administradors, els liquidadors i els auditors.

• L’exercici de l’acció social contra els administradors, els liquidadors i els auditors.

• La modificació dels estatuts.

• La transformació de la societat.

• La fusió i l’escissió de la societat.

• La dissolució, la liquidació i l’extinció de la societat.

5.3 junta generaL orDinària

cada any i dins els 6 primers mesos del nou exercici social, s’ha de celebrar una junta general per deliberar i adoptar els acords corresponents a les matèries següents:

• L’aprovació dels comptes anuals.

• L’aplicació del resultat de l’exercici.

• La censura de la gestió social.


5.4 convocatòria De La junta generaL

La junta general l’han de convocar l’òrgan d’administració o els liquidadors.

La junta general de les societats de responsabilitat limitada s’ha de convocar amb una an-telació mínima de 15 dies naturals al dia de la data de celebració i de 21 dies naturals per a les societats anònimes. Alternativament al lliurament personal al soci de la convocatòria amb acusament de recepció, es pot recórrer als mitjans de comunicació a distància que assegurin l’acreditació de la tramesa de la convocatòria i del seu contingut.

Llevat que els estatuts ho dispensin expressament, la convocatòria per a la celebració de la junta general de les societats anònimes s’ha de publicar, com a mínim, dues vegades en al-gun dels diaris de més difusió a Andorra. Entre la data de l’anunci de la convocatòria i la data fixada per a la celebració de la junta general hi ha d’haver, almenys, 21 dies naturals. Aquest requisit de publicitat no serà necessari en les societats limitades, llevat que els seus estatuts ho prevegin expressament.

L’anunci de la convocatòria ha d’expressar:

• La data, el lloc i l’hora de la reunió, tant en primera convocatòria com en segona.

• L’ordre del dia.

• Els assumptes que s’hi han de tractar.

Entre la primera convocatòria i la segona ha de transcórrer, com a mínim, un termini de 24 hores.

Les juntes generals se celebraran en el seu domicili social, o en el lloc que s’indiqui en la convocatòria, sempre en territori andorrà.

5.5 facuLtat i Deure De convocar

L’òrgan d’administració pot convocar la junta general sempre que ho cregui convenient per als interessos socials.

L’òrgan d’administració ha de convocar la junta general quan ho sol·liciti un nombre de socis que representi, almenys, la desena part del capital social i expressar en la sol·licitud els assumptes que s’han de tractar en la reunió.

En aquest cas, els administradors han de convocar la junta general dins els trenta dies se-güents a la data en què els socis sol·licitin la reunió, i incloure necessàriament a l’ordre del dia els assumptes que s’hagin reclamat a la sol·licitud.


5.6 junta generaL universaL

La junta general queda vàlidament constituïda com a junta general universal quan hi és pre-sent o representat tot el capital social i els socis concurrents accepten per unanimitat la cele-bració de la reunió i l’ordre del dia.

5.7 assistència i representació

tots els socis tenen dret a assistir a la reunió de la junta general.

El soci es pot fer representar per una altra persona, encara que no sigui sòcia. Els estatuts poden limitar aquesta facultat.

5.8 acorDs

La junta general ha d’adoptar els acords pel vot favorable de la majoria del capital social present o representat, sempre que aquesta majoria signifiqui almenys un terç del capital social de la societat.

No obstant això, la modificació dels estatuts, les modificacions estructurals i la dissolució de la societat requereixen el vot favorable de la majoria del capital social present o representat, sempre que aquesta majoria signifiqui almenys la meitat del capital social de la societat.

Els estatuts poden establir quòrums de constitució de la junta general i majories superiors a les que s’indiquen en els percentatges anteriors per a l’adopció d’acords en relació amb totes o a algunes de les matèries, però no en poden requerir la unanimitat.

06 L’ÒRGAN D’ADMINISTRACIÓ

L’òrgan d’administració de la societat ha d’adoptar una de les estructures següents:

• Administrador únic: el poder de representació correspon necessàriament a aquest.

• Administradors conjunts: el poder de representació s’ha d’exercitar de forma mancomunada.

• Administradors solidaris: el poder de representació correspon a cadascun d’ells per separat.

• Consell d’administració: el poder de representació correspon al consell de forma col·legiada.


6.1 membres De L’òrgan D’aDministració

Els membres de l’òrgan d’administració són els administradors, que poden ser tant persones físiques com persones jurídiques.

un dels administradors, com a mínim, ha de tenir nacionalitat andorrana o, si és estranger, que acrediti la seva residència continuada a Andorra durant 20 anys.

Els administradors persones físiques han de tenir la capacitat plena d’obrar i no estar sot-mesos a restricció o inhabilitació de cap mena per a l’exercici del comerç.

Els administradors persones jurídiques han de designar una persona física que actuï en re-presentació seva a l’òrgan d’administració. Aquesta persona física també haurà de complir els requisits de nacionalitat o residència abans esmentats.

En cas que l’òrgan d’administració s’estructuri com a consell d’administració, i s’hagi nomenat un conseller delegat, aquest també haurà de complir els requisits de nacionalitat o residència abans esmentats.

6.2 nomenament, DuraDa i retribució

Els administradors són nomenats per acord de la junta general.

El nomenament és efectiu des que la persona designada l’accepta expressament i ha d’instar-se la inscripció de l’acord en el registre de Societats mercantils en un termini màxim de 30 dies des de dita acceptació del càrrec per part del nomenat.

Els administradors poden ser cessats en qualsevol moment per acord de la junta general, encara que aquest punt no figuri a l’ordre del dia i sense haver d’acreditar la concurrència d’una causa justa.

Els administradors exerceixen el càrrec indefinidament. Els estatuts poden fixar un període concret per a l’exercici del càrrec i l’eventual reelecció.

Els administradors poden ser retribuïts per l’exercici del càrrec. Els estatuts han de determinar el sistema que s’ha de seguir per a aquesta retribució.

6.3 exercici DeL càrrec

Els administradors han d’exercir el càrrec amb fidelitat a l’interès social, amb la diligència d’un empresari ordenat i la lleialtat d’un bon representant.


El deure de diligència obliga l’administrador a aplicar, en l’activitat d’administració, el temps, l’esforç i els coneixements que es poden esperar d’un empresari que ocupa una posició si-milar a la seva, i, en particular, a informar-se adequadament sobre la marxa de la societat, a participar activament en l’administració i a investigar qualsevol irregularitat en la gestió de la societat.

El deure de lleialtat obliga l’administrador a actuar amb l’honestedat que es pot esperar d’un representant que administra recursos aliens i, en particular, a abstenir-se de competir amb la societat, d’aprofitar les oportunitats de negoci d’aquesta i d’utilitzar els actius socials amb fins privats.

6.4 responsabiLitat

Els administradors de dret estan obligats a indemnitzar els danys que causin a la societat pels actes o les omissions que siguin contraris a les normes legals o estatutàries o que infringeixen els deures que la Llei o els estatuts els imposen i, en cas d’infracció del deure de lleialtat, a restituir a la societat el lucre obtingut.

6.5 eL conseLL D’aDministració

El consell d’administració és l’òrgan col·legiat d’administració de la societat i ha d’estar integrat, com a mínim, per 2 membres.

El consell d’administració ha de tenir un president, designat entre els seus membres. també ha de tenir un secretari, el qual no és necessari que sigui administrador. A més, pot tenir un vicepresident o diversos i un vicesecretari o diversos.

El consell d’administració pot delegar les seves facultats en una comissió executiva o en un conseller delegat o més. La rendició de comptes a la junta general no es pot delegar.

La constitució vàlida del consell d’administració requereix la presència de més de la meitat dels seus membres.

El consell d’administració ha d’adoptar els acords per majoria dels membres concurrents a la reunió. No obstant això, la delegació de facultats requereix l’acord de les dues terceres parts dels seus membres.


07 LA DOCUMENTACIÓ DELS ACORDS

7.1 actes

Tots els acords que la junta general i els òrgans col·legiats d’administració adoptin s’han de fer constar en una acta, la qual s’ha de transcriure al llibre d’actes corresponent.

Han de constar a l’acta:

• La data, el lloc i l’hora de celebració de la reunió.

• La data, la forma i el text íntegre de la convocatòria.

• En cas de junta general, la identitat dels socis participants i el capital que representen, i si hi intervenen personalment o per representació.

• Si es tracta d’una junta general universal, el nom dels assistents i la seva signatura.

• En cas que es tracti d’un òrgan col·legiat d’administració, s’ha d’indicar el nom dels assis-tents, i si ho fan personalment o per representació.

• un resum dels assumptes tractats i de les intervencions de les quals s’hagi sol·licitat que quedi constància.

• El contingut dels acords i les majories amb què s’han adoptat. també hi ha de constar les abstencions i el sentit del vot, particularment el vot en contra, si la part interessada ho sol·licita a l’efecte d’impugnar l’acord corresponent.

• L’aprovació de l’acta.

• En el cas de la societat unipersonal, la data i el contingut de l’acord, i si aquest ha estat adoptat pel soci únic o per un representant.

La transcripció dels acords adoptats al llibre d’actes correspon a l’administrador o, en el seu cas, al secretari del consell d’administració.

7.2 aprovació

L’acta s’ha d’aprovar de la forma que els estatuts preveuen. Si no hi ha cap previsió estatutària, l’acta l’ha d’aprovar la junta general o l’òrgan col·legiat d’administració en finalitzar la reunió. una vegada consta l’aprovació de l’acta, l’ha de signar el que hagi actuat com a secretari en la reunió, amb el vistiplau del que hi hagi actuat com a president.


7.3 LLibre D’actes

La societat ha de portar un llibre d’actes per a cada òrgan.

Les actes es poden transcriure en fulls mòbils. Aquests fulls, un cop s’han fet servir, s’han d’arxivar per ordre al llibre d’actes.

7.4 impugnació DeLs acorDs

Els acords que siguin contraris a la Llei o als estatuts són impugnables i anul·lables. Els acords que lesionin els interessos de la societat, en benefici d’un o més socis o de tercers, són impugnables i nuls.

L’acció d’impugnació dels acords nuls caduca en el termini d’un any des de la data d’adopció de l’acord i, si l’acord s’ha d’inscriure en el registre de Societats mercantils, des de la seva inscripció.

La impugnació dels acords anul·lables caduca en el termini de quaranta dies des de la data d’adopció de l’acord i, si l’acord s’inscriu en el registre de Societats mercantils, des de la seva inscripció.

08 LA COMPTABILITAT I L’AUDITORIA DE LES SOCIETATS

Els administradors de les societats han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la naturalesa i dimensió de la seva activitat.

La comptabilitat ha de permetre fer un seguiment cronològic de totes les operacions efectua-des pels empresaris en l’exercici de la seva activitat i l’elaboració periòdica dels documents comptables obligatoris per a aquests.

Les societats han de guardar i custodiar ordenadament i durant un període de sis anys, des de la data de l’últim tancament anual, tots els documents comptables i la correspondència, la documentació i els justificants relatius a la seva activitat.

En cas de dissolució correspon als liquidadors complir el deure de conservació.


Els comptes anuals de les societats formen una unitat que comprèn el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis del patrimoni net, l’estat de flux d’efectiu i la memòria.

L’òrgan d’administració ha de formular i signar els comptes anuals i la proposta d’aplicació del resultat en el termini màxim de sis mesos des del tancament de l’exercici.

Els comptes anuals de les societats en què els socis siguin il·limitadament responsables dels deutes socials han de ser firmats per tots aquests i els comptes anuals de les altres societats, pels administradors designats.

8.1 eL Dipòsit De comptes a L’aDministració

S’han de dipositar al registre de Societats mercantils:

• Les certificacions de l’acord que aprova els comptes anuals • Les certificacions de l’acord que aprova l’aplicació del resultat • Un exemplar dels comptes anuals • L’informe d’auditoria, si escau

Els documents comptables s’han de presentar en el termini màxim d’un mes, comptador des de la data d’adopció dels acords.

L’incompliment d’aquesta obligació, al cap d’un any de la data de tancament de l’exercici, és objecte d’anotació en el registre de Societats mercantils i de publicitat per part d’aquest.

8.2 L’auDitoria De comptes

Les societats andorranes han de sotmetre els comptes anuals a una auditoria, si durant dos exercicis consecutius concorren, almenys, dues de les circumstàncies següents:

• Total de les partides de l’actiu > = 3.600.000 euros• Import de la xifra anual del negoci > = 6.000.000 euros• Nombre de treballadors durant l’exercici > = 25

L’obligació d’auditoria dels comptes anuals no serà exigible fins a l’entrada en vigor de la Llei d’auditoria.


Els auditors de comptes són les persones que compleixen amb la condició legal per exercir com a tals. En l’actualitat poden ser auditors de comptes totes les persones físiques ins-crites en el Registre de Professions Liberals amb la titulació en ciències econòmiques o empresarials.

La junta general designa l’auditor i fixa la durada del nomenament i els criteris de la seva remuneració, abans que finalitzi l’exercici objecte de l’auditoria.

L’auditor de comptes ha de comprovar que els comptes anuals mostren la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de la societat, de conformitat amb la norma-tiva comptable aplicable, i ha de redactar, en un termini raonable en funció de la complexitat en cada cas, i, com a màxim, de tres mesos a partir de la recepció per part de la societat dels comptes anuals formulats i signats pels administradors, un informe d’auditoria detallat sobre la seva actuació, en què hi expressi les observacions i/o reserves pertinents.

8.3 L’apLicació DeL resuLtat

La junta general només pot acordar la distribució de dividends amb càrrec al resultat positiu de l’exercici o a reserves de lliure disposició quan, un cop cobertes les reserves previstes legalment o estatutàriament, el valor del patrimoni net comptable no sigui inferior a la xifra del capital social.

Es prohibeix tota distribució de beneficis mentre que:

• Les despeses d’establiment i d’investigació i desenvolupament no hagin estat completament amortitzades, a menys que l’import de les reserves disponibles sigui, com a mínim, igual a l’import de les despeses no amortitzades.

• No hagi estat completament amortitzat el fons de comerç, a menys que es constitueixi una reserva indisponible per un import igual al d’aquell que figuri en l’actiu.

Les societats han de deduir un 10% del resultat positiu de cada exercici per a la constitució de la reserva legal i fins que aquesta assoleixi un import igual al 20% del capital social. La reserva legal només es pot utilitzar per compensar pèrdues i quan no existeixin altres reser-ves disponibles.

Els socis participen en la distribució dels dividends acordats per la junta general en proporció a les accions o a les participacions que posseeixin en el moment de l’adopció de l’acord.

vegeu en el quadre 2 següent el diagrama de fluxos del procés de formulació, auditoria, aprovació i dipòsit dels comptes anuals d’una societat.


QuADRE 2 DIAGRAMA DE FLUxOS DEL PROCéS DE FORMULACIó, AUDITORIA,

APROvACIó I DIPòSIT DELS COMPTES ANUALS D’UNA SOCIETAT

correspon als administradors

Quan es compleixin els requisitsi s’aprovi la Llei d’auditoria

Tancament del’exercici comptable

Formulació delscomptes anuals

Signatura delscomptes anuals

Auditoria delscomptes anuals

Aprovació delscomptes anuals

Dipòsit delscomptes anuals

correspon a la junta general d’accionistes

Al registre de Societats mercantils

màxim 3 mesos

màxim6 mesos

màxim1 mes


09 EL REGISTRE DE SOCIETATS MERCANTILS

El 20 de febrer de 2008 el Govern va aprovar el Reglament del registre de Societats mer-cantils que regula el funcionament i els procediments dels actes subjectes a inscripció de les societats andorranes. El reglament va modificar-se posteriorment el 26 de març de 2008.

El registre de Societats mercantils es troba adscrit al Ministeri d’Economia.

El Registre és públic. Qualsevulla persona legalment resident a Andorra, prè-via identificació formal mitjançant petició escrita i justificada, pot sol·licitar i obtenir lliure accés a tota la informació recollida en el Registre de Societats Mercantils relativa a:

– identitat dels socis i nombre de les seves participacions o accions; – persones que formen part dels òrgans d’administració de la societat i càrrec que hi ocupen; – capital social, domicili social i apoderaments inscrits al Registre.

Les funcions del registre de Societats mercantils són:

• Inscriure els actes d’acord amb la Llei i el reglament.

• certificar els actes inscrits.

• rebre el dipòsit dels comptes anuals.

• certificar les denominacions socials.

El registre es porta pel sistema de full personal, de manera que a cada societat se li assigna un número que la identifica, juntament amb la seva denominació social. Aquest full s’obre quan es practica la primera inscripció de constitució de la societat.

És obligatòria la inscripció en el registre dels actes següents:

• La constitució de les societats.

• Els acords de modificació dels estatuts.

• El nomenament o cessament dels administradors.

• Els atorgaments de poders i delegacions de facultats, i també les seves modificacions, la revocació i la substitució.

• Els canvis de socis i de titularitat de les accions o participacions.

• L’adquisició de la condició de societat unipersonal.

• Els acords de fusió pròpia o per absorció i escissió.

• Els acords de dissolució, de nomenament dels liquidadors i de liquidació de la societat.

• Els acords de transformació.

• L’establiment de sucursals per a societats estrangeres.


Les societats que tinguin pendent de fer inscripcions obligatòries no podran inscriure cap acte subjecte a inscripció fins que regularitzin la seva situació registral.

10 L’ADAPTACIÓ DE LES SOCIETATS EXISTENTS

Les disposicions dels estatuts de les societats ja constituïdes abans del 22 de novembre de 2007 continuaran produint efectes fins a la seva adaptació a la nova legislació. tanmateix, qualsevol modificació dels estatuts comportarà obligatòriament la seva adaptació íntegra a la nova Llei.

A la pràctica, a fi d’adaptar els estatuts d’una societat constituïda abans de la nova Llei, s’ha de celebrar la corresponent junta general incloent dins del seu ordre del dia el punt relatiu a l’adaptació dels estatuts i, si es considera escaient, l’apoderament corresponent perquè una persona pugui elevar l’acord a escriptura pública. Una vegada celebrada la junta, els administradors, segons l’estructura de l’òrgan d’administració, amb el vistiplau del president o del vi-cepresident, han d’emetre la corresponent certificació de la junta.

Posteriorment, s’haurà d’aportar dita certificació, juntament amb els estatuts adaptats i degu-dament signats pels socis, a un notari del Principat a fi de fer constar dits acords en escriptura pública i poder-los inscriure al Registre de Societats per a la seva validesa definitiva. Per coherència, en lloc d’efectuar modificacions puntuals de cada article dels estatuts, es pot efectuar una nova versió dels estatuts de la societat.

Abans del 22 de novembre de 2008, les societats han d’adaptar els seus es-tatuts a la nova legislació quan contradiguin els seus preceptes i els han de presentar abans del mateix termini al Registre de Societats Mercantils.

Transcorregut aquest termini, els administradors de les societats que no hagin adaptat els seus estatuts responen solidàriament i amb la societat dels deutes socials generats des del 22 de novembre de 2008 i fins a la inscripció de l’adaptació estatutària al registre de Societats mercantils.

A continuació es presenten alguns punts que divergeixen entre la nova i l’antiga normativa de societats, per tal de presentar, de forma resumida, les disposicions que més poden variar a l’hora d’adaptar uns estatuts genèrics aprovats sota l’antiga normativa. Evidentment, cada estatut de cada societat tindrà les seves particularitats, les quals s’hauran d’individualitzar en el moment d’efectuar l’adaptació. Aquests aspectes queden resumits en l’Annex II d’aquest Quadern.


10.1 aportacions no Dineràries en Les sa

En les societats anònimes caldrà modificar, si escau, els estatuts en el sentit de preveure que un dels requisits de compliment imperatiu sigui l’elaboració d’un informe per experts independents que descrigui les aportacions no dineràries, els criteris de valoració adoptats i la conclusió que aquestes corresponen al valor d’accions a subscriure.

10.2 capitaL sociaL en Les sa

El capital social de les societats anònimes també es veu modificat a l’alça amb un capital so-cial mínim de 60.000 euros, mentre que la normativa vigent fins a l’actualitat establia aquesta quantia en 30.000 euros. Els estatuts de les societats anònimes també s’hauran d’adaptar fent referència a aquest increment del capital social.

10.3 constitució De La junta generaL D’accionistes en Les sa

Amb la nova Llei de societats, per a les societats anònimes, la junta general queda vàlida-ment constituïda en primera convocatòria quan els socis presents o representats posseeixin, almenys, el 33,3% del capital subscrit amb dret a vot. L’antiga normativa establia que la junta general quedava vàlidament constituïda quan hi concorren la majoria dels socis i la meitat del capital desembossat. Així doncs, en l’antiga normativa s’obligava a un quòrum superior.

Per tant, es pot considerar que tots els estatuts de les societats ja constituïdes compleixen els requisits de la nova Llei, atès que els percentatges que preveuen són mínims i els preveu sense perjudici que els estatuts puguin disposar percentatges superiors, com és el cas de tots els estatuts aprovats sota l’antiga normativa. Ara bé, cal tenir-ho en compte perquè és possible que interessi als socis reduir el percentatge previst fins ara en el text estatutari perquè pugui quedar vàlidament constituïda la junta general.

10.4 convocatòria De La junta generaL D’accionistes en Les sa

La nova Llei estableix l’obligatorietat per a les societats anònimes de convocar la junta general amb un mínim de 21 dies d’antelació, quan l’antiga normativa preveia únicament 15 dies, la qual cosa s’haurà de reflectir en els estatuts de les societats anònimes.

10.5 pubLicitat De La convocatòria De La junta generaL D’accionistes en Les sa

La nova Llei exposa que, a no ser que els estatuts ho dispensin expressament, la convoca-tòria per a la celebració de la junta general de les societats anònimes s’ha de publicar com a mínim dues vegades en algun dels diaris de més difusió a Andorra. Si no es desitja aquesta formalitat, caldrà doncs preveure-ho expressament en els estatuts.


10.6 atribucions De La junta generaL

Les atribucions de la junta general varien també entre la nova i l’antiga normativa de socie-tats, i aquests canvis es veuran molt probablement reflectits en els estatuts de la societat, els quals inclouen habitualment de forma textual les atribucions de la junta segons l’antiga normativa. Per tant, en la majoria de casos s’haurà de modificar aquest article dels estatuts amb les noves competències que disposa la nova Llei, la majoria de les quals relacionades amb les noves obligacions comptables de les societats.

10.7 aDopció DeLs acorDs De La junta generaL

La nova Llei preveu, tant per a les societats anònimes com per a les societats limitades, que cal el vot favorable de la majoria del capital social present o representat, sempre que aquesta majoria signifiqui almenys una tercera part del capital social de la societat. L’antiga normativa preveia per a les societats anònimes que concorregués únicament la majoria del capital desem-bossat assistent a la Junta i, per a les societats limitades, la majoria de socis que concorregués a la Junta vàlidament convocada i que, a l’ensems, representés almenys la meitat del capital social. Aquestes variacions poden igualment suposar una modificació dels estatuts.

10.8 moDificació DeLs estatuts, moDificacions estructuraLs i DissoLució De Les societats

Els acords relatius a la modificació d’estatuts, les modificacions estructurals i la dissolució de les societats requeria, en aplicació de l’antiga normativa, l’acord favorable de les dues terceres parts del capital social i de la majoria dels socis assistents en primera convocatòria i, en segona convocatòria, el de la majoria del capital i dels socis assistents. La nova Llei disposa que cal el vot favorable de la majoria del capital social present o representat, sempre que aquesta majoria signifiqui almenys la meitat del capital social.

10.9 reserva LegaL

L’obligació de mantenir un fons de reserva existia sota l’antiga normativa i continua perdurant. Ara bé, fins a l’actualitat s’establia que s’havia de destinar com a mínim un 10% dels beneficis anyals nets a la formació d’una reserva legal obligatòria, fins que aquesta arribés al 10% del capital social de la societat. Amb la nova Llei, es modifica aquesta obligació en establir que totes les societats han de deduir un 10% del resultat positiu de cada exercici per a la constitució de la reserva legal i fins que aquesta ascendeixi a un import igual al 20% del capital social.

10.10 òrgans D’aDministració

La nova llei de societats estableix l’estructura i el poder de representació de la societat. Es comprova com desapareixen alguns càrrecs que abans de l’entrada en vigor de la Llei podien existir legalment, com per exemple el director gerent. Els estatuts que especifiquin aquest càrrec dins de l’òrgan d’administració de la societat hauran d’adaptar-se a la nova Llei.


10.11 aDquisició De participacions o D’accions per causa De mort

L’adquisició de participacions o d’accions per causa de mort varia també entre la nova llei i l’antiga normativa, fet que també pot comportar una modificació dels estatuts. Per exemple, la nova Llei preveu que, en els negocis que, per causa de mort, comportin que les accions o participacions socials recaiguin en persones físiques o jurídiques no andorranes o assimilades, l’adquisició serà valida i eficaç, si bé l’adquirent haurà de sol·licitar l’autorització a Govern. El termini, en cas de denegació d’autorització, també varia, atès que la nova Llei preveu que l’estranger gaudirà d’un termini màxim de 6 mesos per regularitzar la seva situació, quan l’antiga normativa li atorgava un termini d’un any en tots els casos.

10.12 DissoLució De La societat

Les causes de dissolució també varien amb la nova Llei, el que pot comportar haver d’adaptar els estatuts de la societat. La nova Llei preveu casos molt més extensos de dissolució.

10.13 remissions aL regLament De societats De 1983

Igualment és molt probable que uns estatuts redactats i aprovats sota el reglament de Socie-tats de 1983 continguin alguna referència a aquesta normativa. Per tant, s’hauran d’eliminar o modificar aquestes referències a l’antiga normativa per adaptar els estatuts a la nova Llei.

11 LA TRANSFORMACIÓ DE LES SA EN SL O DE LES SL EN SA

La Llei també preveu els requisits i efectes de la transformació d’una SA en SL o d’una SL en SA.

La transformació d’una SA en SL pot ser un aspecte particularment interessant per a aquelles societats de dimensions petites, per tal de facilitar l’adaptació dels estatuts a la nova Llei.

Els requisits per a la transformació d’una SA en SL, o a la inversa, són els següents:

• mantenir la participació dels socis en el capital social.

• Aprovar un balanç tancat el dia anterior a l’acord de transformació.

• complir els requisits exigits per a la constitució de la nova forma social.

Per formalitzar la transformació, cal atorgar una escriptura pública de transformació que ha de contenir:

• L’acord de transformació.

• Els requisits per a la constitució de la nova forma social.

• El balanç tancat el dia anterior a l’acord de transformació.


ANNEX I. DIFERèNCIES ENTRE SOCIETATS ANÒNIMES (SA) I SOCIETATS DE RESPONSABILITAT LIMITADA (SL)

SOCIETAT ANÒNIMA (SA) SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (SL)

Capital social mínim 60.000 euros 3.000 euros

Divisió del capital social Accions Participacions

Aportacions no dineràries

A l’escriptura de constitució i a la d’augment del capital social, les aportacions no dineràries s’han d’acompanyar amb un informe elaborat per experts independents que descrigui aquestes aporta-cions, els criteris de valoració adoptats i la conclusió que aquests corresponen al valor d’accions o de participacions a subscriure

No hi ha requisits respecte a les aportacions no dineràries

Constitució de la junta general en primera convocatòria

La junta general queda constituï-da en primera convocatòria quan els socis presents o representats posseeixin, almenys, el 33,3% del capital subscrit amb dret a vot

La junta general queda constituï-da en primera convocatòria quan els socis presents o representats posseeixin, almenys, el 50% del capital subscrit amb dret a vot

Convocatòria de la junta general

La junta general s’ha de convocar amb una antelació mínima de 21 dies naturals al dia de la data de celebració

La junta general s’ha de convocar amb una antelació mínima de 15 dies naturals al dia de la data de celebració

Publicitat de la convocatòria de la junta general

A no ser que els estatuts ho dispensin expressament, la con-vocatòria per a la celebració de la junta general s’ha de publicar, com a mínim, 2 vegades en algun dels diaris de més difusió a Andorra

Aquest requisit de publicitat no és necessari, llevat que els seus estatuts ho prevegin expressa-ment


ANNEX II . CANvIS qUE LES SOCIETATS hAN D’APLICAR PER ADAPTAR-SE A LA NOvA LLEI


Aportacions no dineràriesPreveure l’elaboració d’un informe per experts independents per a les aportacions no dineràries

–

Capital social S’incrementa de 30.000 euros a 60.000 euros –

Constitució de la junta general

És possible reduir el percentatge sobre el capital per constituir la junta general, que passa del 50% al 33,3%

–

Convocatòria de la junta general

La junta general s’ha de convocar amb un mínim de 21 dies d’antelació, quan l’antiga normativa preveia únicament 15 dies

–

Publicitat de la convocatòria de la junta general

La convocatòria per celebrar la junta general s’ha de publicar com a mínim 2 vegades en algun dels diaris de més difusió a Andorra. Si no es desitja aquesta formalitat, cal preveure-ho als estatuts

–

Adopció dels acords de la junta general

Per a l’adopció dels acords de la junta general, cal el vot favorable de la majoria del capital social present o representat, sempre que aquesta majoria signifiqui almenys una tercera part del capital social. L’antiga normativa preveia per a les SA que únicament concorri la majoria del capital desembossat assistent a la junta i per a les SL la majoria de socis que concorrin a una junta vàlidament convocada i que representin almenys la meitat del capital social

Atribucions de la junta generalEn la majoria de casos s’haurà de modificar aquest article dels estatuts amb les noves competències que disposa la nova Llei, la majoria d’elles relacionades amb les noves obligacions comptables de les societats

Modificació dels estatuts, modificacions estructurals i dissolució de les societats

Es modifica el quòrum requerit per a l’adopció dels acords relatius a la modificació d’estatuts, les modificacions estructurals i la dissolució de les societats. Amb l’antiga normativa es requeria l’acord favorable de les 2/3 parts del capital social i de la majoria dels socis assistents en primera convocatòria i en segona convocatòria la de la majoria del capital i dels socis assistents. Amb la nova Llei cal el vot favorable de la majoria del capital social present o representat, sempre que aquesta majoria signifiqui almenys la meitat del capital social

Reserva legalS’incrementa el percentatge del capital destinat a reserva legal del 10% al 20%, que han de dotar les societats amb el 10% del resultat positiu de cada exercici

òrgans d’administració Desapareixen alguns càrrecs que abans de l’entrada en vigor de la Llei podien existir legalment, com per exemple el director gerent



Adquisició de participacions o d’accions per causa de mort

La nova Llei preveu que en els negocis que, per causa de mort, comportin que les accions o participacions socials recaiguin en persones físiques o jurídiques no andorranes o assimilades, l’adquisició serà valida i eficaç, si bé l’adquirent haurà de sol·licitar l’autorització a Govern. L’estranger gaudirà d’un termini màxim de 6 mesos per regularitzar la seva situació, quan l’antiga normativa li atorgava un termini d’un any

Dissolució de la societat La nova Llei preveu casos molt més extensos de dissolució

Remissions al Reglament de societats de 1983

Els estatuts redactats i aprovats sota el reglament de societats de 1983 que continguin alguna referència a aquesta normativa l’hauran d’eliminar o modificar per adaptar els estatuts a la nova Llei

Banca Privada d’Andorra Servei d’Estudis Av. Carlemany, 119 AD700 Escaldes-Engordany Principat d’Andorra [email protected] www.bpa.ad

La nova Llei de societats - bpa.ad · QuADErNS D’ActuALItAt EcoNÒmIcA · LA NovA LLEI DE...

Documents

Transcript of La nova Llei de societats - bpa.ad · QuADErNS D’ActuALItAt EcoNÒmIcA · LA NovA LLEI DE...